l’escolaritat:
prevenció i atenció
a l’absentisme escolar
L’Hospitalet 2014
Hi col·labora:
Sumari
1. Presentació 2. Marc legal
3. Objectius i destinataris
4. Marc de referència: definicions bàsiques d’absentisme 4.1. Absentisme escolar
4.2. No-escolarització 4.3. Escolarització tardana
4.4. Abandonament escolar prematur
5. Principis generals de la intervenció
5.1. Enfocament cap a la millora de l’escolaritat i de les oportunitats educatives 5.2. Prevenció i treball sobre les causes de l’absentisme escolar
5.3. Unificació de criteris, sistematització i immediatesa en la intervenció
5.4. Estratègies específiques per trams educatius, segons la tipologia d’absentisme i en els casos d’alta intensitat
5.5. Autonomia de centre
5.6. Treball en xarxa, integral i coordinat de tots els agents socioeducatius des de dins i des de fora del centre educatiu
5.7. Existència de la figura del referent de l’absentisme a tots els centres educatius 5.8. Extensió de la Comissió Socioeducativa a tots els centres de la ciutat
5.9. Pla d’actuació personalitzat
6. L’acció preventiva
6.1. Moments clau de la prevenció 6.2. Estratègies per a l’acció preventiva 6.3. Eines per a l’acció preventiva
7. Nivells d’intervenció i seguiment. La coresponsabilitat 7.1. Comissió Socioeducativa de Centre
7.2. Comissió de Zona 7.3. Comissió de Ciutat
8. Actuacions i pautes d’intervenció per a l’atenció a l’absentisme escolar 8.1. Detecció i diagnòstic dels casos segons la tipologia i els factors de risc
8.1.a. Observació de factors de risc 8.1.b. Control sistemàtic de l’assistència 8.1.c. Diagnòstic
8.2. Protocol d’intervenció
8.3. Pautes d’actuació segons la tipologia
8.3.a. Situacions d’absències que requereixen una intervenció de caràcter preventiu 8.3.a.1. Retards reiterats
8.3.a.2. Faltes justificades (més del 25% de l’horari lectiu mensual) 8.3.a.3. Absentisme intermitent per períodes de retorn al país d’origen
8.3.a.4. Absentisme puntual (menys del 5% de faltes de l’horari lectiu mensual) 8.3.b. Situacions d’absentisme, on cal una intervenció més directa
8.3.b.1. Absentisme moderat (del 5 al 25% de faltes d’assistència) 8.3.b.2. Absentisme regular (entre el 25 i el 75% de faltes d’assistència)
8.3.b.3. Absentisme crónic o d’alta intensitat (més del 75% de faltes d’assistència) 8.3.c. Situacions de risc d’abandonament escolar prematur
8.3.c.1. Desescolarització en el pas de primària a secundària 8.3.c.2. Absència per maternitat
8.3.c.3. Baixa d’ofici
8.3.c.4. Alumnat inhabilitat
8.3.d. Situació de desescolarització per no-confirmació de la matrícula 8.4. Intervenció de la Comissió d’Absentisme de Zona
8.4.1. Intervencions excepcionals
9. Funcions dels agents socioeducatius implicats 9.1. Inspecció d’Educació
9.2. Professionals i òrgans del centre educatiu 9.3. Serveis Educatius de la Generalitat 9.4. Serveis municipals
9.5. Mossos d’Esquadra
10. Acollida i reincorporació de l’alumnat absentista al centre educatiu 10.1. Estratègies d’actuació
10.1.a. Treball previ al retorn de l’alumnat absentista al centre 10.1.b. Mirada acollidora en tot el centre educatiu
10.1.c. Acompanyament i vincle continuat amb un adult referent
10.1.d. Pla d’acollida i reincorporació de l’alumnat absentista al centre educatiu
10.1.f. Treball coordinat dels agents en la Comissió Socioeducativa de Centre 11. Avaluació
12. Relació de participants en l’elaboració del document 13. Documents de referència
14. Glossari
15. Annexos
Annex 1. Pautes d’observació de situacions de risc (primària i secundària) Annex 2. Fitxa de demanda d’intervenció i pla d’actuació personalitzat
Annex 3. Eina per a l’elaboració del pla d’acollida i reincorporació de l’alumnat absentista al centre
Annex 4. Protocol d’actuació de l’Àrea de Seguretat, Convivència i Civisme Annex 5. Eines per l’avaluació
Annex 6. Model d’acta per a les comissions socioeducatives i instruccions
Presentació 1
gressivament i basant-se en la igualtat d’oportunitats [...]” (article 28 de la Convenció sobre els Drets de l’In- fant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989)
Tot just el passat novembre del 2014 s’han complert 25 anys de la Convenció sobre els Drets dels Infants, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU. En l’article 28, la Conven- ció recull el dret dels infants a l’educació en igualtat d’oportunitats, un dret que, com tots els que recull, té uns nivells d’acompliment molt desiguals arreu del món. Al nostre país, tot i algunes deficiències, podem afirmar que hi ha un bon nivell d’acompliment d’aquest dret.
L’objectiu del document que avui presentem és, precisament, contribuir a la millora de l’aplicació del dret a una educació en igualtat d’oportunitats a la nostra ciutat i assegurar un element bàsic com és l’escolarització de tots els infants en condicions de qualitat. A la nostra ciutat, la lluita contra l’absentisme, per ben petit que sigui, continua sent una de les prioritats que ens marquem des de la Regidoria d’Educació perquè sabem que el primer graó per aconseguir la igualtat d’oportunitats a l’educació és garantir l’escolarització i l’as- sistència de tots els alumnes als centres educatius.
Aquest pla de prevenció i atenció de l’absentisme vol ser una eina a l’abast del conjunt de professionals i agents socials que treballen per garantir el dret a l’educació. El document, que ha de ser un document viu i en millora permanent, ofereix un desplegament d’eines i criteris d’intervenció específics per a la prevenció i atenció a l’absentisme escolar.
L’elaboració del document s’ha caracteritzat per tres aspectes que han emmarcat tota la feina que ha fet possible el document que ara teniu a les mans.
El primer és que no es començava del no-res. El treball partia de l’experiència del Pla local de prevenció i atenció a l’absentisme escolar vigent des de l’any 2001 i revisat el 2008. El treball i l’experiència d’aquests anys han estat molt importants i han ajudat a l’elaboració del nou document, adaptat a la situació actual, força diferent de la que teníem en la dèca- da anterior.
El segon element és el d’abordar la temàtica des d’una visió àmplia. El document no sols tracta les situacions de no-assistència a classe. El fracàs, l’abandonament prematur, l’esco- larització tardana i la no-escolarització són aspectes que condicionen, per no dir impos- sibiliten, aquest dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Per això, el document afronta
aquestes situacions i proposa estratègies per corregir-les o evitar-les, posant èmfasi espe- cialment en les tasques de prevenció. En aquest punt, el concepte d’acompanyament de l’alumne esdevé clau en el conjunt del procés.
El tercer aspecte és precisament el com s’ha fet: de manera col·laborativa entre el conjunt d’agents implicats. L’Ajuntament, el Departament d’Ensenyament, els centres educatius i els agents socials han participat en el treball d’elaboració del document. Un treball en el qual s’ha comptat amb la col·laboració de la Gerència d’Educació de la Diputació de Barce- lona. Un treball en xarxa que ha recollit les diferents visió de la problemàtica, per a la qual s’han cercat solucions contrastades i possibilistes.
En definitiva, un document que vol ser una eina útil per als diferents agents educatius i contribuir a la millora de la qualitat de l’educació en igualtat d’oportunitats dels nostres infants en aquest 25è aniversari de la Convenció sobre els Drets dels Infants.
Marc legal
2
És força ampli el marc legal que sustenta el dret a l’educació i justifica la intervenció de les administracions públiques en matèria d’atenció a la problemàtica específica de l’absentis- me escolar.
• Declaració Universal dels Drets Humans (1948)
Estableix que tothom té dret a l’educació i que l’educació ha de ser gratuïta, almenys en tot allò relatiu a la instrucció elemental i fonamental, i fa constar l’obligatorietat en la ins- trucció elemental (article 26.1).
• Declaració Universal dels Drets de l’Infant
El principi número 7 indica que l’infant té dret a rebre educació i que l’educació ha de ser gratuïta, almenys en l’etapa elemental.
• Carta Europea dels Drets del Nen
La Carta Europea dels Drets del Nen, aprovada pel Parlament Europeu en la Resolució A 3-0172/92, inclou el dret a l’educació com un dret fonamental de la infància.
• Constitució Espanyola (1978)
L’article 27 recull una proclamació del dret a l’educació i de la llibertat d’ensenyament.
• Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)
L’article 21 indica els drets i deures en l’àmbit de l’educació.
• Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106, de 4-5-2006), modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295, de 10-12-2013)
El títol preliminar, capítol 2, article 4, assenyala que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït per a totes les persones, que comprèn deu anys d’escolaritat i que es desenvolu- pa, de manera regular, entre el sis i els setze anys d’edat.
El títol I, capítol 3, article 27, inclou els programes de diversificació curricular, des del ter- cer curs d’educació primària fins al quart d’educació secundària, per a l’alumnat que ho requereixi amb l’avaluació corresponent.
El títol II, capítol 2, article 79 bis, estableix que correspon a les administracions educa- tives adoptar les mesures necessàries per identificar l’alumnat amb dificultats espe- cífiques d’aprenentatge i valorar com més aviat millor les seves necessitats i que l’es- colarització de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge s’ha de regir pels principis de normalització i inclusió i ha d’assegurar la seva no-discriminació i la igualtat efectiva en l’accés i la permanència en el sistema educatiu.
volupar accions de caràcter compensatori.
• Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació par- cial del Codi Civil i de la Llei d’enjudiciament civil (BOE núm. 15, de 17-1-1996)
L’article 13 diu: “Qualsevol persona o autoritat que tingui coneixement que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període obligatori, haurà de posar-ho en coneixement de les autoritats públi- ques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seva escolarització”.
• Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de las bases de règim local (BOE núm. 80, de 3-4-1985) L’article 25 concreta que els municipis tenen competències per participar en la vigilàn- cia del compliment de l’escolaritat obligatòria.
• Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració lo- cal (BOE núm. 312, de 30-12-2013)
En aquesta llei s’estableix la reforma de les competències de l’Administració local.
• Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials (DOGC núm. 4990, de 18-10-2007)
Aquesta llei regula i ordena el sistema de serveis socials amb la finalitat de garantir-hi l’accés universal per tal de fer efectiva la justícia social i promoure el benestar del con- junt de la població. També és objecte d’aquesta llei aconseguir que els serveis socials es prestin amb els requisits i els estàndards de qualitat òptims necessaris per garantir la dignitat i la qualitat de vida de les persones.
• Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (DOGC núm. 5641, de 2-6-2010)
L’article 52 concreta què s’entén per no-escolarització, absentisme i abandó escolar i indica que són les administracions públiques les que han de detectar els possibles casos i adoptar de manera coordinada les mesures necessàries per fer-hi front.
L’article 24.2., en relació amb la protecció de dades del menor, estableix el següent:
“Les administracions implicades han de col·laborar i actuar coordinadament. Es- pecialment en matèria de protecció dels infants i els adolescents, els serveis pú- blics estan obligats a facilitar la informació requerida pel departament competent en matèria de protecció dels infants i els adolescents a fi de valorar quina és la si- tuació de l’infant o l’adolescent, i a portar a terme les actuacions de col·laboració necessàries per protegir-los. Les dades que es poden cedir entre administracions sense consentiment de la persona afectada són les econòmiques, laborals, socials,
educatives, de salut, policials i penals dels menors i de llurs progenitors, tutors o guardadors”.
• Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (DOGC núm. 5422, de 16-7-2009) El títol I, article 5, parla dels ensenyaments obligatoris.
El títol V, capítol 2, article 57.5 diu el següent: “Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per atendre la diversitat de l’alumnat i per continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil”.
El títol X, capítol II, article 159, en relació amb les competències dels ens locals, diu que correspon als municipis participar en les funcions que corresponen a l’Administració de la Generalitat en els diferents aspectes del sistema educatiu, així com la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria.
• Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC núm. 5686, de 5-8-2010)
L’article 24 diu que les normes d’organització i funcionament dels centres han de pre- veure mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.
• Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la con- vivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC núm. 4670, de 6-7-2006)
L’article 21 indica el deure d’assistir a classe i respectar els horaris establerts.
• Resolució de 21 de juny de 2013 per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2013-2014
Especifica que el centre ha de dissenyar i implementar estratègies i actuacions per a la prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme escolar.
• Dictamen de referència CNS 27/2011 de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades en re- lació amb la consulta plantejada per l’Administració autonòmica sobre l’elaboració d’un protocol de detecció d’alumnat susceptible de formar part de grups de joves organitzats i violents
Els centres educatius estan legitimats per poder tractar les dades personals dels seus alumnes que siguin necessàries per a l’exercici de les funcions docent i orientadora que tenen atribuïdes, sense necessitat de comptar amb el seu consentiment o el del seu re- presentant legal. Així mateix, entre altres supòsits analitzats, poden comunicar determi-
que es té sobre un determinat alumne, en la mesura que aquesta cessió es fonamenti en la protecció de l’interès del menor i s’emmarqui dins la funció educativa que el centre té atribuïda per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.
Objectius i destinataris 3
Objectiu general
Fomentar la plena escolarització de tots els infants i adolescents de L’Hospitalet, reduint al màxim l’absentisme escolar durant les etapes d’educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria.
Objectius específics
• Potenciar les estratègies d’acompanyament a l’escolaritat i de millora de l’èxit educatiu, especialment per a l’alumnat en risc d’absentisme i d’abandonament escolar.
• Potenciar el treball en xarxa i la coresponsabilitat en la prevenció i atenció de l’absentis- me escolar.
• Establir eines, protocols i criteris homogenis a tots els centres per a la detecció i la inter- venció en l’absentisme escolar.
• Consolidar la qualitat metodològica del treball de prevenció de l’absentisme i en contra de la desafecció escolar.
• Reduir la taxa d’abandonament escolar prematur al final de l’educació secundària obli- gatòria i la desescolarització, especialment en el pas de primària a secundària.
Destinataris
Els destinataris del treball de millora de l’escolaritat i de la prevenció i atenció a l’absen- tisme escolar són la població d’entre 3 i 16 anys i les seves famílies, així com els i les joves d’entre 16 i 18 anys amb manca d’escolarització bàsica.
Marc de referència:
definicions bàsiques d’absentisme
4
fants i adolescents és una obligació. Cal vetllar per aquest dret des de les administra- cions públiques.
El marc legal concret que afecta l’absentisme diu:
Dret a l’escolarització. “El dret a l’educació, incloses les activitats extraescolars, esportives, de lleure i les activitats culturals dels infants i els adolescents, ha de prevaler per damunt de les pràctiques culturals, la tradició i la religió, i llurs manifestacions; aquestes pràctiques no poden justificar en cap cas una discriminació, limitació o exclusió d’infants i adolescents en el ple exercici d’aquest dret” (Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència).
Escolarització obligatòria. “L’administració educativa ha de garantir una plaça escolar a tot l’alumnat en edat d’escolaritat obligatòria, sent la família qui ha de procedir a la matriculació del/la menor, amb el suport, si s’escau, dels serveis socials municipals” (Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació).
La no-assistència al centre educatiu vulnera aquest dret. Sota el terme absentisme esco- lar hi ha diferents situacions de trencament de la trajectòria escolar, desescolarització i abandonament escolar que configuren una realitat complexa i multidimensional que re- quereix respostes integrals que incideixin sobre les causes de la situació, més enllà d’in- tervencions reactives i únicament normatives.
Cal definir i visualitzar les diferents situacions que usualment s’engloben en la catego- ria d’absentisme, així com altres situacions, com ara la no-escolarització, l’escolarització tardana o el risc d’abandonament escolar prematur, per poder orientar les intervencions d’una manera més eficaç.
4.1
Absentisme escolar
L’absència reiterada i no justificada dins de l’horari escolar de l’alumnat en edat d’escola- ritat obligatòria en el centre educatiu on està matriculat és el que defineix, en essència, l’absentisme escolar.
Amb l’objectiu de facilitar i homogeneïtzar la recollida de les dades i la seva anàlisi poste- rior per a l’elaboració d’un diagnòstic de la situació de l’absentisme a tot el municipi, s’es- tableixen unes tipologies de l’absentisme segons el grau d’intensitat.
Les tipologies establertes en aquest apartat es refereixen al total d’absències mensuals de cada alumne/a i han estat elaborades a partir de la classificació indicada pel Departament d’Ensenyament per a tots els centres de Catalunya:
1 Absentisme puntual o esporàdic. Es produeix esporàdicament i no s’observa continuï- tat. Absència de menys del 5% de les sessions lectives de matí i tarda.
2 Absentisme moderat. Absències entre el 5% i el 25% de les sessions lectives de matí i tarda durant el mes.
3 Absentisme regular. Absències que oscil·len entre el 25% i el 75% de les sessions lectives de matí i tarda durant el mes.
4 Absentisme crònic. Absències de més del 75% de les sessions lectives de matí i tarda durant el mes. En el cas d’un 100% de faltes d’assistència sense justificar, es considerarà abandonament escolar prematur.
Tipus d’absentisme escolar
1. Puntual (0-5% de faltes)
2. Moderat (5-25% de faltes)
3. Regular (25-75% de faltes)
4. Crònic
(75-100% de faltes)
1 dia al mes, sense regularitat mensual, o bé
Entre 1 i 5 dies al mes, o bé
Entre 6 i 15 dies al mes, o bé
Entre 16 i 20 dies al mes, o bé
menys de 6 sessions lectives al mes, sense regularitat mensual
entre 6 i 29 sessions lectives al mes
entre 30 i 89 sessions lectives al mes
entre 90 i 120 sessions lectives al mes
* Es considerarà una falta sencera l’absència de matí i tarda (es comptabilitzarà mitja falta l’absència de matí i mitja falta l’absència de tarda).
Hi ha altres situacions d’absentisme no incloses en aquesta classificació que cal abordar, atès que afecten l’escolarització normalitzada dels alumnes:
• Faltes d’assistència reiterades i justificades per la família. Requereixen un tractament diferenciat per la implicació de la família en la justificació (causes molt diverses: malal- tia crònica, treball infantil, rebuig escolar...).
• Absentisme intermitent. Es produeix a temporades (incloent-hi les absències per vacan- ces fora de temporada, especialment famílies d’origen immigrant) o en franges horàries determinades (retards a primera hora del matí o de la tarda). Les absències intermitents per motius de salut sense justificant mèdic també s’han d’incloure en aquest apartat.
• Alumne/a il·localitzable. L’alumne/a està matriculat en el centre però no assisteix a classe de manera continuada, sense avís previ ni cap mena de justificació. El centre no aconsegueix localitzar la família mitjançant les vies de contacte facilitades a tal efecte en el tràmit de la matrícula i no es pot conèixer la situació de l’alumne/a (possible canvi de població o fins i tot de país).
• Alumne/a en trànsit. Es produeix quan hi ha un canvi de centre no notificat per la famí- lia, que cal resoldre amb la comunicació entre centres per assegurar el traspàs de l’his- torial corresponent.
4.2
No-escolarització
És la situació social en què trobem infants o joves en edat d’escolarització obligatòria que no estan matriculats a l’escola. S’inclouen en aquesta categoria les situacions de:
• No-escolarització d’infants i adolescents d’entre 6 i 16 anys.
• No-escolarització de l’alumnat nouvingut d’entre 16 i 18 anys. Requereix un tractament específic pel fet d’haver-se superat l’edat d’escolarització obligatòria. Cal vetllar per la integració de l’alumnat en les diferents opcions del sistema educatiu.
• Educació a casa. L’alumne/a rep una educació alternativa a càrrec de la seva família. Cal tenir presents els casos d’incompliment assistencial per part de la família.
4.3
Escolarització tardana
És la situació en què l’escolarització es produeix amb retard. Sovint, l’escolarització tarda- na es produeix a causa d’una situació inicial de no-escolarització; per tant, aquest concep- te també fa referència a aquelles situacions en les quals els infants són matriculats amb retard respecte a l’edat legalment establerta per iniciar l’escolaritat obligatòria.
4.4
Abandonament escolar prematur
És la situació en què els infants o joves en edat d’escolarització obligatòria i que prèvia- ment han estat escolaritzats deixen d’estar matriculats a l’escola.
L’abandonament pot produir-se en les situacions següents, que cal prevenir:
• Desescolarització en el pas de primària a secundària. Alumnat que, en acabar l’etapa d’educació primària, fa un tall en la seva trajectòria educativa.
• Absència per maternitat. Noies adolescents que s’han quedat embarassades i abando- nen l’escola.
• Alumnat inhabilitat. Casos excepcionals en els quals el centre pren la decisió d’inhabili- tar un alumne/a.
• Baixa d’ofici. El centre educatiu dóna de baixa un alumne/a després de dos mesos de no-assistència injustificada, en compliment de la normativa vigent.
Entenem aquestes definicions en un context de plena escolarització on el dret a l’educa- ció és universal i està protegit per la Constitució i on el sistema educatiu ocupa un lloc central en la vida de tots els infants i joves, com a mínim durant l’edat d’escolarització obligatòria, dels 6 als 16 anys (nivells d’educació primària i de secundària obligatòria), sense deixar d’atendre els alumnes de 3-6 anys que estiguin escolaritzats, tot i fer-ho en un tram no obligatori. Aquestes situacions també fan referència a l’alumnat escolaritzat en centres o en unitats de suport a l’educació especial, atenent a la seva especificitat.
Principis generals de la intervenció
5
Per a una correcta atenció a l’absentisme des de la perspectiva de la millora de l’escolari- tat és imprescindible actuar de manera multidisciplinària. La coordinació entre institu- cions i entre professionals i la suma de perspectives d’intervenció són els punts forts en el treball sobre l’absentisme escolar. El treball en xarxa té com a base fonamental el seu caràcter integral i multidisciplinari i genera eines i criteris generalitzables creats des de la visió compartida dels agents implicats.
Les estratègies i actuacions de millora de l’escolaritat i de prevenció i atenció a l’absen- tisme escolar es fonamenten en nou punts clau que orienten la seva implementació en el municipi:
Principis metodològics bàsics
1 Enfocament cap a la millora de l’escolaritat i de les oportunitats educatives
2 Prevenció i treball sobre les causes de l’absentisme escolar
3 Unificació de criteris, sistematització i immediatesa en la intervenció
4 Estratègies específiques per trams educatius, segons la tipologia d’absentisme i en els casos d’alta intensitat
5 Autonomia de centre
6 Treball en xarxa, integral i coordinat de tots els agents socioeducatius des de dins i des de fora del centre educatiu
7 Existència de la figura del referent de l’absentisme a tots els centres educatius
8 Extensió de la Comissió Socioeducativa a tots els centres de la ciutat
9 Pla d’actuació personalitzat
5.1
Enfocament cap a la millora de l’escolaritat i de les oportunitats educatives
Totes les estratègies tindran un enfocament obert cap a la millora de l’escolaritat i de les oportunitats educatives en general de tots els infants i joves de L’Hospitalet. Les actua- cions de prevenció i atenció a l’absentisme i l’abandonament escolars han d’anar vincu- lades a les estratègies de millora de l’escolaritat per proporcionar recursos, treballar la promoció educativa i acompanyar les trajectòries educatives amb l’objectiu d’aconseguir l’equitat i l’èxit educatiu.
5.2
Prevenció i treball sobre les causes de l’absentisme escolar
La intervenció s’enfoca cap al conjunt de les causes que provoquen l’absentisme, sobre les quals cal incidir anant més enllà de les intervencions normatives i reactives. Es propo- sa l’aprofundiment en el treball preventiu de l’absentisme i de la desafecció escolar, ampli- ant la mirada més enllà de la conducta de no-assistència al centre, cap a les causes que hi ha al darrere i que propicien o mantenen la situació d’absentisme escolar.
5.3
Unificació de criteris, sistematització i immediatesa en la intervenció
S’estableixen unes pautes comunes d’actuació basades en uns criteris i indicadors de di- agnòstic compartits i unificats. La incorporació d’uns criteris metodològics únics, com- partits, revisats i acordats en els diferents nivells de treball, ha de ser essencial per unifi- car i homogeneïtzar la praxi dels diferents agents socioeducatius, en els diferents centres, en els diferents trams educatius i en els diferents entorns socials del municipi.
Per tant, tot i les diverses realitats territorials i les diferències en el desplegament de re- cursos a la ciutat, és important vetllar perquè els indicadors de diagnòstic s’apliquin de manera uniforme; per això el treball s’articula en una xarxa de professionals. La recollida de dades, actualment dispar, caldrà fer-la segons els mateixos paràmetres que permetran analitzar el fenomen d’una manera més global i amb una perspectiva més àmplia. Per tant, caldrà anar homogeneïtzant metodologies de recollida de dades tant per al diagnòs- tic com per a l’avaluació.
La immediatesa en l’actuació és clau per evitat l’agreujament o cronificació de les situaci- ons d’absentisme.
5.4
Estratègies específiques per trams educatius, segons la tipologia d’absentisme i en els casos d’alta intensitat
Es proposen uns criteris comuns en la metodologia, però amb estratègies diferenciades segons el tram educatiu i segons les diferents tipologies d’absentisme. També es proposa un treball específic en els casos crònics no resolts, en els casos de no-escolarització i en els de desescolarització o abandonament educatiu prematur.
És important vetllar per l’especificitat d’eines i de criteris en els diferents trams educa- tius. A l’educació primària es prioritza el treball amb la família i a l’educació secundària es compagina el treball directe amb l’alumne/a i la intervenció amb la família.
5.5
Autonomia de centre
Els centres educatius tenen un paper central en la garantia de l’educació inclusiva i de qualitat. Cada centre, en el marc de la seva autonomia, ha d’incorporar els objectius i adaptar els criteris i les eines acordades en aquest document a la seva realitat, en funció del seu entorn social i les seves necessitats educatives. Cada centre ha d’elaborar la seva pauta d’actuació per a la prevenció i reducció de l’absentisme escolar i la millora de l’es- colaritat. Les pautes d’actuació per a la prevenció i atenció a l’absentisme escolar de cada centre educatiu es recolliran en les normes d’organització i de funcionament del centre aprovades pel Consell Escolar.
5.6
Treball en xarxa, integral i coordinat de tots els agents socioedu- catius des de dins i des de fora del centre educatiu
La xarxa permet crear una continuïtat del treball entre les etapes educatives obligatòries i postobligatòries, i més enllà de l’edat d’escolarització obligatòria, establint lligams amb els recursos municipals de transició escola-treball, d’orientació, d’atenció socioeducativa, els dispositius d’educació de segona oportunitat, etc., i acompanyant el posterior itinerari socioeducatiu després de l’ESO.
5.7
Existència de la figura del referent de l’absentisme a tots els centres educatius
Es promou la creació de la figura del referent de l’absentisme escolar a cada centre. El refe- rent ha de ser la persona que centralitzi dades i unifiqui els criteris de diagnòstic, actuació i avaluació sobre els casos detectats al centre, i que garanteixi l’aplicació dels criteris pac- tats en la intervenció sobre l’absentisme. La figura del referent de l’absentisme del centre pot recaure en el/la cap d’estudis, el coordinador/a pedagògic/a o altres professionals en funció de la disponibilitat de recursos humans de cada centre educatiu. La seva funció és garantir la visió global i general en el diagnòstic i l’anàlisi dels casos d’absentisme, és a dir, garantir l’aplicació uniforme de criteris i indicadors comuns a tots els nivells del centre.
5.8
Extensió de la Comissió Socioeducativa a tots els centres de la ciutat
Es promourà que a tots els centres educatius existeixi la Comissió Socioeducativa de Centre. Es tracta d’una comissió multidisciplinària on s’ha d’articular la intervenció dels professionals dels centres i dels agents externs que treballen per prevenir i reduir l’absen- tisme escolar i per abordar les situacions de risc social. És, doncs, un espai d’interrelació entre professionals interns i externs al centre, que vincula i dóna continuïtat al treball que es farà des de dins i fora del centre educatiu en l’abordatge dels casos.
La consolidació d’aquesta pràctica a tots els centres educatius de la ciutat és un dels ob- jectius metodològics més clars en la millora de l’escolaritat i de la lluita contra l’absentis- me escolar.
Tots els agents implicats compartiran i faran circular la informació pertinent i necessà- ria per al bon funcionament dels protocols i dels circuits de detecció i d’atenció a l’absen- tisme. En la mesura del possible, s’aixecaran actes de les reunions i entrevistes, es regis- traran i justificaran per escrit totes les intervencions i hi haurà una interacció contínua i bidireccional entre el centre educatiu i les actuacions de fora del centre. Compartir in- formació i instruments serà la principal tasca per a la resolució dels casos treballats en la Comissió Socioeducativa de Centre.
5.9
Pla d’actuació personalitzat
La Comissió Socioeducativa de Centre dissenyarà un pla d’actuació personalitzat per a cada alumne/a. Aquest pla coordinarà les intervencions dels diferents professionals i agents implicats i personalitzarà i adaptarà les intervencions segons les necessitats de cada alumne/a. Aquesta eina recollirà i endreçarà la intervenció integral i reflectirà el pacte d’estratègia entre els professionals socioeducatius de la comissió.
El pla d’actuació personalitzat és diferent del pla individualitzat que ja es fa servir als cen- tres educatius per als alumnes d’aula d’acollida, o amb dictamen de l’EAP, o amb malalties cròniques, o en casos de reincorporació de l’alumnat absentista al centre educatiu. Amb- dues eines serviran, segons el cas, per articular les actuacions de tots els agents implicats.
Per a cada cas d’absentisme es crearà un apartat específic dins l’expedient de l’alumne/a.
En aquest apartat es recolliran de manera sistematitzada la informació i les actuacions sobre el cas: diagnòstic de la situació de l’alumne/a, registre de totes les actuacions dutes a terme tant pel centre educatiu com pels agents externs, comunicacions amb la família, etc. Aquest apartat de l’expedient de l’alumne/a serà custodiat pel centre educatiu i se’n trametrà còpia en cas que l’alumne/a canviï de centre.
L’acció preventiva 6
L’acció preventiva és una estratègia clau en la disminució de l’absentisme escolar i com- porta un engranatge complex d’actuacions que han d’incidir en els factors o condicio- nants de risc que poden estar relacionats tant amb el centre educatiu com amb l’entorn familiar o social de l’alumne/a. La prevenció ha d’estar vinculada també amb actuaci- ons proactives per a la millora de l’escolaritat que incideixin en la promoció educativa, especialment en els col·lectius més vulnerables.
La finalitat de l’acció preventiva i la promoció educativa és acompanyar els infants i les seves famílies en les trajectòries educatives des que s’inicia la seva escolaritat fins que s’acaba, per aconseguir una trajectòria positiva i amb uns bons resultats educatius.
6.1
Moments clau de la prevenció
És fonamental incidir en els diversos moments claus que hi ha, ja que poden represen- tar ruptures en aquestes trajectòries, i, per tant, és important articular les intervencions i acompanyar el procés per aconseguir una plena escolarització i evitar situacions de risc.
Els moments claus són, principalment:
• L’entrada de la família a l’escola bressol o llar d’infants. És un moment clau per acompa- nyar les famílies i treballar els valor de l’escola i l’adhesió educativa.
• El pas de l’escola bressol o llar d’infants al parvulari i l’inici de la primària. Amb l’objec- tiu de prevenir dificultats de rendiment escolar i situacions d’absentisme en l’ensenya- ment primari, són fonamentals el treball amb les famílies i la millora de l’escolarització.
• La transició de la primària a la secundària. Suposa un moment de canvi clau per preve- nir situacions de desescolarització i per acompanyar el procés d’adaptació i vinculació a la secundària. En aquest moment, la coordinació és cabdal per assegurar la continuï- tat entre ambdues etapes i acompanyar la transició de l’alumnat i les famílies. Els àmbits de coordinació van des de l’administratiu, per evitar pèrdues en el canvi de centre, fins a la continuïtat en la pràctica pedagògica i un bon traspàs entre els equips.
• Els dos darrers cursos de l’ESO. Durant aquest període, especialment en el cas dels jo- ves que han desenvolupat una trajectòria escolar amb dificultats, es pot veure incre- mentada la manca de motivació i d’expectatives.
articular un acompanyament a la continuïtat de la trajectòria formativa, especialment en els joves amb trajectòries d’absentisme més greu o risc d’abandonament.
6.2
Estratègies per a l’acció preventiva
Les estratègies per a l’acció preventiva des de l’entorn es poden agrupar en les línies d’ac- tuació següents:
• Promoció de l’adhesió escolar i la vinculació amb el centre educatiu tant dels alumnes com de les famílies
• Acompanyament i suport a la funció educativa de les famílies
• Foment de la conciliació familiar
• Mesures de compensació de les desigualtats socials
• Acompanyament i orientació en les transicions educatives
• Suport a l’aprenentatge des de fora del centre educatiu
• Activitats de cohesió i inclusió social al barri
• Atenció específica a l’alumnat amb necessitats educatives especials
• Foment de la interrelació dels centres educatius amb el seu entorn
• Promoció de la convivència
• Prevenció i mediació de conflictes
• Mesures de motivació per a famílies en situació d’alta vulnerabilitat social
Cal treballar sobretot la motivació de la família envers l’escolarització dels fills, especial- ment amb les famílies en situació d’alta vulnerabilitat social. Des de la vessant socioedu- cativa, les mesures s’han d’orientar a incrementar els acords i la seva adhesió al sistema educatiu i als valors escolars. Caldrà valorar en cada cas l’efectivitat que poden tenir al- tres mesures, evitant sempre que afectin l’estabilitat familiar.
6.3
Eines per a l’acció preventiva
L’acció preventiva als centres educatius s’impulsa mitjançant les eines d’intervenció següents:
• Pla tutorial: espai d’acompanyament, orientació, motivació del tutor/a cap al grup classe
• Pla individualitzat: eina d’adaptació curricular per integrar l’alumnat amb necessitats educatives i situacions especials
• Pla de convivència: document de funcionament d’escola inclusiva i acollidora
• Pla d’acollida: estratègies d’incorporació d’alumnat i de reforç a l’adhesió escolar
• Programes d’acompanyament entre iguals
• Treball amb les famílies
• Acompanyament i orientació en les transicions d’etapa educativa
• Treball en xarxa amb tots els agents del territori
L’acció preventiva des de dins del centre s’ha d’articular en coordinació amb altres agents socioeducatius i comunitaris del municipi. Per poder integrar l’acció preventiva és impor- tant visualitzar i compartir la informació dels agents i recursos que ja existeixen al muni- cipi i que actuen amb finalitat preventiva.
El quadre següent recull el conjunt d’agents, àmbits d’actuació, eines i projectes identifi- cats de què es disposa a L’Hospitalet per a l’actuació de prevenció i millora educativa en el municipi.
Projectes implicats en la prevenció i la millora educativa
Agents Àmbits Eines / projectes
Centres educatius
• Aprenentatges
• Atenció a la diversitat
• Orientació
• Acollida i convivència
• Famílies
• Pla tutorial
• Pla individualitzat
• Adaptacions curriculars
• Pla de convivència
• Pla d’acollida (cicerone)
• Aprenentatge Servei (ApS)
• Atenció a les famílies
• Beques de menjador i de llibres
AMPA • Sensibilització
• Acollida
• Integració
• Activitats extraescolars
• Xerrades sobre temàtiques d’interès
• Festes i activitats col·lectives
Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament
• Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)
• Centre de Recursos Pedagògics (CRP)
• Suport al professorat
• Atenció als alumnes amb necessitats educatives especials
• Promotora escolar
• Formació
• Unitats d’escolarització compartida (UEC)
Regidoria d’Educació
• Equilibri de matrícula
• Suport a l’escolarització
• Acompanyament a l’escolaritat
• Famílies
• Transició escola-treball
• Projectes centre-entorn
• Suport al professorat
• Programa d’Acompanyament Educatiu a les famílies (PAEF)
• Tallers d’estudi assistit (TEA)
• Observatori de la Violència Escolar (OVE)
• Programa d’absentisme
• Programes de formació i d’inserció per a joves no graduats
• Projecte d’Orientació i Acompanyament (POA)
• Programes i recursos educatius INTRO
• Biblioteques
• Programa d’Adaptació Curricular (PAC)
• UEC
• Oficina Municipal d’Escolarització (OME)
• Pla Educatiu d’Entorn (PEE)
Àrea de Benestar i Famílies
• Família
• Seguiment personalitzat d’infants i joves
• Ajuts a l’escolaritat
• Projecte Clau
• Suport d’educadors socials
Regidoria de Joventut
• Informació i orientació als joves
• Intervenció comunitària
• Programa d’Informació i Dinamització als Centres de Secundària (PIDCES)
• Programa d’intervenció comunitària
Servei Municipal de Mediació i Ciutadania
• Nova ciutadania
• Joves en general
• Acollida a la nova ciutadania
• Programa d’acompanyament a joves reagrupats
• Servei de mediació escolar
Regidoria de Promoció Econòmica
• Formació
professionalitzadora
• Programes de formació i d’inserció per a joves no graduats
Cossos de seguretat:
Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra
• Detecció d’infants i joves al carrer
• Detecció de situacions de risc o conflicte
• Suport i coordinació amb els centres
• Convivència ciutadana
• Grup de proximitat: agents tutors
• Detecció i comunicació de casos de conflictes en escoles
• Xerrades sobre situacions de risc (alcohol, drogues, violència...)
• Detecció de nous grups juvenils violents
• Contacte amb la xarxa comunitària (veïns, botigues...)
• Intervenció en situacions de conflicte i risc
Entitats • Lleure
• Formació
• Atenció a la immigració
• Entitats d’educació en el lleure
• Esports
• ONG
Nivells d’intervenció i seguiment.
La coresponsabilitat
7
La millora de l’escolaritat i de les estratègies per a la prevenció i atenció a l’absentisme es- colar se sustenta en el principi de coresponsabilitat entre l’Administració educativa auto- nòmica, l’Administració local i la comunitat educativa. Aquesta coresponsabilitat es con- creta en una metodologia de treball en xarxa que es plasma en diferents nivells per fer possible l’anàlisi, la planificació i l’execució de les estratègies de forma integrada.
El conjunt d’estratègies de millora de l’escolaritat i de prevenció i atenció a l’absentisme escolar es treballen i s’avaluen en aquests tres nivells de coresponsabilitat:
Nivells d’intervenció i seguiment
1 Comissió Socioeducativa de Centre 2 Comissió de Zona
3 Comissió de Ciutat
7.1
Comissió Socioeducativa de Centre
La Comissió Socioeducativa de Centre és el primer nivell d’actuació dels agents socioe- ducatius que treballen per prevenir i atendre l’absentisme escolar. Aquestes comissions es constituiran en el marc de cada centre educatiu amb professionals interns i externs al centre. La regularitat i intensitat del treball coordinat dependrà de les necessitats i de la realitat de cada centre.
La Comissió Socioeducativa de Centre és un òrgan que pot tenir diverses estructures.
Cal assegurar, però, que a tots els centres hi hagi un espai de coordinació entre els profes- sionals interns i entre aquests i els externs, per tal d’abordar d’una manera integral i coor- dinada les intervencions en els casos d’absentisme.
El marc de la comissió no és només un espai on intercanviar informacions i opinions o un espai de traspàs de casos, sinó un àmbit per elaborar una intervenció integral, basada en la incorporació de diferents perspectives. És un marc de pacte i de disseny comú d’una estra- tègia d’intervenció per a cada alumne/a. Aquesta estratègia d’intervenció integral es recolli-
Cal promoure que a tots els centres educatius del municipi existeixi la Comissió Socioe- ducativa de Centre, ja que és l’òrgan que pot garantir una intervenció integral de diferents disciplines i pot ajudar els professionals a articular les seves actuacions, definir objectius compartits, actuar amb més immediatesa i adaptar amb més flexibilitat la intervenció so- bre cada cas concret.
Les funcions d’aquest òrgan són:
• Establir objectius compartits i criteris comuns d’intervenció: connexió i lligam entre les actuacions.
• Coordinar les actuacions dels diferents professionals.
• Pactar i dissenyar un pla d’actuació personalitzat per a cada alumne/a que ho necessiti.
• Diagnosticar i avaluar la situació de partida i les millores aconseguides per l’alumne/a.
• Oferir un espai de relació i comunicació fluïda entre els professionals implicats.
• Garantir el traspàs d’informació.
Els professionals que poden vincular-se a la Comissió Socioeducativa de Centre són:
• Director/a
• Psicopedagog/a
• Cap d’estudis o coordinador/a pedagògic/a
• Tècnic/a d’integració social (TIS) del centre educatiu
• Figura referent dels Serveis Socials (generalment, l’educador/a social)
• Tècnics/ques municipals d’Educació (d’absentisme o d’orientació i acompanyament)
• Psicopedagog/a o treballador/a social de l’equip d’atenció psicopedagògica (EAP)
• Tècnics/ques de mediació comunitària
• Referent de l’àmbit de salut
• Tècnics/ques de mediació intercultural
• Entitats socioeducatives
Cada centre, en funció de les seves necessitats i possibilitats, ha d’establir la composició de la seva Comissió Socioeducativa.
7.2
Comissió de Zona
Les comissions de zona són espais de coresponsabilitat i coordinació que s’organitzen en cadascuna de les zones educatives en què s’estructura el municipi.
En aquest marc participaran els representants dels diferents àmbits implicats en la millo- ra de l’escolaritat i la prevenció i atenció a l’absentisme, amb la finalitat de poder analitzar, respondre i adaptar la intervenció a la realitat i les especificitats de cada zona educativa.
Zones educatives
• Collblanc i la Torrassa
• La Florida i les Planes
• Can Serra i Pubilla Cases
• Bellvitge i el Gornal
• Centre, Sant Josep i Sanfeliu
• Santa Eulàlia
Les funcions principals de les comissions de zona són:
• Vetllar per la implementació dels criteris i estratègies definits a tots els centres de la zona.
• Abordar les especificitats de cada zona educativa en l’anàlisi i tractament de l’absentisme.
• Avaluar i recollir dades sobre la situació de l’absentisme a la zona.
• Intervenir en els casos d’absentisme crònic que requereixin una intervenció institucional.
La composició de la Comissió de Zona serà la següent:
• Inspecció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat
• Regidoria d’Educació de l’Ajuntament
• Una representació dels centres educatius
• Altres agents socioeducatius que la comissió consideri necessaris
7.3
Comissió de Ciutat
La Comissió de Ciutat és l’espai de coresponsabilitat entre la Generalitat i l’Ajuntament, que reuneix una representació del conjunt d’agents del municipi, implicats en la preven- ció i atenció de l’absentisme escolar en el marc de la millora de l’escolaritat.
La composició de la Comissió de Ciutat serà la següent:
Ajuntament de L’Hospitalet
• Àrea de Serveis a les Persones: Regidoria d’Educació
• Àrea de Benestar i Famílies: Serveis Socials i Infància
• Àrea de Seguretat, Civisme i Convivència: Guàrdia Urbana, Servei de Mediació Comu- nitària i Servei de Nova Ciutadania
Generalitat de Catalunya
• Inspecció Educativa
• Serveis Educatius (EAP)
• Centres educatius públics
• Mossos d’Esquadra Centres educatius concertats
La presidència d’aquesta comissió serà compartida entre el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament. La secretaria recaurà en la Regidoria d’Educació.
Principalment és un òrgan de consens, de validació i de legitimació que té assignades les funcions següents:
• Validar les estratègies comunes de prevenció i atenció a l’absentisme escolar.
• Vetllar pel bon desenvolupament de les estratègies a tota la ciutat.
• Consensuar i orientar la intervenció amb una mirada cap a la millora de l’escolarització.
• Avaluar els circuits i consolidar els protocols d’atenció a alumnes absentistes en dife- rents graus.
• Establir criteris d’actuació i identificar i validar pràctiques de millora de recollida de da- des i protocols d’actuació per generalitzar als centres.
• Recollir, sistematitzar i analitzar les dades d’absentisme de la ciutat.
• Elaborar la memòria de cada curs.
Actuacions i pautes d’intervenció per a l’atenció
a l’absentisme escolar
8
tant en el desenvolupament de mesures generals i específiques internes als mateixos centres (mesures organitzatives, pedagògiques i didàctiques) com pel que fa a la col- laboració, des de la coresponsabilitat, en la recerca del suport dels agents externs amb què cal treballar coordinadament per abordar la varietat de factors causals que po- den estar incidint en la situació de l’alumne/a.
Cada centre dissenya i implementa les estratègies i actuacions necessàries per a la prevenció, la diagnosi i l’actuació precoç contra l’absentisme escolar.
Aquestes actuacions es duen a terme coordinadament amb els Serveis Educatius del Departament d’Ensenyament i els Serveis Socials del municipi i inclouen mecanismes per a la prevenció i detecció de l’absentisme, anàlisi dels factors de risc, protocols d’inter venció, mesures pedagògiques per garantir l’èxit en el retorn de l’alumne/a absentista al centre, mesures organitzatives i metodològiques per millorar l’assistència a classe i processos de reflexió sobre els resultats obtinguts.1
1
8.1
Detecció i diagnòstic dels casos segons la tipologia i els factors de risc
Més enllà de l’acció preventiva continuada que han de desenvolupar els centres i l’en- torn, la intervenció directa en els casos d’absentisme escolar comença en la fase de de- tecció i diagnòstic a partir de l’anàlisi i l’observació dels factors de risc i el control siste- màtic de l’assistència.
L’agilitat i la immediatesa han de guiar l’actuació en aquesta primera fase de detecció i di- agnòstic, amb la finalitat de conèixer com més aviat millor les situacions i reconduir-les per evitar que s’agreugin i esdevinguin situacions d’absentisme greu.
8.1.a. Observació de factors de risc
A cada centre cal consensuar quins indicadors de risc2 i d’observació sistemàtica es fa- ran servir per analitzar les causes que poden estar associades a cada cas, basant-se en el document de pautes d’observació per als tutors que es treballin dintre de les comissions socioeducatives.
1 Departament d’Ensenyament (2012): Projecte de convivència i èxit educatiu. Direcció General d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa. Barcelona.
2 Vegeu l’annex 1, “Pauta d’observació de situacions de risc a primària i secundària”.
Els factors de risc que poden determinar l’aparició de l’absentisme escolar poden estar relacionats amb l’alumne/a, la família, el centre educatiu i l’entorn. La detecció i diagnòstic de l’absentisme forma part de l’acció tutorial dins dels centres educatius.
8.1.b. Control sistemàtic de l’assistència
Cal aplicar un control sistemàtic de l’assistència i fer-ne una observació de les irregulari- tats per poder aconseguir una detecció ràpida i actuar amb immediatesa en les primeres fases de l’absentisme.
• Control d’assistència diari per part dels docents i el tutor/a d’aula. Es registren les absèn- cies de tots els alumnes (eina de control de l’assistència).
• Recull acumulatiu de l’assistència. El tutor fa una anàlisi del recull acumulatiu setmanal i mensual, on es poden observar les irregularitats en l’assistència, els retards reiterats, les absències justificades i les absències puntuals i reiterades dels alumnes i que ser- veix per classificar els casos segons la intensitat de l’absentisme.
• Centralització de la detecció de l’absentisme per part del referent d’absentisme de cen- tre. Els tutors/es trameten les situacions detectades en els reculls acumulatius al refe- rent d’absentisme de centre, que ha de portar un control sistemàtic dels casos d’absen- tisme al centre i les seves diferents intensitats.
8.1.c. Diagnòstic
És necessari analitzar les causes que hi pot haver al darrere de la conducta absentista, per actuar amb eficàcia a l’hora de solucionar-la.
En el diagnòstic de les causes i en l’observació d’altres indicadors de risc socioeducatiu intervenen els tutors/es i la figura referent d’absentisme del centre en col·laboració, quan sigui necessari, amb altres professionals dels serveis educatius, dels serveis socials o dels serveis de salut del territori.
A partir del diagnòstic, cal establir les actuacions al centre per incidir sobre les causes de- tectades; en un segon moment potser serà necessari passar el cas a la Comissió Socioedu- cativa de Centre, on, a partir d’aquesta primera informació diagnòstica, es determinarà el pla d’actuació per a l’articulació de la intervenció dels agents externs en el cas.
Les situacions més lleus, com els retards reiterats i les faltes justificades reiterades en menys del 25% de l’horari lectiu mensual, també s’analitzaran, atès que poden ser situa- cions que afectin el rendiment de l’alumne/a i s’han d’abordar des de la prevenció per tal que no derivin en situacions més problemàtiques.
8.2
Protocol d’intervenció
En els diversos moments del procés de prevenció i atenció a l’absentisme escolar és im- prescindible actuar sota un criteri d’immediatesa per tal d’assegurar una millor resolució dels casos. Per exemple, un cop detectada una situació d’absentisme escolar, l’activació dels protocols de diagnòstic, la comunicació amb la família i la derivació dels casos més greus a la Comissió Socioeducativa s’han de fer de manera immediata. També en els casos d’absentisme crònic cal aplicar el criteri d’immediatesa per reduir els efectes d’un allarga- ment de les situacions d’absentisme, d’una exposició de l’alumne/a a riscos innecessaris.
S’estableixen els moments següents en l’actuació:
1 A partir del control diari d’assistència, el centre comunica als pares o tutors de l’alum- ne/a la situació; pot ser mitjançant un correu electrònic, una trucada o altres vies de comunicació. Alguns centres disposen d’una aplicació informàtica que automatitza aquest procés.
2 Les accions del centre s’adequaran a la intensitat de la problemàtica. La intervenció que es durà a terme dependrà en gran mesura del diagnòstic elaborat en la fase de detecció amb la informació disponible pel centre i els agents socioeducatius.
3 Intervenció de la Comissió Socioeducativa de Centre, on es traslladaran aquells casos en els quals:
• S’hagin esgotat les primeres intervencions sense obtenir un canvi en l’alumne/a o la família, o bé calguin un reforç i una major articulació de les actuacions amb la intervenció d’altres professionals externs per reconduir la situació.
• S’hagi detectat, en la comunicació del centre amb la família, algun indicador de risc o alguna anomalia, o fins i tot hi hagi una justificació de l’absència que no en- tra dins d’uns paràmetres comprensibles, així com en els casos d’alumnes il·localit- zables, on no hagi estat possible establir comunicació amb la família.
El referent de centre passarà la informació del cas a la Comissió Socioeducativa a través d’una fitxa de derivació3 on estaran recollides la informació diagnòstica i les primeres in- tervencions realitzades (comunicacions a la família, entrevistes, indicadors de risc, mesu- res pedagògiques, etc.).
La Comissió Socioeducativa és un espai de coordinació entre centre i agents externs que permet el treball integral del cas. Permet fer una anàlisi conjunta, acordar i compartir ob- jectius i establir quins professionals han d’actuar i amb quines actuacions, així com fer-ne el seguiment.
La Comissió Socioeducativa elaborarà un disseny de la intervenció integrada que es re- collirà en el pla d’actuació personalitzat4 o una eina equivalent per a cada cas. El pla d’ac- tuació personalitzat és l’eina on s’establirà el pla de treball integral del cas, que recollirà les actuacions realitzades i les actuacions acordades per la Comissió Socioeducativa que faran els diferents professionals, així com el seu seguiment.
8.3
Pautes d’actuació segons la tipologia
Les diferents situacions que es poden detectar es classifiquen segons la intensitat de la problemàtica, per tal d’establir actuacions i estratègies específiques que permetin abor- dar-les d’una manera més ajustada i eficient.
3 Vegeu l’annex 2, “Fitxa de derivació i pla d’actuació personalitzat”.
4 Ídem.
a Situacions d’absències que requereixen una intervenció de caràcter preventiu 1. Retards reiterats
2. Faltes justificades (més del 25% de l’horari lectiu mensual) 3. Absentisme intermitent per períodes de retorn al país d’origen 4. Absentisme puntual (menys del 5% de faltes de l’horari lectiu mensual)
b Situacions d’absentisme, on cal una intervenció més directa 1. Absentisme moderat (del 5 al 25% de faltes d’assistència) 2. Absentisme regular (entre el 25 i el 75% de faltes d’assistència)
3. Absentisme crònic o d’alta intensitat (més del 75% de faltes d’assistència)
c Situacions de risc d’abandonament escolar prematur 1. Desescolarització en el pas de primària a secundària 2. Absència per maternitat
3. Baixa d’ofici 4. Alumnat inhabilitat
d Situació de desescolarització per no-confirmació de la matrícula
8.3.a. Situacions d’absències que requereixen una intervenció de caràcter preventiu
8.3.a.1. Retards reiterats
Tots els centres incorporaran a les seves normes d’organització i funcionament unes pau- tes per tractar els retards dels alumnes, especialment en el tram de l’educació secundària.
Per tal de fomentar l’hàbit de la puntualitat en els alumnes, els centres empraran mesu- res persuasives, que poden ser de diferent tipus: des d’habilitar una aula d’estudi per als alumnes que reiterin el retard, fins a l’obligatorietat de quedar-se una tarda en el centre per recuperar els retards acumulats en un període de temps, passant per l’entrevista del tutor/a amb els pares, entre altres mesures. En cap cas es deixarà cap alumne/a fora del centre en horari escolar.
L’eina de control horari anirà lligada amb la de control d’assistència diari que es fonamen- ta en passar llista a l’inici de la sessió lectiva de manera sistemàtica cada dia.
8.3.a.2. Faltes justificades (més del 25% de l’horari lectiu mensual)
En aquests casos es justifica l’absència de la l’alumne/a amb una nota familiar o mèdica de manera reiterada. S’estableixen dos nivells d’intervenció per reconduir la situació: en primer lloc, el tutor/a d’aula farà una primera intervenció per sondejar la família sobre la causa d’aquest comportament i mirar de corregir aquesta pràctica en el cas que sigui possible; en un segon moment, si el comportament no s’ha corregit, el cas passarà a la Co- missió Socioeducativa de Centre, que establirà una intervenció integrada dels agents ex- terns del centre. En aquesta tipologia d’absentisme, especialment en l’etapa de primària, és molt important la coordinació amb els/les pediatres de les àrees bàsiques de salut.
8.3.a.3. Absentisme intermitent per períodes de retorn al país d’origen
Les absències perllongades per viatges familiars de retorn temporal al país d’origen seran objecte del treball preventiu per part dels centre educatius i dels agents socioeducatius del municipi. És important la informació a les famílies nouvingudes de l’obligatorietat de l’escolarització i del funcionament del sistema educatiu, i sobretot la sensibilització en- vers la importància de l’educació dels infants i joves.
No existeix cap mecanisme que doni empara a l’opció familiar de prioritzar una estada perllongada al país d’origen (siguin vacances, celebracions familiars o altres motius). Per tant, és important treballar amb les famílies nouvingudes des del centre i els agents ex- terns per fer que siguin conscients que, si l’alumne/a deixa d’assistir al centre durant més de dos mesos, el centre actuarà en conseqüència. En el cas que l’alumne/a sigui donat de baixa del centre, en el moment de retorn la família haurà de sol·licitar de nou una plaça escolar a la Comissió de Garanties d’Admissió (o Comissió d’Escolarització).
Com a criteri general, la Comissió d’Escolarització vetllarà perquè l’alumne/a pugui re- prendre el seu entorn habitual i facilitar-li així la represa dels estudis i l’arrelament a l’en- torn d’acollida.
8.3.a.4. Absentisme puntual (menys del 5% de faltes de l’horari lectiu mensual)
Les absències puntuals i sense regularitat que afecten menys del 5% de l’horari lectiu mensual (menys de 6 sessions lectives al mes), cal tractar-les des de la tutoria, ja que no és una situació alarmant però sí que cal observar-ne l’evolució amb els mecanismes de què cada centre disposi, com ara les llistes d’assistència, les entrevistes amb les famílies, l’observació de la integració a l’aula, etc.
8.3.b.1. Absentisme moderat (del 5 al 25% de faltes d’assistència)
Les absències de més del 5% de l’horari lectiu i que poden afectar fins a un quart de l’hora- ri lectiu mensual (entre 6 i 30 hores mensuals) marquen un nivell d’absentisme moderat que en la majoria de casos pot tractar-se en l’àmbit de l’acció tutorial, ja que prioritària- ment es requerirà una tasca de prevenció i de motivació a l’escolaritat.
En aquests casos cal fer un diagnòstic de les causes que pot haver-hi al darrere del com- portament absentista, la qual cosa requereix l’activació de mesures d’intervenció cen- trades en aquestes causes observades que permetin reconduir la situació i aconseguir l’assistència continuada, evitant així l’augment de les faltes i la possible cronificació del problema. En alguns casos, segons el diagnòstic, pot ser necessària la intervenció de la Comissió Socioeducativa de Centre.
En aquest nivell d’absentisme, el centre emprarà un mecanisme específic per comuni- car-se amb la família, com ara una carta formal del centre, sigui del tutor/a, preferentment, o bé de la direcció.
Es començarà a deixar constància de totes les actuacions realitzades en una fitxa del cas (annex 2) que el centre custodiarà i posarà a disposició de tots els agents de la Comissió Socioeducativa de Centre.
8.3.b.2. Absentisme regular (entre el 25 i el 75% de faltes d’assistència)
En l’absentisme regular, l’alumne/a no assisteix a un elevat percentatge (entre el 25 i el 75%) de sessions lectives (entre 30 i 90 al mes).
Aquesta és la tipologia d’absentisme que requereix actuacions de més intensitat i esforç.
S’ha de reforçar la prevenció per fer disminuir el major nombre possible de casos d’absen- tisme regular. La bona articulació de la detecció de situacions de risc i les intervencions immediates i àgils dirigides a reconduir les situacions d’absentisme puntual o moderat faran disminuir aquest tipus d’absències regulars.
En aquests casos, cal ser molt precís en el diagnòstic i l’anàlisi de la situació particular de cada alumne/a. És molt important detectar quina és la situació i observar l’existència d’al- tres indicadors de risc que acompanyin el procés d’absentisme.
