Las ventajas
de
FUJICOLOR SUPER
HG
400 son todo
un premio. Su
sensibilidad
es
ideal para escenas
de
acción. Toma tus
mejores fotografías con ~ ~
FUJICOLOR SUPER
HG
400. Ganarás, seguro.
'lI_EDITORIAL
II1II
ELS NOSTRES Al\1.MALSTALLERS DE ZOOLOGIA
.. EL VIRUS DEL BORM NO HA AFECTAD "PELUSO"
11.1
ELS ~NOCERONTS: , CAMI DE L'EXTINCIO_FAUNA CATALANA: EL
VOLTOR
mADOPCIONS
ili
RETOLACIÓ OLÍMPICA_NOTICIARI
i en el darrer número de la revista
parlàvem del XXVè aniversari de
l'arribada
de Floquet de Neu al
Zoo de Barcelona, ara ens hem de referir
als dos aconteixements
cabdals per al
nostre Zoo l'any 1992: els Jocs
Olímpics i el nostre Centenari.
Aquest darrer serà objecte principal del
proper número de la revista, però ja des
d'ara podem anunciar que els actes del
Centenari inclouran una exposisció
re-trospectiva,
la, inauguració
d'un
monument i l'edició d'un llibre sobre
els cent anys d'història
de la nostra
institució.
Pel que fa als Jocs Olímpics, el Zoo hi
contribueix
organitzant
una retolació
especial, en el que hi són representats
Joaquim Lacueva Manel Aresté EI Parc Zoològic de Barcelona
és membre de la Unió Interna-cional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals
Documentació gràfica Arxiu Zoo
Esteve Grau Director
Ferran Costa
Maqueta
G. S. Gráfics, S. A. Redacció
Josep-Lluís Melera Eulàlia Bohigas Rafael Cebrián Jordi Fàbregas
Dipòsit legal B-41270·91
EDITORIAL
tots els països participants mitjançant
una espècie animal.
Aquests esdeveniments
es celebraran
en el marc dels nombrosos neixements
d'animals que s 'han produït darrerament
i un cop finalitzada
la campanya
d'agençament
i
millora
de
les
installacions
que s 'han dut a terme
durant el primer semestre d'enguany.
Des d'aquí desitgem a tots els socis del
Zoo Club i en general a tots els visitants
que gaudeixin intensament
d'aquests
esdeveniments i erls agraïm llur fidelitat
any rera any en suport del Zoo.
Enric Mas
Gerent
Edita
Ajuntament de Barcelona Parc Zoològic de Barcelona, S. A. Parc de la Ciutadella
08003 Barcelona soci protector:
li~:~·
lJ¡~ranJ~s®
~ .. u,,,
Impressió
ELS NOSTRES ANIMALS
ELJAGUAR
Ijaguar (Panthera anca), l'únic membre del seu gènere que es troba al continent americà, és el tercer felí de més grandària després del lleó i el tigre, amb uns mascles adults que poden arribar a fer fins a 185 cm i a pesar gairebé 150 kg. D'aparença semblant al lleopard -que ocupa el seu mateix paper ecològic a Àsia i Àfrica-, es diferencia d'aquest per tenir les potes més curtes i robustes, el cap més gros i angulós, els ullals més poderosos, la cua força més curta i també perquè al centre de les grans taques en forma d'anell que té pel cos es distingeixen una sèrie de taquetes fosques que el lleopard no presenta.
A l'igual que existeixen panteres negres, que no són més que formes melàniques de lleopard, són també freqüents els jaguars melànics de pelatge negre, sobretot en les poblacions que habiten les selves primàries. Els exemplars albins, en canvi, són molts rars i tan sols s'observen amb certa periodicitat a determinades regions de la Guaiana.
Malgrat que el jaguar és un animal característic dels ambients selvàtics i dels pantanosos amb bona cobertura vegetal, en temps històrics ocupava tota mena d 'hàbitats i la seva àrea de distribució s'extenia des de les regions desèrtiques del sud dels Estats Units, a través de les selves centre i sud-americanes, fins a les pampes de l'Urugai i el nord d'Argentina. En tot cas, la seva presència sempre va associada a la proximitat de l'aigua, de la qual no acostuma a allunyar-se gaire. Neda molt bé i pot travessar amb facilitat rius cabalosos. També s'enfila sovint als arbres, però generalment captura les seves preses a terra. És un formidable depredador que s'alimenta d'una ampl'íssima varietat d'animals: pècaris, cérvols, tapirs, primats, agutins, capibares, ocells, caimans, tortugues, peixos i molts d'altres.
Es reconeixen fins a 8 subspècies de jaguar: la més
septen-trional és el jaguar d'Arizona (Panthera anca arizonensis) i
la més meridional és el jaguar del Paranà (Panthera anca
palustris).
Caça tant de dia com de nit i és l'únic de tots els grans felins que mata habitualment les seves víctimes travessant-les el crani amb els ullals.
És un animal de comportament solitari excepte al' època de reproducció. Els seus territoris oscil-len entre lai 200 km-, segons la disponibilitat dels recursos alimentaris de cada zona. Els dels mascles són més grans i solen englobar-ne tres o quatre dels de les femelles.
Després d'una gestació de 90-110 dies, les femelles pareixen d'un a quatre cadells, que pesen de 700 a 900 g en el moment de néixer i que restaran uns dos anys amb la seva mare abans d'
independitzar-4
se completament. En captivitat arriben a viure més de 20 anys. El jaguar ha estat caçat sense mesura durant molts anys per tal d'obtenir la seva pell, i l'excés de captures ha provocat una dràstica disminució de les seves poblacions. A mitjan anys 60 encara es mataven 15.000 jaguars a l'any a les selves amazòniques i, per exemple, l'any 1965, i tan sols a la ciutat d 'Iquitos, situada a la selva peruana, s'exportaren legalment 1.183 pells de jaguar. En passar a estar protegit pel conveni sobre el comerç internacio-nal d'espècies protegides (CITES), que prohibeix estrictament el comerç dels animals i les seves pells, la situació ha millorat de manera important, malgrat que ara el principal problema per a la supervivència d'aquesta espècie és la continuada deforestació dels seu hàbitat selvàtic.
En una àmplia instal-lació del gran complex de felins del nostre Parc Zoològic es pot admirar un magnífic exemplar mascle de jaguar, que rep el nom de Guenyo en referència a la particular característica física que presenta.
Rafael Cebrián
EI jaguar ha desaparegut completament de països com
l'Urugai i EI Salvador i en molts d'altres com Nicaragua,
Argentina, Costa Rica, Panamà, Mèxic i els Estats Units es
troba actualment en greu perill d'extinció.
LA CACATUA DEL PANDANAL
L
a cacatua del pandanal (Probosciger aterrim us) és una de les cacatues més grans que existeixen i es caracteritza pel color negre del plomatge i la presència d'un enorme bec amb el qual trenca les gruixudes closques de les llavors de palmera que formen la part principal de la seva alimentació. A la galta, per davant de l'ull, té una zona de pell nua, d'un color vermell que es toma més intens quan l'animal està excitat o espantat.Es tracta d'una espècie molt rara, no tant per que les seves poblacions siguin petites, sinó per la reduïda àrea geogràfica que ocupa. En efecte, l'espècie es troba únicament a l'illa de Nova Guinea i en la petita península de York, al nord d'Austràlia. Viu a Hàbitats selvàtics i als boscos de sabana id' eucaliptus adjacents, preferentment a prop dels rius.
A més de llavors, menja també fruits, fulles i tota mena de productes d'origen vegetal. Solen traslladar-se des d'els boscos a les zones més obertes en busca d'aliment, feina en la que ocupen tot el matí, per retirar-se posteriorment a descansar a les àrees arbrades.
Se sap molt poca cosa referent a la reproducció d'aquesta espècie. Fan el niu dins de forats d'arbres i ponen un solau, entre els mesos d'agost i gener segons les zones. Tampoc es coneixen gaires detalls sobre la incubació o l'alimentació del poll, si bé sabem que aquest triga uns dos mesos en abandonar el niu.
El Zoo de Barcelona compta actualment amb vuit exemplars de cacatua del pandanal. Només und'ells pertany a la nostracol-lecció, mentre que els altres set son els supervivents d'un total de 21 individus que van ser comissats per les autoritats quan anaven a ser introduïts il-Iegalment al nostre pais. Aquesta espècie està protegida pel Conveni de Washington, que la inclou en el seu Apèndix I, la qual cosa significa la prohibició absoluta de comer-ciar amb aquests animals i els seus productes derivats, així com de mantenir-los en captivitat sense els corresponents permisos de l'Administració. Tanmateix, el seu exotisme les fa peces cobdiciades per col-leccionistes i traficants d'animals, els quals poden arribar a obtenir grans beneficis econòmics amb la seva venda. És per això que resulten freqüents casos com el dels animals arribats al nostre zoo.
La taca vermella de les galtes de la cacatua pot servir com a indicador
fidel del seu estat de salut. Quan els animals no es troben en bones
condicions, el color vermell s'esmorteeix.
El seu estat en entrar al zoològic era deplorable, a causa de les lamentables condicions a que havien estat sotmesos durant el seu captiveri i trasllat clandestí. Malgrat les atencions que s'els dedicaren, la majoria va morir als pocs dies, mentre que els supervivents es negaven a menjar altre cosa que pipes, l'únic
ELS NOSTRES ANIMALS
aliment que havien rebut durant molt temps. Va caldre un pacient esforç de mesos per a acostumar-los a un menjar més variat. Cal destacartambé el que succeí a una de les femelles supervi vents. Degut a una baralla mantinguda contra un mascle, es va destrossar el bec, fins i tot la part de la base per on creix. i per tant, va quedar impossibilitada d'alimentar-se i sense esperances de que el pro-blema es solucionés amb el temps.
Aleshores, es va decidir construir-li un bec artificial, a base d'un polímer sm tètic inocu per a l'animal i moldejable manualment, al qual se li pot donar la forma més semblant possible al bec original i que, posteriorment, s'enganxa al cap de l'animal. Cada tres mesos, aproximadament, cal retirar-lo i substituir-lo per un de nou, ja que el creixement desordenat de les restes de l'original desencaixa les peces d'aquest bec postís i el toma inservible. Gràcies a aquesta operació periòdica i a una dieta especial de la que s 'han eliminat les llavors de closques més dures, aquesta femella pot portar una vida absolutament normal.
Actualment, només un dels individus està a la vista de públic, donat que la resta han estat aparellats i retirats a un lloc tranquil, per tal d'intentar la seva reproducció. Aquesta resulta bastant difícil d'aconseguir en captivitat, i es per això
que el nostre zoològic col.labora amb d'altres zoos d'Europa en un programa comú d'intercanvi d'informació dirigit a assolir la cria d'aquesta espècie.
Joaquim Lacueva
Lescacatues del Pandanal, en llibertat, viuen en parelles o en grups de
cinc a vuit individus, a diferència d'altres congèneres que acostumen a
TAllERS DE ZOOLOGIA
TALLERS DE ZOOLOGIA
QUÈ SÓN ELS TALLERS?
Barcelona s 'ha convertit, en poc anys, en una ciutat on es poden trobar múltiples ofertes de classes i activitats extraescolars per ajoves de totes les edats. Hi ha possibilitats per a tots els gustos: gimnàstica, ball, karate, expressió corporal, anglès, informàtica, etc. Davant d'aquesta diversitat d'opcions, en el Zoo ens vam adonar que faltava satisfer la demanda dels nois que volien aprendre coses sobre la natura i els animals, i així va ser com, ara fa set anys, al Departament d'Educació vam iniciar uns nous cursos de zoologia que anaven dirigits al públic més jove, concretament als nois i noies amb edats compreses entre els vuit i els catorze anys. El Zoo ja havia realitzat cursets per a universitaris i públic adult en general, però el projecte de fer una cosa semblant dedicada als més petits, ens va entusiasmar i de seguida ens vam posar a treballar-hi.
En base a experiències que coneixíem d'altres del zoos del món, i animats per la constant demanda que ens feien molts pares preocupats per com encarrilar la inquietud que tenien els seus fills pels animals, vam crear els Tallers de Zoologia Pràctica. Tots aquells petits entusiastes que col-leccionaven tot el que trobaven relacionat amb la natura i que insistien en repetir que quan fossin grans volien ser biòlegs, veterinaris o treballar en un zoo, ja tenien on anar a satisfer la seva curiositat de naturalista «amateur». Per a ells es van muntar els tallers, i per a ells seguim treballant i engrandint la nostra oferta, que ha passat dels dos primers tallers pilot realitzats el 1985 als més de quinze que farem aquest any.
TAu.ERS DE ZOOLOGIA
JUGAR, TOCAR, ESTUDIAR
Poder arribar a tots aquests objectius i aconseguir que un grup d "infants se sennn motivats per un mateix tema, no sempre és fàcil. Aquesta responsabilitat, recau, sobretot, en els monitors que guien els tallers, que han de saber comunicar conceptes zoològics a diferents nivells, a la vegada que escoltar, jugar i mantenir el necessari equilibn entre l'ordre J la dispersió que es propicia en els nostres tallers.
Les sessions s 'organitzen bàsicament en dues parts. En la primera, el monitor comenta els conceptes que s'estudiaran, ajudat per vídeos, diapositives i abundant material zoològic, donant sempre opció que els alumnes intervinguin i puguin incidir en el curs de la classe. Seguidament es fa alguna mena de treball, de joc o de petit experiment per plasmar el que s'ha après, i és aquí on els nens deixen anar la seva imaginació i poder creatiu. Pintar una figura de guix imitant els colors que apareixen en els animals, representar en una petita obra de teatre la conducta social dels ximpanzès, jugar a fet a amagar com si els nois fossin lleons i zebres o fer una maqueta d'un zoo ideal, són algunes de les propostes que hem fet en els tallers i que són acceptades i realitzades amb entusiasme pels assistents, a més de permetre 'ns a nosaltres valorar si s 'han entès correctament els conceptes que prèviament s 'han explicat.
Per últim es visita el Zoo i s'entra en contacte amb els animals per comprovar en viu tot el que s'ha treballat. Aquesta és evidentment la part més emocionant del dia ja que en molts casos es pot entrar a les instal-Iacions internes dels animals i fins i tot alimentar-ne algun. Algunes espècies suporten amb serenitat que se'ls manipuli i acariciï, però d'altres pateixen i es posen excessivament nervioses. Per aquest motiu, encara que els nois ens demanen poder tocar i acostar-se a quasi tots els animals, hem de limitar aquests contactes per interferir el menys possible en la seva vida. Quan el tema ha estat relacionat, però, s 'ha pogut donar de menjar als elefants, als cangurs, als animals del Zoo Infantil, als dromedaris i els camells, s'ha entrat a instal-lacions interiors dels dofins, dels ossos, dels felins i de l'aquarama.
Els tallers que es fan durant el curs escolar estan dividits en quatre sessions que es realitzen els dissabtes de 10 a 13. Els tallers que es realitzen durant les èpoques de vacances, tenen el mateix horari, però es fan durant els dies de la setmana i poden ser més llargs, depenent si són els de Setmana Santa, Nadala estiu.
Des de l'any passat hem iniciat uns nous tallers per a edats una mica superiors, de 15 a 18 anys, on seguint aquesta línia de participació i experimentació de l'alumne, s'estudien diverses tècniques de zoologia tals com identificar els animals salvatges o preparar o conservar material trobat a la natura. En aquest darrer taller es fa una sortida al camp per practicar tot allò que s 'ha après.
FOCA MEDITERRANEA
EL VIRUS DEL BORM NO HA
AFECTAT LA ,FOCA
MEDITERRANIA
l'arxipèlag de les Xafarines, un petit grup d'illes que es troba a poques milles de la costa marroquina i a 50 km de Melilla, resideix l'últim exemplar de foca mediterrània (Monachus monachus) que queda al territori espanyol. Aquest individu, que la guarnició militar de les Xafarines coneix amb el nom de «Peluso», va fer-se popular fa pocs anys quan una expedició de veterinaris de l'ICONA i del Zoo de Barcelona va tenir que anar a les illes per deslliurar-lo d'una anella de goma que li estrangulava el cos (vegeu Zoo Club núm. 11). Aquesta anella li havia produït una profunda ferida, avui cicatritzada però encara molt visible, que amenaçava la seva supervivència. L'animal, pertanyent a una de les espècies més amenaçades del planeta, va restar des d'aleshores sota la vigilància d'especialistes de l'ICONA.
L'amenaça de l'epidèmia de morbillivirus
Aquesta vigilància va permetre observar a lafi de 1991 que Peluso segregava una quantitat anormal de mucositat i que en aquesta s'observaven restes de sang. La proximitat en el temps de l'epidèmia de morbillivirus que afectà els dofins llistats de la Meditarrània als estius de 1990 i 1991, suscità el temor entre els científics de l'ICONA que Peluso pogués haver estat afectat també per aquest virus.
Els morbillivirus havien estat tanmateix implicats en una epidèmia que delmà les foques comunes i grises de la mar del Nord durant els anys 1987 i 1988 ,episodiquevaproduirmésde 17.000baixes. Luis Ma. González, especialista de l'ICONA en mamífers marins, fou la persona escollida per organitzar una expedició que esbrinés si Peluso estava veritablement afectat i , en el cas que així fos, prendre les mesures oportunes. El risc de propagació de la malaltia podria acabar definitivament amb la presència d'aquesta espècie a la Mediterrània.
L'expedició
EliS de febrer, un equip d'especialistes format per científics de l'ICONA, del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, de la Universitat de València i del Centre de Recuperació de Foques de Pieterburen (Holanda), va anar a Melilla i des d'allí, amb un vaixell de l'Armada espanyola, a les
illes Xafarines, per capturar Peluso i extreure-li mostres que permetessin realitzar anàlisis clíniques.
La llanxa de I'expedicià prop dels penya-segats
FOCA MEDITERRANEA
centímetres de l'aigua, l'equip va decidir que no era el lloc més adient per a intentar la captura. El segon dormidor es troba a l'illa del Congrés. Es tracta d'una platja de còdols anomenada Playa Larga, en la qual Peluso dorm a uns dos metres de l'aigua, la qual cosa hauria de fer més difícil que pogués fugir. Estava clar que aquest era l'indret més indicat per procedir a la captura. Els costums de Peluso eren coneguts gràcies al treball dut a terme per Manuel San Féliz, un biòleg de la Universitat de València que portava alguns anys estudiant el comportament de l'animal. Seguint els seus consells. durant els tres primers dies hom va seguir la foca per mar amb una llanxa pneumàtica, mentre es mantenia una vigilància constant des dels penya-segats de les dues illes. D'aquesta manera es comprovà que Peluso dormia a l'illa del Rei, el dormidor que inicialment s 'havia descartat per la seva dificultat.
Els dies posteriors van haver de suspendres parcialment les tasques de seguiment a causa d'un fort temporal que afectà aquella regió de la Mediterrània. Quan el mar ho permetia hom visitava ambdós dormidors amb la finalitat de saber en quin dels dos havia dormit Peluso, cosa que es feia buscant excrements frescs i ensumant a ran de terra per mirar de localitzar la ferum inconfusible que desprenen aquests mamífers marins. Aquestes prospeccions permeteren comprovar, amb la corresponent alegria de l'equip de captura, que Peluso dormia a Playa Larga, el dormidor de fàcil accés. La roca de l'illa del Rei era batuda per les onades incomodant així el descans de la foca, atès que són animals a qui no agrada mullar-se mentre dormen.
Per fi, el dissabte dia 22 hom va localitzar Peluso a Playa Larga. L'animal dormia, però aixecava el cap constantment, senyal que
Per subjectar Pelusa cal el concurs de tothom
10
el son era superficial. Mitja hora més tard va ficar-se al mar i desaparegué. A l'endemà al matí tomava a reposar a la mateixa platja però, a diferència del dia anterior, no aixecava el cap i amb les seves aletes pectorals es fregava el pit, la qual cosa en les foques és senyal inconfusible que el son és profund.
En veure això, lequip es va posar en marxa immediatament. Tal com s 'havia assajat prèviament amb un científic en el paper de foca, dos especialistes van apropar-se ràpidament a l'animal i van cobrir-lo amb una xarxa. Immediatament, la resta de l'equip va llançar-se sobre Peluso i va immobilitzar-lo. L'equip de veterinaris s'afanyà prenent mostres de sang, mucositats, exudats i una petita biòpsia de greix, mentre l'injectaven una vacuna per protegir-lo en el futur del morbillivirus. Mentre es feia tot això, va mantenir-se una obmantenir-servació curosa de la temperatura de l'animal i del ritme respiratori amb el propòsit de detectar signes de tensió nerviosa que poguessin portar complicacions.
Gràcies a l'examen va poder-se comprovar que Peluso era un mascle i que la seva mida era de 2,40 m. La vella ferida produïda per l'anella de goma estava cicatritzada perfectament, però va observar-se que tenia un important traumatisme a la boca i un petita cataracta a l'ull esquerre. En alliberar-la, la foca va ficar-se a l'aigua i, després d'observar l'equip durant uns quinze minuts, va perdre' s de vista. Dos dies més tard fou localitzada en perfectes condicions realitzant els seus recorreguts habituals. D'aquesta forma va finalitzar la segona campanya per evitar que un dels pocs mascles supervivents de foca mediterrània arribi a desaparèixer.
Els resultats de les anàlisis
Afortunadament, les anàlisis virològiques efectuades a l'Institut
de Salut Pública i Protecció Ambiental de Bilthoven (Holanda) de les mostres de Peluso permeteren descartar que l'animal hagués estat afectat permorbillivirus. Probablement, l'abundant mucositat observada setmanes enrera era deguda a una infecció menor o a una cornplicació denvada del traumatisme responsable de la fenda de la boca i de la cataracta de l'ull esquerre. Les anàlisis hematològiques demostraren que Peluso havia patit una infecció recentment però, com que havia estat superada, no va poder-se determinar la seva naturalesa exacta.
D'altra banda, les anàlisis toxicològiques efectuades al Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona indicaren la presència d'alts nivells de contaminants organoclorats. Entre altres substàncies es detectaren concentracions de DDT5 properes a les 30 parts per milió i de PCBs superiors a les 120 parts per milió. Aquests nivells es troben a l'umbral a partir del qual s'han observat efectes noci us a les femelles de fòcids, la qual cosa podria suggerir que les femelles de foca mediterrània poden veure afectada per aquests contaminants la seva capacitat reproductiva. A més, els organoclorats i especialment els PCBs, són potents supressors del sistema immunitari. Aquest efecte es induït a concentracions relativament baixes i és proporcional als nivells de contaminants. Una reducció del sistema immunitari faria més sensible l'animal davant les infeccions i afebliria la capacitat de resposta de la població davant una epidèmia. Per tot arxò, les concentracions de contaminants detectades resulten, si més no, preocupants.
FOCA MEDITERRANEA
La foca mediterrània, un mamífer al caire
de l'extinció
La foca rnediterrània pertany a l'ordre dels Pinnípedes i a la família dels Fòcids. Aquesta espècie, que abans abundava a tota la Mediterrània, en l'actualitat ha quedat restringida a uns petits nuclis de població a Turquia, Grècia, Marroc, Algèria, Mauritània i Madeira. Hom calcula que el nombre total d'Individus en tots el pa"ISOSesmentats no supera els 450. Peluso constitueix un cas especial atès que es tracta de l'únic exemplar resident a aigües espanyoles.
Aquesta distribució fragmentada és el resultat d'un llarg procés de destrucció de les costes per part de l 'home, el qual ha afectat les zones de repòs, reproducció i alimentació de la foca mediterrània i ha permès la seva supervivència tan sols en les zones menys degradades.
La foca era ben coneguda al litoral català, balear i valencià, on rebia diferents noms. A gran part de Catalunya i València era coneguda com a llop marí, a l'Empordà s'anomenava bou marí i a les illes Balears -l'últim exemplar de les quals va capturar-se l'any 1977 a Cabrera- li deien vell marí.
Esteve Grau iÀlex Aguilar
Departament de Biologia Animal Umversttat de Barcelona
Aquest ésel darrer exemplar de joca medtterrànta a tern ton espanyol
Encara e5 pot apreciar perfectament la cicatriu que 11va deixar l'anella de goma
ELS RINOCERONTS
l RI
ER
I DE l'EXTI
•
•
El passat mes de març va concloure a Kyoto (Japó) la darrera reunió dels més de 100 països signants del Tractat sobre el Comerç Internacional d'Espècies de Fauna i Flora en Perill (CITES), que regula el tràfic internacional d'espècies salvatges protegides. Una de les conclusions què es va arribar en aquesta reunió va ser que, així com la situació dels elefants ha millorat en els darrers anys gràcies a la prohibició total del comerç de l'ivori, s'està prestant molt poca atenció als rinoceronts i, malgrat que l'adquisició d'aquests animals i de les seves restes està prohibida des de l'any 1977, és més que probable que hagin desaparegut completament de la natura durant la primera dècada del segle XXI si no es prenen mesures més dràstiques de protecció.
El motiu d'aquesta greu situació és l'elevat preu que es paga en el mercat negre per les seves banyes (fa poc a Taiwan, per exemple, es pagaven fins a 5 milions de pessetes el quilo), que són utilitzades en la medicina tradicional xinesa per curar febres, trastorns del cor i del fetge, malalties de la pell i com a producte afrodisíac; també són apreciades en alguns països de l'Orient (com el Iemen) per fer els mànecs de les dagues cerimonials considerades com un símbol de posició social.
Malgrat que cap de les seves preteses propietats medicinals ha pogut ser demostrada per la ciència, aquest mercat no tan sols no disminueix en les regions tradicionalment consumidores, sinó que últimament encara ha augmentat la demanda com a conseqüència de la introducció d'aquest producte en els països industrialitzats, on s 'ha començat a posar de moda.
Rebutjades a Kyoto certes propostes força discutibles, com la de tallar les banyes als rinoceronts dels parcs nacionals i altres reserves controlades per tal d'eliminar d'arrel el furtivisme, les úniques actuacions que s 'ha decidit portar a terme són aplicar amb més severitat les lleis que persegueixen la caça furtiva, augmentar la vigilància i els medis dels parcs nacionals (encara que un sol país, Zimbabwe, per exemple, declarava que necessita 100 milions de dòlars anuals per protegir els seus rinoceronts, mentre que tan sols n'hi pot dedicar 10) i exercir una més forta pressió interna-cional per fer desaparèixer el tràfic de banyes.
No sembla que tan sols amb aquestes mesures es pugui frenar l'inexorable procés d'extinció dels rinoceronts, ja que es calcula que actualment la població total de les 5 espècies existents no supera els 12.000 exemplars (i pensem que d'elefants, per exemple, n 'hi ha uns 600.000). Els seu futur és en definitiva, més que incert, i tot sembla assenyalar la seva propera desaparició.
12
Les condicions concretes en què es troba cada una de les tres espècies asiàtiques i les dues d'africanes varia, però, segons els països en els quals viuen i la rigorositat amb què s'apliquen les mesures de protecció.
Així, les característiques i l'estat actual de cada espècie són les següents:
RINOCERONT
DE L'ÍNDIA
Rhinoceros unicornisEl rinoceront indi és l'espècie més grossa de les tres asiàtiques que existeixen, amb una llargària de quasi 4 m, una alçada de fins al,9 m i un pes que pot arribar als 2.200 kg en el cas dels mascles adults. La seva gruixuda pell presenta una sèrie de marcats replecs que li
divideixen el cos en àmplies plaques cuirassades i té una sola banya que pot arribar a medir més de 50 cm, encara que rarament ultrapassa els 30 cm. Animal solitari però només autènticament territorial durant l'època de reprodució, el seu hàbitat el constitueixen les terres humides travessades per rius, les regions pantanoses i les pastures d'inundació, sobretot allà on creixen herbes altes i predomina el canyís.
Sense enemics naturals si s'exceptua el tigre, que tan sols resulta un potencial depredador durant els primers mesos de la seva vida, l'únic perill per a aquesta espècie, com per a totes les altres, és l'home.
•
Rinoceront de l'Índw El rinoceront de l'Índw té un període de gestació de 16 mesos Il'única cria pot pesar fins a 75kg en el moment de néixer
període 1980-85.
Potser l'aspecte més positiu per a aquesta espècie és que cria bé en captivitat, de manera que la població captiva mundial creix cada any: a començament de 1990 hi havia 54 mascles i 43 femelles en 42 col-leccions zoològiques.
El principal centre de reproducció del rinoceront de l'Índia és el Zoològic de Basilea (Suïssa), que porta el studbook (llibre de registre) de l'espècie, és a dir el control internacional de tots els exemplars captius que viuen en els diferents zoos del món.
RINOCERONT DE JAVA
(Rhinoceros sondaicus)El rinoceront de Java és l'espècie més escassa de totes, i és també un dels grans mamífers més rars que existeixen. D'aparença semblant al de l'Índia, es distingeix d'aquest per ser força més petit: té una llargària de fins a 320 cm, una alçada de 160 cm i un pes de 1.500 kg en els mascles adults. La seva única banya està també menys desenvolupada, ja que en els mascles no sol tenir més de 25 cm i és gairebé inexistent en les femelles.
Atès el seu nombre reduït i les dificultats que presenta el seu estudi en les selves humides tropicals, les selves pantanoses i els ambients de vegetació molt densa en els quals viu, no es coneix gaire bé el seu comportament. De fet, fins i tot són molt poques les fotografies que existeixen d'aquest animal.
Originàriament aquest rinoceront es trobava en una extensa zona del sud-est asiàtic i se'n podien distingir fins a tres subspècies diferents:
• Rhinoceros sondaicus inermis, ja extingida, ocupava l'est de l'Índia, Bangla Desh, Birmània, Tailàndia i el sud de la Xina.
• R.s.annamiticus s'estenia per Cambotja, Laos i Vietnam i es considerava extingida fins fa poc, però se n 'han detectat alguns exemplars aïllats en els darrers anys (una de les observacions fou realitzada per George B. Schaller, investigador força conegut pels
Rinoceront de Sumatra La de Sumatra és l'única espècie de rinoceront que té el cos recobert de pèl, especialment en els exemplars Joves
seus estudis sobre el goril-la de muntanya, el panda gegant i altres espècies en perill).
• R.s.sondaicus habitava a la península de Malaca i a les illes de Java i Surnatra, però ara tan sols sobreviu al Parc Nacional d'Udjung Kulon, a l'extrem occidental de l'illa de Java, amb una població que l'any 1986 era de només 54 exemplars.
Paradoxalment, el principal problema d'aquest darrer grup viable de rinoceronts de Java és la superpoblació, ja que la capacitat real d'aquest petit parc no permet l'existència de gaires més individus i, a més, una sola epidèmia o un desastre natural podria exterminar de cop tota la població. Darrerament s 'han elaborat diferents projectes de captura d'alguns individus per tal de reintroduir-los en altres àrees protegides, però fins ara no han pogut portar-se a terme.
Com a mostra que la situació d'aquesta espècie és extremadament crítica, podem comentar que no existeix un sol exemplar de rinoceront de Java en captivitat.
RINOCERONT DE SUMATRA
(Dicerorhinus sumatrensis)
El rinoceront de Sumatra és el més petit de tots els rinoceronts, ja que no supera els 3 m de llargària, els 140 cm d'alçada i els 1.000 kg de pes, i és també l'única espècie asiàtica que presenta dues banyes, l'anterior fins a 40 cm en els mascles, la posterior molt més petita en aquests i quasi inexistent en les femelles. A més es diferencia de totes les altres espècies en tenir el cos cobert de pèl. El seu hàbitat el constitueixen les regions selvàtiques muntanyenques, sempre no gaire lluny de l'aigua.
ELS RINOCERONTS
ELS RINOCERONTS
D'aquest animal també es diferencien tres subspècies:
Dicerorhinus sumatrensis lasiotis: Birmània i nord de Tailàndia. No es coneix la seva situació, però se sap que encara sobreviu perquè les seves banyes apareixen periòdicament en els mercats de la regió.
D. s. sumatrensis : sud de Tailàndia, península de Malaca i Sumatra. És la més abundant de les tres, però es troba dispersa en nuclis aïllats i reduïts.
D. s.harrisoni: Borneo. És la subspècie més petita i la que es troba en més precària situació,ja que només queden uns 30 animals a la regió de Sabah. A més, l'any 1983 es va descobrir un petit grup de 5 animals a Sarawak, d'on es creia extingida des de fa 40 anys.
La població total de rinoceront de Sumatra es creu que no supera els 1.000 exemplars i la pèrdua anual per caça furtiva es calcula en un 10 % d'aquest nombre, per la qual cosa s'està portant a terme un programa internacional de reproducció en captivitat (en el qual intervenen diferents zoos dels Estats Units, Gran Bretanya, Indonèsia i Malàisia) pertal d'evitar la seva definitiva desaparició. A l'any 1990 hi havia 16 animals d'aquesta espècie en captivitat.
El musell del rinoceront blanc és recte Ipla, ja que s'alimenta
fonamentalment d'herba.
14
RINOCERONT NEGRE
tDiceros bicorn is)El rinoceront negre és l'espècie més petita de les dues africanes, malgrat que les seves dimensions són considerables: una llargària de fills a 370 cm, una alçada de més de 150 cm i un pes de quasi 3.000 kg. Té dues banyes: l'anterior, més estreta i corbada, acostuma a mesurar uns 50 cm (encara que es coneixen casos de més de I m), mentre que la posterior és molt més curta. Excepcionalment es distingeix una minúscula tercera banya. El seu musell és estret, quasi triangular, i amb el llavi superior en forma d'apèndix prènsil cosa que li permet arrencar les fulles, brots i branques dels matolls dels quals s'alimenta.
Viu a les sabanes arbrades amb densa vegetació al sotabosc i també a regions semidesèrtiques, sempre que hi hagi aigua en un lloc proper. Agressiu i poc sociable, és un animal força territorial. Els mascles acostumen a viure sols, mentre que les femelles poden formar petits grups.
A principi de segle la seva àrea de distribució s'estenia per quasi tot l'Àfrica al sud del Sàhara, des del Camerun, el Txad i el Sudan, a través de l'est del continent, fins a Sud-àfrica, Namíbia i Angola. Ara, en canvi, presenta una distribució fragmentada i restringida a determinades zones protegides. De fet, el rinoceront negre és l'espècie de gran mamífer que ha sofert una més dràstica davallada en els darrers 30 anys, Així, si l'any 1960 n'existien uns 100,000,
l'any 1970 n'hi havia uns 30.000, l'any 1980 en quedaven 15.000 i a començament de 1990 només en sobrevivien uns 4.000. I les coses no milloren: a Zimbabwe, per exemple, el país que té avui dia la població més gran (uns 1.500 exemplars). es mata gairebé un individu al dia, de manera que a l'any 2.000 haurà desaparegut completament.
L'únic aspecte positiu és que es manté i reprodueix bé en captivitat, encara que la major part dels exemplars que existeixen als zoos pertanyen a la subspècie de l'est d'Àfrica (Diceros bicornis michaelis), mentre que de les altres sis que es coneixen pràcticament no se'n pot trobar cap, si exceptuem la subspècie del sud,Diceros bicornis minor,que des de fa uns anys es cria en un pocs zoològics com el de San Diego (Estats Units).
RINOCERONT
BLANC
(Ceratotherium simum)El rinoceront blanc és el mamífer terrestre més gran després de l'elefant, atès que pot arribar a mesurar uns 2 m d'alçada i més de 4 m de llargària, i a pesar quasi 4.000 kg. Té també dues banyes, més llarga i prima l'anterior, que en alguns casos excepcionals pot fer més de 150 cm. Com correspon a un animal que s'alimenta bàsicament d 'herba, el seu musell és ample i quasi quadrat, amb els llavis rectes i plans.
Rinoceront blanc. Amb un pes que arriba als4000 kg. el rinoceront blanc és l'espècie de mamífer terrestre de més grandàrza després de l'elefant
Més sociable que les altres espècies i no gaire agressiu, viu a les sabanes herbàcies i les planes amb formacions boscoses de dues zones d'Àfrica separades per 2.000 kmde distància: una al nord, que abans incloïa regions del Sudan, el Txad, la República Centre-africana, Uganda i el Zaire, i on es troba la subspècie Ceratotherium simum cottoni, i una altra a Sud-àfrica, on habita la subspècie
Ceratotherium simum simum.
Com en el cas del rinoceront negre, el rinoceront blanc del nord ha estat exterminat també quasi completament en els últims 30 anys, i avui només sobreviuen uns pocs individus al Parc Nacional de Garamba, al Zaire. Fins i tot a l'interior d'aquesta regió protegida de 500.000 ha, l'evolució de la població ha estat desastrosa: a començament dels anys 60 n 'hi havia 1.200, l'any 1970 només en quedaven 100, i a finals de 1990 tan sols entre 25 i 30. A més, el nombre d'animals d'aquesta subspècie en captivitat és molt reduït (el primer exemplar es va veure al zoo d'Anvers, Bèlgica, l'any 1950), i únicament un zoo de Txecoslovàquia ha aconseguit la seva reproducció.
El rinoceront blanc del sud, en canvi, és l'excepció de tota aquesta funesta situació: si a començament de segle estava quasi extingit, i només hi havia un petit nucli de menys de 20 animals a la Reserva de Caça d'Umfolozi (Sud-àfrica), cap als anys 60 ja n'eren 500 i avui són més de 3.500. Individus provinents d'aquesta regió, a més, han estat reintroduïts amb cert èxit a d'altres països com Botswana, Kenya, Namíbia, Zimbabwe, Zàmbia i Moçambic, i també s 'han enviat a diferents zoos d'arreu del món. Dos dels tres exemplars que es poden observar en el nostre parc zoològic, per exemple, són nascuts a Umfolozi.
Rafael Cebrián
RInoceront negre: Malgrat que fins fa poc el rznoceront negre es trobava a quasi tot i'Àfnca al sud del Sàhara, en L'actualitat no existeixen anzmals d'aquesta espècie fora de les àrees protegides
FAUNA CATAlANA
EL
VOLTOR
Quan despunta el dia i els primers raigs de sol arriben a la terra, l'aire es va escalfant paulatinament a les zones que reben directament la llum, mentre es manté fred a les obagues. Aquestes diferències de temperatura -i, per tant, també de densitat- provoquen que les capes més càlides ascendeixin verticalment.
És en aquest moment que els voltors salten al buit des del seu recer en els penya-segats que els serveixen d'habitacle i, després de tres o quatre batecs, es deixen enlairar amb les ales esteses, pràcticament immòbils, impulsats per aquests ascensors naturals que són els corrents tèrmics, fins a aconseguir l'altura necessària per tenir un radi de visió prou ampli i començar la recerca d'aliment.
VOLTOR COMO
Gyps fulvus Buitre leonadoClasse: Aus
Ordre: Falconiformes Família: Accipítrids
Descripció: Au de color marró clar, molt gran, amb una envergadura alar de 235-280 cm i un pes de 5-7 kg. Les ales són llargues i amples, vorejades de negre. Les plomes primàries dels extrems de les ales estan molt separades, com si fossin dits. EI cap i el coll estan coberts d'un plomissol blanc grisós, amb un collar a la base del coll. En els joves aquest collar és de color marró.
Alimentació: Exclusivament carronyer.
Actualment depèn dels cadàvers d'animals domèstics.
Reproducció: Els vols nupcials comencen pel
novembre o desembre. La posta, composta per un sol ou, s'efectua entre gener i febrer. La incubació es perllonga per espai de 50-55 dies.
Distribució: Sud d'Europa, nord d'Àfrica i sud d'Àsia. A Catalunya és present a la zona de ponent. No es troba a les illes Balears, on el seu lloc l'ocupa el voltor negre.
FAUNA CATAlANA
Per poder digerir sense problemes la carn en estat de descomposició, els sucs gàstrics són molt àcids, amb un pH pròxim a 2, el que també els permet d'eliminar els microorganismes nocius que s'hi poden desenvolupar.
Quan els voltors s 'hauran quedat satisfets i abandonin el lloc, les deixalles seran aprofitades pels còrvids o els aufranys -probablernent els primers en descobrir el cadàver, però amb un bec massa petit per poder perforar la pell de l'animal mort-que fins aquells moments feien d'espectadors. Finalment, si la regió compta amb la presència d'algun trencalòs, acabarà per desaparèixer fins i tot l'esquelet. Per tot el dit fins ara no és difícil intuir la importància dels carronyers, veritables escombriaires de la natura, per al bon manteniment de l'equilibri ecològic.
Els voltors són animals monògams, que formen parelles estables i fidels fins a la mort. Nidifiquen en colònies més o menys nombroses, depenent dels recursos que pugui aportar la zona, en penya-segats i parets rocalloses assolellades, normalment sota de cornises, a recer del vent i de la pluja.
La posta té lloc entre els mesos de gener i febrer, uns dos mesos després de l'inici dels vols nupcials, i es composa d'un únic ou que serà covat pels dos membres de la parella. Els toms d'incubació duren entre 24 i 48 hores, temps durant el qual un adult pot dejunar sense cap problema. Un període més curt no permetria assegurar que l'individu que deixa el niu trobés menjar i el fet d'aixecar-se massa sovint podria provocar un refredament de l'ou en aquesta època de l'any.
El poll, que surt de l'ou després d'uns 50 dies d'incubació cobert d'un plomissol blanc, és sol-lícitament vigilat i alimentat pels seus progenitors durant uns quatre mesos, desprès dels quals comença a fer les primeres volades. Els animals joves emprenen un període de vida erràtica, cosa que els fa ser vistos sovint lluny de qualsevol assentament conegut, fins que puguin trobar una colònia i formar parella.
ADOPCIONS
....
e
e
•
o
18EIZoonecessita la contribució de totbom per
a conseguir ser un centre cultural i d'esbarjo de primer ordre. Adoptant un animal col.laboreu a subvenir les despeses que aquest origuna i per tant ajudeu a millorar el
funcionament del par zoològic. Fins ara la
relació d'adoptants és la segúent:
EMPRESES I ENTITATS
BayerEB
Bayer-Agfa 2 pandes vermells
Cavall Fort I zebra
ROSDOR
1lleó
l"',~'l\
ESMA, Escola Sup. de Màrketing
I cigne
~
FRIGO 3 goril.ies
MSAS NedlkJyd =.;.r
AlrCargo
~=r
MSAS NED-LLOYD AIR CARGO 1 guepard AUSONIA LABORATORIS AUSÒNIA 2 hipopòtams
[.~a'rnlm&1
PUIGDEVALL 2 óssos rentadorsSAIDDI
SANDOZ, S.A.E. 2 óssos tibetans
-()f\.¡"1I1\\()Ij},1\CONTRATAS Y OBRAS 2 dromedaris
~
VICHY!:ATAl.AJI SOCIEDAD ANÓNIMA 'VICHY CATALÁc"" Idofí BASI, S.A. S cocodnlsS®
INDUSTRIAS TITÁN I tigreItt"I
tttn
miM
GALLINA BLANCA 2girafes
~
S.A. LETONA-CACAOLA T Floquet de Neu
p;;¡ri!ijjj
Mitjons Còndor 2 còndors-.
~.
SCHWEPPES I puma -SERDESA 3 capibares9
CAMY lnstal.lació oraris -DRAGONSBCN I iguana rinocemtCONFORT PROM. IMMB. 2 dofins
VALLESPREU 2 orangutans
PUBLISERVEI 2 linx de Canadà
PARTICUlARS
Meritxell Giménez i Guarner
Itortuga Oleguer Biete i March
Ifringíl.lid Daniel López Vila seca
1tortuga
Núria i Mercè Alba Navarro
1tortuga Ana Salieras Fontané
1tortuga Borja Thysen Bornemisza
2 panteres de les neus
Esplai La Trena
1tortuga Diana Belmonte Mallo
1 lloro
Associació d'Animadors Cívics 1 tortuga
M. Lafarga, I.Knürr i E. Knñrr 1 estríldid
Judith Reig
Itórtora Oliver Champignon
I pitó reial
,
,
RETOLACIO OLIMPICA
RETOlACiÓ OÚMPICA
Com a important institució de la vida ciutadana que és, el Zoo de Barcelona no ha volgut restar al marge de les commemoracions dels Jocs Olímpics de 1992. Amb aquest motiu ha inaugurat laretolació olímpica. Cada país participant en els Jocs té assignat un animal de la nostracol-lecció propi de la seva fauna; això es fa patent mitjançant un rètol especial en el qual figura el nom del país, la seva bandera i l'espècie que li és pròpia. Amb aquesta retolació es pretén que els forasters que ens visitin durant els Jocs trobin que en el Zoo hom ha pensat en el seu país i I'ha identificat amb una de les espècies animals que hi viuen; al mateix temps, la resta de visitants pot conèixer amb més profunditat la procedència dels animals que observen en el seu recorregut. El fet de que s'hagi pogut adjudicar una espècie animal a cadascun dels països participants, prova també que lacol-lecció d'animals del Zoo de Barcelona és prou àmplia com per oferir una mostra representativa de gairebé tots els recons dels continents de la terra.
A continuació reproduïm la llista dels països amb la seva espècie corresponent.
Grècra Afgamstan Sud-Àfnca Albània Algèna Alemanya Andorra Angola Anugua Anttlles Neerlandeses Aràbia Saudita Argennna Aruba Austràha Austna Bahames Bahram Bangladesh Barbados Bèlgica Behze Benín Bermudes Bhutan Bolívia Botswana Brasil Brunei Bulgàna Burkma Fasso liles Caiman Camerun Canadà Repúbhca Centrafncana Xtle
Repúbhca Popular de Xma XIpre
Colòmbia
República Popular del Congo Illes Cook Corea Costa RIca Costa d'Ivon Croàcra Cuba Dinamarca Djiboun República Domnucana Repúbhca Àrabd'Egipte Uruó delsEmirats Àrabs Equador
EqUIpUnificat (CEl)
Estoma
Estats Uruts d'Amènca
Etiòpia FIJI Fmlàndia França Gabon ESPÈCIE Mussol
Pam era de les neus
Rinoceront blanc Àgutla daurada Aufrany Ós bru Tudó Guepard
peix del mar Canb
peix del mar Canb
Dromedan Mara
Petx àngel francès
Cangur gns Senglar Ànec de les Bahames Ànec blanc TIgre Gupi Xarxet comú Boa constnctor Ibissagrat Peix fada Oca de cap ratllat Còndor dels Andes Ònx del Cap
TapITamazònic
Agró rorg Ànec canyella Búfal cafre Capóreial Mangabei de collar Lmx del Canadà Elefant afncà de selva Flamenc de XIle
Cérvol del PareDavid
Gavià argentat Mona aranya Mona de Brazza
Peix àngel flamejant
Ànec mandarí Ós rentador Xirnpanzè Dama Flamenc de Cuba Mascarell Marabú afncà Cullerot Oca del NtI Morell cap-roig TItípigmeu Uaprtí CIgne mut BISó amencà Papió sagrat
Peix cuurgià blau Ànec cuallarg CIgonya blanca Mandnl PAÍS Gàmbia Ghana Gran Bretanya Grenada Guam Guatemala Gumea Gumea Equatonal Guyana Haití Hondures Hong Kong Hongna ÍndIa Indonèsia Iraq
República Islàrmca d'Iran Irlanda Islàndia Israel itàlIa Jamaica Japó Jordàrua Kènya Kuwart Laos Lesotho Letòrna Líban Libèria Líbia Liechtenstern Lituàrua Luxemburg Madagascar Malàisia Malawi Maldives MalI Malta Marroc lila Maunci Mauntàma Mèx« Mònaco Mongòlia Moçambic
Uruó de Myanmar
Namíbia Nepal NIcaragua Níger Nrgèna Noruega Nova Zelanda Ornan Uganda Pakistan E~PÈCIE
Oca de Gàmbia Mangabei gns Orca Xarrasclet Portaestendard espmós Guacamai vermell Cocodnl nan Goni la de costa
Titide mans rosses
Boa d'HaItí Pècan Peixcirurgrà de cua groga Be d'Hongna
Elefant asiàtic
SIamang Xarxet marbrenc Cocodnl de pantà Bernat pescatre ÈIder Ganga Llop Zoptlot de cap vermell Dofí mular Esplugabous Elefant afncà de sabana Ànec gnset Fotja comuna Agrógoliat Ànec xiulador XIbec HIpopòtam pIgmeu Mufló de l'Atles Estornell comú Ànec coll-verd
Martmet deOlt
Lèmur de cua anellada Orangutan Papió de sabana
Peix ballesta pallasso
Colom de guinea Orada Gasela dorcas Perx àngel maculat Polla blava Otan de Cahfòrrua
Mero Camell bactnà Antílop aquànc GaIal Suncata Panda vermell Jaguar Ànec VIdu Dni Ós blanc CIgne negre
Peix papallona d'ull gns
Grua coronada NIlgau
PAís ESPÈCIE
Ànec mesquer Cacatua del pandanal
Txajà
Bec planer Guanac
Faisà de lesilles Palawan BISó europeu Perx àngel tncolor
Pollad'aigua Voltor comú Morellbuixot Pelicà cresp Eland Martinet blanc Fadrí de cap blau
Lloroeclècnc
Papagai de front blanc
Peix papallona de cella blanca
Pen àngel emperador HIpopòtam comú Tortuga gegant de les Seychelles Serval
Peix escorpí
Pehcà comú Cocodnl del Nd Girafa Lleopard Panamà
Papua Nova Guinea Paraguai Paisos Baixos Perú Fihpmes Polòrna Puerto RIco Portugal Qatar
República Democràtica de Corea Romama
Rwanda San Manno
Saint Vincent lles Grenadines Illes Salomó
El Salvador
Samoa nord-amen cana
Samoa Occidental Senegal Seychelles SIerra Leone Smgapur Eslovèrna Somàha Sudan Sn Lanka Suècia Suissa Sunnam Swazilàndta Sína Xma Tarpei Tanzàma Txad
República Federal Txeca I Eslovaca Tatlàndla
Togo Tonga Tnmtat I Tobago Tunísra Turquia Uruguai Vanuatu Veneçuela Illes Verges Illes Verges Bntàrnques VIetnam Iemen Iugoslàvia(?) ZaITe Zàmbia ZImbabwe Espanya Grua comuna Cérvol comú Salo de cara blanca Nyu Morell de plomall Cérvol sàmbar
Estruçmassai
Mona vermella Tórtora comuna Ós del Tíbet Mona de nas blanc
Peix cuurgià groc Voltor ret Flamenc comú Mufló de Còrsega CIgne de coll negre Cocodnl d'estuan
Capibara
Castanyoleta blava
Perx ballestareial
Grua sarus Morell xocolater Gruadamisel la
Bongo Lleó Zebra de Chapman
Cabra salvatge
NOTICIARI
PERLA
PRESERVACIÓ DELS
RECURSOS MARINS
20
EI concepte tradicional que els mars constrtueixen una nquesa Inesgotable ha estat clarament refutat amb la disminució del nombre de peixos capturats al nostre mar en els darrers anys. Tanmateix la pesca pot ser un recurs renovable si es respecten certes regles, la principal de les quals és que no s'extreguin de les poblacions mdividus que encara no hagrn desenvolupat la seva capacitat reproductora; altrament la dràsnca reducció dels efectius de les poblacions és inexorable. La pesca I comercialitzactó de peixos immadurs és una activitat il-legal que encara es reahtza en certa mesura i que representa una greu amenaça per a la continuïtat d'un recurs natural que pertany a tothom. Per combatre això, l'Escola del Mar-Centre d'Estudis Marins i l'Ajuntament de Badalona estan portant a terme una campanya contra la pesca, la comerciahtzació i el consum de perx immadur amb la col-laboració de la confraria de pescadors i del gremi de peixeters de la mateixa
ciutatamb el suport del Departament d'Agricultura i Pesca de la Generalitat. Aquesta pràcnca il- legal implica moltes persones: els que pesquen peix Immadur, els queel venen i els que el consumeixen. Quan compreu o consumiu peix assegureu-vos que té la talla mínima legal-a tall d'exemple: IS cm per al lluç, 11cm per a la sardina i 9 cm per al seitó-; cal tenir en compte que tots els implicats en aquest comerç són igualment responsables.
DESCOBERTA UNA
ESPÈCIE
OVA
DE TITÍ
A hores d'ara hi ha descntes ciemffrcament al voltant d'un milió d'espècies amrnals, però els bròlegs saben que en queden moltes per descobnr. Tanmateix no és gens habitual actualment que es descngum noves espècies de mamífers I menys encara de pnmats; per això mereix destacar-se la troballa en territon del Brasil d'una espècie de petita mona, fins aleshores desconeguda, pertanyent a la famflia dels cahrrfcids, Aquesta famíha comprèn els sinus més petits del món, coneguts popularment com a titins. La nova espècie pertany al gènere
SIGNAT UN CONVENI
ENTRE L'AQUARI
DEL ZOO DE
BARCE-LONA I EL PARC DE
VIDA MARINA DE
TOKIO
El mes de marg d'enguany, el senyor Kazuharu Tashiro, director del Parc Zoològic de Ueno (Tokio), I el senyor Ennc Mas, gerent del Zoo de Barcelona, van signar un conveni d'amistat I collaboració entre els aquaris d'ambdues institucions. A contmuació reproduïm el text de l'acord:
DECLARACIÓ CONJUNT A «L'Aquari del Parc Zoològic de Barcelona, situat al litoral de Catalunya, a Espanya, és part del Parc Zoològic de Barcelona, que va ser fundat l'any
1892, i tots dos són uns dels establiments més tradicionals a Europa. L'Aquari és excellent en les seves exposicions d'éssers vius de la mar Mediterrània i hom el considera una institució cultural i educativa de Barcelona. Actualment es troba en projecte la construcció del Centre de Vida Marina, en el qual s'exposaran organismes de la Mediterrània sota el punt de vista de la
NOTICIARI
conservació ecològica de l'esmentada mar. El Parc de Vida Marina de Tokio, vinculat al Parc Zoològic de Ueno, de Tokio (Japó), fou construit com a part integral d'un pla per a Intentar desenvolupar el litoral de la badia de Tokio. Aquest aquari, que va ser fundat l'any 1989 per commemorar el centenan de la fundació del Parc Zoològic de Ueno, funciona com a establiment avançat I SOCIalgràcies al qual dotze milions d'habnants de Tokio poden observar la vida ma-rina I tenir consciència que cal protegir la natura. Amb el teló de fons de la crisi medioambiental, el gran Interès que desvetlla el mar i els progressos obtinguts en la investigació de la vida marina, fan que el segle XXI ja s'anomeni l'era oceànica. L'Aquari del Parc Zoològic de Barcelona i el Parc de Vida Marina de Tokio són instaJ.lacions culturals de grans ciutats i es troben davant el mar: la Mediterrània i la badia de Tokio respecti vament,
Tots dos contribueixen activament a la preservació d'aquests mars.
Reconeixent la importància de la seva tasca, l'Aquari del Parc Zoològic de Barcelona i el Parc de Vida Marina de Tokio desitgen establir una llarga relació fonamentada en aquesta Declaració Conjunta per tal d'afrontar els reptes de l'era oceànica en col-laboració, tot intercanviant animals, informacions, tècniques, sistemes de reproducció i cooperant en altres camps en què sigui convenient.»
NOTICIARI
tJ
~
Cociníl de Hoy.
22
LA FAMÍLIA DE PIPO
CREIX
PIpO, la simpànca mascota de bolquers Ausòrua, va adoptar els graciosos hipopòtams dels Zoos de Barcelona i de Madrid.
[L'hipopòtam d'Ausònia va ser el mestre de cerimòrues del singular esdeveniment i es va guanyar com sempre l'estimació de tothom després de presentar a la premsa els nous membres de la seva famfha,
PLUJA ARTIFICIAL
A
L'AVIARI
Al' entrada de l'aviari s'ha habtlnat una mstallació que reprodueix, en la mesura del possible, les condicions ambientals que els ocells troben a una selva plujosa tropical. Això s'ha aconseguit plantant-hi força vegetació d'aquells climes i, sobretot, proporcionant-hi un alt grau d'hurmtat mitjançant un sistema d'aspersió d'aigua installat al sostre -comparable al que es fa servir en grans edificis per lluitar contra els incendis- el qual provoca «pluges» periòdicament tal com s'esdevé a les selves veritables. Hom espera que, trobant-se en condicions trobant-semblants a les que es donen al seu hàbitat natural, els ocells que s'hi exhibeixen -particularment els coloms de Nicobar- puguin reproduir-se amb més facilitat.
NEIX UN BONGO
L'antílop bongo és un esplèndid animal africà relativament poc freqüent en captivitat. El nostre zoo disposa d'una parella des de final de 1990, parella que enguany ha tingut descendència per primera vegada. La cria és femella i es troba en perfecte estat de salut.
SURICATES
Els suncates. que són uns petits carnívors de la Iamíha de les mangostes, disposen d'una nova mstal-lació proveida amb certs elements que els fan la vida més distreta, com són galenes en què poden ficar-se i monticles per enfilar-se amb foradets pels quals surten els Insectes que constitueixen el seu aliment I que els suricates han d'esforçar-se a capturar.
PLAÇA DELS
LLOROS
El Parc Zològic està renovant contínuament el seu aspecte. Darrerament s'ha arranjat una petita zona de gàbies velles per construir noves instal-Iacions per a psitàcids -és a dir lloros, cacatues i similars-o Les noves gàbies es disposen al voltant d'uns bancs on el públic pot reposar uns moments mentre observa aquests bonics ocells. El conjunt recorda una petita plaça de barri, i per això els treballadors del zoo la coneixen amb el nom de «plaça dels lloros».
