• No se han encontrado resultados

Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Setembre 2005

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Eixample. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Setembre 2005"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

Durant el Consell Plenari del Districte celebrat el passat mes de juliol es varen aprovar quatre propostes d’acord relacionades amb plans urbanístics del terri-tori. Hi va destacar la proposta sobre la construcció d’una comis-saria dels Mossos d’Esquadra al districte i de la seu del Servei Ca-talà de Trànsit.

El president del Districte, Jordi Portabella, va presentar l’infor-me sobre els acords presos en els darrers plens municipals. Per al-tra banda, la regidora del Distric-te, Assumpta Escarp, va infor-mar sobre les diferents obres que s’estan duent a terme i les que s’havien previst de fer aprofitant l’època estival.

El Ple del Districte aprova 4

plans especials urbanístics

Els joves debatran sobre

el civisme als instituts

La regidora Assumpta Escarp va informar sobre les actuacions en curs.

EL PROJECTE

Promou el civisme i

l’associacionisme

entre els adolescents

LA NOVETAT

Les sessions aniran

a càrrec de joves

associats

ELS CENTRES

Fort Pius, Balmes i

Ernest Lluch acullen

la prova pilot

EIXAMPLE

B A R C E L O N A

Pàg. 3

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • S e t e m b r e 2 0 0 5

w w w. b c n . e s

Pàg. 5 E N T R E V I S TA Pàg. 8

Anna Berini

A l’ombra d’un gran dibuixant

“El Jaume sempre

disposava d’un

moment per atendre

tothom”

C U LT U R A Pàg. 4

Esquerra de

l’Eixample

A final de mes arriba la Festa Major

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Aiguajoc

Una piscina amb jocs aquàtics a l’Eixample

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Casaments civils

Més horaris i més espais

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Escola bressol

Tres Tombs

(2)

EIXAMPLE

2 Setembre 2005

E I X A M P L E

B A R C E L O N A ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)

Aragó, 311.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90 Gran Via de les Corts Catalanes, 491.

Centre Cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

Centre Cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50 Viladomat, 2-8.

Centre Cívic Sagrada Família 93 256 28 30 Mallorca, 425-433.

Centre Cultural Casa Elizalde 93 488 05 90 València, 302.

Casal d’Associacions Juvenils 901 515 253

de Barcelona

Ausiàs March, 60.

Espai Jove de l’Eixample 93 232 06 13 Ali Bei, 120.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35 Ribes, 12.

Bibl. Inf. i Juvenil Lola Anglada 93 439 41 90 Rocafort, 236.

Biblioteca Pública Joan Miró 93 426 36 57 Vilamarí, 61.

Biblioteca Pública Sofia Barat 93 231 77 67 Girona, 64.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40 Ctra. Antiga d’Horta, 1.

CSS Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90 París, 64.

CSS Sagrada Família 93 256 28 28 Mallorca, 425.

CSS Sant Antoni 93 256 23 50 Manso, 24.

GENT GRAN

Casal de Gent Gran Carlit 93 232 49 67 Roger de Flor, 162.

Espai de Gent Gran

M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75 Enric Granados, 47.

C. de Gent Gran Sant Antoni 93 451 67 36 Sepúlveda, 181, principal.

Espai de Gent Gran Esq. Eixample93 410 82 65 Rosselló, 78-80.

Espai de Gent Gran Fort Pienc 93 232 78 27 Ribes, 14.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Atenció a la Dona 93 256 28 19 Mallorca, 425

Of. de l’Habitatge Proeixample 902 077 307 València, 307, bxos.

Institut Català de la Dona (ICD) 93 495 16 00 Viladomat, 319, entl.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 62 28 Aragó, 311.

Agència Tributària 93 291 11 00 Pl. Letamendi, 13.

C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45 Mallorca, 115-123, entl. 1a.

GUÀRDIA URBANA

Unitat Territorial Eixample

Nàpols, 42-62.

Emergències 092

Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22

Accidents (C/ A, núm. 97-103) 93 223 53 20

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Mossos d’Esquadra 088

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs March 902 500 179 Ausiàs March, 39-4.

CAP Carles I 93 231 77 05 Marina, 168.

CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643.

CAP Eixample 93 227 9800 Rosselló, 161.

CAP Manso 93 325 28 00 Manso, 19.

CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20.

CAP València 902 500 179 València, 377-379

Dispensari de carrer València 93 227 93 00 València, 184

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Del 16 de setembre al 2 d’octubre

Fira del llibre d’ocasió antic i modern

Pg. de Gràcia (de plaça Catlunya a Consell de Cent).

Dissabte 17 de setembre

Mostra La Cuina del Berguedà

De 9 a 21 h. Mercat de Sant Antoni (Comte d’Urgell, 1).

Dins de l’Any de la Gastronomia. Mostra de les diferents cuines del territori, repartides per temporades i en dife-rents mercats de Barcelona, amb representacions de pro-ductes i cultura autòctons.

Dilluns 26 de setembre

Llenguatge no sexista

A les 18 h. Casa Elizalde (València, 302).

Taller amb la col·laboració de la Regidoria de la Dona.

Del 3 d’octubre al 20 de desembre

Tallers de tardor

Casa Elizalde (València, 302).

Enguany s’incorporen a la programació tallers de fla-menc, dibuix i pintura i tai-txi, entre altres. Inscripcions del 12 al 22 de setembre, de dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.

Del 8 de setembre a l’1 d’octubre

Un lloc per rebre l’absència

Casa Elizalde (València, 302).

El dolor, la mort, l’oblit i la fragilitat s’intueixen en els paisatges de Daniel Berdala i es perpetuen en els límits dels seus horitzons.

Del 8 de setembre al 25 d’octubre

Transurbancia

Centre d’Exposicions de Caja Madrid (plaça Catalunya).

Una mostra que convida a redescobrir les ciutats de manera lliure, com un viatge potencial.

Fins al 30 de novembre

Personatge a la vista! Llibres que fan

lectors

Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107).

Alícia, Pinotxo, les Tres Bessones, Peter Pan, Tintín, Bat-man, Harry Potter, etc., ens donen la benvinguda.

Fins al 31 de gener de 2006

Jules Verne, viatjar, viatjar, viatjar

CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47).

Amb motiu del centenari de la seva mort, una mostra so-bre els seus lliso-bres i els fantasiosos viatges.

Dijous 15 de setembre

Amaral + Elefantes

A les 21 h.Palau Sant Jordi (Pg. Olímpic, s/n).

Pájaros en el capés el seu quart àlbum, el qual presenta-ran amb Elefantes com a teloners.

Dimecres 21 de setembre

Manu Guix

A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).

Entrada amb invitació de RAC105. Tel. 93 270 44 00.

Del 23 al 25 de setembre

Festival Mozart

A les 21 h, 19 h i 11 h, respectivament. L’Auditori (Lepant, 150).

Amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona. Obres de Schu-bert i Mozart, sota la direcció de Thomas Zehetmair.

Dijous 29 de setembre

Kiko Veneno

A les 21 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105).

Presentació del seu nou disc.

Dissabte 1 d’octubre

Antonio Orozco

A les 20.30 h. Palau Sant Jordi (Pg. Olímpic, s/n).

Un dels cantautors més consagrats de la música actual.

Dilluns 17 d’octubre

Morcheeba

A les 21 h. Razzmatazz, 1 (Almogàvers, 122).

Un grup que torna amb sons renovats.

Divendres 4 de novembre

Marlango

A les 21.30 h.Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2).

El grup de l’actriu Leonor Watling presenta el seu se-gon àlbum: Automatic.

Dimecres 14 de setembre

Cocodi, cocoda, contes i cançons

A les 19 h. Bib. Sofia Barat (Girona, 64).

Contes per a nens a partir de 4 anys. A càrrec de la nar-radora Sabrina Meini.

Dimarts 27 de setembre

L’hora del conte

A les 18.15 h. Bib. Infantil i Juvenil Lola Anglada (Jardins Montserrat, entre Rocafort i Còrsega).

A càrrec de la narradora Gina Clotet.

www.bcn.es/publicacions [email protected]

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, Isabel Pagès. Coordinació general:Andreu Parera. Coordinació de fotografia:Jaume Novell.

(3)

Felicia Esquinas

“C

ivisme? És entendre que no vius sol”, diu Marta Comas, coordinadora del Pla per a la Promoció del Civisme de Barcelona. Aquest curs, els adolescents de l’Ei-xample tindran l’oportunitat de dir la seva sobre el civis-me. Però amb una novetat. Les persones amb les quals parlaran seran joves com ells. Joves que, a més, són moni-tors d’agrupaments escoltes o centres d’esplai. I és que aquest projecte –una prova pilot que es portarà a terme als centres de secundària

Fort Pius, Balmes i Ernest Lluch– vol apropar el civisme als adolescents al mateix temps que promou la partici-pació i l’associacionisme. El programa està integrat per tres sessions que s’allunyaran “d’una presentació massa ins-titucional o acadèmica”, expli-ca Jordi Curell, director del Consell de la Joventut de Bar-celona i dinamitzador d’a-quest projecte juntament amb la Coordinadora Infantil i Ju-venil de l’Eixample. La idea és que els joves parlin de civisme utilitzant el seu llenguatge i els seus codis. “No podem fer

un discurs moralista, sinó pràctic”, assenyala Marta Co-mas. “Explicar, per exemple, que si vas amb bicicleta per la vorera, pots atropellar algú”.

La dinàmica serà molt partici-pativa. La primera sessió re-collirà els punts de vista dels adolescents sobre el civisme. A la segona, es faran jocs de rol on es posarà de manifest la necessitat d’unes regles mí-nimes que permetin la con-vivència. La tercera sessió po-sarà en contacte els joves amb entitats, com ara centres d’es-plai, que poden canalitzar les seves inquietuds.

La raó de la promoció de l’as-sociacionisme és que “des del moment que una persona es compromet amb una

associa-ció, està fent un pas cívic”, segons Curell. “Perquè això implica assumir unes normes de funcionament, de

con-vivència i comprometre ’s amb un projecte col·lectiu amb el qual un no està mai d’acord al 100%, discrepància que obliga a negociar”.

Els joves parlaran de civisme.

Joves parlant sobre civisme amb

altres joves. Així és el projecte que es

farà als centres de secundària Fort

Pius, Balmes i Ernest Lluch aquest

curs, i que també divulgarà

l’associacionisme educatiu

Joves associats aproparan el

civisme als alumnes de secundària

C I U TA D A N S O P I N E N

Eduard Litrán

Farmacèutic

Em sembla necessari. En general hi ha poc civisme a la ciutat i, per tant, és bo per al jovent. Jo espero que el meu fill petit sigui un bon ciutadà en el futur.

Fernando Bou

Estudiant

Em sembla bé. Hi ha de tot a la societat. Joves poc cívics i molt cívics. Sobretot quan et fas més gran n’ets més conscient. Sí, és cert que potser els més joves són més problemàtics.

Imán Quinto

Estudiant

Me parece importante que los jóvenes partici-pen y puedan comuni-carse entre ellos a tra-vés de estos programas. En general, sí creo que falta un poquito de civismo.

Lluïsa Martín

Jubilada

Aquest tipus de progra-mes estan molt bé, és bo que funcionin. Tot i que crec que sempre depèn de l’educació que hagis rebut de la teva família, a casa i a l’escola.

Laura Sánchez

Tècnica audiovisual

Crec que els joves entre 12 i 18 són els més crí-tics. Després canvien i es comporten millor, però el civisme depèn de tots plegats, escoles, família, institucions.

Aida Martínez

Traductora

És una bona idea. Crec que se li ha d’explicar bé al jove perquè ho pugui entendre. Però depèn de qui ho expli-qui i com ho faci. Espero es faci de mane-ra lúdica perquè s’en-tengui el concepte.

Q u è o p i n a s o b r e l a i m p l i c a c i ó d e l s j o v e s e n e l P r o g r a m a d e C i v i s m e ?

Es debatrà sobre

soroll, netedat,

mobilitat, i relacions

personals

L’ A S S O C I A C I O N I S M E E D U C AT I U

A

(4)

EIXAMPLE

4 Setembre 2005

C U L T U R A

Daniel Romaní

E

l pregó de l’advocada i regidora de l'Ajunta-ment, Magda Oranich, ini-ciarà el proper 30 de se-tembre, a l’interior d’illa Sopena, la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample, que arriba puntualment cada any després de la fes-ta gran de tofes-ta la ciufes-tat, la Mercè. Les activitats, que se celebraran fins el dia 9 d’octubre, són ben diver-ses: competicions esporti-ves, concerts, havaneres, exposicions, sardanes, tro-bada de puntaires, trotro-bada de corals, circ, ball, teatre (cal destacar la representa-ció de “Terra Baixa”, d’Àn-gel Guimerà , al Teatre Guasch), espectacles infan-tils (entre els quals una gimcana , un cor refoc, i “Més simpatik encara”, on els petits –i també els grans– podran passar una bona estona jugant, ba-llant i rient, fent bombo-lles, confetti, globus ge-gants.. diumenge dia 9, als Jardins Montserrat, a les 12 del migdia).

La cançó tindrà una espe-cial presència: el Cor Vival-di oferirà “Una vetllada de jazz” (dimarts 4 d’octubre a l’església de Sant Josep Oriol), i la soprano Ofèlia Roca un recital de cant de

peces clàssiques, acompa-nyada del pianista Ricardo Estrada (divendres dia 7, a la Casa Golferichs). Conti-nuant amb la música, un dels plats forts de la Festa Major serà el recital “Que no s’apague la llum”, de Lluís Llach i Feliu Ventura.

El veterà músic de Verges i el jove valencià canten con-juntament per «mantenir viva la flama de la llengua, la cultura i la cançó” (dis-sabte dia 1 a les 22 hores a Enric Granados/Diputa-ció). Aquest concert és per celebrar el 30 aniversari de l’Associació de Veïns. No hi faltaran propostes singu-lars, com el concurs de truites, la subhasta d’objec-tes antics i Buidaltells Bat-lló (mercat d’objectes curio-sos i insòlits que tenim a casa).

Més informació: OAC de l’Eixample c/ Aragó, 311 AAVV Esquerra de l’Eixample

Avinguda de Roma, 139

La trobada de puntaires és un dels clàssics de la Festa Major.

Magda Oranich

farà el pregó

el 30 de setembre

a l’interior d’illa

Sopena

Esports, concerts,

ball, circ,

especta-cles infantils,

tea-tre... conformen la

festa, que se celebra

del 30 de setembre

al 9 d’octubre

L’Esquerra de l’Eixample,

de Festa Major

L’enderroc de les

muralles

Des de la seva fundació, Barcelona va conviure amb les muralles, un element defensiu que amb el pas dels se-gles va convertir-se en un signe de confinament i opressió, en impedir el creixement urbà i la instal·lació de noves indústries, a més de ser utilitzades per coar-tar les llibertats polítiques. La primera muralla, datada del segle I aC, va experimentar diferents modificacions amb el pas dels anys, fins que el creixement urbà i la por d’un atac van aconsellar, el 1285, de fortificar no-vament la ciutat. La muralla medieval es va ampliar. Primer tancava per la Rambla, més tard circumdava tot el Raval incloent-hi les Drassanes. Amb el temps, viure-hi dins era cada cop més difícil: malalties, brutícia, poc espai... Finalment, mentre se sofria una epidèmia de còlera, l’Ajuntament i la Junta Revolucionària van deci-dir-ne l’enderroc, el qual començà el 7 d’agost de 1854.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 443 22 65

AbansL’enderroc del baluard de Tallers el 1856.

(Del llibre Retrat de Barcelona, volum 1, editat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona-Institut Municipal d’Història)

AraL’enderroc de les muralles va donar pas a una nova ciutat.

(5)

B. Sanchís

E

l Plenari municipal del districte de l’Eixample va donar llum verda al Pla espe-cial urbanístic per a l’edificació d’un equipament situat a la plaça d’Espanya, 1 per des-tinar-lo a comissaria de Mossos d’Esquadra. Al mateix espai, però de manera inde-pendent, tindrà la seu el Ser-vei Català de Trànsit. Tots dos serveis estaran connectats per un vestíbul i passarel·les. La proposta va ser aprovada pels grups municipals del PSC, ERC i ICV i l’abstenció del Grup Popular i de CiU. Segui-dament, es van aprovar tres propostes d’acord més: el Pla urbanístic per a l’ampliació de l’equipament esportiu Sagrada Família, amb l’abstenció del PP, el Pla especial urbanístic per a l’edificació de l’illa dels carrers Sicília, Ribes, Sardenya i Ali Bei sobre la construcció del CEIP Glòries, per

unani-mitat de tots els grups muni-cipals i finalment, es va apro-var el Pla especial urbanístic de l’edifici Fundació Godia, hotel i locals comercials al car-rer Diputació, amb l’abstenció dels grups del PP i CiU. El pre-sident del Districte, Jordi Por-tabella, va presentar l’informe

sobre els acords presos en els darrers plens municipals. La regidora del Districte, As-sumpta Escarp, va informar de les diferents actuacions que s’estan desenvolupant al territori i de les que hi previs-tes. Escarp va recordar com s’aprofita l’època estival per portar a termes obres que afecten la via pública, entre les quals va destacar la pavimen-tació de carrers, les

d’accessi-bilitat de les estacions de me-tro d’Urgell i Rocafort, i la mi-llora del clavegueram, entre d’altres. Un dels assumptes que va provocar més pregun-tes per part de tots els conse-llers va ser la implantació de les àrees verdes al districte. El grup del Partit Popular va ex-pressar la seva disconformitat i va demanar, amb proposta d’acord –que va ser rebutja-da–, les mateixes condicions d’aparcament per als comer-ciants que les que tenen els re-sidents de les zones amb àrees verdes. El grup de Convergèn-cia i Unió va preguntar per l’augment de les freqüències de pas del transport públic arran de l’aplicació a l’Eixam-ple de les àrees verdes d’apar-cament en superfície. Els grups de govern van recordar que aquest sistema ja el tenen les principals ciutats europees i se li ha de donar un temps per poder valorar el seu fun-cionament. També van infor-mar dels acords arribats amb associacions de comerciants i van donar dades sobre trans-port públic.

N O T Í C I E S

f

Cursos i tallers per a gent gran

A principi d’octubre començaran els cursos i tallers d’informàtica adreçats a les persones grans del dis-tricte. Les inscripcions s’han de fer al carrer Aragó, 311, planta baixa, els dies 19 i 21 de setembre, de 10 a 12 hores, i el dia 20 de 16.30 a 18.30 hores. Els cur-sos estan organitzats per l’Ajuntament en conveni amb la Fundació La Caixa. Els tallers tindran lloc als casals de gent gran de Carlit i Sant Antoni. L’objectiu és que les persones grans puguin aprendre i experi-mentar amb Internet, la fotografia, el voluntariat o iniciar-se en el món de la informàtica.

El carril bus es trasllada al lateral mar

Amb motiu de les obres de millora de l’accessibilitat de les estacions de Rocafort i Urgell de la línia 1 del metro, s’ha restringit la circulació en el tram central de la Gran Via situat entre la plaça d’Espanya i Casa-nova. Aquests talls es perllongaran fins a final d’any. D’aquesta manera, el carril bus d’aquest tram es tras-llada de la calçada central al lateral mar.

Civisme a Fort Pienc

La plaça Fort Pienc és l’espai emblemàtic que s’ha triat a l’Eixample per concentrar-hi una campanya destinada a fomentar les actituds cíviques del conjunt de la ciutadania. Dídac Vicient, veí del barri, ha cedit la seva imatge per demanar a tothom que cuidi aquest espai. Al mateix temps, l’Ajuntament hi ha instal·lat un pàrquing per a bicis, entre altres actuacions.

Un nou servei a Sant Antoni

Un grup d’entitats que col·laboren per elaborar pro-grames de dinamització social i cultural al barri de Sant Antoni ha obert l’e-TIC xar@antoni. L’espai, si-tuat al carrer Viladomat, 78, ofereix setze ordinadors connectats a Internet per tal que els veïns puguin fer-ne ús. Vuit dels ordinadors són d’ús lliure i els altres vuit serviran per fer cursos, tallers i activitats per aju-dar persones que vulguin aprendre informàtica.

Una de les xerrades de l’any passat.

Cicle de Salut per a Gent Gran

Redacció

E

l 27 de setembre s’inicia el Cicle de Salut per a la Gent Gran del Districte de l’Ei-xample, un programa de xerra-des i tallers que dóna resposta a les inquietuds que la gent gran té al voltant de la salut. Les activitats són gratuïtes i obertes a tothom. Es tracta d’un programa que han enge-gat diversos centres de salut –com ara, el CAP Manso, l’ABS Gaudí, el CAPSE...–, les profes-sionals de l’equip de salut

co-munitària i els serveis perso-nals del districte.

El cicle finalitza l’1 de desem-bre. L’alimentació, els medica-ments, la sexualitat o l’entre-nament de la memòria són alguns dels temes presents al programa, que tindrà lloc al Casal Sant Antoni (Sepúlveda, 181, pral.), al Centre Cívic Cot-xeres Borrell (Viladomat, 2-8), a l’Espai de Gent Gran Esquer-ra de l’Eixample (Rosselló, 78-80), a l’espai Ma Aurèlia Cap-many (Enric Granados, 47), a

l’Espai de Gent Gran Centre Cívic Fort Pienc (Ribes, 14), al Casal Carlit (Roger de Flor, 162), i a l’Espai de Gent Gran Centre Cívic Sagrada Família (Mallorca, 425-433). L’entrada a les xerrades és lliu-re. La inscripció als tallers es farà al carrer Aragó, 311, plan-ta baixa, els dies 26 i 28 de se-tembre, de 10 a 12 hores, i el 27 de setembre, de 16’30 ho-res a 18’30. Les places són li-mitades i la inscripció es farà per rigorós ordre d’arribada.

El Consell del Districte aprova la

construc-ció de la seu del Servei Català del Trànsit i

d’una comissaria dels Mossos

Es construirà una comissaria

dels Mossos al districte

(6)

EIXAMPLE

6 Setembre 2005

U

na ciutat com Barcelona, que atreu milers de visitants pel seu patrimoni modernis-ta, necessita d’una empresa com Pulidos Barci-no, especialitzada en la restauració de pavi-ments d’aquest període artístic. Al capdavant hi ha l’Alejandro Rodríguez, un artesà que ha desenvolupat una tècnica pròpia de poliment que li ha fet guanyar un gran prestigi en el món de la restauració.

Van obrir l’any 1986 i des d’aleshores ja són més de tres mil els treballs que han dut a

ter-me, tant a cases particulars com a edificis em-blemàtics de Barcelona. Entre els edificis on han treballat hi ha la casa Batlló, la casa Lleó Morera, l’església de la Mare de Déu del Carme i la Suite Gaudí de l’Hotel Comtes de Barcelo-na, per posar alguns exemples. L’originalitat dels mosaics, que són un referent arquitectònic de la cultura mediterrània, mereixien que algú es preocupés de fer-los lluir un altre cop.

Pulidos Barcino / C/ Aragó, 475

E L T A U L E L L

Nova brillantor per al modernisme

A. Rodríguez ha desenvolupat una tècnica pròpia de poliment.

Joan Anton Font

E Q U I P A M E N T S

Beatriu Sanchís

E

l 12 de setembre s’inicia el curs escolar per als in-fants de les escoles bressol públiques de la ciutat. Els Tres Tombs, situada a l’inte-rior d’illa del carrer Manso, 28, fa tres anys que funciona i enguany iniciarà el seu quart curs. Es tracta d’un centre educatiu que depèn de l’Institut Municipal d’Educa-ció de l’Ajuntament. L’escola té com a marc de referència les tradicions i costums cata-lans. La llengua catalana és el vehicle d’aprenentatge a l’es-cola. El centre ofereix atenció individualitzada adreçada a l’infant i en equilibri amb el grup. Un dels objectius prin-cipals de l’escola és “ajudar els infants a créixer amb au-tonomia, amb sociabilitat, afecte i fer de cada activitat diària, com el menjar, la hi-giene, el descans i sobretot els jocs, un bon aprenentat-ge”, afirma la directora de l’escola, Teresa Cabré. A l’es-cola hi assisteixen un total de 63 infants repartits se-gons l’edat en cinc grups. Cada classe té una mestra

amb el suport d’una educa-dora durant la franja horària del migdia. Quan els petits van a l’escola per primera ve-gada existeix un procés d’a-daptació al nou espai, als nous companys i als adults.

Per realitzar aquest procés amb èxit l’entrada a l’escola es fa de manera progressiva. A principi de curs es fan en-trevistes amb cada família per conèixer més el nou pe-tit. Enguany, a causa de la gran demanda existent de

places d’escola bressol i a l’o-ferta limitada “130 famílies han quedat fora i sense plaça”, comenta Cabré. La di-rectora afirma que “cada ve-gada hi ha més oferta i també més demanda, no sé si en un futur es podran oferir places per a tots ja que no és un ser-vei obligatori”. Cal recordar que el servei d’inscripció s’o-bre durant la primera quinze-na de maig. La Generalitat s’encarrega de fer una prese-lecció per puntuació i, en cas d’empat, un sorteig. La llista d’admesos se sap en aproxi-madament un mes.

Més informació

Els Tres Tombs Tel. 93 325 09 13 C/ Manso, 28

El centre ofereix

una atenció

indivi-dualitzada i en

equilibri amb el grup

L’escola bressol és

una de les quatre

que funcionen al

districte. Els

alum-nes tenen edats

compreses entre els

4 mesos i els 3 anys

L’hora del patí és un dels moments més divertits per als petits.

Aquest serà el quart curs de

l’escola bressol dels Tres Tombs

S E R V E I P Ú B L I C

B. Sanchís

Ja des d’abans de l’estiu l’Ajuntament de Barcelo-na havia decidit ampliar el nombre de dies, hores i sales per celebrar casa-ments. Una vegada apro-vada la llei que permet el matrimoni entre perso-nes del mateix sexe, des del Consistori s’han do-nat instruccions per res-pondre amb agilitat a aquesta nova demanda. L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va declarar que des de l’Ajuntament es respondria amb tota celeritat davant l’aug-ment del nombre de ca-saments. Clos va convi-dar les parelles a adreçar-se a l’Ajunta-ment per fer la reserva per casar-se.

Actualment s’oficien ca-saments civils a l’Ajunta-ment, sobretot al Saló de Cent, els divendres a la tarda i els dissabtes al

matí. A les seus dels dis-trictes de la capital cata-lana normalment es fan casaments els primers dissabtes de cada mes. Davant el probable aug-ment de casaaug-ments és previst que s’utilitzin al-tres sales, com ara un es-pai condicionat a la plan-ta baixa de l’edifici Fòrum.

Paral·lelament, la regido-ra de Dona i Drets Civils i presidenta del Consell Municipal de gais, lesbia-nes i homes transsexuals, Pilar Vallugera, ha decla-rat que Barcelona ha es-tat pionera en la reivindi-cació de molts àmbits de llibertat i en el reconeixe-ment de la tasca de totes les entitats i associacions del moviment.

Més informació

Consulteu la pàgina web de l’Ajuntament www.bcn.es

Les parelles tenen més facilitats per casar-se.

(7)

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

“S

om un balneari urbà, que pot fer que els socis i usua-ris puntuals del poliesportiu vin-guin a passar una estona molt re-laxant a les nostres instal·lacions, després o abans de posar-se en forma”, explica Eulàlia Padró, di-rectora del poliesportiu municipal. A la zona d’aigües del poliesportiu Aiguajoc, els usuaris poden trobar, inclòs en el preu d’abonat o d’en-trada puntual, termes, saunes se-ques, dutxes bitèrmise-ques, fonts de gel, hidromassatges o pediluvis. “Tot això i molt més —afirma Pa-dró— es pot trobar a l’Eixample, sense haver de sortir i visitar els famosos balnearis d’arreu de Cata-lunya”.

A més a més, a Aiguajoc es poden trobar els serveis de balneoteràpia, amb cabines Vichy o això que està

tan de moda com és l'aromaterà-pia , o també tractaments an-tiestrès, relaxants, estètics, mèdics o UVA.

Però a les instal·lacions, de quasi 6.000 metres quadrats, també es pot gaudir d’una completa sala de fitness, que juntament amb dues sales més, són els llocs on es fan totes les activitats dirigides de moda com el cycling, aeròbic, steps,

body pumpo el mètode Pilates,

en-tre d’alen-tres.

Aiguajoc compta també amb un complet pavelló poliesportiu per ju-gar a bàsquet, el futbol sala o l'hand-bol, a més d’oferir la possibilitat de practicar l’esquaix.

“A la piscina climatitzada es pot trobar una zona per nedar i unes altres amb corrents-contra-cor-rents, sortides i salts d’aigua, sofàs d’hidromassatge i una gran

banye-ra d’hidromassatge. Al costat, per cert, pots prendre el sol en un es-paiós solàrium”, diu la directora del poliesportiu.

Eulàlia Padró remarca que Aigua-joc és el lloc on UBAE-SEAE dóna classes per a la formació dels tèc-nics superiors en Animació d’Acti-vitats Físiques i Esportives.

Més informació

Poliesportiu Municipal Aiguajoc

Comte Borrell, 21-33 Telèfon 93 443 03 35

Aiguajoc, la primera piscina de

l’Eixample amb efectes aquàtics

El Poliesportiu

Municipal Aiguajoc va

ser inaugurat el 1994

com a primera i única

piscina de Barcelona

amb efectes aquàtics

especials. Avui es pot

considerar un balneari

Aiguajoc és un balneari amb una gran oferta aquàtic.

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

BTV Informatiu Eixample

Produït per la Televisió de l’Eixample Cada dimarts a les 13.35 hores Canal 39 UHF

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Freqüència Barcelona

BCN (de dilluns a divendres, de 13 a 14 hores)

L’espai d’informació local de Barcelona

PUBLICACIONS

Revista Cor Eixample

Consell de Cent, 352 Tel. 93 487 12 43

Revista Fort Pienc

Nàpols, 146. Tel. 93 231 11 46

La Revista de Barcelona

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Sant Antoni 2000 L’Informatiu

Revista editada per l’Associació de Veïns de Sant Antoni. Av. Mistral, 30 baixos

Butlletí de l’AA.VV Sagrada Família

València, 558 1r. Tel. 93 231 41 61

Butlletí de l’AA.VV Esq. Eixample

Av. Roma, 139 baixos. Tel. 93 453 28 79

INTERNET

El comerç de l’Eixample

És el web del Comerç Associat de l’Eixample. Està destinat tant als comer-ciants com als consumidors, i ofereix la possibilitat de consultar i contactar amb les associacions de comerç i dóna a conèixer els seus serveis, les notícies del sector, el calendari d’activitats, etc. També permet accedir a les botigues, les quals proporcionen una àmplia informa-ció sobre la seva oferta comercial.

www.botiguesdeleixample.com Síndica de Greuges de Barcelona

La Síndica de Greuges de Barcelona ha estrenat pàgina web aquest estiu. S’hi pot trobar tota la informació relacionada amb aquesta institució, que té la funció de defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i ciu-tadanes de Barcelona.

www.bcn.es/sindicadegreuges

w

Al poliesportiu

s’imparteixen classes

per a futurs monitors

d’educació física

(8)

EIXAMPLE

8 Setembre 2005

Què han significat les històries d’en Perich?

Els seus dibuixos van trencar amb l’estereotip de l’època i van fer que la gent pensés. Avui encara rebo cartes de persones que van seguir el seu treball.

Per què es va fer dibuixant?

De jove volia estudiar periodisme, però es va posar a dibuixar i tot se-guit va trobar una feina. Ara, a casa meva em deien que un noi que dibui-xava acudits no tenia cap professió.

Els començaments van ser difícils?

Va començar a treballar a l’editorial Bruguera, a més a més de fer algunes col·laboracions en algunes revistes. Després va entrar en la premsa diària, a La Solidaridad Nacional, i més tard va continuar a La Vanguardia. I des de llavors ja no va parar. Només hi havia una cosa que el treia de polle-guera, la censura, i que en aquell temps era molt forta. Cada matí quan obria el diari feia un crit contra la bar-rabassada feta pel censor.

I el gat?

Fa anys vam comprar un gat, el Mao, un gatet encantador i molt sociable i això va fer que l'introduís en les seves històries.

És difícil viure al costat d’un geni?

Per a mi va ser una persona fantàstica amb la qual era molt fàcil de conviure.

I viure a l’ombra d’un cognom fa-mós com és?

Va ser normal, i això que a casa ve-nien molts nens a buscar autògrafs, i també molta gent gran que trucava a la porta. El Jaume sempre disposava d’un moment per atendre tothom, malgrat que això de vegades el feia anar de corcoll a l’hora d’entregar el seu acudit diari.

Per part de vostè, hi havia una inspiració a l’ombra?

Parlàvem molt, estàvem tres o qua-tre hores parlant, ens podíem bara-llar, és un dir, però avorrir-me mai. Feia molts anys que estàvem junts i xerrar amb ell era divertit, perquè te-nia moltes idees.

Això vol dir que la gent avui no es diu res?

Penso que sí. Quan entres en una ca-feteria i veus que hi ha matrimonis o

parelles que es passen una hora asse-guts sense dir-se res, llavors et pre-guntes, havent-hi tantes coses per dir, com poden estar tant de temps sense dir-se res?

La mort de la persona amb qui comparteixes la vida et marca?

Sí. Per a mi hi ha un abans i un des-prés. Han passat deu anys i encara avui no me’n sé avenir. De sobte em trobo pujant les escales del seu estu-di pensant: "li preguntaràs...", i lla-vors penso: "on vas, si ja no hi és?". Ara m’ha passat una mica, però fins fa poc em feia tips de plorar quan entrava a l’estudi.

Deu anys després es pot desfer la casa?

De moment no he pogut tocar res del seu estudi, tot està igual que sempre, només de tant en tant en treiem la pols.

Què li semblen els reconeixe-ments d’ara?

La família cada any hem recordat la data de la seva mort, però, pel que sembla, a la societat li agraden els números rodons. Sempre és bo ser recordat i gràcies això s’ha inaugurat una exposició al Palau de la Virreina, s’ha donat el seu nom a uns jardins de l’Eixample, es publica un llibre complet, etc.

Parli’m de l’exposició de Palau de la Virreina.

M’ha fet molta il·lusió que pensessin en la persona del Jaume per fer una exposició, “El Perich sense conces-sions”, que és una aproximació a la seva figura i obra. Pel que fa al mun-tatge, el trobo molt encertat, especta-cular i creatiu, i a més a més el fet que duri fins al proper mes de gener dóna la possibilitat que pugui ser visitada per moltes persones.

I que la ciutat hagi donat el seu nom als jardins de l’interior de l’illa de Gran Via entre Girona i Bailèn?

Penso que dedicar-li aquests jardins ha estat un bon reconeixement a la seva memòria, perquè és un espai molt agradable.

E N T R E V I S T A

A n n a B e r i n i ,

a l ’o m b ra d ’ u n g ra n d i b u i x a n t

Anna Berini en l’exposició “El Perich sense concessions”.

“El Jaume sempre

disposava d’un

moment per atendre

tothom”

Entre homenatges i reconeixements, Anna Berini,

vídua de Jaume Perich, recorda ara amb

intensitat la figura del dibuixant que tant ens va

fer pensar

“A casa meva em

deien que un noi que

dibuixava acudits no

tenia cap professió”

Referencias

Documento similar

Els nostres principals subministradors de documents són la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, la Universitat Autònoma de Barcelona,

y está previsto que en la convocatoria de septiembre se incorporen los ocho últimos centros que completan todo el circuito nacional -Albacete,.. Barcelona-Nou Barris,

TRADICIONALS DELS ARXIUS, SEMBLA QUE ELS PROGRAMES D’ACTUACIÓ SÓN ELS QUE FARAN QUE EL NOSTRE SERVEI PÚBLIC SIGA MÉS “VISIBLE”.... FUNCIÓ I PROJECCIÓ SOCIAL

Tant els jugadors convocats fins al novembre com els integrants de la selecció són els que mostren un millor rendiment dels components de les FE (memòria de

Últimes notícies: Aquest mòdul mostra una llista dels articles actuals i publicats més recentment.. Alguns dels que es mostren potser hagin vençut tot i ser els

En aquesta obra, subtitulada significativament Itineraris entre la vida i l’obra de Joan Fuster, el poeta i professor Josep Ballester repassa alguns dels temes característics de

A continuació presentem els resultats preliminaris dels mostrejos als BioBlitz on vàrem aplicar la nostra metodologia (Barcelona 2016-2018, Attenborough 2017

Ho organitza: Associació de Veïns del Barri de Mercadal DILLUNS Del 3 d’octubre de 2022 al 12 de juny de 2023 de 15.15 a 16.45 h.. DIMARTS Del 4 d’octubre de 2022 al 13 de juny de