Títol: El sector de les plantes aromàtiques i medicinals de cultiu ecològic a Catalunya. Producció transformació i distribució
Autor: Joan Muntané i Raich
Enitat: Àrea de Productes Secundaris del Bosc. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya
Àmbit en què es considera adient incloure el resum: 3.El repte de la sostenibilitat
Resum: Des del 1997 l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya treballa per obtenir dades i promoure el cultiu de les plantes aromàtiques i medicinals (PAM) com a base per buscar alternatives pel camp català. El cultiu ecològic ofereix un valor afegit al producte i s’orienta cap a un mercat sensibilitzat pels productes naturals. A Catalunya són poques les hectàrees cultivades de PAM ecològiques, i la majoria de les empreses transformadores (condiments, infusions, cosmètics, olis essencials, ...) importen les matèries primeres.
Resumen: Des de el 1997 la ‘Área de Productos Secundarios del Bosque’ del ‘Centre Tecnològic Forestal de Catalunya’ trabaja para obtener datos y promover el cultivo de las plantas aromáticas y medicinales (PAM), como base para buscar alternativas para el campo catalán. El cultivo ecológico ofrece un valor añadido al producto y se orienta hacia un mercado sensibilizado hacia los productos naturales. En Cataluña son pocas las hectáreas cultivadas de PAM ecológicas, y la mayoría de las empresas transformadoras (condimentos, infusiones, cosméticos, aceites esenciales, ...) importan las materias primas.
1. INTRODUCCIÓ
El cultiu de les plantes aromàtiques i medicinals (PAM) no és un cultiu tradicional a Catalunya, però si que pot ser considerada una alternativa de cara a la diversificació de les activitats agràries. La globalització dels mercat agraris ha provocat que alguns cultius tradicionals de Catalunya deixin de ser viables econòmicament, per això, la recerca d’alternatives de cultiu es fa necessària. Per a la introducció d’un nou cultiu cal tenir en compte dos factors que juguen un paper clau de cara a la seva bona adaptació. Un d’aquests factors és l’acceptació social del nou cultiu, ja que és necessari que per a que sigui considerat com una alternativa vàlida se’l vegi amb bons ulls. El segon factor és la informació disponible, tant des del punt de vista del cultiu com de la comercialització. En el nostre país, la falta d’informació concreta sobre el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals i la seva comercialització és un problema de cara a posar-los en pràctica. Des de l’any 1997, l’Àrea de Productes Secundaris del Bosc (APSB) del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya intenta donar resposta a les mancances del sector de les plantes aromàtiques i medicinals (www.ctfc.es). La producció, la transformació i la comercialització, són els principals eixos d’estudi de l’APSB.
Si el cultiu de PAM no està gaire estès, menys ho està el cultiu de PAM de cultiu ecològic. Però, tal i com s’explica en aquesta document pot ser una alternativa vàlida pel camp català, tot i que no deixar de requerir un coneixement exhaustiu del sector de les PAM i les seves possibles utilitzacions de cara a la venda. A més, la qualitat que ofereix el sistema de producció ecològica està molt valorada en el camp de les plantes aromàtiques i medicinals.
2. BASES DE L’ESTUDI
Aquest document és un resum de la situació del mercat de les PAM ecològiques a Catalunya, tant des del punt de vista de la producció, com de la transformació i la distribució dels seus productes.
Per tal d’obtenir les dades de producció ens hem basat amb les xifres que ofereix el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE).
Les dades sobre la transformació i la distribució s’obtenen a partir de l’estudi realitzat durant aquest últim any en el projecte MED BIO Distri Net (Iniciativa comunitària Interreg III B - Programa ‘Mediterrani Occidental’ - Cofinançat per Europa pel fons FEDER. Finançament total: 1.174.718 euros).
El projecte MED BIO Distri Net (Xarxa de Distribució de Productes Ecològics de la Mediterrània) es va iniciar l’estiu del 2004 i acabarà el maig del 2006. El projecte inclou un estudi en les etapes de la transformació i distribució dels productes ecològics elaborats a base de plantes aromàtiques i medicinals (condiments, cosmètics naturals, detergents, productes d’higiene personal, complements alimentaris...). L’estudi es du a terme a partir de la realització d’entrevistes a empreses. En el projecte hi participen sis regions europees: la Lombardia i la Toscana, d’Itàlia, la Provence- Alpes-Côte d’Azur i Rhône-Alpes de França, i Múrcia i Catalunya a Espanya.
Figura 1. Logo del projecte MED BIO Distri Net
3. LA PRODUCCIÓ DE PAM ECOLÒGIQUES A CATALUNYA
La producció de PAM ecològiques inclou molt poca superfície, tant de cultiu com de recol·lecció (Taula 1).
Taula 1. Evolució de la superfície agrícola ecològica a Catalunya, 2000 – 2004.
Tipus de producció 2000 2001 2002 2003 2004
Plantes aromàtiques i
medicinals 65,7 105,9 45 22 18
Bosc i recol·lecció silvestres 3.879,4 7.244,2 8.950 7.976 7.603
Total superfície inscrita al CCPAE
10.827 50.789,50 52.346 56.212 56.368
Font: CCPAE, 2004
Pel què fa al cultiu, durant els anys 1997 al 1999 i des de l’APSB és va portar a terme el projecte LIFE de promoció del cultiu ecològic de PAM, conjuntament amb varis agricultors. El projecte no va tenir continuïtat per part dels agricultors degut a la comercialització de les herbes, fet que explica la disminució dràstica de les hectàrees de cultiu a partir del 2001. Respecte les dades del CCPAE, cal afegir-hi que no sempre s’ajusten a la realitat degut als canvis en la planificació de cultius no transmesa al CCPAE.
Les dades de recol·lecció silvestre estan barrejades amb les dades de bosc, on no s’hi realitza cap recol·lecció. Segons els nostres coneixements la recol·lecció silvestre representa un percentatge molt més baix respecte l’indicat a la Taula 1.
De forma general, els principals inconvenients que fan que els agricultors no produeixin PAM ecològiques són:
- La incertesa del mercat1. Per una banda és uns sector petit i poc transparent i, per altra banda, les importacions d’altres països competeix directament amb les produccions nacionals (Moré, 2005). Entre els països competidors destaquen els de l’est d’Europa i del nord d’Àfrica (que una vegada harmonitzada la certificació per la recol·lecció i el cultiu, poden entrar al mercat europeu amb preus molt baixos degut al baix cost de producció) i els països de nord d’Europa (amb elevat nivell de coneixement tècnic i de mercat) (Rovira, 2003).
- La producció de PAM va lligada a una primera transformació (dessecat o destil·lació) que requereix un elevat cost d’inversió (assecadors, destil·ladores).
- Aspectes tècnics com el control de males herbes poden encarir molt el preu del producte final, ja que requereixen molta mà d’obra (Moré, 2005).
Segons l’estudi realitzat per Rovira (2003) és fa necessari potenciar el cultiu ecològic de certes espècies que puguin tenir una bona sortida al mercat, i que es corresponen amb les espècies menys adaptades al cultiu en els països competidors.
1
El mercat de les PAM, tant en ecològic com en convencional, passa generalment per les empreses majoristes que actuen d’intermediaris: adquireixen les produccions dels agricultors o a altres majoristes, i ofereixen una gran varietat de plantes a les empreses utilitzadores. En el cas concret de la producció ecològica, els majoristes nacionals venen la major part de la producció ecològica als països nord europeus on hi ha un major consum per aquest tipus de productes.
4. LA TRANSFORMACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE LES PAM ECOLÒGIQUES A CATALUNYA
La transformació i distribució de productes a base de PAM ecològiques a Catalunya és també un sector petit ja que aquets tipus de productes no tenen un consum massiu. Segons l’estudi realitzat pel MAPA (2004) les infusions es troben en un grup variat de productes que només adquireix un 30% dels consumidors ecològics (Taula 2).
Taula 2. Principals productes ecològics comprats pels consumidors espanyols, 2004.
Verdura fresca 83,60% Fruita fresca 74,80% Patates 69% Ous 68,40% Llegums seques 65,10% Olis 61,50% Carn fresca 57,80%
Formatges i productes làctics 47,30%
Altres productes (cafè,
infusions, sucres i pastes) 30%
Font: MAPA, 2005.
Els productes que s’han tingut en compte en l’estudi MED BIO Distri Net han sigut tots aquells on d’ingredient principal són les plantes aromàtiques i medicinals. Entre aquests hi ha: infusions, condiments, cosmètics (cremes, sabons,...), complements alimentaris i olis essencials.
Segons les dades del CCPAE, les indústries que elaboren i distribueixen PAM es classifiquen en ‘espècies i condiments’ i ‘plantes aromàtiques i medicinals’, i aquelles empreses que entre les referències que distribueixen o emmagatzemen poden haver-hi productes a base de PAM (Taula 3). També cal afegir-hi totes aquelles empreses que distribueixen productes ecològics etiquetats, i que per tant no necessiten estar inscrits al CCPAE.
Taula 3. Evolució de la indústria ecològica a Catalunya, 2000 - 2004
Tipus activitats 2000 2001 2002 2003 2004
Espècies i condiments 4 5 3 2 2
Plantes aromàtiques i medicinals 2 3 4 6 8
Distribució - - 17 25 29
Emmagatzament - - 11 11 11
Total empreses inscrites al CCPAE 176 189 251 310 359
Font: CCPAE, 2004
Les 26 empreses entrevistades per l’estudi MED BIO Distri Net s’han classificat en la següent tipologia:
Taula 4. Tipologia d’empreses entrevistades de transformació o distribució de PAM del projecte MED BIO Distri Net.
Tipologia Descripció
8 empreses. Gairebé totes les referències són ecològiques. Totes menys
una tenen productes amb marca pròpia.
4 empreses. Molt poques referències ecològiques
Empreses de distribució (entre les
seves referències trobem productes a
base de PAM)
14
empreses 2 empreses. Distribueixen cosmètics ecològics certificats. Una d’elles representa una empresa Francesa de cosmètics ecològics. L’altre distribueix cosmètics convencionals i te una referència ecològica.
3 empreses. No tenen tradició en el món dels productes ecològics.
Elaboren productes ecològics a base de PAM en busca de nous mercats.
1 empresa. Indústria artesanal de producció i venda de PAM i
condiments. Utilitzadores de
PAM
6 empreses
2 empreses. Una d’elles empaqueta PAM ecològiques entre d’altres
activitats. L’altre treballa a tercers envasant PAM per una altra empresa.
4 empreses. Utilitzen matèries primeres naturals o ecològiques. Estan
interessades en la certificació de cosmètics ecològics. 3 d’elles treballen de forma artesanal.
Elaboració de cosmètics naturals
6
empreses 2 empreses. Elaboren cosmètics ecològics certificats. 1 empresa produeix cosmètics ecològics a França a tercers. 1 empresa prepara productes semi acabats per a l’elaboració de cosmètics ecològics.
Font: Document Final. Regió de Catalunya. MED BIO Distri Net. 2005.
En primer lloc destaca el fet que entre les empreses entrevistades hi ha empreses de llarga tradició en el món ecològic, mentre que també hi ha un nombre elevat d’empreses motivades per l’oportunitat comercial que representa.
Per les empreses de distribució, que ofereixen productes ja acabats, els proveïdors són majoritàriament empreses europees (Taula 5). Per les empreses transformadores (utilitzadors de PAM i elaboradors de cosmètics) l’obtenció de la matèria prima es realitza a partir de la compra a majoristes, tant nacionals com europeus. En la majoria de casos les compres es realitzen a través de majoristes i sense cap contracte específic; en el cas de ser europeus, provenen de països amb tradició ecològica, com Holanda, Alemanya, o França. Els aspectes que condicionen la relació majorista/elaborador-distribuïdor són els preus i l’organització (entregues i servei).
En molts pocs casos es compren PAM o olis essencials directament al productor.
Taula 5. Nº d’empreses segons l’origen de les matèries primeres. MED BIO Distri Net
Distribució Utilitzadors de PAM Cosmètics Regional 4 2 3 Nacional 1 1 3 Europeu 8 3 1 No-europeu 1
Font: Document Final. Regió de Catalunya. MED BIO Distri Net. 2005.
El destí dels productes és principalment nacional. Actualment però, algunes de les empreses recent introduïdes en el sector ecològic busquen en l’exportació els consumidors que valorin els seus productes ecològics.
El principal punt de venda són les tendes especialitzades, tant en la distribució com la transformació. Destaca el fet que varies empreses venen part dels seus productes a grans superfícies.
Figura 2. Principals punts de venda de les empreses de distribució entrevistades.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Tots els productes estan certificats ecològics Pocs productes
certificats C osm ètics naturals Empreses de distribució Tendes especialitzades Grans magatzems Restaurants Majroistes Venda directa
Font: Document Final. Regió de Catalunya. MED BIO Distri Net. 2005.
Figura 3. Punts de venda de les empreses d’elaboració de PAM i cosmètics naturals.
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Productes a base de PAM Cosmètics naturals
Processors companies
Botigues especialitzades Majoristes
Venta directa Grans magatzems
Font: Document Final. Regió de Catalunya. MED BIO Distri Net. 2005.
Els preus de venda, en comparació amb els productes convencionals, són entre el 20 i el 40% més cars. En els casos de productes d’alt valor afegit, com els cosmètics, pot ser superior.
De forma general les empreses destinen poc a la promoció dels seus productes. La principal eina de promoció són els fulletons. En l’estudi realitzat per Briz (2004) també és el mitjà més utilitzat per promocionar els productes ecològics, però considera que és un mitjà econòmic i que no avarca moltes masses.
Tant pels distribuïdors com pels elaboradors, el disseny i el material dels envasos és molt important. D’altra banda, pocs s’assessoren amb serveis professionals. Cal tenir en compte que la inversió en estratègies de promoció i de millora de la imatge dels productes és de vital importància de cara a que aquests siguin atractius i propers als consumidors.
En la distribució, els productes a base de PAM representen majoritàriament un complement per ampliar i completar les referències ofertades. Només en 2 casos (empreses de distribució de dues marques estrangeres de productes a base de PAM) és el producte principal. La distribució en el sector ecològic és un aspecte clau, ja que part dels motius que expliquen la difícil evolució
d’aquest sector es deu a la capacitat de les empreses distribuïdores per fer arribar el producte als consumidors.
El sector de l’elaboració de PAM està format principalment per empreses de tradició no ecològica que envasen o elaboren PAM cultivades fora de Catalunya. La majoria d’aquestes empreses tenen dificultats per a vendre els productes ecològics. La falta de sensibilitat/experiència en aquest sector, la poca inversió en la promoció dels nous productes, i el baix consum general per aquests productes, en poden ser la causa. Destaca el fet que la única empresa d’elaboració de PAM ecològiques de tradició ecològica (un productor artesà de PAM que produeix, elabora i envasa els seus productes) no desitja incrementar la seva producció degut al increment de la competència i a les limitacions legislatives de les plantes medicinals.
De la mateixa manera, el sector dels cosmètics ecològics encara te molt camí per recórrer en el nostre país. En totes les entrevistes s’esmenta que el consum dels cosmètics ecològics encara és molt baix i menys reconegut que el sector de l’alimentació ecològica. La majoria d’indústries realitzen les vendes a tendes especialitzades i/o centres d’estètica on se’ls valora aquests productes, ja sigui per la qualitat com per l’origen natural/ecològic.
Entre els elaboradors de cosmètics destaca que els preus de les matèries primeres ecològiques són molt elevats i, en alguns casos, difícils de trobar en el mercat. Aquest fet, i el no tenir la possibilitat de certificar els cosmètics, fa que en molts casos comprin productes ‘naturals’ però no ecològics. Es fa necessari, doncs, un protocol europeu que defineixi les característiques i les pautes de producció dels cosmètics ecològics i serveixi a les empreses per defensar l’origen natural i ecològic dels seus productes.
5. CONCLUSIONS
El sector de les PAM ecològiques és petit a Catalunya. Pocs són els productors que en cultiven i poques són les empreses que transformen o distribueixen els seus productes. Però, si de forma general el sector ecològic a Catalunya creix, encara que lentament i amb una baixa quota de mercat, el sector de les PAM ecològiques també creix. L’interès del consumidor vers una alimentació sana a partir de productes ecològics es complementa amb l’ús de productes de fitoteràpia d’origen ecològic.
Aquest creixement ve quantificat pel fet de que empreses del sector convencional comencen a oferir productes certificats ecològics, ja que hi veuen una sortida comercial potencialment important. Un altre fet que indica que el sector ecològic està en creixement és el que unes poques empreses comencen a vendre als grans magatzems de distribució, permetent que els productes ecològics siguin cada vegada més coneguts per un públic més general (aquesta opció però, només està a l’abast de les empreses que poden complir els requeriments dels grans magatzems).
A Catalunya el consum dels productes ecològics és poc madur, i menys encara si parlem d’infusions, complements dietètics, condiments, cosmètics, etc... Un
dels factors que agreugen aquesta situació és la manca d’informació al consumidor per a que reconegui els productes i sàpiga valorar-los. D’aquesta manera s’ha de considerar la doble funció que han de realitzar les empreses a l’haver de donar a conèixer les avantatges dels productes ecològics per una banda, i al defensar les qualitats dels seus productes per altre banda. Tot i la complexitat de la situació i l’escàs suport de l’administració, la promoció i màrqueting que realitzen les empreses és en molts casos deficient, poc professional i sense una estratègia clara.
El fet que a la majoria d’elaboradors ecològics els és fàcil obtenir PAM ecològiques en el mercat i que a Catalunya hi ha pocs productors, pot causar que el sector de les PAM ecològiques no s’estructuri, no prengui solidesa i sigui dependent de l’estranger. Per altra banda, el fet que el producte primari passi majoritàriament per mans d’un majorista, fa que el preu final augmenti i es perdin els beneficis de la relació directa (millors preus, confiança, proximitat,...). A l’hora de plantejar la creació d’una empresa agrària de cultiu o transformats a base de PAM ecològiques a Catalunya, són infinites les possibilitats: passant per una empresa de poca superfície que doni un alt valor afegit al seus productes, o per l’especialització en pocs cultius de cara a la venda a l’engròs,... però, en tots els casos, és necessari un estudi detallat del mercat i les seves possibilitats.
6. BIBLIOGRAFIA
Briz, J. (coordinador). 2004. Agricultura ecológica y alimentación. Análisis y funcionamiento de la cadena comercial de productos ecológicos. Fundación Alfonso Martín Escudero. Madrid. 367 pp.
MED BIO Distri Net. 2005. Document Final. Regió de Catalunya. Med Bio Distri Net. Sense Publicar. www.med-bio.org
Moré, E. 2005. Sector ecològic. Mercat i Comercialització de plantes aromàtiques i medicinals. Apunts ‘Curs d’introducció al cultiu, transformació i comercialització de PAM’. Àrea de Productes Secundaris de Bosc. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Solsona.
Rovira, M. 2003. Anàlisis del comerç exterior de les Plantes Aromàtiques i Medicinals ecològiques a l’engròs a països en vies de la Unió europea. Vies de comercialització. Màster en comerç i Finances Internacionals, Universitat de Barcelona, 2002-2003. Treball final tutorat. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Solsona.
Webs consultades: CCPAE: www.ccpae.org
