Programa d'Educació per a la Salut sobre RCP dirigit a cuidadors de pacients amb cardiopaties isquèmiques a L'Hospitalet de Llobregat

(1)

Escola Universitària d'Infermeria

Gimbernat

Treball Final de Grau

Curs acadèmic 2015-2016

Programa d'Educació per a la Salut sobre RCP dirigit a

cuidadors de pacients amb cardiopaties isquèmiques a

(2)

ESCOLES UNIVERSITÀRIES GIMBERNAT

GRAU D´INFERMERIA

PRESENTACIÓ TREBALL FINAL DE GRAU

Nom i Cognoms autor/a: Marc Solanes Pérez

Títol treball: ForRCP. Formació en RCP. Programa d’Educació per a la Salut sobre RCP dirigit a cuidadors de pacients amb cardiopaties isquèmiques a l’Hospitalet de Llobregat

Nom i cognoms tutor/a: Pilar Fernández Narváez

Autoritzo a que aquest sigui presentat el proper mes de : juny

(signatura)

(3)

Índex

Pàg.

Resum 3

Abstract 4

1. Introducció

1.1. Justificació 5

1.2. Marc teòric 6

2. Metodologia

2.1. Fase preliminar del programa de salut 15 2.1.1. Anàlisi de les dades obtingudes i

priorització dels problemes 16

2.1.2. Anàlisi de la situació de salut:

Perfil epidemiològic 16

2.1.3. Anàlisi de la situació de salut:

Perfil comunitari 17

2.1.4. Identificar els factors que s'associen

al comportament 19

2.2. Fase de desenvolupament

2.2.1. Objectius del programa de salut 20 2.2.2. Intervencions que es proposen 20

2.3. Previsió de recursos 23

(4)

3

Resum

Objectiu: Elaborar un programa d'educació per a la salut sobre reanimació cardiopulmonar (RCP) dirigit als cuidadors dels pacients amb cardiopaties isquèmiques de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat.

Mètodes i instruments: La població a la que va dirigit el programa està composta per familiars i coneguts de pacients que han patit alguna cardiopatia isquèmica. Les dades han estat recollides mitjançant un qüestionari d'elaboració pròpia.

Resultats: El total de participants és de 15. D'aquests, 8 són homes i 7 dones, amb una edat mitja de 47 anys. La majoria tenen desconeixement sobre com actuar en cas de presenciar una aturada cardiorespiratòria (ACR), alhora que creuen que necessiten formació en RCP i estan disponibles i motivats a fer-la.

Intervencions: Explicació teòrica sobre el reconeixement de l'ACR i l'activació de la cadena de supervivència i pràctica de les maniobres d'RCP; joc de realitat virtual; pràctica de l'actuació extrahospitalària davant una aturada cardiorespiratòria mitjançant el role-playing.

(5)

Abstract

Objective: Develop a program of health education about cardiopulmonary resuscitation (CPR) aimed at caregivers of patients with ischemic heart disease of the city of L'Hospitalet de Llobregat.

Methods and instruments: The population whom the program is directed consists of relatives and acquaintances of patients who have suffered a ischemic heart disease. The information were collected through a questionnaire homemade.

Results: The total number of participants is 15. Of these, 8 are men and 7 women, with an average age of 47 years. Most have ignorance about how to act in case of witnessed cardiac arrest (CA), while they believe they need CPR training and are available and motivated to do it.

(6)

5

1. Introducció

1.1. Justificació

Les malalties del sistema cardiovascular són cada cop més prevalents entre la població dels països desenvolupats, més en concret, les cardiopaties isquèmiques, que són la principal causa de mort al nostre país, per sobre dels accidents de trànsit. Una manifestació comuna de la cardiopatia coronària és la mort sobtada, la mort immediata per la inestabilitat elèctrica del cor, que succeeix freqüentment durant l'infart agut de miocardi i que pot produir una arritmia irreversiblement mortal si l'afectat no rep atenció sanitària urgent. Una de les tècniques que serà clau en el tractament immediat és la realització de les maniobres de reanimació cardiopulmonar. Aquestes han de realitzar-se el més aviat possible, donat que el temps resulta un factor clau en la recuperació i posterior qualitat de vida de l'afectat.

Les cardiopaties coronàries requereixen d'un seguiment i tractament especial després de l'hospitalització per evitar possibles complicacions, per tant, pacients i familiars han d'aprendre a conviure-hi. La família, com a cuidador principal, desenvolupa un paper fonamental en el maneig de la malaltia. Ofereixen suport i acompanyen al pacient en la seva malaltia, prestant el necessari suport psíquic, emocional i social per a que el pacient pugui afrontar la malaltia de la millor manera possible.

(7)

1.2. Marc teòric

Les malalties cardiovasculars (MCV) són un grup de desordres del cor i dels vasos sanguínis, entre els que s'inclouen la cardiopatia coronària, les malalties cerebrovasculars, les arteriopaties perifèriques, la cardiopatia reumàtica, les cardiopaties congènites i les trombosis venoses profundes i embòlies pulmonars (1). D'aquestes, les de major ocurrència i que presenten una major prevalença són les malalties coronàries i les malalties cerebrovasculars (2). En el present treball ens centrarem en les malalties coronàries.

Es coneix com a síndrome coronari agut (SCA) a un conjunt de malalties que es caracteritzen per produir-se com a resultat de l'aportació insuficient del flux sanguini al múscul cardíac, causant una isquèmia miocàrdica. Principalment, el SCA pot manifestar-se com a infart agut de miocardi (IAM) o com angina de pit inestable, en funció del grau d'oclusió de les artèries que irriguen el cor (3).

(8)

7 A nivell europeu, 1 de cada 5 morts es deuen a aquest conjunt de patologies (5), fent un total d'uns 4 milions de morts a Europa, sent el 47% degut a una malaltia coronària (6). Encara que la incidència de malalties coronàries (MC) segueix un ritme decreixent en els països desenvolupats, l'envelliment progressiu de la població fa suposar que el nombre absolut d'episodis coronaris i, per tant, la prevalença de MC no disminuiran i, fins i tot, augmentaran en un futur pròxim (6). A més, els símptomes de la cardiopatia isquèmica crònica poden persistir malgrat els tractaments mèdics i intervencionistes, i l'evolució i el pronòstic de la malaltia coronària no sempre es modifica amb aquests procediments, atès que són freqüents la falta d'adherència als tractaments i prescripcions, la inercia terapèutica i la inequitat social (7), considerant aquests factors com àrees susceptibles de millora.

Malgrat aquestes dades, la qualitat de vida i el pronòstic dels pacients amb cardiopatia isquèmica es troben en continu avanç. És possible realitzar un diagnòstic més precoç, estratificar millor el risc, implementar mesures de prevenció secundària i intervenir amb noves teràpies farmacològiques o de revascularització, entre altres millores (7). Per això, la realització d'un seguiment sistemàtic i una correcta estratificació del risc podrien ajudar a millorar els resultats.

(9)

En la mateixa línia, Valentín Fuster (9), director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), va afirmar que “con dos factores de riesgo, hay una posibilidad del 25% de sufrir un accidente de infarto de miocardio o cerebral en 10 años, y un 75% en 30 años, lo que obliga a mirar a largo plazo”. A més a més, hi ha casos en que setmanes o mesos després d'haver patit el primer episodi d'infart, poden persistir certes seqüeles del mateix, les anomenades complicacions cròniques. Les principals complicacions segons el Doctor Antoni Francino (10), cardiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona són:

- Insuficiència cardíaca: És la principal seqüela a llarg plaç que pot ocórrer després d'haver patit un IAM. Es produeix degut a la reducció de quantitat de múscul sa per realitzar el treball de bombeig del cor. La part del múscul que es va lesionar a l'infart cicatritza i deixa de resultar dolorosa però resta inactiva, provocant que la resta del cor tingui dificultats per bombejar la quantitat de sang necessària. - Angina crònica: El pacient pot notar una opressió o dolor al pit en el

(10)

9 En el cas d'aconseguir l'estabilitat hemodinàmica del pacient, apareixen les seqüeles greus degut a que, durant l'aturada, la sang no arriba a les neurones i aquestes es queden sense oxigen, tenint un major risc de presentar complicacions, que van des de dèficits neurològics lleugers fins graus molt severs de dany cerebral (11). Iniciar les maniobres de RCP de forma precoç resulta clau per a la supervivència del pacient, s'ha de crear consciència en la societat de la importància d'iniciar aquestes el més aviat possible. De fet, “cada minuto de retraso disminuyen entre un 8 y un 10% las posibilidades de supervivencia y, pasados 10 minutos, los intentos de reanimación no suelen tener éxito”, senyala el doctor Ignacio Fernández Lozano (12,13) de la Sociedad Española de Cardiología. Alhora, la mort cerebral i la mort irreversible poden ocórrer en tan sols 4-6 minuts després de que tingui lloc l'aturada cardíaca, que pot revertir-se en la majoria dels casos si es posa en marxa immediatament la cadena de supervivència (12).

Per saber com actuar front a aquestes situacions, és primordial el coneixement generalitzat per la major part de la població possible, encara més si ens recolzem en els últims estudis. Segons una enquesta realitzada pel Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar (CERCP), 4 de cada 10 espanyols desconeix en què consisteix una aturada cardíaca, i només un 26,8% sabria com actuar front una situació d'aquest tipus.

Fins ara, la branca de la cardiologia ha transmès a la població la importància de controlar els factors de risc cardiovascular amb l'objectiu d'evitar l'aparició de noves patologies (12). No obstant, no ha fet el mateix amb les tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP).

(11)

Segons l'actualització de les guies de la American Heart Association

(AHA) per reanimació cardiopulmonar (RCP) i atenció cardiovascular d'emergència (ACE) de 2015 (14), es recomana la creació de cadenes de supervivència separades en les que s'identifiquin les diferents vies assistencials per pacients que pateixen una aturada cardíaca hospitalària i extrahospitalària. Els pacients que pateixen una aturada cardíaca extrahospitalària (PCEH) depenen de l'assistència que se'ls hi presti en la seva comunitat o entorn social i laboral. Per tant, els reanimadors denominats "legos" o no professionals haurien de reconèixer l'aturada cardíaca, demanar ajuda, iniciar l'RCP i realitzar la desfibrilació (mitjançant el desfibril·lador extern automàtic, DEA) fins que un equip de professionals del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) es faci càrrec i traslladi al pacient a un servei d'urgències hospitalàries (14). La necessitat de que la major part dels ciutadans sigui capaç de posar en marxa les maniobres de reanimació cardiopulmonar constitueix un dels principals reptes als que s'enfronta la comunitat sanitària.

La importància del paper del cuidador

(12)

11 Pel que fa a la literatura internacional, es troben només uns pocs programes per als supervivents d'aturada cardíaca. En un estudi realitzat per Cowan et al (16), es va concloure que la teràpia psicològica realitzada per infermeria reduïa dos anys la mortalitat en pacients que havien sofert una ACR. Aquesta intervenció consistia en relaxació psicològica i teràpia cognitivo-conductual, orientat a l'autogestió i empoderament i a l'educació per la salut. Alhora que aquests programes d'educació proporcionen un recolzament per a pacients amb malalties cròniques, sovint són incapaços de proporcionar la freqüència i la duració de seguiment dels pacients necessaris per comprendre veritablement les necessitats del pacient (17,18).

En àmbit nacional, existeixen alguns programes d'educació per la salut dirigits a pacients i cuidadors (19,20) però tots ells manquen d'estudis que ofereixin dades per conèixer la seva eficàcia.

Com podem comprovar després de la realització d'una exhaustiva recerca bibliogràfica, no existeixen a l'actualitat programes de seguiment a pacients que hagin patit algun episodi d'infart i als seus respectius cuidadors, i els pocs que hi ha, no tenen un plantejament ferm d'elaboració ni una continua evaluació i seguiment que permetin saber si s'han complert els objectius i han resultat efectius o no.

(13)

Segons l'AHA (22), la rehabilitació cardíaca (RC) és el conjunt d'intervencions multifactorials realitzades per optimitzar la salut física i psíquica del cardiòpata i per facilitar la seva integració social, també destinades a estabilitzar, alentir i aconseguir la regressió de l'ateromatosi, aconseguint així reduir la mortalitat i morbilitat d'aquests pacients. Per a la Comisión Honoraria para la Salud Cardiovascular (23), que tenen l'objectiu de promoure, coordinar i desenvolupar plans i programes per a la promoció de la salut, la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament de les MCV, la rehabilitació cardíaca consisteix en dos parts principals:

1) Entrenament d'exercici físic, per ajudar al pacient a aprendre a fer exercici d'una manera segura i saludable, enfortir els músculs i millorar la resistència física;

2) Educació, conselleria i capacitació, que permetran una major comprensió del problema cardíac i trobar maneres per reduir el risc de tenir altres problemes al futur.

(14)

13 Els seus objectius principals són la disminució en la incidència de nous episodis, la millora de la qualitat de vida i l'augment de la supervivència (25). Ines Frederix (5), cardiòloga belga, afirma que “el éxito de la prevención secundaria no se puede enfatizar lo suficiente. […] Sólo tenemos que crear conciencia para hacer que todo el mundo sea consciente de que marca la diferencia”, recolzant-se en les dades ofertes per l'European Society of Cardiology, en les que es va reduir la mortalitat un 50% en els dos primers anys.

Durant la rehabilitació, els pacients poden arribar a requerir l'ajuda dels familiars o persones més properes, anomenats cuidadors familiars, per satisfer les demandes que puguin sorgir. L'atenció familiar és un factor essencial per a la salut de cada país, donat que sense aquesta, el sistema de salut seria incapaç de satisfer les necessitats dels pacients crònics. És per aquest motiu que l'entrenament i la capacitació dels cuidadors dels cardiòpates tenen un impacte considerable en la prestació de serveis, la cura de la salut i la reducció de costos (15,26). Aquests cuidadors familiars poden arribar a desenvolupar un paper important en la vida d'aquests pacients, com poden ser l'administració de medicaments, ajuda en les activitats bàsiques de la vida diària o en el control de signes i símptomes, que requereixen uns coneixements adequats, habilitats i recursos. Front aquestes carències que presenten, és d'especial rellevància la formació d'aquests cuidadors familiars per evitar possibles complicacions i saber actuar front a una aturada cardiorespiratòria, en cas que fos necessari.

(15)

El 2013, tots els Estats Membres de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) (194 països) van acordar, sota el lideratge de la pròpia OMS, una sèrie de mecanismes mundials per reduir la càrrega evitable de les MNT, entre ells el “Plan de acción mundial para la prevención y el control de las enfermedades no transmisibles 2013-2020” (1). L'esmentat pla tenia com a objectiu reduir pel 2015 el nombre de morts prematures associades a les MNT en un 25%, i això a través de nou metes d'aplicació voluntària. Dos d'aquestes metes mundials es centren directament en la prevenció i control de les MCV.

(16)

15

2. Metodologia

2.1. Fase preliminar del programa de salut

Per realitzar la fase preliminar d'aquest programa de salut, es seguirà el procediment PRECEDE, el mètode de planificació més utilitzat en Educació per a la Salut que permet establir un diagnòstic educatiu alhora d'analitzar els diferents factors que determinen la posada en pràctica d'un comportament (28).

Per començar el treball, partim d'una idea principal: no existeixen programes de formació en RCP als cuidadors familiars de pacients amb cardiopaties isquèmiques. A partir d'aquí, realitzem una àmplia recerca bibliogràfica per saber quins recursos disposen els cardiòpates isquèmics i els seus cuidadors en l'àmbit de la rehabilitació cardíaca. Aquest pas ens servirà per comprovar si la nostra idea subjectiva és un problema real. Un cop hem afirmat que ho és, necessitem trobar una mostra suficient de persones sobre les quals es plantejarà el programa. Mitjançant la fundació Corazones Atendidos1 i contactes propers, aconseguim trobar 15 persones que es mostren predisposades a participar. Passem un qüestionari (Annex 1) amb preguntes obertes als participants (de manera presencial, telefònica i online), que viuen tots a la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat. El fet de que tots els participants visquin per la mateixa zona ens facilitarà escollir el lloc de realització de les intervencions; alhora, tenir una mostra poblacional d'una zona relativament petita, ens ajudarà a aconseguir els objectius proposats. En aquesta enquesta es pregunta el perfil general del cuidador i els respectius aspectes laborals, si saben definir el concepte d'aturada cardiorespiratòria (ACR) i què farien en el cas de trobar-se en situació. També es qüestiona la necessitat i predisposició de formar-se en situacions d'RCP i la disponibilitat per fer-la.

(17)

2.1.1. Anàlisi de la situació de salut: Perfil epidemiològic

De les 15 enquestes passades (Annex 2), 8 corresponen a homes, mentre que les 7 restants pertanyen a dones. Les edats estan compreses entre els 17 i 87 anys. El perfil del cuidador sol ser un home d'uns 47 anys, els seus estudis són bàsics però treballa a temps complert. El perfil de la persona a la que cuiden és bastant divers, tot i que predomina la figura del pare, amb el que els cuidadors solen compartir unes 48 hores setmanals aproximadament.

2.1.2. Anàlisi de la situació de salut: Perfil comunitari Estudi poblacional

(18)

17 També disposa de serveis d'atenció a domicili (SAD, Servei Ajuda Domicili) i teleassistència. Alhora s'ofereixen serveis especialitzats d'atenció a la gent gran, com són centres de dia, residències, habitatges tutelats i centres sociosanitaris.

La ciutat es troba molt ben comunicada gràcies a una àmplia xarxa de transport públic (metro, autobús, tramvia, ferrocarrils, rodalies) (32).

Aspectes culturals

Els idiomes més parlats són el català i el castellà. La religió que més predomina és el catolicisme.

2.1.3. Identificar els factors que s'associen al comportament Podem trobar tres tipus diferents de factors que s'associen al comportament sobre el que es vol intervenir, en aquest cas, formar als cuidadors de pacients amb cardiopaties isquèmiques sobre com actuar en cas de trobar-se amb una aturada cardiorespiratòria.

• Factors predisponents

- Coneixements:

- La major part dels participants defineixen el concepte d'aturada cardiorespiratòria de manera bàsica ("es cuando el corazón para de latir y se deja de respirar").

- Els enquestats desconeixen la correcta realització de maniobres de reanimació cardiopulmonar en un context d'aturada cardiorespiratòria.

(19)

- Habilitats:

- Els participants tenen les habilitats necessàries per realitzar una correcta RCP.

- Els participants tenen les habilitats requerides per fer formació online.

- Actituds: Els enquestats es mostren actius i participatius, amb ganes i disponibilitat per rebre formació.

- Creences: Rebre una correcta formació per saber com actuar en casos d'aturada cardiorespiratòria dóna una major seguretat i autoconfiança per afrontar aquesta situació.

• Factors de reforç

- El fet de realitzar maniobres de reanimació cardíaca en un context real dotaria als familiars de benestar per haver actuat en una situació crítica per la vida del cardiòpata i ofereix una autocofiança necessària per afrontar noves situacions similars.

• Factors facilitadors

- Tots els enquestats creuen que és necessària la formació sobre reanimació cardiopulmonar i estarien disposats a fer-la.

(20)

19 2.1.4. Anàlisi de les dades obtingudes i priorització dels problemes

A partir de la recerca bibliogràfica, podem extreure dues conclusions: per una part, existeix una carència de recursos en rehabilitació cardíaca a L'Hospitalet de Llobregat; per una altra, existeix una carència formativa en RCP als cuidadors de pacients amb cardiopatia isquèmica.

Aquestes dades s'han pogut contrastar amb les obtingudes a les enquestes, on els cuidadors ens confirmen les carències esmentades i es suma una falta de coneixement sobre l'ACR i com actuar en aquesta situació. Tot i així, els cuidadors creuen que necessiten formació al respecte per saber com actuar en aquests casos, alhora que mostren la seva disponibilitat i motivació per fer-ho.

Des de la nostra posició, no podrem actuar en la falta de recursos en rehabilitació cardíaca, però sí que podrem abordar la resta de problemes detectats. Aprofitant la predisposició mostrada pels familiars en formar-se, els dotarem dels continguts teòrics necessaris sobre la matèria així com amb la pràctica requerida en aquest àmbit.

Finalment, podem extreure un diagnòstic educatiu sobre el qual centrarem les nostres intervencions:

"Existeix una carència de recursos especialitzats en rehabilitació cardíaca dirigits als cuidadors i pacients amb cardiopaties isquèmiques a la ciutat

de L'Hospitalet de Llobregat. Pel que fa als cuidadors, tenen

coneixements bàsics sobre l'ACR i no saben realitzar l'RCP correctament. Tot i així, creuen necessària la formació al respecte: mostren una actitud activa i es mostren participatius i amb disponibilitat per formar-se. A part, tenen les habilitats necessàries per realitzar les maniobres d'RCP i rebre formació online. Rebre formació en RCP els dotaria de més seguretat i autoconfiança per afrontar les situacions d'ACR, així com de benestar per

(21)

2.2. Fase de desenvolupament

2.2.1. Objectius del programa de salut Objectiu general:

"Reduir la morbilitat per aturada cardiorespiratòria (ACR) de les malalties isquèmiques del cor de la població de L'Hospitalet de Llobregat en un

40% en el plaç de 5 anys."

Objectius específics:

- Coneixement: Al final de la sessió, tots els participants sabran quina és l'adequada actuació davant una aturada cardiorespiratòria.

- Habilitat: Els participants demostraran habilitat per realitzar correctament les maniobres de reanimació cardiopulmonar al finalitzar la formació. - Actitud: La majoria dels participants a la formació verbalitzarà tenir l'autoconfiança necessària per afrontar una aturada cardiorespiratòria en finalitzar la sessió.

2.2.2. Intervencions educatives que es proposen

El programa d'educació per a la salut plantejat constarà de tres intervencions educatives diferents:

• 1ª Intervenció: La primera intervenció serà on s'impartirà la formació

(22)

21 A continuació, començarem el taller, on amb l'ajuda de 3 maniquins d'RCP es practicaran les compressions toràciques i les insuflacions per parelles (duració aproximada de 2 hores). Per finalitzar, tornarem a passar el test de l'inici als assitents per comprovar si s'han assolit els coneixements exposats durant la sessió (duració aproximada de 15 minuts).

• 2ª Intervenció: La segona intervenció es durà a terme al cap de 6

mesos en format online. Es tractarà d'invitar als assistents a la primera sessió a jugar a un joc de realitat virtual, anomenat

Lifesaver2 (del Resuscitation Council of United Kingdom), des dels seus domicilis, en el que mitjançant la simulació de situacions reals, siguin ells els protagonistes de l'actuació, escollint quines són les més adequades en cada moment. El temps de joc és il·limitat i totes les partides quedaran enregistrades, per tal de que l'instructor vegui les errades comeses.

L'objectiu principal de l'ús d'aquest joc és recordar els coneixements impartits a la primera sessió, així com mantenir la motivació dels participants del programa. Una de les limitacions amb la que ens podem trobar és l'idioma, donat que el joc està en anglès. La possible realització d'un semblant traduït al català i castellà ens facilitaria la participació.

(23)

• 3ª Intervenció: La tercera intervenció es realitzarà 6 mesos més tard.

Està dissenyada en format taller, d'unes 2 hores aproximadament, on mitjançant el role-playing, es practicarà el protocol d'actuació extrahospitalària davant una aturada cardiorespiratòria i les habilitats per realitzar una adequada reanimació cardiopulmonar.

Imatge 2: Hi ha diverses situacions on es requereix l'actuació d'RCP. Captura de pantalla del joc versió web.

Imatge 1: Portada principal del joc de realitat virtual. Captura de pantalla del joc versió web.

Imatge 3: Durant el joc, s'ha d'escollir la millor actuació a realitzar. Captura de pantalla del joc versió web.

(24)

23

2.3. Previsió de recursos

1ª Intervenció 2ª Intervenció 3ª intervenció

Recursos humans

1 infermer/a: Responsable de la formació teòrica necessària als cuidadors, així com la posada en

pràctica de les tècniques ensenyades.

No són necessaris, donat que el joc es fa de manera online i no

requereix la presència de cap formador.

1 infermer/a: Responsable de guiar la sessió pràctica i d'avaluar

la posada en pràctica dels coneixements donats.

Recursos materials

Qüestionari i bolígrafs: Per comprovar si la formació donada

l'han entès i comprès els assistents a la sessió formativa.

Suport audiovisual: Per impartir la formació.

3 maniquins d'RCP: Per practicar les maniobres d'RCP. Aula: Amb ordinador i projector,

per poder realitzar la formació.

Joc de realitat virtual (Lifesaver): Mitjançant la simulació de situacions reals, permet al jugador sentir-se com a protagonista principal de

l'actuació.

Graella: Per avaluar l'organització i adeqüació de les intervencions i

la tècnica d'RCP.

3 maniquins d'RCP: Per practicar les maniobres d'RCP. Aula: Lloc on poder realitzar la

formació.

Temps

3 hores: Realitzades una tarda d'un dia laborable.

No hi ha un màxim ni un mínim de temps de joc.

2 hores: Realitzades una tarda d'un dia laborable.

(25)

2.4. Temporalització de les intervencions

La 1ª intervenció comença al mes 3 perquè en els dos mesos anteriors es realitzen la recerca bibliogràfica, es passen les enquestes als cuidadors, s'avaluen les necessitats, es delimiten els objectius i es planifiquen les intervencions.

La 2ª intervenció es realitza 6 mesos més tard que la primera perquè l'objectiu principal és mantenir la motivació i les ganes per continuar la formació en RCP.

La 3ª intervenció es realitza 6 mesos més tard que la segona (12 mesos més tard que la primera) perquè l'objectiu és recordar els coneixements impartits i les habilitats apreses a la 1ª intervenció.

Mes 1 Mes 2 Mes 3

Mes 4 - Mes 8

Mes 9

Mes 10 - Mes 14

Mes 15

Intervenció 1

(+ avaluació)

X

Intervenció 2

X

Intervenció 3 (+ avaluació)

X

(26)

25

2.5. Avaluació del programa de salut

• Avaluació de procés

- 1ª intervenció: Passarem un qüestionari en format paper a l'inici de la sessió per saber quins coneixements tenen els assistents sobre la matèria abans de realitzar la formació. Al final d'aquesta, tornarem a passar el qüestionari de l'inici per saber si s'han comprès els conceptes teòrics i pràctics treballats al llarg de la sessió. També avaluarem l'habilitat en les maniobres d'RCP, mitjançant una graella qualificativa (Annex 5) que omplirà l'infermer formador, durant l'execució de les mateixes.

Serà d'especial importància la informació verbal i no verbal (aportacions, gestos, emocions expressades) que ens donin els assistents a la sessió mitjançant la formulació de preguntes obertes per saber el grau de satisfacció de la formació impartida.

- 2ª intervenció: No avaluarem com juguen, donat que l'objectiu principal és mantenir la motivació i les ganes per continuar la formació en RCP. Sí que hi ha la possibilitat de que el formador vegui el número de participants així com les errades comeses, per tal de comprovar el grau de participació i la progressió dels jugadors al llarg de les partides que juguin.

També inclourem un apartat on els participants ens donguin la seva opinió sobre el joc i ens diguin si ha sigut de la seva utilitat o no.

(27)

• Avaluació d'impacte

Per saber si s'han produït canvis en el comportament que s'estudia, només es podrà avaluar, de forma individual, en cas de que es presenti una ACR i els assistents a la formació hagin d'actuar en un període de 2 anys, temps en el que es pot preveure un seguiment dels participants. En aquest cas, es formularan preguntes obertes perquè els assistents a la formació expressin com es van sentir en el moment de l'ACR i com es senten després de la seva actuació.

• Avaluació de resultat

(28)

27 3. Disseny final del programa de salut proposat

Intervenció educativa

proposada Recursos necessaris Temporalització Avaluació

Objectiu específic (CONEIXEMENT):

Al final de la sessió, tots els participants sabran quina és l'adequada actuació davant una

aturada cardiorespiratòria.

Intervenció 1: Explicació teòrica sobre el reconeixement de l'ACR i l'activació de la cadena de

supervivència Material audiovisual (presentació, vídeos, imatges) 30 minuts (1ª intervenció)

- 1ª intervenció: Test abans i després formació

- 2ª intervenció: Joc de realitat virtual

- 3ª intervenció: Role-playing

Objectiu específic (HABILITATS):

Els participants tindran la tècnica necessària per la

correcta realització de maniobres de reanimació cardiopulmonar al finalitzar la

formació.

- Intervenció 1: Pràctica de les maniobres d'RCP - Intervenció 2: Joc de realitat virtual (Lifesaver) - Intervenció 3: Role-playing

- 3 maniquins d'RCP - Joc de realitat virtual (Lifesaver)

- 2 hores (1ª intervenció) - Temps il·limitat (2ª intervenció)

- 2 hores (3ª intervenció)

- 1ª intervenció: Graella qualificativa

- 2ª intervenció: No requereix avaluació

- 3ª intervenció: Graella qualificativa

Objectiu específic (ACTITUD):

La majoria dels participants a la formació verbalitzarà tenir l'autoconfiança necessària per

afrontar una aturada cardiorrespiratòria en finalitzar la

sessió.

- Intervenció 1: Explicació teòrica + pràctica de les maniobres d'RCP

- Intervenció 2: Joc de realitat virtual

- Intervenció 3: Role-playing

- Material audiovisual - Joc de realitat virtual - 3 maniquins d'RCP

- 3 hores (1ª intervenció) - Temps il·limitat (2ª intervenció)

- 2 hores (3ª intervenció)

- 1ª intervenció: Visualització i formulació de preguntes - 2ª intervenció: No requereix avaluació

- 3ª intervenció: Visualització i formulació de preguntes

(29)

4. Discussió i conclusió

Les malalties cardiovasculars constitueixen un problema d'enorme magnitud social, per la seva forma de presentació, elevada prevalença, impacte sobre la supervivència, i pel seu caràcter invalidant, ja que afecta amb major freqüència als sectors més productius de la societat (31). Més concretament, la cardiopatia isquèmica està entre les primeres causes de mort al nostre país, provocant un enorme impacte a l'individu que la pateix, en la seva qualitat de vida, el seu futur personal i social, incrementant el risc de mort sobtada (33). La majoria d'aquestes aturades es produeixen en presència de testimonis, en domicilis o espais públics (13). Per aquest motiu, és imprescindible iniciar les maniobres de renanimació cardiopulmonar precoçment per a la supervivència de la víctima. Encara és més important si parlem de l'infart agut de miocardi (IAM), una de les formes de presentació de la cardiopatia isquèmica. Aquesta malaltia sol ser recurrent, ja que les persones que han patit un primer episodi tenen un major risc de patir un de nou, fins i tot quan rep el tractament adequat (5).

Donada aquesta alta prevalença, és important que formem als familiars o coneguts de pacients que han patit cardiopaties isquèmiques per saber actuar front una aturada cardiorespiratòria i realitzar correctament la reanimació cardiopulmonar.

(30)

29 Després de l'anàlisi de les dades obtingudes, vaig plantejar-me uns objectius en base al comportament sobre el qual volia actuar, en aquest cas, formar als cuidadors en RCP. A partir del perfil obtingut de les enquestes passades, vaig dissenyar i planificar les intervencions a seguir per assolir els objectius desitjats.

Vaig pensar, des d'un inici, que amb una intervenció educativa no aconseguiria el canvi desitjat, donat que l'RCP és un àmbit que requereix de pràctica contínua i perllongada en el temps. Vaig decidir que tres intervencions, realitzades en un període d'un any, serien suficient com per assolir l'objectiu. Així doncs, la primera intervenció volia remarcar breus pinzellades teòriques sobre l'activació de la cadena de supervivència i la correcta realització de les maniobres de reanimació cardiopulmonar, alhora que es posava èmfasi en la pràctica d'aquestes. Als 6 mesos, vaig creure convenient realitzar una intervenció que servís més com a estímul i motivació per seguir amb la formació que no pas una intervenció avaluativa. Vaig pensar que la millor manera de fer-ho seria mitjançant un recurs que fos distès i entretingut pels assistents, per assegurar-nos la major participació possible. I que millor manera de motivar que amb un joc de realitat virtual amb el qual, els jugadors des del seu domicili, es converteixen en els protagonistes de l'acció i decideixen quines intervencions han de dur a terme i quin ordre han de seguir. Sis mesos més tard, vaig creure convenient realitzar un reciclatje, on a part de comprovar la correcta realització de les maniobres d'RCP, s'avalués l'activació de la cadena de supervivència, l'actitud de resposta front aquesta situació i l'organització i adeqüació de les intervencions a realitzar, tot això mitjançant el role-playing, una tècnica de simulació de situacions reals.

(31)

Una de les limitacions que ens hem trobat en la realització d'aquest programa ha sigut la dificultat per contactar amb persones amb cardiopaties isquèmiques que visquin properament. Finalment, gràcies a la fundació Corazones Atendidos i a coneguts familiars, hem pogut obtenir els contactes necessaris com per obtenir una mostra poblacional acceptable.

Una altra de les limitacions és l'idioma del joc proposat (Lifesaver), donat

que està en anglès. La realització d'un joc semblant en català i castellà afavoriria l'enteniment i participació dels jugadors.

Una possible proposta de futur seria realitzar la 3ª intervenció de manera anual, per tal de que els assistents a les dos primeres, mantinguin els seus coneixements i habilitats actualitzats a les noves directrius. Una altra proposta pot ser aplicar el programa a familiars de pacients amb cardiopaties congènites, donat que després de realitzar una entrevista amb l'Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC), vaig esbrinar que tampoc existien programes específics sobre reanimació cardiopulmonar per aquest grup de la població.

(32)

31

5. Agraïments

A la professora Pilar Fernández Narváez, professora titular de les Escoles Universitàries d'Infermeria Gimbernat, per la seva inestimable ajuda en l'elaboració d'aquest treball, el seu recolzament i la seva dedicació.

A les professores Mercè Muñoz Gimeno i Mercè Prat Martinez, professores titulars de les Escoles Universitàries d'Infermeria Gimbernat, per oferir-me i transmitir-me coneixements en Educació per a la Salut en la impartició de l'assignatura durant el segon curs del Grau Universitari en Infermeria.

A tots els participants del programa de salut, per la seva implicació i disponibilitat, ja que sense la seva ajuda, aquest treball no hauria estat possible.

(33)

6. Bibliografia

1. Organización Mundial de la Salud (OMS). Enfermedades

cardiovasculares. Pàgina web [consultat: 23 de novembre de 2015]. Disponible a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs317/es/

2. Ministerio de Salud. Enfermedad Cardiovascular. Pàgina web

[consultat: 16 de gener de 2016]. Disponible a:

http://www.msal.gob.ar/ent/index.php/informacion-para-ciudadanos/enfermedad-cardiovascular

3. Canal Salud de Mapfre. Síndromes coronarios agudos. Pàgina web

http://www.mapfre.es/salud/es/cinformativo/sindromes-coronarios-agudos.shtml

4. Sociedad Española de Caridología. Tasas brutas de mortalidad

(34)

33

6. Ferreira-González I. Epidemiología de la enfermedad coronaria. Rev

Española Cardiol. 2014; 67(2): 139–44.

7. Murga N. Seguimiento del paciente en la fase crónica de la

enfermedad coronaria. Rev Española Cardiol Supl. 2013; 13 (Supl.B): 35–41.

8. Fernández-Ortiz A. Libro del Corazón [monografia a Internet]. Bilbao:

Editorial Nerea; 2009 [consultat: 18 de gener de 2016]. Disponible a: http://www.fbbva.es/TLFU/microsites/salud_cardio/fbbva_libroCoraz on_Cap_28.html?gOrri=7

9. Asociación de Pacientes Coronarios (APACOR). Llamar a una

ambulancia ante un infarto aumenta la supervivencia. Corazones en forma. 2013; 42: 12.

10. Forumclínic [Seu Web]. Barcelona [consultat: 18 de gener de 2016].

Complicaciones crónicas del infarto de miocardio. Disponible a:

http://www.forumclinic.org/es/cardiopat%C3%ADa- isqu%C3%A9mica/informaci%C3%B3n/complicaciones-cr%C3%B3nicas-del-infarto-de-miocardio

11. Cómo evitar graves secuelas neurológicas en las personas que

tienen un paro cardiaco. El Mundo. 11 de maig de 2012; Salud.

12. Asociación de Pacientes Coronarios (APACOR). Cualquier

(35)

13. Portero J, León P, Torres J. Importancia de la enseñanza de RCP básica en el ciudadano. 2011; 76: 5-3.

14. American Heart Association (AHA). Aspectos destacados de la

actualización de las Guías de la AHA para RCP y ACE de 2015 [Internet]. 2015 [consultat: 16 de gener de 2016]. Disponible a: http://www.semesrcp.com/semes/wp-content/uploads/2015/10/CPR ECC HIGHLIGHTS ESP.pdf

15. Blair J, Volpe M, Aggarwal B. Challenges, needs, and experiences of

recently hospitalized cardiac patients and their informal caregivers. J Cardiovasc Nurs [Internet] 2014 [consultat: 19 de novembre de 2015];

29 (1): 29–37. Disponible a:

http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=3726572& tool=pmcentrez&rendertype=abstract

16. Moulaert V, Verbunt J, van Heugten C, Bakx W, Gorgels A, Bekkers

(36)

35

18. Asociación de Pacientes Coronarios (APACOR). Casi la mitad de los

españoles desconoce qué es un paro cardíaco. Corazones en forma. 2012; 41: 11.

19. Junta de Andalucía. Programa “Aprende a cuidar su corazón”

[Internet]. [consultat: 19 de gener de 2016]. Disponible a: http://www.juntadeandalucia.es/salud/export/sites/csalud/galerias/do cumentos/noticias/Noticia10085_2.pdf

20. Técnicas Avanzadas de Investigación en Servicios de Salud (TAISS).

Programa educativo para Pacientes con Enfermedad Coronaria de Toledo (PECTO) [Internet]. [consultat: 19 de gener de 2016]. Disponible a: http://www.taiss.com/produc/pecto.pdf

21. Márquez-Calderón S, Villegas R, Briones E, Sarmiento V, Reina M,

Sáinz I, et al. Implantación y características de los programas de rehabilitación cardíaca en el Sistema Nacional de Salud español. Rev Española Cardiol. 2003; 56 (8): 775-82.

22. Asociación Española de Enfermería en Cardiología (AEEC).

Educación sanitaria. Recomendaciones al alta [Internet]. [consultat:

19 de gener de 2016]. Disponible a:

(37)

23. CardioSalud. Comisión Honoraria para la Salud Cardiovascular [Seu Web] [consultat: 24 d'abril de 2016]. Propósitos y objetivos. Disponible a: http://www.cardiosalud.org/organizacion/propositos-y-objetivos

24. Fundación Española del Corazón. Ejercicio físico y rehabilitación

cardiaca [Internet]. [consultat: 16 de gener de 2016]. Disponible a:

http://www.slideshare.net/casadelcorazon/7-ejercicio-fsico-y-rehabilitacin-cardiaca

25. Consejería de Sanidad y Consumo de la Comunidad Autónoma de la

Región de Murcia. Servicio Murciano de Salud. Programa integral de atención a la cardiopatía isquémica [Internet]. [consultat: 18 de gener

de 2016]. Disponible a:

https://www.murciasalud.es/recursos/ficheros/206516-SANIDAD_CARDIOPATIA_ISQUEMICA_web.pdf

26. Bahrami M, Etemadifar S, Shahriari M, Farsani AK. Informational

(38)

37

28. Mercè Prat. Programes de salut (apunts de l'assignatura Educació

per a la Salut).

29. Sans S. Enfermedades Cardiovasculares [Internet]. [consultat: 8 de

febrer de 2016]. Disponible a:

http://www.msssi.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/equi dad/07modulo_06.pdf

30. Ajuntament de L'Hospitalet. Informació Estadística de la Ciutat de

L’Hospitalet [Internet]. [consultat: 8 de febrer de 2016]. Disponible a: http://www.l-h.cat/gdocs/d3646140.pdf

31. Hospital Universitari Bellvitge [Seu Web]. L'Hospitalet de Llobregat

[consultat: 8 de febrer de 2016]. Direcció Clínica de Malalties del Cor.

Disponible a:

http://www.bellvitgehospital.cat/memoria10/index.php/area-

assistencial/activitats-assistencials-i-cientifiques-per-serveis/direccio-clinica-de-malalties-del-cor

32. Ajuntament de L'Hospitalet. Serveis a les persones de L’Hospitalet

(39)

33. Ministerio de Sanidad, Política social e Igualdad. Estrategia en Cardiopatía Isquémica del Sistema Nacional de Salud [Internet].

(40)

(41)

Annex 1: Model de qüestionari a passar als cuidadors abans

d'iniciar el programa

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN PROGRAMA

D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

Per finalitzar els meus estudis de grau universitari, es requereix l’elaboració del Treball de Final de Grau. En el meu cas, he decidit realitzar un programa d’educació per la salut dirigit a les persones que comparteixen més temps amb cardiòpates per formar-les i que sapiguin actuar en el cas de que es donés una nova aturada cardiorespiratoria.

L’opinió de familiars i coneguts dels pacients que han patit cardiopaties isquèmiques és l’element clau per valorar les necessitats i coneixements que tenen aquests respecte l’actuació que s’ha de dur a terme en el cas de que es tornés a produir un nou episodi d’infart. Per això, li demanem la seva col·laboració responent les preguntes que hi ha a continuació. Les dades obtingudes seran completament confidencials i només es tractaran per a fins acadèmics.

Perfil general del familiar/conegut • Edat:

• Sexe:

(42)

41

Annex 2: Qüestionaris contestats de la mostra poblacional

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

Perfil general del familiar/conegut

* Edat: 26 * Sexe: Hombre

* Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Hijo * Hores de convivència amb el pacient: 6-12 a la semana

Aspectes laborals del familiar/conegut

(43)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? Es cuando el corazón para de latir y se deja de respirar.

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR? Lo primero que todo llamar al 112, y esperar recibir instrucciones.

3. Creu que necessitaria formació al respecte?

Si, sobre todo para poder hacer una reanimación, o saber usar un aparato de desfibrilación de los que se encuentran en muchos lugares públicos.

4. Li agradaria fer formació al respecte?

Si, por todo lo comentario anteriormente. A parte, trabajo cara al publico, y se puede dar alguna situación de ACR y me gustaria saber como actuar.

5. Quina disponibilitat de temps tindria per fer formació?

(44)

43

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

* Edat: 65 * Sexe: Mujer

* Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Pareja * Hores de convivència amb el pacient: 24h/día

* Nivell d’estudis: Básicos

(45)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? No se.

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR? Llamar a una ambulancia.

3. Creu que necessitaria formació al respecte? Si

4. Li agradaria fer formació al respecte? Si, pero no se si me vería capaz.

(46)

45

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

* Edat: 29 * Sexe: Hombre

* Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Suegro * Hores de convivència amb el pacient: 6-12 a la semana

(47)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? Algún tipo de problema cardíaco.

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR? Llamaría al 112

3. Creu que necessitaria formació al respecte? Si

4. Li agradaria fer formació al respecte? Si

(48)

47

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 87

• Sexe: Masculí

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Pare polític

• Hores de convivència amb el pacient: 2 hores setmanals

• Nivell d’estudis: Primaris

(49)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? Sí.

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR? Avisar al 112 i començar reanimació.

3. Creu que necessitaria formació al respecte? Sí, sempre és necessari.

4. Li agradaria fer formació al respecte? Sí.

(50)

49

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 87

• Sexe: Masculí

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Pare

• Hores de convivència amb el pacient: 6 hores a la setmana

• Nivell d’estudis: Primaris

(51)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? Sí.

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR? Avisar al 112.

3. Creu que necessitaria formació al respecte? Sí.

4. Li agradaria fer formació al respecte? Sí.

(52)

51

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) peralsfamiliars de

pacientsambcardiopatiesisquèmiques

Per finalitzarelsmeusestudis de grauuniversitari, es requereixl’elaboració del Treball de Final de Grau. En el meu cas, he deciditrealitzar un programa

d’educació per la salutdirigit a les persones que

comparteixenméstempsambcardiòpates per formar-les i que sapiguin actuar en el cas de que es donés una nova aturada cardiorespiratoria.

L’opinió de familiars i conegutsdelspacients que han

patitcardiopatiesisquèmiquesésl’elementclau per valorar les necessitats i coneixements que tenenaquests respecte l’actuació que s’ha de dur a terme en el cas de que es tornés a produir un nouepisodid’infart. Per això, lidemanem la sevacol·laboracióresponent les preguntes que hi ha a continuació. Les dadesobtingudesserancompletamentconfidencials i només es tractaran per a finsacadèmics.

• Edat: 53

• Sexe: Dona

• Parentesc/Relacióamb el pacientcardiòpata: Mare

• Hores de convivènciaamb el pacient: Als vespres i caps de setmana

Aspecteslaborals del familiar/conegut

• Nivelld’estudis: Diplomada amb CCEE

(53)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? Si

2. Quèfaria en el cas de trobar-se al seu familiar en situaciód’ACR? Intentaria fer-li massatges

3. Creu que necessitariaformació al respecte? Si, mai m’en han donat

4. Li agradariaferformació al respecte? Sempre que no hagués de desplaçar-me molt lluny, crec que estaria be.

(54)

(55)

(56)

55

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 49 anys

• Sexe: dona

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: filla

• Hores de convivència amb el pacient:

• Nivell d’estudis: universitaris

(57)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)?

SI

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR?

Trucar al 112 i intentar mantener la calma.

SI

(58)

57

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 22 anys

• Sexe: home

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: net

• Nivell d’estudis: 3er curs Gestió i Administració pública

(59)

SI

Trucar al 112 i seguir les indicacions de l’equip médic

3. Creu que necessitaria formació al respecte? SI

4. Li agradaria fer formació al respecte? SI

En realitat no gaire, donat que entre estudis i feina no disposo de molt temps, però intentaría combinar-ho.

(60)

59

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 54 anys

• Sexe: home

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: gendre

• Nivell d’estudis: primaris

(61)

SI

Trucar al 112 i intentar fer massatge cardíac

3. Creu que necessitaria formació al respecte? SI

4. Li agradaria fer formació al respecte? SI

(62)

61

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 32 anys

• Sexe: dona

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Esposa

• Hores de convivència amb el pacient: Moltes

• Nivell d’estudis: Diplomada

(63)

1. Sap el que és una aturada cardiorespiratòria (ACR)? Quan el cor deixa de funcionar i la respiració també.

2. Què faria en el cas de trobar-se al seu familiar en situació d’ACR? Primer de tot, avisar al 061.

Crec que tota la població hauria de saber fer una RCP i haver-hi més dispositius automàtics de RCP a totes les poblacions.

(64)

63

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 17

• Sexe: Femení

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Neta

• Hores de convivència amb el pacient: 10h aprox.

• Nivell d’estudis: 1r Batxillerat

(65)

Sí.

Avisar al 112.

Si, per poder evitar morts i fer temps a que vingui l’ambulància.

Sí, estaría bé.

(66)

65

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 58

• Sexe: Masculí

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Company de feina

• Hores de convivència amb el pacient: 48 a la setmana

• Nivell d’estudis: Mestre Industrial

(67)

Mes o menys

Crida a una asistencia médica

Si

Si, crec que ho tindria que tindre tot hom, som els estudis básics.

(68)

67

QÜESTIONARI PER ELABORAR UN

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER LA SALUT

Reanimació cardiopulmonar (RCP) per als familiars de

pacients amb cardiopaties isquèmiques

• Edat: 21

• Sexe: Masculí

• Parentesc/Relació amb el pacient cardiòpata: Nét

• Hores de convivència amb el pacient: 5 hores/setmana

• Nivell d’estudis: Grau universitari