n ' q ~~ .~ . ....
,,~ . .
~ -... ... ~ ~.., \ -
I-(j o CD S CD CD ~ ~ !i> O t:/ t'i O O- ::v {Jl
P OL .J A
N o se ' qUl . e~s . car e \Wt puc vore e l s u 11 sJ
ni l a barbeta amb que forades l'aire.
L'ombrel.la et t apa el Càp - decapitant.te i tot el cos el tens cobert de sol.
(~uin cel més blau sostenen tos genolls!).
La mar udola de desi~, en vore' t , i als ulls dels homes ets indiferent. Si la gavina no et cridés amb xiscles l a t eua pell no es faria de coure •.
(Les quatre' veles,lluny,i t1J., sirena f ').
Has cridat tu la núvola de glassa
que porta l'ombra que t'ha dé vest i r ? Amb el teu buf fes.la anar camí enrere
i et cobriran les flames dels meus braços, (Ai,el coixí de la platja lluenta ! ).
Si els mariners es tornassen pirateB jo et robaria per dur.te ben lluny. El sol s~ria l a ]leUa mirada
i,'el meu Arnor, despullat de paraules~ ••
(Verda és .l a mar.Quin·color d' espe~an.ça ).
P LA N Y
Alça els teus ull s) Amada que jo adore ; veges si els meus el s pren, s com a penyora. Mon dolç mirar et tornara serena
ara i per s8illpre·
Mai cap Amor no et se mostr
..
a més savini més profon que aquest que al meu cor nia amples dolor- s De~ I' no D~ oder retindre't
ben a l a vora.
Vor~s el sol ardin~ per l 'alta corba foc
..
s 'encenent en terres ja rese~.
ues , pero· sabràs que el meu cor regalimaparaules tendres.
Vindrà la nit vestida de tenebres
i tot ser viu perdrà l a seua forma ; només l 'Amor,Amada,que et professe
.. "
sabras clarl s8im.
Ton cor guarnit amb totes les garlandes que vaig teixint amb paraules i somnis
s!adormirà i tancar~ les parpelles que m'escoltaven.
Però el meu cor seguir~ fent els versos de l', -alta
..
Amor que per .tu
sols respirai be sabra perdonar.te tothora l ' oblit que espera.
Alça els t eus uLLs, Amada que jo adore ; veges si els meus s6n dignes de vent~ra.
Mon dolç mirar s! anegar~ -de ll~grimes
si tu m'oblides!
·
A L E G R l A de l ' A ~ O R
Bene!t si a Déu
que ha ordenat l a meua joia i aquest dia estival
que fa olor de rosa.
Ella m'ha dit que m'estima i ha besatJ! apassionada, - ai, casteaa~ de l'Amor - l a paraula blava
on es llig el meu nom.
Bene'i t si a Déu
i l'Amor sense mudança i aquell glop de pau que ha rebut el meu cor amb sa paraula.
He jugat aril b el s seus di t s
i el seu dit he mossegat i sobra el meu pit
ha descansat sa mà - coloma de cinc ales -
com cinc carícies matinals. Ara el meu cor
té l a llum de l'alba
i totes les coses són noves dins la meua ànima.
l el blanc del seu ull és de gessaml J
i el seu llavi és de gerani encés i la seua denteta blanca
t é ara el color de l a llet.
Bene-i t si a Déu i tota l a seua obra
i 8.\.j.uesta Nuor liue eni:> ten~m
que fa olor de rosa ! ..,
.,
L A ROSA VER I~ELL:.A
Ai, aquella nit en la que lluï e s
una rosa vermella al pit.
Flor :
glop de sang
sobre l a sina excitant Bander! tremol6i
vora ~n esguard intens i un negre i espés cabell.
Flor : crit;
tot un Vixca l 'A~or ! l l a teua faç era blanca com no mai ;
t enies pàl.lida la galta i en ~ el llavi un desmai, pero una immensa alegria en tota l a t eua c6rpora pl ena de greu harmonia.
~uan clara l a teua faç Enguantada,
em vares donar l a m~.
Ai, aquella nit en la liU6 l luTèS
una rosa vermel la al pit
•.• 1 en despedir.nos
vaig dir.te adéu 1 tot corprés per no' haver.te demanat la rosa
a canvi d'un bes.
~
E N
T
U S l A S M E de l 'A MOR' Vixca el sol de l ' estiu, i l ' hora blana,
i el cot6 fluix de La n~vola
~ue és una bar ca 1
Vixca l a. font eta ombrívola que- raja cla, ra!
Vi xca el pampol estilisat de l a n... ar ra,
i l a got i ca fulla de l ' om que es 'belluga i cant a al ritme del vent
que l 'entusiasma!
Vixca el ba.rranquí s frescal ,
i el pont, i l a prada, i la rabera que- remuga per la muntanya
( que pel matí és verda, per l a t arde és blava
i que a punta de vespre serà morada ).
Vixca l ' estrelleta punxaguda que el sol encal ça,
i el bl anc de la mitja l luna que al cel es destapa.
l, sobr e tot, vixca i vixca aquesta absoluta paraula dolça que a l 'orella porte enganxada . - Et vullc - va dir.me clarament, cl ara t ~
el llavi trem01ms de l 'Amada
~uan jo, tendrament, l ' abraçava i besava.
Vixca el sol de l ' estiu i l a seua p~raula !
P 1-'-f'l ~ 1-'-Q CD ~ (Jb 'J ::s ~ ~ I(j ¡:Il ¡l) <D O Cfl 'J ¡l)' c1 ... I-ò c+-::s I--' ::s ¡l) 1-'-.f'l f'l O S <: <: ¡l) ¡l) f'l 1-'-~ I--' 'J <D 1-'-1-'-t-3 O' Cfl Ul Ul Q I(j ro \Xl f'l 1-'- CD ;:; I--' Q c+-Ul <: <D CD I--' I--' S I--' I--' ¡l) <D ? ¡l) c:...,_ Ul ;::> p, O ... O \Xl 'J 'J Ul
