B a rc elona
2
La imatge
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- Els Mossos ja són aquí
De portada
- L’educació viària a les escoles, clàssic d’èxit
A fons
- Presents també a les platges de la ciutat
Notícies GuB
- Dos anys d’atenció psicològica integral - Cent noves places d’agent per al 2004 - Permissos de mudança i transport per internet
Bravo Charlie November
- Balanç de la campanya de sorolls 2004
Som notícia
Seguretat viària
- Velocitat, primera causa d’accident a ciutat
Parlem de...
- Atenció especialitzada per als turistes
Marc legal
- Noves normes per a la presó provisional
L’expert opina
- Rafael Olmos, director del Servei Català de Trànsit
Recorda
- Actuació bàsica en un accident de trànsit
Formació
- Convergència mundial en mediació
Taula rodona
- Reduir el soroll, per poder viure millor
El reportatge
- Arriba la promoció 74 de nous guàrdies
La nostra història
- En Xànxes, municipal vuitcentista
La nostra gent
- Tota una vida de servei al Radar
Activitats esportives i socials
- Una caravana de policies solidaris - VI aplec motorista de policies i bombers - Ascens de l’equip de bitlles CEGUB
El tauler
Els nostres convidats
- Carles Quílez, escriptor i periodista
Desconnecta
- Passatemps i humor
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Sergi Amposta, Juani Gómez, Màrius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas i Susana Suárez ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra, Sara Puerta
Redacció:Susana Suárez, Míriam Ortega Col·laboradors en aquest número: Joaquim Arandes, Enric Roig, Germán Abril, Manel Cumelles, Salvador Martí
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
B a rc elona
4
Editorial
F
inalment, els Mossos d’Esquadra patrullaran per Barcelona. Des del passat 21 de juny, 200 agents de la policia autonòmica són presents a set zones turístiques de la ciutat, com a avanç dels 700 mossos que la propera tardor desembarcaran als nostres carrers en l’inici del seu desplegament a la capital catalana.Els nous agents vindran a omplir el buit creat per les places vacants que la Policia Nacional ja va anunciar que no podria cobrir i excerciran la seva feina en diferents punts amb important afluència turística i relacionada amb l’oci: les platges, la plaça Catalunya, el carrers Escudellers i
Montcada, la Sagrada Família, la Catedral, i només de nit, el Born. La seva tasca es durà a terme coordinadament amb la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional.
És una bona notícia per a tots els ciutadans i per a Barcelona en general, que en convertir-se en un destí turístic internacional de primer ordre, ha
d’estar a l’altura de la seguretat que esperen trobar els seus visitants –i també els seus residents– per tal de mantenir i no desincentivar-ne la seva afluència.
També és una bona notícia per a la Guàrdia Urbana, que comptarà amb l’activa col·laboració d’un noucos policial en diferents zones calentesde la ciutat que servirà com a rodatge per a la futura coordinació en la que ja es treballa amb vistes al
desplegament de la tardor.
Els Mossos
ja són aquí
B a rc elona
5
De portada
E
ntre 800 i 1.000 nens d’entre 10 i 12 anys van participar en la 5ª Jor-nada interactiva d’Edu-cació Viària, organitzada per la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament al parc de la Ciutadella.Aquest acte s’ha convertit en tot un clàssic del programa de "La Guàrdia Urbana a les Escoles", un projecte de col·la-boració entre el cos municipal de policia i els centres escolars, enfocat a la millora de la formació dels escolars barce-lonins en conceptes de seguretat viària.
Amb motiu d’aquesta cinquena jornada, van instal·lar-se al passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella els ja tradicionals tallers d’activitats com jardineria, manualitats, primers auxilis, esports, maquillatge, transports, prevenció, formació canina, hípica i comunicació, on van participar diverses organitzacions i institucions municipals. La major novetat d’enguany es trobava al taller de civisme, on els nens van poder penjar una cinta de colors amb un bon desig per formar un paraigües del civisme.
L’educació viària a les
escoles
,clàssic d’èxit
Entre 800 i 1000 nens
van participar en la
5a Jornada interactiva
d’Educació Viària
En aquesta jornada de cloenda del programa de seguretat viària, l’estrella va tornar a ser el campionat de pràctiques de circulació amb bicicleta "Ciutat de Barcelona", que celebrava en aquest 2004 la seva 15a edició. Trenta nens i nenes de diversos centres escolars dels districtes on s’ha realitzat el programa durant el curs 2003-04 van demostrar la seva aptitud cívica amb la bicicleta.
L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va assistir al lliurament de premis del campionat, celebrat al final de la jornada. Clos va entregar les medalles i regals als nens i nenes participants al campionat acompanyat, entre d’altres autoritats, pel gerent del Sector de Seguretat i Mobilitat, Joan Albert Dalmau, el regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, i el superintendent de la Guàrdia Urbana, Luis Alfonso Vidal.
La festa de cloenda del programa "La Guàrdia Urbana a les escoles" va aplegar
enguany prop de mil nens al parc de la Ciutadella. Amb l’objectiu de fomentar la
convivència i millorar la seguretat viària, aquest projecte de col·laboració en la
formació dels escolars en matèria de civisme i prevenció compleix 21 anys.
B a rc elona
6
De portada
Un programa amb història
A partir de l’elaboració, l’any 94-95, dels materials per a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) consistents en la
resolució de casos pràctics, el programa “La Guàrdia Urbana a les escoles” va optar per a l’abandonament progressiu d’un model de formació conceptual i l’assumpció d’un altre de raonament i reflexió, menys teòric.
És en aquesta línia que es van crear l’any 2000, per als escolars de primer cicle d’ESO, la publicació "Del pedal al motor", que forma part de la programació que s’adreça a centres de
secundària i batxillerat i es presentarà renovada el pròxim mes de setembre. També es publicarà a principis del pròxim curs escolar una nova versió
En aquest curs, el
programa ha continuat la
col·laboració amb els
mestres i personal docent
dels materials elaborats per als nens de primària juntament amb l’Instituto Mapfre de Seguridad Vial, que ha renovat la seva confiança en aquest programa signant un nou conveni de col·laboració.
En aquest curs escolar, "La Guàrdia Urbana a les escoles" ha continuat la línia de treball endegada fa uns anys en col·laboració amb els mestres i personal docent.
Enguany, l’objectiu genèric comú a les diferents etapes educatives ha incidit especialment en la promoció del civisme. Per tal d’assolir l’objectiu de formar els nens en edat escolar com a bons ciutadans del futur, el Servei d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana va elaborar un programa d’intervencions pedagògiques dutes a terme per l’equip de monitors, un total de 20 agents de districte que compagina altres activitats del servei amb la seva tasca com a monitors a les escoles.
Els monitors d’educació viària proposen als grups activitats de reflexió sobre el comportament en situacions quotidianes i els proporcionen formació en el respecte a les normes de trànsit, les bones pràctiques ciutadanes i el civisme.
Els monitors que imparteixen sessions formatives durant el curs guien els escolars en el Parc Infantil de Trànsit
7
"La Guàrdia Urbana a les escoles" neix el
1983 com a successor de l’antic projecte
"Educación Vial". El nou programa es crea
amb la idea de potenciar la col·laboració
entre la Guàrdia Urbana i els centres
educatius de la ciutat. El curs 83-84, es va
organitzar un programa pilot a quatre
escoles del districte de Les Corts que va
servir posteriorment com a embrió del
programa a tota la ciutat. Al 1990, amb
l’entrada en vigor de la LOGSE, el
programa es va revisar, tot creant una
estructura de monitors a cada districte i
elaborant un paquet de material per als
cursos. És en aquest moment quan neix
l’Eix Transversal d’Educació Viària, un
concepte creat a partir de la definició del
projecte educatiu per etapes, que estableix
paràmetres per al disseny curricular, la
programació de cicle i les unitats
didàctiques per a les etapes d’educació
infantil i primària. L’any 2001-02 el
conveni signat amb l’Institut Joan Amades
va permetre a la Guàrdia Urbana editar un
lot de material d’educació viària per a
persones amb deficiències visuals.
La Seguretat Viària, l’escola i la Guàrdia Urbana
Agents i monitors de la Guàrdia Urbana van participar amb els nens als tallers instal·lats al passeig dels Til·lers, al recinte del Parc de la Ciutadella
L’any passat, 38.372
alumnes de 259 centres
educatius van seguir
aquest programa
Aconseguir un comportament responsable, autònom i en sintonia amb la bona convivència entre els usuaris de la via pública és la finalitat principal del treball dels monitors, en estreta col·laboració amb el personal docent responsable dels grups de nens i nenes.
El curs passat, un total de 38.372 alumnes de 259 centres educatius de Barcelona van seguir aquest programa. Per poder valorar amb exactitud les dades d’enguany s’haurà d’esperar al proper mes d’octubre, moment en el qual apareixeran publicades en la memòria del programa les xifres globals del curs 2003-04.
B a rc elona
8
A fons
Presents també a les
platges
de la ciutat
Durant les vacances, la gran afluència de banyistes i turistes a les platges els
con-verteix en objectiu preferent d’una delinqüència i incivisme que aprofita els
des-cuits i la relaxació de l’estiu. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana organitza un
ser-vei especial que vetlla perquè els ciutadans puguin gaudir del litoral barceloní.
C
om a zona de gran afluència durant la temporada d’estiu, les platges registren un alt nombre de delictes i faltes. Per aquest motiu, la Guàrdia Urbana hi organitza un dispositiu de vigilància intensiva durant tot aquest període, que es manté en nivells de normalitat du-rant la resta de l’any.Enguany, el desplegament espe-cial de la Guàrdia Urbana per la temporada alta a les platges es rea-litza des del 24 de maig al 24 de se-tembre, amb agents fixes als mòduls de la Barceloneta, Sant Sebastià, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella i Nova Mar Bella i un dispositiu de personal de patrulles.
Els mòduls suposen un punt de referència en la seguretat per als banyistes víctimes de furts o bé per aquells ciutadans que vulguin de-nunciar qualsevol tipus d’infracció
administrativa com la venda ambulant o l’accés d’animals a les platges, algunes de les infraccions més recurrents durant aquesta temporada.
Els robatoris a banyistes
o vehicles i la venda
ambulant són les faltes
més comunes a la platja
200 agents de Mossos d’Esquadra van
sumar-se el passat 21 de juny al dispositiu
de vigilància de les zones de major afluència
turística de la ciutat, en previsió de
reemplaçar en les seves competències els
agents del Cos Nacional de Policia que
venien desenvolupant aquestes tasques.
Els agents de la policia autonòmica són
responsables de set zones concretes de la
ciutat repartides entre les platges, la plaça
Catalunya, els carrers Escudellers i
Montcada, la Sagrada Família, la Catedral i,
només a la nit, també el Born. La Guàrdia
Urbana continuarà fent-se càrrec de 21
zones de la ciutat, mentre el CNP, vetllarà
per la seguretat en 16, durant aquest estiu.
Mossos, el relleu del CNP a les zones turístiques
9
El Pla de Seguretat de les
Platges destaca tres àrees
d’actuació: vigilància,
sorra i zona d’influència
Sant Joan, la data clau
Els 122 nous agents, llicenciats en la
promoció 74, van incorporar-se la nit
del passat 23 de juny al servei de la
Guàrdia Urbana com a agents en
pràctiques, coincidint amb el reforç del
dispositiu de vigilància de les zones de
platja per la revetlla de Sant Joan.
Junt amb aquesta dotació d’agents fixa i perma-nent, s’estableix un servei de vigilància a les platges d’agents a peu, en bicicleta o de paisà, segons el vo-lum d’afluència de persones.
Tots els agents han rebut formació específica a través d’un curs intensiu per a aquest tipus de ser-vei, segons el Pla de Seguretat de les Platges, iniciat l’any 1992. Actualment, aquest pla distingeix tres àrees d’actuació per als cossos de seguretat: la vi-gilància, la zona de la sorra –on es
poden donar comportaments incívics o robatoris–, i la zona d’influència a l’exterior de les platges, com les vies d’accès a la platja o els aparcaments pròxims.
Coordinació
Durant aquests mesos estivals, la coordinació entre la UT1 i la UT10 es veu reforçada. Ambdues unitats uti-litzen el mateix canal per
distribuir-se les diferents intervencions en funció de la pro-blemàtica de conflictivitat, i treballen en estreta col·laboració amb la resta d’entitats que exerceixen a les platges urbanes. Durant l’any, els responsables d’aquestes UTs són els encarregats de seguir un pro-grama de reunions periòdiques amb aquestes
enti-tats –Creu Roja, Parcs i Jardins, etc.– a fi d’aconseguir la màxima homo-geneïtat en les actuacions, gestionar els recursos disponibles de manera eficient i valorar l’actuació en cam-panyes anteriors. Enguany, es va de-cidir reforçar el servei de cara a les vacances i a la celebració del Fòrum, que feia preveure un augment de les intervencions a les zones de costa. També aquest any, per prime-ra vegada, la Fundació Europea d’Educació Ambien-tal (ADEAC–FEEE), ha atorgat diferents banderes blaves a les nostres platges. La distinció certifica que la platja garanteix la possibilitat d’aigua neta; servei de vigilància i primers auxilis; facilitat en els accessos; senyalització adecuada; activitats d’edu-cació ambiental i prohibició d’accés als animals.
Durant l’estiu, alguns agents canvien pantalons llargs i camisa per pantalons curts i samarreta de màniga curta
B a rc elona
10
Notícies GuB
L
’exercici d’algunes professions comporta un major risc de presentar problemes psicolò-gics i caure en l’abús de substàncies. En un nivell més greu, poden donar-se veritables trastorns psiquiàtrics, difícils de detectar i tractar. Les professions en contacte freqüent amb el con-flicte, que impliquen l’ús de l’autoritat i la força i on s’utilitzen armes, són fermes candidates a entrar dins d’aquesta categoria de risc.Els subjectes que presenten aquestes patologies manifesten, com a conseqüència, major absentisme laboral, incidents dins de la seva activitat habitual i per tant, sancions disciplinàries que sovint empit-joren la seva situació clínica.
Aquest contexte i el fet de desenvolupar una activitat de gran responsabilitat envers la població general justifica intervencions preventives i te-rapèutiques en el col·lectiu de la Guàrdia Urbana, com el PAIGUM. La favorable acollida i l’èxit de programes similars en altres col·lectius de risc del país va impulsar la creació d’aquest projecte espe-cífic per al Cos de la Guàrdia Urbana: el Pla d’Aten-ció al Guàrdia Urbà Malalt.
El programa compleix ara dos anys de funciona-ment. Es tracta d’un pla de tractament individualit-zat i confidencial adaptable a cada situació especí-fica. El seu objectiu és la reincorporació progressi-va i efectiprogressi-va del guàrdia en el seu lloc de treball ha-bitual.
Durant els dos anys del seu funcionament, el PAIGUM ha atès prop de 100 agents. Els motius de sol·licitud de consulta han estat principalment tres: tractament de malalties ja establertes; sol·licitud de suport psicològic per presentar alteracions psíqui-ques inicials com insomni, ansietat, irritabilitat,
nerviosisme, etc; i petició de suport en problemàti-ques d’alcoholisme i addicció a d’altres substàncies. D’aquesta manera, es pot valorar com a positiva l’experiència d’aquest programa, que ha acomplert així els tres objectius bàsics pels quals es va crear el 2002. El PAIGUM pretenia facilitar una oferta àm-plia per al col·lectiu en tractament especialitzat en psiquiatria i psicologia, reforçant el ventall ja exis-tent i, a la vegada, crear la possibilitat de la doble cobertura assistencial en aquestes especialitats , per tal d’assolir curacions més ràpides i efectives. D’al-tra banda, amb aquest pla s’intentava assistir aquells agents que presenten alteracions inicials psicològiques, molts dels quals romanen d’alta la-boral i poden evolucionar a patologies més comple-xes si no reben el suport adient. El PAIGUM ha acomplert també la seva intenció d’assistir els membres del Cos amb addiccions, especialment d’alcohol, com succeeix a qualsevol altre col·lectiu, que poden no ser conscients del seu problema.
La Guàrdia Urbana edita periòdicament recordatoris per als guàrdies de la possibilitat d’acollir-se al PAIGUM
Dos anys d’atenció
psicològica
integral
11
L
’últim procés de selecció –promoció 75– esva obrir el passat 25 de maig amb la publi-cació de les bases per cobrir cent noves pla-ces d'agent de la Guàrdia Urbana de Barce-lona al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El ter-mini de presentació d'instàncies va finalitzar el dia 14 de juny. Aquestes noves 100 places d’agent se sumen a les 416 convocades entre els anys 2000 i 2003 per al Cos de la Guàrdia Urbana. Precisament en aquestes dates, la promoció número 74 ha fina-litzat el període de formació a l’Escola de Policia de Catalunya. Els aspirants es van incorporar a partir del 23 de juny com a agents en pràctiques.
Per a més informació, podeu adreçar-vos a la web www.bcn.es/guardiaurbana, o als telèfons 010,
93 291 51 08 (selecció de personal de la Guàrdia Urbana) i 93 402 77 40 (Ajuntament).
El 25 de maig es va obrir l’últim procés de selecció per a la incorporació de cent nous agents
Cent noves places
d’agent per al 2004
Permissos de mudança
i transport per internet
La convocatòria de cent noves places d’agent de la Guàrdia Urbana representa un
pas endavant en la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona, expressada en el
Pro-grama d’Actuació Municipal (PAM) per aquest mandat, d’incorporar nous agents i
rejovenir la plantilla del Cos per respondre a les necessitats de la ciutadania.
D
es de l’1 de juny, la Guàrdia Urbana ofereix un nou servei que permet sol·li-citar les Autoritzacions de Transport Especial per les vies de la ciutat de Barcelona a través de l’apartat de tràmits i ges-tions de la web oficial de l’Ajuntament, www.bcn.es. Per accedir al servei, cal estar prè-viament registrat com a usuari, mitjançant un registre personal amb totes les garanties jurídi-ques en matèria de protecció i confidencialitat de dades. La clau d’accés al nou aplicatiu la pro-porciona l’oficina de la Unitat de Circulació de la Guàrdia Urbana.El nou aplicatiu es concep dins d’un projecte global de millora i agilitació d’alguns dels trà-mits competència de la Guàrdia Urbana. En aquests moments, ja funciona la sol·licitud per internet del permís de mudança i de transports especials.
B a rc elona
12
Balanç de la campanya
de
sorolls
2004
L
a campanya d’actuació preferent dirigida a con-trolar l’excés de soroll provocat per vehicles es va tancar amb un total de 2.909 denúncies i 97 immobilitzacions de vehicles.Del 18 al 28 de maig, es van vigilar especialment les infrac-cions com circular amb un vehi-cle que superés els límits de decibels establerts o amb esca-pament lliure; la detecció de reformes mecàniques que afec-ten el nivell d’emissió sonora del vehicle o l’incompliment dels
terminis d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV). Enguany, s’ha dedicat especial atenció a l’ús inde-gut de senyals acústics i la conducció amb música a volum elevat i amb les finestres del vehicle obertes. Durant onze dies la totalitat dels efectius de la Guàrdia Urbana va realitzar una campanya intensi-va de l’acció de vigilància de contaminació acústi-ca produïda per usos incorrectes dels vehicles. Com a reforç, s’hi van destinar en exclusiva 38 patrulles (28 de dia i 10 de nit) proveïdes d’un aparell sonò-metre per a les medicions en punts de control fixes i mòbils per tota la ciutat i amb major presència en punts d’especial incidència de la contaminació acústica.
Com a resultat, van ser denunciats un total de 2.909 conductors d’entre els 4.645 vehicles inspec-cionats durant la campanya. La majoria d’aquestes denúncies per soroll es van tramitar per defectes del silenciador (incomplet, deteriorat o sense aquest dispositiu), per circular amb un vehicle amb un nivell de soroll per sobre dels límits establerts i
per forçar marxes o accelerar bruscament. Tanma-teix en aquesta campanya els agents van enfocar especialment els seus esforços en avisar i sancionar respecte les infraccions voluntàries com l’ús inde-gut de senyals acústiques (39 sancions) o circular amb la música a un volum elevat amb les finestres obertes (34 sancions).
Com a mesura més immediata, 97 vehicles van quedar immobilitzats en superar alarmantment el nivell de sorolls permès. En el 67% dels casos d’im-mobilització es tractava de ciclomotors, en el 18,5% de motocicletes i en el 14,5%, d’altres tipus de vehicles.
Campanya 2004
Vehicles inspeccionats 4.645
Denúncies 2.909
Denúncies per sorolls 2.488
Denúncies per reformes que afecten
al nivell sonor o no haver passat la ITV 421
Vehicles immobilitzats 97
Ciclomotors 65
Motos 18
Altres 14
L’actuació preferent sobre l’excés de soroll produït per vehicles va finalitzar amb
4.645 inspeccions durant els onze dies de duració de la fase intensiva de control.
La campanya va concloure amb el 69% dels vehicles denunciats per sorolls, per
reformes que afecten el nivell sonor o per no haver superat la ITV.
Bravo Charlie November
Campanyes de soroll
2001 12.858 denúncies
2002 11.053 denúncies
2003 8.984 denúncies
B
a rc elona
Som notícia
13
Un equip dels serveis
infor-matius de Telecinco va
acom-panyar una patrulla de Les
Corts per tal de recabar informació sobre
la campanya de sorolls.
El programa "La tarde de todos"
d'Onda Rambla va entrevistar
l'agent Emilia Busquets, de la
Unitat d'Accidents. Busquets va explicar la
seva experiència personal dins del cos, amb
motiu del 25è aniversari de la incorporació
de la dona a la Guàrdia Urbana.
La cadena Teletaxi TV va entrevistar el
sergent Casimiro Conde per tal d’elaborar
un reportatge sobre la Central de
Coman-dament de la Guàrdia Urbana.
BTV va entrevistar el caporal
Celestino Suàrez, de la UT 3,
i es va fer ressó de la seva participació en
l'expedició solidària
Motoforpeace
.
Onda Rambla va acompanyar un
cotxe radar i el caporal Martí , de
la Unitat de Circulació, va
explicar-ne el funcionament i l'experiència durant
tots els seus anys en aquesta unitat.
B a rc elona
14
Seguretat viària
"La velocitat a les ciutats" va ser l’epígraf triat enguany per a la XI edició del
Fò-rum Barcelona de Seguretat Viària. Experts en circulació viària i medicina
post-traumàtica van exposar les principals conseqüències de la conducció amb excés de
velocitat a les zones urbanes com Barcelona.
Velocitat,
primera
causa d’accident a ciutat
L
’acte va ser inaugurat pel regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, junt amb el president de la Fundació RACC, Sebastià Sa-lavadó, i el president de l’asso-ciació de Prevenció d’Accidents de Trànsit (P(A)T), Xavier Parés.Anna Ferrer, responsable del Pla a l’Ajuntament de Barcelona, va obrir el primer bloc d’inter-vencions amb l’exposició sobre el Pla Municipal de Seguretat Viària a Barcelona (2004-2007).
Ferrer va destacar els diferents àmbits d’actuació recollits en el pla, com el control de velocitat, la pa-cificació del trànsit en les xarxes viàries locals, l’a-compliment de les senyalitzacions o la necessitat d’una major responsabilitat individual en la con-ducció a la ciutat. El pla recull per primera vegada una relació dels punts de la ciutat on es produeixen més accidents. A la llista, les rondes ocupen el pri-mer lloc en nombre d’atropellaments i accidents mortals en vehicles de dues rodes. Per a Ferrer, el motiu principal dels accidents a les poblacions és "la falta d’atenció" per part de conductors i via-nants. L’excés de velocitat és una altra de les cau-ses més comunes d’accidents a la ciutat comtal i ha esdevingut un dels eixos "prioritaris" en el Pla d’Ac-tuació 2004–2005 de la Guàrdia Urbana, segons va assenyalar l’intendent en cap de la Unitat de Circu-lació, Josep Royuela. L’intendent va posar èmfasi en el profit de les noves tecnologies –els radars–, la utilització de la investigació i la comunicació com a eines principals per controlar la velocitat a la xarxa bàsica de circulació i a les rondes.
Les conseqüències
Montserrat Bernabeu, cap de la Unitat de Dany Cerebral de l’Institut Guttmann, va destacar que a Catalunya es produeixen cada any 630 nous casos de traumatisme craneoencefàlic a causa dels acci-dents. Aquest tipus de traumatisme, junt amb les lesions medul·lars, són “les pitjors lesions en una persona després de la mort”. Bernabeu va il·lustrar amb dades com el 54% d’aquest tipus de lesions afecta a joves d’entre 16 i 30 anys, i va assenyalar
L’excés de velocitat és
una de les causes més
recurrents en el accidents
registrats a Barcelona
15
la prevenció com a "única mesura" per evitar els 120 nous casos de discapacitació severa i 240 de moderada que es registren cada any a Catalunya.
Les tecnologies i les noves mesures viàries poden contribuir enormement a pal·liar aquesta xifra. A diferents ciutats espanyoles, ja s’han dut a terme pràctiques amb les anomenades "zones 30" que, a diferència de les zones residencials o les exclusives de vianants, no suporten gran volum de trànsit ni configuren una via principal i poden mantenir, per tant, la prioritat de pas per als vehicles. Com a avantatges principals, Alfons Perona, secretari exe-cutiu de la Fundació RACC, va destacar la seva ren-dibilitat social i la reducció del volum de trànsit que comporten.
Les noves eines tecnològiques també van jugar un paper important en aquesta XI edició del Fòrum Barcelona de Seguretat Viària. En aquest marc, Jyt-te Thomsen, enginyera de camins d’INTRA, va pre-sentar el Projecte Prosper, un sistema intel·ligent d’adaptació de la velocitat dels vehicles que perse-gueix la reducció d’accidentalitat a través de meca-nismes reductors de la velocitat.
L’experiment principal del Projecte Prosper con-sisteix a incorporar un limitador de velocitat al vehicle (ISA, Intelligent Speed Adaptation), que rep el senyal GPS via satèl·lit i, ajudat per una base de dades on l’automòbil emmagatzema els mapes di-gitals de les ciutats amb els límits de velocitat
per-mesos, el mateix vehicle rectifica la velocitat de circulació del conductor. En el moment que el con-ductor excedeix la velocitat permesa, la unitat CPU del cotxe es comunica amb el servomotor, el qual regula la resistència de l’accelerador. D’aquesta ma-nera, tot i que el conductor vulgui accelerar ja no li és possible. El projecte pilot s’ha testat a Mataró, a més d’altres ciutats europees, i ha obtingut reac-cions favorables entre els usuaris: prop del 93% dels conductors participants va opinar que l’ISA contribueix a reduir les morts i lesions en accidents.
Durant l’acte també es van presentar els guan-yadors de la IX edició del Premi Barcelona de Segu-retat Viària Memorial M. Àngels Jiménez. Enguany els guardons van recaure en la campanya "Stop Ac-cidentes" i en el periodista de La Vanguardia, Ma-nuel Díaz Iriarte.
Al final de la jornada, el regidor Jordi Hereu va destacar la importància de “reduir la velocitat a les zones urbanes per abaixar també el nombre d’accidents”, i va remarcar l’eficàcia de la utilitza-ció de sistemes de control de velocitat en vies ràpi-des i semàfors en urbanes, “sempre i quan els ciu-tadans en siguin conscients”.
Les tecnologies i noves
mesures viàries han
de contribuir a reduir els
accidents de trànsit
A l’esquerra, el lliurament del premi Memorial M. Àngels Jiménez. A baix, Josep Royuela en la seva intervenció
13.434 lesionats i 46 morts en accidents de trànsit El 63% eren homes i el 37% dones
Els lesionats
5 de cada 10 eren menors de 30 anys 1 de cada 10 eren majors de 60 anys
Les víctimes mortals
4 de cada 10 eren menors de 30 anys 2,5 de cada 10 eren majors de 60 anys
Les xifres de 2003 a Barcelona
B a rc elona
16
Parlem de...
Amb l’arribada de l’estiu el nombre d’estrangers que visita Barcelona es multiplica
i també els delictes on s’hi veuen implicats. Per aquest motiu, a la Guàrdia Urbana
funciona des del 1989 l’Oficina de Turisme Atenció, ubicada a la UT1, la missió de
la qual és facilitar els tràmits als turistes víctimes d’algun delicte.
A
partir dels anys 80, el nombre d’estrangers que visita Barcelona va augmentar consi-derablement. Malhauradament, d’entre ells, un nombre elevat es converteixen en víctimes d’algun delicte o falta. Per facilitar-los els tràmits, el 1989 es va crear el servei de Turisme Atenció de la Guàrdia Urbana, un departament ubicat a la seu de la UT de Ciutat Vella. Aquest servei va néixer amb l’objectiu d’erigir-se com a referent policial pels estrangers que no coneguessin l’idioma autòcton. Les seves funcions principals van des de rebre les víctimes de delictes; fins a informar sobre tràmits posteriors i coordinar els serveis necessaris com ara l’assistència sanitària o els recursos d’emergència de Serveis Socials. Posteriorment, i a partir de diferents acords entre els diversos cossos policials a Barcelona, es coordina ja el tràmit de la denúncia amb el Cos Nacional de Policia. Els agents de la Guàrdia Urbana van rebre competència per gestionar les denúncies i fer-les arribar a la comissaria ells mateixos, evitant que lavíctima hagués de comparèixer a les dependències del CNP en un segon tràmit. Des del mes de maig d’enguany, juntament amb els membres de la Guàrdia Urbana hi treballa personal de Turisme de Barcelona amb un ampli coneixement lingüístic.
Els agents de la Guàrdia Urbana acostumen a ser els primers que atenen la víctima. La seva actuació passa per intentar obtenir d’ella el màxim d’informació possible i tractar de resoldre el cas in situ, o bé adreçar-la a les dependències de Turisme Atenció, o bé a la Policia Nacional –si la víctima reconeix l’agressor o els objectes robats eren de gran valor–. Els agents hauran de donar als turistes les instruccions més adients a partir d’aquell moment, com indicar com interposar la denúncia dels fets i facilitar tota la informació necessària per contribuir a una investigació im-mediata. El tipus de denúncia que es realitza s’anomena denúncia ràpida, perquè a diferència de l’ordinària consisteix en una declaració personal davant d’un agent de la policia o d’un funcionari del jutjat de guàrdia. Aquest formulari, del qual existeixen actualment versions en més de vuit idiomes, és senzill d’omplir. En aquest aspecte la tasca de l’agent només és d’assessorament.
Els agents faciliten als
turistes les instruccions
per realitzar els tràmits
necessaris per denunciar
Els delictes denunciables a l’Oficina de Turisme Atenció
Altres recursos
Els delictes denunciables a l’Oficina de Turisme Atenció
Els delictes més comuns atesos a l’OTA són els furts, els robatoris -amb o sense violència- i els danys.
- No han de tenir autor conegut o amb possibilitat de ser reconegut per la víctima
- No han d’haver comportat lesions greus a la víctima
- En cas de furt o robatori, les pertinences desaparegudes no han de tenir un valor especialment elevat
Altres recursos
L’Oficina de Turisme Atenció disposa d’altres recursos per tramitar: - les gestions personals de la víctima
- la comunicació amb consolats o altres entitats - la comunicació amb hotels o agències de viatges - la gestió de l’assistència de serveis socials
El tracte amb la víctima conclou quan ja ha formulat la denúncia i ha estat ben informada.
Atenció especialitzada
B a rc elona
17
La reforma de la Llei Orgànica d’Enjudiciament Criminal en matèria de presó
provisional, que va entrar en vigor el dia 28 d’octubre de 2003, inaugura aquesta
nova secció. "Marc legal" inicia una sèrie d’articles amb informació jurídica útil per
a l’exercici de la professió dels membres de la Guàrdia Urbana.
P
er tal de protegir els drets personals fonamentals a la llibertat i a la presumpció d’innocència, la Jurisprudència del Tribunal Constitucional havia destacat com a principals característiques de la presópro-visional la seva excepcionalitat i propor-cionalitat. La regla general és la llibertat de la persona imputada durant el procés pe-nal. Per tant, la privació de llibertat durant aquest procés és l’excepció i ha d’estar ex-pressament prevista a la Llei.
Tanmateix, qualsevol limitació legal dels drets fonamentals ha de ser proporcionada a les finalitats que la norma tracta d’assolir. Només justifiquen la privació de llibertat finalitats constitucionalment legítimes, com assegurar el normal desenvolupament
del procés i l’execució de la decisió judicial, o evitar el risc de reiteració delictiva.
En aquest context, es produeix la reforma legal dels articles 502 i següents de la Llei d’Enjudi-ciament Criminal. La reforma exclou, com a norma general, la presó provisional quan la pena prevista pels fets no supera els dos anys de presó, i estableix com a finalitats d’aquesta mesura: assegurar la presència de la persona imputada, evitant un risc racional de fugida; evitar l’ocultació, l’alteració o destrucció de proves quan existeixi un perill fonamentat i concret; evitar noves actuacions contra la víctima, especialment en supòsits de violència de gènere; o bé evitar el risc de comissió d’altres fets delictuosos. Aquest darrer apartat constitueix una de les principals novetats de la reforma i possibilita l’aplicació de la mesura als delinqüents reincidents –quan concorren les
circumstàncies de grup organitzat o habitualitat-fins i tot en el supòsit de la comissió de delictes sancionats amb pena inferior a dos anys de presó.
La nova llei estableix uns terminis màxims de duració de la presó provisional, depenent si el delicte té assignada pena inferior o superior a tres anys de presó. En el primer cas, la presó provisional no podrà excedir d’un any; en el segon, de dos. Els òrgans judicials la poden prorrogar en algunes circumstàncies: fins a sis mesos, en el primer cas, i fins a dos anys més, en el segon. Amb l’aplicació de la nova llei, el Jutge només pot adoptar la presó provisional, mitjançant resolució suficientment motivada, si prèviament ho demana el Ministeri Fiscal o una altra part acusadora. Des d’octubre, els recursos contra aquests tipus de resolucions gaudeixen d’una tramitació preferent i s’han de resoldre en el termini màxim de 30 dies.
La reforma de la llei
permet l’aplicació de
presó provisional als
delinqüents reincidents
Noves
normes
per
a la presó provisional
Marc legal
B a rc elona
18
L’expert opina
Rafael Olmos és director del Servei Català de Trànsit des de principis d’any. El
res-ponsable màxim del Pla de Seguretat Viària es confessa partidari d’una
modifica-ció del Codi Penal i una major incorporamodifica-ció de la tecnologia a fi de rebaixar les
in-fraccions i augmentar la seguretat viària a Catalunya.
“Amb més
radars
reduirem els sinistres”
- GUB: L’anomenat “carnet per punts” s’intro-duirà pròximament en el nostre país. Quina és la seva opinió respecte a aquest sistema?
- Rafael Olmos (RO): El permís de conduir per punts és una eina molt important per regular la se-guretat viària. La seva principal característica és que inclou dos elements bàsics per a la circulació o mobilitat segura: l’acord entre els conductors i la pròpia administració; i l’assumpció de la responsa-bilitat, per part dels propis conductors, sobre la se-va conducció. També és important el binomi esta-blert que inclou la dissuasió i la persuasió: dissua-sió, perquè hi ha pèrdua de punts en funció de les infraccions comeses; i prevenció perquè per recu-perar punts cal que els conductors segueixin cursos de reciclatge. Hem d’arribar a establir quin és el sis-tema de pèrdua de punts, en funció de la gravetat i el risc cap a la seguretat viària de la infracció co-mesa.
- GUB: Com gestionaria l’Ajuntament totes aquestes sancions si aquesta institució arriba a tenir competències sancionadores?
- RO: L’Ajuntament hauria de disposar d’un
re-gistre central que controlés tots els infractors de les tres administracions competents. I pel que fa a l’ad-ministració del trànsit, s’hi haurien d’incorporar tots i cadascun dels ajuntaments que tinguin assu-mida aquesta competència. En el cas de Catalunya, són tots aquells amb policia local, i en el cas de Bar-celona, també ha d’estar inclosa la Guàrdia Urbana. Però a més, tots els consistoris haurien d’estar con-nectats amb els jutjats per tal que aquests elabo-ressin sentències condemnatòries que repercuteixin en la pèrdua de punts.
- GUB: Amb l’antic codi penal es penalitzava la conducció sense permís. Com es farà a partir de la implantació del carnet per punts?
- RO: La modificació del codi penal és una me-sura que s’haurà d’estudiar el més aviat possible. L’articulació del permís per punts pot obrir un nou debat sobre la nova tipificació de la conducció sen-se autorització administrativa.
- GUB: Les campanyes de prevenció d’accidents de trànsit realitzades des de Catalunya són critica-des per no ser molt reals. És aquesta la intenció?
- RO: Sí, la realitat de les campanyes preventives és intencionada. S’han establert com un recurs per-què al seu voltant s’hi articulin tota una sèrie d’ac-cions policials i no policials. Amb això concentrem esforços entre tots els operadors de trànsit. Les campanyes s’han localitzat sobre causes concretes d’accidentalitat de manera que el missatge no sigui
Rafael Olmos és director del Servei Català de Trànsit
19
Cap a l’homogeneïtzació
Rafael Olmos es va mostrar convençut
que les normatives i recomanacions
emanades de les autoritats europees
condueixen cap una homogeneïtzació
de la seguretat viària: “El Pla Català de
Seguretat Viària se suma a l’objectiu
marcat per la Unió Europea de reduir
en un 50% la mortalitat en accidents
de trànsit abans de 2010; i Catalunya
participa ja en diferents programes
europeus com el VERA, que planteja la
reducció d’infraccions independentment
del país on es cometen. La tendència
passa per una eficaç gestió de les
carreteres a fi de millorar la mobilitat”.
dispers sinó centrat en algun aspecte concret. Tam-bé hem analitzat quin és el seu grau de funciona-ment i com s’han desenvolupat, en comparació amb altres campanyes de la Direcció General de Trànsit (DGT) i altres a l’estranger. Enguany, a més, hem pretestat una sèrie de propostes per comprovar qui-na era més efectiva en la sensibilització de la socie-tat. Volem fer unes campanyes que incideixin en les consciències col·lectives i ens permetin treballar conjuntament amb tots els operadors públics i pri-vats.
- GUB: Pensa que la comunicació de les dades pot incidir en la baixada del nombre d’infractors?
- RO: És molt important que els operadors facin públiques aquestes dades perquè és una manera d’arribar a tots els ciutadans. Però també és neces-sari que es doni una contraprestació entre allò que els ciutadans han d’assolir amb la seva responsabi-litat i allò que han d’assumir les administracions.
- GUB: Apart de les denúncies, quines altres vies d’actuació té la Guàrdia Urbana per tal de pre-venir accidents?
- RO: Podríem dir que a més actuacions de les administracions, menys accidents; i per reduir-los hem de fer ús i abús de totes les eines de què dis-posem. No hem de baixar la guàrdia en tots els pro-cessos que poden ser-nos útils per millorar la segu-retat viària. El conductor ha d’adonar-se que podria
haver posat en perill la seguretat viària i ha de modificar la seva actitud.
- GUB: La tecnologia facilita la reducció d’infraccions?
- RO: Els sistemes de compro-vació d’infraccions ajuden a re-duir-les. Hem d’instal·lar el ma-jor nombre de radars possible i avisar els conductors perquè d’a-questa manera reduiran la velo-citat i, per tant, també dismi-nuirà la sinistralitat. El nostre ànim és reduir els accidents en-cara que haguem de sancionar.
- GUB: Educació viària obligatòria?
- RO: Sí, dins dels conceptes més genèrics de convivència i urbanitat. Davant d’una situació im-portant, com és la circulació, hem de formar la nostra gent perquè esdevinguin ciutadans que cir-culin d’una manera segura. S’ha d’acostumar a tots els conductors a adquirir hàbits de seguretat en la conducció. Al final, la seguretat viària necessita de tots nosaltres.
- GUB: S’hauria de centralitzar la informació actualment dispersa?
- RO: La informació sobre la gestió de la mobi-litat hauria d’avançar molt més per tal que els ciu-tadans prenguin decisions segures dins de la seva mobilitat i sobretot que afavoreixin altres formes de transport, no només el privat.
“S’ha d’acostumar tots els
conductors a adquirir
B a rc elona
20
Recorda
D’igual manera, l’agent haurà d’obtenir dades i protegir les proves susceptibles de desaparèixer en un breu termini de temps, com per exemple, dades de testimonis que no poden esperar l’arribada de la patrulla d’accidents. En un següent pas, haurà de relacionar els ferits que han de ser traslladats en ambulància, els centres hospitalaris i les dades dels implicats, vehicles i persones, en previsió de la man-ca d’una patrulla d’accidents disponible.
Per últim, és convenient realitzar les proves per-tinents i denúncia o atestat si correspon, en el cas que algun dels conductors es trobi sota els efectes de l’alcohol, drogues tòxiques o estupefaents, me-dicaments o altres substàncies que alterin el seu es-tat físic o mental. Davant de casos de furt d’ús de vehicles a motor, agressions entre implicats, etc, s’-ha d’elaborar la corresponent minuta. Com a norma general, a més, l’agent és l’encarregat de regular el trànsit fins a restablir la normalitat circulatòria de la zona.
El compromís d’actuar davant d’un accident de trànsit és de la Guàrdia Urbana en
el seu conjunt. La investigació de les causes i conseqüències, en canvi, es delega
ex-clusivament en la Unitat d’Accident. Per això, en cas de trobar-nos amb una
situa-ció d’accident, hem de considerar una sèrie de prioritats en la nostra actuasitua-ció.
E
n un accident de trànsit, el primer que hem de fer com a agents és protegir la zona, tot adoptant les mesures necessàries per ga-rantir la seguretat dels implicats, de la rta d’usuaris de la via i la nostra pròpia. Un cop es-tablertes les mesures de seguretat adients, s’haurà d‘avaluar la gravetat de l’accident. Si com a conse-qüència de l’accident, s’han produït ferits, cal assa-bentar-se del seu estat i valorar la conveniència de requerir assistència mèdica. També se sol·licitarà a H-0 la presència d’una patrulla d’accidents en el cas que s’hagin produït ferits, danys en béns de ti-tularitat pública o que algun dels vehicles implicats en el sinistre tingui relació amb algun fet delictiu –del qual s’ha d’elaborar la corresponent minuta i/o atestat, segons els motius relacionats en l’apar-tat 4 de la instrucció 24/97-. En cas contrari, es comprovaran documentacions i s’indicarà als im-plicats els tràmits a seguir, segons l’apartat 5 de la instrucció 24/97.
Actuació bàsica
en accident de trànsit
•Protegir la zona, amb les mesures necessàries per garantir la seguretat de tots
•Valorar la gravetat de l’accident: s’han produït ferits? Com es troben? Necessitaran assistència mèdica?
•Determinar la necessitat d’elaborar un Informe Tècnic de l’accident
DAVANT D’UN ACCIDENT
•Localització i protecció de dades i proves
•Delictes relacionats amb l’accident, per exemple si un dels conductors es troba sota els efectes de l’alcohol, drogues, medicaments...
•Regulació del trànsit fins a restablir la normalitat de la zona
El compromís d’actuar davant d’un accident de trànsit
és de la Guàrdia Urbana en el seu conjunt
B a rc elona
21
Formació
Convergència
mundial en mediació
La mediació per gestionar els conflictes va ser protagonista d’una de les jornades
organitzades al Fòrum de les Cultures. Més de 1.300 experts de tot el món es van
reunir el passat dia 14 de juny per exposar els models sobre la resolució de
con-flictes portats a terme als seus països.
E
xisteix un procés de convergència mun-dial dels enfoca-ments de l’actuació policial, sobretot en els paï-sos industrialitzats", aquesta reflexió del Dr. John Casey, Coordinador del Programa de doctorat de Política Públicaés una de les principals aportacions que es van re-collir en la jornada sobre "Actuació policial davant dels conflictes de convivència ciutadana", celebra-da el passat 14 de juny al Fòrum de les Cultures.
La jornada, organitzada per l’associació Ponts de Mediació amb la col·laboració del departament de Formació de la Guàrdia Urbana, va comptar amb experts i responsables de diferents col·lectius poli-cials en conflictes de convivència ciutadana. Els ponents van coincidir en la necessitat de potenciar la prevenció i el diàleg amb els ciutadans; fomen-tar l’educació pel diàleg i comprometre el ciutadà en la resolucions dels conflictes, com a eixos bàsics. Per la seva banda, Casey va aconsellar une sforç en conèixer els diferents enfocaments realitzats a d’altres països i trobar-ne una aplicació al nostre país, tenint en compte que "existeixen importants diferències en les cultures, en les estructures po-licials i en el nivell de formació dels agents i to-tes aquesto-tes diferències poden influir en el re-sultat de l’aplicació d’un enfocament o un altre".
Policia Restaurativa
Per la seva banda, sir Charles Pollard, actual president del Grup de Justicia Restaurativa de Lon-dres, va presentar els principis de la denominada
"policia restaurativa", que ofereix als ofensors l’o-portunitat de corregir el seu comportament i res-ponsabilitzar-se dels seus actes. Aquesta policia re-alitza diversos programes on s’usen diferents mèto-des com conferències i amonestació restaurativa o justícia juvenil. Durant el debat, es va destacar el paper de la cultura cooperativa entre els membres del sistema judicial, els responsables i professionals dels cossos de policia i la comunitat a què servei-xen, a partir de trobades o reunions que els perme-tin entendre millor els conflictes en un clima de confiança mútua. La taula rodona va apuntar tam-bé la necessitat d’establir un marc legal; desenvo-lupar plans de formació en general i per a grups es-pecialitzats i de posar en funcionament jutjats de proximitat on es portin a terme projectes pilot de justícia restaurativa.
És necessari potenciar la
prevenció, reforçar el
diàleg amb els ciutadans
i fomentar l’educació
B a rc elona
22
Taula rodona
Reduir el
soroll,
per poder viure millor
E
l soroll és un dels quatre eixos bàsics per millorar la qualitat de vida ciutadana esta-blerts al Pla per a la Promoció del Civisme, endegat a principis d’any per l’Ajuntament. Aquesta campanya municipal per eradicar les males pràctiques en contaminació acústica a la ciutat va ser el punt de partida per a la reflexió proposada des de la sisena taula rodona de la revista GuB. Al debat, hi van participar Mercè Domínguez i Pau Rodrí-guez, membres del Departament de Vigilància Ambiental i coordinadors de la Taula de Soroll municipal; i els agents de la Guàrdia Urbana Josep Tomás Ruda, de la UNO 1, i Juan Guzmán, de la UNOC.Els tècnics del Departament de Vigilància Ambiental, Pau Rodríguez i Mercè Domínguez, van aclarir alguns dels paràmetres base a l’hora d’estu-diar els sorolls i van aclarir el concepte de les Unitats d’Anàlisi Acústic (UAA). Aquests vehicles són furgons equipats amb tecnologia d’avaluació, anàli-si i planificació en matèria d’acústica urbana, que realitzen avaluacions i estudis d’impacte acústic, mapes i zonificacions acústiques, mesures específi-ques de soroll (urbà, obres, vehicles, màquines...) i mesures de vibracions. A més, les dades obtin-gudes a partir del tre-ball de camp
d’aques-tes UAA constitueixen la base dels programes de sensibilització i millora urbana muni-cipals.
En aquest punt, els participants a la taula
rodona de la revista GuB van distingir entre dife-rents tipus de soroll, segons sigui generat per les persones o les màquines i es tracti d’oci nocturn, soroll domèstic o contaminació acústica produïda pel trànsit. En general, segons el guàrdia urbà Guzmán, "la majoria de ciutadans toleren bé les molèsties acústiques produïdes per obres o treballs de millora de les instal·lacions de serveis". La provisionalitat d’aquestes molèsties i la seva limi-tació a un període de temps determinat i horaris controlats ajuda en la conciliació d’aquesta activitat i el descans del ciutadà.
La membre del Departament de Vigilància Ambiental, Mercè Domínguez, va explicar que el col·lectiu de les obres és precisament un dels inclo-sos en el Programa Marc de Minoració del soroll.
Mercè Domínguez, Cap del Programa de Gestió de la Informació Ambiental i coordinadora de la Taula de Soroll
L’Ajuntament treballa
amb diferents col·lectius
on la incidència del soroll
és especialment elevada
Oci nocturn, soroll domèstic i contaminació acústica del trànsit són els tres punts
principals de la campanya municipal de sensibilització ciutadana envers la
conci-liació d’activitat i descans. A l’estiu, afronta la seva prova de foc amb un gran repte
on la Guàrdia Urbana és clau: moderar el soroll a terrasses i zones de marxa.
23
Aquest programa d’actuació, endegat per l’Ajunta-ment l’any 2001, té entre els seus objectius establir acords-compromís amb els col·lectius empresarials que estan més implicats en la producció de soroll a la ciutat. Un cas molt clar va ser el compromís esta-blert entre el Consistori i la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya per tal de repar-tir entre els treballadors d’empreses de la construc-ció uns manuals informatius sobre bones pràctiques al sector. A les publicacions, s’hi suggereixen una sèrie d’accions per minorar la contaminació acústi-ca inherent al desenvolupament d’aquesta activitat. Per exemple, es demana reduir al màxim els cops i les acceleracions brusques dels vehicles de la cons-trucció, fer un ús correcte dels panells aïllants dels vehicles, evitar deixar el motor en marxa en aban-donar el vehicle per un espai de temps i tenir cura col·locar les tanques i les planxes de pas provisional.
Al contrari que a les obres, els ciutadans supor-ten pitjor el soroll generat a les zones d’oci, comen-ten els dos agents destinats al torn de nit, Tomás i Guzmán. La major part de queixes rebudes per part de la Guàrdia Urbana en matèria de soroll excessiu, segons el Departament de Comunicació i Qualitat del Cos, se sostenen en el soroll de l’oci i les activi-tats fixes i es concentren en zones concretes de la ciutat amb una tradició de locals de nit o amb una estructura arquitectònica de carrers estrets i petits, com Ciutat Vella. En aquestes zones s’amplifiquen tot tipus de sorolls: una acció necessària com la retirada de residus per part dels vehicles de recolli-da d’escombraries pot suposar un trastorn al temps de descans dels veïns.
La majoria de queixes
registrades per soroll són
degudes a activitats fixes
i d’oci de zones concretes
Pla de xoc contra el soroll
L’Ajuntament va endegar aquest mandat
un pla per a la promoció del civisme,
(del qual parlàvem a la taula rodona de
la revista número nou). Aquest pla de
conscienciació de la ciutadania per a la
millora de la qualitat de la convivència
a la ciutat de Barcelona s’ha estructurat
en quatre grans eixos –neteja, soroll,
espais de convivència i mobilitat–
representatius de quatre grans aspectes
directament relacionats amb el grau de
satisfacció i qualitat de vida dels
habitants de la ciutat. Un d’aquests
aspectes bàsics de convivència és el
soroll, motiu recurrent entre les queixes
dels ciutadans al govern municipal. Amb
l’objectiu de pal·liar aquesta
problemàtica, l’Ajuntament ha elaborat
un pla d’acció centrat en l’educació i la
conscienciació ciutadana de les
molèsties ocasionades pel soroll,
articulat en tres temàtiques: oci
nocturn, soroll domèstic o de veïnatge i
de trànsit, motos i ambulàncies.
B a rc elona
24
Acció municipal
El 15 de juny, l’Ajuntament va presentar en roda de premsa el pla de promoció del civisme a Barcelo-na, on s’incidia especialment en la concienciació de la ciutadania que el soroll a la ciutat no és un mal irremediable i que les accions individuals de cada ciutadà sumen per a una gran millora col·lectiva de la qualitat de vida de tots els habitants de Barcelo-na. El missatge pedagògic i sensibilitzador de l’Ajun-tament en matèria de respecte al descans i reducció del soroll cristalitza en un pla d’acció basat en campanyes de comunicació específiques sensibilit-zadores de la ciutadania per reduir el soroll; l’estí-mul d’iniciatives de participació ciutadana i volun-tariat; l’adequació dels serveis municipals; els plans sectorials i les accions de control i sanció de les infraccions. És en aquest darrer punt on s’implica especialment la Guàrdia Urbana, en la seva funció de vetlla del compliment de l’ordenança municipal. Precisament al mes de maig, el cos de policia municipal de Barcelona va encetar una campanya de control de soroll amb resultats molt positius quant a informació i conscienciació dels ciutadans. L’actuació preferent de la Guàrdia Urbana en el seguiment de les infraccions sonores en el trànsit ha estat una de les accions principals de l’Ajuntament sobre la reducció del soroll, que ha tingut un ampli ressó mediàtic.
La taula rodona organitzada per la revista GuB va proposar una reflexió sobre la posssible homoge-neïtzació progressiva de les pautes d’oci del nostre país respecte a les de la resta de països d’Europa, ten-dint a avançar l’horari de les activitats d’oci
a Catalunya, per igua-lar els costums horaris amb la resta d’europa. Pau Rodríguez va re-flexionar sobre l’afir-mació que si el
benes-tar augmenta, l’oci creix i s’utilitza més la ciutat en general. "És cert que l’administració ha intentat acotar horaris i ser més estrictes en el compliment de la normativa en aquesta matèria", va comentar Rodríguez.
Un cop aconseguit que les terrasses i els locals d’oci tanquin, el problema ara es dóna amb els locals tancats: la festa i el soroll continua al carrer. La Guàrdia Urbana ha pres mesures al respecte incrementant les actuacions en matèria de deco-missos de begudes destinades a la venda ambulant i actuant sobre 45 "microzones" on es concentren la majoria d’activitats nocturnes a cada districte. Així, la campanya d’actuació per a la minoració del soroll d’oci nocturn –enguany emmarcada en el Pla per a la Promoció del Civisme– concentra els seus esforços en 327 establiments distribuïts en els 10 districtes, amb especial atenció a la zona de Ciutat Vella i n’amplia l’abast enguany a més de les terras-ses, a zones d’elevada concentració d’oci nocturn.
En aquest sentit, l’agent Juan Guzmán va assen-yalar l’opció que en ocasions prén la Guàrdia Urba-na com a mesura en aquestes situacions, on “es parla amb el personal de seguretat del local per tal que siguin ells mateixos els que s’hi impliquin i avisin els seus clients que no destorbin els veïns a la sortida” i Mercè Domínguez va destacar el paper rellevant de la mediació i la negociació en aquest tipus de conflictes.
Col·lectius particulars
El company Josep Tomás va introduir com a font de soroll important el trànsit i les aglomeracions de motos i ciclomotors amb modificacions mecàniques i va elogiar la contundència d’algunes campanyes que arribaven a la retirada del vehicle “de manera
El pla d’acció contra el
soroll de l’Ajuntament
s’articula amb campanyes
sensibilitzadores
Pau Rodríguez, Director de Serveis de Vigilància Ambiental i Secretari Tècnic de la Taula de Soroll
Taula rodona
25 que s’obligava a arreglar-ho i portar-lo a la
revi-sió”. L’agent Tomás va insistir que existeix una “cultura del soroll mot arrelada”entre els conduc-tors d’aquest tipus de vehicles que precisament difi-culta molt la implantació de bones pràctiques entre el seu col·lectiu d’usuaris. Mercè Domínguez va opinar sobre aquest grup “no tan nombrós com molest” i va fer una distinció dins del col·lectiu motorista amb els repartidors de pizzes,“molt hete-rogeni i dificil de controlar”. Adreçats a ells també s’han editat alguns tríptics informatius i conscien-ciadors (veure imatge pàgina 23).
Els assistents van coincidir en la necessitat de revisar els procediments legals per tal d’alleugerir els tràmits als ciutadans i alliberar la Guàrdia Urba-na de l’allau de queixes que afronta sobre aquesta matèria, especialment durant el cap de setmana. D’aquesta manera, podrien dedicar-se més recursos a d’altres serveis de major envergadura o urgència, com van assenyalar els assistents. En aquest punt, Mercè Domínguez va reclamar una millora en el procés per tal d’assolir “una millor rendibilitat dels recursos existents”. L’agent Guzmán va concloure el debat de la sisena taula rodona de la GuB amb la
Els assistents de la taula
rodona van coincidir en
la necessitat d’eradicar la
“cultura del soroll” actual
proposta de realitzar una tipificació de les actua-cions, per tal d’obtenir a curt termini una proposta conjunta entre Ajuntament i Guàrdia Urbana que procedimentés l’actuació necessària en cada cas concret.
La Guàrdia Urbana contra el soroll
La Guàrdia Urbana va tancar l’última
campanya d’atenció preferent a la
contaminació acústica amb 2.909 noves
denúncies a conductors de vehicles per
sorolls, reformes que afecten al nivell
sonor o no haver superat la Inspecció
Tècnica de Vehicles (ITV). Durant el
mes de maig, 38 patrulles (28 de dia i
10 de nit) van dedicar-se en exclusiva a
perseguir aquest tipus d’infraccions a la
ciutat. Enguany, a més d’informar i
sancionar en casos de circulació amb
defectes del silenciador del vehicle, amb
nivell de soroll per sobre dels límits
establerts i per forçar marxes o
accelerar bruscament, s’ha incidit
especialment en controlar casos concrets
com l’ús indegut de senyals acústiques o
circular amb la música a un volum
elevat amb les finestres obertes. Amb
aquesta actuació, a Barcelona sumen ja
37.540 denúncies en els últims quatre
anys per soroll.
Districte microzonesNombre Microzones
Zones d'especial vigilancia del soroll
Zones d'especial vigilancia del soroll
Nombre establiments
Pg. Born. c/ Rec; Pl. Sta. Maria, c/ Caputxes, c/ Ferlandina, c/ dels Àngels, c/ Vidreria, c/ Argenteria, c/ Basea, Pg Picasso, c/ Princesa, c/ Comerç, c/ Rec Comtal, Pl. George Orwell, Av. Marquès de l’Argentera, Pg. Isabel II, Pg. Colom, Pl. Pla de Palau, Pl. de les Olles, Pl. St. Agustí, Pl. Gardunya, Pl. Reial
Ciutat Vella Eixample Sants-Monjuïc Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Número total 12 3 2 3 3 5 3 8 4 3 45
Pg. de Gràcia, Rbla. Catalunya, Av. Gaudí Pg. de Sant Antoni
Pl. Concòrdia, c/ Europa, Eix Constança/Nicaragua c/ Arnigó, c/ Santaló, c/ Mandri
Pl. del Sol. Pl. Rius i Tauler, Pl. Revolució, Pl. Rovira i Trias, Pl.Virreina Pl. Bacardi, Pl. Eivissa, c/ Tajo
c/ Pablo Iglesias, c/ Joaquim Valls, Via Júlia, Pg. Verdum, c/ Doctor Pi i Molist, Ptge. Pi i Molist, Pl. Virreí Amat, Pg. Fabra i Puig, c/ Guineueta Vella
c/ Antilles, c/ Mossèn Juliana, Pl. Jardins d’Eix, Pl. Mossén Clapés, Av. Meridiana Rambla del Poblenou, c/ Rogent, Barri del Clot
B a rc elona
26
control, Mòdul 7 o Intervenció Tècnicopolicial (ITP) són avaluades policialment i, tot i que no represen-ten un percentatge significatiu a la nota final, sí que són eliminatòries.
Aquesta qualificació final és decisiva a l’hora d’escollir la plaça. El delegat de promoció, per exemple, va poder escollir UPAS com a destí de les pràctiques "perquè és una unitat on pots apren-dre de molts tipus d’actuacions diferents".
D
ues de les només nou dones de la 74a promo-ció, Olga Lozano i Ana Martínez, declaren no haver-se haver-sentit diferents en cap aspecte i haver estat ben tractades "pels companys i per l’escola, tot i ser
no-El reportatge
L
a nit d’aquesta revetlla de Sant Joan va ser molt especial per als 100 agents de la pro-moció 74 de la Guàrdia Urbana perquè, des-prés de nou mesos de formació a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), s’estrenaven a les seves respectives destinacions. Enrere deixen mesos de molta preparació, junt ambels aspirants a Mossos d’Es-quadra, a l’EPC.
Ambdues promocions van seguir, com en edicions ante-riors, un programa de forma-ció comú complementat l’úl-tima setmana per un curs de formació específic en el cas dels agents de la Guàrdia Ur-bana.
En general, els nous agents consideren la forma-ció "dura" amb assignatures "poc relacionades" amb la
seva feina com ara Història de Catalunya, Dret Ad-ministratiu o Dret Penal, com comenta Xavier So-riano, delegat d’aquesta promoció. Troben a faltar, en canvi, assignatures més relacionades amb la tas-ca específitas-ca de la Guàrdia Urbana com ara O rde-nances Municipals i declaren considerar-se perjudi-cats en rebre una formació comuna amb els aspi-rants a Mossos d’Esquadra.
També les proves físiques poden semblar molt complicades per a aquells que no aportin un bon condicionament físic. El secret està en "ser metò-dic", estima Soriano, qui afirma també sentir com la pressió a l’escola “augmenta a mesura que s’a-proxima la data de l’examen final” on s’avalua to-ta la informació rebuda durant aquests mesos en “només un examen”. Així, assignatures com
