Entre les avingudes de Pedralbes i J.V. Foix, i els carrers Bisbe Català i Manuel Girona hi ha, des del co-mençament de desembre, una zona 30. Aquests són uns carrers amb molt trànsit rodat i a peu durant el curs a causa de la concentració d’es-coles que hi ha.
La zona 30 és una espai delimitat i senyalat adequadament en què la velocitat màxima és de 30 quilò-metres per hora. En aquesta zona, els vianants hi estan més prote-gits, especialment els nens i les persones grans. Les bicicletes van més segures i no cal que pugin a la vorera, es redueix la possibilitat d’accidents i disminueixen el tràn-sit i la contaminació acústica. Hi ha millor qualitat de vida.
La zona 30 comença a
implantar-se a les Corts
SENYALS
Són 16 suports
informatius amb
un plànol de la zona
REURBANITZACIÓ
La senyalització forma
part d’un pla de millora
dels carrers
COL·LABORACIÓ
L’Ajuntament i les
universitats han
treballat estretament
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Alfonso Huéscar
President de Veïns del Racó de les Corts
"Els meus veïns
són la meva família"
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
En marxa el 77%
del Programa
d’Actuació de
Districte
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Bicibarris
i Biciarbres
La descoberta
de la ciutat a cop de pedal S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Eleccions als consells
escolars dels centres
públics i concertats
C U LT U R A Pàg. 6
Premi de teatre
de les Corts
Reneix amb èxit de públic i de qualitat
Pàg. 5
LES CORTS
L E S C O R T S
•
L A M A T E R N I T A T I S A N T R A M O N
•
P E D R A L B E S
SUPLEMENT
Senyalització horitzontal que indica la zona 30.
El Campus Diagonal Nord
tindrà nova senyalització
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.
Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutierrez, Jordi Miró i Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs i Vicente Zambrano. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL.
Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
LES CORTS
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected] Dijous 22 de gener
Laura Simó i Francesc Borrull
A les 21 h. Centre cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Dins el cicle Dijous de Jazz a les Corts.
Diumenge 25 de gener
Coral Canticela (Concert 30è aniversari)
A les 18.30 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Té un repertori molt ampli des de Música Sacra fins a Espirituals Negres, obres alemanyes i russes, així com tradicionals catalanes i espanyoles.
Música i cinema
A les 18 h. Centre cívic Riera Blanca (Riera Blanca, 1)
A càrrec de la Coral Allegro.
Diumenge 8 de febrer
Le Cicle du Calme (Pablo Cepeda)
A les 18.30 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Violí acústic. El músic actualment està gravant el pri-mer disc de la seva carrera en solitari.
Eulàlia Vives i Joan Furió
A les 18 h. Centre cívic Riera Blanca (Riera Blanca, 1)
Consulteu programa al centre cívic.
Dimarts 13 de gener
La Barcelona obscura
A les 18.30 h. Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
Bruixes, alquimistes i altres misteris. Conferència a càrrec de Mercedes Castelló.
Dijous 15 de gener
Aiguats i llamps. Corro perill?
A les 19 h. Centre cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Què hem de fer si comença a ploure intensament?, i si ens trobem enmig d’una tempesta? Xerrada sobre el risc i la vulnerabilitat en les tempestes.
Divendres 16 de gener
Cube
A les 19.30 h. C. cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Un film de tensa imaginació. Dins el cicle de cinema de por del centre cívic. Director: Vincenzo Natali.
Dilluns 2 de febrer
Aus del delta del Llobregat
A les 19 h. Centre cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Xerrada amb motiu del Dia Internacional dels Aigua-molls, a càrrec de Marcel Gil Velasco.
Divendres 16 de gener
Peter Pan
A les 17.45 h. Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
Peter Pan, Wendy, el capità Garfi... Un film de l’any 2003 dirigit per P. J. Hoogan.
Divendres 23 de gener
Contes de regals
A les 18 h. Bibl. Miquel Llongueras (Riera Blanca, 1)
Dins el cicle Sac de Rondalles.
Dimarts 27 de gener
Contes per telèfon
A les 17.30 h. Bibl. Can Rosés (Deu i Mata, 57)
Cicle Sac de Rondalles.
Diumenge 1 de febrer
Intríngulis
A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
Dos pallassos que es busquen des de l'essència es tro-ben i provoquen i resolen un munt de petites històries. De la Cia. Cop de clown.
Dissabte 7 de febrer
Monstres, SA
A les 11 h. Ludoteca La Tardor (Riera Blanca, 1-3)
A la ciutat de Monstruòpolis, els monstres viuen fora del món dels humans. Excepte en Monsters, Inc.
17, 18, 24 i 25 de gener
Mirall trencat
A les 21 h (ds) i 18.30 h (dg). Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)
El muntatge teatral de la famosa novel·la és pràctica-ment desconegut per al gran públic i va ser l’embrió del llibre de Mercè Rodoreda.
Fins a l’1 de febrer
L’altra Rodoreda. Pintures i collages
Sala d’exposicions de La Pedrera (pg. de Gràcia, 92)
Un dels aspectes creatius menys coneguts de Mercè Ro-doreda (1908 – 1983) és la seva dedicació a les arts plàstiques en els anys 50, just abans de començar la re-presa literària a partir de 1958.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte
Pl. Comas, 18.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.
Centre cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.
Centre cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.
Centre cívic Joan Oliver 93 339 82 61
“Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca de les Corts- 93 499 31 07
Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3.
Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.
SERVEIS SOCIALS
Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.
Centre serveis socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.
Centre serveis socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.
GENT GRAN
Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.
Casal Can Novell 93 409 88 46 Caballero, 29
Casal de Gent Gran 93 339 71 68
Joan Oliver “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal i Residència 93 439 41 41
de Gent Gran Montnegre
Montnegre, 25.
Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.
Centre Educacional 93 430 47 20
Fundació ACE-Alzheimer
Marquès de Sentmenat, 35-37.
Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.
Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63
Fundació Santa Eulàlia
Cardenal Reig, 32.
ALTRES SERVEIS
Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07
per a la Gent Gran-Est
Pl. Concòrdia, 13.
Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99
per a la Gent Gran-Oest
Riera Blanca, 1-3.
Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.
Arxiu Municipal del Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana de les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Travessera de les Corts, 319-321.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.
CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.
Centre de Salut Mental 93 419 09 19
Infantil i Juvenil
Numància, 107-109.
Centre de Salut Mental 93 227 56 67
Infantil i Juvenil
Mejía Lequerica, 1.
Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.
FARMÀCIES
Núria Mahamud
P
reguntes com “Em po-dria indicar com s’arriba al Palau de Pedralbes?”, “Vaig bé per anar a la facul-tat de Dret?”… ja no seran necessàries per evitarper-dre’s pel laberint de facul-tats del Campus Diagonal Nord.
Properament s’instal·laran 16 suports informatius refe-rents als equipaments uni-versitaris i a altres punts
d’interès de la zona, com el citat Palau de Pedralbes, els instituts del Consell Supe-rior d’Investigacions Cientí-fiques (CSIC), els pavellons Güell o el Barcelona Super-computing Center. To ts
aquests edificis i molts al-tres estaran senyalitzats en uns suports informatius que segueixen el mateix model que ja s’ha implantat a al-tres punts de la ciutat, entre els quals el Campus Diago-nal Sud, i del qual el Distric-te va ser pioner a instal·lar-lo per primer cop al nucli antic de les Cor ts l’any 2004.
La nova senyalització inclou també informació sobre els transports públics més pro-pers i mostra un plànol deta-llat per facilitar la ràpida orientació dels vianants a la zona i fer-los més agradable el passeig. D’aquesta manera es pretén integrar a la xarxa urbana el Campus Diagonal, el qual forma part del Portal del Coneixement, una de les zones de més activitat cien-tificotecnològica i econòmi-ca de Catalunya.
La majoria dels senyals són
senzills, però també n’hi ha de quatre aspes com ara els situats a les confluències de Diagonal-Tinent Coronel Va-lenzuela, l’avinguda de l’Exèr-cit-Gran Capità o Diagonal-avinguda de Pedralbes. D’altra banda, alhora que s’instal·la la nova
senyalitza-ció, s’adaptaran alguns del plànols que es van col·locar el passat mes de juny al Campus Sud i així s’hi incor-poraran els canvis més im-portants que hi ha hagut a la zona, com ara la desins-tal·lació de l’Espai Movistar.
La nova senyalització es posarà a les cruïlles més transitades, com la de la imatge.
La senyalització completa la
primera fase de millora del
Campus Diagonal, com ja
es va fer al mes de juny a la
banda sud de l’eix viari, i
permetrà als vianants orientar-se
millor per la zona
El Campus Diagonal Nord
incorpora nova senyalització
C I U TA D A N S O P I N E N
Víctor Rotger
Professor
No conec el projecte, però crec que fa falta, sobretot si es millora l'accessibilitat de bicis i de la gent que va a peu.
Roser Ginebra
Estudiant
La veritat és que els estudiants ja sabem on són les coses, tot i que no trobo malament que hi hagi punts d'infor-mació. També trobo bé que s'urbanitzi la zona per poder fer més vida de campus.
Alberto Fernández
Informàtic
Si van a poner zona verde, estará bien para los vecinos, pero se ten-dría que poner algún sitio gratuito para los estudiantes. Falta infor-mación y poder ver el proyecto, a ver si real-mente hace falta o no.
Xavi Tous
Farmacèutic
Realment cal un projec-te, perquè la gent no sap on estan els equi-paments de la zona. Cal una bona remode-lació urbanística i millorar els passos de vianants i la visibilitat per als vehicles.
Míriam Asbert
Estudiant
Crec que cal un projecte per poder saber tot el que hi ha dins del cam-pus i al seu voltant, i s'hauria de plantejar fer-hi un pàrquing gra-tuït per a estudiants, perquè puguem conviu-re amb els veïns.
Rafael Palacio
Estudiant
Me parece muy bien, parece que esto empie-za a coger un poco de forma. Estaría muy bien que se conectara con el campus sud
Q u i n a é s l a s e v a o p i n i ó s o b r e e l p r o j e c t e d e s e n y a l i t z a c i ó d e l c a m p u s n o r d ?
Aquest mes
s’instal·len 16
senyals informatius
que indiquen
les facultats i altres
equipaments
R E U R B A N I T Z A C I Ó D E L C A M P U S D I A G O N A L
A
La senyalització de la zona completa la primera fase de millora del Campus Diagonal, en el qual està prevista, aquest 2009, la reurbanització dels carrers a més de la construcció de nous edificis universitaris i la millora del poliesportiu Arístides Maillol amb la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol.
P L E D E L D I S T R I C T E
Redacció
L
a regidora Montserrat Sánchez va exposar, en el Plenari del passat 4 de desembre, quin és l’estat de realització del Pla d’Ac-tuació del Districte per al període 2008-2011. De to-tes les actuacions previs-tes, ja se n’ ha posat en marxa un 77% i se n’ha acabat un 7%. “Són uns bons percentatges a no-més un any del comença-ment d’aquest PAD”, va dir Sánchez. Algunes de les actuacions finalitzades són la remodelació de l’in-terior d’illa dels carrers Doctor Ferran, Manila, Ca-pità Arenas i Manuel Giro-na; la del carrer Doctor August Pi i Sunyer i la del vial interior dels Jardins Bacardí. També s’haen-llestit la reposició dels horts urbans a Torre Meli-na i la modificació de la lí-nia del trambaix entre l’a-vinguda Xile i l’al’a-vinguda Sant Ramon.
Entre les actuacions en execució, figuren l’arranja-ment dels carrers Emèrita
Au g u sta , Comte Güell, Salvador Cardenal, No-vell, Evarist Arnús, Ber-guedà i Prat d’en Rull, o la implantació de gespa arti-ficial al poliesportiu
Arís-tides Maillol. A part de les propostes recollides en un principi, s’hi han inclòs tres projectes més: fer un Espai Jove, en un annex al Casal de Joves; cons-truir una llar-residència per a persones amb disca-pacitat, al carrer Angleso-la, i obrir una escola bres-sol en el recinte del CEIP Barcelona.
Sánchez també va informar que als baixos del carrer Numància, 101, s’obrirà, a partir del començament de 2009, l’Oficina d’Habitat-ge de les Corts. S’hi oferi-ran quatre serveis bàsics: sol·licitud d’ajuts per a la rehabilitació, ajuts per a lloguer i borsa d’habitat-ge, suport a problemes en habitatges privats i accés a l’habitatge protegit. També es van presentar els pressupostos per al 2009, els quals van rebre el vot en contra de CiU, PP i ERC i el suport del PSC i ICV.
Un moment del Ple del Districte del dia 4 de desembre.
A principi d’any
s’obrirà l’Oficina
d’Habitatge de les
Corts als baixos
del carrer
Numància, 101
La regidora té intenció d’informar cada sis
mesos, en els plenaris, de l’evolució de la
realització del Programa d’Actuació del
Districte (PAD)
En marxa el 77% del Programa
d’Actuació de Districte
Imatge de la plaça en el primer quart del segle XX, mirant cap a l’Eixample. Al fons, la presó Model. (Foto: AHCB-AF)
La plaça del Centre
La plaça del Centre, a cavall de Sants i les Corts, va néixer el 1873 arran de la urbanització de la finca de Can Novell, impulsada per Joaquim de Mercader i de Bell-lloc. En ser urbanitzades aquestes terres, es va deixar una illa de ter-reny al mig per a una futura plaça, la qual finalment pren-gué el nom “del Centre”. Al principi, al costat de la plaça s’obriren dos carrers, la carretera de les Corts de Sarrià a Sants, avui Vallespir, i simultàniament el de Comtes de Bell-lloc, que travessava tota la finca.
Pràcticament fins a la Guerra Givil, la plaça va mostrar una sòbria urbanització, voltada d’edificis i només amb les obertures que oferien els carrers Vallespir i Comtes de Bell-lloc. La superfície era de terra i a la part central hi havia una font amb dos dolls d’aigua, quatre fanals i un grapat d’arbres. El 1933, l’Ajuntament va decidir canviar el seu nom pel d’Ernest Ventós, polític català. Durant la Guerra Givil i per tal de protegir als veïns del voltant dels bombardejos indiscriminats de l’aviació franquista, l’A-juntament hi va construr un refugi subterrani. El 1939, recuperà el nom “del Centre”.
Amb l’obertura de carrer Berlín, els anys quaranta, el 17 d’octubre de 1944 l’alcalde de Barcelona Miguel Mateu inaugurava, amb tota solemnitat, la línia de tramvia 54 amb origen i final a la plaça. Malgrat la pompa de la inau-guració, la plaça continuava sent de terra i només pavi-mentaren l’entrevia de les vies que envoltaven la font. Fi-nalment, la línia fou suprimida el 21 de juliol de 1970. Desaparegut el tramvia, el 20 de gener de 1975, entrava en servei un nou tram de la línia 3 de metro i s’obria al públic l’estació que duu el nom de la plaça.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32
J. M. Contel
À L B U M H I S T Ò R I C
Revista d’informació i pensament urbans.
www.barcelonametropolis.cat
Dolors Roset
L
a zona 30 no és una zona exclusiva per a vianants. Els cotxes poden circular res-pectant la velocitat màxima. L’objectiu principal és millo-rar la seguretat viària i reduir de manera efectiva la possibi-litat d’accidents. Paral·lela-ment, també es vol que via-nants, vehicles i ciclistes facin un ús equilibrat de l’es-pai públic.L’àrea de Pedralbes, en la zona limítrofa amb el dis-tricte de Sarrià-Sant Gerva-si, forma part de la segona fase d ’implantació de l a zona 30 a la ciutat prevista per al període 2008-2010. En aquesta fase, la zona 30 s’estendrà a 180 quilòme-tres. S’ha començat pels car-rers Domínguez Miralles, Vives i Tutó, passatge Rose-rar, Marqués de Mulhacén, Cavallers, Francesc Darder, Tòquio, Bosch i Gimpera i el passatge Claudi Güell, que requereixen una especial atenció per les escoles que hi ha i la solució que dema-naven pares i veïns per regu-lar el trànsit.
Les zones 30 estan forma-des per uns carrers, que es troben entre artèries princi-pals, en els quals la velocitat
màxima per circular-hi és de 30 quilòmetres per hora. Estan senyalades, a l’entra-da i la sortil’entra-da del carrer i a les cruïlles, amb una gran àrea de color vermell fosc i un cercle amb un “30” a din-tre pintats a terra. A més, a l’entrada hi ha elements de relleu al paviment i a la sor-tida el 30 està barrat amb una band a fosca . E ls en-creuaments entre dos car-rers 30 i les zones més sen-sibles està senyalitzat amb un recordatori de la limita-ció de velocitat , que pot anar combinat amb bandes reductores de velocitat. A Sant Andreu, on es va rea-litzar la primera prova pilot, l’aplicació de la zona 30 ha estat un èxit, ja que s'hi ha reduït l'accidentalitat d’un
27%. Com a efecte secunda-ri, als carrers hi ha més per-sones que van a peu. En les àrees comercials de Sant An-dreu, durant la prova s’hi va apreciar fins un augment del 200% de la gent que hi passejava.
Les zones 30 és una iniciati-va de la ciutat per fer reali-tat el pacte de Barcelona per la mobilitat. Inclou quatre dels deu acords del pacte: augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants, millo-rar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris dels diferents transports, promoure l’ús de carburants menys contaminants i con-trolar la contaminació i el soroll, així com fomentar l’ús de la bicicleta.
N O T Í C I E S
f
Placa en memòria de Manuel Sacristán
El 10 de desembre va tenir lloc l’acte de col·locació d’una placa en memòria de Manuel Sacristán Luzón (1925-1985) en un parterre situat just al davant del número 527 de l’avinguda Diagonal, casa on va resi-dir tota la seva vida. Pensador i escriptor, Manuel Sa-cristán va destacar com a metodòleg de la ciència. La placa és una iniciativa de la Comissió de la Memòria de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona.“Cinema in concert” al centre Riera Blanca
La Coral Allegro interpretarà el recital “Cinema in concert” al centre cultural Riera Blanca (Riera Blan-ca, 1-3) el diumenge 25 de gener, a les 18 h. La coral interpretarà algunes de les cançons més conegudes del setè art. El preu de l’entrada és de 5 euros (2,5 eu-ros per als que tinguin dret a entrada reduïda). Més informació: Tel. 93 448 04 99.Jornades del Pla Comunitari
La plaça Comas va ser l’escenari de la presentació dels resultats del Pla Comunitari de les Corts, fet al llarg del 2008. L’acte es va celebrar el 18 de desembre passat, i va consistir a mostrar, mitjançant diversos plafons instal·lats a la plaça, els resultats de dos es-tudis sobre les Corts que serviran per conèixer quin és l’estat actual dels barris i del seu teixit associatiu. Han participat 91 entitats.
Celebrada la marxa Special Olympics
Al voltant de 2.500 persones amb disminució psí-quica, els seus familiars i amics han participat en la darrera edició de la marxa popular Special Olym-pics, la qual va tenir lloc el 6 de desembre passat. La cursa va sortir de la plaça Reina Maria Cristina i va continuar per la Diagonal i Joan XXIII fins a l’inte-rior del Camp Nou.Pedralbes limita la
velocitat dels
vehicles a 30 km/h
en determinats
carrers per fer un ús
més racional de
l’espai públic
Mapa dels carrers on s’implanta la zona 30.
La regidora del Districte, Montserrat Sánchez, i representants de la Caixa durant la signatura del conveni.
Les Corts impulsa dos projectes socials
Redacció
E
l Districte de les Corts i l’entitat financera la Caixa van signar un conveni per des-envolupar dos projectes socials, els quals ja estan en marxa. El primer projecte, ha consistit en l’elaboració d’un plànol del dis-tricte on figuren totes les pla-ces d’aparcament públiques re-servades per a persones amb discapacitat i que detalla també el nombre de places que hi ha a cada lloc. Aquest plànol s’hadistribuït entre totes les enti-tats i associacions de persones amb discapacitat i també a tots els espais municipals de les Corts: centre cívics i culturals, casals, biblioteques, poliespor-tius... Aquesta actuació com-plementa el Pla de reserves pú-bliques d’aparcament per a persones amb discapacitat del districte i d’un projecte sobre polítiques d’igualtat de gènere. El projecte sobre polítiques d’i-gualtat de gènere va començar
el 2008 i continuarà durant aquest any amb diverses actua-cions. Fins al proper mes de juny és previst que es faci un programa de formació i infor-mació per a tècnics i personal d’entitats. També es muntarà i es representarà una obra de te-atre sobre la igualtat i es farà un debat per al personal d’enti-tats. El lloc i les dates on es fa-ran estan pendents de definir.
Més informació: 93 291 64 56.
S
i volem trobar el vi ideal per acompanyar un àpat, a Bouquet d’Aromes ens poden acon-sellar a la perfecció, ja que són especialistes en maridatge. Tenen la vocació d’ensenyar a la gent a gaudir del menjar i no hi ha manera millor que acompanyar-lo del vi que més se li adiu. La boti-ga està dividida en seccions, amb vins que casen amb el marisc, els formatges, el pernil, el foie, el salmó fumat... Si en fem una bona tria, sortirà guanyant el menjar, el vi i, sobretot, el nostre paladar. A Bouquet d’Aromes fan dinars onpo-dem tastar aquests maridatges perfectes, amb un primer i un segon plat, acompanyats cadas-cun del seu vi ideal. Porten l’establiment l’Anto-ni Cot, l’Àlex Azor i la Florence Renaud, els quals amb la intenció d’educar els nostres pala-dars també ens ofereixen cursos, com el d’ini-ciació al tast, que ha estat guardonat com a mi-llor curs europeu en aquesta matèria. Bouquet d’Aromes
C. Loreto, 22 / Telèfon: 93 322 19 49 www.bouquetaromes.com
E L T A U L E L L
Especialistes en el maridatge del vi
A Bouquet d’Aromes també ofereixen cursos.
Joan Anton Font
C U L T U R A
Núria Mahamud
L’
obra Pedro y el capitán, de Mario Benedetti i interpretada per la compa-nyia 2x2 Teatre de Barcelo-na, ha estat la guanyadora de la present edició del Pre-mi de Teatre districte de les C o r t s , u n g u a rd ó q u e v a quedar en l’oblit durant uns quants anys i que enguany ha recuperat l’Associació de les companyies de Teatre de l’Auditori de les Corts (AC-TAT). El rellançat concurs de teatre ha aconseguit un bon èxit de públic –amb un aforament mitjà del 80%– i de qualitat, cosa que ha fet “molt difícil, i no és un tò-pic, la decisió del jurat”, ha destacat Enric Estany, presi-dent d’ACTAT.La cerimònia de lliurament va permetre veure alguns fragments de les cinc obres que es disputaven el guardó, com també unes petites en-trevistes amb els directors de les companyies on expli-caven la seva visió del teatre i el procés creatiu de les
obres. El reportatge també contenia una minienquesta al públic que va assistir als espectacles, el qual, en ge-neral, en va fer una valora-ció molt positiva.
En aquesta retrobada edició es van presentar 27 espec-tacles, “tot un èxit per a una primera edició”, remarca Es-tany, dels quals van ser se-leccionats els cinc que han pujat a l’escenari de l’Audi-tori de les Corts.
El segon premi de la convo-catòria l’ha guanyat el grup terrasenc Punt i Seguit Tea-tre, amb La lliçó, d’Eugène Ionesco. El tercer premi ha estat per a la Cia. de Teatre
Xerima (Tarragona), amb el musical El teatre blanc,i el quart i cinquè han estat per l a C i a . P ie r ro t Te a t re d e Centelles, amb Dissabte, diu-menge i dilluns,d’Eduardo de F i l i p p o, i E l Tr i a n g l e (Barcelona), amb Txèkhov, sempre Txèkhov. Totes les companyies premiades han rebut un diploma i un tro-feu commemoratiu, a més d’una quantitat en metàl·lic (de 2.500 a 600 euros) per ajudar-les en propers mun-tatges. El premi del jurat popular va ser per a la com-panyia de Centelles. La vetllada va acabar amb un refrigeri amb el públic i els grups participants, i el compromís d'organitzar una nova edició l’any 2010. Un desig que la reg idora del Districte, Montserrat Sán-chez, va expressar a l’inici de la cerimònia.
27 obres s’havien
presentat al concurs,
de les quals es van
seleccionar cinc
La companyia
barcelonina 2x2
Teatre guanya el
primer Premi de
Teatre del Districte
de les Corts, un
concurs que ha
rellançat
l’associació ACTAT
Un moment de l’acte de lliurament de premis.
El Premi de Teatre de les Corts reneix
amb èxit de públic i de qualitat
S E R V E I P Ú B L I C
Eleccions als consells
escolars dels centres
públics i concertats
En el procés electoral han participat
representants del professorat, PAS,
famílies i l'Administració a 500 centres
docents de Barcelona
Núria Mahamud
Més de 500 escoles públiques i concertades de Barcelo-na han renovat aquest passat mes de desembre el seus consells escolars de centre després d'un procés electo-ral en què han participat tots els sectors de la comuni-tat educativa [professorat, personal administratiu (PAS), alumnat, representants dels pares o tutors i de l'Administració]. D'aquests consells que renoven el 50% de la seva composició cada dos anys, n'hauran de sortir els representants dels consells escolars de distric-te, que, enguany, permetran renovar parcialment el Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB). El procés electoral per escollir els nous consells escolars de Districte ha començat aquest mes de gener i finalit-zarà al març. Aquests consells són part important de l'organització territorial educativa de Barcelona, ja que els deu presidents dels consells escolars municipals de Districte són membres del CEMB, l'òrgan que represen-ta la comunirepresen-tat educativa de la ciurepresen-tat de Barcelona i que funciona com a entitat assessora en matèria educativa de la Generalitat de Catalunya, el Consorci d'Educació i l'Ajuntament de Barcelona.
Els consells escolars dels centres educatius, de la seva banda, són l'òrgan de govern de cada centre docent i s'encarreguen d'aprovar el projecte educatiu de centre, els recursos, els pressupostos i el reglament de règim intern, entre altres qüestions. La seva funció, per tant, és molt important. Per aquest motiu, el CEMB ha dedi-cat el seu últim butlletí a explicar a la comunitat educa-tiva el reglament i les atribucions d'aquesta peça vital en el funcionament dels centres docents.
Més informació:
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Zona Alta
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Revista mensual informativa
AV Barri de la Mercè
Torrent de les Roses, 64 Tel. 93 203 80 84
Gent del barri
Bethencourt, 12 Tel. 93 411 08 00 [email protected]
INTERNET
Disseny Hub Barcelona
El Disseny Hub Barcelona és un nou centre de l’Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el conei-xement, la comprensió i el bon ús del disseny. Al seu espai web, hi trobareu informació sobre les exposicions del centre, els museus que componen Disseny Hub Barcelona i una agenda d'activitats.
www.dhub-bcn.cat/ Mobilitat i transport
Com moure's amb transport públic per Barcelona? En aquest web, hi trobareu tota la informació sobre el transport públic de la ciutat: la xarxa de metro i autobús, el tren, el tramvia, els taxis, el Bicing... També podreu saber l'estat del trànsit per si us moveu amb cotxe i llegir notícies relacionades amb les principals afectacions en la mobilitat de la ciutat.
www.bcn.cat/mobilitat
w
P O L I E S P O R T I U
David Sabaté
E
l passat dissabte 22 de no-vembre va començar la sego-na edició de Biciarbres, usego-na sèrie de rutes mediambientals amb bi-cicleta que volen donar a conèixer la riquesa natural de Barcelona. “Aquest any volem convidar els ciutadans a descobrir la flora i la fauna dels espais verds menys co-neguts de la ciutat”, explica Anna Coca, del Bicicleta Club de Catalu-nya (BACC), entitat organitzadora de l’activitat en col·laboració amb Biciclot i amb la subvenció dels districtes. Biciarbres s’ha alternat aquesta tardor amb la vuitena temporada de Bicibarris, itinera-ris de finalitat similar, però de caire més cultural, que enguany han girat al voltant de Mercè Ro-doreda i la Barcelona del segle XX. “Bicibarris és més històric, iBi-ciarbres tracta sobre temes com la poda dels arbres, l’ecologia o la fauna de la ciutat , que també existeix; quan venia cap aquí, per exemple, m’he creuat amb un es-quirol”, explica Andreu González, guia de Biciarbres. Això ha passat al costat de la parada de metro de Zona Universitària, punt de sorti-da de la comitiva. Abans, però, tots els participants -una quinze-na, tot i que la mitjana habitual
és de 25- mengen barretes de sè-s a m , sè-s u c sè-s d e f r u i te sè-s i g a l e te sè-s biològiques de comerç just per
es-morzar. El recorregut els durà per diferents zones dels districtes de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, amb parades, entre altres punts, al parc de Cervantes, als jardins de Torre Girona, al turó Parc o al costat d’alguns arbres singulars de l’avinguda Diagonal. Un altre objectiu de les sortides és, segons Coca, “que els ciutadans desco-breixin la bicicleta com un mitjà de transport quotidià, saludable i sostenible”.
Informació sobre les rutes de gener i febrer a www.bacc.info.
La iniciativa ofereix una
sèrie de rutes amb
bicicleta per les zones
verdes i pels espais i
edificis més emblemàtics
del Districte
El Bicibarris d’enguany
gira al voltant de
Mercè Rodoreda i la
Barcelona del segle XX
Participants en una de les sortides de Biciarbres.
Bicibarris i Biciarbres, la descoberta
de la ciutat a cop de pedal
D.S.
E
l proper 18 de gener, a les 10 del matí, tindrà lloc el VI Cros escolar de les Corts, una cursa oberta a tots els nois i noies escolaritzats o que formin part de clubs d’atletisme de les Corts o altres districtes de la ciutat. L’activitat, organitzada pel Districte i pel Club EsportiuUniversitari, tindrà lloc a les ins-tal·lacions del parc de La Mater-nitat i comptarà amb 10 catego-ries dividides per sexe i edat. Hi haurà obsequis per a tots els participants i premis especials tant per als primers classificats de cada categoria com per als 8 primers de cada grup. L’edició d’enguany s’emmarca dins del
Challenge Escolar de Cros de Barcelona Ciutat, un conjunt de curses repartides per sis distric-tes que exercirà d’avantsala del Campionat d’Europa d’Atletisme previst per al 2010. Les inscrip-cions del VI Cros Escolar de les Corts es poden fer a través dels centres escolars o del web www.elconsell.cat.
Què definiríem per Racó de les Corts?
És el territori que va des de Riera Blan-ca, avinguda de Madrid, carrer Arizala i travessera de les Corts. És un raconet que antigament estava deixat de la mà de Déu perquè estem en una cantona-da al costat de l'Hospitalet. Fa uns quinze anys vam formar aquesta asso-ciació de la qual jo sóc soci fundador.
Quinze anys de lluita veïnal?
Hem passat per diferents etapes, però mai vaig pensar que acabaria sent pre-sident. El meu exemple a seguir sem-pre ha estat en Lleonard Ramírez, antic president, molt estimat al barri i que va endegar la Coordinadora d'Associa-cions de Veïns de les Corts.
Quan van crear l'associació, qui-nes van ser les motivacions?
Les motivacions principals van ser que estàvem una mica abandonats per part de la resta d'associacions de veïns i hi havia moltes coses per reclamar i per fer al barri.
Com definiria actualment les Corts?
A mi m'encanta, perquè és un indret que s'assembla a un poble. En gene-ral, les Corts ha augmentat en valor perquè s'hi han fet moltes coses, i amb la proximitat que tenim amb la Universitat de Barcelona, amb l'avin-guda Diagonal i el FC Barcelona ens sentim importants.
Reclamaria més suport dels veïns a la seva associació?
Respecte d’altres indrets del districte, als nostres veïns els costa arrencar. Hem posat tríptics en molts comerços i ens ajuden molts veïns, però no són tots els que m'agradaria que fossin i això em fa mal, perquè els meus veïns són la meva família. Em dol que alguns no ens donin prou suport o que no
vinguin a les manifestacions que fem.
Quin és el problema?
A algunes persones els resulta més fàcil estar-se a casa, asseguts al sofà i veient un partit de futbol que lluitar, a vega-des fins a mitjanit, pel barri.
Parlant de futbol, a vostè li agra-da?
Sí, m'agrada el futbol en general i l'e-quip que més m'agrada és l'Athletic de Bilbao, perquè la meva dona és basca i els tinc simpatia, igual que el Barcelo-na, que és l'equip de casa meva.
Si parlem de veïns i de futbol, la conjunció es diu FC Barcelona...
El Barça és un veí molt poderós i mo-lest. No volem que la gent pensi que ens enfrontem amb el Barça esportiva-ment o institucionalesportiva-ment. Els dies que hi ha futbol, el barri és un caos i els veïns quedem paralitzats i envaïts pels milers de persones que van al Camp Nou, i per això hem hagut de demanar fitons perquè els cotxes no pugessin a les voreres.
Però el seu conflicte amb el Barça no és la mobilitat...
El Barcelona vol tirar a terra el Minies-tadi per fer-hi pisos. El MiniesMinies-tadi és d'una entitat privada i cadascú pot fer
el que vulgui a casa seva, però el pro-blema és que s'ha de cenyir a la llei. Al principi, el Barça no parlava de requali-ficació, sinó de remodelar el Camp Nou. Ens vam assabentar per la prem-sa del miler de pisos que volien cons-truir i nosaltres ens vam mobilitzar per saber què passava.
I què passava?
El Barça ha anat per la via lliure i ha engegat un procés per requalificar un terreny de milers de metres quadrats qualificat de terreny esportiu i que no s'hi pot construir, sinó que ha de ser zona verda. El problema no és el Barça només, sinó que amb la requalifi-cació dels seus terrenys, darrere vin-dran els del Club Laietà i el Reial Club de Polo. No volem que les Corts s'ompli de pisos, quan té una manca d'equipa-ments greus, hi falta un CAP més gran, més escoles bressol, més centres de dia, etc.
En tota negociació, els uns i els al-tres han de cedir...
Nosaltres no entrarem en cap negocia-ció. Començarem a parlar quan hi hagi zero pisos. Mai negociarem amb pisos aquí. Ho volem tot per a zona verda i equipaments per al barri i la ciutat.
E N T R E V I S T A
Alfonso Huéscar
, president de Veïns del Racó de les Corts
Per a Huéscar, Lleonard Ramírez és un exemple a seguir.
