GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 24-IV-1992 710
Disposicions generals
Acords dels òrgans degovern
Estatuts de l'Institut Municipal de Mercats de
Barcelona(1MB) 721
Criteris sobrepolítica de disciplina viària 727
Decrets de l'Alcaldia
Ampliacions i denominacions de carrers i pla¬
ces 729
Creacions dellocs de treball 730
Mesures de reordenació del trànsit i de l'esta¬
cionament de vehicles durant els Jocs Olím¬
pics 731
Modificacions de crèdit 735
Cartipàs
Nomenament membre del Consell Municipal del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi 736
Personal
Nomenaments
Nomenament funcionari eventual 737
Anuncis
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la
Província dels dies 1 al30 dejuny 738
Ajuntament
mr
de
Barcelona
710 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 20-VI1-1992
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 24 d'abril de
1992 i aprovada el dia 29 de maig de 1992 Al Saló de la ReinaRegent de laCasade la Ciutat de
Barcelona, el dia vint-i-quatre d'abril de mil nou-cents
noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari en sessió
ordinària de primera convocatòria, sota la presidència
de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall i Mira. Hi
concorren els ll ims. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i
Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i
els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan
Torres i Carol, Antoni Santiburcioi Moreno, Enric Truñói
Lagares, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena,
Xavier Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i
Pazos, Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Mas-joan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegarai Carrió,
Antoni Lucchetti i Farré, FrancescVicens i Giralt, Josep
M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi i
Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, Fèlix Amat i Parcerisa,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan
Antoni Audet i Novell, JosepL. Olmedo i López, Jaume
Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i
Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio Àlvarez i
Pérez, assistits per I'll Im. Sr. Secretari General, Jordi
Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i
Remolins.
Constatadal'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior,
celebrada el 27 de marçde 1992, l'esborranyde la qual
ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprovaamb una puntualització del Sr. Mas. En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 10 de març de 1992 (NC-53), que crea el Gabinet d'Estudis Urbanístics, en determina les funcions i en nomena
director el Sr. Juli Esteban i Noguera.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1992 (NC-68),quedelegaexpressament enel
Servei d'Aigües de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulicsi Tractament de Residus les competènciesde l'Alcaldia en la resolució de les queixes i reclamacions que puguin presentar els abonats dels serveis d'aigües
d'aquest Municipi.
El Sr. Fernández considera que els objectius d'a¬
questa delegació de competències es podrien assolir, també, per mitjàde la Junta Arbitral deConsumque es proposa de crear en aquesta mateixa sessió.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1992 (NC-69), que designa els membres del
Consell del Centre de Normalització Lingüísticade Bar¬
celona.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1992 (NC-70), que designa l'llim. Sr. Lluís
Armet i Coma, President del Consell Rector del Color, modificant l'anterior decret de 6 de febrer de 1991.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, 6 d'abril
de 1992 (NC-71), que nomena el Sr. Raimon Ribera i
Reguli, Adjunt al Comissionat de l'Alcaldia per a la
Defensa dels Drets Civils.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1992 (NC-175), que estableix que les
fun-f
cions de coordinació executiva de l'Àmbit
d'Alcaldia-Presidènciasiguinassumides pel Gabinetde laRegido¬ ría dePresidència i atribueix aquestesfuncions alaCap
del Gabinet de laRegidoríade Presidència, la Sra. Irene
Pagès i Perarnau.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 d'abril de 1992 (NC-72), que nomena membre del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social en
representació de les Associacions empresarials i gre¬ mials i les Centrals sindicals, el Sr. Josep Ferrer i Montserrat, representant del Consell de Gremis de
Comerç i Serveis de Barcelona, en substitució del Sr. f
Pere Llorens i Lorente.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 6
d'abril de 1992 (NC-73), que nomena membre del
Plenari del Consell Municipal de Benestar Social en
representació de les Entitats socials, el Sr. Lluís Martí i t
Bosch, president de la Federació Catalanade
Volunta-riat Social.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de la modificació de l'article 30 de l'Ordenançade circulació,
aprovada pel Consell Plenari el 24 degenerde 1992,en
no haver-s'hi presentat reclamacions durant la fase d'informació pública.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 12 de març de 1992 (EF-126 i 127), que aproven reconei¬ xements de crèdit per import de 15.074.745 i
59.471.092 pessetes, respectivament.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 15
d'abril de 1992 (EF-170), que aprova reconeixement * d'un crèdit per import de 3.076.448 pessetes.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 21 d'abril de
1992 (P-422-423), pels quals s'aproven el Pacte de condicions laborals per al personal funcionari i el Pacte
extraestatutari de condicions laborals per al personal »
laboral durant el bienni 1992-1993, i esfixen les retribu¬
cions per a l'exercici de 1992 contingudes en llurs
taules i annexos salarials.
El Sr. Lucchetti manifesta que la negociació d'a¬ quests Pactes, discutibles en alguns punts del seu contingut, si bé això pertoca apreciar-ho a les cen¬ trals sindicals, i mancats de debat en el si de l'equip de govern, ha oblidat objectius fonamentals de la política laboral, perquè marginant els sectors sindi¬
cals que han donat més suport a la reforma adminis¬
trativa, difícilment es podrà crear el clima laboral » adequat; que l'adhesió personal al Pacteque, segons
contrac-NÚM. 23 20-VII-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 711
tats laborals pot portar a enfrontaments entre els
treballadors i amb les forces sindicals; i que en
conseqüència, el seu Grup no pot ratificar els esmen¬ tats documents malgrat reconèixer-hi aspectes posi¬
tius, sobretot en el vessant econòmic.
El Sr. Fernández fa avinent que, mentre el reparti¬
ment percentual beneficia el personal que té assigna¬
des funcions singulars i emoluments significatius, el
lineal compensa també els de menor poder adquisitiu;
que els actes sotmesosa ratificacióconjuguen adequa¬
dament ambdós conceptes en repartir percentualment l'augment del 5,7 % establert als Pressupostos Gene¬
rals de l'Estat i linealment l'1,1 % d'increment de la massa salarial; que també són positius l'eliminació del complement personal i transitori de vuit col·lectius,
l'increment delsplusos de nocturnitat i festivitatenel 15
i 13 per 100 respectivament, elsaugmentsde nivell dels
tècnics de grau mitjà i la revisió salarial directa; que
resten, però, pendents qüestions com la insuficiència
dels percentatges de massasalarial destinatsa millores
socials (que podria perjudicar les gratificacions a deter¬
minats jubilats perincapacitat permanent, i les subven¬ cions per fills disminuïts físics o psíquics), el pla de
jubilació anticipada, els ajuts per llibres i guarderies, i
l'actualització dels ajuts per necessitats mèdiques i
despeses d'enterrament (cas, aquest darrer, que no¬ més comportariauna petita reducció del negoci que fa l'Institut Municipal de Serveis Funeraris); que exigir la ratificació individual del Pacte extraestatutari al personal
de règim laboral, potprovocartensions; i que, pertotes aquestes consideracions, el seu Grup es decanta per l'abstenció.
El Sr. Mas anuncia també l'abstenció del seuGrup
tot destacant, però, que el caràcter bianual del Pacte ofereix perspectives d'estabilitat en les relacions la¬ borals en el si de l'Administració municipal; i que
malgrat no haver-se assolitun acord de tot el conjunt,
una part significativa del personal ha acceptat
aquests documents que garanteixen el manteniment
d'unes condicions econòmiques dignes als treballa¬ dors municipals. Fa patent, alhora, la seva sorpresa per les divergències dintre de l'equip de govern davant unes qüestions tan cabals per al bon funcio¬
nament de la Ciutat.
El Sr. Clos subratlla que el procés negociador ha
estat llarg, però ha quedattancat quatre mesos abans dels Jocs; agraeix l'esforç fet per les diverses forces sindicals que hi han participat, i confia que en els
propers mesos es podrà recuperar la pau sindical i la tranquil·litat que hapresidit les negociacions. Hiafegeix
que s'ha mirat d'arribar a un acord amb tothom, però
del fet que no s'hagi assolit, no se'n poden derivar
greus conseqüències ni crisis institucionals perquè, les
desavinences en unesrelacions de govern iniciades fa
més deu anys, nosón importants; ique no pot acceptar
les insinuacions del Sr. Fernández sobre l'Institut Muni¬
cipal de Serveis Funeraris, la realitat econòmicadel qual
es debatrà en el moment oportú.
El Sr. Fernández espera poder tractar en una altra sessió la política comercial de l'Institut Municipal de
Serveis Funeraris, al qual s'ha referit de passada en
comentar la necessitat de perfeccionar els ajuts per
despeses d'enterrament.
S'aprovaamb el voten contrade la Sra. Vintró i dels Srs. Lucchetti, i Vicens, i amb l'abstenció dels Srs.
Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Collde-carrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Qua-dras, Fernández, i
Àlvarez.
Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 23 de març de
1992 (P-330) pel qual, en virtut de concurs, es nomena el Sr. JordiSalvanyi Sabater, Capde la Unitat Operativa de Serveis Tècnics del Centre Gestor de Neteja Urbana. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 8 d'abril de 1992 (P-375), que imposaala contractada laboral MaríaLuisa
Zurita i Vera la sanció d'acomiadament per lacomissió
de faltes repetides d'assistènciasensejustificar des del
passat dia 7 d'octubre de 1991, fet constitutiu d'una
falta molt greu de disciplina prevista alpunt4 lletra C de
l'annex IV del Conveni col·lectiu de treball del personal laboral d'aquest Ajuntament.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 8 d'abril de 1992 (P-376), que acomiada la contractada laboral Maria
Luisa Sevido i Montoto, per haver incorregut en faltes molt greus tipificades a l'article 54.2 a) i d) de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l'Estatut dels treballadors,
les qualsconsten en la propostanotificada a la interes¬ sada el dia 18 de març de 1992.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 22 d'abril de 1992, pels quals, respectivament s'adjudiquen: A) els
contractes de gestió delscentres d'assistència i segui¬ ment de drogodependències següents: de Sants i de
Sarrià, a l'Associació per a la Salut i Benestar Social (S-106-107); de Garbivent a Intervenció i Projectes Sòcio-sanitaris, SA (S-108); i de Nou Barris a l'Institut Genus, SL (S-109); B) el contracte de gestió de la
Comunitat terapèutica Can Puig i el Centre d'Acolli¬
ment, a Intervenció i Projectes Sòcio-sanitaris, SA (S-110).
Els Srs. Fernández i Mas anuncien l'abstenció dels
seus respectius Grups sobre aquest punt, inclòs a
darrera hora, que no han pogut estudiar adequada¬
ment.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernán¬ dez, i
Àlvarez.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb el «Consejo de Administración del Patrimo¬
nio Nacional», per al'execuciódel Projecte de rehabilita¬
ció de la Residència Reial del Palauet Albèniz.
B) Amb la Universitat Autònoma, per a la realització
de pràctiques per part dels alumnes de la Facultat de Ciències de la Informació.
C) Amb la UniversitatPompeu Fabra, per a la cessió
de la finca situada al carrerde la Mercè, núm. 12.
D) Amb l'Ajuntament deTijuana (Mèxic), decoopera¬ ció tècnica, econòmica i cultural.
E) Amb l'Ajuntament de León (Mèxic), d'intercanvi tècnic, econòmic i cultural.
F) Amb la Vila de Calaf, d'assessorament tècnic, especialment en qüestions urbanístiques.
El Srs. Fernández i Mas avancen també l'abstenció dels Grups respectius, sobre el Conveni amb la Vila de Calaf, l'enunciat del qual no troben prou explícit, vist
que s'hi preveu també la cessió de material posat del
parc mòbil municipal.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Quadras, Fernán¬ dez, i
Àlvarez
en l'apartat F) relatiu al Conveni amb la712 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 20-VII-1992
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
a l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificareis acords de la Comissió deGovern, de 10 d'abril de 1992, pels quals s'aprova inicialment: 1) la
Modificació puntual de les Normesurbanístiques del Pla General Metropolità relativa al tipus d'equipament co¬ munitari: cinemes i teatres, i a la concreció dels sòls
que s'afecten a aquesta destinació, al terme municipal
de Barcelona; 2) l'Estudi de detall d'ajustament de la
fondària edificable en l'edifici d'oficines situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 511; 3) l'Estudi de
detall d'ordenació de l'edificació del solar delimitat pels
carrers d'Ariosto, de Veciana i de Mediona; i 4) l'Estudi
de detall de reordenació de volums en el Centre d'as¬
sistènciaprimària Victòria, situat al passeig de
Maragall-carrerde Sant Antoni M. Claret.
El Sr. Bonet referint-se ala Modificació puntual de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità, relati¬
vaals cinemes i teatres, fanotar quearribaaproximada¬
ment dos anys després d'haver-se acordat la pertinent suspensió de llicències i gairebé un any després de l'aprovació del corresponent Pla especial, i comenta
que no està justificat l'afany proteccionista, i fins i tot intervencionista, sobre aquest tipus d'equipaments ja
queamb talpropòsit s'invocala necessitat depreservar el manteniment de les activitats desenvolupades en
aquests immobles i la inadequació del planejament vigent, però les mesures urbanístiques difícilment ser¬ veixen per aconseguir l'esmentat objectiu i, per altra banda, aquests equipaments han sobreviscut fins ara
sense necessitar tals mesures urbanístiques de protec¬
ció i, en tot cas, caldria arbitrar altres mecanismes que
assegurin la pervivència d'aquests locals. Qüestiona
que la pressió de l'entorn edificable pugui provocar el
tancament de sales adduint l'exemple dels cinemes Publi (quees mantinguéen reconstruir-se l'edifici sense que fos necessària la dualitat de règim urbanístic del solar) i Alexandra (que s'ha sobreposat a la crisi del
sector multiplicant les seves sales); i exceptuant els
casos d'espais significatius com el Tivoli, el Comedia i
el Coliseum, ja protegits pel Pla General Metropolità,
pensa que no cal estendre a altres sales aquesttipus
de mesures proteccionistes, que incideixen en el fun¬
cionament del mercat.
Puntualitza queel seu Grup comparteix la necessitat
de protegir els equipaments teatrals i cinematogràfics,
però no pas enla forma i l'extensió ambquè hoplanteja l'equip de govern; i quela novaregulacióde l'ús hoteler
no s'estengué pas tampoc a tots els hotels de la Ciu¬
tat.
Diu, en conclusió, que la nova regulació no cobreix les necessitats de protecció de teatres i cinemes; que preveu dificultats de gestió a causa de la dualitat de règims urbanístics sobre un mateix immoble, la legalitat
de laqual ésqüestionable; i que, en definitiva, preocu¬ pa més l'estètica de les façanes que no pas el contin¬ gut cultural de les sales.
El Sr. Fernández reconeix que les modificacions
introduïdes en la proposta la milloren i en dissipen alguns dubtes, però que en l'expedient manca un
informejurídic sobre lescompetències municipals i la
duplicitatde règimsurbanístics sobre unmateix solar;
que la continuïtat de cinemes i teatres s'ha d'assegu¬
rar no tan sols amb mesures urbanísitiques, sinó
també amb altres d'econòmiques, com les demana¬
des pel seu Grup, que evitin un tracte fiscal massa
gravós per als titulars d'aquestes sales, com el que
implica el nou impost sobre les activitats econòmi¬
ques, que pot perjudicar la viabilitat d'aquestsequipa¬
ments: per això, demana mesures de protecció d'a¬
quests locals en el doble vessant, urbanístic i
econòmic.
El Sr. Lucchetti assenyala que en una Ciutat tan mancada de sòl com la nostra, la modificació proposa¬ da és imprescindible per a evitar la desaparició de cinemes i teatres, amb independència de la política
d'exhibició que pertoca desenvolupar a la Generalitat;
que a l'expedient queda plenament justificada la com¬
patibilitat de la doble qualificació; i queels Districtes han
emès els pertinents informes sobre casdascuna de les localitzacions.
El Sr. Bonet observa que, en la seva opinió, la
modificació en debatpot provocar un efecte contrari al buscat i fer desistir de l'obertura de noves sales; que mentre el nombre d'espectadors, ala nostra Ciutat, fou
de 60 milions el 1965 el 1989 no arribà als 14, però aquest fenomen no es corregirà amb les mesures
plantejades per l'equip de govern; que la proposta d'ordenació tridimensional estableix un precedent peri¬
llós per a tots els sistemes i zones previstos en el Pla
General Metropolitàiés de legalitatdiscutible, motiu pel
qual reclama que s'incorpori a l'expedient l'informe jurídic demanat pel seu Grup quan s'aprovàinicialment
el Plaespecial.
El Sr. Armetjustifica la suspensió de llicències relati¬
ves a aquests equipaments pel fenomen que s'estava
produint a la Ciutat; precisa que un estudi, que posa a
disposició dels representants del Grup de Convergèn¬
cia i Unió, revela un increment dels espectadors dels cinemes; que la propostapretén una protecció seriosa
dels teatres i cinemes existents en l'àrea central de la
Ciutat, en lloc d'abandonar-los a l'arbitri de la selecció
natural; i que en el futur, s'albira una oferta de
multici-nes en les grans àrees de centralitat al costat de les
activitats teatrals i cinematogràfiques convencionals, que cal preservar davant del procés, en marxa, que hauriaportat aladesaparició degairebé totes les sales
per l'embranzida de la televisió.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Cu-llell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecar-rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Vidal-Qua-dras, Fernández, i
Àlvarez
en l'apartat 1), corresponenta la modificació puntual de les Normes urbanístiques
del Pla General Metropolità relatives als cinemes i tea¬
tres.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 10 d'abril de 1992, pel qual s'acorda la suspensió, pel termini d'un any, de l'atorgament de llicències de
parcel·lació, edificació i enderrocament, en l'àmbit de¬
finit en el plànol annex corresponent a l'illa d'habitat¬
ges «Blocs quatre plantes SEAT» a aquest acord,
elaborat de conformitat amb amb allò que determina
l'article 42.1.
El Sr. Fernández demanaresposta, verbal oescrita, a
lespreguntes següents: quan s'acabarà cadascunade les quatre fases d'execució; si es constituirà alguna
comissió de seguiment; i en quin estat es troben les
NÚM. 23 20-VII-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 713
El Sr. Lucchetti contesta que, donat que es tracta
d'un blocafectat perl'aluminosi, no està encondicions
de concretar terminis i que ja han començat les nego¬ ciacions per a l'adquisició de sòl.
S'aprova per unanimitat el dictamen precedent.
Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 10
d'abril de 1992, pels qualss'aproven:
A) Inicialment: el Projecte d'urbanització del carrer del CardenalReig, entre lesavingudes d'ArístidesMallol
i de Sant Ramon Nonat.
B) Definitivament: el Projecte d'urbanització, d'inicia¬
tiva privada, de l'interior de l'illa compresa entre els
carrers de Zamora, de Llull,
d'Àvila,
i de Ramon Turró. S'aprova perunanimitataquest dictamen.ALCALDIA-PRESIDÈNCIA
QUALITAT DE VIDA
Aprovarla constitució de la Junta Arbitral de Consum
de Barcelona i el seu Reglament de funcionament.
El Regidor de la Presidència, Sr. Ruiz Pena, explica queaquestdictamen respon al propòsit decrear instàn¬ cies per canalitzar les queixes i reclamacions dels ciutadans, seguint la línia encetada amb la creació del
Consell Tributari i del Consell de Disciplina Vial, que culminarà amb la implantació de la Justícia Municipal; que la nova Junta Arbitral de Consum té per objecte
resoldre els conflictes que esplantegin entre els consu¬ midors i els usuaris dels serveis públicsper una banda, i
els venedors i les companyies subministradores, per
l'altra, individualment o col·lectivament a través de les
entitats que agrupen uns i altres; i quelanovaversió del Reglament millora la primitiva.
El Sr. Mas anuncia el vot favorable del seu Grup, tot
recordant que en el Consell Municipal Permanent el
govern municipal assumí elscompromisos de nomenar l'àrbitre municipal comptant amb l'acord de tots els
Grups, i de sotmetre als dictàmens d'aquestaJunta les
empreses i organismes municipals per tal de donar exemple a altres empresaris.
El Sr. Fernández creu que la tutela dels interessos
generals, dels agentseconòmics i dels consumidors, la transparència del mercat i la defensa eficaç de consu¬ midors i usuaris avalen la creació d'aquest nou organis¬ me, que, hauria de descarregar la feinaque pesasobre
els òrgans judicials: per tant, avança el vot favorable dels Regidors del seu Grup, sens perjudici de poder
formularobservacions i suggeriments, tècnics i de fons,
en el períoded'informació pública.
S'aprovaperunanimitat el dictamen anterior.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
disposa el debat conjunt dels punts de l'ordre del dia següents.
Informe i proposta d'acord sobre l'ús de senyals
acústics.
La proposta inclosa dintre d'aquest enunciat diu:
Aprovar les modificacions de l'article 65 i de la
disposició transitòria de l'Ordenança sobre el Control
de la contaminació per agents físics, per tal d'actua¬
litzar-la i adaptar-la a la normativa vigent.
informesobre el compliment dels acords delgas. El Regidor de Salut Pública, Sr. Casas, tracta en
primer lloc sobre l'ús dels senyals acústics informant que s'ha produït el canvi de les sirenesde les ambulàn¬
cies del 061 i de la Creu Roja; que està en marxa el
procés corresponenta les ambulàncies dels bombers i
de les empresesparticulars; ique les modificacions que s'introdueixen a l'Ordenança de Control de la contami¬
nació peragentsfísics especifiquen les característiques
i condicions d'ús de les alarmes fixes i el període
d'adaptació corresponent, pertal de controlarl'emissió
molesta i reiterativa dels senyals acústics, independent¬ ment quemés endavant calgui redactar unaordenança específica relativa atotes les alarmes existents ala Ciu¬
tat.
Referint-se després a l'estat de compliment dels acords sobre el gas, explica que s'ha avançat en la disponibilitat i rigorositat de la informació estadística i tècnica, de manera que es coneixen millor els avisos
perexplosió o fuita de gas, i les intervencions realitza¬ des, les quals s'han incrementat a causa d'una major
conscienciació social davantaquestaproblemàtica; que les actuacions de les companyies subministradores de
serveis públics en el subsòl urbà s'han coordinat amb les municipals; que mentre no es promulgui la llei
d'assegurança obligatòria de les companyies persinis¬
tres, convindria assolir un conveni marc amb aquest objectiu; que, a conseqüència de la transformació de
gasciutat a gas natural s'ha avançat tanten la segure¬ tat de la xarxa pública de distribució, en la qual s'ha
produït un canvi de conduccions, com en la de les
instal·lacions privades, les quals han estat objecte de
revisió; que cal parar una especial atenció a l'estudi
sobre laproximitat de laxarxapública de distribuciódel gas amb les altres xarxes subterrànies de servei per introduir-hi les correccions pertinents, en gran part per
mitjàde les galeries de serveis; i que lescampanyes de prevenció desenvolupades han tingut una utilitat ben
constatable.
El Sr. Fernández es refereix, primerament, al soroll
urbà i diu que a pesar dels esforços fets els darrers
anys, Barcelonacontinua essentunaciutat molt sorollo¬
sa: hi ha encara camions de recollida d'escombraries que fan molta fressa, no s'exigeix l'adaptaciódels tubs d'escapament de les motocicletes al límitdels 75 deci¬
bels establerts ala normativa europea, continua
havent-hi locals nocturns molestos, els clàxons s'usen
inade-quadament, manca encara una base de dades sobre
l'emissió de sorolls industrials, s'han d'augmentar les
estacions mòbils de control desorolls, cal intensificar la substitució de pavimentsperaltres més absorbents del soroll. Valora positivament la modificació de l'Ordenan¬ çade Control de la contaminacióperagentsfísics, però
observa que l'informe presentat no especifica quan es
produirà el canvi de les sirenes de les ambulàncies privades niconcretares sobre la instal·lació d'avisadors
acústics de doble intensitaten els vehicles de la Guàr¬
dia Urbana i dels Bombers ni sobre la instal·lació d'a¬
quests aparells en els vehicles d'altres Administracions;
que no s'hi ha afrontat la necessitat d'evitar que les alarmes fixes en edificis i les existents en vehicles es
disparin amb tantafacilitat; que no s'hi quantifiquen els ajuts econòmics a la insonorització dels habitatges; i
que, en definitiva, l'informe contémoltes intencionsque
després no es plasmen en acords executius.
En relació al compliment dels acords sobre el gas,
recomana que s'incrementi la col·laboració tècnica de
l'Ajuntament en els controls que es practiquen; que s'escurcin els terminis de les inspeccions que cada
quatre i dos anys, respectivament, fan la Delegació
d'Indústria i laCompanyia; que sesensibilitziels particu¬
714 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 20-VII-1992
aparells i es divulguin adequadament les mesures per a la correcta utilització del gas; que s'incentivi els propie¬
taris d'edificis antics a canviar les seves conduccions;
que s'accentuï el control de les conduccions, jaque, en ésser el gas natural de molècules més petites, el perill
de fuites és mésgran; que es procuri assolirunconveni
sobre l'assegurança per a possibles accidents; que
s'aprofiti al màxim la xarxa de galeries de serveis; que
es garanteixi l'adequada coordinació entre la Junta
d'Emergències de Catalunya i l'Ajuntament; i que s'ac¬
celeri la presentació al Plenari del Pla bàsic d'emergèn¬ cies de la Ciutat.
El Sr. Puigdollers, en relació als sorolls, recorda que,
en vista que els nivells sonors reflectits en el
mapa-sònic feien impossible complir l'Ordenança de Control de la contaminació per agents físics, el seu Grup
propugna l'adaptació d'aquesta norma per ajustar-la a la realitat i així s'acordàel 27 d'abril de 1990; i també fa
esment de les diverses mesures perreduir el soroll urbà
decidides aquell mateix any i dels encàrrecs amb el mateixobjectiu formulats als Regidors de Salut Públicai de la Via Pública i al Comissionat de la Campanya de Millora del Paisatge Urbà fets el 28 de novembre de 1991. Repassa a continuació l'estat de compliment de totes aquestes iniciatives i constata que els pactes assolits sobre les sirenes de les ambulàncies incomplei¬
xen la normativa municipal en admetre una intensitat
nocturna de 94 decibels, quan en virtut de l'esmentat acord de 27 d'abril de 1990 s'hauria demoure entre els 70 i 90; i que la proposta de modificació presentada avui s'oblida del procés aprovat el 22 de desembre de 1989 i s'hauria d'estudiar més a fons, motiu pel qual el seu Grup hi votarà en contra.
Tocant després el compliment dels acords sobre el gas, pregunta com està l'elaboració de la cartografia
subterrània de la Ciutat i per què les conduccions del
gas no discorren per galeries de serveis.
El Sr. Alcalde demana que s'aclareixi si l'abast de la
iniciativalegislativa sobre l'assegurança obligatòriacon¬ trasinistres de les companyies de l'energia, no queda¬ ria coberta per la nova legislació sobre habitatges i
accidents i cobertura de riscos en construcció.
El Sr. Casas detalla els trets més característics de la modificació de l'Ordenança de Controlde la contamina¬ ció peragents físics i matisaque la legislació esmenta¬
da pel Sr. Alcalde només afecta els edificis nous, mentre que la iniciativa legislativa sobre l'assegurança obligatòria de les companyies subministradores englo¬
baria tant els habitatges vells com els nousi, peraixò,
es propugna, mentrestant, la signatura d'un conveni marc percobrir aquests riscos.
Tambépuntualitzaqueelseu informenopretenia pas ressenyartotes les actuacions de la lluitacontrael soroll
urbàperquè això l'hauria portat a explicar els canvis en el sistema de recollidad'escombraries, el funcionament de les deu unitats d'inspecció de vehicles, les revisions de motocicletes i vehicles, les pavimentacions espe¬
cials, leszonesverdesplantades i el canvi d'autobusos,
sinó que se circumscriu als senyals acústics, aspecte
enelqual s'ha avançat substancialment(implantacióde
nous tons en les sirenes de les ambulàncies del 061 i
de laCreu Roja; transformació, en marxa, dels senyals
acústics de les ambulàncies municipals i bombers; i acords per al canvi, abans de finals de juliol, del de
totes les ambulàncies privades); i que a la mateixa preocupació respon la modificació de l'Ordenança del
Control de la contaminació per agents físics pertal de
reglamentarla correcta utilització de les alarmes fixes, la
intensitat de les quals ha de superar el soroll de fons
perquè siguin efectives.
Quantals acords sobre el gas, precisaque Catalana
de Gas només utilitza lesgaleries d'encreuament. El Sr. Puigdollers observaque malgrat el compromís
d'inspeccionar 200.000vehicles, els anys 1989 i 1990,
quan encara no es comptava amb les deu unitats de control, se n'inspeccionaren, respectivament, 56.000 i
54.000, i aquestes xifres baixaren a 48.000 al 1991, en què ja es disposava de totes les unitats. Pregunta quants camions de recollida d'escombraries silenciosos
hiha, perquè ala premsacontinuen apareixent queixes;
i reitera que segons l'Informe, els nivells dels dispositius
acústics de les ambulàncies del 061 i també els accep¬
tats perals vehicles dels bombers poden arribar als 94
decibels ala nit, límitque superal'establertal'Ordenan¬ ça municipal.
El Sr. Alcalde recollint elsuggeriment del Sr. Fernán¬
dez, es compromet a tenir una reunió amb els Regi¬
dors de Salut Pública i de la Via Pública, el Comissio¬
nat del Medi Ambient i els Srs. Fernández, i Puigdollers
per activar la presentació dels plans d'emergències; i
expressa lasevapreocupació perla mancade respec¬
te, i fins i totperlaprepotència, de determinats serveis
públics i parapúblics en qüestions de qualitat de
vida.
S'aprova la proposta relativa a la modificació de l'Ordenança de Control de la contaminació per agents
físics amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal,
Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Informe sobre l'aplicació de la Llei orgànica d'Orde¬
naciógeneral del Sistema educatiu a Barcelona. La Regidora d'Educació, Sra. Mata, recorda que el
seu informepresentat fa quatre anys, que servíde base al llibre «Barcelona Ciutat Educadora 1900-2000», ana¬
litzava la història i perspectives de futur i feia patents les
mancances i desequilibris del sistema educatiu a la
nostra Ciutat en relació als nivells d'educació infantil, primàriai secundària,ales modalitats d'educació artísti¬
ca i especial i al sector públic i privat, constatant
notables diferències entre els diversos Districtes, però
albirava una via de solució als problemes educatius de
la Ciutat: vol, doncs, concretar ara les expectatives positives i les alarmes que suscita l'aplicació de la Llei orgànica d'Ordenació general del Sistema educatiu (LOGSE), aprovada el 1990 després d'haver-se assolit
el consens previ de les Comunitats Autònomes amb
competències educatives.
Posaen relleu queaquest Ajuntamenttéuna presèn¬
cia significativa en tots els nivells i modalitats del siste¬
ma escolar públic i que l'aplicació de la LOGSE, en la
qual han estat pioners les Escoles i Serveis de suport pedagògic municipals, interessa a la Ciutat per l'exten¬
sió en quantitat de la qualitat demostrada.
Tocant al'educació infantil i primària, explicaque els
darrers anys s'han construït deu escoles primàries sobre sòl municipal i amb finançament de la Generali¬
tat, i vuit, més altres deu a punt d'acabar, escoles
bressol construïdes i finançades exclusivament per
l'Ajuntament; tanmateix, donat que aquests nousedifi¬ cis han vingutareemplaçar-ne altres d'obsolets, l'ofer¬ ta no ha millorat de manera substancial quantitativa¬
ment, però si qualitativament, i invita els membres dels
NÚM. 23 20-VII-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 715
nova Escola de la Puríssima Concepció, on s'han
introduït, perexemple, ensenyamentsintegrats de mú¬
sica. Comenta també que persisteixen les dificultats
en la tria d'escola, però en condicions diferents per a
l'educació primària i per al'educació infantil i secundଠria; que, a partir de la matriculació per al curs 1992-1993, per al segon cicle d'educació infantil i per a
l'educació primària s'han establert les zones de matri¬ culació, reflectides en els gràfics lliurats als Regidors, seguint els suggeriments del Consell Escolar Munici¬ pal, en col·laboració amb la Inspecció Tècnica de la Delegació de Barcelona i els Serveis de
l'Àrea
d'Edu¬cació d'aquest Ajuntament, experiència important de caraal mapa escolar de la Ciutat, però no es disposa
de dades sobre l'escola concertada, i això és greu, donat que és majoritària a la Ciutat; que en aquest
curs la Generalitat obre cinquanta aules per a infants
de més de tres anys que completen el segon cicle de
l'educació infantil (parvulari) amb una cobertura d'un 70 % de l'oferta pública, però en canvi no ha augmen¬ tat l'oferta d'aules del primer cicle (escoles bressol), de manera que en aquest moment a la Ciutat n'hi ha
trenta-nou del'Ajuntament, unade la Diputació i quatre de la Generalitat, que no arriben a cobrir un 6 % de la
població infantil, i, quan tant sols a l'Ajuntament han demanat informació 4.000 pares (querepresenten una
tercera part dels nens nascuts aquests any), no es
podran atendre més enllà de 7.500 peticions, situació
bendramàtica, sobretot si hom té presentque, segons la Conselleria d'Ensenyament, per boca de la seva Direcció General de Planificació, no es podrà atendre aquestes demandes ni parlar del primer cicle d'educa¬
ció infantil fins a l'any 1999: pertant, és imprescindible
que la Generalitat faci el desplegament legislatiu perti¬
nent i comenci la sevacorresponsabilització peraten¬
dre les justes demandes de les famílies i dels mestres de les escoles bressols.
Referint-se a la nova educació secundària, indica
que comporta canvis qualitatius importants amb un tronc únic de quatre anys, diversos batxillerats, nous cicles de formació tècnico-professional; que, segons
les primeres dades del mapa escolar, reclamen la construcció de vint-i-tres centres nous i la transforma¬ ció d'altres vint, totaixò sensecomptar les necessitats
derivades d'una possible disminució dels centres pri¬
vats avui existents; i que cal encetar els treballs de planificació qualitativa i de formació de claustres per
determinarels mòduls de batxillerat i formació profes¬
sional a implantaren els Districtes, tanmateix l'esmen¬
tada Direcció General de Planificació només té enfocat
aquest problema des d'un punt devistaquantitatiu per
a tot Catalunya, a pesar que es tracta d'un problema que requereix microplanificació i cogestió i col·labora¬
ció local, de manera que la situació oscil·la entre el
caos i l'atonia.
Fa patent la seva preocupació pels ensenyaments
artístics, especialment els de música, en els quals l'Ajuntament desenvolupa, des defa més de centanys,
funcions de suplència responsabilitzant-se del cent per cent dels ensenyaments públics en aquest camp; i
significa que aquest Ajuntament no pot elaborar el pla
d'escoles de música previstes a la LOGSE, mentre la
Generalitat no col·labori en la reforma i sosteniment del
Conservatori, qüestió sobre la qual ja s'han encetat unes converses quetopen amb l'obstacle acadèmic de
la manca d'un cos de professors de música i amb la
faltad'impuls políticafer-secàrrec del nostre Conserva¬
tori de Música que és, en la pràctica, el Conservatori
Superior de Música de Catalunya, ja que s'hi ensenya estudiants de tot Catalunya amb recursos aportats exclusivament pels nostres ciutadans; i que l'Escola Massana també ha dequedar curosamentintegrada en el Pla d'aplicació de l'esmentada llei.
També es mostra preocupada per l'educació espe¬ cial totassenyalantque hamilloratquant als centres, als
recursos i als procesos d'integració, però encara hi ha mancances dramàtiques i no està clar el cost de
l'educació especial privada; que el procés d'educació de minories ètniques continua però es diversifica, per¬
què no es limita jaa la minoriagitana, sinó que s'estén
a altres com la magribina i es complica per la reacció dels pares dels altres alumnes davant la integració
d'aquestes minories a les escoles: per tant, cal una campanya peraconseguir l'admissió social d'aquest fe¬
nomen.
Fa avinent que l'adscripció de l'educació permanent
d'adults a la Conselleria de Benestar Social no permet
tractar adequadament a fons des d'una perspectiva acadèmica els problemes educatius dels adults, sobre¬ tot quan la LOGSE ha canviat els nivells dels certificats
d'estudis.
Subratlla, finalment, que es imprescindible activar el desplegament legislatiu de la LOGSE; que cal una
planificació conjunta entre l'Ajuntament i la Generalitat,
com la iniciada per a la confecció del mapa escolar,
que s'estengui a les escoles bressol, a la qualitatde la
formació professional, alaformació dels nous claustres
de l'educació secundària i al suport pedagògic; que cal
abordar els convenis de finançament no previstos a la LOGSE reclamant els diners on sigui, amb els argu¬
ments que només Catalunya pot adduir; que cal pros¬
seguir i ampliar la col·laboració en la gestió, de la qual són exponent els quinze convenis vigents entre aquest
Ajuntament i la Conselleria d'Ensenyament; i que s'ha
de respectar la participacióde tots els sectorspermitjà del Consell Escolar Municipal (on els representats de l'escola pública, de la privada, dels moviments de
renovació pedagògica i dels sindicats poden treballar colzea colze per la nostra escola) tenint en compte el seu parer en totes aquelles qüestions derivades de
l'aplicacióde la LOGSE.
El Sr. Vidal-Quadras manifesta que aquest Ajunta¬
ment històricament s'ha esforçat a mantenir l'oferta educativa de la Ciutat en un nivell preeminent sobre el conjuntespanyol, assumint responsabilitats perdamunt
de les seves competències estrictes; que el model
educatiu seguitperla Ciutatescaracteritza pel protago-nisme que hi té la iniciativa social, és a dir, l'impuls
educatiu de la societat civil i així, en traspassar-se a la
Generalitat els serveis educatius, el percentatge del sector docent d'iniciativa social era ala nostraCiutat un
dels més alts d'Espanya: per tant, a l'hora d'aplicar la LOGSE s'ha de tenirpresent que lesescolesd'iniciativa social representen el 94 % de les escoles bressol, el 93 % de les guarderies, el 67 % dels parvularis, el 64 % dels centres d'ensenyament general bàsic, el 94 % dels centres d'educació especial, el 82 % dels centres de formació professional i el 78 % dels centres d'ense¬
nyament secundari, percentatges tots que reflecteixen
el pes hegemònicde les escoles d'iniciativasocial enel
716 GASETAMUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 23 20-VII-1992
Continua dient que ni l'Ajuntament ni la
Generalitat
han caigut en la
temptació
defer enginyeria social
enaquest camp, sinó que han desplegat
polítiques
que respectessin aquestaproporció favorable
ala iniciativa
social en el nostre panorama educatiu; que el Grup
Popular posa l'èmfasi en el
manteniment d'aquest
predomini de les escoles
d'iniciativa social;
quel'apli¬
cació de la LOGSE implicarà per a les escoles de la
Ciutat, independentmentque siguin de titularitat
públi¬
ca o d'iniciativa social, unesforç considerable d'inver¬ sió en mitjans humans i tècnics, ja que una
educació
de qualitat és sempre cara; que davant
això, hi ha el
perill que unapart de laxarxaescolar
d'iniciativa social
pateixi una crisi en la seva capacitat de
reacció finan¬
cera davant laLOGSE, demanera que, segons el seu parer, cal destinar, per la via dels convenis,
més
recursos al sosteniment de les escoles d'iniciativa
social i racionalitzari coordinar de maneramés eficient
la política educativa a la Ciutat per
mitjà
d'unaúnica
administració educativa que aplegui les funcions que
avui desenvolupen la Generalitat, l'Ajuntament i la
Diputació, recuperant l'antic Patronat Escolar Munici¬
pal, creat el 1929, per confiar-li la gestió del sistema
educatiu de la Ciutat, decisió que reconeixeria el protagonisme educatiu d'aquest Ajuntament i supera¬
ria el trencament imposat per la Llei d'Educació de 1945, aconseqüència de la qual el 1961, quan s'inten¬
tà que laCiutat deixés d'exercircompetèncieseducati¬ ves, es produí un fort moviment social de protesta.
En conseqüència, suggereix a l'equip de govern: 1) que s'enceti un procés per aconseguir latransferèn¬
cia de les competències de gestió detots els Centres escolars públics de la Ciutat a un nou Patronat esco¬ lar municipal; i 2) que es racionalitzi la política de
creació de noves places de titularitat pública,
cen-trant-la en aquells Districtes on hi ha una clara insufi¬
ciència de l'oferta d'iniciativa lliure, i evitant duplicitats
que anirien en contrade la nostra tradició escolar.
Mostra lapreocupació perl'oferta escolar dels cicles
de zero a tres anys i de tres a sis anys, per la
problemàtica de les Escoles d'arts aplicades i oficis artístics, i de música, pels ensenyaments no reglats, pels perjudicis al dret dels pares a la lliure elecció de
centre a conseqüència de l'aplicació de criteris ter¬
ritorials per a la matriculació (sobretot en Districtes,
com Nou Barris, Sant Andreu, i Sant Martí, on resulta
difícil trobar places en centres d'iniciativa social), pel control de la qualitat de les instal·lacions d'iniciativa
social, per la millora de la interconnexió entre les
escoles i les empreses en el camp de la formació professional, com propugna el Pla Estratègic, perl'ab¬
sentisme escolar i perla manca de places peral cicle
infantil.
Expressa, per últim, la voluntat de contribuir amb l'equip de govern a millorar l'oferta educativa per fer
una ciutat més culta, més civilitzada, més solidària i
més lliure.
La Sra. Blasi, fet l'advertiment que evitarà no caure
en latemptació de confrondre aquest hemicicle amb el del Parlament de Catalunya, desitja aclarir que la LOG¬ SE no començarà a aplicar-se per al primer i segon
cicles fins al mes de setembre vinent; que, quant a l'educaciósecundària, la situació de la qual la Sra.Mata
ha definit com de caos i atonia, ja s'ha iniciat el diàleg
entre aquest Ajuntament i el Departament d'Ense¬
nyament; que laposadaen marxade laLOGSEesfarà
al llarg de diversos anys, tanmateix, malgrat que co¬
mençarà pel setembre, encara nos'ha encetat la qües¬
tió del finançament de la reforma que s'ha valorat en
1,3 bilions de pessetes per a tot l'Estat; que els tres
Centrespúblics d'ensenyament especial (ConchaEspi¬
na, Sant Joan de la Creu, i Folch i Camarasa) amb què compta la Ciutat, tenen places vacants perquè es procura integrar en els centres ordinaris els nens amb handicaps que no siguin gaire profunds; que l'oferta
d'escoles bressol públiques s'ampliarà amb l'Escola Cascavell, abans gestionada per un patronat; que el
calendari d'aplicació previst perla Generalitat està con¬ dicionat a la solució dels aspectes financers sobre l'educació secundària, altrament caldràajustar-loal pre¬ vist per a tot l'Estat; que en matèria d'educació, les qüestions tenen un caràcter interdisciplinari, que no es
potdesconèixer oferint lavisió d'unaDirecció General; i
que des del gener, està en marxa un pla de formació
del professorat per reciclar 40.000 professors en tres
anys.
Demana que els informes detema educatiu eslliurin, també, anticipadamentperescrit als membres del Con¬
sistori pertal que hi puguin fer aportacions.
Remarca, finalment, que l'aplicació de la LOGSE no
es pot reduir a un simple canvi de nomenclatura, sinó
que ha de millorar substancialment la
formació
delsalumnes d'avui i ciutadans de demà perquè puguin
estar al servei de la comunitat quan hagin de donar resposta a les exigències de la convivència; i que
aquest repte ha d'engrescar tots els estaments impli¬
cats: les Administracions públiques, el professorat, els pares i els alumnes.
La Sra. Vintró suggereix que en una propera sessió,
un cop llegida l'acta d'avui, es pugui tornar a parlar del
tema en debat tot observant que en la intervenció del
Sr. Vidal-Quadras ha vistressorgir (encara que amb un
altre llenguatge, perquè ha emprat el terme iniciativa social per referir-se a l'escola privada),una vella i supe¬
radadiscussió, darrera de la qual hi ha uns interessos
econòmics i ideològics molt clars i que és fruit d'una
història molt desgraciada del país.
Significa que Barcelona ha patit singularment els
Incompliments de l'Administració pública a l'hora de garantir el dret a l'educació a tots els ciutadans i
això
generà escoles privades de substitució en forma de
cooperatives de mestres i pares (de les quals es expo¬
nent el Col·lectiu d'Ensenyants per a l'Escola Pública
Catalana, CEPEPC, escoles privades amb voluntat
d'ésser escola pública), una colla de «xiringuitos» esco¬
lars amb un nivell educatiu absolutament deplorable
(que no deuen ésser pas el que el Sr. Vidal-Quadras propugna), i les grans escoles privades a càrrec d'em¬
preses i d'institucions religioses amb uns determinats
interessos ideològics darrera del seu paper
subsidiari,
donat perhaver-se posat al costatdels guanyadors de
la Guerra civil.
Creu que l'informe de la Regidora d'Educació posa
en relleu l'esforç fet per aquest Ajuntament en
el
camp de l'educació, les necessitats i els dèficits tant
per etapes com per Districtes; que els mapes i
els
esquemes s'haurien de completar, aprofitant
l'oferi¬
mentque acaba de fer la Sra. Blasi, perarribar a
tenir
el mapa escolar de la Ciutat de Barcelona i el de
tot
Catalunya.
Comparteix la preocupació per l'educació
especial i
per les relacions entre l'escola i l'empresa ipuntualitza
que en el període 1984-1987 ja es mantingueren con¬
NÚM. 23 20-VII-1992 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 717
quel'esborrany de Carta Municipal recull l'administració
única enelcampeducatiu, qüestióen la qual coincideix
amb el Sr. Vidal-Quadras amb qui manté, en canvi, una
posició
força contraposada quant als esforços per agarantir el dret constitucional a l'educació.
La Presidència prega que les possibles rèpliques al present debat es posposin per a una futura sessió en
què, si els Portaveus dels altres Grups ho accepten podria continuar el debat pertractar amb l'extensióque
esmereix,un delstemescabdalsde lagovernació de la
Ciutat.
ÀMBITD'URBANISME I MEDI AMBIENT
Secretaria Executiva d'Urbanisme, Obres i Serveis
Admetre la renúncia al concurs d'adjudicació de la
concessió administrativa de la construcció i explotació del Complex terciari de l'illa central de l'àrea de nova centralitat Renfe-Meridiana, presentada per Emilio Ce-brián i Peña en nom i representació d'Erosmer, en
qualitat de licitant; i,en conseqüència, retornar lagaran¬ tiaprovisional constituïdaperaquesta empresael 29 de
novembre de 1991. Adjudicaria concessió administrati¬
va per a la construcció iexplotació del Complex terciari
de l'illa central de l'àrea de nova centralitat Renfe-Meridiana i els terrenys compresos en la indicada àrea,
a títol de dret de superfície, per un termini de
setanta-cinc anys i pel preude 4.000milions de pessetessense
l'impost sobre el valor afegit, a «Segece, Compagnie Bancaire», de conformitat amb la proposta d'adjudica¬
ció formulada per la Mesa de licitació de 2 d'abril de
1992. Facultar I'll-Im. Regidor de Finances, Sr. Joaquim de Nadal i Caparà, per a l'execució del present acord i
signatura del corresponent contracte, de conformitat
amb els Plecs de condicions aprovats el 26 d'abril de
1991.
El Sr. Fernández recorda que el seu Grup ja votà
negativament en l'aprovació del Plec de condicions d'aquest concurs perquè els setanta-cinc anysdel dret de superfície li semblaven un termini massa llarg i
perquè himancaven unesbases definidores dels usosi
també un compromís sobre la destinació dels diners
obtinguts de l'operació. A aquestes raons pot afegir-hi
avui per tornar-ho a fer: a) que el pla presentat per
l'adjudicatari és confús i carregat de reticènciespel que fa a l'assignació comuna d'equips tècnics, a la cons¬
trucció de l'aparcament subterrani, a l'import de les obres d'urbanització i als accessos a l'avinguda Meri¬
diana; b) que tampoc queden clares les superfícies, ja
quela documentació presentadaés unasimpledeclara¬
ció d'intencions i els espais públicsqueden com aresta
no ocupada per les edificacions, i en tot cas, no es
poden internalitzar els 12.370 m2 previstos en el Pla especial; c) que no s'especificala superfície exacta de l'hipermercat ni la destinació dels 4.500 m2 d'equipa¬
ments col·lectius; d) que es critiquen les decisions
municipals sobre l'entorn i es proposa la construcció
d'un túnel de 100 m de llargadaperdessota la Meridia¬
na; e) que l'aparcament de tres nivells dépassa la
concessió inicial; f) que a poc a poc s'accentua el
caràcter comercial en detriment de les oficines; g) que
no es pot valorarl'impacte ni els beneficis de la inversió
per als comerciants de lazona; i h) que les superfícies
comercialsd'aquestes dimensions poden contribuirala
desertització comercial de la Ciutat, sobretot per la
desaparició dels petits negocis, que no hi poden com¬
petir.
Pregunta: 1) quin és el capteniment de l'Ajuntament
sobre el túnel perdessota de la Meridiana i qui n'assu¬
mirà el cost; 2) com queden garantits els interessos
dels comerciants de la zona; 3) per què s'ha retardat
l'adjudicació i si la retirada d'Erosmer ha influït en
aquest retard; i 4) si es construiran en el complex habitatges en substitució d'algunes de les oficinesque
es preveien.
Anticipa,
en conclusió, que pertotes aquestes consi¬ deracions, el seu Grup votarà negativament el dicta¬men.
El Sr. Mas remarcaque el dictamencomporta l'adju¬
dicació de 21.000 milions de pessetes d'inversió, 83.000 m2 de sostre edificable, 4.000 milions de pes¬ setes de cànon i la constitució d'un dret de superfície
durant setanta-cinc anys, i totaixò es decideix amb un informe dels Serveis d'Urbanisme on textualment es
diu que es tracta «d'una proposta indicativa, molt esquemàtica i basada en una descripció literària d'in¬
tencions»: ha d'inquirir, doncs, a l'equip de govern si tal informe pot servir de fonament a una decisió tant
rigorosa com la magnitud de l'assumpte reclama. Agrega que els adjudicataris preveuen un trànsit de
9.000 vehicles diaris, però no hi ha cap estudi de l'Àmbit de la Via Pública sobre l'impacte que aquesta intensitat de trànsit tindrà en l'entorn; que posen com
acondició indispensableuns accessosvàlids i, tanma¬
teix, l'informeesmentateslimita aassenyalar la dificul¬
tat del túnel sota la Meridiana, que, en totcas, exigirà
un projecte específic; que nogaranteixen tota la inver¬
sió en tot el conjunt, sinó que el compromís abasta
només l'hipermercat i les galeriescomercials, ésa dir, el 40 % de l'oferta perquè l'execució de l'hotel i les oficines se supedita a trobar en el mercat algú que
se'n faci càrrec; i que la composició accionarial dels promotors estracta molt succintament i s'hi apunta la participació de Comylsa sense concretar en quin per¬
centatge i, fins i tot, la d'aquest Ajuntament.
Opina que l'adjudicació palesa les contradiccions de l'equip de govern, ja que: a) per una banda, es mostra preocupat per la densitat de la Ciutat i la intensitat del
seu trànsit i, per altra, projecta construir 83.000 m2,
delsquals38.000 sóncomercials, justa les portes de la Ciutat; b) es tracta bàsicament de l'adjudicació d'un hipermercat, que pugna amb el patrimoni comercial de
la Ciutat, sense cap estudi de l'impacte que el nou centre ocasionarà en el teixit ecòmic i social dels Districtes del seu entorn i en els mercats municipals, motiu pel qual el seu Grup reproduiràaquestaargumen¬ tació en la Comissió d'Equipaments Comercials, pertal
de limitar les dimensions del nou equipament; i c)
malgrat el compromís de respectar els drets dels co¬ merciants més directament afectats, no hi ha cap
garantiaen aquest sentit.
Creu, en conclusió, que el concurs s'hauria d'haver
declarat desert; tanmateix es tem que davant els pro¬ blemes immediats de la tresoreria municipal, l'obtenció dels 4.000 milions ha pesatmés quelavertebrado d'un bon model de ciutat.
El Sr. Armet, referint-se al marc urbanístic en què
s'inscriu el dictamen, indica que el pla parcial
cor-reponent s'aprovà el 13 de setembre de 1984 i la
modificació de l'àrea central ho fou el 17 d'octubre de
