Un total de 189 nous habitat-ges de les promocions que s’es-tan construint al barri de Trini-t aTrini-t No v a , e n Trini-t re e l s c a r re r s d’Aiguablava i Vila-real, estan a punt de ser lliurats als seus fu-turs ocupants. Els habitatges estan constr uïts en uns ter-renys que s’han guanyat a la muntanya i tenen a tocar la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra. Per altra banda, també s’està duent a terme la urbanització de tots els espais que envolten els nous pisos, més de 15.000 metres quadrats de superfície, que quedaran in-tegrats als vials del barri i que connectaran visualment amb el Parc de Collserola.
S’estan a punt de lliurar els nous
habitatges del carrer Aiguablava
Nou Barris estrena una
renovada plaça del Verdum
L’entorn dels 189 habitatges nous també s’està enllestint.
INAUGURACIÓ
El 12 de febrer es va
celebrar la renovació de
la plaça amb una festa
CONNEXIÓ
Un nou espai
connecta els carrers
Góngora i Viladrosa
RENOVACIÓ
Enllumenat i mobiliari
urbà nous i s’hi han
plantat arbres
Pàg. 3
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Antoni Garcia
President del Fòrum Cultural Foto Club Guineueta
“El futur es fa dia a
dia, perquè una decisió
presa avui significa
un canvi demà”
ENTITATS Pàg. 4
Grup de Serveis
d’Iniciativa Social
Una entitat que treballa per als discapacitats intel·lectuals
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
CF Damm
Un club amb molta història
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Nou Barris acull
el primer Parc
Tecnològic urbà de
Catalunya
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Suport a la dona
El Punt d’Informació i Atenció es trasllada a la seu del Districte
NOU BARRIS
B A R C E L O N A
NOU BARRIS
B A R C E L O N AATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte
Doctor Pi i Molist, 133.
Telèfon d’informació 010
(preu de: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.
Centre Cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.
Centre Cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.
Centre Cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.
Centre Cívic Via Favència 93 354 10 86 Via Favència, 217.
Ateneu Popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.
Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.
Casal de Barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.
Casal de Barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.
Centre Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).
Centre d’Activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.
BIBLIOTEQUES
Bibl. Pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.
Bibl. Pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.
Bibl. Pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.
Bibl. Popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).
SERVEIS SOCIALS
CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (Centre Cívic).
CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (C. Cívic Les Basses).
CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.
GENT GRAN
Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.
Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.
Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.
Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.
Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.
Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.
Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.
Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.
Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.
Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.
ALTRES SERVEIS
Arxiu Municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.
C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris
Marie Curie, 20.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Aiguablava, 33.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.
CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.
CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.
CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.
CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.
CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
W
L ’ A G E N D A
L ’ A G E N D A
DIA DE LA DONA
Divendres 10 de març
Festa del Dia de la Dona
A les 21 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
Sopar, espectacle i DJ. Per al sopar cal comprar el tiquet al bar de l’Ateneu abans del dia 7.
Fins al 30 de març
Mans de dona
Centre Cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Fotografies a càrrec del grup de Dones d’Horta.
Diumenge 19 i 26 de març
Ballada de sardanes
A les 12 h. Parc de la Guineueta
Dia 19 amb la Cobla Lluïsos de Taradell i dia 26 amb la Cobla Principal de Llobregat. Organitza: Agrupació sarda-nista l’Ideal d’en Clavé de les Roquetes.
Dissabte 11 de març
El soldadet de plom
A les 12 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
Tres rodamons expliquen un dels contes més populars de la literatura infantil, a càrrec de Festuc Teatre.
Dimecres 22 de març
Contes de la Marina Baixa
A les 18 h. Bib. Pública Nou Barris (Albert Einstein, 2)
Dins el cicle Sac de Rondalles.
Fins al 30 de març
Adan màgia xou
A les 18 h. Centre Cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)
Espectacle de màgia a càrrec de la Cia. Adan Magrasó.
Dissabte 18 i diumenge 19 de març
Azar
A les 22 h i 19 h, resp.. Ateneu Popular (Portlligat, s/n)
L’atzar recreat en una peça de dansa de Sònia Rodríguez.
Divendres 24 de març
Y sin embargo, te quiero
A les 21 h. C. Cívic Zona Nord (av. Rasos de Peguera, 19-25)
Dansa per la companyia ¿Y por qué no?
Divendres 10 de març
Luna (soul and R&B)
A les 22 h. C. Cívic Zona Nord (av. Rasos de Peguera, 19-25)
Música negra i contes per a adults.
Dissabte 11 de març
Nou Barris da el cantazo
A les 22.30 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
Amb els grups Reopla, Aural, Lúcida, Mil Miedos i Tempest.
Divendres 17 de març
Dennis “el Huevo” quintet
A les 23 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
Concert de latin jazz-funky.
Divendres 24 de març
Miguel Poveda
A les 22.30 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
El cantautor flamenc presenta el seu últim disc: Desglaç.
Dissabte 25 de març
Festa aniversari de Radio Changó
A les 22 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
Amb Che Sudaka i els DJ Wagner Pa i Shewarma, entre altres artistes. Més informació: www.radiochango.com.
Fins al 22 de març
Secretos de la luna menguante
Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)
Homenatge al nushu, llenguatge perdut amb el qual les dones xineses transmetien secrets i consells.
Fins al 31 de març
Cotxeres de Borbó. Una nova illa
de serveis i espais verds
Centre Cívic Les Basses (Teide, 20)
Mostra sobre els futurs equipaments d’aquesta illa, com un nou centre d’atenció primària, un hospital de dia, un casal de gent gran, una biblioteca per al barri i un equipament esportiu de 6.000 metres quadrats amb piscina coberta.
Fins al 23 d’abril
Ramon Casas i el cartell
Museu d’Història de Catalunya (pl. de Pau Vila, 3)
Exposició de 65 cartells que l’artista català va fer per diverses marques, especialment la col·lecció de dissenys per a Anís del Mono i Codorniu.
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Rosa Farga. Coordinació general:José Miguel Esteban.
Joan Àngel Frigola
E
l passat dia 12 de febrer el veïnat del Verdum va poder celebrar el procés de remodelació que ha milloratsubstancialment una part del barri. Aquell diumenge, veïns i veïnes, grans i petits, van celebrar l’estrena de la nova plaça del Verdum, un espai
central envoltat de nous edi-ficis que substitueixen una bona part dels Habitatges del Governador (Viviendas del Gobernador).
La festa, que va comptar amb un espectacle de circ i tallers a càrrec de l’Ateneu Popular de Nou Barris, va servir tam-bé com a acte d’homenatge als ciutadans i ciutadanes que han viscut molts anys en el polígon d’habitatges. El re-gidor del Districte, José Cuervo, va demanar al veï-nat, en el transcurs de l’acte inaugural, “que mantinguin en bon estat el nou espai com
si fos casa seva”, i va desitjar que “el lloc sigui un espai de convivència i bon veïnatge”. La nova plaça, que té 3.220 metres quadrats, s’ha con-vertit en un espai públic de qualitat que alhora serveix de connexió entre els carrers Góngora i Viladrosa i per-met, també, l’accés a peu pla als edificis que l’envolten i que tenen façana a la matei-xa plaça. L’actuació que s’hi ha dut a terme ha compor-tat, entre altres coses, la ins-tal·lació d’enllumenat i mobi-liari urbà nous i també s’hi ha plantat diferents tipus d’arbres.
Els Habitatges del Governa-dor eren uns blocs amb un total de 906 pisos que es van construir l’any 1952 amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona. Es van aixecar en molt poc temps amb l’ob-jectiu de fer fora de la Diago-nal un grup de barraques.
Els habitatges eren minús-culs –tenien una mitjana de 23,3 metres quadrats– i la qualitat de la construcció i dels entorns era força defi-cient. L’any 1990 es va sig-nar un conveni entre l’Ajun-tament, la Generalitat i el
Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme per tal de remo-delar a fons el barri i les ca-ses. El 1992 van començar les obres i el 1994 es van lliurar els primers habitat-ges. Ara només queda per enllestir una última fase amb 58 habitatges, que es preveu que estigui llesta du-rant l’any 2007.
La nova plaça, de 3.220 m2,conecta els carrers Góngora i Viladrosa.
Quan ja falta poc perquè s’acabi
la remodelació del polígon
conegut com a Habitatges del
Governador, s’ha enllestit la
urbanització de la plaça del
Verdum, la qual queda
encerclada pels nous edificis
Nou Barris estrena una
renovada plaça del Verdum
La plaça compta
amb enllumenat i
mobiliari urbà
nous, i diferents
tipus d’arbres
C I U TA D A N S O P I N E N
Josep Lluís Olmedo
Federació de comer-ciants de Nou Barris
Eren necessàries i crec que han quedat prou bé. Ara només falta que els veïns la mantin-guin, perquè els gossos ja estant fent de les seves.
Vidal Alcubierre
Pensionista
Me parece muy bien, porque todo estaba muy mal. Los pisos que han dado están muy bien. El cambio que está hacien-do el barrio es especta-cular.
José Pozo
Mecànic
Los pisos están bien, pero la plaza la han terminado deprisa y los escalones son muy peli-grosos. Mejorar, ha mejorado. Pero para el tiempo que han estado trabajando podría estar mejor.
Beatriz Domínguez
Mestressa de casa
No me gusta cómo ha quedado. Los escalones son muy peligrosos, tendrían que haberla hecho sin desnivel. Lo demás está bien, pero aquí esto va a durar dos días.
Carmen Segura
Mestressa de casa
Ha quedado estupendo, con los árboles y los bancos. Esto lo veo muy bien. Antes estaba horrible y los pisos están muy bien.
Nuria Año
Auxiliar de geriatria
Molt bé, en comparació de com estava abans, ple de drogaddictes. Tot i que penso que falten jocs per als nens.
Q u è l i s e m b l e n l e s m i l l o r e s q u e s ’ h a n f e t a l a p l a ç a ? P I S O S S E N S E S A FA R E I G
A
Beatriu Sanchís
E
l Grup de Serveis d’I-niciativa Social és una cooperativa que gestiona serveis adreçats a perso-nes amb discapacitats in-tel·lectuals. En l’actualitat, l’entitat té la seva seu al carrer Escultor Llimona, 46-50. L’entitat ha col·la-borat molt activament en la delimitació i projecte de les Cotxeres Borbó. Enca-ra està per de ter minar com serà el nou espai que ocuparà l’entitat a l’illa d’equipaments i s’està ne-gociant la ubicació i les se-ves característiques. L’en-titat gestiona els serveissegüents: dos centres ocu-pacionals (a Nou Barris i Cerd anyola del Vallès), dues escoles (Font d’en Fargues a Horta-Guinardó
i a Santa Perpètua de la Mogoda), un centre espe-cial de treball (espeespe-cialit- (especialit-zat en jardineria), un es-plai al distr icte i una llar-residència a Sarrià. Al centre ocupacional del dis-tricte hi ha 157 persones
que practiquen el que s’a-nomena ocupació terapèu-tica. Són activitats inclo-ses dins el cer tificat de discapacitació que té ca-dascuna d’aquestes perso-nes. Un cer tificat que atorga el dret de ser ates-ses a través de l’ocupació terapèutica. Cada persona desenvolupa les activitats dins les seves possibilitats i amb un pla individualit-zat amb l’ajuda dels 49 professionals que treba-llen al centre. Activitats quotidianes, informàtica, lectura, hàbits d’escriptura o piscina que ajuden al manteniment i al seu des-envolupament. De cara al 2006 i tal com afirma el director de l’entitat, Xa-vier Ferré, “els nostres ob-jectius són consolidar els projectes que tenim en marxa i fomentar el cen-tres ocupacionals. També volem recordar que som una entitat oberta a tot-hom, que representem a 250 famílies i també vo-lem agrair a totes les asso-ciacions veïnals el seu su-por t i al Distr icte pel projecte de Cotxeres. Sa-bem que existeix g ran sensibilitat envers l’activi-tat , però encara qued a molt camí per fer”.
Més informació:
GSIS.
c/ Escultor Llimona, 46-50 Tel. 93 429 96 76
E N T I T A T S
L’entitat gestiona
serveis per a
perso-nes amb
discapa-citats intel·lectuals
El Grup de Serveis d’Iniciativa Social, que
ara és al carrer Escultor Llimona, ocuparà
un espai dins la gran illa d’equipaments
de les Cotxeres de Borbó
Una entitat que treballa per
als discapacitats intel·lectuals
Grup d’usuaris del centre ocupacional de Nou Barris.
El 51, l’últim tramvia
de Nou Barris
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
La nit del 18 al 19 de març de 1971, els veïns de Nou Bar-ris perdien el tramvia de la línia 51, un dels dos darrers que encara circulaven per la ciutat. Havien passat gairebé no-ranta-nou anys des que el 27 de juny de 1872 es va inaugu-rar la primera línia que enllaçava el Pla de la Boqueria amb Gràcia. Amb la modernització del servei es van anar substi-tuint els tramvies per autobusos i, a poc a poc, aquelles ba-luernes grinyolaires van anar desapareixent dels carrers de Barcelona. Al principi del 1971 només restaven dues línies: la 49, que unia les Drassanes amb Horta, i la 51, que ho feia amb la Via Júlia. El comiat d’ambdues línies fou apo-teòsic. Durant més de quatre hores una munió de gent van acompanyar en to festiu una comitiva de tramvies que obria un cotxe jardinera escortat per dos motoristes de la Guàrdia Urbana. Al capdavant hi anava un tramvia de la lí-nia 51, al qual seguien dos cotxes de la sèrie 800 i un de la 500; a continuació quatre vehicles més moderns i dos tramvies de la línia 49 de la sèrie 1200 i 1600. Tancaven la comitiva diversos autobusos.
Després de vuit quilòmetres de recorregut, a un quart de quatre de la matinada, els darrers tramvies entraven a les Cotxeres de Borbó, entre l'adéu d'una gran multitud d’afec-cionats nostàlgics.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 205 41 04
N O T Í C I E S
f
Urbanització de la ronda de Dalt
S’ha aprovat definitivament la urbanització de la co-bertura de la ronda de Dalt entre la ronda de la Gui-neueta i la rambla del Caçador. En aquest nou espai públic, s’hi instal·larà xarxa de drenatge, enllume-nat, semàfors, bancs, baranes, papereres i també pantalles de reducció acústica. L’obra costarà 3 mi-lions d’euros. Hauria de començar a l’estiu i acabar-se al final de l’any vinent.
Festival de curtmetratges
El 20 de març acaba el termini per presentar-se al Festival Internacional de Curtmetratges de Temàtica Social de Nou Barris (Sólo para cortos). Poden ser documentals o ficcions que ofereixin una mirada compromesa sobre la societat. Hi ha premis de fins a 1.200 euros. Es podrà veure una selecció dels participants durant el festival que se celebrarà a l’octubre. Més informació: www.solopa-racortos.org
Medalles d’honor 2005
L’Ajuntament ha atorgat no fa gaire 25 medalles d’honor de la ciutat a persones i col·lectius de tots els barris de la ciutat amb una trajectòria cívica destaca-da. En el cas de Nou Barris, els premiats van ser l’ex-regidor de Nou Barris Juanjo Ferreiro, el qual va exercir el seu càrrec a partir del 1983 i durant tres mandats municipals, i el Grup de Foc de Nou Barris, per la decidida promoció de les tradicions catalanes al districte.
Aprenguem de Nou Barris
El passat mes de febrer es presentava un nou mate-rial educatiu per a les escoles del Districte: “De la Harry Walker a Can Dragó. Un viatge per
l’econo-mia”, realitzat pel Grup d’Història Nou Barris-Can Basté, el Centre de Recursos Pedagò-gics de Nou Barris i el Districte. Ser-veix per analitzar l’evolució dels sec-tors productius a Nou Barris i s’a-dreça a professors que vulguin inclou-re-ho als seus plans educatius.
J.A.F.
E
l dia 20 de gener passat va celebrar-se el sorteig per adjudicar els nous habi-tatges del carrer Aiguablava. Les claus d’aquests pisos se-ran lliurades duse-rant el mes de març als seus nous ocu-pants.El barri de Trinitat Nova va sorgir en la dècada dels anys 50 del segle XX amb la cons-trucció de diversos blocs de pisos enmig de camps i de vinyes. L’any 1963, els dife-rents promotors de l’època que actuaven a la zona ja vien bastit més de 3.000 ha-bitatges. En aquell moment, hi vivien més de 15.000 per-sones. Les característiques arquitectòniques d’aquells edificis eren de molt baixa qualitat i l’urbanisme de l’en-torn era molt caòtic. Uns trenta anys més tard, en la dècada dels vuitanta, la ma-joria d’habitatges estaven se-riosament deteriorats i els edificis patien patologies, com aluminosi i carbonatosi, i tot tipus de deficiències. Els anys noranta, les dife-rents administracions impli-cades van arribar a un acord i
va començar una important transformació que encara és en marxa i que ha de fer que la Trinitat Nova es convertei-xi en un barri caracteritzat pel baix consum energètic
dels seus habitatges, una construcció respectuosa amb el medi ambient i la utilitza-ció d’energies renovables i sistemes de reciclatge d’aigua. En definitiva, un barri nou, sostenible i completament adaptat a les necessitats de la societat del segle XXI. Amb aquest nou lliurament, al començament de l’any
2006, ja s’han lliurat un total de 249 nous habitatges, 60 al carrer Chafarinas i els 189 del carrer Aiguablava. El pro-cés de remodelació del barri continua avançant amb la construcció de 842 habitat-ges més. A tot això, cal afe-gir-hi la construcció de 280 places d’aparcament i 22 lo-cals comercials.
Els entorns dels nous edifi-cis, situats entre els carrers d’Aiguablava i Vila-real, que ocupen una super fície de més de 15.000 metres qua-drats, estan sent urbanitzats actualment amb l’objectiu de garantir uns espais públics oberts i que quedin integrats als vials del barri, alhora que es connectin físicament i vi-sualment amb l’inici del Parc de Collserola i amb les ins-tal·lacions i equipaments propers.
189 nous pisos a punt de ser
lliurats als seus ocupants
Trinitat Nova serà
un barri sostenible
i plenament
respectuós amb el
medi ambient
Els pisos del carrer Aiguablava.
Actuació musical a Les Basses.
El Centre Cívic Les Basses multiplica les seves activitats musicals
David Sabaté
E
l Centre Cívic Les Basses va acollir el 25 de febrer l’11è Minifestival de Música Independent de Barcelona. Un cop més, el certamen va reunir un bon grapat de grups alternatius locals i fora-nis amb un denominador comú: la qualitat. Per l’esce-nari van passar, entre d’al-tres, la cantautora de Seattle Laura Veirs, Tara Jane O’Neil i el seu nou-folk americà, elsmadrilenys Estoikov A Pull o els catalans Nisei. Novament, un èxit. I és que tot i conser-var el seu petit format, ‘el Mini’ ha anat ampliant horit-zons fins a convertir-se en un festival sense res a envejar a d’altres amb un pressupost immensament superior. El Laboratori Musical Les Bas-ses –coordinat per Sergio Sil-va– està implicat, però, en moltes altres iniciatives musi-cals: des del popular i
nada-lenc Els Reis són rockers, on el preu de l’entrada és una jo-guina nova destinada a famí-lies necessitades, fins al Festi-val Fea, especialitzat en electro-pop. “Tenim dos ob-jectius bàsics: defensar el plu-ralisme i la convivència entre els grups novells i els consoli-dats”, explica el director del centre, Ramon Bernal. Més informació a: www.lesbasses.blog.com.
L
’aparador de la xarcuteria-carnisseria Buatas i, en general, tota la decoració de la botiga són un clar exemple de la voluntat de modernitzar-se i d’oferir no només bons productes, sinó també un servei de qualitat. Fa quatre anys van reformar la botiga i van fer que la imatge del local fos un reflex de la qualitat dels productes que hi trobem. El ne-goci el van fundar l’any 1961 en Florencio i l’Esperanza, els pares de l’Alfons Buatas, que és qui se n’encarrega ara amb la seva esposa,Pilar Santander. Al costat de la botiga, hi tro-bem el local on hi ha l’obrador i el magatzem; allà elaboren artesanalment productes pro-pis de qualitat, com ara la sobrassada, el xo-riço, la botifarra, el fuet... A la botiga, també hi trobem delicatessen. Amb el temps, han guanyat clients entre la gent nova del barri, la qual s’ha afegit als clients que els coneixen de fa temps.
Xarcuteria-carnisseria Buatas Passeig del Verdum, 26
E L T A U L E L L
Una xarcuteria de barri que conjuga tradició i modernitat
Modernitat i qualitat es conjuguen amb els sabors de sempre.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
P. F.
E
l Parc Tecnològic Barce-lona Nord, el qual és ges-tionat per Barcelona Activa, alberga 46 empreses del sec-tor de la innovació i dóna feina a un total de 484 tre-balladors, la qual cosa el con-verteix en un nou pol de l’ac-tivitat econòmica de la ciutat.La principal diferència respec-te a l’antic centre d’empreses del Fòrum Nord és que el Bar-celona Nord està integrat a la xarxa de parcs tecnològics ca-talans, estatals i internacio-nals. Això vol dir que s’han obert les possibilitats de rela-ció amb universitats i amb els col·legis d’enginyers de Cata-lunya i, per tant, que està cla-rament destinat a empreses
del sector de la recerca, el des-envolupament i la innovació, que no obliden, això no obs-tant, la seva orientació cap al mercat, és a dir, a la producció i el desenvolupament de l’ac-tivitat econòmica.
Un fet que el diferencia dels altres parcs científics és que està integrat dins el teixit urbà, en un espai central del barri. Un altre tret diferencia-dor és que acull el Cibernà-rium, l’espai que té per objec-tiu acostar les noves tecnologies a les persones per
evitar l’anomenada fractura digital. Si el centre d’empreses del Parc Tecnològic Barcelona Nord està pensat per a les empreses exclusivament, el Cibernàrium està dirigit a empreses i a la població en ge-neral. De fet, durant la Festa Major del districte se cele-brarà una jornada de portes obertes per mostrar les seves instal·lacions i la seva progra-mació.
El Cibernàrium organitza al llarg de l’any cursos, tallers i seminaris gratuïts destinats a públics de totes les edats i ni-vells formatius. A banda d’a-questes activitats formatives, aporta coneixements tecnolò-gics de darrera generació al teixit empresarial de la ciutat, format bàsicament per peti-tes i mitjanes empreses.
Més informació
Carrer de Marie Curie, 8-14 Tel. 93 291 77 77
www.barcelonactiva.es
El parc acull el
Cibernàrium,l’espai
que acosta les noves
tecnologies a tothom
L’antic Fòrum Nord que Barcelona Activa
va crear fa deu anys s’ha transformat
en un parc tecnològic, el primer urbà de
tot Catalunya
El Parc Tecnològic està situat a l’edifici Fòrum Nord.
Nou Barris acull el primer Parc
Tecnològic urbà de Catalunya
S E R V E I P Ú B L I C
Felicia Esquinas
El Punt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) és un servei municipal d’atenció creat específicament per a la dona i totalment gratuït. Les dones hi trobaran informació sobre tots els recursos que la ciutat posa al seu abast (labo-rals, formatius, cultu(labo-rals, de lleure...). També hi tenen a la seva disposició un servei d’assessorament jurídic sobre dis-criminació, separacions o assetjaments de qualsevol tipus. I tot el suport i l’orientació necessària, si pateixen situacions de violència o maltractament. A més, el PIAD programa ac-tivitats centrades en els interessos de les dones, com tallers, exposicions, xerrades i videofòrums.
El PIAD de Nou Barris va obrir el novembre del 2002 i està gestionat per l’Associació Acció contra la Violència Domèsti-ca. “És un lloc on poden venir sense demanar hora i els de-diquem tot el temps que calgui”, explica Lucía Lázaro, con-sultora del servei.
En aquest PIAD també acompanyen a judici les dones que així ho vulguin. I fan dinamització de grups per tal que les persones que acabin un taller puguin continuar treballant juntes. Hi ha tallers d’autoestima, de pèrdues i dols, per evi-tar relacions abusives entre els joves i un de nou perquè les dones parlin sobre sexualitat.
El 2005, el PIAD de Nou Barris va atendre personalment 285 dones i unes altres 453 per telèfon. Les advocades van rebre 149 visites i l’assessorament jurídic va ser el servei més sol·licitat. Les dones que més fan servir el PIAD són les d’entre 40 i 65 anys, tot i que les usuàries tenen entre 18 anys i 70 anys. El febrer, el PIAD s’ha traslladat del Centre Cívic Via Favència a la seu del Districte.
PIAD Nou Barris
Districte de Nou Barris C. Marie Curie, núm. 20 Tel. 93 359 95 90
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
J
uan José Galbis és el coordina-dor de l’escola de futbol del CF Damm, de Nou Barris. Fa més de trenta anys que treballa amb els nens i sempre “utilitzem els ma-teixos fonaments per a la nostra educació esportiva: respectar els contraris, els àrbitres i fer que les bones maneres i el respecte esti-guin unides al futbol”.“Som un club atípic de Nou Barris —diu el coordinador de l’escola— perquè cap dels nostres nois, i te-nim més de 80 jugadors, paga quota mensual”.
El CF Damm va néixer com una obra social dels antics treballadors
d’aquesta empresa cervesera, que van començar a jugar a futbol. D’uns primers juvenils, van anar
creixent a poc a poc fins a arribar a tenir seccions a quasi totes les categories.
Ha estat un club que ha donat bons jugadors alguns dels quals han arribat als equips de la prime-ra divisió, de segona i, sobretot, de tercera categoria.
“Això és molt beneficiós per als nostres nois —explica Galbis—. Els jugadors que participen en competicions tenen una referèn-cia que els fa lluitar per
guanyar-se la titularitat. No només es fi-xen en Ronaldinhos o Ronaldos; també ho fan, però saben que de les nostres files han sortit noms com Pepín, que va jugar al RCD Espanyol, o Sergio García, del Sa-ragossa”.
Un tret diferencial que destaca en el CF Damm és que “des de petits ensenyem als nostres jugadors donar la mà a tothom, als altres jugadors, als àrbitres, als pares, als directius...”, explica el coordinador de l’escola de la Damm.
“A més a més —diu Galbis—, des dels cinc anys fins als vuit, ense-nyem a tocar i conèixer la pilota; a tenir tècnica individual. Ja tin-dran temps de competir, més en-davant”.
Més informació:
CF Damm C/ La Selva, 35-41 Telèfon 93 350 62 88
El CF Damm és un club
atípic. Dos punts el
poden definir molt bé: els
jugadors no paguen
quota mensual i fins als 7
anys no aprenen el que és
jugar per competir
Noms com Sergio
García del Saragossa o
Pepín, del RCD
Espanyol, han sortit del
CF Damm
El club va néixer com una obra social dels treballadors de l’empresa cervesera.
El CF Damm, un club amb molta
història al districte de Nou Barris
per MANEL
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT
RÀDIO
Ràdio Nou Barris– 98.4 FM
Robert Robert, s/n. Local 1
Ràdio Línea IV– 103.9 FM
Joaquim Valls, 82
Ràdio RSK– 107 FM
Pg. Fabra i Puig, 274-276
PUBLICACIONS
Més ciutat
C/ Espigolera, 1. Edifici principal, 4t pis. 08960 Sant Just Desvern
Telèfon: 93 480 6195 i 93 202 3021
Calidoscopi
Publicació trimestral de les
biblioteques del Districte Tel. 93 427 36 93
Gent del barri
La revista de Nou Barris
Passeig Valldaura, 162 Tel. 93 427 33 61
Sport 9
Rosselló i Porcel, 6
Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02
INTERNET
L'esport de la ciutat
En aquest web trobareu informació dels equipaments i entitats esportives de la ciutat –pavellons, piscines, clubs, penyes– i també de les activitats i les competicions que tenen lloc a Barcelona. A més, hi ha les seccions de notícies i d'agenda per conèixer l'ac-tualitat de l'esport a la ciutat.
www.bcn.es/esports El web de l'educació
El web bcn.es té un apartat dedicat exclusivament al món educatiu. S'hi pot trobar tota la informació relacionada amb l'educació a la ciutat, amb els equi-paments, els processos de matriculació i els processos que es duen a terme des de l'Ajuntament, a més de molts altres ser-veis. El web també inclou els espais de notícies, agendes recomanades i infor-macions sobre beques, ajuts i recursos pedagògics.
www.bcn.es/educacio
Què és el Fòrum Cultural Foto Club Guineueta?
Una entitat cultural que va néixer a fi-nal dels anys seixanta, en una època en què la vam haver de fer passar com una entitat fotogràfica.
Com va sorgir?
Aquest era un barri de nova creació en el qual no hi havia res. Llavors, un grup de persones amb inquietuds afins, i descontenta amb la situació política i social d’aquell temps, vam endegar tot un seguit d’activitats culturals amb l’ú-nic inconvenient que el local social es trobava en un bar.
I després?
Per diferents motius l’entitat va quedar sense activitat fins a l’any 1998, quan Miquel Roig, ja desaparegut, un dels fundadors juntament amb altres perso-nes, van tornar a reprendre les activi-tats, en el local de l’Associació-Cívic So-cial de La Guineueta, que ens va acollir.
Com arriben al casal de joves?
Amb l’entrada en funcionament, ara fa gairebé tres anys, del Casal de Joves de la Masia de La Guineueta, vam traslla-dar les activitats a aquest casal, encara que la nostra seu social continua essent el Centre Cívic Social.
En què ha canviat la Guineueta en aquests anys?
En primer lloc, que ens hem fet vells, bé, el barri en aquests anys ha experi-mentat una gran transformació en els equipaments, jardins, transport, canvis que ens a permès passar de ser terra de ningú a un ser barri d’una ciutat.
Què el va portar a aquest barri?
M’havia de casar i necessitava un habi-tatge. En aquells moments, la coopera-tiva La Puntual en va construir uns quants en aquest barri i per sort vaig poder accedir a un dels pisos.
En què ha canviat la vida associa-tiva?
Segueixen mancant unes senyes d’enti-tat, com tenen altres barris de la ciutat. Potser no hem estat capaços, en tot aquest temps, de crear entitats que aglutinin i fomentin aquest sentit de barri. Amb tot, al barri hi ha un seguit d’entitats de prestigi, com la coral
Can-ticorum, l’Associació de Veïns, etc. A l'-hora de fundar la nostra associació, no-saltres pensàvem que era important que existís una entitat cultural que tre-ballés per aglutinar les persones del bar-ri, sobretot en la part cultural.
Llavors què aporta la seva asso-ciació al barri?
El fet de donar un sentit autèntic a la cultura popular, en pensar que aquest és el camí que ens permet descobrir que la cultura allibera i ens fa més solidaris en plantejar i reivindicar tot allò que ens manca, per esdevenir més persones en un món on es corre el risc de tancar-se en un mateix. Però malgrat aquesta vo-luntat i, gairebé com a totes les altres entitats, ens manquen joves. Hi ha joves compromesos, és veritat, però la majo-ria s’inhibeixen per no sentir-se lligats.
Van només a la seva i altres no veuen la importància que té l’associacionisme per poder transformar la societat en què vi-vim, si treballem tots plegats.
Parli’m de la nova Coordinadora d’Entitats del barri.
Les entitats del barri hem estat durant molt temps sense tenir cap contacte en-tre nosalen-tres, però gràcies a una reunió convocada pel director del Casal de Jo-ves, hem pogut crear ara la Coordinado-ra d’Entitats de La Guineueta. Tot un triomf per al nostre barri, el qual després de quaranta anys disposa per primera vegada d’una Coordinadora, a través de la qual s’organitzarà conjuntament la Festa Major i actes reivindicatius, un dels quals serà demanar a l’Ajuntament la construcció d’un centre cívic en els te-rrenys que hi ha a la rambla del Caçador, davant de l’escola Marinada.
Com veu el futur de l’associacio-nisme?
El futur es fa dia a dia, perquè una deci-sió presa avui significa un canvi demà. Per tant, cal generar un clima prou en-grescador que estimuli la incorporació de nous socis a les entitats que els per-metin crèixer i consolidar-se.
E N T R E V I S T A
Antoni Garcia
, president del Fòrum Cultural Foto Club Guineueta
Antoni Garcia, un dels motors de l’associació.
