Gaseta municipal de Barcelona. Any 085, núm. 33 (20 des. 1998)

SUMARI

Consell Plenari ConsellsMunicipals de Districte

Actasessió 23-X-1998 1630 Disricte 6. Gràcia. Acords sessió 30-XI-1998.. 1666

Acordssessió 27-XI-1998 1652

Disposicionsd'interès per a l'Ajuntament

Comissió deGovern Octubre 1998 1668

Acordssessió 6-XI-1998 1660

Personal

Disposicions generals Acords dels _{òrgans de}govern

Modificacions de crèdit 1662

Concursos ioposicions

Rectificació bases delsconcursos oposicions restringitsper ala provisió de 100 places d'administratiu/ivad'Administració General

Decrets de l'Alcaldia

Constitucióde laComissió Ciutadanaperal

i de 65 places detècnic/a auxiliar d'Activi¬

tatsSocials 1670

seguiment del Projecte Recuperem la me¬ Anuncis

mòria,treballemper lapau 1664 Anuncis publicats enel BOP dels dies 1 al30

Denominació decarrers places i jardins 1664 de novembre 1671

Ajuntament

de Barcelona

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió celebrada el dia 23 d'octubre de 1998 i _{aprovada el dia 27 de novembre de 1998}

Al Saló de la Reina _{Regent de la} casa de la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres d'octubre de mil

nou-cents noranta-vuit, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Al¬

calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorrenl'Im. Sr. i les Imes.Sres. Tinents d'Alcalde: Francesc Xavier Casas i _{Masjoan, Eulàlia Vintró i Castells, Maravillas Rojo i} Torrecilla, i Pilar Rahola i Martínez, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Teresa Sandoval i Roig, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Inmaculada Moraleda i _{Pérez, Albert Batlle i Bastardas, Josep M. Vegara i} Carrió, FranciscoNarváez i Pazos, Pere Alcober i So¬ lanas, Ernest Maragall i Mira, Joan Fuster i

Sobrepe-re, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Francesc X. Muñoz i Pujol, Miquel Roca i Junyent, Josep M. Samaranch i Kirner, Carme Servitje i Mauri, Joan Puigdollers i Fargas, Vicenç Gavaldà i Casat, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Anna Paredes i _{Rodríguez, Jaume Ciurana i Llevadot,} Antoni _{Miquel i Cerveró, Joana M. Ortega i Alemany,} Antonio Ainoza i _{Cirera, José Alberto Fernández i} Díaz, Emilio

Álvarez

i Pérez, Marta Vila i Florensa, Jordi Cornet i Serra, José Ramón Tobía i Galilea, Daniel Sirera iBelles, Eugeni Forradellas i Bombardó,

Josep Puig i Boix, i Agustí Soleri Regàs, assistits pel

secretan _{general, Sr. Romà Miró i Miró, que certifica.}

Excusen laseva absència els Ims. Srs. Joaquim de Nadal i _{Caparà, Antoni Santiburcio i Moreno i} Francesc Homs i Ferret.

Hiés _{present l'interventor municipal, Sr. Lluís Mata} i Remolins.

Constatada l'existència de _quòrum legal, la presi¬ dència obre la sessió a les deu hores i _{quinze minuts.} Es dóna per llegida l'acta de la sessióanterior, ce¬ lebrada el 25 de setembre de 1998, l'esborrany de la qual ha estattramèsa totsels membres del Consisto¬

ri, i s'aprova.

En el _{despatx d'ofici el Consell Plenari acorda:} Quedar assabentat de la credencial _{expedida per} la Junta Electoral Central _{expressiva de la designació} del Sr. _{Josep Lluís Olmedo i Lópezcom a regidor d'a¬} questAjuntament per a cobrir la vacant produïda per la defunció de l'Im. Sr. _{Miquel Llongueras i Campañá.} El Sr. Alcalde _{requereix la presència de l'Im. Sr.} Josep Lluís Olmedo i López i, després de comprovar laseva_{credencial, li pregunta si l'afecta algunacausa}

d'incompatibilitat. El nou regidor electe contesta que

no. Tot_{seguit, el Sr. Alcalde li formula la preguntase¬} güent: ¿Jureu o prometeu per la vostra consciència i honor _{complir fidelment les obligacions del càrrec de} regidor de l'Ajuntament de Barcelona amb lleialtat al Rei i _{respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut} de _{Catalunya? L'Im. Sr. Josep Lluís Olmedo i López,} dempeus, contesta que ho promet; i el Sr. Alcalde, atès que el nou regidor ha presentat a la Secretaria General la declaració de béns i activitats establerta

als articles 75 de la Llei _{7/1985, de 2 d'abril, regulado¬}

rade les bases del _{règim local, 148 de la Llei munici¬} pal i de règim local de Catalunya, i 30 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les en¬ titats_{locals, li dóna possessiódel càrrec.}

S'incorpora a lasessiól'Im. Sr.Josep Lluís Olmedo i _{López i el Sr. Alcalde li dóna la benvinguda al Con¬} sistori.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9

d'octubre de 1998 (S1/D/1998 4142), que modifica la composició del Consell d'Administració i de la Comis¬ sió Executiva de l'Institut Municipal de Mercats.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 9

d'octubre de 1998 (S1/D/1998 4141), que designa la Ima. Sra. Maravillas _{Rojo i Torrecilla representant de}

l'Ajuntamenta la Fundació BarcelonaPromoció. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15

d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4258), que designa re¬}

presentants de l'Ajuntament a la Comissió mixta pre¬ vista a la clàusula 11a del Conveni de col·laboració signat el 16 de juliol de 1998, amb el Consejo Superior de _{Investigaciones Científicas, per a la constitució de} l'Institut Botànic de Barcelona, l'Im. Sr. Joaquim de Nadal i _{Caparà i el Sr. Ferran Mascaren i Canalda.}

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 15

d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4260), que nomena} membre del Plenari del Consell _{Municipal de Benes¬}

tar Social, en representació de l'àmbit universitari i

professional, la Sra. Mercè Badal i Ferrésen substitu¬ ció del Sr. Joan Baptista Mur i Soteras.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 28

de setembre i 9 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4000 i} 4143), que nomenen membre del Consell Municipal del Districte: de _{Sants-Montjuïc, el Sr. David} Albala-dejo i Castellóen substituciódel Sr. Agustín Extraviz i

Corredera; i de l'Eixample, el Sr. Antoni Cubells i Se¬ gura en substitució del Sr. Miquel Sánchez i López.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4369), que atribueix al} Sr. Jaume Castellví i Egea la Gerència Delegada de Patrimoni.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 d'octubre de 1988 _{(S1/D/1998 4370), que designa} membre de la Junta de Govern de l'Institut de Cultura de Barcelona l'Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, en

substitució del Sr. _{Miquel Llongueras i Campañá.} Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4371), que nomena el} Sr. José A. Acebillo i Marín comissionat de l'Alcaldia d'Infraestructuras i Urbanisme.

El Sr.

Álvarez,

després de lamentar que, a pesar

de l'acord _{adoptat a la Junta de Portaveus, la}

_versió

del _{despatx d'ofici distribuïda al començament de la} sessió _{contingui sis punts més que la lliurada, en la} reunió de l'esmentada Junta, demana informació so¬ bre les responsabilitats i retribucions que aquest no¬ menament _comporta.

NÚM. 33 20-XII-1998 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1631

exigeixen uns treballs de coordinació al màxim nivell

que es confien al Sr. Acebillo, el qual serà present a les reunions del Comitè Executiu _{perquè les}seves in¬ formacions _{puguin arribar al conjunt de l'equip tècnic} de _{l'Ajuntament. Afegeix que la retribució del Sr.} Acebilloescanalitzaa través del seucàrreccom adi¬

rector de Barcelona _{Regional, sense perjudici de} compensar-li les despeses que li pugui ocasionar la

sevaactuaciócom acomissionat de l'Alcaldia. El Sr. Fernández remarca la necessitat de delimitar

les _{responsabilitats del Sr. Acebillo en vista de les} que també té encomanades a Barcelona Regional, societat _{participada perdiverses Administracions, al¬} hora que pregunta si aquesta nova designació pot comportar que quedin sense efecte o sense continuï¬ tat _{els encàrrecs que l'Ajuntament fa} a l'esmentada empresa.

El Sr. Casas _{precisa que la designació no tindrà}

pas els efectes indicats pel Sr. Fernández, sinó tan sols els de coordinació de les infraestructures amb les actuacions _{generals, especialment en el camp de} l'urbanisme.

El Sr. Alcalde fa avinent que la delimitació de res¬

ponsabilitats, de la qual s'informarà quan _escaigui, quedarà perfectament clara i evitarà qualsevol indici d'incompatibilitat.

El Sr. _{Puigdollers apunta la conveniència de dema¬}

nar a la Secretaria Generalun informe_{jurídic sobre la} compatibilitat dels dos càrrecs que coincideixenen la mateixa persona.

El Sr. Alcalde respon que una_{sentència judicial ha} reconegutla possibilitat que aquest Ajuntament tingui càrrecs directes a Barcelona _Regional.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22

d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4372), que nomena el} Sr. Joan Trullén i Thomas comissionat de l'Alcaldia per a l'avaluació i diagnosi econòmica i territorial del Projecte Ciutat del Coneixement.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 22

d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4375), que designa} membre del Plenari del Consell _{Municipal de Medi} Ambient i _{Sostenibilitat, en representació de la Uni¬} versitat Autònoma de _{Barcelona, el Sr. Manuel Sa¬} bés i Xamaní en substitució del Sr. Pere Riera i Micaló.

Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 18

de setembre i 13 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 3919,} 3920, 4245-4247), que aproven modificacions de crè¬ dit del _{Pressupost de 1998 (generació de crèdit}

per ingressos), per import de 74.160.040, 5.098.715, 2.000.000, 5.726.312 i 4.914.000 pessetes, respecti¬ vament.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 13 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4151, 4154, 4159,} 4170, 4221 i _{4223), pels quals s'autoritza la despesa,} s'aproven els plecs de clàusules administratives parti¬ culars i _{tècniques particulars i els Projectes i es con¬}

vocaconcursper a _{adjudicar els}contractes següents: a) núm. 98005208, relatiu a reforma i ampliació de la seu _{històrica del districte de l'Eixample, per un}

im¬ port de 59.938.609 _{pessetes, de les quals 15.000.000}

s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de 1999;

b) núm. 98005124, relatiu al'accessibilitat de la via pública en el districte de Sant Martí, per un import de 65.339.465 pessetes, de les quals 34.501.465 s'apli¬ quen al _{Pressupostde 1998 i la resta al de 1999;}

c) núm. 98005236, relatiu a la urbanització de la

plaça del centre cívic Bon Pastor, per un import de 48.123.582 _{pessetes, de les quals 20.000.000 s'apli¬} quen al _Pressupostde 1998 i la resta al de 1999;

d) núm. 98004970, relatiu a l'accessibilitat de la via pública en el districte d'Horta-Guinardó (anys 1998-1999), per un _{import de 38.104.999 pessetes, de les} quals 17.709.000 _s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de _1999;

e) núm. 98005128, relatiu a la millora de l'accessi¬

bilitat en el districte de Gràcia _{(anys 1998-1999), per}

un _{import de 47.674.809 pessetes, de les quals}

12.750.106 _{s'apliquen al Pressupost de 1998 i la res¬}

ta al de 1999;

f) núm. 98005050, relatiu ala pavimentació del car¬

rer _{de la Reina Amàlia, per un import de 14.803.698} pessetes, de les quals 4.000.000 s'apliquen al Pres¬ supostde 1998 i la resta al de 1999;

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 8 i 13 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4098, 4219), pels} quals s'autoritza la despesa, s'aproven els plecs de clàusules administratives _{particulars i tècniques parti¬} culars i es convoca concurs _{per a adjudicar els con¬}

tractes_següents:

a) núm. 98002932, relatiu al subministramentde 20

alcoholímetres i 30 bateries per aalcoholímetres per

a la GuàrdiaUrbana, per un import de 6.382.980 pes¬

setes, de les _{quals 2.941.680 s'apliquen al Pressu¬} postde 1998 i la resta al de 1999;

b) núm. 98004714 i 98004715, relatiu al subminis¬ trament_{de 14 motocicletes per al servei policíac de la}

Guàrdia Urbana, en els anys1998 i 1999 i el seu man¬ teniment _{integral programat per a quatre anys o} 150.000 km, per un _{import de 65.884.000 pessetes,} que esdesglossa: a) en 36.260.000 pessetes corres¬

ponents al subministramentde les motocicletes,de les quals 2.590.000 s'apliquen al Pressupost de 1998 i la resta al de _{1999; i b) en 29.624.000 pessetes corres¬}

ponentsal mantenimentperalsanys1999, 2000, 2001 i _{2002, amb càrrec als Pressupostos de cadascun} d'aquests anys a raóde 7.406.000 pessetes anuals.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de28

de setembre i 13 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998 4029} i _{4222), pels quals s'autoritza la despesa, s'aproven} els _{plecs de clàusules administratives particulars i} tècniques particulars i, en el seu cas, els Projectes, i s'adjudica:

a) A Construcciones y Servicios Faus, SL, el con¬

tracte núm. _{98004105, relatiu a la remodelació de la} plaçadels Peixos, per un import 4.507.183 pessetes, de les _{quals 701.507 s'apliquen al Pressupost de} 1998 i la resta al de 1999.

b) A Agefred Servicio, SA, el contracte núm. 98004967, relatiu a la instal·lació d'aire condicionat al

centre cívic Drassanes, per un import de 3.620.129 pessetes, de les quals 700.000 s'apliquen al Pressu¬ postde 1998 i la resta al de 1999.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 13

d'octubre 1998 _{(S1/D/1998 4029, 4155, 4180, 4181 i} 4210), pels qualss'adjudiquen:

a) A Joan Calam i Tàpias, el contracte núm. 98002586, relatiu a la rehabilitació de la Casade Mi¬ sericòrdia, 3a fase, per un import de 136.013.090 pessetes, de les quals 60.013.090 s'apliquen al Pres¬ supost de 1998 i la resta al de 1999.

a la millora de l'enllumenat de diversos carrers del districte de Sant Martí, per un import d'11.051.501

pessetes, de les quals

2.000.000

s'apliquen al Pres¬

supost de 1998 i la resta al de 1999.

c) A Stachys, SA, el contracte

núm. 98003180,

re¬ latiu a la urbanització de la zona verda situada a la Gran Via i als carrers de Bilbao i del Perú, 1a fase, perun import de 31.822.000 pessetes, que

s'apliquen

al _{Pressupost de 1999.}

d) A Auxiliar de Obra Civil,

SA, el

contracte

núm.

98003182, relatiu a la urbanització de la carretera de Mataró _{(entre la Gran Via i el carrer}

_{d'Alfons V el}

Magnànim) per un import de

18.380.000 pessetes,

que s'apliquen al Pressupost

de 1999.

e) A Kone Elevadores, SA, el contracte

núm.

98003076, relatiu al manteniment de les escales me¬ càniques situadesal carrerde l'Alguer

i

a

Ciutat

Meri¬

diana, per un import de 33.575.976 pessetes,

de

les

quals 2.742.197 s'apliquen

al Pressupost de

1998,

23.125.334 al de 1999 i la resta al de l'any 2000. El Sr. _Puigdollers es queixa que,

malgrat les

nor¬

mes acordadesa la Junta de Portaveus, la versió del despatx d'ofici que s'acaba de lliurar

ampliï

en

sis

punts la repartida durant la

reunió de la Junta

esmen¬ tada, i expressa els seus dubtes sobre

l'adjudicació

de les obres de la 3afase de la Casa de Misericòrdia, els _{qualsportarien el} seu Grup avotar

negativament,

si fos_{objecte de ratificació plenària.}

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 d'octubre de 1998 (S1/D/1998 4000), que deixa sen¬ se efecte laconvocatòria del concursde senyalització informativa de la Ciutat per un import de60 milions de

pessetes atès l'error observat en

la

classificació de

l'empresari a la clàusula 27a del plec

de clàusules

administratives particulars, que podria provocar una

indefensió dels licitadors presentats.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de Govern, de 9 d'octubre de 1998, que aprova el plec de clàusules administratives i _{tècniques i} convoca a

concurs per a adjudicar als contractes de

subminis¬

trament de 33 vehicles de quatre rodes per al servei policíac de la Guàrdia Urbana en

els

anys

1998 i

1999, i el seu manteniment integral programat per a quatre anys o un màxim de 120.000

km,

per un

im¬

port de 151.995.030 pessetes, que es

desglossa:

a)

en 96.619.974 _{pessetes corresponents al subminis¬}

trament dels vehicles de quatre rodes, de les quals 58.557.560_{s'àpliquen al Pressupost de 1998 i la res¬}

ta al de 1999; i b) en 55.375.056 pessetes correspo¬

nents _{al manteniment perals}anys 1999, 2000, 2001 i 2002 amb càrrec als Pressupostos de cadascun d'aquestsanys araó de 13.843.764pessetes

anuals.

Quedar assabentat de la resolució del regidor del districte de Sant Andreu, d'11 d'agostde 1998, per la qual s'imposa al Sr. Antonio Martínez

i

Aparicio,

titu¬

lar de la llicència d'activitat de saló esportiu amb res¬ tauració mixta C-3, situada al carrer de la Sagrera, núm _{109, que gira comercialment sota el nom de} Desenfoke, la sanció de multa de 10.000.000 de pessetes,el tancament definitiu de l'activitat i l'anne¬

xa de no _{poder demanar per al mateix local cap lli¬}

cència relacionada amb l'activitat que s'hi ha fet fins

ara, durant els divuit mesos següents, com a res¬ ponsable d'una falta molt greu, amb reiteració, pre¬

vista a l'article 23 b), en relació al 29.1.c) de la Llei

10/1990, de 15 de juny, en estar exercint l'activitat

sense la certificació de _{posada en funcionament,}

com _{preveuen lesdisposicions que en}

la mateixa

_re¬

solucióes concreten.

Quedar assabentat de la resolució del regidor del districte de Sant Martí, de 23 de setembre de 1998,

per la qual s'imposa a

Sarpuel, SL, titular del local,

situatal carrerde _{Badajoz, núms. 157-159, la sanció} de tancament definitiu del local per la comissió de dues faltes molt greusconsistents:

1a)

a

exercir

acti¬ vitat _{diferent, tipificada com afalta greu a l'article 23} c) de la Llei

10/1990,

de 15

de juny; i

2a)

en

excés

d'entrada amb risc per a la seguretat de les perso¬ nes, tipificada a l'article 23.e) de la

mateixa Llei,

en

les _{quals s'aprecia la circumstància}

_{de reiteració de}

faltes molt greus, prevista a l'article 23

del mateix

text _legal.

Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 19 d'octubre de 1998 _{(S1/D/1998- 4307)} que aprova

la creació de la

Comissió per aredactar la Memòria

relativa als

aspec¬ tes socials, financers, tècnics i jurídics de l'activitat a desenvolupar per la societat de capital

risc "Barcelo¬

na _{Emprèn" i en designa els membres:}

_{presidenta, la}

Ima. Sra. Maravillas _{Rojo i Torrecilla; membres, els} llms. Srs. _{Josep M. Vegara i Carrió, Eugeni} Forrade-llas i Bombardó, Agustí Soler i Regàs i Antonio Ainoza i Cirera, la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany, els Srs. Jaume Galofré i Crespí i Ignasi Ragàs i Prat, i les Sres. Pilar Solans i Huguet i Fina Jarque i Díaz; i secretari el Sr. Oriol Balaguer i Julià.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo¬

sos a l'ordre del dia:

ALCALDIA

Mesures de govern

Minimització i _{reciclatge dels residus generats per} la_{publicitat a lesbústies.}

El _{ponent de Ciutat Sostenible, Sr.}

_Puig,

_exposa que amb aquesta mesura esvol

garantir el dret

de la

ciutadaniaa no rebre a les seves bústies la denomi¬ nada_{"paperassa publicitària", entenent per}

_{tal aquell}

correu _{que és lliurat sense l'acord o}

_desig

_de

_qui

_el

rep, perquè no porta l'adreça del

destinatari

o, quan hi _{figura, s'ha obtingut d'una llista}

_{de mailing}

_sense permís seui sense rebre explicacions

de

com

pot

ex¬ cloure's de tal llista. Concreta que diversos estudis realitzats a _{Catalunya estimen en uns 15 quilos la pa¬}

perassa publicitàriaque anualment

arriba

a

cada

llar,

és a _dir, unes 10.000tones anuals per a tot Barcelo¬

na, amb el consegüent malbaratament de recursos, que es pot quantificar en termes de

quilowats/hora

d'energia elèctrica, litres d'aigua i metres

cúbics

de

fusta consumida, mentreque recollir i tractartals

resi¬

dusté també un cost _{alt per a} la ciutat; que, pertant,

aquestAjuntament, que està facultat per

la Llei de

re¬ sidus a intervenir en el control de la minimització, la

producció i la valoració dels residus

sòlids urbans, pot

establir mecanismes per a incidir sobre aquesta pa¬

perassai, conseqüentment, la mesura

de

governque

es _{presenta proposa:}

a) Iniciar eltràmits pertinents perincorporar a

la

re¬ fosa de les Ordenancesmunicipals els articles neces¬

saris per a regularla distribució de publicitat

directa

a les bústies.

b) Facilitarala ciutadaniaque ho desitgi

els

mitjans

mit-NÚM.

33 20-XII-1998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1633

jançant

adhesius

on consti la negativa a acceptar correspondència comercial, i explicacions sobre

comésser inclòs ales llistes Robinson a les Oficines Municipals d'Informació al Consumidor i als punts de Barcelona Informació.

COMISSIÓ D'HISENDA I FUNCIÓ PÚBLICA

Imposar, en aplicació de la Llei 25/1998, de 13 de

juliol, de

modificació

del

règim

legal de lestaxes esta¬ tals i locals i de reordenació de les _{prestacions patri¬} monials de caràcter_{públic, les taxes: pels serveis de} cementiris i cremació; per la utilització privativa del domini _públicmunicipal; perl'aprofitament del vol, sòl i_{subsòl; i per l'estacionament de vehiclesa la via pú¬} blica.

Aprovar, per a l'exercici de 1999 i successius, l'or¬ denança núm. 3.10 reguladora de les taxes pels ser¬ veisde cementiris i cremació; _{l'Ordenança núm.} 3.11

reguladora de la utilització del domini públic munici¬ pal; l'Ordenança núm. 3.12 reguladora de l'aprofita¬ mentdel vol, sòl i subsòl; i _{l'Ordenança núm.} 3.13re¬ guladora de l'estacionament de vehicles a la via

pública.

Modificar, per a l'exercici de 1999 i successius, les Ordenances fiscals _{següents: Ordenança fiscal} general; núm. 1.1 Impost sobre béns immobles, núm. 1.2 _{Impost sobre vehicles de tracció mecànica;} núm. 1.3 _{Impost sobre l'increment de valor dels ter¬} renys; núm. 1.4 Impost sobre activitats econòmi¬ ques; núm. 2.1 Impost sobre construccions, instal·la¬ cions i obres; núm. 3.1 Taxes per serveis generals; núm. 3.2 Taxes _{pel servei d'extinció i prevenció} d'incendis i salvaments; núm. 3.3 Taxes pels serveis urbanístics núm. 3.4 Taxes per la recollida d'escom¬ braries i altresserveis; núm. 3.5 Taxes de clavegue¬ ram; núm. 3.6 Taxes de mercats; núm. 3.7 Taxes pels serveis d'inspecció i prevenció sanitària; núm. 3.8 Taxes perles prestacions de la Guàrdia Urbana i circulacions _{especials; núm. 3.9 Taxes per la ins¬} pecció i control d'animals i llurs productes; i núm. 4 Contribucions_especials.

Aprovar, per a l'exercici de 1999 i successius, l'Or¬

denança general dels preus públics i l'aplicació dels mateixos _{regulatsper les Ordenances: núm. 5.1 Ser¬} veis _{culturals; núm. 5.2 Serveis d'educació; núm. 5.3} Instal·lacions _{esportives; núm. 5.4 Estudis d'anàlisi i} control _{ambiental; núm. 5.5 Laboratoris municipals;} núm. 5.6 Serveis _{especials d'enllumenat; núm. 5.7} Utilització _{privada del funcionament de les fontsorna¬} mentals; i núm. 5.8 Residències i habitatges tutelats.

La Presidència, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, acumula el debat dels punts núms. 2 i 3 de l'ordre del dia i del precsegüent:

Del_{Grup Municipal de Convergènciai Unió:} Informar els ciutadans de Barcelona de la _pressió fiscal quesuporten des de l'any 1992, entesa aquesta

com la ratio entre els _{ingressos per impostos locals}

en relació al _{producte interior brut de la ciutat, fent} servir com a dada del _{producte interior brut les ofi¬} cials que periòdicament elabora l'Institut d'Estadística de _Catalunya.

El _{president de la Comissió d'Hisenda i Funció Pú¬} blica, Sr. _{Maragall, defensa les Ordenances fiscals i} preus públics per al proper any dient que s'inscriuen

en el nou marc_{normatiu definit perla Llei 25/1998, de}

13 de _{juliol, de modificació del règim legal de les ta¬}

xes _{estatals i locals i de reordenació de les presta¬}

cions_{patrimonials de caràcter públic, aprovadacom a} conseqüència d'una sentència del Tribunal Constitu¬ cional, per la Llei de 26 de febrer de 1998, sobre drets i _{garanties als contribuents, per la Llei dels}

pressupostosgenerals de l'estat i per la Llei d'acom¬ panyament de tals Pressupostos; i que el fet que les esmentades Ordenances _{hagin estat comentades a} bastamenten els diversos _{òrgans municipals i en els} mitjans de comunicacions li permet estalviar el temps de fer-ne una _{presentació exhaustiva, i centrar-se en}

el _{compliment dels objectius i compromisos fixats al} començament del present mandat, el qual entra ara

en el seu darrer any, _{circumstància que, juntament}

amb la _{pròxima revisió de la Llei d'hisendes locals,} no fa aconsellable _{plantejar avui modificacions substan¬} cials en l'estructura del marc fiscal local.

Explica que les Ordenances en debat volen afavo¬ rir l'evolució econòmica de la Ciutat i la incidència real de la _{imposició local sobre la conjuntura econò¬} mica és _{perfectament descriptible per les seves ca¬} racterístiquesi el seuvolum, encara que sigui depro¬ porcions relativament menors que la de les figures tributàries _{estatals, i afegeix elements positius de} su¬ port al creixement de les magnituds econòmiques

com ho demostren tots els indicadors; que les Orde¬

nances _{presentades garanteixen un ritme estable i}

sostingut en els ingressos municipals necessaris per

a fer front a les _{despeses ordinàries i les despeses} inversores i aixíaquest Ajuntament pot continuar es¬

sent una administració activa, dispensadora de ser¬ veis de _{qualitat i amb capacitat d'inversió i de reduc¬} ció de l'endeutament; i que compleixen també els compromisos de reducció de la pressió fiscal, siguin quins siguin els indicadors que s'usin per mesurar-la, partintno de termes absoluts, sinó de l'evolució de la liquidació d'impostosper una banda, i dels canvis que s'operen en el producte interior brut, per l'altra. Agre¬ ga que tant els estudis municipals fets amb la col·la¬ boració acadèmica, abans de la Universitat de Barce¬

lona i ara de la Universitat _{Pompeu Fabra, com els} fets del Consell Comarcal del Barcelonès, per la pro¬ víncia, per Catalunya i per Espanya constaten a Bar¬ celona una reducció de la _{pressió fiscal per damunt} del 10% establert al _{començamentdel mandat.}

Remarca que les Ordenances preveuen un incre¬ ment de l'1,1% en la liquidació fiscal de la Ciutat, mentre_{que les previsions d'inflació són de l'1,8% i les}

de creixement nominal del _{producte interior brut estan}

entre _{el 5 i el 6 per 100, i tot això s'aconsegueix ac¬} ceptant les previsions d'increment, en l'1,8%, de les bases de_{l'impost sobre els béns immobles, notocant}

capaltre dels impostos municipals i establint unincre¬

ment _{mitjàde l'1,22% en les taxes (en bastants casos} s'aplica l'1,8% i en altres l'1,66%, però altres no es toquen) i del 0,68% en els preus públics (en alguns

casos s'arriba a _{l'1,8%, però en altres l'increment és}

molt_{inferior); i que} tot això confirma l'esforç de conti¬

nuar millorant la _gestió de manera que el ritme d'in¬ crementdels _{ingressos demanats directament als ciu¬} tadans no creixen termes reals, sinó que disminueix significativamentsense que això impedeixi de seguir actuantd'una manera_{eficaç i eficient.}

Destaca, també, que la Llei dels pressupostos ge¬ nerals de l'Estat _{permet, en canvi, esperar un creixe¬}

munici-pal, les aportacions del Fons

Nacional de

Cooperació

Local, d'acord amb els criteris establerts facinc anys per al quinquenni que ara

s'acaba, de

manera que peraquest concepte espera un

increment

del 5,9%.

Explicita que a l'Ordenança de

recollida d'escom¬

braries i residus i de serveis de neteja dels locals on s'efectuen activitats econòmiques, es mantenen les

tarifes, s'aixecafins als 150 m2 l'obligació de declarar la _{producció d'escombraries, s'incrementen}

_significa¬

tivament les bonificacions _{pels conceptes} de plegat,

compactat, emmagatzematge i compostât,

s'exonera

el _{pagament de la taxaa aquells}

_establiments

_{que or¬} ganitzin la pròpia recollida d'una manera

degudament

coneguda i controlada, s'ajusten un

parell de

coefi¬

cients per adequar-los millor a la realitat

i

es preveu l'aplicació rigorosa de l'Ordenança quan no es

faci la

pertinent declaració o es detectin

volums de produc¬

ció no _{previstos o determinats comportaments.}

Fa avinent, finalment, que al'Ordenança de mercats s'ha introduïtuna reducció del 15% enels traspassosi,

amés, esmantenen congelats els cànons.

El Sr. _{Puigdollers opina, d'antuvi, que en}

_{les Or¬}

denances _{presentades es pot constatar un any}

_més

la _{resignació del} govern municipala no

resoldre

una

colla de problemes que té plantejats la ciutat

de Bar¬

celona pel que fa al trànsit, les obres, la

gestió dels

residus i altres qüestions claus, seguint la pràctica de _{"qui dia passa, any empeny",}

_{perquè s'han}

_pre¬

sentat unes Ordenances de continuïtat absoluta sense _{cap voluntat de resoldre tals problemes a pe¬} sar _{que la Ciutat: a) ha perdut en els darrers}

disset

anys el 21% de la seva població,

especialment

en

la

franja de la gent jove, fins al punt que

d'aquí

a uns

anys un de cada quatre barcelonins

tindrà més de

65 anys; b) no segueix els ritmes de

creació d'ocu¬

pació de la resta de Catalunya

(segons

un

estudi

molt _{recent, entre} 1991 i 1996 ha perdut més de 100.000 llocs de _{treball), ni tampoc els ritmes de} creixement d'altres ciutats de _{Catalunya i Espanya;} c) té, segons una estadística recent de

l'Àrea

Metro¬

politana 78.667 habitatges buits, que representen

l'11,65% del seu parc d'habitatges; i d) segons la projecció de les liquidacions del present

exercici

veurà reduïda en l'1% la liquidació d'ingressos per l'impost sobre les construccions, obres i instal·la¬ cions _{i per l'impost sobre els béns i immobles, en el} 8% la corresponent a l'impost sobre les activitats

econòmiques i en el 9% la corresponent a l'impost dels vehicles de tracció mecànica, malgrat que aquests dos darrerstributs estan en el

màxim

legal, de manera _{que o bé es gestiona pitjor que en anys}

anteriors, cosa que no creu, o bé a Barcelona hi ha menys vehicles i menys activitats domiciliades.

Significaque sibé enei llibredistribuït el proppassat 8 d'octubre _{l'Ordenança de recollida d'escombrarieses} mantenia _{igual que en el exercici anterior, excepte els} increments segons l'índex de preus al consum, dijous de la setmana _{passada el Sr. Maragall anuncià la vo¬}

luntat de canviar-la sense _{explicar-ne els criteris, que}

no es _{posaren damunt la taula fins a la reunió de la}

Junta de Portaveus, tanmateix fins dimecres passat

no es_{lliurà el text que avui es porta a aprovacióen la}

línia que des de fa quatre o cinc anys propugnava el

Grup de Convergència i Unió, però que comença la

casa _{per la teulada, perquè en lloc de modificar l'Or¬}

denança de la neteja perpreveure-hi aquellescoses que es pensava recollir en la fiscal, avui s'ha pre¬

sentat una _{Ordenança fiscal que permet a determi¬}

nades activitats comercials acollir-se a un sistema privat de recollida d'escombraries i

deixar de

pagar

la _{corresponent taxa per tal concepte, sense que} s'hagi concretat en quines condicions

hauran de fer

tal recollida.

Diu, en conclusió, que les Ordenances presenta¬ des _{palesen, per unabanda, la}

_{resignació amb què}

_el govern municipal està acabant el

mandat, ja

que no

afronten cap dels problemes que la ciutat té plante¬

jats i, per l'altra, la improvisació constant a

la gestió

municipal, cosa que genera inseguretat en

el ciuta¬

dans: pertant, el vot dels membres delseu

Grup serà

negatiu

El Sr. Álvarez anuncia que els membres del seu Grup votaran negativament les Ordenances en debat perquè, si bé, com ha reconegutel

Sr. Maragall,

són

continuistes davant el previsible canvi del marc nor¬ matiu _{local, especialment pel que fa als impostos so¬} bre la _{plusvàlua i els vehicles, l'equip de govern}

_tenia

a lesseves mans la _{possibilitat d'aplicaruns tipus de} gravamen diferents dels que ve aplicant,

però

no

ha

tingut la voluntat política de redreçar

la situació

ac¬ tual, de manera que Barcelona es consolidarà, un

anymés, com la ciutat queté els impostos

locals més

alts _{d'Espanya i el mandatacabarà amb un nou incre¬}

ment de _{l'esforç fiscal exigit als ciutadans, ja que, a} pesard'haver-se reduït la població en 120.000 perso¬ nes durant el present mandat, la recaptació continua creixent _{d'any en any: concretament, l'any vinent es} liquidaran 5.456 milions més, és a dir, unes 4.000

pessetes més per habitant. Afegeix que totes les

Ad¬

ministracions _{aprofiten les èpoques de creixement} econòmic perrebaixar lafiscalitat, jaque poden com¬

pensar els efectes de tal rebaixa amb els increments de _{recaptació que es produeixen gràcies a l'augment}

d'activitat, però aquesta circumstància no es dóna a Barcelona, on, encara que augmentin les unitats em¬ presarials, la recaptació baixa, i, per tant, l'equip

de

govern manté els impostos sobre

l'activitat

econòmi¬

ca, la plusvàlua i els vehicles de

tracció mecànica

perquè ja no els potapujar més, i

també l'impost

so¬

bre els béns immobles que es paga a Barcelona és el més alt de totes les ciutats espanyoles.

Es _{pregunta com és possible que quan a}

_Espanya

es dóna una taxa de creixement del producte interior brut del voltant del 4%, a Barcelona, sense modificar la normativa, la recaptació pugui baixar enguany en

comparació amb l'exercici anterior; i considera que

la

nostra Ciutat no només _{perd habitants, sinó}

_també

activitat econòmica, cosa que té implicacions socials ben _importants.

Admet que, com ha dit el Sr. Maragall, l'impacte

de

la fiscalitat local no és tan considerable com els dels impostos estatals, però fa notar que els 47.000

mi¬

lions de _{pessetes de recaptació prevista per l'impost} sobre els béns immobles, repartits entre les prop de 800.000 unitats immobiliàries existents a la Ciutat,

donen una _{mitjana de 54.000 per propietari; que}

_els

28.000 _{milions que s'espera recaptar}perl'impostso¬

bre l'activitat econòmica representen unes 186.000 pessetes per a cada una de les unitats

empresarials

existents a la Ciutat; i que els cotxes paguen unes

14.000 pessetes perterme mitjà: per tant, un

ciutadà

que sigui titular d'un pis, un cotxe i una botiga

pagarà

més de 200.000 pessetes per impostos

municipals.

NÚM. 33 20-XII-1998 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 1635

a la _{pressió fiscal, és} a dir, enfunció de l'evoluciódel

producte interior brut, la dels pensionistes ha de

ser-ho en funció del seu _{esforç fiscal, perquè els seus in¬}

gressos no es mouen segons l'evolució del producte interiorbrut, sinó de l'índex de preusal consum.

Significa que només es recapta el 92% de les pre¬ visions _{corresponents} a l'impost sobre els béns im¬ mobles i el 84% de les referents a _{l'impost sobre l'ac¬}

tivitat econòmica i un de cada cinc cotxes no _paga tampocel corresponent impost;que en la mesura que l'equip de govern fos capaç de millorar aquests per¬ centatges i reduir les sevesdespeses ordinàries, so¬

bretot les _{d'imatge i comunicació, podria procedir a}

una _{reducció de la fiscalitat que pesasobre els ciuta¬}

dans_{i, consegüentment, disminuir els impostos} impa-gats, que han augmentat en uns 8.000 milions de pessetes i estan actualment entorn als 70.000 milions de _{pessetes; i que els ciutadans no acaben d'enten¬} dre per què a Barcelona es paguen més impostos que a Madrid, València, Saragossao Sevilla.

Referint-se, després, als preus públics i taxes, co¬

menta_{que un any més la justificació de l'import de les} taxes, que ha d'ésser equivalent al cost del servei corresponent, no està auditada per la Intervenció Ge¬ neral i la manera com es calcula no és _{fiable, perquè} converteix les taxes en unaforma més d'obtenir uns

beneficis que, pel principi de caixa única, s'apliquena finançar activitats que no tenen res a veure amb el servei _{pel qual es cobra la taxa: així, concretament,}

nosembla _{gaire lògicque unsserveis generals triguin} 8 minuts a fer una _{fotocòpia, per la qual es cobren}

414 _pessetes, o 25 minutsa fer la fotocòpia d'un plଠnol, per la qual se'n cobren 1.600; ni tampoc sembla normal que les taxes dels museus i dels mercats es

fixin sense _{justificar els costos i adjuntant únicament}

la _{liquidació dels respectius pressupostos de 1997;}

que tampoc es justifiquen amb un estudi auditat les de la zona _{blava, perquè no es vegi que són una via}

d'obtenir beneficis a costa dels _{ciutadans; i que les} corresponents a la grua municipal estan mal calcula¬ des, _perquè inflen en un 27% el cost anual mitjàd'un agentde la Guàrdia Urbana, que xifren en 6 milions de _pessetes.

Diu, per acabar, que el seu Grup pensa presentar,

com _{cada any, al·legacions}

a les Ordenances perquè l'equip de govern té l'ocasió de rebaixar l'any vinent la fiscalitat que pesa sobre els ciutadans, i complir, d'aquesta manera, el seu compromís electoral de re¬

baixar els _impostos.

El Sr. Forradellas _anticipa que el Grup d'Iniciativa-Els Verds votarà favorablement les Ordenances fis¬ cals i de preus públics per a l'any vinent, perquè la relació entre la fiscalitat _{municipal i els serveis que} ofereix_{aquest Ajuntament és francament positiva, va¬} loració quecomparteix bona part de la població.

Significaque l'evolució de la liquidació i recaptació dels tributs és bona i posa de manifest l'eficàcia dels serveis de _recaptació; que tanmateix el seu Grup no

es _{resigna a acceptaruna sèrie de qüestions que re¬} percuteixen en les Ordenances, especialment les

despeses de capitalitat i suplència, les quals només paguen les persones que viuen a Barcelona i no pas totes _{aquelles que usen la Ciutat, i, pertant, espera}

que amb l'aprovació de la Carta quedi resoltaaques¬

ta_{qüestió. Troba positius: la congelació de la taxa de}

clavagueram, per bé que caldria explicar la forma

com es calcula; el manteniment, en les Ordenances

en _{debat, dels criteris mediambientals; i la introduc¬}

ció, en la de recollidad'escombraries, d'elements que afavoreixen el _{plegat, el compostatge, la compactació} i la recollidaselectiva, procurenfer pagarel cost real

a _{qui genera els residus i contribueixen a la creació}

de llocs de treball i d'empreses senseànim de lucre. Observa que, efectivament, Barcelona ha perdut població, però ningú pot adonar-se'n passejant pels

seus _{carrers, perquè la Ciutat continua atraient turis¬}

tes i _{gent de fora; que, segons Barcelona Economia,} el consum de l'electricitat utilitzada ha crescut tanten usos _{productius com en usos domèstics, el consum}

de gas, el parc de vehicles (el 1998 es pot arribar a 200.000 vehicles _{nous), el nombre d'espectadors de} cinema, el de viatgers d'autobús i el d'estudiants; que l'activitat constructiva ha _adquirit un nou dinamisme i la industrial ha _{aconseguit reduir,} en una xifra signifi¬

cativa, l'atur, fins i tot el femení; que la política segui¬ da per l'Ajuntament afavoreixtotes aquestes realitats; i que cal distingir sempre entre les persones que viuen a la Ciutat i aquelles que utilitzen la Ciutat, però estan censades a fora, encara que mantenen,

en _{alguns casos, una segona residènciaa la Ciutat.}

Addueix queels 750.000 llocs de treball que hi haa Barcelona segons les dades resultants de la segure¬

tat social i _{l'impost sobre les activitats econòmiques} signifiquen la recuperació de part dels perdutsen els anys 1992 i 1993 i representen una tercera part dels existents a _{Catalunya, proporció que arriba al 40% si}

s'agafa

l'Àrea

Metropolitana; que l'alt percentatge de barcelonins de més de 65 anys demostra que la qua¬ litat de vida de la nostra Ciutat_permet una llargaes¬ perança de vida als seus habitants, com succeeix a tota _Europa,on l'envellimentdemogràfices correspon també amb un _{desenvolupament econòmic molt ac¬}

centuat. Per _{bé que calgui promoure polítiques eco¬} nòmiques, laborals i d'habitatges, perretenira la Ciu¬

tat la _{gent jove que té entre 15 i 30 anys, moltes no}

estan a l'abast de _{l'Ajuntament.}

Acaba dient que el panorama real que ofereix la Ciutat és sensiblement diferent de la visió

catastrofis-ta _{que n'han donat els Grups de l'oposició; i que les}

Ordenances en debat culminen el _{compliment dels} objectius fixats al començament del mandat.

El Sr. Soler anuncia que el Grup Independentista també votarà favorablement les Ordenances fiscals i de preus públics peral proper exercici des de la satis¬ facció de constatar _{que compleixen els compromisos}

del Pacte de govern, entre els eixos programàtics del qual figurava (juntamentamb l'aprovació de la Carta Municipal, la potenciació de la descentralització i par¬ ticipació, el foment de l'ocupació, promoció de l'habi¬ tatge a preus assequibles i la mobilitat en transport metropolità) la reducció de la fiscalitat en un 10% res¬ pecte al producte interior brut. En aquest sentit, vol destacar que les Ordenances avui es mantenen en aquestalínia i que el creixement dels ingressos tribu¬ taris, a causa de _l'augment de l'activitat econòmica, ha _{ajudat a reduir la pressió fiscal en més del 12%,}

mentre que, per altra banda, l'augment del conjunt dels _{ingressos tributaris, establert en l'1,2%, serà in¬} ferior al de la _{inflació, previst en l'1,8%, i al del pro¬} ducte interior brut, estimaten ei 3,8%.

Posa en _{relleu que s'ha ajornat el replantejament}

fiscalment la _{neteja de la Ciutat i ferque els sectors} comercials s'hi sentint més implicats; i que les Orde¬

nances _{presentades redueixen en un 15% les taxes}

pertraspàs de lesparades en quinzemercatsmunici¬

pals, i congelen les de la resta de mercats per tercer any consecutiu.

Diu, en resum, que les Ordenances presentades redueixen la _{pressió fiscal, són raonables i incorporen} incentius que faran avançar la Ciutat positivament en espera que en un proper exercici es puguin ja aplicar els criteris definits a la Carta Municipal; i que ha d'in¬ sistir, un any més, en la manca de compromís del Govern de la Generalitatenvers les nostresdespeses de _{capitalitat, compromís que és fonamental perquè}

respon a un concepte de catalanitat i de país, donat que Barcelona continua essent capital de Catalunya.

El Sr. _{Maragall contesta les intervencions dels} Grups de l'oposició dient que no hi han aparegut ar¬ guments nous que invalidin la bona marxade la Ciu¬

tat i del seu _{Ajuntament; que, segons l'enquesta}

anual sobre la Ciutat i els _{negocis que avui pu¬} bliquen els mitjans de comunicació, Barcelona torna

a _{superar Madrid i està per davant de Milà, Zuric, B}

rlín, Munic, Ginebra, Manchester, Lisboa i Düsseldo-rf; que Madrid pot ésser més barata, però Barce¬ lona ofereix _{qualitat, serveis} en matèria

d'ensenyament, serveis socials, cultura i museus que l'Ajunyament de Madrid no dóna, i això repercuteix, lògicament, en els costos per habitant i en l'import

global dels nostres Pressupostos, igual que lesapor¬ tacions que es fan al transportpúblic metropolità o a la Mancomunitat de _{Municipis de}

_l'Àrea

_{Metropolitana} de Barcelona que tampoc fa la ciutat de Madrid, però deixar-les de fer _{obligaria a replantejar els sistemes} de _{finançament integral dels transports públics i la} participació de les diverses administracions en el Contracte-programa; ara bé, mentrestant cal conti¬

nuar defensant el model de Ciutat dinàmica d'alta qualitat i creixement que aspira a ésser campiona

d'Europa no només en futbol; i que en l'actuació en l'equip de govern no hi ha resignació, perquè l'ambi¬

ció, compartidapertots els Grups, de la Carta Munici¬

pal,que hauria d'entraren vigorcom més aviat millor,

concreta un model denova estructura fiscal.

Referint-se a l'escrit del _{Grup de Convergència i} Unió sobre la _{pressió fiscal, observa} que no es fona¬

mentaen l'evolució en el _{període 1995-1999} com fa

l'equip de govern, sinó en unes xifres absolutes, que

nosón_{oficials, del període 1991-1996, el qualcorres¬} pon ala fase més dura de la crisi, però bo i acceptant tals_{xifres, el creixement de la Ciutat ha}estatsuperior al de la_{pressió fiscal; que en el període 1995-1999 la} liquidació dels impostos locals ha crescut el 9,87% i,

en _{canvi, el producte interior brut ho ha fet d'un} 26,64% (la mitjana nominal es mou entre el 5% i el

6%), pertant, amb una diferència, per reducció de la

presió fiscal del 13,24%, que és del 12,43% o de M_{1,94% si respectivament s'agafen els càlculs del} producte interior brut de la Comarca del Barcelonès i de tota _{Catalunya fets per la Caixa d'Estalvis de}

Catalunya, i del 12,10% si es comparaamb l'estima¬ ció del _{producte interior brut espanyol elaborada pel} Banc _{d'Espanya, i tot aixòa pesar que les previsions} de reducció de la fiscalitat recollides en el Pacte de

govern se supeditaven a l'arribada d'unescompensa¬ cions per les despeses de capitalitat i suplència, que

encara s'estan _{esperant: per} tant, l'equip de govern

ha _{complert amb escreix allò que inicialment s'havia} proposat.

ElSr. Puigdollers replicaque el governmunicipal, a l'hora de _{presentar els indicadors de la Ciutat, s'ha} oblidat de fer referència al clima iala situació_geogrà¬

fica_excepcional que tenim; que el seu Grup pretenia que en el moment d'aprovar les Ordenances o el Pressupostes fes una reflexió sobre la Ciutatque si¬

gui realista i no negui l'evidència, ja que, quanfa cinc anys el Sr. Rocaplantejà seriosament la qüestió de la

pèrdua d'habitants que pateix Barcelona, es creà un comitè de la veritat per demostrar les mentides que deia el Sr. Roca i, tanmateix, avui el Sr. Forradellas ha _{reconegut que Barcelona ha perdut població: per}

tant,demanaque no estornia negar l'evidènciaquan el seu _{Grup diu avui que la Ciutat perd activitat eco¬}

nòmica, jaque noacabad'entendre que si hi ha més vehicles i hi ha més activitateconòmica, les dades re¬

flecteixin baixades en la _{liquidació dels impostos} que graven aquests fets. Afegeix que en la taxa de mer¬

cats no _{hi ha cap congelació; i que, en definitiva, les}

Ordenances reflecteixen la _{resignació i la improvisa¬} ció amb _{què el Govern municipal encara els proble¬}

mesde la Ciutat.

El Sr. Fernández considera que en l'interval d'ara fins_{l'aprovació definitiva de les Ordenances que avui} s'aproven inicialment, el govern municipal hauria de rebatre amb _{arguments rigorosos les causes que} s'han donat de la _{pèrdua de població i d'activitat eco¬} nòmica de la Ciutat; que l'equip de govern ha

incom-plert laseva promesa electoral d'abaixar els impostos i mentrestant Barcelona, com fa quatre anys, conti¬

nua essent la ciutat més cara _{d'Espanya, amb els} seus _{impostos més importants situats en els límits}

màxims _{legals, i algunes taxes serveixen} per a obte¬ nir beneficis _{il·legals; i que quan fa quatre anys} s'anunciàuna rebaixa del 10% en la _{pressiófiscal,} no

estraslladà al ciutadà la _{percepció que tal percentat¬} ge anava referit al producte interior brut de la Ciutat, sinó a la seva economia domèstica, com quedaria ben clar si esfes una _enquesta.

El Sr. Forradellas apunta la conveniència d'analit¬

zar les causes de la _{pèrdua de població que preocu¬} pen tots els Grups, tot i tractar-se d'un fenomen que

es dóna igualment a París, Roma o Madrid i també a

altres _{poblacions de més de 50.000 habitants de} Catalunya, en benefici del seu entorn, sobretot quan

els trasllats de _{domicili provoquen embussos i obli¬} guen afer la recollida diària d'escombraries en urba¬

nitzacions, on abans es feia un cop a la setmana. Afegeix que comparar els transports públics i les infraestructures de Madrid i de Barcelona i _{parlar del}

tracte _{que s'ha donat a les propostes} d'infraes-tuctures _{que havia formulat aquest}

_Ajuntament

_provo¬

ca sentiments ben contraris a la _resignació; que la definició del _{traçat de la línia del tren d'alta}

_velocitat

ha fet ben _{palesa la improvisació amb què actuen no} aquest Ajuntament, sinó altres Administracions; i que

segons Barcelona Economia, el creixement de l'acti¬ vitat econòmica a la nostraCiutat i al'Àrea _Metropoli¬

tana _{és sensiblement més alt que el de 1996, i supe¬}

rarà el de l'economia _{espanyola i el de la resta de} Catalunya.

El Sr. Soler reitera que les taxes pel traspàs de les

parades de mercats experimentaran una

reducció del

15% en _{quinze mercats i quedaran congelades en la}

políti-NÚM. 33 20-XII-1998 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 1637

ca de mercats _{agosarada innovadora. També} posa

en _{relleu que el Pacte de govern preveia una} reduc¬ ció de la pressió fiscal del 10% i tanmateix s'ha so¬ brepassat el 12%.

El Sr. _{Maragall puntualitza que, a Barcelona, les li¬} quidacions de tributs augmenten no perquè s'hagin incrementat els _{tipus, sinó perquè les bases creixen i} la _{gestió recaptatòria millora; que la política de des¬} gravacions en l'impost sobre les activitats econòmi¬ ques, que en el 1994 i els tres anys successius havia comportat renunciar a ingressos perimport de 1.034, 1.180, 1.840 i 2.598 milions de pessetes, ha assolit el 1998 els 2.800 milions, els quals han afavorit la im¬

plantació de noves activitats professionals, de més comerços, noves indústries i noustallers, de manera que, sensetals desgravacions, la liquidació real de tal impost no seria enguany d'uns 25.400 milions, sinó molt _{superior als 28.000; que també la liquidació dels} altres conceptes tributaris ha pujat, la de l'impost so¬ bre béns i immobles de 46.770 a 47.400 _{milions, la} de _{l'impost de vehicles de tracció mecànica d'11.700}

a 12.100 milions i la de _{l'impost de plusvàlua de} 9.900 a 10.600 milions, i tots els impostos presenten incrementstanten les xifresliquidades com en lesre¬ captades.

S'aprovenels dictàmens núms. 2 i 3 de l'ordre del dia relatius a _{l'aprovació de les Ordenances fiscals i}

de preus públics per a 1998 amb dissetvots en con¬

tra_{(dels Srs. Samaranch, Puigdollers, Gavaldà,} Mar-cet, Fabregat, Ciurana, Miquel i Olmedo i les Sres.

Servitje, Paredes i Ortega i també dels Srs. Ainoza,

Álvarez,

Cornet, Tobía i Sirera i la Sra. Vila.)

Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost 1998, per un import de 213.246.353pes¬

setes, de conformitat amb la documentació adjunta (dos annexos, ref. 98092290 i 98100690), conside-rant-les definitivament _aprovades en cas de no pre-sentar-s'hi reclamacions en contra en el termini d'exposició pública.

S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. _{Roca, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet,} Fabregat, Ciurana, Miquel i Olmedo i les Sres. Servit¬ je, Paredes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fer¬ nández,

Álvarez,

Cornet, Tobía i Sirera i la Sra. Vila.

Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril, reconeixements de crèdit, que seran _finançats amb càrrec al Pressupost de 1998, per un import de 86.085.342 pessetes (tres an¬ nexos); aprovarmodificacions de crèdit del Pressu¬ post de 1998, corresponents als reconeixements de crèdit del _{present expedient, de conformitat amb la}

documentació que s'adjunta, considerant-les definiti¬ vament _{aprovades en cas de no presentar-s'hi recla¬}

macions en contraen el termini _{d'exposiciópública.} S'aprovaaquest dictamen amb disset vots en con¬

tra dels Srs. Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Mar¬ cet, Fabregat, Ciurana, Miquel i Olmedo i les Sres.

Servitje, Paredes i Ortega i també dels Srs. Ainoza,

Álvarez,

Cornet, Tobía i Sirera i la Sra. Vila.

Aprovar l'ampliació de les alternatives de finança¬ ment relatives a l'emissió _{pública d'un màxim de 200} milions _{d'euros, acordada pel Consell Plenari en la} sessió de 17 de _{juliol de 1998, en les condicions que} s'adjunten; i autoritzar l'Im. Sr. Ernest _Maragall i Mira,

president de la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, a _{atorgar tota la documentació necessària}

per a dura terme _l'operació.

S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. _{Roca, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet,} Fabregat, Ciurana, Miquel i Olmedo i les Sres. Ser¬ vitje, Paredes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fer¬ nández,

Álvarez,

Cornet, Tobía i Sirerai laSra. Vila.

Redenominaren euros les emissions de _l'Ajunta¬

ment de _{Barcelona denominades} en _{pessetes que}

cotitzenen el mercat_{AIAF i que es relacionen en l'an¬} nex; renominalitzar_{l'import nominal dels títols de les}

emissions als _{imports en euros d'acord amb les dis¬} posicions al respecte que estableixi el mercat AIAF; i autoritzar l'Im. Sr. Ernest_{Maragall i Mira, president de} la Comissió d'Hisenda i Funció Pública, aatorgar tota la documentació necessària per a dur a terme de l'operació.

S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Roca, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet,

Fabregat, Ciurana, Miquel i Olmedo i les Sres. Ser¬ vitje, Paredes i Ortega.

Acceptar la subrogació municipal en els drets de crèdit enfront de la _{companyia Corporación de Obras} Internacional, SA, dels cessionaris de places d'apar¬ cament i els titulars de la reserva de _{places de les}

tres _{extingides concessionsaaquesta Societat (apar¬} caments de les Cotxeres de Sarrià, del Parc de Sant

Martí i del carrer de _{Jorge Manrique), per un import} conjunt de 178.647.040 pessetes, del qual correspo¬

nen 143.631.015 pessetes a les quantitats deduïdes

o no _{percebudes per la Societat Municipal d'Apar¬}

caments i _{Serveis, SA (SMASSA) en adjudicar 205} places d'aquells tres aparcaments, i la resta de 35.016.025 _pessetes a les quantitatsqu s'han de res¬ tituira _{120 afectats que han renunciat a l'adjudicació}

per diverses circumstàncies, tot això d'acord amb les relacions annexes _{que identifiquen els diversos adju¬}

dicataris i renunciants.

Aprovar, d'acord amb l'article 60.2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d'abril, el reconeixement de crèdita

favor de SMASSA, per import de 178.647.040 pesse¬

tes i la modificació de crèdit _{corresponent, de confor¬} mitat amb la documentació del present expedient.

Autoritzar la _{despesa de 178.647.040 pessetes} amb càrrec a la _{partida pressupostària 44005 61190} 9901 i abonar-la a _{SMASSA per tal de compensar-la}

de la no _{percepció de l'esmentat import de}

143.631.015 _{pessetes i pertal que apliqui la resta de} 35.016.025 pessetes a satisfer i saldar els imports acreditats _{pels afectats al·ludits, amb l'oportuna justi¬} ficació dels _{pagaments que realitzi amb aquest fi.}

Exercircontrala _{companyia Corporación de Obras} Internacional, SA, les accions necessàries, fins i tot perla via judicial, encaminades a reclamar la totalitat dels crèdits en els_{quals se subroga l'Ajuntament.}

El Sr. _{Maragall explica que el dictamen anterior re¬} sol l'última fase de la problemàtica generada per la pràctica desaparició de l'empresa adjudicatària d'aquests aparcaments, cosa que afectà tant la cons¬ trucció de tais infraestructurescom _{els ciutadans que}

havien _{avançat diners per a accedira algunes de les} places que s'havien de construir; que en el moment que s'esqueia esrescindiren els contractes correspo¬

nents i _{s'encarregà a la Societat Municipal d'Aparca¬}

ment i _{Serveis, SA, la construcció del projecte i} ara

toca _{prendre les decisions finals acceptant la subro¬}