Memòria de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City 2016
1. Activitat de l’entitat
La Fundació Tarragona Smart Mediterranean City (la Fundació), és una fundació privada sense ànim de lucre creada el 21 de desembre de 2012, amb personalitat jurídica pròpia i amb durada indefinida.
El fins de la Fundació queden detallats als Estatuts, essent impulsar i acompanyar l’evolució de la ciutat de Tarragona cap a un model de ciutat intel.ligent, sostenible i creativa, cercant solucions innovadores i tecnològiques amb l’horitzó i l’oportunitat que representen els Jocs Mediterranis 2017 i a la gestió posterior del seu llegat i, la participació activa en la captació de recursos per a la realització d’activitats i projectes directament relacionats amb l’organització dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017 a la citat de Tarragona en la mesura que siguin coherents i promoguin el model de les anomenades
“smart cities”.
L’Ajuntament de Tarragona va optar per la creació d’aquesta Fundació amb la intenció d’interrelacionar l’actuació institucional pública amb la participació de les empreses tecnològiques i corporacions privades, de les Universitats i del sector del Coneixement.
Activitats realitzades
Presentem a continuació un recull i breu explicació dels diferents projectes realitzats, impulsats, coordinats o participats per la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City durant l’any 2016.
Jocs Mediterranis Tarragona 2018
La Fundació ha col·laborat en el procés d’estudi de les possibilitats l’
smartització de les instal·lacions i obres de construcció de l’Anella Mediterrània de Campclar, l’àrea en la qual s’ubicarà el nucli de l’activitat durant la competició esportiva que s’ha de celebrar a Tarragona.
Pla 2022
Monitorització, per part de la Fundació, del pla estratègic de ciutat, que aglutina i dóna coherència a tot un seguit de plans sectorials i territorials que proposen diferents actuacions sobre el mateix territori. Durant l’any 2016, la Fundació va avaluar la idoneïtat dels objectius establerts al pla (tenint en compte el canvi de context des de la seva constitució) i en va determinar el grau d’assoliment.
SmartCatSud
Constitució del grup de treball format per 9 ajuntaments de la província de Tarragona i la Diputació de Tarragona que busca potenciar l’administració electrònica i desenvolupar ciutats intel·ligents. La voluntat és que aquestes eines s’apliquin en camps d’interès per al territori com són la mobilitat, la seguretat, la promoció econòmica i cultural o el turisme. La coordinació del grup de treball va a càrrec de l’Ajuntament de Tarragona, que l’exerceix a través de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City.
Clúster TIC Catalunya Sud
Continuació del projecte, d’àmbit provincial, que agrupa empreses TIC i institucions públiques. La Fundació és co-coordinadora del grup de treball d’smart cities i forma part de la junta directiva.
Ris3Cat – Comunitat de l’energia
Grup de treball per desenvolupar projectes de l’energia, dins de la comunitat Ris3Cat que fomenta grans projectes d’R+D+I. Durant el 2016 la Fundació s’ha incorporat a la comunitat de l’energia, coordinada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya, en qualitat d’oient, amb la capacitat de conèixer els projectes que s’hi pretenen desenvolupar i, posteriorment, formar-ne part.
Taula de la pobresa energètica
Projecte conjunt dels ajuntaments de Tarragona i Reus per tal de donar solucions a les persones amb vulnerabilitat, especialment pel què fa a pobresa energètica. La Fundació és la responsable de la implementació a Tarragona
Hack Day URV
La Fundació va col·laborar en la primera edició tarragonina de les jornades d’innovació i divulgació tecnològica que se celebren a nivell mundial. En concret s’hi va contribuir mitjançant patrocini i es va participar en la presentació de l’esdeveniment celebrat el 3 de desembre al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.
Premis Empresa Tarragona Impulsa
Col·laboració amb la celebració dels Premis Empresa Tarragona Impulsa. Els guardons estan promoguts per Tarragona Impulsa, el servei d’ocupació i creació d’empreses de l’Ajuntament de Tarragona i es van entregar l’1 de desembre. L’organització busca i impulsa promoure, captar i retenir l’emprenedoria, la innovació i el talent del territori, a més de la dinamització del teixit empresarial amb la creació de noves empreses i iniciatives empresarials susceptibles de generar ocupació de qualitat.
RECI (Red Española de Ciudades Inteligentes)
Associació formada per 65 ciutats de l’Estat amb vocació Smart. La Fundació representa la ciutat de Tarragona i ha estat present en les diferents reunions tècniques que es van celebrar durant el 2016.
Ciudad de la Ciencia y la Innovación
La Fundació ha coordinat la candidatura de Tarragona per a la distinció “Ciudad de la Ciencia y la Innovación” mitjançant l’elaboració del document base i, conseqüentment, la seva incorporació a la Xarxa Impulsa, del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.
Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la URV
La seva missió, amb l’horitzó de la celebració dels Jocs Mediterranis del 2017, és accelerar el desenvolupament dels objectius estratègics reflectits en el Pla Tarragona 2022, ajudant a generar i catalitzar els esforços per transformar Tarragona en una ciutat intel·ligent. Creada conjuntament entre la Fundació i la Universitat Rovira i Virgili, articula les seves activitats al voltant de quatre àmbits: formació, recerca, transferència i divulgació.
Postgrau URV en Smart Cities
Posada en marxa del Postgrau Especialista Universitari en Smart Cities:
Planificació i Gestió, conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, en el context de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City. La Fundació n’és part activa tant pel què fa als continguts docents impartits com en l’elecció dels mateixos professors i gestió i relació amb l’alumnat.
Master Smart Grids i Smart Cities La Salle
La Fundació ha supervisat un projecte final de Master, que estudia la possibilitat de reconvertir part de la flota municipal de Tarragona a vehicles elèctrics gestionats amb un sistema de car sharing.
Smart Cub
Projecte educatiu de rehabilitació i conversió d’un contenidor de mercaderies en un espai de divulgació dels projectes Smart de Tarragona. Realitzat conjuntament amb l’Institut Pere Martell i els seus alumnes. Amb la col·laboració i suport del Port de Tarragona.
ELECO
Continuació del projecte educatiu d’un cicle formatiu de grau superior de l’Institut Pere Martell per a la construcció d’un vehicle elèctric de competició.
STEPS
Continuació de l’activitat divulgativa en diferents escoles del Camp de Tarragona per informar i impulsar entre els alumnes bones pràctiques d’eficiència i estalvi energètic.
Open Future Tarragona
Participació de la Fundació en el programa de suport a emprenedors i empreses de base tecnològica, que pretén convertir idees de negoci en empreses viables. S’adreça a emprenedors i petites empreses tecnològiques que tinguin un projecte per respondre a algun dels reptes que es plantejaven a la convocatòria, relacionats amb l’organització dels Jocs Mediterranis 2017 i l’estratègia Smart City.
Seminari internacional sobre el vot electrònic
Trobada internacional d’experts en vot electrònic, celebrada el 25 i 26 d’abril a la URV. És la setzena edició, la primera que es fa a l’Estat espanyol, amb el suport de la càtedra Tarragona Smart Mediterranean City i de la Fundació.
Cicle de conferències BioEconomic
Cinquena edició del cicle sobre mobilitat sostenible i intel·ligent amb vehicles elèctrics, híbrids i alternatius, celebrada el 6 de maig a la Cambra de Comerç de Tarragona. Organitzada per la Fundació i vinculada a Expo VEHiA.
Computació Ubiqua
Assignatura del Màster d’Intel·ligencia Artificial de la URV. La Fundació hi col·labora facilitant casos pràctics i els treballs finals dels alumnes, supervisant- ne el desenvolupament i participant en la seva avaluació.
Smart City Expo World Congress
Participació, amb un estand, a la cita més important del sector de les Smart Cities, a Barcelona del 15 al 17 de novembre. La química va ser el fil argumental. A l’estand de la Fundació s’hi van explicar els seus objectius i missió, i també va servir com a punt de trobada d’empreses amb vocació Smart del Camp de Tarragona, que van poder explicar els seus projectes als visitants i fer networking amb altres companyies per tal d’impulsar els seus negocis.
Forum Greencities y Sostenibilidad
Celebrat a Màlaga, i organitzat per la RECI, presència de la Fundació amb una taula promocional (5 i 6 octubre).
Congrés d’Eficiència Energètica i Smart Green Cities de Cambrils
Cinquena edició. Les tres primeres es van celebrar a TGN, la quarta a Reus. 24 novembre. La Fundació hi participa donant suport en l’organització i en ponències.
Congreso Ibérico de Aparcamiento y Movilidad Urbana
Participació en l’esdeveniment celebrat al Palau de Congressos de Tarragona entre el 9 i l’11 de novembre. Col·laboració a nivell tècnic en la producció de les conferències i participació en una de les taules rodones amb una ponència sobre comunicació i mobilitat smart.
Jornada Smart Region
Trobada sobre desenvolupament urbà i regional intel·ligent a la província de Tarragona, organitzada pel Clúster TIC Catalunya Sud i FiraReus al Tecnoparc de Reus el 28 d’abril. La Fundació participar en la organització i moderant una taula rodona.
IV Fòrum Smart Química
Trobada d’experts que van exposar propostes, novetats i investigacions sobre química intel·ligent. Celebrada a la Cambra de Comerç de Tarragona el 9 de juny. La Fundació va formar part de l’organització i també va participar en
Presentació de la ponència Smart Heritage al Paraguai
Participació amb una ponència al Encuentro Iberoamericano sobre Centros Históricos Inclusivos y Patrimonio Sustenable, celebrada a Asunción el 16 de juny.
Congreso de Ciudades Inteligentes
Esdeveniment celebrat a Madrid el 12 i 13 d’abril, que es va inaugurar amb la presentació de l’estudi publicat per la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City.
Presentació del llibre ¿Cómo se gobiernan las ciudades?
Presentació, el 15 de febrer al Campus Catalunya, del llibre escrit per Olga Gil, i editat per la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City. En el volum s’analitza el desenvolupament de Tarragona com a ciutat smart, amb informació i dades facilitades per la Fundació.
Conferència a la CEOE i a Foment del Treball
Presentació del model de Smart City de Tarragona a Madrid i a Barcelona, en base al llibre ¿Cómo se gobiernan las ciudades?
Xerrada al Grup d’Arqueologia Pública i Patrimoni de la Universitat de Barcelona
Conjuntament amb l’Ajuntament de Tarragona, la Fundació va presentar una xerrada amb el títol “Smart Cities, Smart Heritage: Propostes des de Tarragona”, en el marc del cicle de Converses Patrimonials d’aquest grup, el passat 8 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Xerrada a l’Institut Baix Camp de Reus
Xerrada organitzada pel centre educatiu en el marc d’unes jornades sobre informàtica. La ponència va portar per títol “La ciutat intel·ligent com a escenari de la Internet de les Coses (IoT) i es va pronunciar el 18 de febrer.
Mediterranean Tourism Meeting
Trobada de professionals del turisme celebrada a Sitges el 12 de maig, amb exposicions de la Fundació sobre innovació.
Ponència en un seminari a Lisboa
Explicació de l’aplicació de l’Smart Heritage a Tàrraco, al “Seminari Arqueologia e Historia na Era Digital” de la capital portuguesa, l’1 de febrer.
Curs de la Universidad Internacional de Andalucía
Exposició del model d’Smart Mediterranean City al curs “Criterios y herramientas para una sociedad sostenible”, celebrat Màlaga el 9 de setembre.
Es tracta d’un curs de 30 hores que es va realitzar al Campus Tecnológico de Màlaga, dirigit a gestors polítics, CEOs empresarials, gestors de projectes, planificació sanitària, implementadors de normativa mediambiental i sostenible, arquitectes, urbanistes i economistes de la sostenibilitat.
Participació a les Jornades 2.0
Pronunciació de la xerrada “Construïnt una ciutat intel·ligent”, adreçada al món empresarial i comercial a Valls, Cambrils, El Morell, Reus i Tarragona
Col·laboració amb la presència a Fitur de l’aplicació Imageen
L’aplicació va disposar d’un estand a la Fira Internacional de Turisme de Madrid, amb la col·laboració de la Fundació, on també es va mostrar el llegat de Tàrraco.
Expo VEHiA
Fira de professionals de vehicles elèctrics, híbrids i alternatius, amb 30 estands, a la Rambla Nova realitzada el 7 de maig, en el marc de les Jornades BioEconomic. Es van mostrar al públic punts de càrrega i vehicles de diferents motors oferint la possibilitat de provar-los a tothom que ho volgués i disposés de carnet de conduir.
European Innovation Partnership Smart Cities and Communities (EIP- SCC)
Plataforma d’interacció de la Comissió Europea entre els agents del sector SmartCity amb abast europeu. La FTSMC representa a Tarragona.
Biennal de Patrimoni de Còrdova
Presentació, del 15 al 17 de desembre, de les iniciatives al voltant de la conservació i difusió del patrimoni de Tarragona. En concret de l’elaboració d’un relat únic de la Tàrraco Romana, la nova museïtzació de la capçalera del Circ, el Pretori i el Museu Arqueològic, els plans directors del Circ i de la Muralla i el projecte Smart Heritage per integrar les tecnologies i plataformes digitals en la difusió i conservació del patrimoni. Participació en diverses diverses taules rodones i ponències.
Smart Foment
La Fundació participa activament del Fòrum Assessor d’Smart Foment, com a entitat constituent. Es tracta del punt de trobada d’empreses tecnològiques creat per Foment del Treball.
Cívic Tàrraco
Projecte que busca la creació d’un mapa d’idees a partir de les idees dels ciutadans de Tarragona sobre la gestió de tres elements patrimonials de la ciutat (plaça dels Sedassos, Fòrum de la Colònia i Circ Romà), a través de la xarxa social Messagenes. Impulsat per la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona, les càtedres de Smart City i d’Inclusió Social de la URV i la Fundació.
Ciber@gora
Jornada de reflexió i debat organitzada per la Fundació, orientada a la gestió eficient de l’aigua, sota el títol “Les TIC i la seguretat en la gestió intel·ligent de l’aigua”. Celebrada el 5 de juliol al Palau de Congressos de Tarragona.
Jornada sobre els usos del Patrimoni Històric
Celebrada a la Casa Canals de Tarragona el 2 de desembre, es va realitzar un debat entre experts i ciutadans sobre quines accions es poden dur a terme, i quines no, en l’àmbit patrimonial. La jornada forma part del projecte Cívic Tàrraco i durant el 2017 se’n realitzaran més, que acabaran desembocant en una nova ordenança municipal. La Fundació hi participa a nivell organitzatiu, tècnic i argumental des del punt de vista d’experts, donant una visió d’Smart Heritage de conservació i difusió del patrimoni.
Projecte Recercaixa “Paisatge i patrimoni identitari d’Europa”
Projecte que posa en valor la Catedral de Tarragona com a element cultural i social de la ciutat. La Fundació coordina l’eix de participació que, juntament amb els eixos de recerca i educatiu, articula el projecte.
Imageen
Aplicació per a la recreació en realitat virtual del patrimoni romà de Tàrraco.
Difusió en diferents espais i implementació en el mateix territori, fomentant les descàrregues per a smartphones dels visitants.
Divulgació “Tàrraco s.II”
Patrocini del vídeo “Tàrraco s.II” elaborat per Radio Televisión Española per al programa “Ingeniería Romana”. Finalització del conveni durant el 2016.
Presència als mitjans de comunicació
Elaboració d’articles d’opinió sobre el món Smart, publicats en diferents mitjans de comunicació, com Diari de Tarragona, Més Tarragona o La Vanguardia, i participació en programes informatius i de debat sobre qüestions smart o de patrimoni.
2. Bases de presentació dels comptes anuals
1. Imatge fidel
La Fundació és de reduïda dimensió. Els comptes s’han formulat a partir del registres comptables de la fundació, els quals es mantenen d’acord amb les normes i principis comptables continguts en el Pla de Comptabilitat de les fundacions i de les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya aprovat per Decret 259/2008, de 23 de desembre i pel Decret 125/2010, del 14 de desembre de modificacions del PGC
En el cas de que efectuïn alguna operació el tractament comptable del qual no estigui previst en aquest Pla es remetrà a les normes i apartats corresponents continguts en el Pla general de comptabilitat per a PIMES aprovat pel Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre i subsidiàriament el al Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, amb l’excepció de les normes i apartats relatius a actius no corrents i grups alienables d’elements mantinguts per a la venda, que no són aplicables en cap cas.”
2. Principis comptables:
Els presents Comptes Anuals s'han formulat doncs, en base als següents principis comptables:
1. Empresa en funcionament
El principi de continuïtat de gestió, es el que presideix en tot moment els Comptes Anuals i les especificacions contingudes en la present Memòria.
2. Meritació
Els ingressos i les despeses així com quants drets i obligacions s'han generat en el present exercici, s'han imputat atenent a la data en que es varen generar
o reconèixer, amb independència de la data del seu cobrament o pagament efectiu. La Fundació doncs, comptabilitza els fets econòmics en base al naixement dels drets i obligacions que d'aquests deriven.
3 Uniformitat
Els principis i criteris de valoració que s'han aplicat en l'exercici, ho han estat de forma uniforme amb l’exercici anterior.
4 Prudència
S'ha considerat aquest principi sense que en cap cas s'hagi donat conflicte en el mateix.
5 No compensació
Els actius i passius de la Fundació s'han valorat separadament. En cap cas s'han compensat partides de l'actiu i del passiu del balanç, ni de les despeses i ingressos que integren el compte de Pèrdues i Guanys.
6 Importància relativa
No s'han considerat en l'aplicació dels principis comptables, les desviacions la incidència de les quals, en termes quantitatius, no alteraven substancialment els presents Comptes Anuals com a expressió de la imatge fidel de la Fundació.
3. Principis comptables no obligatoris aplicats
No s’han aplicat principis comptables no obligatoris.
4. Comparació de la informació
No existeixen motius pels quals els comptes anuals de la Fundació no siguin comparables amb els de l’exercici anterior.
5. Agrupació de partides
Les partides del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys no han estat objecte d’agrupació.
6. Elements recollits en diverses partides
No existeixen elements patrimonials enregistrats en dos o més partides del balanç.
7. Canvis de criteris comptables
Durant l’exercici no s’han produït ajustaments per canvis de criteris comptables.
8. Correcció d’errors
Durant l’exercici no s’ha fet cap correcció d’errors procedents d’exercicis anteriors.
3. Aplicació de resultats
El Patronat proposa l’aplicació de l’excedent negatiu 2016 de -42.495,43 euros a Romanents d’acord amb l’esquema següent:
Bases de repartiment Import 2016 Import 2015
Excedent de l’exercici -42.495,43 31.442,37
Total base de repartiment = Total aplicació -42.495,43 31.442,37
Aplicació a Import Import
Fons dotacional o fons social Fons especials
Romanent -42.495,43 31.442,37
Excedents pendents d'aplicació en activitats estatutàries Compensació d'excedents negatius d'exercicis anteriors
Total aplicació = Total base de repartiment -42.495,43 31.442,37
4. Normes de registre i valoració
4.1. Immobilitzat intangible
Els actius intangibles es registren pel seu cost d’adquisició i després es valoren al seu cost menys la seva corresponent amortització acumulada i/o pèrdues per deteriorament que hagin experimentat. Aquests actius s’amortitzen en funció de la seva vida útil estimada .
a) Aplicacions informàtiques
Es registren els costos d’adquisició i desenvolupament en què s’hagi incorregut en relació amb els sistemes informàtics bàsics en la gestió de l’entitat. Les despeses de manteniment dels sistemes informàtics es registren a càrrec del compte de resultats de l’exercici en què es produeixen.
4.2. Béns integrants del patrimoni cultural
La Fundació no te comptabilitzat en aquesta partida cap element.
4.3. Immobilitzat material
a) Cost
Els béns inclosos a l’immobilitzat material figuraran comptabilitzats pel preu d’adquisició o cost de producció.
Formen part de l’immobilitzat material els costos financers corresponents al finançament dels projectes d’instal·lacions tècniques en què el període de construcció superi un any, fins a la preparació de l’actiu per al seu ús.
Els costos de renovació, ampliació i millora són incorporats a l’actiu com a major valor del bé exclusivament quan suposen un augment de la seva capacitat, productivitat o perllongament de la seva vida útil.
Les despeses periòdiques de manteniment, conservació i reparació s’imputen als resultats, seguint el principi de l’import com a cost de l’exercici en què es produeixen.
b) Amortització
Les amortitzacions d’aquests actius comencen quan estan preparats per ser usats en allò per al qual van ser projectats.
Les amortitzacions es calculen aplicant el mètode lineal sobre el cost d’adquisició dels actius menys el seu valor residual, entenent-se que els terrenys sobre els quals s’assenten els edificis i altres construccions tenen una vida útil indefinida, i que per tant no són objecte d’amortització.
Les dotacions anuals en concepte d’amortització dels actius materials es realitzen amb contrapartida en el compte de resultats, i bàsicament equivalen als percentatges d’amortització determinats en funció dels anys de vida útil estimada dels diferents elements.
Els valors residuals i les vides útils es revisen, ajustant-los, si és necessari, en la data de cada balanç.
c) Deteriorament de valor dels actius material i intangible
A data de cada balanç de situació, l’entitat revisarà els imports en llibres dels seus actius materials i intangibles per determinar si hi ha indicis d’haver sofert una pèrdua per deteriorament de valor. L’import recuperable de l’actiu es calcula amb l’objecte de determinar l’abast de la pèrdua per deteriorament de valor.
4.4. Inversions immobiliàries
La Fundació no te comptabilitzat en aquesta partida cap element.
4.5. Arrendaments financers
La Fundació no te contractes d’arrendament financer.
4.6. Permutes
No s’han produït permutes durant l’exercici
4.7. Actius financers i passius financers
a) Actius financers
Els actius financers, a l’efecte de la seva valoració, es qualifiquen en alguna de les següents categories:
1. Actius financers a cost amortitzat.
2. Actius financers mantinguts per negociar.
3. Actius financers a cost.
1. Actius financers a cost amortitzat
En aquesta categoria s’inclouen els crèdits per operacions comercials, que són aquells actius financers que s’originen en la venda de béns i la prestació de serveis per operacions de tràfic de l’entitat, i els crèdits que no tenen origen comercial i que els seus cobraments són de quantia determinada o determinable.
1.1. Valoració inicial: Els actius financers inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment pel cost. Els costos de
de pèrdues i guanys en el moment del seu reconeixement inicial.
No obstant, els crèdits per operacions comercials amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual es valoraran pel seu valor nominal quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no siguin significatius.
1.2. Valoració posterior: Els actius financers inclosos en aquesta categoria es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats es comptabilitzaran en el compte de pèrdues i guanys, aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu. No obstant, els actius amb venciment no superior a un any que, d’acord amb el que s’ha dit a l’apartat anterior, s’hagin valorat inicialment pel seu valor nominal, continuen valorant-se pel mencionat import, amb l’excepció que s’hagin deteriorat.
1.3. Deteriorament del valor: En el tancament de l’exercici, s’han efectuat correccions valoratives respecte al grup de crèdits comercials per l’evidència objectiva que el seu valor s’ha deteriorat com a resultat de circumstàncies ocorregudes després del seu reconeixement inicial i que ocasionen una reducció o endarreriment en els fluxos d’efectiu estimats futurs, que poden estar motivats per la insolvència del deutor.
Les circumstàncies tingudes en compte per l’entitat a l’hora d’avaluar el deteriorament en els crèdits comercials han estat:
- La declaració judicial de situació de concurs del deutor.
- L’endarreriment en el compliment en el pagament de més de 6 mesos sense intervenir una causa justificada.
Les correccions valoratives per deteriorament, així com la seva reversió quan l’import de la pèrdua disminueixi per causes relacionades amb un esdeveniment posterior, es reconeixen com una despesa o un ingrés, respectivament, en el compte de pèrdues i
guanys. La reversió del deteriorament tindrà com a límit el valor en llibres del crèdit que estaria reconegut en la data de reversió si no s’hagués enregistrat el deteriorament del valor.
2. Actius financers mantinguts per negociar No existeixen a la Fundació
3. Actiu financer a cost No existeixen a la Fundació
b) Passius financers
Tots els passius financers que figuren als comptes anuals i que inclouen tots els deutes i obligacions de pagament, tant els comercials com els no comercials, a l’efecte de la seva valoració, es classifiquen en la categoria de passiu financer a cost amortitzat.
1. Valoració inicial: Els passius financers inclosos en aquesta categoria es valoren inicialment pel seu cost, que equival al valor raonable de la contraprestació rebuda. Els costos de transacció directament atribuïbles i les comissions financeres que es carreguin a l’empresa quan s’originin els deutes amb tercers, s’han registrat al compte de pèrdues i guanys en el moment del seu reconeixement inicial. No obstant, els dèbits per operacions comercials amb venciment no superior a un any i que no tinguin un tipus d’interès contractual, així com les fiances i els pagaments exigits per tercers sobre participacions, en què el seu import s’espera pagar-lo a curt termini, pel seu valor nominal, quan l’efecte de no actualitzar els fluxos d’efectiu no sigui significatiu.
2. Valoració posterior: Els passius financers inclosos en aquesta categoria es valoren pel seu cost amortitzat. Els interessos meritats es comptabilitzen al compte de pèrdues i guanys, aplicant el mètode
superior a un any que, d’acord amb l’apartat anterior, s’hagin valorat pel seu valor nominal, continuen valorant-se pel mateix import.
4.8. Existències
No hi ha partides en aquest apartat.
4.9. Impost sobre beneficis
Criteris utilitzats per al registre i valoració d’actius i passius per impost diferit.
La despesa per l’impost de societats s’ha calculat diferenciant l’impost corrent de l’impost diferit. L’impost corrent és la quantitat que ha de satisfer l’entitat com a conseqüència de la liquidació fiscal corresponent a l’exercici 2016 de l’impost de societats i que correspon a la quota de la mencionada liquidació, calculada d’acord amb la normativa vigent. La part de l’impost corrent pendent de pagament figura registrat com un passiu corrent.
La despesa per impost diferit es correspon amb el reconeixement i la cancel·lació dels passius i actius per impost diferit, originats per l’existència de diferències temporànies deduïbles i imposables. No figuren registrats al tancament de l’exercici actius per impostos diferits.
4.10. Ingressos i despeses
D’acord amb el principi de meritació, les despeses i els ingressos derivats de transaccions o fets econòmics que afecten al període mencionat, figuren registrats en la present memòria amb independència de la data del seu pagament o cobrament.
Els criteris de reconeixement dels ingressos i les despeses han estat els següents:
a) El reconeixement d’un ingrés té lloc com a conseqüència d’un increment dels recursos de l’entitat, i sempre que la seva quantia pugui determinar-se amb fiabilitat. En conseqüència, comporta el
reconeixement simultani o l’increment d’un actiu, o la desaparició o disminució d’un passiu i, en algunes ocasions, el reconeixement d’una despesa.
b) El reconeixement d’una despesa té lloc com a conseqüència d’una disminució dels recursos de l’empresa, i sempre que la seva quantia pugui valorar-se o estimar-se amb fiabilitat. Això comporta el reconeixement simultani o l’increment d’un passiu, o la desaparició o disminució d’un actiu i, en algunes ocasions, el reconeixement d’un ingrés o d’una partida de patrimoni net.
b) S’han registrat en el present exercici els ingressos i les despeses reportats en aquest, establint-se, en els casos pertinents, una correlació entre ambdós, que en cap cas pot portar al registre d’actius o passius que no tinguin la definició d’aquests.
Ingressos per prestació de serveis: Els ingressos per prestació de serveis es reconeixeran quan el resultat de la transacció pugui ser estimat amb fiabilitat, considerant el percentatge de realització del servei en la data de tancament de l’exercici.
És per això que sols es comptabilitzaran els ingressos procedents de prestació de serveis quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’import dels ingressos es pugui valorar amb fiabilitat.
b) Que sigui probable que l’entitat rebi els beneficis o rendiments econòmics derivats de la transacció.
c) Que el grau de realització de la transacció, en la data de tancament de l’exercici, pugui ser valorat amb fiabilitat. I
d) Que els costos en què ja s’hagi incorregut en la prestació, així com els que quedin per incórrer fins a acabar-la, puguin ser valorats amb fiabilitat.
L’entitat revisarà i, si és necessari, modificarà les estimacions de
necessitat d’aquestes revisions no indica, necessàriament, que el desenllaç o resultat de l’operació de prestació de servei no pugui ser estimat amb fiabilitat.
Quan el resultat d’una transacció que impliqui la prestació de serveis no pugui ser estimat de forma fiable, es reconeixeran ingressos, només en la quantia en què les despeses reconegudes es considerin recuperables.
A l’exercici 2016 no s’han produït ingressos per prestacions de serveis essent l’import del 2015 pel concepte d’altres ingressos d’explotació de 2.800 euros.
4.11. Subvencions, donacions i llegats
Les subvencions, donacions i llegats no reintegrables es comptabilitzen com a ingressos directament imputables al patrimoni net i es reconeixeran al compte de pèrdues i guanys com a ingressos sobre una base sistemàtica i racional de forma correlacionada amb les despeses derivades de la inversió objecte de la subvenció.
Les subvencions, donacions i llegats que tinguin el caràcter de reintegrables es registraran com a passius de l’entitat fins que adquireixin la condició de no reintegrables.
4.12. Criteris emprats en transaccions entre parts vinculades
Les operacions comercials o financeres amb parts vinculades es realitzaran a preu de mercat. No es reconeixerà benefici ni pèrdua en les operacions internes.
En les operacions amb negocis conjunts es reconeixeran les despeses en què hagi incorregut l’entitat, que es descomptaran si existeix un dret contractual per repercutir-ho a altres contrapartides del negoci conjunt. No es reconeixerà benefici en operacions internes de negoci conjunt.
5. Immobilitzat intangible i material
5.1. Immobilitzat intangible
Les partides que componen l’immobilitzat intangible, així com el moviment de cadascuna d’aquestes partides durant els exercicis 2016 i l’exercici 2015, es poden observar en els quadres següents:
EXERCICI 2016 Saldo
31/12/2015 ALTES BAIXES TRASPASSOS Saldo 31/12/2016 COST
Aplicacions Inform àtiques 8.143,30 0,00 8.143,30
TOTAL COST 8.143,30 0,00 0,00 0,00 8.143,30
AMORTITZACIONES
Aplicacions Inform àtiques 2.779,13 2.687,28 0,00 0,00 5.466,41 TOTAL AMORTTIZACIÓ
ACUMULADA 2.779,13 2.687,28 0,00 0,00 5.466,41
TOTAL NET 5.364,17 -2.687,28 0,00 0,00 2.676,89
EXERCICI 2015 Saldo
31/12/2014 ALTES BAIXES TRASPASSOS Saldo 31/12/2015 COST
Aplicacions Inform àtiques 2.244,55 5.898,75 0,00 8.143,30
TOTAL COST 2.244,55 5.898,75 0,00 0,00 8.143,30
AMORTITZACIONES
Aplicacions Inform àtiques 740,70 2.038,43 0,00 0,00 2.779,13
TOTAL AMORTTIZACIÓ
ACUMULADA 740,70 2.038,43 0,00 0,00 2.779,13
TOTAL NET 1.503,85 3.860,32 0,00 0,00 5.364,17
L’import de la dotació de l’amortització de l’immobilitzat intangible l’any 2016 ha estat de 2.687,28 €, (2.038,43 € al 2015) considerant una vida útil de 3 anys (33%) a la pàgina Web i el re-disseny de la mateixa WEB .
No existeixen elements totalment amortitzats
5.2. Immobilitzat material
EXERCICI 2016 Saldo
31/12/2015 ALTES BA IXES TRASPASSOS Saldo
31/12/2016 COST
Mobiliari I equips d'of icina 0,00 0,00
Equips per a processos d'inf ormació 0,00 1.498,00 1.498,00
Altra Inmovilitzat material 0,00 0,00
TOTAL COSTE 0,00 1.498,00 0,00 0,00 1.498,00
AM ORTITZACIONS
Mobiliari I equips d'of icina 0,00 0,00
Equips per a processos d'inf ormació 0,00 187,24 0,00
Altra Inmovilitzat material 0,00 187,24
TOTAL AM ORTITZACIÓ ACUM ULADA 0,00 187,24 0,00 0,00 187,24
TOTAL NET 0,00 1.310,76 0,00 0,00 1.310,76
L’any 2015 no existia immobilitzat material.
L’import de la dotació de l’amortització de l’immobilitzat material l’any 2016 ha estat de 187,24 €, considerant una vida útil dels equips informàtics de 4 anys (25%)
No existeixen elements totalment amortitzats
9. Actius financers
1. La composició dels préstecs i partides a cobrar a curt termini és la següent:
Concepte Exercici 2016 Exercici 2015
Usuaris i deutors per vendes i prestació de serveis
Patrocinadors 0 0
Altres deutors 3.478,47 14.605,70
Altres crèdits amb les administracions públiques 401,52 300,72
TOTAL 3.879,99 14.906,42
No existeixen actius financers a Llarg termini
2. El moviment que hi ha hagut durant l’exercici en l’apartat usuaris, patrocinadors i altres deutors de l’entitat és el següent:
Concepte Saldo Inicial 2016 Augments Disminucions Saldo Final 2016
Usuaris 0 0 0 0
Patrocinadors 0 0 0 0
Personal 0,00 0,00 0,00 0,00
Altres deutors 14.605,70 245.605,70 242.127,23 3.478,47
TOTAL 14.605,70 245.605,70 242.127,23 3.478,47
Concepte Saldo Inicial 2015 Augments Disminucions Saldo Final 2015 Usuaris
Patrocinadors Personal
Altres deutors 25.300,72 208.194,57 218.889,59 14.605,70
TOTAL 25.300,72 208.194,57 218.889,59 14.605,70
10. Passius financers
1. La classificació dels passius financers a curt termini per categories és la següent:
Classes
Categories 2016 2015 2016 2015
A CURT TERMINI
Dèbits i partides a pagar 30.202,45 17.073,32 30.202,45 17.073,32
Altres 7.257,70 3.356,38 7.257,70 3.356,38
TOTAL 37.460,15 20.429,70 37.460,15 20.429,70
Creditors per activitats i TOTAL
No existeixen passius financers a Llarg termini
2. Amb l’entrada en vigor de la Llei 15/2010, que fa referència a les mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, aquesta Fundació compleix els terminis marcats en la llei esmentada. A la data de tancament del balanç de 31-12-2016, no existeixen ajornaments que sobrepassin el termini màxim legal.
11. Fons propis
Els fons propis de la Fundació estan conformats pels valors existents en les partides de fons social, romanent i excedent de l’exercici.
En resum, el Capital Fundacional és de 34.000,00€, el Romanent de l’exercici 2013 és de 59.314,11€, el del 2014 és de 10.593,13€, el resultat de l’exercici 2015 és de 31.442,37€, i el 2016 ha tingut unes pèrdues de 42.495,43€ el que fa que al final del 2016, els Fons Propis tinguin un valor de 92.854,18€.
Concepte 31/12/2015 Altes Baixes Traspassos 31/12/2016
Capital social 34.000,00 34.000,00
Prima d’emissió 0 0
Reserves 0 0
Excedents negatius
d’exercicis anteriors 0 0
Resultat de l’exercici 31.442,37 -42.495,43 -31.442,37 -42.495,43
Romanent 69.907,24 31.442,37 101.349,61
TOTAL 135.349,61 -42.495,43 0 0 92.854,18
Concepte 31/12/2014 Altes Baixes
Traspasso
s 31/12/2015
Capital social 34.000,00 34.000,00
Prima d’emissió 0
Reserves 0
Excedents negatius
d’exercicis anteriors 0
Resultat de l’exercici 10.593,13 31.442,37 -10.593,13 31.442,37
Romanent 59.314,11 10.593,13 69.907,24
TOTAL 103.907,24 31.442.37 0 0 135.349,01
12. Subvencions, donacions i llegats
L’import total dels Convenis subscrits fins el 31 de desembre de 2016 han estat de 231.000,00€ (204.956,93€ el 2015)
Import conveni Any de concessió Aplicat per a Entitat concessió 10.000,00 2016 Projecte TSMC SECE, SA
10.000,00 2016 Projecte TSMC Port de Tarragona 131.000,00 2016 Projecte TSMC Ajuntament Tarragona
15.000,00 2016 Projecte TSMC REPSOL
35.000,00 2016 Projecte TSMC FOMENTO C.C.
30.000,00 2016 Projecte TSMC SOREA 231.000,00
Import conveni Any de concessió Aplicat per a Entitat concessió 10.000,00 2015 Projecte TSMC SECE, SA
14.956,93 2015 Projecte TSMC Port de Tarragona 100.000,00 2015 Projecte TSMC Ajuntament Tarragona
15.000,00 2015 Projecte TSMC REPSOL 20.000,00 2015 Projecte TSMC FCC, SA 15.000,00 2015 Projecte TSMC FCC, SA 30.000,00 2015 Projecte TSMC SOREA 204.956,93
A 31 de desembre de 2016, només queda per fer-se efectiu 3.478,47€ de l’Autoritat Portuària de Tarragona.
13. Situació fiscal
13.1. Impost de societats
L’entitat està subjecta al règim especial de fundacions. En el que queda exempta de tributació tot l’objecte fundacional.
LIQUIDACIÓ IMPOST DE SOCIETATS Exercici 2016
Resultat comptable -42.495,43
Dif. permanents pos. 0,00
Dif. permanents negt. 0,00
Res. econ. ajustat -42.495,43
Dif. temporànies pos. 0,00
Dif. temporànies neg. 0,00
Base imposable -42.495,43
Comp. bases negatives anys anteriors 0,00
Base liquidable -42.495,43
Tipus de gravamen 0,10
Quota prèvia 0,00
Quota bonificada 0,00
Deduccions 0,00
Pagaments a compte 0,00
Retencions 0,00
Quota a pagar/retornar 0,00
LIQUIDACIÓ IMPOST DE SOCIETATS Exercici 2015
Resultat comptable 31.442,37
Dif. permanents pos. 0,00
Dif. permanents negt. 28.922,37
Res. econ. ajustat
Dif. temporànies pos. 0,00
Dif. temporànies neg. 0,00
Base imposable 0,00
Comp. bases negatives anys anteriors 0,00
Base liquidable 2.800,00
Tipus de gravamen 0,10
Quota prèvia 280,00
Quota bonificada 0,00
Deduccions 0,00
Pagaments a compte 150,36
Retencions 0,00
Quota a pagar/retornar 129,64
13.2. Altres tributs
L’entitat va exercir una activitat esporàdica subjecte a IVA, per un servei a l’Ajuntament de Tarragona durant l’exercici 2015. I es va procedir a fer la baixa
de l’obligació de presentació dels models d’IVA a 31 de desembre de 2015. En tot l’exercici 2016 no s’ha exercit cap activitat econòmica.
14. Ingressos i despeses
1. No existeixen despeses derivades del funcionament de l’òrgan de govern ni al 2016 ni al 2015.
Desglossament de diferents partides del compte de pèrdues i guanys:
Detall del compte de pèrdues i guanys Exercici 2016 Exercici 2015
Ajuts concedits i altres despeses 0 0
Ajuts concedits 0 0
Des pes es del càrrec de patró o m em bre de la Junta Directiva 0 0
Aprovisionaments 0 11,56
Cons um de m ercaderies 0 11,56
Cons um de m atèries prim eres i altres m atèries cons um ibles 0 0
Altres despeses d’explotació 184.632,24 124.392,92
Serveis exteriors 184.367,24 124.392,92
Tributs 265 90
Pèrdues per deterioram ent de crèdits per operacions com ercials 0 0
Altres resultats 0 0
Altres resultats
Altres res ultats 2016 2015
Des pes es excepcionals -2.406,65 0,00
Ingres s os excepcionals 296,47 496,06
Total net -2.110,18 496,06
Les despeses excepcionals corresponen a un error en el càlcul en l’Impost de Societats de 2014.
15. Aplicació d’elements patrimonials i d’ingressos a finalitats estatutàries
Les finalitats estatutàries han estat presents en tots els moviments de l’entitat.
16. Operacions amb parts vinculades
Les úniques operacions que existeixen amb parts vinculades corresponen als ingressos per donacions dels socis fundadors de la Fundació i d’acord amb els convenis subscrits.
A la nota 12. D’aquesta memòria es desglossa la donació realitzada per cada soci.
17. Altra informació
Distribució Personal
Categoría
Hombres Mujeres Hombres Mujeres
Administración:
Gerente y Directores
Jefes Departamento 1 0
Administrativos 1 1
Total 1 1 0 1
2016 2015
Nº empleados Nº empleados
Honoraris d’auditoria
Els honoraris d’auditoria de l’exercici 2016 ascendeixen a 1.841,40 euros (1.800,00 euros al 2015). No s’ha prestat cap altra servei per part de l’auditora.
Fets Posteriors
Des del 31 de desembre de 2016 fins a la data d’aprovació dels comptes, no s’ha produït cap esdeveniment que mereixi ser descrit en aquesta memòria amb referència a l’exercici 2016.
Els comptes del 2015 es van auditar.
18. Informació sobre medi ambient
Donada el tipus d’activitat de la Fundació, no existeixen operacions en aquest apartat.
19. Informació segmentada
La distribució de l’import d’ingressos i despeses corresponent a les seves activitats ordinàries són:
2016 2015
Ingres s os :
Convenis : 141.000,00 114.956,93
Patrocini Publicitari: 0,00 0,00% 0,00
Donacions : 90.000,00 90.000,00
Extraordinaris
Total Ingres s os 231.000,00 204.956,93
Des pes es :
Material Oficina 1.742,66 11,56
Des p. Pers onal 83.853,29 50.047,51
Profes s ionals : 17.805,06 6.141,29
Des p. Viatge, Repres entació i Dietes4.840,67 4.922,63
Serv. Bancaris 70,86 384,74
As s egurances 296,47 382,77
Com unicació i Màrqueting 27.827,17 18.377,48
Subm inis tram ents 0,00 498,61
Projectes i Activitats 131.784,35 93.489,62
Altres Tributs 265,00 195,78
Am ortitzacions 2.874,52 2.038,43
Des p. Financeres 25,20 40,20
Extraordinaris 2.110,18 -496,06
Total Des pes es 273.495,43 176.034,56
La present memòria correspon al període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016, i, juntament amb el balanç, el compte de pèrdues i guanys i l’Estat de variacions del Patrimoni net del mateix període, formen una unitat que constitueixen els comptes anuals de l’entitat, de període citat, que se sotmetran a l’aprovació del Patronat.
Tarragona, 17 de maig de 2017
