Exercicis i correccions
Intermedi bimodal
Servei de Llengües UAB
Exercici 1
Conjugueu els verbs que trobeu entre parèntesi. Endavant!
Hola! Em dic Marco, sóc italià i la meva passió... són les llengües!
Com és freqüent a Itàlia, vaig començar a estudiar els idiomes bastant tard. El meu primer contacte _____________________ (iniciar-se, passat perifràstic) amb l’anglès. Però el vertader moment on ___________________ (saber, passat perifràstic) la importància de parlar una llengua estrangera ________ (ser, passat perifràstic) a onze anys, quan ___________________ (marxar, anar-se’n) tres setmanes a Anglaterra per assistir a un curs d’estiu. Allà ___________________ (fer-se) amb molta gent de tot el món, i l’anglès ___________________ (esdevenir) un dels mitjans per descobrir tot un món diferent.
La segona llengua que ___________________ (aprendre, passat perifràstic) va ser el francès. Em vaig enamorar d’aquest idioma, de la seva fonètica i també de la seva gramàtica; tot i que ________________ (poder) semblar molt estrany, ________________ (entendre, pretèrit imperfet indicatiu) la gramàtica com un joc: jugar amb les regles pot ser molt divertit. I la grafia també __________________ (contribuir, present i perfet d’indicatiu) a fer aquesta llengua bonica: els accents freqüents són com notes d’una música dolça.
El meu amor i la passió pel francès m’han fet aconseguir un nivell molt bo. Els francesos sempre ________________ (voler, present) veure el meu carnet d’identitat perquè creuen que sóc francès. També ________________ (ser, perfet d’indicatiu) professor de francès a Milà i per això ___________________ (conèixer, present) el plaer de transmetre la meva passió als altres.
Amb aquestes bases, i amb l’ajuda del llatí (i també del milanès, que parlo gràcies als meus majors!), vaig decidir començar a estudiar el castellà.
Vaig fer un curs de tres setmanes a una escola de llengües i ___________________ (adonar-se, passat perifràstic) que si es parlen dos llengües romàniques és molt fàcil aprendre’n d’altres! Quan vaig aterrar a Barcelona la decisió estava presa: ara, català! Com podia entendre una societat, en la qual havia de viure, sense parlar la seva llengua? La gent que ve a Catalunya sovint __________________ (excloure, perfet d’indicatiu) la possibilitat d’estudiar el català: “Tothom parla castellà!” Aquest raonament em sembla molt superficial. Abans de tot, el català és la novena llengua més parlada a Europa i, des de 2006, _________________ (esdevenir, perfet d’indicatiu) una llengua oficial de la Unió Europea. A més, és molt fàcil si es _______________ (conèixer, present) altres llengües romàniques i el seu aprenentatge _________________ (contribuir, present) a fer l’estudi d’altres idiomes que _________________ (venir, present) del llatí. Jo ho ___________________ (comprendre, entendre i viure, perfet d’indicatiu) així. Ah, i jo també ho _______________ (voler, passat perifràstic) així des del començament.
Per tant, segons la meva experiència, us donaré dos consells:
• Apreneu les llengües que us agraden, i no us baseu només en el nombre de persones que les parlen. Totes les llengües són útils!
• Si parleu unes llengües romàniques, intenteu aprendre’n més. Amb dos llengües que _________________ (venir) del llatí, podeu aprendre totes les llengües romàniques molt fàcilment!
Correcció de l’exercici
Hola! Em dic Marco, sóc italià i la meva passió... són les llengües!
Com és freqüent a Itàlia, vaig començar a estudiar els idiomes bastant tard. El meu primer contacte es va iniciar (iniciar-se) amb l’anglès. Però el vertader moment on vaig saber (saber) la importància de parlar una llengua estrangera
va ser (ser) a onze anys, quan vaig marxar/me’n vaig anar (marxar,
anar-se’n) tres setmanes a Anglaterra per assistir a un curs d’estiu. Allà em vaig fer (fer-se) amb molta gent de tot el món, i l’anglès va esdevenir (esdevenir) un dels mitjans per descobrir tot un món diferent.
La segona llengua que vaig aprendre (aprendre) va ser el francès. Em vaig enamorar d’aquest idioma, de la seva fonètica i també de la seva gramàtica; tot i que pugui (poder) semblar molt estrany, entenia (entendre) la gramàtica com un joc: jugar amb les regles pot ser molt divertit. I la grafia també
contribueix/ha contribuït (contribuir, present i perfet d’indicatiu) a fer aquesta
llengua bonica: els accents freqüents són com notes d’una música dolça.
El meu amor i la passió pel francès m’han fet aconseguir un nivell molt bo. Els francesos sempre volen (voler) veure el meu carnet d’identitat perquè creuen que sóc francès. També he estat/he sigut (ser) professor de francès a Milà i per això conec (conèixer, present) el plaer de transmetre la meva passió als altres.
Amb aquestes bases, i amb l’ajuda del llatí (i també del milanès, que parlo gràcies als meus majors!), vaig decidir (escollir, present) començar a estudiar el castellà.
Vaig fer un curs de tres setmanes a una escola de llengües i em vaig adonar (adonar-se) que si es parlen dues llengües romàniques és molt fàcil aprendre’n d’altres! Quan vaig aterrar a Barcelona la decisió estava presa: ara, català! Com podia entendre una societat, en la qual havia de viure, sense parlar la seva llengua? La gent que ve a Catalunya sovint ha exclòs (excloure, perfet
d’indicatiu) la possibilitat d’estudiar el català: “Tothom parla castellà!” Aquest raonament em sembla molt superficial. Abans de tot, el català és la novena llengua més parlada a Europa i, des de 2006, ha esdevingut (esdevenir, perfet d’indicatiu) una llengua oficial de la Unió Europea. A més, és molt fàcil si es
coneixen (conèixer, present) altres llengües romàniques i el seu aprenentatge contribueix (contribuir, present) a fer l’estudi d’altres idiomes que vénen (venir,
present) del llatí. Jo ho he comprès, he entès, he viscut (comprendre, entendre i viure, perfet d’indicatiu) així. Ah, i jo també ho vaig voler (voler) així des del començament.
Per tant, segons la meva experiència, us donaré dos consells:
• Apreneu les llengües que us agraden, i no us baseu només en el nombre de persones que les parlen. Totes les llengües són útils!
• Si parleu unes llengües romàniques, intenteu aprendre’n més. Amb dues llengües que vénen (venir) del llatí, podeu aprendre totes les llengües romàniques molt fàcilment!
Text manipulat i extret de: http://blogs.uab.cat/biografieslinguistiques/
Comentari
En el text original hi ha el conjunt: dos llengües romàniques, que trobeu canviat per la forma correcta: dues llengües romàniques.
Exercici 2
Conjugueu els verbs que trobeu entre parèntesi. Endavant!
Sóc la Cristina i ____________ (venir, perfet d’indicatiu) de Múrcia. _________________ (voler, present) destacar les paraules, és el que més _________________ (seduir, present), conèixer les diferents paraules. Jo crec que el català és molt fàcil i molt divertit. “Más vale pájaro en mano que ciento volando”, que en català _________________ (traduir, perfet d’indicatiu) així: “Més val ocell en mà que cent volant”.
Sóc una noia que vinc de Múrcia, on ______________ (viure, perfet d’indicatiu) molts anys. De sobte _______________ (comprendre, perfet d’indicatiu) que estava cansada de la meva vida, tenia molta feina i ______________ (saber, perfet d’indicatiu) que volia canviar de ciutat i venir a Barcelona, on jo _____________ (conèixer, present) molts amics, a més que la ciutat m’agrada per moltes coses: pel clima, el mar...
Una de les coses que és més interessant per mi és el fet que aquí ____________________ (haver-hi) una altra llengua; viatjar és una de les meves activitats favorites i sempre ______________ (escollir, present) llocs amb cultures ben diferents, per mi això és estimulant. Aquí ___________________ (aprendre, perfet d’indicatiu) català i he sentit al meu voltant reaccions molt diferents; algunes persones ___________________ (aconsellar, present) què és el que he de fer si ______________ (viure, present) aquí, unes altres persones _____________________ (interrogar, present): “Tens l’intenció de quedar-t’hi?” Però la reacció que més ______________ (estranyar, perfet d’indicatiu) _____________ (ser, perfet d’indicatiu) la d’una persona que ______________ (conèixer, perfet d’indicatiu) a Barcelona, i que _____________ (gosar, perfet d’indicatiu) dir: “El català no serveix per a res, més val que ____________ (fer/aprendre) francès o xinès”. Probablement té raó si jo _______________ (decidir, present) dedicar-me a la
importació de productes xinesos o francesos. Això em fa pensar per què estudio català. Jo no tinc un interès professional en el català, per mi aprendre català o qualsevol altra llengua in situ és descobrir tot un món: les diferents paraules, com la gent expressa les mateixes coses de vegades de forma tan semblant i altres vegades de forma tan diferent; per a què serveix una llengua sinó perquè les persones ________________ (entendre’s)? T’ajuda a conèixer com senten aquestes persones, com ________________ (expressar-se). Per mi és molt interessant ______________ (poder-se) integrar en una cultura nova, conèixer els refranys, les receptes.
Encara que el català em sembla una llengua molt fàcil d’aprendre, em costa molt parlar-lo perquè sempre puc utilitzar la meva llengua materna, que és l’espanyol, i que aquí el coneix la majoria de la gent. També em costa molt que em parlin en català perquè pensen que no els ________________ (entendre, perfet d’indicatiu) i encara no puc mantenir una conversa. Doncs no sé si el meu futur _____________ (ser, futur) aquí, però de moment _________________ (gaudir, present) la ciutat i ______________ (descobrir, perfet d’indicatiu) aquesta llengua que té paraules tan boniques com boira, maduixes, i tan rares com escamarlans.
De Veus del món a Barcelona: http://www.veusdelmon.cat/video.php?id=75
Text manipulat.
Sóc una noia que vinc de Múrcia, on he viscut (viure, perfet d’indicatiu) molts anys. De sobte he comprès (comprendre, perfet d’indicatiu) que estava cansada de la meva vida, tenia molta feina i he sabut (saber, perfet d’indicatiu) que volia canviar de ciutat i venir a Barcelona, on jo conec (conèixer, present) molts amics, a més que la ciutat m’agrada per moltes coses: pel clima, el mar...
Una de les coses que és més interessant per mi és el fet que aquí hi ha/hi hagi (haver-hi) una altra llengua; viatjar és una de les meves activitats favorites i sempre escullo (escollir, present) llocs amb cultures ben diferents, per mi això és estimulant. Aquí he après (aprendre, perfet d’indicatiu) català i he sentit al meu voltant reaccions molt diferents; algunes persones m’aconsellen (aconsellar, present) què és el que he de fer si visc (viure, present) aquí, unes altres persones m’interroguen (interrogar, present): “Tens la intenció de quedar-t’hi?” Però la reacció que més m’ha estranyat (estranyar, perfet d’indicatiu) ha estat/ha sigut (ser, perfet d’indicatiu) la d’una persona que he
conegut (conèixer, perfet d’indicatiu) a Barcelona, i que ha gosat (gosar, perfet
d’indicatiu) dir: “El català no serveix per a res, més val que facis/aprenguis (fer/aprendre) francès o xinès”. Probablement té raó si jo decideixo (decidir, present) dedicar-me a la importació de productes xinesos o francesos. Això em fa pensar per què estudio català. Jo no tinc un interès professional en el català, per mi aprendre català o qualsevol altra llengua in situ és descobrir tot un món: les diferents paraules, com la gent expressa les mateixes coses de vegades de forma tan semblant i altres vegades de forma tan diferent; per a què serveix una llengua sinó perquè les persones s’entenguin (entendre’s)? T’ajuda a conèixer com senten aquestes persones, com s’expressen (expressar-se). Per mi és molt interessant poder-me (poder-se) integrar en una cultura nova, conèixer els refranys, les receptes.
Encara que el català em sembla una llengua molt fàcil d’aprendre, em costa molt parlar-lo perquè sempre puc utilitzar la meva llengua materna, que és l’espanyol, i que aquí el coneix la majoria de la gent. També em costa molt que em parlin en català perquè pensen que no els he entès (entendre, perfet d’indicatiu) i encara no puc mantenir una conversa. Doncs no sé si el meu futur
descobert (descobrir, perfet d’indicatiu) aquesta llengua que té paraules tan
boniques com boira, maduixes, i tan rares com escamarlans.
Comentari
En el text original hi ha el conjunt l’intenció, que trobeu canviat per la forma correcta: la intenció.
Exercici 3
Poseu tots els accents que trobeu a faltar en aquest text. Bona feina!
Hola! Em dic Marco, soc d’Italia i la meva passio... son les llengües!
Com es freqüent al meu pais, vaig començar a estudiar els idiomes bastant tard. El meu primer contacte va ser amb l’angles. Pero el vertader moment on vaig coneixer la importancia de parlar una llengua estrangera va ser a onze anys, quan vaig marxar tres setmanes a Anglaterra per fer un curs d’estiu. Alla vaig tenir relacio amb molta gent de tot el mon, i la llengua dels britanics va ser un mitja per endinsar-me en una galaxia diferent.
La segona llengua que vaig estudiar va ser el frances. Em vaig enamorar d’aquest idioma, de la seva fonetica i de la seva gramatica; tot i que pot semblar molt estrany, la gramàtica pot ser un joc: jugar amb les regles pot ser molt divertit. I la grafia tambe contribueix a fer aquesta llengua bonica: els accents freqüents són com notes d’una musica dolça.
Amb aquestes bases, i amb l’ajuda del llati (i del milanes, que parlo gracies als meus majors!), vaig escollir començar a estudiar el castella.
Vaig fer un curs de tres setmanes a una escola de llengües i vaig veure que si es parlen dues llengües romaniques és molt facil aprendre’n d’altres! Quan vaig arribar a Barcelona la decisio estava presa: ara, catala! Com podia entendre una societat, en la qual havia de viure, sense parlar la seva llengua? La gent que ve a Catalunya tendeix a excloure la possibilitat d’estudiar la llengua catalana perque pensen que aqui tothom enten l’espanyol. Aquest raonament em sembla molt superficial: estem parlant de la novena llengua més parlada a Europa i, des de 2006, d’una llengua oficial de la Unio Europea. A més, és molt facil si es parlen altres llengües romaniques i el seu aprenentatge contribueix a fer l’estudi d’altres idiomes que venen del llatí.
Per tant, segons la meva experiencia, us donare dos consells:
Apreneu les llengües que us agraden, i no us baseu nomes en el nombre de persones que les parlen. Totes les llengües resulten utils!
Si ja parleu alguna llengua romanica, intenteu aprendre’n més. Ho podeu fer molt facilment!
Text manipulat i extret de: http://blogs.uab.cat/biografieslinguistiques/
Correcció de l’exercici 3
Hola! Em dic Marco, s
ó
c d’Ità
lia i la meva passió... só
n les llengües!Com
é
s freqüent al meu paí
s, vaig començar a estudiar els idiomes bastant tard. El meu primer contacte va ser amb l’anglè
s. Però el vertader moment on vaig conè
ixer la importància de parlar una llengua estrangera va ser a onze anys, quan vaig marxar tres setmanes a Anglaterra per fer un curs d’estiu. Allà
vaig tenir relaci
ó
amb molta gent de tot el mó
n, i la llengua dels brità
nics va ser un mitjà
per endinsar-me en una galà
xia diferent.La segona llengua que vaig estudiar va ser el franc
è
s. Em vaig enamorar d’aquest idioma, de la seva fonè
tica i de la seva gramà
tica; tot i que pot semblar molt estrany, la gramà
tica pot ser un joc: jugar amb les regles pot ser molt divertit. I la grafia també
contribueix a fer aquesta llengua bonica: els accents freqüents só
n com notes d’una mú
sica dolça.L’estimaci
ó
i la motivació
pel francè
s m’han empè
s i m’han ajudat a aconseguir un nivell molt bo. Els francesos sempre em demanen veure el meu carnet d’identitat perquè
creuen que só
c d’allà. Fins i tot vaig treballar com a professor d’aquesta llengua a Milà
i per això
he pogut descobrir el plaer de transmetre als altres allò
que ens apassiona.Amb aquestes bases, i amb l’ajuda del llat
í
(i del milanè
s, que parlo grà
cies als meus majors!), vaig escollir començar a estudiar el castellà
.Vaig fer un curs de tres setmanes a una escola de llengües i vaig veure que si es parlen dues llengües rom
à
niques és molt fà
cil aprendre’n d’altres! Quan vaig arribar a Barcelona la decisió
estava presa: ara, català
! Com podia entendre una societat, en la qual havia de viure, sense parlar la seva llengua? La gent que ve a Catalunya tendeix a excloure la possibilitat d’estudiar la llengua catalana perquè
pensen que aquí
tothom enté
n l’espanyol. Aquest raonament em sembla molt superficial: estem parlant de la novena llengua mé
s parlada a Europa i, des de 2006, d’una llengua oficial de la Unió
Europea. AApreneu les llengües que us agraden, i no us baseu nom
é
s en el nombre de persones que les parlen. Totes les llengües resultenú
tils!Si ja parleu alguna llengua rom
à
nica, intenteu aprendre’n mé
s. Ho podeu fer molt fà
cilment!!Text manipulat i extret de: http://blogs.uab.cat/biografieslinguistiques/
Comentari
En el text original hi ha el mot verdader, que trobeu canviat per la forma correcta: vertader.
