PROGRAMACIÓ DEL
DEPARTAMENT DE
FÍSICA I QUÍMICA
2015-2016
Continguts
1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT (pag 3) 1.1. Composició del departament de Física i Química.
1.2. Metodologia i activitats
1.3. Activitats extraescolars i complementàries 1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016 1.5. Avaluació i recuperació
1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles 1.7. Recuperació d‟àrees o matèries pendents
2.OBJECTIUSDELESMATÈRIESDECIÈNCIESNATURALSIFÍSICAIQUÍMICA (pag 6)
3. CONTRIBUCIÓ DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA FÍSICA I LA QUÍMICA EN L‟ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (pag 7)
4. CONTRIBUCIÓ DE L‟ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS A MILLORAR LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA) (pag 9)
5. PLA DE SEGUIMENT D‟ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT (pag 10) 6. TRACTAMENT DE LES TIC (pag 10)
7. PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N D‟ESO (pag 10) 7.1. Objectius
7.2. Continguts
7.3. Criteris d‟avaluació 7.4. Temporalització 7.5. Criteris de qualificació
7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries 7.7. Atenció a la diversitat
7.8. Metodologia
7.9. Contribució a les competències bàsiques
8.PROGRAMACIÓDEFÍSICAIQUÍMICA3RESO(pag 18) 8.1. Continguts i criteris d‟avaluació.
8.2. Possibles pràctiques de laboratori
8.3. Activitats complementàries i extraescolars 8.4. Atenció a la diversitat
8.5. Metodologia 8.6. Temporalització 8.7. Criteris de qualificació
9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D‟ESO (pag 21) 9.1. Objectius
9.2. Continguts
9.3. Criteris d‟avaluació 9.4. Temporalització 9.5. Criteris de qualificació 9.6. Pràctiques de laboratori
9.7. Contribució a les competències bàsiques
10. PROGRAMACIÓ FÍSICA I QUÍMICA 1R BATXILLERAT (pag 29) 10.1 Objectius de la materia
10.2 Contribució de l‟assignatura al desenvolupament de les competències 10.3. Continguts i criteris d‟avaluació
10.4 Seqüenciació i temporalització 10.5 Metodologia
10.6 Procediments d'avaluació 10.7 Criteris de qualificació 10.8 Material didàctic
11. PROGRAMACIÓ DE QUÍMICA DE 2N DE BATXILLERAT (pag 36) 11.1. Objectius
11.2 Continguts i temporalització. 11.3 Criteris d‟avaluació
11.4 Criteris de qualificació 11.5. Activitats complementàries
12 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA DE 2N DE BATXILLERAT (pag 45) 12.1 Objectius generals
12.2 Continguts
12.3 Criteris d‟avaluació 12.4 Temporalització
12.5 Criteris de qualificació i recuperació. 12.6 Activitats complementàries
1. DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT 1.1. Composició del departament de Física i Química.
Els membres del departament de Física i Química de l‟IES Puig de Sa Font per el curs 2015- 2016 són:
1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i tutor de 1er de batxillerat A. Imparteix classe de Ciències Naturals a dos grups de 2n d'ESO, Biologia i Geologia i Física i Química a un grup de 3er d‟ESO i Física i Química a 1er de batxillerat, i una hora de desdoblament a un grup de 2n d‟ESO.
2) Bartomeu Bassa Sureda: Secretari del centre. Imparteix classe de Física a un grup de 2n de batxillerat.
3) Lourdes Mondéjar Navarro: cap d‟estudis. Imparteix classe Física i Química a 4t d‟ESO i Ciències Naturals a un grup de PISE/ALTER.
4) Trinitat Suau Tiron: imparteix classes de Ciències Naturals a dos grup de segon d'ESO, Física i Química a un grup de 4rt d‟ESO i una hora de desdoblament a un grup de 2n d'ESO.
5) Pere Joan Fuster Llull: tutor de 2on d‟ESO G. Imparteix classes de Ciències Naturals a tres grups de 2on d‟ESO, Química a 2on de batxillerat, i ters hores de desdoblament repartides entre un grup de 3er d‟ESO, 1 grup de 4rt d‟ESO i 1 grup de 1er de batxillerat.
6) Irene Ridaura Capellino: tutora d‟un grup de 2n d‟ESO. Imparteix classe de Ciències
de 3r d‟ESO, i dues hores de desdoblament repartides entre un grup de 3er i un de 4rt d‟ESO.
1.2. Metodologia i activitats
La metodologia que segueix el departament de Física i Química és combinar l‟exposició dels continguts durant les classes amb la realització d‟activitats per part dels alumnes
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d‟aquesta programació són:
∙ Exàmens escrits individuals per a l‟avaluació i recuperació dels alumnes
∙ Pràctiques de laboratori.
∙ Fitxes, activitats, exercicis...
1.3. Activitats extraescolars i complementàries
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran estan incloses dins la programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.
1.4. Llibres de text i material per al curs 2015/2016 Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs Llibre
Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”. Editorial Santillana.
Tercer ESO 3 ESO Biologia i Geologia. Editorial Cruilla
Per la part de Física i Química no s‟utilitza llibre de text Resta de cursos No s'utilitza llibre de text
Material:
- Ordinador amb connecció a internet i pantalla projectora (vídeos, simulacions, presentacions, ...)
- Ordinadors dels alumnes per a la realitzacions de treballs, presentacions, … - Dossiers, fitxes d‟activitats, guions de pràctiques, …
- Material de laboratori: microscopis, muntatges d‟òptica, models anatòmics, material de vidre, ...
El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats d‟aprenentatge.
1.5. Avaluació i recuperació
L‟avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el procés d‟ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés. - Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l‟àrea o
matèria avaluada.
- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d‟avaluació i a les actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d‟avaluació seran fonamentalment:
- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se‟n farà un després de cada unitat didàctica.
- Treball realitzat al laboratori. - Deures
- Revisió del quadern de treball.
- Valoració de l‟actitud i interès de cada alumne per l‟àrea o matèria.
Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.
1.6. Desdoblaments i agrupaments flexibles.
A l‟horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO es disposa d‟una hora setmanal per desdoblar cada grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitza una pràctica al laboratori de biologia i l‟altra meitat al laboratori de química.
Alguns grups de 2n d’ESO funcionen amb agrupaments flexibles, agrupant els alumnes en funció del nivell acadèmic, interès per l‟assignatura i comportament. La finalitat d‟aquests agrupaments és la d‟adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no siguin tan nombrosos, per tal d‟atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor de cada grup l‟encarregat de fer la pràctica al laboratori.
Durant aquest curs els agrupaments flexibles són:
● De 2n A, B i C s‟han fet 4 grups
● De 2n D i F s‟han fet 3 grups
● De 2n E i 2n G no s‟han fet agrupaments flexibles 1.7. Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 1er, 2on o de 3r d‟ESO, s‟entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar en el termini establert i aprovar-lo. A més, han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de ciències naturals, biologia i geologia o física i química.
En el cas d‟alumnes de 4rt d‟ESO que duguin pendent les ciències naturals d‟algun curs, i no estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per recuperar la matèria se‟ls lliurarà un quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor, i s‟hauran d‟examinar de la part o parts que no estan cursant (Física i química i/o Biologia i geologia). Es puntuarà tant el quadern (20% de la nota) com l‟examen (80% de la nota). El professor encarregat informarà els alumnes de les dates d‟entrega de feina i examen, i que poden demanar l‟ajuda que necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de Batxillerat s‟hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon trimestre, elaborat d‟acord amb els criteris d‟avaluació.
En cas que l‟alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s‟haurà de presentar a l‟examen de recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d‟estiu.
2. OBJECTIUS DE LES MATÈRIES DE CIÈNCIES NATURALS I FÍSICA I QUÍMICA
- Ciències Naturals (LOE)
1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l‟àmbit de la ciència.
2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.
3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d‟hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l‟anàlisi de resultats, la consideració d‟aplicacions i repercussions de l‟estudi realitzat, i la recerca de coherència global. 4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d‟aquesta i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.
5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.
6. Tendir a actuar en funció d‟actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d‟assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.
7. Comprendre la importància d‟utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.
8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat. 9. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l‟evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.
10. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors,
actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.
- Física i química (LOMCE)
1. Concebre el coneixement científic com un saber integrat en distintes disciplines i que forma part del concepte universal de cultura.
2. Conèixer i comprendre els fenòmens que tenen lloc a la natura, establint relacions entre ells.
3. Aplicar els coneixements i estratègies apresos a l‟anàlisi i la resolució de problemes i situacions reals: observació, recerca d‟informació, formulació d‟hipòtesis, experimentació i/o anàlisi de dades, càlcul i anàlisi de resultats i elaboració de conclusions.
4. Dissenyar i dur a terme experiments per explicar fenòmens senzills, utilitzant el material adient i respectant les normes de seguretat i el tractament de residus.
5. Comprendre i reproduir amb claredat textos senzills de divulgació científica.
6. Adquirir les destreses bàsiques per emprar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de feina en la resolució de situacions i problemes.
7. Desenvolupar el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d‟aprendre a aprendre propis del pensament científic.
8. Utilitzar de forma autònoma les fonts d‟informació com a eina de recerca per adquirir nous coneixements.
9. Desenvolupar hàbits de feina individual i en equip de forma rigorosa i sistemàtica.
10. Reconèixer i valorar la importància de la física i química en la millora dels hàbits de salut, els hàbits de consum, la cura d‟essers vius i el medi ambient necessària per fer sostenible el nostre planeta i contribuir al desenvolupament i a la millora de la societat en què vivim. 3. CONTRIBUCIÓ DE LES CIÈNCIES NATURALS I LA FÍSICA I LA QUÍMICA EN L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
- Ciències Naturals (LOE)
La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament, l‟aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l‟ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d‟interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d‟estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l‟ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
D‟altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d‟aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d‟un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d‟exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s‟enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta
competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.
La contribució d‟aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l‟ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens. D‟altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l‟encadenament adequat de les idees o en l‟expressió verbal d‟aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua vehicular en l‟estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s‟utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.
Així, afavoreix l‟adquisició d‟aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D‟altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l‟aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l‟activitat científica.
La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d‟una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l‟art, la ciència, la tècnica, la política, l‟economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l‟avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l‟evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s‟acompanyen sovint d‟estratègies basades en l‟observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l‟art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures. Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L‟aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va
produint per la incorporació d‟informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d‟aquesta informació en l‟estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d‟una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d‟altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.
Finalment, la contribució al desenvolupament de l‟autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d‟un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l‟estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d‟enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d‟assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d‟implicar-se en allò que sol anomenar-se l‟aventura de fer ciència.
Física i química (LOMCE)
El primer bloc permet treballar a fons la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia: al primer cicle de manera més qualitativa amb el reconeixement i la utilització dels instruments i el material de laboratori; i a quart, fent un tractament més quantitatiu, a través del càlcul d‟errors, l‟anàlisi de dades, l‟elaboració i la interpretació de taules de dades, els gràfics i l‟aplicació de principis i lleis.
Així mateix, es treballa la comunicació lingüística a través de la comprensió i expressió tant oral com escrita en l‟elaboració i l‟exposició del projecte d‟investigació.
L‟elaboració del projecte requereix també el desenvolupament de la competència d‟aprendre a aprendre, en la planificació i posterior revisió de la feina, així com de la competència digital en el procés de recerca, selecció i organització de la informació.
Del segon al cinquè bloc, atès el caràcter pràctic i experimental de la matèria, es treballen de nou la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia a través de la resolució de problemes: aplicant-hi principis i lleis apresos, analitzant i interpretant resultats i fomentant l‟ús de recursos tecnològics (com ara simuladors, gràfics, laboratoris virtuals...).
I com que també al bloc cinquè al primer cicle de l‟educació secundària obligatòria i al blocs tercer i quart del quart curs es proposen treballs experimentals, a part de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, es treballen les competències digital, d‟aprendre a aprendre i en comunicació lingüística.
Igualment en aquests blocs i a través de les lectures orientades i les explicacions del professor es potencia l‟esperit crític amb els processos que tenen repercussió industrial, mediambiental i social, sobretot al nostre entorn més proper que són les Illes Balears.
4. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS A MILLORAR LA COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ (PLA DE FOMENT DE LA LECTURA)
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d‟expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:
- Treballar el vocabulari científic.
- Lectures que es troben en cada tema en els llibres de text o en fotocòpies proporcionades pel professor.
- Lectura i comprensió de les activitat i problemes de física i de química i de ciències naturals.
- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan esquemes o resums.
- Activitats on l‟alumne ha d‟expressar els seus coneixements mitjançant un escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d‟opinió sobre un tema concret, ...)
- Exposició oral de temes tractats a classe
- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita. 5. PLA DE SEGUIMENT D’ALUMNES REPETIDORS PERSONALITZAT
Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant l‟observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a terme omplint un full d‟ítems elaborat per caporalia. L‟objectiu és dur un control més exhaustiu d‟aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per recuperar l‟assignatura
6. TRACTAMENT DE LES TIC
Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents maneres:
- Utilització de calculadora per fer operacions i resoldre els problemes plantejats. - S‟utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents vídeos, gràfics,
animacions, exposar treballs, ....
- Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa 7. PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS DE 2N D’ESO 7.1. Objectius
- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.
- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica, potencial, calorífica.
- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.
- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o canvia l'estat de la matèria.
- Conèixer les diferents escales termomètriques.
- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.
- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el medi ambient.
- Definir els diferents tipus d'energia.
- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.
- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions mediambientals.
- Valorar els avanços científics i tècnics que han permès el desenvolupament de noves fonts d'energia.
- Entendre que tant la llum com el so són ones.
- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.
- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.
- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.
- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient. - Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.
- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans. - Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.
- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de tals catàstrofes naturals.
- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu terrestre.
- Distingir els components d'un ecosistema.
- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers vius de la natura són importants.
- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què en climes distints hi ha ecosistemes diferents.
- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres. - Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.
- Comprendre els processos que trenquen i disgreguen les roques.
- Explicar com es produeix el modelat del paisatge a través de la meteorització i l‟erosió.
- Conèixer els agents geològics principals i la forma en què erosionen, transporten i sedimenten els materials.
- Identificar els diferents tipus de roques i interpretar el cicle de les roques. 7.2. Continguts
UD1. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA Conceptes
- L'ecosistema, definició i components.
- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions interespecífiques. - Les relacions tròfiques.
- Els factors abiòtics. - Els ecosistemes aquàtics. - Els ecosistemes terrestres. - El sòl.
- Distribució dels ecosistemes segons la latitud - Principals ecosistemes terrestres
- Ecosistemes aquàtics - El sòl com ecosistema Procediments
- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.
- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes. - Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.
- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d‟ecosistema - Saber explicar el paper que juga el sòl en l‟ecosistema
- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears. Actituds
- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema. - Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components. - Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.
- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears. - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.
UD2. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA Conceptes
- L'energia interna de la Terra.
- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura. - El moviment de les plaques litosfèriques.
- El magma.
- Els terratrèmols: causes i etapes. - Les ones sísmiques: definició i tipus. - Localització dels terratrèmols. - Risc volcànic i sísmic.
Procediments
- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra. Actituds
- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra. - Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.
- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup. UD3: LA DINÀMICA EXTERNA DEL PLANETA. TIPUS DE ROQUES Conceptes
- Tipus de meteorització. - Agents geològics - La formació del relleu. - Classificacio de les roques. Procediments
- Reconèixer les roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques. - Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura externa de la Terra. - Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.
Actituds
- Reconèixer i entendre la importància de l‟acció del agents geològics en el modellatge del relleu.
- Reconeixement de l‟interés econòmic de les roques i minerals i presa de consciència davant la limitacio dels recursos naturals.
- Sensibilització cap al manteniment d‟una bona qualitat del sol i d‟una transformació racional del relleu.
UD4. L’ENERGIA. INTRODUCCIÓ A L’ÀTOM. Conceptes
- Partícules fonamentals de l‟àtom. - Definició d‟energia
- Característiques de l‟energia - Tipus d‟energia
- Fonts d‟energia renovables i no renovables.
- Principi de conservació de l'energia mecànica. Procediments
- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d‟energia, renovables i no renovables. - Conèixer els Problemes associats a l‟obtenció, transport i utilització de l‟energia. - Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.
Actituds
- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana; en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.
- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.
- Prendre consciència de la importància de l‟estalvi energètic. UD5. LA CALOR I LA TEMPERATURA
Conceptes
- Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació. - La mesura de la Temperatura.
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens envolten.
- Escales termomètriques Procediments
- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els efectes de la calor en els cossos.
- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills. - Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor. Actituds
- Interpretar la calor com a transferència d‟energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor. UD6. LA LLUM I EL SO
Conceptes
- Les ones i les seves característiques. - El so.
- Propietats i aplicació del so. - La contaminació acústica. - La llum.
- Reflexió de la llum i miralls. - Refracció de la llum i lents. - Contaminació lumínica. Procediments
- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques d'una ona.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció. - Ús d'Internet per a cercar informació.
Actituds
- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el so poden ser focus de contaminació ambiental.
- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament tecnològic. - Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida diària. UD7: ELMOVIMENT
Conceptes
- Trajectòria - Velocitat - Desplaçament - Espai recorregut - Acceleració Procediments
- Diferenciar entre trajectòria i desplaçament - Saber aplicar la definició de velocitat
- Passar de m/s a km/h o a partir d'altres múltiples/submúltiples - Saber dibuixar i interpretar gràfics posició-temps i velocitat-temps. Actituds
- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d‟un gràfic. - Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real
7.3. Criteris d’avaluació
Unitat 1. L‟estructura dels ecosistemes. Els ecosistemes de la Terra
● Identificar els components biòtics i abiòtics d‟un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l‟ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.
● Explicar els factors abiòtics.
● Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.
● Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.
● Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.
● Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d‟aquest
● Explicar les principals característiques dels ecosistemes
● Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta
● Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears Unitat 2. La dinàmica interna del planeta
● Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.
● Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes expulsats per ells.
● Explicar les causes que originen els terratrèmols.
● Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.
● Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.
● Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu. Unitat 3. Dinàmica externa de la Terra. Roques i minerals.
● Distingir els diferents agents geològics.
● Explica el modelatge del relleu mitjançant el agents geològics que hi actuen.
● Entendre la diferència entre erosió i meteorització.
● Explicar la formació i el tipus de roques sedimentàries
● Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.
● Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques. Unitat 4. L‟energia. Introducció a l‟àtom .
● Introduir el concepte d‟àtom.
● Conèixer les partícules fonamentals que formen l‟àtom.
● Distingir les energies renovables i les no renovables
● Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia
● Identificar els distints tipus de font d'energia.
● Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi ambient.
● Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics
● Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de problemes.
● Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma cinètica, potencial o calorífica
Unitat 5. La calor i la temperatura
● Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos
● Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
● Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació d'un estat a un altre de la matèria.
● Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva conversió Unitat6. La llum i el so
● Definir amb claredat el que és una ona.
● Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de l'ona.
● Conèixer les principals característiques d'una ona.
● Conèixer les unitats de freqüència.
● Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.
● Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.
● Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
● Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so. Unitat 7. El moviment
● Diferenciar entre trajectòria i desplaçament.
● Conèixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills
● Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.
● Saber classificar els tipus de moviment. 7.4. Temporalització
1a avaluació UD1: Estructura dels ecosistemes. Ecosistemes de la Terra (volum 2)
UD2: La dinàmica interna del planeta (volum 2)
2a avaluació UD3: La dinàmica externa del planeta. Tipus de roques (volum 2) UD4: L’energia. (volum 3)
3a avaluació UD5: La calor i la temperatura (volum 3) UD6: La llum i el so ( volum 3)
UD7: La matèria i l’energia (volum 3)
7.5. Criteris de qualificació
70% Examen
20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori 10% Actitud
● Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
● L‟alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas de tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres avaluacions és superior a 5.
RECUPERACIÓ
1 Si l‟alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A més a més, haurà de lliurar la feina d‟estiu que comptarà un 30% de la nota final.
7.6. Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries
Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs: - Estudi de la velocitat.
- Punt de fusió i ebullició de l‟aigua - Corrents de convecció
- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de capses de ressonància i diapasons
- Construcció de la maqueta d‟un volcà.
- Parts de l„ull i l‟oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del so reflexió i refracció
- Anàlisi del consum d‟energia a Mallorca - Equilibri tèrmic
- Efectes de la calor sobre els cossos.
A més, es realitzarà una sortida a Sa Duaia relacionant-ho amb els conceptes vistos a la unitat dels Ecosistemes de la Terra. De manera que es cobreix l‟objectiu d‟estudiar els ecosistemes de les Illes Balears.
7.7. Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d‟acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han previst per a cada una de les unitats didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d‟ESO s‟elaboraran individualment per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament. 7.8. Metodologia
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
7.9. Contribució a les competències bàsiques 1.-Comp. en comunicació
lingüística
2.-Comp. Matemàtica
3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital
5.-Competència social i ciudadana
6.-Competència cultural i artística
7.-Competència per aprendre a aprendre
8.-Autonomia i iniciativa personal
1 2 3 4 5 6 7 8
Unitat 1. L'estructura dels
ecosistemes. x x x x x x
Unitat 1. Els ecosistemes de la
Terra. x x x x x
Unitat 2. La dinàmica interna del
planeta. x x x x x
Unitat 3. El manteniment de la vida x x x x
Unitat 4. L'energia. x x x x x x x
Unitat 5. La calor i la temperatura x x x x x x
Unitat 6. La llum i el so. x x x x x x x
Unitat 7. El moviment. x x x x x x
8.PROGRAMACIÓDEFÍSICAIQUÍMICA3RESO
Encara que aquest curs la matèria de Ciències naturals s‟ha dividit en dues: Bilogia i geologia i Física i química, és un mateix professor que imparteix les dues matèries. Per motius pedagògics, s‟ha optat per no dividir les quatre hores setmanals en les dues matèries, sinó que s‟impartirà la matèria de Bilogia i geologia durant la primera meitat del curs, i la matèria de Física i química en la segona meitat del curs. Això implica que en la primera avaluació les qualificacions de les dues matèries seran iguals, i correspondran a la nota de la part de Biologia i geologia. En la segona i tercera avaluació cada matèria ja tindrà la seva nota corresponent. Els pares dels alumnes de tercer ja estan informats d‟aquest fet.
Tot i que el departament de Física i química també dóna la matèria de Biologia i geologia, en aquesta programació només s‟inclou la matèria de Física i química. La informació corresponent a la matèria de Biologia i geologia està inclosa en la programació del departament de Biologia i geologia.
8.1. Continguts i criteris d’avaluació.
U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA. - La ciència.
- La matèria i les seves propietats. Identificar les propietats i magnituds que serveixen per a caracteritzar la matèria així com les seves unitats
- Diferenciar entre magnituds fonamentals i derivades .
- Sistema internacional d‟unitats. Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...). - Factors de conversió. Realitzar canvis d‟unitats amb factors de conversió. - Elaborar taules i gràfics. El mètode científic.
- Manejar correctament material de laboratori. U.2: ESTATS FÍSICS DE LA MATÈRIA
- Propietats de sòlids, líquids i gasos. Distingir les propietats que diferenciïn els sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Teoria cineticomolecular. Utilitzar la teoria cineticomolecular per a interpretar les propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos.
- Canvis d‟estat. Saber anomenar els canvis d‟estat i interpretar-los utilitzant la teoria cineticomolecular
- Utilitzar instruments de mesura senzills (balança, proveta, termòmetre, etc.). - Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. Interpretar i explicar gràfiques
de refredament i escalfament de substàncies pures
- Lleis dels gasos. Saber predir i calcular el valor d‟alguna magnitud (volum, temperatura o pressió) d‟una massa de gas aplicant les lleis dels gasos.
U.3: COM ES PRESENTA LA MATÈRIA
- Classificació dels sistemes materials. Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies. Identificar exemples de la vida quotidiana.
- Separació dels components d‟una mescla amb tècniques com filtració, decantació, ...
- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/l.
- Solubilitat. Explicar el concepte de solubilitat i identificar els factors que afecten la solubilitat dels sòlids en els líquids i la dels gasos en els líquids.
U.4: PROPIETATS ELÈCTRIQUES I L’ÀTOM
- Electrostàtica. Explicar el fenòmen de l‟electrostàtica a través de diferents experiments
- L'àtom i les partícules que el formen. Models atòmics. Explicar els diferents models atòmics. Reconèixer la importància dels models i de la seva confrontació amb els fets empírics.
- Nombre atòmic i màssic. Calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom. - Àtoms, isòtops i ions. Radioactivitat. Distingir entre àtoms neutres i ions.
Identificar isòtops d‟un mateix element i conèixer algunes de les seves aplicacions
- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la Ciència.
U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS
- Els elements químics. Conèixer els símbols dels elements.
- Classificació dels elements, la taula periòdica. Explicar per què els elements s‟ordenen en períodes i grups
- Utilització de la taula periòdica. Diferenciar entre metalls, no metalls i gasos nobles.
- Identificar els elements químics més comuns
- Conèixer com s‟agrupen els elements: àtoms, molècules i cristalls.
- Nomenclatura de compostos binaris. Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.
- Conèixer els compostos químics més comuns. U.6: CANVIS QUÍMICS
- Canvi físic i canvi químic. Diferenciar entre canvi físic i químic.
- Reaccions químiques. Representar reaccions químiques senzilles i ajustar-les. - Conservació de la massa en una reacció. Càlculs de massa en reaccions
químiques senzilles. Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa. - Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles. - Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida
diària i en la indústria.
- Valorar la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d‟increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.
- Reconeixer les aportacions de la indústria química en el desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.
- Criticar els efectes positius i negatius que produeixen els productes químics
- Valorar la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.
- Mostrar interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les reaccions químiques.
8.2. Possibles pràctiques de laboratori - Materials de laboratori - Normes de l‟ús del laboratori - Aplicació del mètode científic. - Canvi d‟unitats. Factors de conversió. - Mesura de la densitat
- Canvis d‟estat
- Activitats sobre la concentració de les dissolucions - Preparació de dissolucions
- Tècniques de separació de mescles - Coneixement dels elements químics - Reaccions químiques
8.3. Activitats complementàries i extraescolars
Està previst que els alumnes de 3er d‟ESO facin una sortida per visitar el Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears duran la segona avaluació. En aquesta visita ens parlaran de les característiques de la sang, la importància de la donació de sang, ...
8.4. Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d‟acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han previst per a cada una de les unitats didàctiques.
8.5. Metodologia
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en dossiers i fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar contestant.
8.6. Temporalització
1a AVALUACIÓ
2a AVALUACIÓ UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura. UD 2. Estats físics de la matèria
3a AVALUACIÓ
UD 3. Com es presenta la matèria UD 4. Propietats elèctriques i l‟àtom UD 5. Elements i compostos químics UD 6. Canvis químics
8.7. Criteris de qualificació
70% Examen
20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori
10% Actitud
- Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
- La nota final de curs és la mitjana de les 2 darreres avaluacions.
- Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d‟estiu. L'examen representa el 70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer mitjana s'haurà d'obtenir una nota superior a 3'5 a l'examen.
9. PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA DE 4T D’E.S.O 9.1. Objectius
- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.
- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en moviment com sobre els que estan en repòs.
- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.
- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les forces gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes d‟aquestes forces sobre el nostre planeta.
- Reconèixer les formes d‟energia i les seves transformacions, així com la seva conservació en els sistemes físics.
- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d‟energia en forma de calor en un motor, etc.
- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió, etc.) i explicar com es produeixen.
- Conèixer la importància de la química del carboni.
- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran importància, així com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets observables en la naturalesa.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a motor del desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el
9.2. Continguts
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. Conceptes
- L‟estructura de l‟àtom. El sistema periòdic dels elements químics.
- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L‟enllaç químic: enllaços iònic, covalent i metàl·lic.
- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d‟enllaç. Estudi experimental.
Procediments
- Classificar els elements en metalls i no metalls
- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic - Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç iònic. - Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç covalent. - Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç metàl·lic. Actituds
- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor coneixement de les seves propietats.
- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les substàncies i les seves característiques bàsiques.
Tema 2. Formulació inorgànica. Conceptes
- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les normes de la IUPAC.
Procediments
- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC. Actituds
- Valoració de la utilització d‟una nomenclatura comú.
Tema 3. La reacció química. Conceptes
- Interpretació d‟una reacció química com a ruptura i formació d‟enllaços. - El mol com a unitat de quantitat de substància.
- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques. Dissolucions. Gasos.
- Intercanvi d‟energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.
- Velocitat de reacció. Disseny i realització d‟experiències per determinar els factors que la poden modificar.
- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers vius i amb la indústria.
Procediments
- Identificar correctament una transformació química.
- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l‟efecte dels distints factors que afecten a la velocitat de reacció.
- Resolució d‟activitats i exercicis d‟aplicació. - Resolució de problemes
Actituds
- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes. - Relacionar l‟evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants. - Mantenir unes normes de seguretat, d‟ordre i de neteja en el laboratori.
Tema 4. Formulació orgànica. Conceptes
- Interpretació de les peculiaritats de l‟àtom de carboni: possibilitats de combinació amb l‟hidrogen i altres àtoms.
- Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de l‟increment de l‟efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.
- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius. - Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l‟origen i desenvolupament de la vida.
Procediments
- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.
- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs, alcohols i àcids orgànics senzills.
Actituds
- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en l‟obtenció de productes útils per les nostres activitats quotidianes.
- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva recuperació i el reciclatge.
Moviment i Forces
Tema 5. El moviment Conceptes
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis. - Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l‟estudi
experimental de la caiguda lliure. -
Procediments
- Disseny i realització d‟experiències per a l‟anàlisi dels distints tipus de moviments senzills.
- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.
- Estudi de fenòmens d‟inducció per a l‟obtenció de la llei de caràcter universal sempre que sigui possible.
- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana. - Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem. -
Actituds
- Disposició científica davant el plantejament d‟interrogants al voltant de fets que ocorren al nostre entorn.
- Potenciació del treball individual i en equip.
- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
Tema 6. Les forces. Conceptes
- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d‟interacció. - Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament. Procediments
- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial. - Composar i descomposar forces.
- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten, tractant d‟explicar els seus moviments senzills.
- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.
- Disseny i realització d‟experiències que permeten comprovar una hipòtesi determinada.
- Resolució d‟activitats i exercicis numèrics -
Actituds
- Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d‟experiències i mesures, així com en la seva representació.
- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians. - Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l‟elaboració i presentació
d‟exercicis, informes, activitats, etc.
- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en l‟expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.
Tema 7. Forces gravitatòries. Conceptes
- L‟astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l‟Univers. - El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric. - Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de
l‟enfrontament entre dogmatisme i llibertat d‟investigació. Importància del telescopi de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos. - La concepció actual de l‟Univers. Valoració d‟avenços científics i tecnològics.
Aplicacions dels satèl·lits. Procediments
- Descriure els principals components cosmològics de l‟Univers. - Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.
- Calcular les forces d‟atracció entre els cossos.
- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben. - Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.
Actituds
- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l‟ordre cosmològic universal.
- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre planeta, sinó també a tot l‟Univers.
Energia, treball i calor. Tema 8. Treball i energia. Conceptes
- Valoració del paper de l‟energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i inconvenients de les diverses fonts d‟energia.
- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d‟energia: cinètica i potencial gravitatòria.
- Estudi de l‟eficàcia en la realització d‟un treball: concepte de potència. - Llei de conservació i transformació de l‟energia i les seves implicacions. Procediments
- Obtenció de la informació mitjançant l‟observació natural.
- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l‟energia i el treball.
- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen transformacions d‟energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.
- Utilització del Principi de Conservació de l‟Energia Mecànica aplicant-lo a aparells i màquines d‟ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums i rendiments.
- Anàlisi d‟algunes màquines simples.
Actituds
- Valoració de la importància que les magnituds d‟energia, treball i potència tenen en la indústria i la tecnologia.
- Valoració de la necessitat d‟explotar racionalment les fonts d‟energia, sobre tot aquelles que no són renovables.
Tema 9. Forces i pressions en fluids. Conceptes
- La pressió. Principi fonamental de l‟estàtica de fluids.
- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d‟experiències per posar-la de manifest. - Principis de Pascal i d‟Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.
Procediments
- Disseny i realització d‟experiències amb emissió d‟hipòtesis i control de variables per a determinar magnituds com la pressió i la força de l‟empenta deguda als fluids. - Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana. Actituds
- Disposició al plantejament d‟interrogants davant els fets que passen al nostre entorn. - Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i
realització d‟experiències.
- Responsabilitat i prudència en la pràctica d‟esports relacionats amb la nàutica.
- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra vida quotidiana.
Tema 10. Transferència d’energia: calor. Conceptes
- Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.
- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d‟estat i dilatació - Equivalència entre calor i treball
- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació Procediments
- Canvi d‟unitats de la temperatura - Calor absorbit i cedit en un canvi d‟estat
- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d‟estat - Pas de calories a joules
- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana
Actituds
- Diferenciar entre temperatura i calor
- Identificar la calor com a transferència d‟energia
- Ser conscient de la importància de l‟aïllament en l‟estalvi energètic casolà 9.3. Criteris d’avaluació
Amb els següents criteris d‟avaluació s‟indica quins són els objectius mínims que s‟ hauran d'assolir.
1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir d‟altres preexistents.
2. Diferenciar entre processos físics i químics. 3. Saber utilitzar la taula periòdica.
4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes numèrics. 5. Distingir els distints tipus d‟enllaç i conèixer les propietats del compost format.
6. Formular correctament compostos inorgànics.
7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d‟equacions químiques prèviament ajustades. 8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals. 9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i
insaturats.
10. Descriure les característiques d‟un moviment a partir de gràfics espai-temps i velocitat- temps.
11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i uniformement accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les unitats de velocitat I acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.
12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la dinàmica. Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en relació a altres cossos.
13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d‟objectes sobre els quals actuen forces constants.
14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l‟atracció entre masses i l‟acceleració de la gravetat en els planetes.
15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució de problemes.
16. Explicar la conservació de l‟energia i la seva importància en els sistemes físics. Relacionar la variació de l‟energia mecànica que s‟ha produït en un determinat procés amb el treball que s‟ha realitzat.
9.4 Temporalització
Els continguts es distribuiran en tres grans blocs: BLOC 1 .- L‟àtom i els canvis químics
BLOC 2 .- Moviment i Forces BLOC 3 .- Energia, treball i calor.
La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats que es realitzaran és la següent:
1a AVALUACIÓ
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. Tema 2. Formulació inorgànica. Tema 3. La reacció química. 2a
AVALUACIÓ
Tema 4. Formulació orgànica. Tema 5. El moviment.
Tema 6. Les forces. Forces gravitatòries. 3a
AVALUACIÓ
Tema 7. Treball i energia
Tema 8. Forces i pressions en fluids. Tema 9. Transferència d‟energia: calor. 9.5. Criteris de qualificació
Examen 80 %
Feina diària Pràctiques de laboratori
Actitud
20 %
● Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
● La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part.
● Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de tota la matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà de lliurar la feina d'estiu (20% de la nota).
9.6. Pràctiques de laboratori
- Observació de propietats de diferents elements químics. - Classificació de substàncies segons el tipus d‟enllaç. - Estudi dels factors que influeixen en una reacció química. - Estudi del moviment rectilini uniforme.
- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat. - La força de fregament.
- Càlcul de g amb el pèndol.
