Durant el Consell Plenari del Districte celebrat el passat mes de juliol es varen aprovar quatre propostes d’acord relacionades amb plans urbanístics del terri-tori. Hi va destacar la proposta sobre la construcció d’una comis-saria dels Mossos d’Esquadra al districte i de la seu del Servei Ca-talà de Trànsit.
El president del Districte, Jordi Portabella, va presentar l’infor-me sobre els acords presos en els darrers plens municipals. Per al-tra banda, la regidora del Distric-te, Assumpta Escarp, va infor-mar sobre les diferents obres que s’estan duent a terme i les que s’havien previst de fer aprofitant l’època estival.
El Ple del Districte aprova 4
plans especials urbanístics
Els joves debatran sobre
el civisme als instituts
La regidora Assumpta Escarp va informar sobre les actuacions en curs.
EL PROJECTE
Promou el civisme i
l’associacionisme
entre els adolescents
LA NOVETAT
Les sessions aniran
a càrrec de joves
associats
ELS CENTRES
Fort Pius, Balmes i
Ernest Lluch acullen
la prova pilot
EIXAMPLE
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • S e t e m b r e 2 0 0 5
w w w. b c n . e s
Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8
Anna Berini
A l’ombra d’un gran dibuixant
“El Jaume sempre
disposava d’un
moment per atendre
tothom”
C U LT U R A Pàg. 4
Esquerra de
l’Eixample
A final de mes arriba la Festa Major
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Aiguajoc
Una piscina amb jocs aquàtics a l’Eixample
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Casaments civils
Més horaris i més espais
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Escola bressol
Tres Tombs
EIXAMPLE
2 Setembre 2005
E I X A M P L E
B A R C E L O N A ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Aragó, 311.
Telèfon d’informació 010
(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.
Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.
Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.
Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.
Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253
de Barcelona
Ausiàs March, 60.
Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.
Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.
Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.
Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.
SERVEIS SOCIALS
CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.
CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.
CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.
CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.
GENT GRAN
Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.
Espai de Gent Gran
M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.
C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.
Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.
Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Atenció a la Dona 93 256 28 19 Mallorca, 425
Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.
Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.
Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.
Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.
C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Eixample
Nàpols, 42-62.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.
CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.
CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.
CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.
CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.
CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.
CAP València 902 500 179 València, 377-379
Dispensari de carrer València 93 227 93 00 València, 184
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Del 16 de setembre al 2 d’octubre
Fira del llibre d’ocasió antic i modern
Pg. de Gràcia (de plaça Catlunya a Consell de Cent).
Dissabte 17 de setembre
Mostra La Cuina del Berguedà
De 9 a 21 h. Mercat de Sant Antoni (Comte d’Urgell, 1).
Dins de l’Any de la Gastronomia. Mostra de les diferents cuines del territori, repartides per temporades i en dife-rents mercats de Barcelona, amb representacions de pro-ductes i cultura autòctons.
Dilluns 26 de setembre
Llenguatge no sexista
A les 18 h. Casa Elizalde (València, 302).
Taller amb la col·laboració de la Regidoria de la Dona.
Del 3 d’octubre al 20 de desembre
Tallers de tardor
Casa Elizalde (València, 302).
Enguany s’incorporen a la programació tallers de fla-menc, dibuix i pintura i tai-txi, entre altres. Inscripcions del 12 al 22 de setembre, de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.
Del 8 de setembre a l’1 d’octubre
Un lloc per rebre l’absència
Casa Elizalde (València, 302).
El dolor, la mort, l’oblit i la fragilitat s’intueixen en els paisatges de Daniel Berdala i es perpetuen en els límits dels seus horitzons.
Del 8 de setembre al 25 d’octubre
Transurbancia
Centre d’Exposicions de Caja Madrid (plaça Catalunya).
Una mostra que convida a redescobrir les ciutats de manera lliure, com un viatge potencial.
Fins al 30 de novembre
Personatge a la vista! Llibres que fan
lectors
Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107).
Alícia, Pinotxo, les Tres Bessones, Peter Pan, Tintín, Bat-man, Harry Potter, etc., ens donen la benvinguda.
Fins al 31 de gener de 2006
Jules Verne, viatjar, viatjar, viatjar
CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47).
Amb motiu del centenari de la seva mort, una mostra so-bre els seus lliso-bres i els fantasiosos viatges.
Dijous 15 de setembre
Amaral + Elefantes
A les 21 h.Palau Sant Jordi (Pg. Olímpic, s/n).
Pájaros en el capés el seu quart àlbum, el qual presenta-ran amb Elefantes com a teloners.
Dimecres 21 de setembre
Manu Guix
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).
Entrada amb invitació de RAC105. Tel. 93 270 44 00.
Del 23 al 25 de setembre
Festival Mozart
A les 21 h, 19 h i 11 h, respectivament. L’Auditori (Lepant, 150).
Amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Obres de Schu-bert i Mozart, sota la direcció de Thomas Zehetmair.
Dijous 29 de setembre
Kiko Veneno
A les 21 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).
Presentació del seu nou disc.
Dissabte 1 d’octubre
Antonio Orozco
A les 20.30 h. Palau Sant Jordi (Pg. Olímpic, s/n).
Un dels cantautors més consagrats de la música actual.
Dilluns 17 d’octubre
Morcheeba
A les 21 h. Razzmatazz, 1 (Almogàvers, 122).
Un grup que torna amb sons renovats.
Divendres 4 de novembre
Marlango
A les 21.30 h.Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2).
El grup de l’actriu Leonor Watling presenta el seu se-gon àlbum: Automatic.
Dimecres 14 de setembre
Cocodi, cocoda, contes i cançons
A les 19 h. Bib. Sofia Barat (Girona, 64).
Contes per a nens a partir de 4 anys. A càrrec de la nar-radora Sabrina Meini.
Dimarts 27 de setembre
L’hora del conte
A les 18.15 h. Bib. Infantil i Juvenil Lola Anglada (Jardins Montserrat, entre Rocafort i Còrsega).
A càrrec de la narradora Gina Clotet.
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Pagès. Coordinació general:Andreu Parera. Coordinació de fotografia:Jaume Novell.
Felicia Esquinas
“C
ivisme? És entendre que no vius sol”, diu Marta Comas, coordinadora del Pla per a la Promoció del Civisme de Barcelona. Aquest curs, els adolescents de l’Ei-xample tindran l’oportunitat de dir la seva sobre el civis-me. Però amb una novetat. Les persones amb les quals parlaran seran joves com ells. Joves que, a més, són moni-tors d’agrupaments escoltes o centres d’esplai. I és que aquest projecte –una prova pilot que es portarà a terme als centres de secundàriaFort Pius, Balmes i Ernest Lluch– vol apropar el civisme als adolescents al mateix temps que promou la partici-pació i l’associacionisme. El programa està integrat per tres sessions que s’allunyaran “d’una presentació massa ins-titucional o acadèmica”, expli-ca Jordi Curell, director del Consell de la Joventut de Bar-celona i dinamitzador d’a-quest projecte juntament amb la Coordinadora Infantil i Ju-venil de l’Eixample. La idea és que els joves parlin de civisme utilitzant el seu llenguatge i els seus codis. “No podem fer
un discurs moralista, sinó pràctic”, assenyala Marta Co-mas. “Explicar, per exemple, que si vas amb bicicleta per la vorera, pots atropellar algú”.
La dinàmica serà molt partici-pativa. La primera sessió re-collirà els punts de vista dels adolescents sobre el civisme. A la segona, es faran jocs de rol on es posarà de manifest la necessitat d’unes regles mí-nimes que permetin la con-vivència. La tercera sessió po-sarà en contacte els joves amb entitats, com ara centres d’es-plai, que poden canalitzar les seves inquietuds.
La raó de la promoció de l’as-sociacionisme és que “des del moment que una persona es compromet amb una
associa-ció, està fent un pas cívic”, segons Curell. “Perquè això implica assumir unes normes de funcionament, de
con-vivència i comprometre ’s amb un projecte col·lectiu amb el qual un no està mai d’acord al 100%, discrepància que obliga a negociar”.
Els joves parlaran de civisme.
Joves parlant sobre civisme amb
altres joves. Així és el projecte que es
farà als centres de secundària Fort
Pius, Balmes i Ernest Lluch aquest
curs, i que també divulgarà
l’associacionisme educatiu
Joves associats aproparan el
civisme als alumnes de secundària
C I U TA D A N S O P I N E N
Eduard Litrán
Farmacèutic
Em sembla necessari. En general hi ha poc civisme a la ciutat i, per tant, és bo per al jovent. Jo espero que el meu fill petit sigui un bon ciutadà en el futur.
Fernando Bou
Estudiant
Em sembla bé. Hi ha de tot a la societat. Joves poc cívics i molt cívics. Sobretot quan et fas més gran n’ets més conscient. Sí, és cert que potser els més joves són més problemàtics.
Imán Quinto
Estudiant
Me parece importante que los jóvenes partici-pen y puedan comuni-carse entre ellos a tra-vés de estos programas. En general, sí creo que falta un poquito de civismo.
Lluïsa Martín
Jubilada
Aquest tipus de progra-mes estan molt bé, és bo que funcionin. Tot i que crec que sempre depèn de l’educació que hagis rebut de la teva família, a casa i a l’escola.
Laura Sánchez
Tècnica audiovisual
Crec que els joves entre 12 i 18 són els més crí-tics. Després canvien i es comporten millor, però el civisme depèn de tots plegats, escoles, família, institucions.
Aida Martínez
Traductora
És una bona idea. Crec que se li ha d’explicar bé al jove perquè ho pugui entendre. Però depèn de qui ho expli-qui i com ho faci. Espero es faci de mane-ra lúdica perquè s’en-tengui el concepte.
Q u è o p i n a s o b r e l a i m p l i c a c i ó d e l s j o v e s e n e l P r o g r a m a d e C i v i s m e ?
Es debatrà sobre
soroll, netedat,
mobilitat, i relacions
personals
L’ A S S O C I A C I O N I S M E E D U C AT I U
A
EIXAMPLE
4 Setembre 2005
C U L T U R A
Daniel Romaní
E
l pregó de l’advocada i regidora de l'Ajunta-ment, Magda Oranich, ini-ciarà el proper 30 de se-tembre, a l’interior d’illa Sopena, la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample, que arriba puntualment cada any després de la fes-ta gran de tofes-ta la ciufes-tat, la Mercè. Les activitats, que se celebraran fins el dia 9 d’octubre, són ben diver-ses: competicions esporti-ves, concerts, havaneres, exposicions, sardanes, tro-bada de puntaires, trotro-bada de corals, circ, ball, teatre (cal destacar la representa-ció de “Terra Baixa”, d’Àn-gel Guimerà , al Teatre Guasch), espectacles infan-tils (entre els quals una gimcana , un cor refoc, i “Més simpatik encara”, on els petits –i també els grans– podran passar una bona estona jugant, ba-llant i rient, fent bombo-lles, confetti, globus ge-gants.. diumenge dia 9, als Jardins Montserrat, a les 12 del migdia).La cançó tindrà una espe-cial presència: el Cor Vival-di oferirà “Una vetllada de jazz” (dimarts 4 d’octubre a l’església de Sant Josep Oriol), i la soprano Ofèlia Roca un recital de cant de
peces clàssiques, acompa-nyada del pianista Ricardo Estrada (divendres dia 7, a la Casa Golferichs). Conti-nuant amb la música, un dels plats forts de la Festa Major serà el recital “Que no s’apague la llum”, de Lluís Llach i Feliu Ventura.
El veterà músic de Verges i el jove valencià canten con-juntament per «mantenir viva la flama de la llengua, la cultura i la cançó” (dis-sabte dia 1 a les 22 hores a Enric Granados/Diputa-ció). Aquest concert és per celebrar el 30 aniversari de l’Associació de Veïns. No hi faltaran propostes singu-lars, com el concurs de truites, la subhasta d’objec-tes antics i Buidaltells Bat-lló (mercat d’objectes curio-sos i insòlits que tenim a casa).
Més informació: OAC de l’Eixample c/ Aragó, 311 AAVV Esquerra de l’Eixample
Avinguda de Roma, 139
La trobada de puntaires és un dels clàssics de la Festa Major.
Magda Oranich
farà el pregó
el 30 de setembre
a l’interior d’illa
Sopena
Esports, concerts,
ball, circ,
especta-cles infantils,
tea-tre... conformen la
festa, que se celebra
del 30 de setembre
al 9 d’octubre
L’Esquerra de l’Eixample,
de Festa Major
L’enderroc de les
muralles
Des de la seva fundació, Barcelona va conviure amb les muralles, un element defensiu que amb el pas dels se-gles va convertir-se en un signe de confinament i opressió, en impedir el creixement urbà i la instal·lació de noves indústries, a més de ser utilitzades per coar-tar les llibertats polítiques. La primera muralla, datada del segle I aC, va experimentar diferents modificacions amb el pas dels anys, fins que el creixement urbà i la por d’un atac van aconsellar, el 1285, de fortificar no-vament la ciutat. La muralla medieval es va ampliar. Primer tancava per la Rambla, més tard circumdava tot el Raval incloent-hi les Drassanes. Amb el temps, viure-hi dins era cada cop més difícil: malalties, brutícia, poc espai... Finalment, mentre se sofria una epidèmia de còlera, l’Ajuntament i la Junta Revolucionària van deci-dir-ne l’enderroc, el qual començà el 7 d’agost de 1854.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65
AbansL’enderroc del baluard de Tallers el 1856.
(Del llibre Retrat de Barcelona, volum 1, editat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona-Institut Municipal d’Història)
AraL’enderroc de les muralles va donar pas a una nova ciutat.
B. Sanchís
E
l Plenari municipal del districte de l’Eixample va donar llum verda al Pla espe-cial urbanístic per a l’edificació d’un equipament situat a la plaça d’Espanya, 1 per des-tinar-lo a comissaria de Mossos d’Esquadra. Al mateix espai, però de manera inde-pendent, tindrà la seu el Ser-vei Català de Trànsit. Tots dos serveis estaran connectats per un vestíbul i passarel·les. La proposta va ser aprovada pels grups municipals del PSC, ERC i ICV i l’abstenció del Grup Popular i de CiU. Segui-dament, es van aprovar tres propostes d’acord més: el Pla urbanístic per a l’ampliació de l’equipament esportiu Sagrada Família, amb l’abstenció del PP, el Pla especial urbanístic per a l’edificació de l’illa dels carrers Sicília, Ribes, Sardenya i Ali Bei sobre la construcció del CEIP Glòries, perunani-mitat de tots els grups muni-cipals i finalment, es va apro-var el Pla especial urbanístic de l’edifici Fundació Godia, hotel i locals comercials al car-rer Diputació, amb l’abstenció dels grups del PP i CiU. El pre-sident del Districte, Jordi Por-tabella, va presentar l’informe
sobre els acords presos en els darrers plens municipals. La regidora del Districte, As-sumpta Escarp, va informar de les diferents actuacions que s’estan desenvolupant al territori i de les que hi previs-tes. Escarp va recordar com s’aprofita l’època estival per portar a termes obres que afecten la via pública, entre les quals va destacar la pavimen-tació de carrers, les
d’accessi-bilitat de les estacions de me-tro d’Urgell i Rocafort, i la mi-llora del clavegueram, entre d’altres. Un dels assumptes que va provocar més pregun-tes per part de tots els conse-llers va ser la implantació de les àrees verdes al districte. El grup del Partit Popular va ex-pressar la seva disconformitat i va demanar, amb proposta d’acord –que va ser rebutja-da–, les mateixes condicions d’aparcament per als comer-ciants que les que tenen els re-sidents de les zones amb àrees verdes. El grup de Convergèn-cia i Unió va preguntar per l’augment de les freqüències de pas del transport públic arran de l’aplicació a l’Eixam-ple de les àrees verdes d’apar-cament en superfície. Els grups de govern van recordar que aquest sistema ja el tenen les principals ciutats europees i se li ha de donar un temps per poder valorar el seu fun-cionament. També van infor-mar dels acords arribats amb associacions de comerciants i van donar dades sobre trans-port públic.
N O T Í C I E S
f
Cursos i tallers per a gent gran
A principi d’octubre començaran els cursos i tallers d’informàtica adreçats a les persones grans del dis-tricte. Les inscripcions s’han de fer al carrer Aragó, 311, planta baixa, els dies 19 i 21 de setembre, de 10 a 12 hores, i el dia 20 de 16.30 a 18.30 hores. Els cur-sos estan organitzats per l’Ajuntament en conveni amb la Fundació La Caixa. Els tallers tindran lloc als casals de gent gran de Carlit i Sant Antoni. L’objectiu és que les persones grans puguin aprendre i experi-mentar amb Internet, la fotografia, el voluntariat o iniciar-se en el món de la informàtica.
El carril bus es trasllada al lateral mar
Amb motiu de les obres de millora de l’accessibilitat de les estacions de Rocafort i Urgell de la línia 1 del metro, s’ha restringit la circulació en el tram central de la Gran Via situat entre la plaça d’Espanya i Casa-nova. Aquests talls es perllongaran fins a final d’any. D’aquesta manera, el carril bus d’aquest tram es tras-llada de la calçada central al lateral mar.Civisme a Fort Pienc
La plaça Fort Pienc és l’espai emblemàtic que s’ha triat a l’Eixample per concentrar-hi una campanya destinada a fomentar les actituds cíviques del conjunt de la ciutadania. Dídac Vicient, veí del barri, ha cedit la seva imatge per demanar a tothom que cuidi aquest espai. Al mateix temps, l’Ajuntament hi ha instal·lat un pàrquing per a bicis, entre altres actuacions.
Un nou servei a Sant Antoni
Un grup d’entitats que col·laboren per elaborar pro-grames de dinamització social i cultural al barri de Sant Antoni ha obert l’e-TIC xar@antoni. L’espai, si-tuat al carrer Viladomat, 78, ofereix setze ordinadors connectats a Internet per tal que els veïns puguin fer-ne ús. Vuit dels ordinadors són d’ús lliure i els altres vuit serviran per fer cursos, tallers i activitats per aju-dar persones que vulguin aprendre informàtica.
Una de les xerrades de l’any passat.
Cicle de Salut per a Gent Gran
Redacció
E
l 27 de setembre s’inicia el Cicle de Salut per a la Gent Gran del Districte de l’Ei-xample, un programa de xerra-des i tallers que dóna resposta a les inquietuds que la gent gran té al voltant de la salut. Les activitats són gratuïtes i obertes a tothom. Es tracta d’un programa que han enge-gat diversos centres de salut –com ara, el CAP Manso, l’ABS Gaudí, el CAPSE...–, les profes-sionals de l’equip de salutco-munitària i els serveis perso-nals del districte.
El cicle finalitza l’1 de desem-bre. L’alimentació, els medica-ments, la sexualitat o l’entre-nament de la memòria són alguns dels temes presents al programa, que tindrà lloc al Casal Sant Antoni (Sepúlveda, 181, pral.), al Centre Cívic Cot-xeres Borrell (Viladomat, 2-8), a l’Espai de Gent Gran Esquer-ra de l’Eixample (Rosselló, 78-80), a l’espai Ma Aurèlia Cap-many (Enric Granados, 47), a
l’Espai de Gent Gran Centre Cívic Fort Pienc (Ribes, 14), al Casal Carlit (Roger de Flor, 162), i a l’Espai de Gent Gran Centre Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433). L’entrada a les xerrades és lliu-re. La inscripció als tallers es farà al carrer Aragó, 311, plan-ta baixa, els dies 26 i 28 de se-tembre, de 10 a 12 hores, i el 27 de setembre, de 16’30 ho-res a 18’30. Les places són li-mitades i la inscripció es farà per rigorós ordre d’arribada.
El Consell del Districte aprova la
construc-ció de la seu del Servei Català del Trànsit i
d’una comissaria dels Mossos
Es construirà una comissaria
dels Mossos al districte
EIXAMPLE
6 Setembre 2005
U
na ciutat com Barcelona, que atreu milers de visitants pel seu patrimoni modernis-ta, necessita d’una empresa com Pulidos Barci-no, especialitzada en la restauració de pavi-ments d’aquest període artístic. Al capdavant hi ha l’Alejandro Rodríguez, un artesà que ha desenvolupat una tècnica pròpia de poliment que li ha fet guanyar un gran prestigi en el món de la restauració.Van obrir l’any 1986 i des d’aleshores ja són més de tres mil els treballs que han dut a
ter-me, tant a cases particulars com a edificis em-blemàtics de Barcelona. Entre els edificis on han treballat hi ha la casa Batlló, la casa Lleó Morera, l’església de la Mare de Déu del Carme i la Suite Gaudí de l’Hotel Comtes de Barcelo-na, per posar alguns exemples. L’originalitat dels mosaics, que són un referent arquitectònic de la cultura mediterrània, mereixien que algú es preocupés de fer-los lluir un altre cop.
Pulidos Barcino / C/ Aragó, 475
E L T A U L E L L
Nova brillantor per al modernisme
A. Rodríguez ha desenvolupat una tècnica pròpia de poliment.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Beatriu Sanchís
E
l 12 de setembre s’inicia el curs escolar per als in-fants de les escoles bressol públiques de la ciutat. Els Tres Tombs, situada a l’inte-rior d’illa del carrer Manso, 28, fa tres anys que funciona i enguany iniciarà el seu quart curs. Es tracta d’un centre educatiu que depèn de l’Institut Municipal d’Educa-ció de l’Ajuntament. L’escola té com a marc de referència les tradicions i costums cata-lans. La llengua catalana és el vehicle d’aprenentatge a l’es-cola. El centre ofereix atenció individualitzada adreçada a l’infant i en equilibri amb el grup. Un dels objectius prin-cipals de l’escola és “ajudar els infants a créixer amb au-tonomia, amb sociabilitat, afecte i fer de cada activitat diària, com el menjar, la hi-giene, el descans i sobretot els jocs, un bon aprenentat-ge”, afirma la directora de l’escola, Teresa Cabré. A l’es-cola hi assisteixen un total de 63 infants repartits se-gons l’edat en cinc grups. Cada classe té una mestraamb el suport d’una educa-dora durant la franja horària del migdia. Quan els petits van a l’escola per primera ve-gada existeix un procés d’a-daptació al nou espai, als nous companys i als adults.
Per realitzar aquest procés amb èxit l’entrada a l’escola es fa de manera progressiva. A principi de curs es fan en-trevistes amb cada família per conèixer més el nou pe-tit. Enguany, a causa de la gran demanda existent de
places d’escola bressol i a l’o-ferta limitada “130 famílies han quedat fora i sense plaça”, comenta Cabré. La di-rectora afirma que “cada ve-gada hi ha més oferta i també més demanda, no sé si en un futur es podran oferir places per a tots ja que no és un ser-vei obligatori”. Cal recordar que el servei d’inscripció s’o-bre durant la primera quinze-na de maig. La Generalitat s’encarrega de fer una prese-lecció per puntuació i, en cas d’empat, un sorteig. La llista d’admesos se sap en aproxi-madament un mes.
Més informació
Els Tres Tombs Tel. 93 325 09 13 C/ Manso, 28
El centre ofereix
una atenció
indivi-dualitzada i en
equilibri amb el grup
L’escola bressol és
una de les quatre
que funcionen al
districte. Els
alum-nes tenen edats
compreses entre els
4 mesos i els 3 anys
L’hora del patí és un dels moments més divertits per als petits.
Aquest serà el quart curs de
l’escola bressol dels Tres Tombs
S E R V E I P Ú B L I C
B. Sanchís
Ja des d’abans de l’estiu l’Ajuntament de Barcelo-na havia decidit ampliar el nombre de dies, hores i sales per celebrar casa-ments. Una vegada apro-vada la llei que permet el matrimoni entre perso-nes del mateix sexe, des del Consistori s’han do-nat instruccions per res-pondre amb agilitat a aquesta nova demanda. L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va declarar que des de l’Ajuntament es respondria amb tota celeritat davant l’aug-ment del nombre de ca-saments. Clos va convi-dar les parelles a adreçar-se a l’Ajunta-ment per fer la reserva per casar-se.
Actualment s’oficien ca-saments civils a l’Ajunta-ment, sobretot al Saló de Cent, els divendres a la tarda i els dissabtes al
matí. A les seus dels dis-trictes de la capital cata-lana normalment es fan casaments els primers dissabtes de cada mes. Davant el probable aug-ment de casaaug-ments és previst que s’utilitzin al-tres sales, com ara un es-pai condicionat a la plan-ta baixa de l’edifici Fòrum.
Paral·lelament, la regido-ra de Dona i Drets Civils i presidenta del Consell Municipal de gais, lesbia-nes i homes transsexuals, Pilar Vallugera, ha decla-rat que Barcelona ha es-tat pionera en la reivindi-cació de molts àmbits de llibertat i en el reconeixe-ment de la tasca de totes les entitats i associacions del moviment.
Més informació
Consulteu la pàgina web de l’Ajuntament www.bcn.es
Les parelles tenen més facilitats per casar-se.
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
“S
om un balneari urbà, que pot fer que els socis i usua-ris puntuals del poliesportiu vin-guin a passar una estona molt re-laxant a les nostres instal·lacions, després o abans de posar-se en forma”, explica Eulàlia Padró, di-rectora del poliesportiu municipal. A la zona d’aigües del poliesportiu Aiguajoc, els usuaris poden trobar, inclòs en el preu d’abonat o d’en-trada puntual, termes, saunes se-ques, dutxes bitèrmise-ques, fonts de gel, hidromassatges o pediluvis. “Tot això i molt més —afirma Pa-dró— es pot trobar a l’Eixample, sense haver de sortir i visitar els famosos balnearis d’arreu de Cata-lunya”.A més a més, a Aiguajoc es poden trobar els serveis de balneoteràpia, amb cabines Vichy o això que està
tan de moda com és l'aromaterà-pia , o també tractaments an-tiestrès, relaxants, estètics, mèdics o UVA.
Però a les instal·lacions, de quasi 6.000 metres quadrats, també es pot gaudir d’una completa sala de fitness, que juntament amb dues sales més, són els llocs on es fan totes les activitats dirigides de moda com el cycling, aeròbic, steps,
body pumpo el mètode Pilates,
en-tre d’alen-tres.
Aiguajoc compta també amb un complet pavelló poliesportiu per ju-gar a bàsquet, el futbol sala o l'hand-bol, a més d’oferir la possibilitat de practicar l’esquaix.
“A la piscina climatitzada es pot trobar una zona per nedar i unes altres amb corrents-contra-cor-rents, sortides i salts d’aigua, sofàs d’hidromassatge i una gran
banye-ra d’hidromassatge. Al costat, per cert, pots prendre el sol en un es-paiós solàrium”, diu la directora del poliesportiu.
Eulàlia Padró remarca que Aigua-joc és el lloc on UBAE-SEAE dóna classes per a la formació dels tèc-nics superiors en Animació d’Acti-vitats Físiques i Esportives.
Més informació
Poliesportiu Municipal Aiguajoc
Comte Borrell, 21-33 Telèfon 93 443 03 35
Aiguajoc, la primera piscina de
l’Eixample amb efectes aquàtics
El Poliesportiu
Municipal Aiguajoc va
ser inaugurat el 1994
com a primera i única
piscina de Barcelona
amb efectes aquàtics
especials. Avui es pot
considerar un balneari
Aiguajoc és un balneari amb una gran oferta aquàtic.
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV Informatiu Eixample
Produït per la Televisió de l’Eixample Cada dimarts a les 13.35 hores Canal 39 UHF
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 hores)
L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
Revista Cor Eixample
Consell de Cent, 352 Tel. 93 487 12 43
Revista Fort Pienc
Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46
La Revista de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Sant Antoni 2000 L’Informatiu
Revista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Av. Mistral, 30 baixos
Butlletí de l’AA.VV Sagrada Família
València, 558 1r. Tel. 93 231 41 61
Butlletí de l’AA.VV Esq. Eixample
Av. Roma, 139 baixos. Tel. 93 453 28 79
INTERNET
El comerç de l’Eixample
És el web del Comerç Associat de l’Eixample. Està destinat tant als comer-ciants com als consumidors, i ofereix la possibilitat de consultar i contactar amb les associacions de comerç i dóna a conèixer els seus serveis, les notícies del sector, el calendari d’activitats, etc. També permet accedir a les botigues, les quals proporcionen una àmplia informa-ció sobre la seva oferta comercial.
www.botiguesdeleixample.com Síndica de Greuges de Barcelona
La Síndica de Greuges de Barcelona ha estrenat pàgina web aquest estiu. S’hi pot trobar tota la informació relacionada amb aquesta institució, que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona.
www.bcn.es/sindicadegreuges
w
Al poliesportiu
s’imparteixen classes
per a futurs monitors
d’educació física
EIXAMPLE
8 Setembre 2005
Què han significat les històries d’en Perich?
Els seus dibuixos van trencar amb l’estereotip de l’època i van fer que la gent pensés. Avui encara rebo cartes de persones que van seguir el seu treball.
Per què es va fer dibuixant?
De jove volia estudiar periodisme, però es va posar a dibuixar i tot se-guit va trobar una feina. Ara, a casa meva em deien que un noi que dibui-xava acudits no tenia cap professió.
Els començaments van ser difícils?
Va començar a treballar a l’editorial Bruguera, a més a més de fer algunes col·laboracions en algunes revistes. Després va entrar en la premsa diària, a La Solidaridad Nacional, i més tard va continuar a La Vanguardia. I des de llavors ja no va parar. Només hi havia una cosa que el treia de polle-guera, la censura, i que en aquell temps era molt forta. Cada matí quan obria el diari feia un crit contra la bar-rabassada feta pel censor.
I el gat?
Fa anys vam comprar un gat, el Mao, un gatet encantador i molt sociable i això va fer que l'introduís en les seves històries.
És difícil viure al costat d’un geni?
Per a mi va ser una persona fantàstica amb la qual era molt fàcil de conviure.
I viure a l’ombra d’un cognom fa-mós com és?
Va ser normal, i això que a casa ve-nien molts nens a buscar autògrafs, i també molta gent gran que trucava a la porta. El Jaume sempre disposava d’un moment per atendre tothom, malgrat que això de vegades el feia anar de corcoll a l’hora d’entregar el seu acudit diari.
Per part de vostè, hi havia una inspiració a l’ombra?
Parlàvem molt, estàvem tres o qua-tre hores parlant, ens podíem bara-llar, és un dir, però avorrir-me mai. Feia molts anys que estàvem junts i xerrar amb ell era divertit, perquè te-nia moltes idees.
Això vol dir que la gent avui no es diu res?
Penso que sí. Quan entres en una ca-feteria i veus que hi ha matrimonis o
parelles que es passen una hora asse-guts sense dir-se res, llavors et pre-guntes, havent-hi tantes coses per dir, com poden estar tant de temps sense dir-se res?
La mort de la persona amb qui comparteixes la vida et marca?
Sí. Per a mi hi ha un abans i un des-prés. Han passat deu anys i encara avui no me’n sé avenir. De sobte em trobo pujant les escales del seu estu-di pensant: "li preguntaràs...", i lla-vors penso: "on vas, si ja no hi és?". Ara m’ha passat una mica, però fins fa poc em feia tips de plorar quan entrava a l’estudi.
Deu anys després es pot desfer la casa?
De moment no he pogut tocar res del seu estudi, tot està igual que sempre, només de tant en tant en treiem la pols.
Què li semblen els reconeixe-ments d’ara?
La família cada any hem recordat la data de la seva mort, però, pel que sembla, a la societat li agraden els números rodons. Sempre és bo ser recordat i gràcies això s’ha inaugurat una exposició al Palau de la Virreina, s’ha donat el seu nom a uns jardins de l’Eixample, es publica un llibre complet, etc.
Parli’m de l’exposició de Palau de la Virreina.
M’ha fet molta il·lusió que pensessin en la persona del Jaume per fer una exposició, “El Perich sense conces-sions”, que és una aproximació a la seva figura i obra. Pel que fa al mun-tatge, el trobo molt encertat, especta-cular i creatiu, i a més a més el fet que duri fins al proper mes de gener dóna la possibilitat que pugui ser visitada per moltes persones.
I que la ciutat hagi donat el seu nom als jardins de l’interior de l’illa de Gran Via entre Girona i Bailèn?
Penso que dedicar-li aquests jardins ha estat un bon reconeixement a la seva memòria, perquè és un espai molt agradable.
E N T R E V I S T A
A n n a B e r i n i ,
a l ’o m b ra d ’ u n g ra n d i b u i x a n t
Anna Berini en l’exposició “El Perich sense concessions”.