Númm. 5 / Any XCV
M
G
Comissió Acords Comissio Comiss Soci Comiss Sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss sió 2 Comiss sess Comiss bitat VIIIMU
GA
ó de Govern
s sessió 28/1/2
ons del Cons
sió de Cultura al. Acta sessió sió d’Acció Soc sió 30/11/201 sió de Promoc neixement. Ac sió de Presidè
ica. Acta sess sió de Sosteni i Ambient. Ac sió de Seguret 2/12/2010 .... sió d’Hisenda sió 2/12/2010
sió d’Urbanism tge. Acta sess
UN
A
2011 ...
sell Municipa
, Educació i B ó 30/11/2010 cial i Ciutadan 10 ... ció Econòmica cta sessió 30/ ncia, Territori sió 1/12/2010 bilitat, Servei cta sessió 1/1 tat i Mobilitat. ... i Pressuposto ... me, Infraestru sió 9/12/2010
N
AS
S
... al Benestar 0 ... nia. Acta ... , Ocupació /11/2010 .... i Funció ... s Urbans i 2/2010 ... . Acta ses- ...s. Acta ...
ctures i Ha- ...
NIC
SE
SUMA
271 272 301 320 345 375 397 418 440CI
E
ARI
Acords Sessions d DisposicionDecrets de l’A
Modificacio Modificacio
Cartipàs
Designar m Nomenar R
Gràcia i
Personal
Concursos
Bases gen tòria d’u lloc de t Lloc de tre çament
P
ET
de desembre d
ns generals
’Alcaldia
ons de crèdit ons de crèdit
membres de C Regidora adsc Nou Barris ...
nerals que han un concurs pe treball... eball d’Assesso ...
PA
TA
de 2010 ...
2010 ... 2011 ...
Comissions de crita als Distri
...
n de regir la co er a la provisió
... or/a Tècnic/a-...
10 de febre
AL
A
... ... ... e Plenari ctes de ... onvoca- ó d’un ... -Finan- ...Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’ICUB ... 496 Lloc de treball de Responsable de Serveis
interns i administració ... 498 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria de dos concursos per a la provisió de dos llocs de treball de l’Agència de Salut
Pública de Barcelona ... 502 Lloc de treball de Cap de Servei de Salut Co-
munitària ... 504
Lloc de treball de Cap de Servei de Programes
i Intervencions Preventives ... 507
Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió de tres llocs de treball d’Assessor/a Tècnic/a de la Sindica-
tura de Greuges de Barcelona ... 511
Anuncis
COMISSIÓ DE GOVERN
Acords
Acords de la sessió celebrada el dia 28 de gener de 2011
ACORDS DECISORIS
ÀREA DE PREVENCIÓ, SEGURETAT I MOBILITAT
1.Aprovar el projecte normatiu relatiu a la modificació de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona als efectes d’introduir al seu Títol II, capítol dotzè, secció tercera, la prohibició de la pràctica del nudisme en els termes que resulten del document que obra a l’expedient i donar-li el tràmit dels articles 108 i següents del Reglament Orgànic Municipal.
ÀREA D'URBANISME Districte de l’Eixample
Aprovar inicialment el Projecte d’obres del conjunt edificatori corresponent a CEIP, escola bressol, allotjament per a col·lectius vulnerables, i aparcament, emplaçat als carrers Londres-Villarroel de Barcelona, per import de 13.526.916,07€ (IVA inclòs), d’iniciativa municipal, d’acord amb les condicions establertes en l’informe emès per la Direcció de Serveis d’Actuació Urbanística el 18 de gener de 2011, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre
COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL
Actes
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 30 de novembre de 2010 i aprovada el 25 de gener de 2011
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 30 de novembre de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Immaculada Moraleda i Pérez, Carmen Andrés i Añón, Ramon Nicolau i Nos, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnic lletrada, Cristina Mas Salse, que certifica.
També hi són presents els Srs.: Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Grau, Pere Alcober i Solanas
Excusa la seva absència l’Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor. S’obre la sessió a les 9.40 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, escomuniquen
les resolucions següents:
1. Del Gerent Municipal, de 28 d’octubre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte de la gestió del servei del centre municipal d’acolliment d’urgència per a les dones que viuen violència masclista i als seus fills i filles, per als exercicis 2011-2012, i per un import d’1.063.581,53 euros.
2. Districte de Sants-Montjuïc
Del Gerent Municipal, de 22 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu al servei de dos educadors de carrer al barri de la Bordeta, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 92.640,00 euros.
3. Districte d’Horta-Guinardó
4. Districte d’Horta-Guinardó
Del Gerent Municipal, de 15 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la dinamització comunitària del barri de Can Baró i la gestió del casal de barri Pirineu i casal infantil l’Ànec, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 272.000,00 euros.
5. Districte d’Horta-Guinardó
Del Gerent Municipal, de 15 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la gestió i animació dels Centres Cívics Guinardó i Matas i Ramis, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 299.739,58 euros.
6. Districte d’Horta-Guinardó
Del Gerent Municipal, de 15 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió del programa de nous veïns i veïnes del Districte d’Horta-Guinardó, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 110.000,00 euros.
7. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 22 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la gestió dels tallers als centres cívics del districte, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 148.520,00 euros.
8. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 22 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte relatiu a la dinamització del casal de la gent gran Mn. Clapés, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 195.054,88 euros.
9. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 22 d’octubre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte per l’animació sociocultural de la sala de lectura del Clot, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 105.176,00 euros.
10. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 22 d’octubre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza la despesa del contracte, per la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització de les activitats del Centre Cívic Besòs, Casal infantil El Vaixell i Punt informació jove Sant Martí, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 604.000,00 euros.
11. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 8 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la dinamització sociocultural del Centre Cívic Sant Martí, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 110.460,08 euros.
12. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 8 de novembre de 2010, que aprova el Plec de clàusules i convoca procediment obert per a l’adjudicació del contracte per a la dinamització sociocultural del Centre Cívic Can Felipa, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 110.460,08 euros.
13. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. El Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària. Un any de punts JIP.
La Sra. Blasco exposa que aquest és l’informe del Servei d’Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària, instal·lat als instituts amb el nom de punts JIP, «Jove, informa’t i participa», i creat arran de la mesura 149 del Pla jove, en què es proposava crear i desenvolupar aquest servei d’informació i dinamització als centres de secundària, i per la qual cosa, el 17 de juny, es va tirar endavant una mesura de govern. Explica que el servei es defineix com un espai d’atenció presencial estable, que se situa dins del centre docent, posant a l’abast dels joves tot un seguit de recursos informatius del seu interès i un conjunt d’accions i estratègies que tenen per objectiu promoure la participació dels joves. Com a paràmetres principals d’aquest servei, anomena l’apropament de la informació a la gent jove, tant dins com fora de la xarxa d’Internet, atès que creu que, malgrat que els joves passen molt de temps davant de l’ordinador, majoritàriament l’ocupen en qüestions més lúdiques que no pas informatives. Altres funcions d’aquest servei que posa de relleu són: la potenciació dels mecanismes i òrgans de representació i participació dins dels instituts; la promoció de la realització d’activitats culturals, esportives, formatives i de lleure; facilitar la relació entre els centres educatius i els equipaments del territori adreçats a la gent jove i apropar la joventut a les entitats juvenils de la ciutat; i, finalment, donar a conèixer i promoure la participació dels joves de 12 a 16 anys en el teixit associatiu.
Assenyala que el servei compta amb dos eixos fonamentals: d’una banda, aquesta funció informativa, tant acadèmica com vinculada a l’oferta existent de serveis per a joves al barri, o al districte; i, de l’altra, la promoció d’experiències de participació social, afavorint l’adquisició d’eines i habilitats socials mitjançant aquesta xarxa d’elements de què disposa la ciutat –com ara la xarxa d’equipaments juvenils– per educar en la participació. Manifesta que el servei es posa en funcionament durant un curs escolar en els instituts que ho sol·liciten a proposta del consell escolar i que, posteriorment, la vigència d’aquesta sol·licitud es renova si el centre i el propi consell escolar ho consideren convenient. Puntualitza que dels 65 centres de secundària existents a la ciutat, 48 han sol·licitat el servei, i que tots l’han renovat, raó per la qual creu que tots valoren positivament el fet de comptar amb un punt JIP a l’institut. Esmenta que cada informador o dinamitzador dedica sis hores setmanals a cada punt JIP i que l’atenció presencial té lloc a les hores de pati, al migdia quan acaben les classes i també fora de l’IES, en l’espai de referència del dinamitzador/dinamitzadora, que és un equipament de proximitat. Assenyala que procuren que tots els informadors d’un territori siguin del districte on es troben els centres educatius, fet que diu que afavoreix la coordinació amb la resta de serveis municipals, així com l’existència d’una referència clara i arrelada al territori. Afegeix que els punts JIP esdevenen una mena d’expositor o tauler d’anuncis ubicat de forma permanent als IES, i que els informadors i dinamitzadors disposen d’un portàtil amb Wi-Fi per poder treballar correctament.
exemples de projectes que s’han desenvolupat a Ciutat Vella, Sants, Horta-Guinardó i Sant Andreu. Afirma que, arran de la feina feta i l’experiència d’enguany, es plantegen diversos reptes de futur relacionats amb totes dues funcions: la informativa i la dinamitzadora. Per acabar, valora molt positivament el servei, el qual especifica que ha recollit i ampliat l’experiència dels antics PIJ o PITC, atès que en comptes de dues hores setmanals n’ofereixen sis, que el dinamitzador roman en un equipament del districte, i que hi participen la comunitat educativa, els districtes i l’Ajuntament.
El Sr. Blasi agraeix la presentació de l’informe i confirma que el servei té el seu origen en el Pla jove. En aquest sentit, recorda que aquest Pla finalitza enguany i que encara no han iniciat cap tràmit per redactar-ne un de nou. Així mateix, recorda que el seu grup ja ha sol·licitat reiteradament que es dugui a terme un seguiment més específic del conjunt del Pla jove. Valora positivament l’informe i considera que el servei s’ha desenvolupat de manera bastant acurada. Pregunta si existeix un dinamitzador per a cada centre i la Sra. Blasco li respon que no. Així mateix, vol saber quants alumnes disposen d’aquest servei per tal de poder contrastar les xifres amb les de participació i consultes que s’han donat. Malgrat creure que l’informe és força exhaustiu, hi afegiria d’altres paràmetres per conèixer la freqüència de repetició de les consultes, així com la satisfacció dels usuaris. Mostra la seva preocupació davant el fet que la salut només conformi el 5,2% del total de les consultes realitzades. Demana que es dediquin més esforços a aquest àmbit i recorda que el Pla jove ja l’emfatitzava. Posa de relleu que l’àmbit de la participació ha rebut un 8,7% de consultes; en aquest sentit, manifesta que l’objectiu dels punts JIP és dinamitzar i potenciar l’associacionisme entre els joves. Tanmateix, el 50% de les consultes, efectuades en relació amb l’oci i el lleure, pensa que es poden englobar en aquest àmbit i que, consegüentment, les xifres serien interessants. No comprèn que el dinamitzador estigui al centre i alhora en un punt de referència del districte, i opina que no poden fer totes dues tasques alhora.
Si bé troba escaient que siguin els centres els que sol·licitin el servei, vol saber per què n’hi ha que no l’han sol·licitat; i pensa que potser caldria oferir-los-el. Per acabar, demana quin és el marge de maniobra dels dinamitzadors, és a dir, si poden implantar els objectius dels punts JIP amb certa llibertat o bé estan sotmesos a determinades actuacions que els marquin els equips directius o docents dels centres, fet que opina que podria impedir que exercissin correctament la seva tasca, ja que estarien cobrint mancances dels centres.
El Sr. Mulleras agraeix la presentació de l’informe, amb tot, creu que caldria fer més èmfasi en els aspectes qualitatius de les consultes a banda dels aspectes quantitatius, els quals també considera importants. En aquest sentit, proposa que en propers informes es reflecteixi el tipus de consultes que s’efectuen. Quant al nombre de consultes, es queixa que hi ha moltes diferències entre els diferents districtes i critica que, per exemple, a les Corts efectuïn 57 consultes anuals i, per tant, un total de només 6 consultes mensuals; o bé que a l’Eixample, districte que compta amb 5 punts JIP, s’hagin dut a terme 195 consultes, resultant-ne una mitjana mensual de 5 consultes. Opina que en general el nombre de consultes és baix, i manifesta no entendre els motius d’aquestes xifres. És en aquest sentit que demana si l’existència d’un punt JIP està justificada o bé si aquest baix nombre de consultes es pot justificar, i insisteix en conèixer la naturalesa de les consultes. Tampoc comprèn que aquest col·lectiu, que diu que està permanentment informatitzat, només hagi dut a terme el 0,7% de les consultes per correu electrònic, i creu que potser caldria potenciar aquest mitjà per dur a terme les consultes.
pregunta com n’han estat informats. Fa palesa l’existència d’altres tipus de punts informatius juvenils (PIJ), que diu que estan distribuïts per tota la ciutat, i pregunta quin és el seu objectiu, atès que creu que no s’han de duplicar serveis i, consegüentment, que aquests dos punts d’informació no poden efectuar les mateixes funcions, perquè sinó, diu que estarien duplicant el personal i el cost d’atenció als joves. Finalment, pregunta quin cost té aquest servei i demana que es replantegin el sentit que té oferir-lo i el seu funcionament en relació amb les consideracions esmentades, valorant, per exemple, la fusió amb altres serveis similars com ara els PIJ per tal d’assolir un servei més eficaç i eficient.
El Sr. Florensa agraeix la presentació de l’informe i confirma que els punts JIP recullen el testimoni del que havien estat els PITC, els quals explica que van estar funcionant durant molts anys a la ciutat, fins que la Regidoria d’Educació els va suprimir, i que la Regidoria de Joventut va trigar un temps a recuperar-los i tornar-los a posar en funcionament. En aquest sentit, celebra que el programa s’hagi recuperat i funcioni amb normalitat. Pensa que es tracta d’un servei necessari, en primer lloc, perquè permet a l’Ajuntament conèixer la realitat del col·lectiu jove de la ciutat i, en segon lloc, per promocionar la participació entre els joves, no només en l’àmbit dels centres educatius, sinó creant sinergies amb la realitat territorial, assolint que els joves coneguin els serveis i equipaments municipals i la realitat associativa i civil dels districtes on viuen per tal que s’hi impliquin. Considera que el nombre de centres que s’acullen al servei és bastant elevat i dedueix que n’estan satisfets, atès que han renovat la sol·licitud. Això no obstant, vol saber per què no s’hi ha acollit la resta de centres de la ciutat, tenint en compte que aquest servei no representa cap cost per als IES. Pregunta si és una qüestió voluntària dels centres o una qüestió del pressupost de la Regidoria, que no el pot fer extensiu als altres centres per manca de recursos.
Pel que fa a les consultes, també incideix que el nombre més elevat està vinculat a l’oci i el lleure, per bé que ho considera lògic. Amb tot, pensa que el percentatge de consultes relacionades amb la participació juvenil (el 8% aproximadament) és baix, atès que afirma que és la principal línia d’actuació del servei. És per aquest motiu que creu que cal intentar augmentar aquest percentatge de consultes i treballar per tal que totes les activitats de dinamització es vinculin a la participació. Quant a les consultes acadèmiques, que conformen el 21% del total, vol saber com s’efectuen, perquè pensa que segurament el dinamitzador no té uns coneixements suficients per donar resposta a aquestes consultes. Pregunta si les respostes es coordinen amb l’equip docent. Per acabar, manifesta que troba a faltar més projectes de relació vinculats a la realitat associativa del territori, com per exemple amb les associacions juvenils o les entitats de lleure existents. Vol conèixer com es vehicula aquesta relació i insisteix que seria adient que els punts JIP, els quals diu que recullen les demandes i les inquietuds dels joves, establissin més sinergies amb el teixit associatiu del territori.
La Sra. Moraleda també agraeix l’informe i, així mateix, la tasca d’actualitzar un servei que diu que fa molt temps que es va implantar a la ciutat, especialment la dedicació dels informadors, l’extensió del programa i l’ús de les noves tecnologies, que considera bàsic atesa l’edat del col·lectiu al qual es dirigeix el servei. Pensa que aquest primer any de funcionament del servei ha estat satisfactori en relació amb la seva implantació i amb l’ús que n’han fet els estudiants.
funcionament d’un servei que s’acaba de posar en marxa, que han valorat els punts forts i els punts febles i que ja proposen formes per millorar-lo. Pel que fa a la participació en relació amb el territori, confirma que és imprescindible. Per acabar, afirma que han encertat el camí i que l’experiència és positiva. Tanmateix, pensa que cal anar millorant i consolidant el servei, fins i tot, a més dels centres públics, introduint-hi els concertats, per tal d’arribar plenament a aquest col·lectiu, el qual compta amb més centres concertats que no pas públics.
El Sr. Mulleras, atès que no tenen més temps, demana que els responguin les preguntes que han efectuat per escrit i insisteix que tinguin en compte la naturalesa de les consultes.
Es dóna per tractat.
2. Barcelona: museus i patrimoni cultural 2007-2011.
El Sr. Martí i Grau exposa que l’informe repassa les iniciatives més significatives dutes a terme els darrers quatre anys en l’àmbit museístic i patrimonial. Destaca que han estat les dues línies de l’àmbit cultural més importants, a les quals han dedicat més esforços i, consegüentment, on més s’ha transformat la realitat en aquests darrers anys. Deixa palès que l’informe compta amb un annex que recull amb detall tota l’activitat que aquests centres han fet al llarg d’aquest temps, on hom pot comprovar la quantitat d’exposicions que s’ha efectuat, els treballs de recerca, el públic que han obtingut i els canvis més significatius que s’han produït. Comunica, en primer lloc, que s’ha consolidat i augmentat la xarxa de centres patrimonials i museus, i, en segon lloc, que hi ha hagut inversions de millora en gairebé tots els equipaments museístics de la ciutat; en destaca alguns que s’han impulsat de nou i que, en alguns casos, encara estan en procés de remodelació: el Museu d’Història de Barcelona, a Oliva Artés, com a centre de patrimoni industrial; i el centre cultural del Born, del qual assegura que les obres estan molt avançades.
Quant a nous projectes, posa de relleu el Museu de Ciències Naturals, la nova seu del qual anuncia que s’inaugurarà a principis de l’any 2011. Recorda que el Govern de la Generalitat ja va aprovar la creació del consorci d’aquest museu, previst en la Llei de museus del Parlament i que, per tant, passarà a ser museu nacional. Explica que l’edifici Fòrum acollirà la part pública i de difusió, i que segurament és un dels gestos més significatius d’aquests anys. Esmenta també l’ampliació del Museu Picasso. Pel que fa al Disseny HUB Barcelona, diu que s’inaugurarà l’any 2012, després d’un llarg procés en què van decidir, fa més de deu anys, anar unint col·leccions que, des del punt de vista contemporani, podien tenir millors lectures unides. Explica que, tal com van fer amb les ciències unint la geologia i la zoologia, en l’àmbit del disseny uneixen les col·leccions de moda i tèxtil, d’arts decoratives, de gràfic, etc., fet que condueix a la creació d’aquest gran centre que ha de posar en valor la importància històrica que ha tingut el disseny a la ciutat en totes les seves disciplines, inclosa l’arquitectura, i que s’ubicarà a la plaça de les Glòries. Indica que l’edifici ja comença a ser ben present i que ja es pot passejar per les grans sales d’exposicions. Assenyala que, amb el DHUB, Barcelona disposarà d’una infraestructura que fins ara no tenia, mancança que l’impedia acollir algunes de les més grans exposicions internacionals, atès que no comptaven amb cap espai d’aquestes dimensions. Afegeix que durant els darrers anys han endegat el projecte embrionari d’aquest museu amb l’obra d’adequació de la col·lecció tèxtil al Palau de Pedralbes i amb la inauguració al carrer Montcada d’un embrió del que serà el nou projecte, que ja està en funcionament i que compta amb un alt seguiment, sobretot per part dels sectors professionals associats a aquests diversos àmbits; fet que fa palès allò que pot esdevenir el projecte un cop inaugurat a les Glòries.
afirma que el Palau Nacional sempre requereix i en les quals també ha participat l’Ajuntament; la inauguració al Centre d’Estudis del Macba, i la remodelació integral de la Fundació Tàpies. Conclou manifestant que durant els darrers quatre anys s’han dut a terme moltes inversions que suposen un salt qualitatiu patrimonial a la ciutat, atès que, a més d’haver endegat dos o tres projectes nous molt importants, han actualitzat totes les grans infraestructures patrimonials i museístiques de Barcelona. Assegura que el Museu Marítim és l’edifici gòtic civil més important de Barcelona, i segurament de Catalunya, i que actualment ja està en fase d’obres per remodelació –cofinançada amb la Diputació de Barcelona– i que també s’ha adjudicat el projecte museogràfic, el qual s’iniciarà en breu. Per acabar, esmenta que properament s’inaugurarà també l’antic teatre amb el qual finalitza la remodelació sencera de l’antiga Casa de la Caritat.
Especifica que la inversió dedicada als museus durant aquest període ha estat de 195 milions d’euros, un import tres vegades superior al que s’hi va dedicar en el mandat anterior. Posa de relleu aquest important esforç d’inversió que diu que els ha permès, a banda de treballar en la millora de la xarxa i repensar projectes i impulsar-ne alguns de nous, no oblidar que els museus tenen la doble funció de recerca i divulgació i que, consegüentment, han d’arribar a públics cada vegada més diversos. Posa de relleu que, malgrat la crisi econòmica i el decreixement del turisme –el qual ha provocat la disminució de visites per part dels estrangers–, les xifres de públic en els museus de Barcelona han augmentat al llarg d’aquests anys i que, per tant, els propis barcelonins han substituït aquesta davallada en el sector turístic i han mantingut aquestes xifres creixents. Pel que fa als públics dels museus, destaca les iniciatives que considera més rellevants, com ara La Nit dels Museus i l’obertura els diumenges a la tarda de forma gratuïta, la qual afirma que funciona molt bé i els permet d’arribar a nous públics. Així mateix, comunica que ben aviat presentaran l’enquesta efectuada a 4.000 usuaris dels museus de Barcelona, que els aportarà les valoracions que fan els ciutadans de l’oferta museística de la ciutat. Informa que han treballat conjuntament amb l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat per tal de millorar els aspectes d’accessibilitat comunicativa; que han anat ajustant la política de preus i, sobretot, el sistema de venda d’entrades, per tal d’arribar al màxim públic possible, i que han incorporat els museus a les xarxes socials, on s’està donant un seguiment que valora positivament. Deixa palès que els museus han participat en multitud de treballs de recerca i projectes europeus i que han esmerçat esforços per tal de mantenir aquesta tasca de recerca, creació i gestió de màsters i postgraus universitaris en col·laboració amb les principals universitats del país, així com la quantitat de publicacions que han editat arran de les excavacions del centre cultural del Born.
Quant a la memòria històrica, puntualitza que fins ara, en l’àmbit patrimonial, només s’havia treballat on hi havia més distància temporal amb l’actualitat, i que també han fet un esforç per investigar i divulgar la memòria històrica mitjançant projectes molt diversos referents a la Guerra Civil, el fenomen del barraquisme a la ciutat o la celebració de l’Any Cerdà en el seu 150è aniversari; projectes que diu que els permeten enllaçar la ciutat moderna amb la metròpolis contemporània. Finalment, manifesta que han establert diverses propostes per tal de millorar la governança de l’àmbit patrimonial. En primer lloc, esmenta els canvis de direcció; en segon lloc, l’acord amb la Generalitat per a la creació d’una comissió patrimonial específicament destinada al seguiment de la recerca de la cota zero cap avall i cap amunt a Barcelona, la qual considera molt important per a tots els treballs d’arqueologia i urbanístics de la ciutat; en tercer lloc el conveni signat amb la Generalitat que permet impulsar, entre d’altres, el Museu de Ciències Naturals; i, per acabar, la dinamització de la Fundació Barcelona Cultura amb l’aportació de patrocinis per part del món empresarial de la ciutat, fet que especifica que els aporta ingressos en aquests moments de dificultats econòmiques. Conclou fent un balanç molt positiu del qual manifesta estar molt satisfet.
DHUB també han sobrepassat la previsió programada; raons per les quals pensa que s’ha donat un dèficit de gestió d’aquestes infraestructures. Així mateix, critica que s’havia anunciat, i fins i tot presentat alguna maqueta, diverses estructures museístiques que encara no existeixen, com ara el Museu de la Mobilitat, el de l’Urbanisme o el del Modernisme. Quant al model de gestió dels centres museístics, pensa que ha quedat obsolet atès que, si bé diu que no tots els museus tenen la mateixa capacitat de gestió autònoma, no atorgar-los més flexibilitat o capacitat de gestió creu que és un error que dificulta el seu creixement, la seva activitat i la seva presència social.
Pel que fa a la recerca i difusió, pensa que caldria fer una anàlisi més detallada, atès que diu que hi ha museus que desenvolupen una recerca interessant i puntera i d’altres que han quedat més limitats, ja sigui per manca de recursos o de dinamisme. En relació amb les polítiques de difusió, també creu que hi ha museus que compten amb una clara vocació pública que està desaprofitada. Així mateix, opina que els museus manquen de certa agitació intel·lectual i una vocació de sortir de les seves parets i proposar debats i reflexions entorn al seu àmbit. Considera que comptar amb les estructures per acollir nous museus és important, amb tot, pensa que encara ho és més comptar amb un model ben definit. A tall d’exemple, critica el Centre d’Arts de les Glòries. En primer lloc, perquè diu que la seva estructura arquitectònica es va vincular al manteniment d’un anell viari que ara resulta que s’ha d’enderrocar. En segon lloc, perquè es queixa que el museu s’ha dimensionat sense preveure la construcció de la biblioteca del Clot i creu que quan s’edifica un espai d’aquestes dimensions cal que el projecte museístic estigui finalitzat. Denuncia que el model de gestió del DHUB no compta amb el vistiplau del FAD i el BCD, les dues principals institucions del sector del disseny, per la qual cosa considera que quelcom no s’ha fet correctament. Insisteix que el projecte museístic és encara més important que l’edifici on s’ubica. Manifesta el seu desacord amb el fet que el Catàleg del Patrimoni no s’efectuï des de l’Institut de Cultura sinó des d’Urbanisme, fet que es queixa que provoca situacions com la del baluard del migdia de Ciutat Vella, o com la instal·lació del circuit de trànsit instal·lat al fossat del Castell de Montjuïc, béns culturals d’interès nacional que diu que reben el menyspreu de l’Àrea d’Urbanisme de la ciutat, la qual hi duu a terme actuacions que considera força discutibles. Conclou que l’informe reflecteix aspectes positius però que, tanmateix, hi ha aspectes a millorar.
incorporació de la iniciativa privada a l’acció pública, amb la finalitat de millorar i agilitzar la gestió. Sol·licita que s’esmercin més esforços per atraure més finançament d’altres administracions per tal de millorar tant els continguts museístics com la divulgació.
El Sr. Florensa també agraeix la presentació de l’informe, el qual opina que representa una bona memòria del que s’ha fet els darrers anys. Això no obstant, en alguns casos ha trobat a faltar una valoració més qualitativa que reflectís també si s’han complert els objectius fixats prèviament. Si bé reconeix que la inversió en equipaments museístics i culturals ha experimentat un augment els darrers anys, es queixa que determinats equipaments de la ciutat encara no estiguin finalitzats, com ara el del Born i el DHUB. Recorda que aquest darrer equipament acollirà la biblioteca de barri del Clot, la qual critica que estarà fora dels límits del barri en qüestió. Demana que s’acabin amb la major celeritat possible aquestes infraestructures. Mostra el seu acord i satisfacció quant a mesures com La Nit dels Museus i l’obertura gratuïta dels diumenges a la tarda d’aquests centres, atès que creu que són mesures importants, d’una banda, per incrementar el nombre d’usuaris i, de l’altra, per diversificar el públic i atraure aquell que tradicionalment no visitava els museus. Mostra la seva sorpresa davant la disminució d’usuaris i públic dels museus. Especifica que l’any 2009 hi va haver més de 4,8 milions de persones que van visitar els museus de la ciutat i que, enguany, malgrat que manquin tres mesos per acabar l’any tenint en compte les dates de l’informe, els visitants són 3,5 milions. Així mateix, deixa palès que els usuaris, el 2009, van ser 7.300.000, i el 2010 en són 5.300.000. Manifesta que aquests 2 milions menys d’usuaris detecten una clara disminució de l’afluència i, en aquest sentit, vol saber quines previsions fa el govern.
La Sra. Blasco pensa que tots comparteixen l’opinió que els equipaments culturals han de ser tractats com a espais dinàmics i que cal adaptar la complexitat dels seus usos a la complexitat d’interessos de la ciutadania, i posa per exemple els canvis efectuats en el model de biblioteques i l’augment d’usuaris que han comportat. Creu que l’informe reflecteix clarament que cal seguir aquesta línia de treball emmarcada en la política global cultural de la ciutat, parlant de públics en plural i pensant i duent a terme estratègies per identificar-los i arribar a tots ells, entenent que l’accés a la cultura és un dret de la ciutadania i que forma part de les polítiques de cohesió social. A tall d’exemple d’aquestes polítiques esmenta, en primer lloc, l’ampliació de La Nit dels Museus a l’àrea metropolitana, la qual creu que correspon a la realitat que la ciutat no s’acaba en el terme municipal sinó que existeix un continu urbà, de la mateixa manera que s’assumeix aquesta dimensió metropolitana en el transport públic o les polítiques ambientals. En segon lloc, posa de relleu l’obertura gratuïta dels museus els diumenges a la tarda, acció que recorda que no només s’ha emprès per ampliar els horaris d’accés, sinó també per generar nous hàbits de visites. Posa de manifest el seu acord amb l’augment del pressupost de cultura destinat a aquestes actuacions o d’altres com la innovació dels serveis pedagògics i l’estudi de fons i de les col·leccions. Per acabar, posa en valor la funció de la Xarxa Cultural per la Inclusió Social, que diu que té per objectiu apropar els sectors socials que habitualment no fan ús de l’oferta cultural de la ciutat.
parlat de xifres en relació amb els recursos i els usuaris atès que considera que en determinats moments cal fer ús d’elements quantitatius, això no obstant, afirma que la valoració de l’impacte cultural depèn de molts altres indicadors i diu que és per aquest motiu que a l’informe van afegir un annex que avui no poden comentar, però que contempla aquests indicadors i fa palès, per exemple, que darrera de cada projecte expositiu i de cada treball de recerca hi ha connexions que sovint, a més, són internacionals. En aquest sentit, destaca que la xarxa de museus té cada cop més capacitat de connexió amb institucions d’arreu del món i assenyala que aquestes connexions s’efectuen a través de moviments socials de la ciutat, com ara associacions, i que les polítiques de públic també han permès millorar aquesta connectivitat.
Posa de relleu la positivitat de la feina feta, si bé reconeix que en queda per fer. Respon a la Sra. Esteller que els recursos esmentats a l’informe són estrictament aportacions municipals, amb tot, comunica que molts dels centres reben aportacions d’altres institucions públiques. Quant als recursos privats, diu que podran donar les xifres quan tanquin els números de l’ICUB. Assegura que els patrocinis i mecenatges per part de les empreses privades han crescut en un context en què pràcticament decreixen en totes les institucions culturals, raó per la qual considera que la Fundació Barcelona Cultura ha estat un instrument primordial de connexió entre el sector públic i el privat, que ha permès aquest creixement. Pel que fa a la incorporació de la biblioteca del Clot al DHUB, opina que van caçar una oportunitat al vol, atès que diu que cada vegada més els projectes culturals necessiten aquest component híbrid, amb aquesta doble dimensió local i global. Assenyala que el DHUB compta amb un projecte museogràfic capaç de ser un referent en el panorama internacional com a museu contemporani d’actualitat. Creu que el debat generat entorn d’aquest museu és similar al que es va produir els anys noranta envers el Centre de Cultura Contemporània. Pensa que la cultura de vegades requereix consens i d’altres que s’obrin nous camins, com creu que farà el DHUB, malgrat que a priori sigui difícil que la societat entengui el sentit i l’abast d’un projecte com aquest. Insisteix que la incorporació d’un equipament de barri com la biblioteca pública l’enriqueix.
El Sr. Ciurana vol aclarir que està d’acord amb la incorporació de la biblioteca pública i que d’allò que s’ha queixat és del fet que no existeixi una planificació, que el projecte no és l’original i que, per tant, anteriorment no contemplava aquesta incorporació. Insisteix que han dimensionat un edifici sense haver planificat el contingut i critica que, de sobte, s’adonin que tenen espai per incorporar-hi una biblioteca.
La Sra. Esteller pregunta si està previst obrir gratuïtament els museus duran tot un dia i si el govern estudiarà la seva proposta d’abonament únic per a tota la xarxa museística, atès que considera que aquestes accions atraurien nou públics, incrementarien el nombre de visites i facilitarien l’accés de la ciutadania a l’oferta cultural.
El Sr. Florensa diu al senyor Martí que el seu discurs en relació amb la inclusió d’una biblioteca en un museu és surrealista, que el seu grup no ho valora negativament, però que denuncia el fet que aquesta biblioteca s’instal·li fora del barri al qual ha de donar servei.
Barcelona el primer diumenge de cada mes. Afegeix que aquesta gratuïtat de tot un dia és tradicional i està molt estesa arreu d’Europa, que ja ha suposat ampliar l’horari dels museus per tal que estiguin oberts el diumenge a la tarda, i que no tenen previst incorporar més elements de gratuïtat.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal ERC:
3. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal d’educació per tal de donar compte de l’estat d’execució del Pla d’Equipaments Educatius de Barcelona 2008-2011.
S’acorda tractar conjuntament els punts 3, 10 i 15 de l’ordre del dia, atès que tots tres estan relacionats amb els equipaments educatius.
La Sra. Esteller manifesta que el seu grup considera que les obres dels equipaments contemplats en el Pla d’equipaments 2008-2011 pateixen un gran retard. Recorda que el Pla incloïa: 7 IES nous, 7 CEIP nous, 4 CEIP que ja s’estaven construint i que s’havien d’inaugurar el 2008-2009, 4 IES i 1 CEIP que s’havien d’encarregar el 2011, 10 serveis educatius, 4 escoles de música, 3 centres de formació d’adults i 325 actuacions. Afirma que hi ha un clar incompliment i demana que s’accelerin de forma urgent els equipaments que estan en període de licitació o de construcció, concretament la construcció dels 5 CEIP i dels 6 IES pendents. Així mateix, recorda que hi ha 8 centres que estan funcionant en barracons: el Mediterrani, el Cartagena, Maquinista, Bailén, Sant Martí, Fluvià, Congrés-Indians, i Fabra i Coats. Insisteix a demanar que s’accelerin al màxim les actuacions corresponents.
La Sra. Ballarín agraeix les iniciatives polítiques i els requeriments dels grups referents al Pla d’equipaments, atès que diu que li ofereixen l’oportunitat d’explicar en profunditat com s’està desenvolupant aquest Pla. Exposa que en la previsió d’aquest Pla es contemplava la inauguració de quatre centres per al curs 2008-2009 –el CEIP Fructuós Gelabert de Gràcia, Eulàlia Bota a Sant Andreu, La Llacuna del Poblenou i Pere IV a Sant Martí–, que van ser inaugurats segons la previsió. Indica que al Districte de Ciutat Vella es preveia la construcció del CEIP Baixeras en substitució del Mediterrània, el nou edifici per a l’Escola Massana i la formació d’adults i els serveis educatius. Quant a l’escola Baixeras, informa que finalment no serà una escola de substitució, sinó de creació, i que l’escola Rull i l’edifici de Baixeras es mantindran. Anuncia que la previsió d’acabament de l’obra és el novembre del 2011. Pel que fa a l’escola Mediterrània, recorda que va ser desallotjada per risc de col·lapse, que els nois i noies actualment estan ubicats en mòduls, que el solar està cedit a la Generalitat de Catalunya i el projecte finalitzat i pendent de revisió per part del Departament d’Educació de la Generalitat, però que a hores d’ara l’obra no té finançament. En relació amb l’Escola Massana, recorda que forma part de tot el projecte de la plaça Gardunya, explica que el projecte executiu està acabat, que l’escola s’ubicarà damunt d’un aparcament que ja està en construcció i que es podrà endegar l’obra de l’escola un cop es finalitzi la de l’aparcament. Fent referència a la formació d’adults al palau Alòs, comunica que es preveu que entri en funcionament el 2011. Afegeix que els serveis educatius ja estan funcionant al mateix indret.
esment als dos equipaments restants, assenyala que els serveis educatius ja estan en funcionament a la nova ubicació i que l’escola de música –de substitució i ampliació de la Casa dels Nens– també està en funcionament. Al Districte de Sants-Montjuïc exposa que es preveia la substitució de l’IES Rubió i Tudurí de jardineria i la creació d’uns serveis educatius. Quant a l’IES Rubió i Tudurí, reconeix que no han avançat i que, malgrat la voluntat que tenien de substituir-la, es tracta d’una previsió ambiciosa que està pendent del Pla director d’usos de Montjuïc per tal de valorar la possibilitat d’ocupar un espai en aquest indret. Pel que fa als serveis educatius, comunica que entraran en funcionament el gener del 2011 i que s’ubiquen damunt de l’Escola Bressol Guimbó, inaugurada recentment.
Al Districte de les Corts manifesta que es preveia l’Institut Anglesola i els serveis educatius. Quant a l’Institut Anglesola, informa que el solar ja està cedit; especifica que han elaborat un avantprojecte perquè es tracta d’un solar amb dificultats de superfície, fet que diu que els ha provocat durant molt temps el dubte de si físicament l’institut hi cabia; que amb aquest avantprojecte han pogut confirmar que la construcció és viable, i que actualment estan pendents del trasllat de l’Escola Bressol Municipal Xiroi, que s’està construint i es traslladarà el juliol del 2011, i del reallotjament de les persones expropiades dels edificis que es troben al voltant d’aquesta escola bressol on ha d’anar l’institut, previst per a l’any 2013. Pel que fa als serveis educatius, comunica que s’ubicaran a l’escola Barcelona, on diu que s’estan executant una escola bressol nova i un RAM, i on, aprofitant aquesta remodelació, informa que s’ubicaran també els serveis educatius.
Al Districte de Sarrià-Sant Gervasi indica que es preveia la creació d’uns serveis educatius que ja estan en funcionament.
Al Districte de Gràcia exposa que es preveia el nou CEIP Bailén, l’IES Vallcarca, la formació d’adults i els serveis educatius. Assenyala que a l’escola Bailén, la qual diu que l’AMPA ha decidit anomenar escola Univers, han fet un primer pas molt important, que és l’adquisició d’un solar per part de l’Ajuntament per un valor de 14 milions d’euros. Recorda que aquest CEIP ja estava previst en el mapa escolar des de l’any 1995 i que, ara per ara, es troba en mòduls prefabricats, que han elaborat un estudi previ de viabilitat per tal de comprovar la capacitat d’aquest solar per acollir també una escola bressol i un aparcament, que el resultat ha estat positiu i que en aquests moments estan pendents que l’alcalde signi un conveni entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació per redactar el projecte executiu, del qual s’encarrega l’Ajuntament, i que la construcció s’executarà a través de BIMSA i es preveu que es finalitzi per al curs 2012-2013. Quant a l’Institut Vallcarca, informa que el solar està cedit i el projecte executiu finalitzat i revisat pel Departament d’Educació i que actualment està pendent del finançament de les obres. Pel que fa a la formació d’adults, indica que ja està en funcionament al nou espai de l’Institut Gala Placídia. En relació amb els serveis educatius, diu que també estan en funcionament. Vol fer palès que, a més, s’està duent a terme de nou la substitució de l’escola Patronat Domènec, de titularitat municipal, la qual diu que ha estat enderrocada i s’està construint de bell nou amb els recursos de l’Ajuntament, per bé que la construcció és competència de la Generalitat i atès que es tracta d’un centre de titularitat municipal.
Fabra i Coats. Posa de relleu que en aquest districte han tingut lloc altres actuacions no previstes, com ara l’escola Can Fabra, la qual afirma que es va haver de crear per necessitats del mapa escolar i que està funcionant en mòduls i que per a la seva construcció definitiva ja s’ha signat un conveni entre l’Ajuntament i el Departament d’Educació per tal de redactar el projecte educatiu –el qual també inclou un aparcament– a càrrec de BIMSA i que, com en el cas de Bailén, el Departament d’Educació els traslladarà el finançament i serà l’Ajuntament qui executi l’aparcament i l’obra. Així mateix, una altra actuació no prevista en la planificació diu que ha estat la creació de l’escola Congrés-Indians, que funciona en mòduls i que s’ubicarà definitivament a l’edifici de Rosa dels Vents.
Al Districte de Sant Martí exposa que la previsió contemplava la creació del CEIP Sant Martí, del Fluvià, de l’Institut Pere IV, d’una escola de música i d’uns serveis educatius. Quant a l’escola Sant Martí, indica que està funcionant en mòduls, que també s’ha signat el conveni entre el Departament i l’Ajuntament per construir l’escola conjuntament amb un casal de barri i un pàrquing en un únic edifici, al costat de la rambla del Poblenou, i que el projecte també l’està redactant BIMSA. Pel que fa a l’escola Fluvià, explica que també està instal·lada en mòduls prefabricats, que les obres s’iniciaran a mitjan desembre i que es preveu que es pugui inaugurar el proper curs. En relació amb l’Institut Pere IV, especifica que està en obres i que es posarà en funcionament el setembre del 2011. Fent referència a l’escola de música, confirma que no està construïda ni planificada. Afegeix que els serveis educatius es troben a la torre de l’edifici comercial de les Glòries mitjançant un lloguer que suporta el Departament d’Educació.
Per acabar, deixa palès que respecte al Pla d’equipaments i atesa la vida i la demografia dels barris, han hagut de crear una escola nova més a Ciutat Vella, l’escola Can Fabra i l’escola Congrés-Indians, substituir una escola nova a Patronat Domènec i fer les obres de millora d’accessibilitat del Conservatori de Música de Barcelona, i diu que està previst que el 2011 es pugui encarregar el projecte de l’Institut Sant Martí, pendent de l’adquisició d’uns solars a Serveis Funeraris. Conclou recordant que aquest mateix Pla també recollia reformes, ampliacions i millores, i que hi han invertit més de 200 milions d’euros.
El Sr. Ardanuy agraeix l’explicació de l’estat dels equipaments educatius, tema del qual assegura que ja han parlat moltes vegades. En nom del seu grup manifesta que el balanç d’aquest Pla no és satisfactori i que l’incompliment envers els equipaments previstos és important. Així mateix, es queixa que les remodelacions també estan bastant per sota d’allò que estava previst. Pensa que la situació ha canviat respecte del 2008, això no obstant, creu que caldria haver explicat les diferències pressupostàries i d’inversió aportades per les dues administracions que van signar aquest conveni mitjançant algun tipus de mecanisme que les justifiqués, atès que diu que el Pla va generar molta il·lusió i esperança a moltes persones –famílies, direccions de centres, docents, etc.– que en aquest moment se senten frustrades. Quant als equipaments educatius de nova construcció, insisteix que no s’estan complint les previsions. Opina que una o bé ambdues administracions no estan complint amb aquest pla i hauria volgut que en el transcurs de desenvolupament de les accions hom els hagués explicat com estaven avançant, raó per la qual es queixa que l’Ajuntament sempre hagi respost que les obres pendents es finalitzarien dins del termini previst i que ara ja parlin de terminis que en alguns casos arriben fins a l’any 2013. Critica que l’actitud de totes dues administracions és reprovable, atès que creu que la responsabilitat de les administracions vers els administrats és de parlar, informar i planificar de forma eficaç els plans, i no només dibuixar-los. És per aquest motiu que posa de manifest el seu disgust i la seva queixa.
esperar que uns altres ho facin demostraria irresponsabilitat. Es posiciona favorablement en relació amb la proposició, tenint en compte que diu que el futur Govern de la Generalitat haurà d’analitzar amb cura les reserves pressupostàries per a la construcció d’aquests centres educatius i serà coresponsable dels compromisos adquirits en funció del pressupost disponible. Vol deixar palès que la situació en què es troben alguns dels centres esmentats genera inquietud a les AMPA, raó per la qual considera que durant els propers mesos el Consorci d’Educació i l’Ajuntament han de fer un esforç i asseure’s amb les AMPA i amb les direccions dels centres per tal d’ajustar els terminis i les aplicacions pressupostàries dels projectes. Insisteix que tant les AMPA com les direccions dels centres els han transmès que se senten abandonats pel que fa al Consorci d’Educació.
La Sra. Esteller diu que la Sra. Ballarín els hauria d’explicar avui la posada en funcionament de molts dels IES i CEIP incorporats en el Pla d’equipaments 2008-2011, els quals, consegüentment, haurien d’entrar en funcionament gairebé tot el curs 2011-2012 i estar pràcticament acabats. Es queixa que, en comptes d’això, la Sra. Ballarín ha justificat el 80% d’incompliment d’aquest Pla, que diu que donava contingut al desenvolupament d’un parc escolar que el seu grup ja va denunciar en el seu moment que era insuficient i que no contemplava les demandes de les famílies. Vol fer palès que els quatre CEIP que s’han inaugurat durant aquesta legislatura no corresponien a aquest Pla, sinó que provenien de plans anteriors. Denuncia que dels 7 CEIP previstos en aquest pla només 2 estan en construcció i 6 es troben en mòduls, i que dels 7 IES que també preveia el Pla només n’hi ha 1 en construcció. Es queixa de carència absoluta de compliment del Pla i insisteix que de les 24 actuacions previstes només n’hi ha 4 de finalitzades.
Pel que fa als centres que es troben en mòduls o barracons, destaca el CEIP de la Mediterrània, el qual assegura que està generant molt malestar i problemes, degut a la precària situació en què es troba. Afirma que aquesta situació és insostenible i demana de nou conèixer el calendari de les actuacions, les quals insisteix que cal accelerar al màxim. Esmenta diversos CEIP que diu que ja haurien d’haver entrat en funcionament atenent les previsions establertes: el Cartagena, que denuncia que pateix dos cursos d’endarreriment; el Sant Martí, tres cursos; i el Fabra i Coats, dos cursos. Repeteix que l’incompliment és clar i flagrant i demana de nou que s’actuï i s’accelerin aquestes accions, l’endarreriment de les quals pensa que ve donat, en alguns casos, pel retard en la cessió de solars per part de l’Ajuntament i, en d’altres, pel retard en la gestió corresponent a la Generalitat.
Anomena també la problemàtica existent en relació amb diferents IES. Diu que la construcció de l’Angeleta Ferrer s’hauria d’haver iniciat fa més de dos anys; que hom compta amb un solar per a l’IES Viladomat però que no s’hi ha fet cap actuació i que els nens del CEIP del carrer Diputació s’havien de traslladar a aquest IES; que l’IES Vallcarca només està planificat; que de l’Anglesola, la darrera informació que en tenen és que el mes d’abril estava pendent del reallotjament de les persones expropiades i del trasllat de l’escola bressol; i que l’IES Fabra i Coats i l’Escola Massana també es troben en situacions similars. Es queixa que el balanç deixa palès que un miler de nens de la ciutat es troben en mòduls, un dels quals està en situació molt precària, mancats del confort corresponent i patint dificultats pel que fa a la seva educació, fet que diu que genera una gran inquietud a la comunitat educativa i a les famílies, que no veuen solucions a curt termini. Per acabar, insisteix en sol·licitar que s’agilitzi al màxim l’actuació d’aquests 5 CEIP i 6 IES pendents de construir.
que el Pla preveia la construcció de 12 nous centres educatius i de 3 de substitució (7 CEIP, 7 IES i l’Escola Massana), i de 17 equipaments més (3 centres de formació d’adults, 4 escoles de música i 10 serveis educatius de districte). Denuncia que la realitat sovint no s’adequa al que es va planificar i pressupostar en aquell moment. En aquest sentit, es queixa que encara hi ha molts IES que no s’han començat a construir i diu que n’hi havia més en funcionament l’any passat que enguany, que s’ha passat de 66 a 65. Així mateix, repeteix la situació en què es troben molts CEIP, com ara el Fluvià, on encara no s’han iniciat les obres; el Cartagena, les obres del qual s’endegaran l’any vinent; el Mediterrània, que també està pendent que s’iniciï la construcció, o bé l’IES Fabra i Coats, que no es començarà a construir fins la primavera de l’any vinent. Comenta que ja han denunciat diverses vegades la situació del Districte de Sant Andreu, on opina que han tingut lloc manca de criteri i canvis constants d’opinió quant a la creació i planejament dels equipaments. A tall d’exemple, anomena l’escola Congrés-Indians, la qual diu que segurament acabarà substituint l’escola Rosa dels Vents, aquesta darrera amb un projecte educatiu que considera interessant. Creu que cal prioritzar la creació de nous centres i no el tancament d’alguns IES que, com en aquest cas, es tracta d’una acció que no compta amb el consens de totes les parts implicades i que crea incertesa als equips docents dels centres i als usuaris i famílies atesos els canvis constants de criteri. Posa de relleu la importància d’accelerar i donar el màxim compliment al Pla d’equipaments educatius de Barcelona i diu que cal fer realitat tot allò que es planifica i es pressuposta, en els terminis previstos. Destaca que observant la relació d’equipaments pendents en l’àmbit dels districtes, les escoles de música són les més afectades, raó per la qual pensa que caldria invertir-hi més esforços. Per finalitzar, demana celeritat, compliment dels compromisos i coherència. Manifesta el seu vot a favor de la proposició presentada pel PP.
La Sra. Blasco també informa del seu vot favorable a la proposició.
aportat més del doble de l’import que ha invertit en escoles bressol. Confirma que la Generalitat ha invertit menys diners dels que estava previst, això no obstant, argumenta que la previsió inicial era molt ambiciosa i que, atesa la crisi existent, ha calgut ajornar determinades actuacions. Tanmateix, la Generalitat demana que es mantingui l’ordre de prelació de les actuacions previstes, entenent que el Pla no finalitzarà el 2011 sinó el 2013.
Deixa palès que les direccions dels centres i les AMPA estan informades mitjançant el Consorci i que també estan d’acord en mantenir aquest ordre d’actuacions planificat. Consegüentment, entén que l’exercici d’informar i explicar la situació s’està desenvolupant, si bé reconeix que podrien aprofundir, i diu que així ho continuaran fent. Adreçant-se a la Sra. Esteller, especifica que el temps que els alumnes fa que estan en mòduls no es tradueix automàticament en un retard de construcció del nou centre, sinó que calculen que calen tres cursos per finalitzar la construcció d’una nova escola i que, per tant, els endarreriments s’han de calcular a partir d’aquests tres anys. Confirma que a Sant Andreu hi ha hagut canvis, recorda que ja han debatut aquesta qüestió altres vegades, i vol fer palès que no és fàcil. Puntualitza també que no tots els retards rauen en la crisi econòmica, que n’hi ha alguns, com ara l’Escola Massana o la que es preveu construir a Montjuïc, que depenen d’altres planificacions o execucions que són competència d’una altra Administració. Per acabar, es posiciona favorablement a la proposició del PP.
El Sr. Ardanuy opina que el vot afirmatiu dels dos grups del govern en relació amb la proposició posa de manifest que el rigor, la responsabilitat i el compromís de vegades no acompanyen la planificació d’aquest govern i que, d’aquesta manera, aquests dos grups polítics reconeixen que el Pla no ha funcionat correctament.
La Sra. Esteller vol deixar palès que la informació amb què compta el seu grup és la que els facilita l’Ajuntament i la Generalitat, i que està actualitzada a data 12 de novembre de 2010. Argumenta que el reconeixement que el govern duu a terme amb la seva votació confirma les dades, atès que aproven una proposició que reflecteix que de 7 CEIP previstos només n’hi ha 22 en construcció, 6 en mòduls i 1 en licitació, així com 6 IES pendents. Demana que li diguin quin percentatge els resulta d’aquest càlcul. Opina que els retards són incompliments i es queixa que la majoria d’aquests centres havien d’estar finalitzats el 2011 i no ho estaran. Conclou que el més important és que s’accelerin les actuacions i que es pugui comptar amb l’execució d’aquest Pla en el termini més breu possible.
El Sr. Florensa insisteix en el criteri d’anar ampliant els centres educatius en comptes de tancar-ne, basant-se en les necessitats educatives existents. A tall d’exemple, denuncia el fet que el govern s’hagi negat a ampliar línies al barri de Trinitat per tal que els adolescents puguin cursar-hi el batxillerat; esmenta el cas de l’escola Congrés-Indians, la qual diu que pot acabar anant en detriment de l’escola Rosa dels Vents; o el del trasllat a un nou edifici de l’escola Baixeras en contra de la voluntat del centre, trasllat que afegeix que finalment no es va fer efectiu mercès a una proposta d’ERC, i posa de relleu que en el nou edifici es construirà una altra escola. Repeteix que cal crear nous equipaments educatius en lloc de construir-ne uns que vagin en detriment d’uns altres que ja estaven funcionant.
La Sra. Ballarín puntualitza que allò que aproven és que treballaran per accelerar el procés, però que no està gens d’acord amb el concepte de greu endarreriment.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
humà, científic i tècnic a hores d’ara ja ha atès més de 14.000 persones, promovent, impulsant i aconseguint la rehabilitació integral de les persones afectades per una lesió medul·lar, danys cerebrals o altres grans discapacitats físiques d’origen neurològic, a qui ha donat ple suport i els serveis més convenients, a fi d’aconseguir una reinserció social satisfactòria. Per la seva tradició investigadora i docent a través de l’Institut Universitari de Neuro-rehabilitació Guttmann, adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal de desenvolupar aspectes acadèmics, científics i d’investigació en matèria de neurociències, neuro-rehabilitació i tecnologies aplicades a l’autonomia personal. Pel seu compromís en la promoció i defensa dels drets i l’equiparació d’oportunitats de les persones amb discapacitat, tot desenvolupant diferents activitats en els àmbits de la prevenció, la divulgació i la sensibilització social.
La Presidenta de la Comissió demana per economia de temps que les intervencions dels punts 4, 5 i 6 de l’ordre del dia, en el seu cas, es facin al Plenari.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a la Colla Sardanista Violetes del Bosc per la seva rellevant trajectòria, durant més de seixanta-cinc anys, tot reconeixent el seu gran esforç per fomentar i transmetre la nostra riquesa cultural i les nostres tradicions, especialment la sardana i la música tradicional. Pel seu propòsit de mantenir l’essència dels seus orígens, apropant el món de la cultura a persones de totes les edats, establint vincles de relació intergeneracional i de continuïtat entre els seus membres i per la seva finalitat de defensar la nostra cultura, apropar-la amb audicions periòdiques i selectives a la ciutadania.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
6. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu al Sr. Enric Piquet i Miquel com a President de la Federació Catalana de Basquetbol durant els anys 1984-2010, com a reconeixement a la seva dilatada tasca i per les seves aportacions al món del bàsquet català que ha experimentat una evolució i creixement extraordinari. Pel desenvolupament del Basquetbol base i el Basquetbol a les escoles a on ha fet arribar aquest esport arreu de la nostre ciutat i país, i també perquè durant la seva presidència, la Federació Catalana de Basquetbol ha esdevingut un referent del Bàsquet Internacional.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
7. Estimar parcialment les al·legacions presentades el 14 de setembre d’enguany pel Grup Municipal del Partit Popular de Catalunya en el termini d’informació pública de l’aprovació inicial de les modificacions de la Normativa General Reguladora de Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona, en els termes que resulta de l’informe del Gerent d’Educació, Cultura i Benestar de 20 d’octubre de 2010 de valoració de les al·legacions, informe que consta en l’expedient i que a efectes de motivació s’incorpora a aquest acord; introduir la millora tècnica consistent a substituir en l’article 10.3 de la Normativa esmentada la paraula «en les Bases particulars» quedant el redactat de la forma següent «...a no ser que per l’òrgan competent es determini...,» de conformitat amb les consideracions que figuren en l’informe de la Cap d’Administració Econòmica i Recursos Humans de 21 d’octubre de 2010, informe que consta en l’expedient, i que a efectes de motivació, s’incorpora aquest acord; aprovar definitivament, amb els canvis detallats en el paràgraf anterior i segons document que obra en l’expedient, la Normativa General Reguladora de Subvencions de l’Ajuntament de Barcelona de conformitat amb l’article 11,1K) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal; PUBLICAR el seu text íntegre en el Butlletí Oficial de la Província.
i que es fa ús de l’expedient electrònic per tal que totes les entitats que concorren a aquesta convocatòria comptin amb una eina més ràpida, la qual també afavoreix la tasca posterior de l’Ajuntament quant a la documentació rebuda. Afegeix que hom aportarà a priori dos documents: el formulari de sol·licitud i la descripció del projecte; que posteriorment caldrà presentar una declaració garantint que la documentació administrativa està al dia; i que, en finalitzar el procés de valoració, tindrà lloc una primera resolució provisional, la qual opina que garanteix el principi de transparència, atès que tothom podrà veure si la seva sol·licitud ha estat atorgada, i les entitats que considerin que no han rebut un tracte just podran presentar al·legacions. Assenyala que en la fase de resolució definitiva es resoldran les al·legacions i només les entitats que s’hagin tingut en consideració hauran d’aportar tota la resta de documentació. Recorda que fins a l’actualitat aquesta aportació de documentació tenia lloc a l’inici del procés, fet que generava molta feina envers sol·licituds que després no eren acceptades. En segon lloc, com a novetats també destacables esmenta, d’una banda, que hi haurà un únic pagament de la convocatòria de subvencions, la qual cosa afirma que afavoreix les entitats, i, de l’altra, que s’implanta un nou sistema de justificació de les subvencions, diferenciant els imports atorgats inferiors a 60.000 euros dels que sobrepassen aquesta quantitat, que obligarà a les entitats que la rebin a presentar un document que acrediti que han estat auditades i garanteixi que els diners s’han invertit en allò que es preveia. Posa de manifest que el procés de modificació ha estat llarg i els ha obligat a revisar molts departaments del consistori, especialment els serveis de Secretaria General, els d’Intervenció i tot el procediment informàtic. Espera que aquestes modificacions contribueixin a la simplificació de tràmits, tant per part de les entitats com de l’Administració. Per acabar, posa de relleu que es tracta de l’atorgament de subvencions per un valor de 13 milions d’euros i que, consegüentment, cal resoldre molts expedients en un termini de temps molt breu amb l’objectiu que les entitats puguin rebre la subvenció en un període relativament curt.
El Sr. Ciurana indica que farà una reserva de vot, si bé valora tots els esforços que s’estan duent a terme. Recorda que el seu grup no va estar d’acord amb les modificacions de la Llei general de subvencions, atès que considera que lamina la competència del món local i també la del Parlament de Catalunya quant a legislar aquesta qüestió. Posa de relleu que per bé que els terminis administratius s’hagin escurçat pel que fa a l’atorgament de les subvencions, no baixen dels cinc mesos de termini, període que creu que continua generant moltes dificultats de tresoreria a les entitats, sobretot a les més petites, que diu que es veuen obligades a avançar diners. Pensa que, paral·lelament a aquesta normativa, caldria preveure sistemes que facilitin la continuïtat de les entitats durant aquests mesos d’espera i tendir a convenis plurianuals o a contractes programa, i no pas a subvencions anuals que generen aquest risc econòmic a les entitats. En relació amb les subvencions superiors als 60.000 euros, pregunta si l’auditoria que han de justificar les entitats que la reben és externa, si l’Administració els ofereix la possibilitat d’auditar-les ella mateixa o bé si l’Administració col·labora amb col·legis professionals per facilitar aquesta auditoria, atès que considera que hi ha moltes entitats i activitats econòmiques que reben aquest import i que no haurien de destinar una certa quantitat d’aquests 60.000 euros a encarregar una auditoria, sinó que l’Administració els hauria de facilitar aquesta qüestió per tal que fos menys costosa per a les entitats. Per acabar, insisteix que fa reserva de vot per tal d’acabar de valorar aquests canvis.
criteris de concessió i que esdevinguin més rigorosos, per tal de posar èmfasi en els projectes i en la neutralitat de l’Ajuntament i no caure en avaluacions discrecionals. Manifesta que aquest ha estat l’objectiu de les seves al·legacions. Valora positivament que moltes d’aquestes al·legacions hagin estat acceptades, això no obstant, comenta que n’hi ha algunes que encara desconeix en quins termes s’han acceptat i que n’hi ha d’altres que no s’han acceptat, raons per les quals informa que fa reserva de vot fins a la celebració del Plenari.
El Sr. Florensa manifesta el seu vot d’abstenció, més per la forma que pel fons, atès que diu estar d’acord amb la incorporació de mecanismes que accelerin el procés de gestió de l’atorgament de subvencions, sistema que creu que havia quedat una mica obsolet i que generava problemes a determinades entitats per a les quals, atesa la complexitat del procés, el cost de la feina de preparar tota la documentació requerida els era superior a la subvenció que finalment rebien. Considera important agilitzar aquest procés administratiu, així com el cobrament d’aquests ajuts que abans tenia lloc gairebé a final d’any i obligava a les entitats a avançar els diners per dur a terme les activitats previstes. Pel que fa a tendir més cap a convenis o contractes programa, opina que es tracta d’una decisió política que en molts casos compartiria, atès que aquesta tendència suposaria una relació de major estabilitat entre l’Ajuntament i l’entitat en concret. Això no obstant, creu que aquest és un debat que va més enllà d’allò que estan tractant en aquest punt. Basa el seu vot d’abstenció en la forma de desenvolupar aquest canvi, perquè pensa que hom podria haver cercat més consens amb els diferents grups polítics i amb les entitats, i deixa palès que fins ahir no es va reunir la Permanent del Consell Municipal d’Associacions de Barcelona per informar d’aquests canvis i resoldre dubtes. Creu que és precisament amb aquest Consell Municipal d’Associacions que hi hauria d’haver hagut un treball previ per tal de recollir les aportacions efectuades per les entitats. Lamenta que no s’hagi fet efectiu aquest treball i que, de vegades, malgrat disposar d’òrgans de participació com aquest, l’Ajuntament no els tingui en compte a l’hora de decidir aspectes que els afecten plenament.
La Sra. Moraleda vol deixar palès que a tots els agradaria que el procediment per atorgar aquestes subvencions fos més breu, amb tot, afirma que el tipus de procés administratiu d’aquest país requereix seguir una sèrie de punts que dificulta el fet d’haver d’examinar aquest volum de subvencions en menys d’unes quantes setmanes. Posa de relleu que en comparació amb el procés existent fins ara, i en comparació amb la resta d’administracions, cinc mesos és un període raonable. Quant a tendir més vers programes plurianuals, especifica que la Llei de procediment administratiu no ho permet, atès que la despesa corrent no està aprovada amb caràcter plurianual i que la convocatòria de subvencions no es pot dur a terme fins que el pressupost anual de l’Ajuntament està aprovat, requisit que diu que és indispensable. Pel que fa als convenis, puntualitza que han d’estar dins de la mateixa partida i que cal renovar-los cada any, i insisteix que, si fos possible, el primer interessat en fer possible aquests mecanismes seria el govern, perquè s’estalviaria bona part de la tasca que cada any els genera aquest procediment. Pel que fa a l’auditoria que han de passar les subvencions superiors als 60.000 euros, argumenta que l’entitat que hi té accés ha de comptar com a mínim amb l’altre 50% del projecte finançat des de l’àmbit privat o des d’altres administracions. Consegüentment, considera que una entitat que té un projecte de 120.000 euros ha de dedicar una part del cost a garantir aquest principi de transparència que també es demana a l’Administració. Afegeix que el preu d’una auditoria acostuma a ser un percentatge d’aquest valor total i que està bastant ajustat. Tanmateix, pensa que aquest aspecte es pot tractar amb el Consell d’Associacions de Barcelona i cercar un acord amb alguna entitat que pugui facilitar aquesta mesura.
