Internet: http://www.bcn.es Núm. 32 / Any LXXXVIII 20 de novembre de 2001 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessió 28-IX-2001 ... 1742 Acords sessió 29-X-2001 ... 1765
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit ... 1768 Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 1768 Creació de la Comissió d’Espai Públic ... 1770
Cartipàs
Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ... 1771 Nomenament membre del Consell Municipal
del Districte de Ciutat Vella ... 1771 Designació membre del Consell Plenari i de la
Comissió Permanent del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al
Desen-volupament ... 1771
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
pai-satgística ... 1772
Comissions del Consell Municipal Acords
Acords del mes d’octubre de 2001 ... 1800
Personal
Concursos i oposicions
Bases que han de regir el procés de funciona-rització mitjançant concurs oposició restringit per a la provisió de 4 places de professor/a
d’ensenyament secundari de l’IMEB ... 1802 Bases que han de regir el procés de
funciona-rització mitjançant concurs oposició restringit per a la provisió de 5 places de tècnic/a de
Formació Professional de l’IMEB ... 1805 Concursos
Bases que han de regir la convocatòria del concurs específic per a la provisió de 33 llocs de treball, més vacants, d’auxiliar de biblioteca, del Consorci de Biblioteques
de Barcelona ... 1808
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 28 de setembre de 2001 i aprovada el dia 29 d’octubre de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit de setembre de dos mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Fran-cisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bas-tardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxe-là, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i So-ler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombar-dó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Imma Ma-yol i Beltran.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 20 de juliol de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici:
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, 17 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2757), que estableix que la Comissió de Qualitat A), creada per l’anterior decret de l’Alcaldia de 8 de març de 2000, assumirà també la condició i funcions de la Comissió Tècnica del 22@bcn prevista als articles 3 i 10 de les Normes urbanístiques de la Modificació del Pla General Metropolità per a la reno-vació de les àrees industrials del Poblenou.
2. Decret de l’Alcaldia, 21 d’agost de 2001 (S1/D/2001 3027), que nomena l’Im. Sr. José Ignacio Cuervo i Argudín president del Consell del Districte de Nou Barris.
3. Decret de l’Alcaldia, de 3 de setembre de 2001 (S1/D/2001 3275), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Nou Barris la Sra. Griselda Lloveras i Casterà, en substitució del Sr. Juan Antonio Martínez i Gutiérrez.
4. Decret de l’Alcaldia, de 3 de setembre de 2001 (S1/D/2001 3276), que designa l’Im. Sr. Vladimir de Semir i Zivojnovic representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai.
5. Decret de l’Alcaldia, 28 d’agost de 2001 (S1/D/2001 3058), que nomena el Sr. Antonio Palla-rés i Sánchez, director del Servei de Prevenció i Ex-tinció d’Incendis i Salvament, amb efectes des de l’1 de setembre de 2001.
6. Decret de l’Alcaldia, 20 de juliol de 2001 (S1/D/2001 2846), que designa l’Im. Sr. Ferran Julián i González membre de la Comissió de seguiment pre-vista en el pacte 7è del Conveni de col·laboració so-bre la gestió, manteniment i conservació del Parc Flu-vial del Besòs, i el Sr. Ricard Frigola i Pérez membre de la seva Comissió tècnica.
7. Decret de l’Alcaldia, de 21 d’agost de 2001 (S1/D/2001 3029), que designa els membres del Ju-rat del XI Premi Barcelona Solidaritat.
8. Decret de l’Alcaldia, de 4 de setembre de 2001 (S1/D/2001 3381), que fixa com a festes locals a ce-lebrar el 2002 en el terme municipal els dies 20 de maig, Dilluns de Pasqua Granada, i 24 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Mercè.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions:
1. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 de juliol de 2001 (S1/D/2001), que atorga la Medalla d’Honor al Sofriment en la categoria d’Or, a títol pòstum, al membre de la Guàrdia Urbana, Sr. Enrique Pardo i Santacreu, per haver resultat mort en acte de servei el dia 29 d’octubre de 2000, i declara la seva vídua beneficiària d’aquest atorgament amb els efectes econòmics que s’estableixen a l’apartat 2 de l’article 5è del Reglament d’honors i recompenses dels mem-bres de la Guàrdia Urbana i del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament.
2. Ratificar el decret d’Alcaldia, de 13 de setembre de 2001, que atorga la distinció del títol d’Amiga de Barcelona a la Sra. Rigoberta Menchú Tum.
El Sr. Alcalde puntualitza que aquesta vegada el lliurament s’ha avançat per aprofitar l’estada de la Sra. Menchú a la nostra Ciutat.
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 27 de juliol de 2001 (S1/D/2001), que accepta la subvenció, per un import total de 176.237.834 pessetes, atorgada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació ti-tular de les escoles d’educació infantil que es detallen a la resolució publicada al Diari Oficial de la Generali-tat de Catalunya de 9 de juliol de 2001 per minorar les quotes pel servei d’ensenyament corresponents a l’any 2001.
S’aproven, per unanimitat, les tres ratificacions in-closes a l’ordre del dia.
b) Propostes d’acord:
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
La Presidència disposa el debat conjunt, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, dels dictàmens núms. 4 i 8 de l’ordre del dia.
4. Adoptar, com a soci únic de la societat Informa-ció i ComunicaInforma-ció de Barcelona, SA, els acords se-güents:
1) Aprovar l’ampliació del capital social en 2.704.545,00 euros (449.998.424 pessetes), mitjan-çant l’emissió de 4.500 noves accions de 601,01 euros (100.000 pessetes) de nominal.
2) Subscriure la totalitat de les noves accions i desemborsar el seu import amb càrrec a la partida 852.01-121.10-99.01 del Pressupost de 2001.
3) Aprovar, per import de 1.125.519,76 euros (187.270.731 pessetes), la compensació de resultats negatius d’exercicis anteriors amb càrrec a la totalitat de reserves voluntàries.
4) Aprovar la reducció del capital social en 1.656.984,57 euros (275.699.035 pessetes) mitjan-çant l’amortització de 2.757 accions, numerades de la 2.238 a la 4.994, ambdues incloses, amb càrrec al deute de l’Ajuntament de Barcelona amb la societat per import de 1.643.053,63 euros (273.381.122 pes-setes) i a pèrdues acumulades d’exercicis anteriors per import de 13.930,94 euros (2.317.913 pessetes).
5) Aprovar inicialment, com a conseqüència dels acords núms. 1 i 4 anteriors, la modificació de l’article cinquè dels Estatuts de la societat Informació i Comu-nicació de Barcelona, SA, amb el redactat següent: “El capital social és d’un milió tres-cents quaranta-quatre mil quaranta-quatre-cents cinquanta-nou euros amb trenta-set cèntims d’euro (1.344.459,37), representat per 2.237 accions ordinàries i nominatives de sis-cents un euros amb un cèntim d’euro (601,01) nume-rades correlativament dels núms. 1 a 2.237, ambdues incloses, que estiguin alliberades completament.”
6) Sotmetre a informació pública la modificació d’Estatuts de la societat Informació i Comunicació de Barcelona, SA, durant un termini de trenta dies hàbils i, de no presentar-s’hi al·legacions, aprovar definitiva-ment la modificació.
7) Facultar indistintament els Srs. president i secre-tari del Consell d’Administració de la societat Informa-ció i ComunicaInforma-ció de Barcelona, SA, per efectuar tots els tràmits necessaris per a dur a terme l’efectivitat dels presents acords.
8. Aprovar inicialment l’expedient de modificació de crèdit (suplement de crèdit) per un import de 255.000.000 de pessetes (1.532.580,87 euros), d’acord amb document annex, a finançar amb els ma-jors ingressos obtinguts en la partida pressupostària 0101.53700.61114, considerant-la definitivament apro-vada en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, informa que el primer d’aquests dic-tàmens, el contingut del qual ha estat a bastament debatut en el Consell d’Administració d’Informació i Comunicació de Barcelona, SA, i en la Comissió del Plenari corresponent, comporta l’adopció de les me-sures necessàries perquè la societat recuperi el seu equilibri financer i patrimonial i quedin regularitzades les seves relacions amb l’Ajuntament a través de la tècnica de l’ampliació i reducció del capital, per tal que pugui tirar endavant els seus objectius d’inver-sions en equipaments i instal·lacions, mentre que el segon fa possible les aportacions municipals neces-sàries per al funcionament de l’emissora durant el 2001. Afegeix que ambdues propostes pretenen que és pugui iniciar en les millors condicions la nova eta-pa que la nostra televisió local vol encetar les prope-res setmanes i de la qual es donarà àmplia informa-ció en el si del Consell d’Administrainforma-ció de la Societat. El Sr. Ciurana anticipa el vot contrari del seu Grup als dos dictàmens en debat adduint que l’operació acordió que es proposa té per objecte liquidar el deu-te històric de l’Ajuntament amb la Societat, que es re-munta als anys 1993-1994, i denota la mala previsió pressupostària en tal empresa i la deficient gestió dels seus ingressos provinents de la publicitat exte-rior, els quals ni tan sols s’acosten als objectius mar-cats, raó per la qual any rere any cal fer transferèn-cies a tal empresa per cobrir aquests dèficits.
Li sembla, a més, incongruent preveure ja uns re-cursos per a la nova programació quan no es tenen encara els resultats de l’oferta pública posada en marxa.
El Sr. Cornet anuncia, també, el vot contrari del seu Grup als dos dictàmens en debat, en els quals veu la demostració d’una gestió desastrosa, ja que l’aporta-ció municipal s’amplia en 250 milions de pessetes, és a dir, una quarta part més de la previsió inicial, però, a més, l’ampliació de capital s’hauria de produir un cop adjudicada l’oferta pública convocada i coneguts els reptes de la nova etapa.
El Sr. Maestro manifesta que el seu Grup dóna su-port a ambdós dictàmens, perquè vénen a endreçar la comptabilitat d’Informació i Comunicació de Barcelona, SA, cosa que fins i tot s’hauria d’haver fet abans.
Estima que l’ampliació de capital prevista permetrà a Barcelona Televisió fer un salt qualitatiu en la seva programació sense perdre l’estil i la manera de fer que la caracteritza, ja que ha d’arribar a més ciuta-dans i ciutadanes, però sense perdre el públic fidel i, per tant, els nous programes que es posin en marxa han de sintonitzar amb el model de servei públic en el sector definit pel Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya, de manera que la nostra televisió ha d’oferir una diversitat de productes i ha d’aprofitar la injecció de recursos que se li fa per modernitzar les seves instal·lacions i fer-se competitiva.
que Barcelona Televisió respongui a les necessitats d’una ciutat com la nostra; i posa en relleu que el mo-del de programació que està començant a posar en marxa la nostra televisió local en abordar aspectes que no solen ésser especialment comercials, però que interessen a un sector important de l’audiència, i en aconseguir alguna exclusiva com la retransmissió en directe del concert Manu Chao.
El Sr. Maragall recalca que amb aquest acord es ve a redreçar una situació que es remunta a vuit o deu anys enrere, es fa possible un pla d’inversions que permetrà augmentar la qualitat i actualitzar la programació de la nostra televisió, es determina l’aportació ordinària que li fa l’Ajuntament per al seu equilibri pressupostari, l’import de la qual està condi-cionat pel fet que, per prudència institucional i pel dià-leg entre els diversos Grups municipals, s’ha allargat excessivament el període d’adjudicació de la petició pública d’ofertes, cosa que no ha propiciat les millors condicions, per generar ingressos i posar la màquina a ple rendiment, situació aquesta que sí que es dóna actualment en la nostra televisió, la qual continua es-sent la televisió pública més barata d’Espanya i, pos-siblement, d’Europa.
S’aproven els dos dictàmens en debat, amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Reca-sens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álva-rez i Cornet, i les Sres, Treserra i Balseiro.
5. Autoritzar el Patronat Municipal de l’Habitatge a concertar diversos préstecs hipotecaris per un import màxim global de 1.843.481.048 pessetes (11.079.544,24 euros), destinat a finançar les obres d’un total de 187 habitatges de diverses promocions, en les condicions que s’adjunten en l’annex.
6. Aprovar una subvenció anual de 131.081.519 pessetes (787.815,80 euros) des de l’any 2002 fins al 2011, ambdós inclosos, per fer front a les obligacions econòmiques derivades de la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu.
7. Autoritzar l’Institut Municipal de Mercats de Bar-celona a actuar com a avalador del principal dels crè-dits sol·licitats pels concessionaris de parades del Mercat de Ciutat Meridiana per finançar la part que els correspon dels costos de remodelació del mercat, en les condicions que s’adjunten.
S’aproven, per unanimitat, els tres dictàmens pre-cedents.
8. Aquest dictamen ha estat debatut i aprovat con-juntament amb el núm. 4 de l’ordre del dia.
9. Resoldre les al·legacions presentades durant el termini d’exposició pública a les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, aprovades per la Comissió de Presidència i Hisenda del Consell Muni-cipal, en la sessió de data 21 de juny de 2001, se-gons document annex; i aprovar definitivament les esmentades Normes.
El ponent de Participació Ciutadana i Solidaritat, Sr. Alcober, explica que aquestes noves Normes re-guladores del funcionament dels Districtes, que ve-nen a substituir les aprovades el 1986, s’ajusten a les prescripcions de la Carta municipal i del Reglament Orgànic Municipal, estructuren els òrgans dels Dis-trictes d’acord amb les competències assignades, re-gulen el paper del regidor de Districte, del president del Consell de Districte, de la Comissió de Govern i de la Junta de Portaveus, de les Comissions
consulti-ves, del Consell Ciutadà i del Consell d’Equipaments del Districte i posen en valor el Ple del Districte, que n’és l’òrgan més significatiu tant per la relació amb la ciutadania com pels acords que adopta, però que ac-tua al final d’un procés participatiu intern i extern.
Destaca que les noves Normes admeten, recollint una vella aspiració veïnal, que les entitats i els ciuta-dans i ciutadanes puguin parlar en el debat dels punts de l’ordre del dia abans que els Grups prenguin posició, possibilitat aquesta que implica un canvi qua-litatiu respecte de la regulació anterior, en permetre que les decisions es prenguin després d’haver escol-tat els veïns, a pesar dels processos participatius que s’hagin produït prèviament.
També posa en relleu: a) la instal·lació de l’audièn-cia pública del Districte com a espai on els ciutadans i ciutadanes puguin interpel·lar, mesura que és cohe-rent amb la revalorització del Ple del Districte com a òrgan de presa de decisions; i b) la possibilitat que cada Districte es doti del seu propi reglament intern de funcionament en funció de les seves característi-ques específicaracterísti-ques.
Fa esment, finalment, a l’obertura del procés per a redactar unes noves normes reguladores de la parti-cipació ciutadana en consonància amb les exigències del segle XXI, de manera que no s’acontentin a man-tenir els nivells de participació assolits fins ara, sinó que procurin aprofundir la democràcia participativa i estendre-la al major nombre de ciutadans i ciutada-nes.
El Sr. Fisas lamenta que el Grup del Partit Popular de Catalunya hagi de votar negativament unes nor-mes que, com les acordades el 1986, s’haurien d’a-provar per unanimitat.
Justifica aquest capteniment dient que les Normes presentades no enforteixen la democràcia ni la parti-cipació ciutadana, ans, ben al contrari, pretenen evi-tar que els veïns puguin participar la vida del Distric-te a través de la seva inDistric-tervenció al final del Ple del Districte. Afegeix que mentre a les ciutats franceses de París, Marsella i Lió hi ha una veritable descen-tralització política i els Districtes tenen un poder real, a Barcelona hi ha una simple desconcentració de la gestió i els Districtes són unes meres oficines de la Casa Gran que estan situades més a prop dels ve-ïns, i els Consells de Districte no tenen ni tan sols poder, com es pogué constatar en el cas del Turó Parc, per decidir com s’ha de fer un jardí de la seva pròpia demarcació: per tant, l’únic sentit que tenen els Consells de Districte és la possibilitat que els ciutadans puguin participar en les seves reunions exposant-hi els seus problemes, criticant-hi, si cal, l’actuació del govern municipal i expressant-hi les seves idees i propostes i, això no obstant, ara es vol retallar aquesta possibilitat.
plenà-ries, a Barcelona aquesta possibilitat es vol eliminar fins i tot en les sessions del Consell de Districte i, per tant, hi haurà menys democràcia i menys participació ciutadana.
Considera, a més, que amb el procediment seguit s’ha començat la casa per la teulada, perquè l’apro-vació de les Normes de participació ciutadana hauria d’haver estat prèvia o, si més no, simultània a la de les Normes de funcionament dels Districtes i el go-vern municipal s’havia compromès a fer-ho així.
Posa en relleu que no s’ha acceptat cap de les es-menes presentades per la Federació d’Associacions de Veïns.
Diu, en conclusió, que les normes en debat restrin-geixen les possibilitats d’expressar-se que tenen els veïns i, per tant, la democràcia directa, que haurien d’oferir els Districtes.
La Sra. Ortega comença dient que, en opinió del Grup de Convergència i Unió, tant el Reglament Or-gànic Municipal com les Normes reguladores de fun-cionament dels Districtes i el reglament de participa-ció ciutadana haurien d’ésser presidides pel consens tant en les actituds com en el procés i els resultats; però, malauradament, tot i haver trobat en el Sr. Alco-ber una voluntat, que agraeix, d’arribar a punts d’a-cord, no s’ha pogut assolir el consens.
Exposa que, per al seu Grup, els Districtes no són mers executors materials de les directrius dels òrgans centrals de l’Ajuntament, sinó que han de tenir auto-nomia política i administrativa i ésser espais per a la participació: per això, defensa la descentralització i no pas la simple desconcentració.
Explicita que els tres motius que han impedit arri-bar a un acord són:
1r) La forma, perquè, en la seva opinió, la redacció de les Normes reguladores de funcionament del Dis-tricte s’havia de fer paral·lelament amb les de la rela-tives a la participació ciutadana i, tanmateix, els crite-ris per confeccionar aquestes últimes tot just varen ésser lliurats l’altre dia.
2n) La potenciació dels Consells de Districte en-front de l’aparell polític i tècnic, amb un reconeixe-ment més ampli de la figura dels consellers i el reco-neixement del caràcter vinculant dels informes del Consell de Districte.
3r) El manteniment del torn obert de paraules al fi-nal de les sessions dels Consells de Districte, perquè suprimint-lo la participació no s’elimina, però sí que es redueix: per això, les al·legacions, tant de les enti-tats veïnals com, fins i tot, d’una federació d’un partit polític integrat en l’equip de govern, reclamaven el manteniment de l’esmentat torn obert.
Sosté que el dret dels ciutadans a intervenir en el Ple del Consell dels Districtes no pot estar sotmès a l’arbitri del president de tal òrgan, sinó que s’ha de re-conèixer sense cap mena de limitació; que la partici-pació és una forma de millorar i aprofundir la pràctica democràtica, condició necessària de la democràcia i de la recerca del consens, i un enriquiment del pro-jecte de ciutat; i que la pràctica democràtica exigeix unes normes clares, conegudes i iguals per a tothom i, per tant, no subjectes a discrecionalitat.
Dóna la benvinguda a tots els nous canals de parti-cipació, però pensa que primer cal tenir una actitud que fomenti la participació, el dret de la qual ha de quedar clarament establert i ha de tenir com a marc el Ple del Consell de Districte.
Creu, doncs, que unes normes que suprimeixen el dret que els ciutadans tenien fins ara, d’exposar aquelles qüestions que els preocupaven, al final de les sessions del Consell de Districte, fan un pas enre-re del qual el seu Grup no es vol fer còmplice: per això, votarà negativament el dictamen en debat.
El Sr. Forradellas avança el posicionament favora-ble del Grup d’Iniciativa-Verds a les Normes en de-bat, les quals han estat discutides a bastament i, per tant, el sorprenen els plantejaments reduccionistes dels Grups de l’oposició.
Esmenta, en primer lloc, els esforços que s’han fet en el món municipal per trobar mecanismes imagina-tius de participació i arribar a punts d’acord, en una actitud que contrasta amb la situació que està vivint aquests dies el municipi de Llagostera davant la pre-potència de determinades actuacions.
Recorda els Consells territorials i sectorials creats a Barcelona des de 1986 per promoure la participació, i també les diverses Comissions de seguiment constituï-des per canalitzar la participació en moltíssims as-sumptes, el darrer cas l’elaboració de l’Agenda 21.
Afirma que els Districtes han servit per a acostar la política als ciutadans i per poder tirar endavant coses que altrament no es podrien haver fet, dintre d’un mo-del propi de Barcelona que és irreversible perquè els veïns i veïnes són molt exigents i coneixen molt bé els seus drets: per tant, la participació difícilment es pot reduir al capítol de precs i preguntes del final de les sessions.
Fa avinent que les Normes sotmeses a aprovació estan lligades amb el document lliurat als membres del Consistori sobre la participació ciutadana i consti-tueixen una proposta decidida, avançada i valenta que no s’acontenta amb els èxits ja assolits, sinó que intenta millorar les insuficiències de la regulació ac-tual i respondre a les noves exigències i necessitats de la nostra societat: no se’n pot fer, doncs, una valo-ració reduccionista en funció de les possibilitats de participació en el capítol de precs i preguntes, més i quan estan oferint la possibilitat d’intervenir en els di-versos punts de l’ordre del dia, cosa que era una vellíssima reivindicació del moviment ciutadà, i foca-litzen l’atenció en les qüestions realment importants enfront de la dispersió que es produïa en les interven-cions de l’apartat de precs i preguntes. Creu, per tant, contràriament a allò que ha sostingut la Sra. Ortega, que les Normes en debat estan propiciant noves for-mes de participació.
Remarca la necessitat de reforçar el teixit associa-tiu oferint-li més capacitat d’informació i d’opinió; i, en aquest sentit, celebra que el document sobre les nor-mes reguladores de la participació ciutadana reculli la memòria participativa.
Assenyala com a gran qüestió pendent l’elecció di-recta dels consellers de Districte, per sufragi univer-sal; i, consegüentment, invita tots els Grups a trobar la forma de fer-la possible en les properes eleccions municipals.
Considera que l’aprovació de la proposta està justi-ficada per diversos aspectes: la Carta europea dels drets dels ciutadans en les ciutats; i l’aparició de no-ves tecnologies i de nono-ves reivindicacions davant les quals cal tenir més capacitat de conèixer, discutir i conformar més opinió.
d’immigrats, procurant integrar-los en la política parti-cipativa; de posar en marxa noves formes participati-ves, fins ara molt difícil per diversos impediments le-gals, fent que una qüestió com el túnel d’Horta pugui ésser tractada a través d’un referèndum; i d’aconse-guir que la ciutadania participi activament en el Fò-rum Universal de les Cultures.
El Sr. Maestro, després d’opinar que els Grups de l’oposició no tenen motius essencials que justifiquin el seu vot en contra a unes normes que han estat a bas-tament explicades i discutides, manifesta que les Nor-mes en debat, juntament amb el Reglament Orgànic Municipal i el futur reglament de participació, formen el cos constitucional d’aquest Ajuntament, vénen a reconèixer la majoria d’edat dels Districtes, són una eina imprescindible per a la desconcentració i des-centralització de l’Ajuntament, apropen les decisions als ciutadans i ciutadanes, apliquen el principi de subsidarietat que altres Administracions es resistei-xen a aplicar, i no tenen altra intenció que aconseguir una ciutat on cada cop sigui més fàcil viure.
Explicita que el seu Grup presentà algunes obser-vacions relatives a la participació de la ciutadania en la presa de decisions seguint experiències com el Consell de barri, i a la possibilitat d’un torn d’interven-cions previ al posicionament dels consellers.
Comenta que l’elecció directa de l’elecció de con-sellers i conselleres de Districte, que el seu Grup pro-pugnava en el seu Programa electoral, no és un sim-ple eslògan electoral, sinó una necessitat a fi que els ciutadans i ciutadanes els considerin els seus repre-sentants legals i es pugui aprofundir la democràcia lo-cal i participativa: per tant els experts en dret constitu-cional s’haurien de posar d’acord en un futur no massa llunyà sobre la manera de fer-la possible.
Remarca que les Normes en debat ofereixen nous espais de participació ciutadana, com són les Comis-sions sectorials consultives o l’audiència pública de l’estat del Districte.
Observa que el seu Grup serà bel·ligerant a fi que en cada Districte es mantingui el torn obert de precs i preguntes; ara bé, li sembla reduccionista el criteri dels Grups de l’oposició de sostenir que la participa-ció ha desaparegut pel fet que les Normes en debat remetin al reglament intern de cada Districte la possi-bilitat que pugui haver-hi un torn de precs i preguntes al final de les sessions dels respectius Consells de Districte.
Acaba indicant que el Grup d’Esquerra Republi-cana per Catalunya-Els Verds vetllarà perquè la par-ticipació ciutadana, la regulació de la qual s’està començant a discutir, sigui tan àmplia com sigui pos-sible, perquè les noves tecnologies serveixen per a afavorir la participació i la corresponsabilització de la ciutadania, i perquè els ciutadans i ciutadanes, tant si estan organitzats col·lectivament com si no, puguin intervenir en la presa de decisions dels Districtes.
El Sr. Hereu, com a Portaveu del Grup Socialista, fa referència, primer, a l’aprovació el 1984 de la divi-sió territorial de la Ciutat en deu districtes i a l’aprova-ció el 1986 de les Normes reguladores del funciona-ment dels Districtes, decisions que encetaren una aventura innovadora en el context europeu i mundial pel que fa a l’organització de les Administracions lo-cals, ja que es transferiren als Districtes recursos hu-mans i financers i poder de decisió: creu, doncs, que en definir els Districtes com simples oficines de la
Casa Gran no es fa justícia a un procés admirat arreu del món i que no es patrimoni de cap partit ni d’una majoria de govern, sinó de tot el Consistori, perquè entre els membres dels Grups de l’oposició hi ha, també, persones que han tingut responsabilitats exe-cutives en alguns Districtes.
Continua dient que, després de l’aprovació de la Carta municipal i del Reglament Orgànic Municipal, tal procés s’ha de revisar corregint allò que no ha fun-cionat prou bé; que les normes en debat fan un pas endavant perquè augmenten de manera ben evident la participació com demostren aquests dos exemples: 1r) l’ordre del dia de les sessions dels Consells de Districte, que actualment és decidit pel regidor de Districte i el president del Consell de Districte, d’ara endavant haurà d’ésser discutit amb els Grups de l’oposició i també amb els ciutadans; 2n) mentre fins ara al final de la sessió, a vegades a altes hores de la matinada, s’escoltava la veu dels veïns els quals ha-vien assistit abans passivament com a simples es-pectadors al debat de qüestions tan importants per al Districte com podria ésser un determinat planejament urbanístic, a partir d’ara, en canvi, els veïns indivi-dualment o col·lectiva, podran dir la seva prèviament al començament de la discussió política: per tant, la seva participació guanya dignitat. Agrega que a tra-vés del fòrum de debat permanent, l’equip tècnic i l’equip polític podran aproximar-se més als barris i escoltar millor els veïns, la qual cosa implica un apro-fundiment de la democràcia i de la participació: per tant, el Grup Socialista lamenta que avui els Grups de l’oposició, per motius tàctics, es pronuncien en contra de les Normes en debat basant-se en elements de caràcter molt secundari per trencar el consens assolit el 1986.
El Sr. Fisas observa que les quatre persones pre-sents a la tribuna pública demostren l’interès que sus-citen a la ciutadania les sessions plenàries; i que tant a València com a Madrid el respectiu Alcalde, acaba-da la sessió plenària, dóna la paraula als veïns, men-tre que aquí, en canvi, no se segueix aquesta pràcti-ca i a partir d’ara tampoc no és vol permetre en els Districtes.
La Sra. Ortega mostra la seva preocupació per la manca de consens amb què s’aprovaran les Normes en debat i pel fet que també la Federació d’Associa-cions de Veïns es queixa de la supressió del torn obert de paraules al final de les sessions dels Consells de Districte, supressió en la qual veu la demostració de la forma com l’equip de govern està disposat a es-coltar la ciutadania i a fomentar la participació.
Fa notar que si l’elecció directa dels consellers de Districte era una vella aspiració dels Grups integrats en l’equip de govern, haurien d’haver-ne propugnat la incorporació al Reglament Orgànic Municipal, però ofereix el suport del seu Grup perquè s’inclogui en les Normes en debat; i que si el torn obert de paraules no era tractat adequadament perquè figurava al capda-vall de l’ordre del dia, podia haver-se establert que a partir d’ara figurés al principi per escoltar primer els veïns i veïnes.
camp de la participació, i lamenta que, no per manca de voluntat del ponent, com han reconegut els matei-xos Grups de l’oposició, no s’hagi pogut assolir el consens malgrat l’acceptació d’algunes esmenes i la formulació, en els processos de treball, de redaccions transaccionals sense supeditar-les a un vot favorable. Fa avinent que s’ha ofert a tots els Grups la possi-bilitat que facin les seves aportacions sobre el regla-ment de participació ciutadana del qual la Ciutat ha de dotar per a ésser més democràtica.
Posa en qüestió que els models de París, Marsella i Lió puguin ésser la panacea en els terrenys de la participació, ja que el model de Barcelona ha agradat molt als responsables d’aquestes ciutats; i assenyala que des d’aquest Ajuntament i des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies s’han fet aporta-cions als reglaments de participació de ciutats gover-nades pel Partit Popular
Addueix que la regulació dels debats plenaris pot-ser no estimula la presència de públic a la tribuna, però en altres Administracions la gent ha d’anar a queixar-se a Brussel·les; que la valoració de la parti-cipació no es pot reduir a l’existència o no d’un torn obert de precs i preguntes sobre qüestions que no són fonamentals i en el qual una dotzena de veïns diuen sempre les mateixes coses, sinó que és molt millor, encara que no suficient, el mecanisme de l’au-diència pública dels Districtes; que avui els veïns i ve-ïnes no volen poder, tan sols, formular precs o pre-guntes, sinó també proposar, reclamar, queixar-se i, si cal, manifestar-se i cridar; que participació i diàleg no pressuposen, com reconeixia el mateix conseller en cap de la Generalitat, haver d’arribar a un acord, sinó saber administrar el possible conflicte des d’una visió més àmplia; i que des de 1979 ençà, Barcelona s’ha convertit en un punt de referència en aquesta matèria, en la qual cal avançar encara més, però sen-se caure en un populisme que traeixi aquesta trajec-tòria.
Subratlla que avui els Districtes disposen de 250 treballadors i d’un pressupost de 3.000 milions de pessetes i estan tirant endavant, juntament amb les seves empreses, actuacions per 60.000 milions i tot això fa necessari revaloritzar el paper decisori dels Consells de Districte, en els quals els veïns podran parlar abans que es prengui qualsevol decisió, sens perjudici de les reunions de tota mena que s’hagin pogut tenir abans.
El Sr. Puigdollers, després de fer notar que, una vegada més, no s’ha respectat el temps fixat en el Reglament Orgànic Municipal per a les intervencions dels representants del govern i de l’oposició, diu que el seu Grup considera també patrimoni seu el procés de descentralització i participació ciutadana engegat el 1986, després d’haver estat consensuat en aquest Plenari, i del qual se sent molt orgullós i, per això, la posició del seu Grup ha estat exposada per una per-sona que ha estat regidora de Districte.
Lamenta, doncs, la decisió, que es pren avui, de suprimir el torn de paraules que es concedia als ciu-tadans al final de les sessions del Consells de Distric-tes, per evitar que tals sessions s’allarguin fins a altes hores de la matinada, ja que hi ha altres alternatives per a aconseguir el mateix objectiu.
Recorda l’acord assolit sobre la presidència del Districtes; i li sap greu la falta de voluntat de mantenir el consens a l’hora de desenvolupar la Carta –no n’hi
hagué sobre el Reglament Orgànic Municipal no n’hi ha ara sobre les normes reguladores del Districte– i que no s’hagi seguit la lliçó que donaren els membres del Consistori el 1986 en elaborar conjuntament les normes relatives a la descentralització i la participa-ció, qüestions que no es poden tractar per separat i, per això, el seu Grup demanà formalment que s’abor-dessin conjuntament.
El Sr. Alcober puntualitza que si bé ambdues qües-tions es tracten en processos diferents, una disposi-ció addicional preveu que en cas de contradicdisposi-ció pre-valdran les normes de participació, amb la voluntat d’arribar a un acord que no ha estat possible per una raó que no és realment fonamental.
Assegura que les noves Normes permetran als Consells de Districte fer millor la seva feina; lamenta que, per la discrepància en un precepte, es presentin com un pas endarrera quan, en realitat, fan un pas endavant; i invita tots els Grups municipals a treballar perquè les futures normes de participació estiguin al nivell que la ciutadania espera.
El Sr. Alcalde lamenta el posicionament dels Grups de l’oposició, que ja comença a explicitar-se, amb una certa sorpresa, en l’aprovació del Reglament or-gànic municipal per causa d’un motiu també menor –la utilització dels mitjans audiovisuals en aquest Ple-nari–, com ha tornat a succeir avui; ara bé, està segur que el vot de la majoria permetrà aprofundir a la nos-tra Ciutat la participació, la qual és reconeguda arreu com a avançada no tan sols formalment, sinó també materialment, ja que els Districtes decideixen una part importantíssima de les actuacions inversores i, per tant, tenen el doble vessant d’òrgan de govern i òrgan de participació, duplicitat que, a vegades, pro-voca tensions.
Creu, en tot cas, que amb les noves Normes en debat s’incrementarà la participació a través de l’au-diència pública, el fòrum i la possibilitat dels veïns in-tervenir en els diversos punts de l’ordre del dia.
S’aprova el dictamen en debat, amb el vot en con-tra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gas-cón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
convocar la subhasta per a la transmissió de les fin-ques, per adjudicar la concessió esmentada a qui resulti guanyador de la subhasta; practicar les ope-racions d’agrupació, segregació, declaració d’obra nova, divisió, excés de cabuda i d’altres encaminades a adequar la realitat física a la registral i, en particu-lar, a deixar la zona de l’antiga avinguda de la Llum grafiada en el plànol annex (subsòl del carrer Bergara i de la seva confluència amb els de Balmes i Pelai) fora de l’àmbit de la concessió actual de la qual és ti-tular Triángulo Plaza de Cataluña, SL, i també fora de l’objecte de la venda i de la nova concessió; consentir que la dita Societat transmeti la concessió de la qual és titular actualment, a qui resulti adjudicatari únic de les subhastes, als efectes de la seva immediata extin-ció; i facultar l’Alcaldia, de conformitat amb l’article 11.4 de la Carta municipal de Barcelona, per realitzar les actuacions necessàries per a concretar, clarificar i executar el present acord.
El Sr. Maragall explica l’abast jurídic i patrimonial d’aquest dictamen, àmpliament debatut a la Comissió corresponent, dient que ve a complir les previsions del Programa d’actuació municipal sobre la venda d’actius i és expressió de la coherència de la política municipal que té capacitat de realitzar determinats actius i dedicar els recursos així obtinguts a noves in-versions i actuacions en la Ciutat. Agrega que en les finques objecte de la subhasta l’Ajuntament ja ha complert amb èxit la tasca que li pertocava, posant-les en ple rendiment i, satisfet aquest interès públic, ara convé vendre aquests actius per poder-ne aplicar els rendiments a altres objectius previstos pel Progra-ma d’actuació municipal en altres barris.
El Sr. Ciurana comenta que el dictamen ve a rectifi-car, quan encara no han transcorregut deu anys, el criteri en virtut del qual el 1998 s’adjudicà una con-cessió a cinquanta anys sobre una finca que, com l’edifici de Miramar, abans havia estat objecte d’un primer encàrrec a Iniciatives, SA; i que la desafecta-ció s’ha produït en un procés acceleradíssim, el pe-ríode d’informació del qual tingué lloc en ple mes d’agost, i es justifica únicament pel fet que actual-ment tal finca no està destinada a ús públic.
Al·lega, també, que mentre la titularitat de tal im-moble està reportant entre 160 i 170 milions de pes-setes anuals, l’aprovació del dictamen comporta re-nunciar a aquest ingrés anual i a la reversió de la finca, un cop expirat el termini de la concessió, a can-vi d’un ingrés per una sola vegada, cosa que econò-micament és una mala operació, però és també un error estratègic perquè es perdrà una reserva de 4.000 metres quadrats de sòl i un espai tan emblemà-tic com és el Bar Zurich, la continuïtat del qual gene-rà, en el seu moment, un intens debat en la Ciutat i en el si d’aquest Plenari, i tot això per causa de la prevalença que el govern municipal dóna als criteris economicistes per damunt dels cívics i sentimentals.
Sospita, per altra banda, que l’operació obeeix més a criteris privats que no pas a una iniciativa municipal. Diu, en conclusió, que per les consideracions ante-riors el vot del seu Grup serà negatiu.
El Sr. Álvarez mostra primerament la seva sorpre-sa per l’afany privatitzador d’un govern municipal d’esquerres, afany que queda també palès en opera-cions com la subhasta dels terrenys de Renfe-Meri-diana o en les vendes dels immobles dels carrers d’Avinyó i del Comte Borrell, operacions que entren
en contradicció amb la política, promesa en el Pro-grama d’actuació municipal, de dotar la Ciutat dels equipaments públics que millorin la qualitat, a fi de poder obtenir uns recursos que a final d’any permetin presentar un superàvit pressupostari.
Nega que hi hagi una política de reinversió total dels recursos obtinguts amb la venda de sòl públic tot adduint que el 2000 només s’executà un 37% de les previsions de compra de sòl.
Creu que aquesta operació no es fa tant sols a mida dels promotors privats com deia l’arquitecte i exregidor Sr. Oriol Bohigas, sinó anant-hi agafats de la mà; que per obtenir recursos a curt termini, s’impe-dirà a qui governi d’aquí uns anys disposar d’uns 160 milions de pessetes que podria destinar a les actua-cions que li semblin més convenients; i que, en defini-tiva, no s’està fent urbanisme d’esquerres, sinó urba-nisme especulatiu.
El Sr. Maragall contesta les intervencions anteriors dient que l’operació ve a complir els objectius fixats en el Programa electoral i en el Pacte de govern i materialitzats en el Programa d’actuació municipal, el qual preveu una determinada xifra d’ingressos per aquest concepte; que els representants de l’oposició confonen la venda d’actius amb perversitat especula-tiva i decisions manades pel sector privat; que l’equip de govern ha demostrat sobradament la seva capaci-tat de combinar recursos públics i privats per fer ciu-tat nova amb una qualiciu-tat que avui és punt de refe-rència, per construir equipaments, per prestar nous serveis i per tirar endavant, alhora, una política d’es-talvi; que els Districtes apliquen els recursos que s’obtenen amb l’estalvi i la realització d’actius, a les seves actuacions en places, parcs i jardins en tots els racons de la ciutat.
Subratlla que l’operació en debat pretén realitzar patrimoni ociós, avui vinculat a una magnífica explo-tació privada que s’ha consolidat amb un èxit ben evi-dent, sense posar en perill la continuïtat de les activi-tats i dels contractes de lloguer, perquè es puguin complir els propòsits d’inversió.
Precisa que el marc economicofinancer aprovat preveu, en el present mandat, uns ingressos per ven-da d’actius per un valor de 5.000 milions de pessetes i escaig, xifra que es podrà assolir amb escreix amb aquesta i altres operacions, i per altra banda s’han previst inversions per més de 200.000 milions de pes-setes, al servei de les quals val la pena convertir en útil socialment un patrimoni que ara està ociós.
Recalca que els recursos obtinguts per aquesta via no es queden immobilitzats en cap caixa, sinó que es transformen ràpidament en més ciutat, més qualitat i més benestar.
mateixa sessió, d’increment de la subvenció que s’atorga a Barcelona Televisió.
El Sr. Álvarez dubta que els diners que s’obtinguin amb la subhasta en debat s’arribin a destinar a la compra de nou sòl; i indica que l’expedient hauria de contenir un annex explicatiu de la destinació que es donarà als diners que s’espera obtenir per aquesta via, en la qual hi veu una operació de maquillatge per poder tenir superàvit pressupostari a final d’any.
El Sr. Maragall replica que en el temps en què el Sr. Álvarez ha estat membre del Consistori, s’han complert amb escreix les previsions: en el darrer mandat això es produí de manera espectacular i en el present també serà així malgrat l’ambiciosa xifra d’in-versions prevista. Afegeix que Barcelona està portant a terme el procés de transformació urbana més ambi-ciós dels darrers cents anys tant pel volum com per la seva qualitat, sense haver d’apel·lar al crèdit, ans, al contrari, disminuint l’endeutament, ja que el seu Ajun-tament sap estalviar i usar bé el seu patrimoni.
Destaca que l’èxit de l’operació acordada el 1998 ha permès consolidar unes expectatives sobre l’im-moble objecte del dictamen i ara cal aprofitar l’ocasió per convertir en actiu socialment un patrimoni que ara només ho és en el camp privat, sense esperar a l’ex-piració del termini concessional; que a l’Administració municipal regeix el principi de caixa única, però en el Programa d’actuació municipal i en els Programes d’inversió d’aquest any o del vinent constaran els re-cursos aconseguits amb l’operació en debat; i que al final del mandat podrà comprovar-se que s’han am-pliat notablement les previsions i les ambicions del Programa d’inversions
S’aprova el dictamen en debat, amb el vot en con-tra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gas-cón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres, Treserra i Balseiro.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
11. Ajornar l’entrada en vigor de l’Ordenança muni-cipal d’activitats i d’intervenció integral de l’adminis-tració ambiental de Barcelona, fins al dia 1 de febrer de 2002, pel que fa a les activitats que requereixen la intervenció prèvia de l’entitats ambientals col·labo-radores, relacionades a l’annex III.2.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, informa que aquest dictamen, que afecta entre un 20 i un 25% de les 6.000 llicèn-cies que atorguen actualment ajorna, fins que l’enti-tats col·laborades estiguin en condicions d’assumir la tasca que se’ls encomana, l’entrada en vigor de l’Or-denança municipal d’activitats i d’intervenció integral de l’administració ambiental, la qual serà, tanmateix, plenament operativa per als altres 5.000 expedients, dels quals uns 3.000 es tramiten per la via de la co-municació prèvia i els altres 2.000 restants pels trà-mits formals previstos a través dels serveis tècnics o de l’informe previ de la Generalitat. Afegeix que inicialment s’havia pensat que la data fixada en el dic-tamen fos l’1 de gener de 2002, però per raons de prudència, relacionades amb la implantació de l’euro i els tràmits que s’han d’efectuar en les oficines d’aten-ció al ciutadà, s’ha posposat fins a l’1 de febrer amb la intenció que en aquest període es pugui duplicar o
triplicar el nombre d’entitats col·laboradores que avui podrien prestar tal servei.
S’aprova el dictamen anterior, amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres, Tre-serra i Balseiro.
Districte de Ciutat Vella
12. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla especial de reforma interior del Raval per a la nova ordenació de l’àrea delimitada pels car-rers d’en Robador i de Sant Rafael, rambla del Raval, el carrer de Sant Josep Oriol, i la plaça de Salvador Seguí, promoguda per Foment Ciutat Vella, SA; i re-soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’in-formació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Transformació, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
El Sr. Casas exposa que l’aprovació d’aquest ex-pedient farà possible la transformació urbana de la illa delimitada pels carrers d’en Robador, de Sant Rafael i de Sant Josep Oriol, la rambla del Raval i la plaça de Salvador Seguí, promovent-hi habitatge lliu-re i protegit, oficines, un hotel i activitat social i econò-mica; que, concretament, afecta uns 31.000 metres quadrats de sostre, 8.500 dels quals estaran subjec-tes a algun règim de protecció i 3.000 metres qua-drats de zona verda quan fins ara se’n preveien 2.700; i que les principals modificacions que s’intro-dueixen fan referència a l’alçada de l’hotel, que es fixa en planta baixa i deu plantes més –uns 37,5 me-tres– i és molt similar a la que tindrà l’Edifici Novíssim després de les obres de desconstrucció, en una ram-bla que té una amplada de 60 metres a fi que aquest edifici tingui una funció de fita, però no depassi ex-cessivament l’alçada de les construccions de l’entorn, la qual és d’uns 20 metres.
El Sr. Forn manifesta que el seu Grup comparteix la necessitat de revitalitzar el barri del Raval, però discrepa de les mesures que la Modificació en debat proposa, perquè:
a) S’opta per la via dels enderrocaments en comp-tes de recórrer a intervencions més moderades però més respectuoses amb el teixit urbà i les característi-ques del barri;
b) No hi ha un criteri clar quant a les alçades màxi-mes –que es fixen en planta baixa més altres cinc, sis o deu més a pesar que les ordenances l’establien en planta baixa i quatre plantes més;
c) Es trenca el criteri de no permetre que els edifi-cis de nova planta superin l’alçada dels edifiedifi-cis ja existents, raó per la qual es pregunta si en aquesta decisió primen els interessos generals o els dels pro-motors.
Discrepa, també, del fet que la revitalització econò-mica del barri s’equipari –encara que a curt termini si-gui més fàcil i vistós– amb la instal·lació d’espais lú-dics i comercials i s’oblidi, en canvi, la sostenibilitat i la diversitat econòmica.
fluxos de vianants, a la implantació de circuits per a bicicletes i a la reducció de la congestió urbana.
Fa notar, tot seguit, que el document en debat comporta convertir 5.600 metres quadrats en zona comercial i d’activitats recreatives i, tanmateix, ini-cialment no es va preveure cap estudi de mobilitat i el que s’ha redactat en el mes de setembre contra-diu en alguns aspectes l’informe de la Direcció de Serveis de Gestió de la Circulació, on és diu que la rambla del Raval té una intensitat de trànsit molt re-duïda que no es creu que pugui augmentar si el pàrquing projectat és únicament per als residents; ara bé, segons l’estudi de mobilitat, només seran per als residents 180 de les 550 places que es crea-ran, i la resta seran usades per no residents i, per altra banda, tal pàrquing pot generar un trànsit diari de 2.000 vehicles que bàsicament entraran per la rambla del Raval.
Tot això el porta a preguntar si, en opinió de l’equip de govern, l’actuació és compatible amb els objectius abans esmentats fixats per la Unió Europea, i si la Di-recció de Serveis de Gestió de la Circulació pensa modificar el seu informe a la vista de l’estudi de mobi-litat esmentat.
Anuncia, com a conclusió, que per les raons ex-pressades els membres del seu Grup votaran negati-vament el dictamen en debat.
El Sr. Álvarez justifica l’abstenció del seu Grup dient que, malgrat compartir l’objectiu de l’equip de govern de millorar l’urbanisme i la qualitat de vida a la zona del Raval, que pateix deficiències importants, fent-hi actuacions urbanístiques i facilitant-hi la im-plantació d’un hotel que millori el paisatge i doni vida a la zona, no pot assumir el projecte en concret que avui es presenta:
a) Perquè no ha trobat prou sensibilitat a reallotjar en els nous locals els botiguers i comerciants que re-sultin afectats.
b) Perquè la reducció, de 14 a 10 plantes, de l’alça-da màxima de l’hotel li sembla encara insuficient en esguard dels altres edificis de l’entorn, no troba cor-recte el paral·lelisme que es vol establir amb la que tindrà l’Edifici Novíssim un cop acabades les obres en curs, i no s’ha concretat si el projecte definitiu assolirà l’alçada màxima prevista.
c) Perquè les 180 places d’aparcament que es des-tinaran als residents, resulten insuficients en una zona que pateix greus dèficits de places i on la Socie-tat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, en lloc d’aplicar els criteris econòmics que apliquen les em-preses privades, hauria de tirar endavant una política d’aparcaments socials per atendre les necessitats de moltes famílies que amb el seu nivell actual de recur-sos mai no podran disposar d’una plaça d’aparca-ment.
El Sr. Maestro significa que, un cop aconseguit que l’alçada màxima de l’edifici de l’hotel es rebaixés fins els 37,75 metres, el seu Grup votarà favorablement el dictamen perquè l’operació té sentit de cara a la dig-nificació de la rambla del Raval.
Precisa que el seu Grup, i tot l’equip de govern, no aposten pas pels enderrocaments massius, sinó per les operacions de microcirurgia, per tirar endavant la revitalització, la diversificació econòmica i dignificació d’una de les zones més marginades de la ciutat, on viu gent de classes populars que sòl votar als partits de la majoria: per tant, rebutja les imputacions de
convivència amb els interessos privats que s’han fet, cosa que no pot dir tothom.
El Sr. Forradellas, després de recordar que la seva intervenció en el moment de l’aprovació inicial d’aquest expedient se centrà bàsicament en la recu-peració i revitalització de la ciutat històrica, destaca que la proposta presentada té un profund contingut social; que en aquesta zona hi ha certament votants dels partits de la majoria, però també un alt percen-tatge de persones que no poden votar ningú perquè són immigrants, i és fonamental revitalitzar-la mitjan-çant actuacions municipals i polítiques globals, però també portant-hi activitat econòmica i usos que l’afa-voreixin. Afegeix que les alçades que preocupaven el seu Grup s’han reduït considerablement; i que és una bona notícia que algunes institucions i sindicats deci-deixin instal·lar-se en la zona.
Fa avinent que en la Comissió del Plenari insistí en la necessitat de cuidar especialment la velocitat dels enderrocaments i l’acabament de les obres; expressà la preocupació perquè es resolgui l’aparcament per als residents i s’eviti, en canvi el col·lapse circulatori; i demanà determinats aclariments sobre la qualificació d’algun carrer.
Pensa, en definitiva, que l’operació s’ha de tirar en-davant amb empenta i amb la implicació del veïnat.
El Sr. Casas fa referència a la conversa que man-tingué ahir amb el director General de l’Habitatge sobre la necessitat d’obrir una nova fase en les ac-tuacions de Ciutat Vella, i informa que des de les aproximadament 50.000 unitats que comprèn el Dis-tricte de Ciutat Vella, unes 20.000 ja han pogut gau-dir d’algun ajut per a la seva rehabilitació sense ne-cessitat d’enderrocar-les, se n’han enderrocat 4.000 dintre del programa previst, i s’han construït 2.500 de noves entre habitatges i locals comercials; que aquestes actuacions han significat la rehabilitació d’uns 1.000 edificis, l’enderrocament d’altres 200 i la construcció de 50 de nous; que els enderrocaments no es poden, doncs, presentar com el mecanisme mes usat en les actuacions a Ciutat Vella, perquè estan predeterminats en els plans especials de re-forma interior i en unes unitats d’actuació també de-finides prèviament.
Fa avinent que no es disposa encara dels diners necessaris per tirar endavant la rehabilitació de les al-tres 20.000 unitats que també la necessiten; i no creu, per altra banda, que calgui enderrocar gaires més unitats de les 4.000 enderrocades fins ara.
Nega, per tant, que els enderrocs, que estan en una proporció d’1 a 10 respecte de les rehabilita-cions, puguin presentar-se com un sistema habitual de actuació a Ciutat Vella.
Observa que el Sr. Forn ha citat a mitges l’estudi de circulació, on es diu, també, que tenint en compte el volum de trànsit actual de la zona i el que pugui generar la nova illa no es preveu que aquesta actua-ció urbanística pugui generar problemes de congestió de trànsit.
Recalca que la proposta vol portar al centre del Ra-val una activitat diversificada generada per les perso-nes que hi vagin a treballar, a comprar, a divertir-se, a tractar els seus assumptes en oficines i despatxos o, simplement, a residir-hi perquè hi viuen o estan allot-jats temporalment en hotels; i que en els resultats que tingui aquest projecte s’està jugant el futur de Ciutat Vella.
Pensa que la qüestió de les alçades és una matè-ria opinable, però destaca que està proposada per l’autor del projecte, que és el mateix arquitecte, l’opi-nió del qual ha estat invocada per l’oposició per a cri-ticar la política urbanística de l’equip de govern; en tot cas, totes elles és mouen entre les quatre i les sis plantes que és la dels edificis de l’entorn, amb excep-ció de l’hotel que, amb els seus 37,75 metres, serà més baix encara que l’Escola d’Idiomes o l’alçada de coronació màxima del Teatre del Liceu.
El Sr. Forn matisa que ell no ha negat pas la políti-ca de rehabilitació de Ciutat Vella, la qual, per cert, ha estat possible gràcies, també, als ajuts de la Ge-neralitat, i s’ha limitat a subratllar que en les grans actuacions es recorre massa vegades a la via dels enderrocaments, els quals, tanmateix, en alguns ca-sos s’haurien pogut evitar, i que els plans de reforma interior parlen d’alçada de planta baixa i quatre més, però ara es canvia aquest criteri permetent construir planta baixa i deu més. Afegeix que en el Consell d’Administració de Foment de Ciutat Vella, SA, s’indi-cà que l’hotel havia de tenir una determinada superfí-cie perquè, altrament, no seria rendible per als pro-motors: i en la seva opinió, això és rendir-se als interessos dels promotors fent-los prevaler per da-munt dels interessos de la Ciutat.
El Sr. Álvarez puntualitza que el seu Grup reconeix la sensibilitat de l’Ajuntament a millorar la qualitat de vida de la part de la Ciutat que té la renda més baixa, però això no significa que no pugui discrepar, com en aquest cas, d’algun projecte concret. Hi afegeix que en el finançament de la tasca que ha dut a terme Pro-moció de Ciutat Vella, SA, primer i ara Foment de Ciutat Vella, SA, a més de l’Ajuntament hi han partici-pat, tant en l’etapa en què els socialistes governaven l’Estat com ara, altres Administracions i també el sec-tor privat; i que segons les seves dades, el 2001 el Ministeri de Foment ha transferit 12.700 milions de pessetes per facilitar l’accés de l’habitatge a Cata-lunya.
El Sr. Casas indica que, deixant de banda aquests 12.700 milions de pessetes per a tot Catalunya, en haver-se esgotat el 2000 els 1.000 milions de pesse-tes que el Conveni signat establia per a tot el qua-drienni 1998-2001, es demanà que per al 2001 s’ha-bilités una dotació complementària o bé s’anticipés la signatura del nou conveni, però no s’ha aconseguit ni una cosa ni l’altra i enguany s’ha pogut continuar tre-ballant gràcies als diners que la Generalitat ha pogut rescatar de les previsions per a la rehabilitació assig-nades a altres oficines i que no s’havien pogut mate-rialitzar; en tot cas, convé disposar de 500 milions anuals per tirar endavant la rehabilitació de les altres 20.000 unitats que encara està pendent.
Reitera que només es fa una operació d’enderroc, determinada dins el planejament, per cada deu de re-habilitació; i quant al finançament concreta que de l’aportació del sector públic, un 55% correspon a l’Ajuntament de Barcelona i el seus ens de gestió, i el
45% restant a la Generalitat i a l’Estat, de manera que aquest Ajuntament ha esmerçat no menys de 70.000 milions de pessetes en les diferents actua-cions que des de 1989 ença s’han dut a terme a Ciu-tat Vella i l’operació que ara s’està discutint contribui-rà decisivament a la transformació d’aquest districte pel que fa l’àmbit del Raval.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens i Servit-je, i amb l’abstenció dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet, i les Sres. Treserra i Balseiro.
Districte de l’Eixample
13. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial de compensació de volums a la finca del carrer de Manso, núm. 39, promogut per Construcciones Pulido, SA.
14. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial integral de la finca situada al passeig de Grà-cia, núm. 103, promogut per Activos Inmobiliarios Caja Madrid, SL, que incorpora les prescripcions de l’aprovació inicial.
Districte de Sants-Montjuïc
15. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Mo-dificació del Pla especial per a l’ordenació de l’e-quipament de l’illa situada al carrers de Navarra, de Bartomeu Pi, de Tort i del Corral, promogut pel De-partament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
Districte de les Corts
16. aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial d’ordenació de la finca situada a l’avinguda de Pedralbes, núms. 60-62, promogut per Esade; i resol-dre l’escrit d’al·legacions d’acord amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de 3 de setembre de 2001, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi
17. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial integral de compensació i ordenació de volums de la parcel·la dels carrers d’Hercegovina, núm. 3, i del Camp, núms. 8-10, promogut per Morou, SL.
18. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-cació de l’Estudi de detall de la finca del carrer de Benedetti, núm. 82, entre els de Roura i de Belles-guard, promoguda per Raurich Condal, SA.
passeig de Sant Gervasi, núm. 35, promogut per Eseo 24, SL; estimar parcialment l’al·legació presen-tada pel Sr. Andreu Boet i Bellot, en el sentit que figu-ra a l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de 27 d’agost de 2001, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
20. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla especial de la travessera de Gràcia, núms. 93-95, per a seu del Col·legi Oficial d’Odontò-legs i Estomatòd’Odontò-legs de Catalunya, promoguda pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Cata-lunya; i desestimar les al·legacions presentades per la Sra. Iolanda Canadell i Farreró com a representant de la propietat i dels veïns del número 97 de la Tra-vessera de Gràcia, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Desenvolupament de 4 de setembre de 2001, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
S’aproven, per unanimitat, els vuit dictàmens pre-cedents.
Districte de Gràcia
21. Aprovar provisionalment, de conformitat amb els articles 11.1.j i 66.3 de la Carta municipal de Barcelona, la Modificació puntual del Pla General Me-tropolità i delimitació de la unitat d’actuació al sector del passatge d’Isabel, promoguda per Minor, SL; re-soldre les al·legacions presentades en el tràmit d’ex-posició pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’informe del Departament de Planejament de Transformació, de 29 d’agost de 2001, de valoració de les al·legacions esmentades; i trametre l’expedient a la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barce-lona per a la seva aprovació definitiva.
La Sra. Fandos anticipa que el seu Grup votarà fa-vorablement aquesta Modificació del Pla General Metropolità, la qual millora considerablement el pla-nejament anterior, però demana que es continuïn les converses amb els veïns afectats perquè en el pro-jecte d’urbanització puguin resoldre’s aquells punts on encara hi ha petites discrepàncies.
El Sr. Álvarez felicita l’equip de govern per la forma com es resol, a satisfacció de tothom, un problema que era de difícil solució.
El Sr. Mascarell, en la seva condició de regidor del Districte de Gràcia, agraeix els comentaris de les dues intervencions anteriors i remarca que gràcies al diàleg entre tècnics i veïns s’ha sabut trobar una magnífica solució, en la qual només queden pendents petits detalls que també es podran resoldre satisfac-tòriament.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat.
Districte de Nou Barris
22. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial d’ordenació del carrer d’Oristà, al barri de Vallbona, promogut pel Patronat Municipal de l’Habi-tatge, amb les modificacions a què fa referència l’in-forme del director de Projecte de la Direcció de Plans i Projectes Urbans, emès en data 18 de juliol de 2001; i resoldre les al·legacions presentades en el
tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, per Habitatge Social, SA, en el sentit que figura a l’infor-me esl’infor-mentat, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
23. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, l’Estudi de detall de la parcel·la núm.1 del carrer d’Oristà, al barri de Vallbona, promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge.
24. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, la Modifi-cació puntual de la regulació de la planta soterrani del Pla especial de reforma interior de les Vivendes del Governador al barri de Verdum, promoguda per l’Ins-titut Català del Sòl.
Districte de Sant Andreu
25. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial d’ordenació de la parcel·la situada als carrers de Gran de Sant Andreu, núms. 330-344 i de Joan Torras, núms. 1-3, promogut per Metro 3, SA.
S’aproven, per unanimitat, els quatre dictàmens precedents.
La Presidència disposa el debat conjunt dels cinc dictàmens següents en l’ordre del dia.
Districte de Sant Martí
26. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’article 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla especial per a la reutilització de l’edifici industrial si-tuat al carrer del Pallars, núm. 108, existent dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou districte d’activitats 22@bcn, promogut per Retevision I, SA.
27. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’ar-ticle 68 de la Carta municipal de Barcelona, el Pla es-pecial per a la reutilització de l’edifici industrial situat al carrer de Àvila, núms. 112-114, existent dins l’àm-bit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou dis-tricte d’activitats 22@bcn, promogut per Fonaments, SA; resoldre les al·legacions presentades per l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en la seva qualitat de pre-sident del Grup Municipal de Convergència i Unió, en el sentit que figura a l’informe dels serveis tècnics de la Societat Municipal 22 Arroba BCN, emès el 27 de juliol de 2001, que consta a l’expedient i es dóna per reproduït.
