2
Índex
1. PREÀMBUL ... 3
2. INTRODUCCIÓ ... 3
3. DIAGNOSI GENERAL DE CATALUNYA ... 5
3.1 Demografia ... 5
3.2 Economia ... 7
3.3 Estructura productiva ... 10
3.4 Teixit empresarial ... 13
3.5 Mercat de treball ... 15
3.6 Grups desafavorits o especialment afectats per l’atur ... 38
3.7 Diagnosi territorial ... 52
4. DIAGNOSI TERRITORIAL (A NIVELL COMARCAL) ... 54
4.1 Indicadors bàsics de producció, ocupació i atur ... 54
4.2 Informació bàsica sobre Politiques actives d’ocupació ... 61
5. PRIORITATS ... 62
5.1 Criteris que orienten el PDPO ... 62
5.2 Objectius ... 66 5.3 Col·lectius ... 66 6. SERVEIS OCUPACIONALS ... 68 7. CARTA DE SERVEIS ... 74 8. CONCERTACIÓ TERRITORIAL ... 74 9. INSTRUMENTS OPERATIUS ... 75 9.1 Sistemes d’informació ... 75
9.2 Model d’avaluació de les polítiques d’ocupació ... 76
10. FONTS DE FINANÇAMENT ... 79
11. CALENDARITZACIÓ ... 79
12. ANNEXOS ... 81
12.1 Annex I. Programació anual del SOC ... 81
12.2 Annex II. Pla d’avaluació ... 86
3
1. PREÀMBUL
Pendent
2. INTRODUCCIÓ
La Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'Ordenació del Sistema d'Ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya estableix que un dels instruments estratègics de les polítiques d’ocupació a Catalunya és el Pla de Desenvolupament de Politiques d’Ocupació (PDPO).
La Llei també indica que el PDPO ha de quantificar i territorialitzar, amb caràcter pluriennal, els objectius de l’Estratègia catalana per a l’ocupació, fixar els criteris i els àmbits de participació territorial, definir els serveis i els programes que es vulguin dur a terme en els àmbits de les polítiques d’ocupació, i establir els indicadors quantitatius i qualitatius que s’usaran per avaluar-ne l’acompliment.
El Pla conté una diagnosi general de Catalunya que analitza aspectes com la demografia, l’estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball, o la situació dels grups de persones més desfavorides que aquest Pla prioritza: joves, dones, i persones de més 30 anys, especialment, les que estan en situació d’atur de llarga durada, en risc de pobresa o exclusió social, majors de 45 anys, destinatàries de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), persones amb discapacitat i persones immigrants. Aquesta diagnosi mostra la situació sobre la que aquest PDPO haurà d’intervenir. El Pla ha estat elaborat mitjançant un procés de participació en el que han intervingut les diferents unitats de gestió del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) i les entitats membres del Consell de Direcció del SOC a través d’un Grup de treball específic. Concretament, en aquest Grup hi han estat representades les organitzacions sindicals (CCOO i UGT de Catalunya), les organitzacions empresarials (PIMEC, Foment del Treball i FEPIME), les entitats municipalistes (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques) i el propi SOC.
El procés d’elaboració del Pla ha partit de l’anàlisi de la diagnosi; del marc estratègic en matèria d’ocupació a nivell europeu, estatal i català; de les necessitats territorials; de la identificació de prioritats i intervencions; i del consens per a la definició de les propostes que conté aquest PDPO. Més concretament, l’elaboració del PDPO 2017-2018 ha considerat:
El Pla anual de política d’ocupació (PAPE) en tant que instrument de coordinació del Sistema
nacional d’ocupació.
L’Estratègia catalana per a l’ocupació (ECO) 2012-2020, que estableix els objectius de la política
4
L’Estratègia Catalunya 2020, i específicament, els àmbits prioritaris d’actuació i els eixos
estratègics.
El Programa Operatiu (PO) de Fons Social Europeu 2014-202 (FSE) que fixa l’estratègia a seguir
en el període en matèria de d’ocupació, educació, formació i inclusió social. Aquest PO contempla com a línees d’actuació prioritària: la lluita contra les elevades taxes d’atur, especialment dels col·lectius de persones desfavorides; la promoció de l’ocupació de qualitat i la formació professional per a l’ocupació; el foment de la promoció de l’emprenedoria; la disminució de les bretxes de gènere en el mercat de treball, la reducció de les taxes de pobresa; i la inversió en formació permanent
El Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil 2014-2020 que té l’objectiu de reduir l’índex d’atur de
les persones joves entre 16 i 29 anys sense feina i que no estiguin integrats en els sistemes d’educació o formació establerts.
El Pla que es presenta abasta el període 2017-2018 i és el quart Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació que elabora el SOC en col·laboració amb les organitzacions i entitats representades al Consell de Direcció del SOC. El PDPO 217-2018 dóna continuïtat a la planificació de les polítiques d’ocupació que es va iniciar amb el Pla de desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació 2010-2011 i va continuar amb el Pla de desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació de Catalunya (PDPA) 2012-2013 i amb el PDPO 2014-2016.
El Pla de desenvolupament de polítiques d’ocupació 2017-2018 s’organitza de la següent manera:
Capítol 1, dedicat al Preàmbul del Pla.
Capítol 2, conté la introducció del document.
Capítol 3, conté dos apartats, el primer està dedicat a la diagnosi general de Catalunya i analitza la demografia, l’economia, l’estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball, i els grups de persones desafavorides o especialment afectades per l’atur. El segon apartat s’ocupa de la diagnosi territorial i analitza els principals indicadors de mercat de treball a nivell de província.
Capítol 4, recull la diagnosi territorial a nivell comarcal, i específicament, els indicadors bàsics de producció, ocupació i atur, així com informació sobre les polítiques d’ocupació desenvolupades per comarques.
Capítol 5, detalla les prioritats del Pla i en fixa els objectius.
Capítol 6, descriu els serveis ocupacionals, i indica els serveis i programes que s’ofereixen dins de cada un dels serveis.
Capítol 7, està dedicat a la carta de serveis i indica la previsió pel seu desenvolupament.
Capítol 8, recull diferents aspectes relatius a la concertació territorial
Capítol 9, està dedicat als instruments operatius i conté dos apartats, un dedicat als sistemes d’informació i un altre, al model d’avaluació de les polítiques d’ocupació.
Capítol 10, detalla les fonts de finançament.
Capítol 11, indica la calendarització dels serveis i programes d’ocupació.
5
3. DIAGNOSI GENERAL DE CATALUNYA
En aquest capítol es recullen els principals elements de context a considerar per a l’elaboració i desenvolupament de les polítiques d’ocupació a Catalunya en el període 2017-2018. En concret, els elements que s’analitzen són la demografia, l’economia, l’estructura productiva, el teixit empresarial, el mercat de treball i la desocupació en els grups més desafavorits. També s’incorpora una diagnosi territorial per cadascuna de les províncies catalanes.
3.1
Demografia
L’any 2016 la població de Catalunya era de 7.522.596 habitants1, xifra que representa un increment de més d’1,25 milions (aproximadament un 20%) respecte la població de l’any 2000. Cal apuntar que en els darrers anys s’estan produint canvis en les tendències: si bé entre 2012 (any en que es dóna el pic de població amb 7.571.908 habitants) i 2015 es produeix una reducció de la població del -0,8% que trenca la tendència a l’alça de les darreres dècades, en el darrer any s’observa un lleuger increment poblacional (del 0,19%). La dinàmica poblacional observada a Catalunya és similar a la del conjunt de l’Estat espanyol. La reducció de la població s’explica principalment per l’impacte de la crisi econòmica.
L’edat mitjana de la població catalana és de 42,17 anys, xifra lleugerament inferior a la que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (42,46 anys). Catalunya té una població relativament envellida, tal i com demostra el fet que el nombre de persones majors de 65 anys (el 18,3% sobre el total) supera el de persones menors de 15 anys (16,7% del total)2. L’envelliment de la població catalana, però, no es tan notori com el del conjunt de l’Estat espanyol, on la població major de 65 anys representa el 18,6% de la població, mentre que la infantil només suposa el 16%. Aquestes xifres reverteixen en un índex d’envelliment3 de 108,76 a Catalunya i de 114,72 al conjunt de l’Estat.
És important apuntar que al llarg del segle XXI s’observen canvis importants pel que fa als índex d’envelliment a Catalunya: mentre que durant la primera dècada del segle es pot parlar d’una important tendència a la baixa (es passa d’un índex d’envelliment de 113,91 l’any 2000 a un del 101,35 l’any 2010), al llarg de la segona dècada la tendència està sent a l’alça (es passa d’un índex de 101,87 l’any 2011 a un de 109,99 l’any 2016. Aquestes variacions també es produeixen al conjunt de l’Estat, encara que no de manera tan acusada.
1 Xifres de població 01/01/2016.
2
Xifres de població 01/01/2016.
3
6
Gràfic 1. Evolució de l’Índex d’envelliment Catalunya i Espanya (2000–2016)
Font: Sèries de població (INE)
La feminització de la vellesa a Catalunya queda palesa en el fet que el nombre de dones majors de 65 anys (790.422 dones, que representen el 20,7 del total de dones) és molt superior al d’homes (588.855 homes, que representen el 15,9% del total d’homes). L’any 2016, l’índex d’envelliment de les dones és de 129,9, mentre que en el cas dels homes aquest índex es redueix fins al 91,2. Aquesta feminització de la vellesa es reprodueix també al conjunt de l’Estat espanyol, on l’índex d’envelliment de les dones (136,1) és molt superior al dels homes (97,2).
En qüestions demogràfiques, un darrer aspecte que cal tenir en compte per al disseny de polítiques d’ocupació és l’elevada presència de població estrangera. L’any 2015, darrer any del que es disposa de dades oficials, la població d’origen estranger resident a Catalunya representava el 12,05% del total de població, percentatge gairebé 3 punts superior al que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (9,58% del total poblacional).
El fenomen migratori ha tingut un important impacte sobre la demografia catalana i espanyola. Cal tenir present que l’any 1998, any en que s’inicia l’onada migratòria, la població estrangera representava només el 2% de la població a Catalunya i l’1,6% de la població espanyola, i que aquests percentatges van arribar al 15,77% i 11,64% respectivament l’any 2009, any en que es va assolir el nivell màxim de població estrangera. És important destacar, però, que en els darrers anys, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat Espanyol, es detecta una tendència a la baixa en el percentatge de persones estrangeres residents. Aquest procés de reducció de la població estrangera està motivat principalment per la persistència de la crisi econòmica i la conseqüent disminució d’oportunitats laborals, i pels mecanismes establerts pel Govern de l’Estat per afavorir el retorn als països d’origen de les persones estrangeres en situació de desocupació.
7
Gràfic 2. Evolució del percentatge de població estrangera Catalunya i Espanya (2002–2015)
Font: Sèries de població (INE)
3.2
Economia
L’any 2015 (darrer any del que es disposa de dades) a Catalunya el Producte Interior Brut (PIB) per habitant en paritat de poder de compra va ser de 215.641 milions d’euros (en base 2010)4. Tot i el fort impacte de la crisi econòmica a Catalunya, el PIB català continua sent netament superior (fins a 22,5 punts) a la mitjana de l’Estat espanyol i sensiblement superior (12,3 punts) a la mitjana de la Unió Europea (28 membres).
Tot i que des de l’inici de la crisi econòmica i fins al 2013 Catalunya va patir un retrocés en l’activitat econòmica, en línia amb el que ha succeït al conjunt de l’Estat, és important destacar que en els darrers anys s’observa una recuperació. Així, l’any 2015 el PIB català va assolir nivells fins i tot superiors als que es donaven el 2007 (el PIB d’aquell any va ser de 212.391 milions d’euros).
La recuperació de l’economia catalana està sent més forta que la que s’està produint al conjunt d’Espanya, fet que ha permès incrementar la diferència respecte a la mitjana del PIB estatal, situant-la a nivells simisituant-lars als que hi havia abans de l’escsituant-lat de situant-la crisi econòmica. Per situant-la seva banda, les dades indiquen que en els darrers dos anys la recuperació també està sent més forta a Catalunya que al conjunt de la Unió Europea.
4 Segons dades de l’IDESCAT.
8
Gràfic 3. Evolució del PIB per habitant a Catalunya en paritat de poder de compra en relació a Espanya (=100) i a la UE 28 (=100) (200-2015)
Font: Indicadors d’estructura econòmica 2015. IDESCAT
Cal advertir, però, que la recuperació detectada des de la perspectiva macroeconòmica no té una translació proporcional en la millora de la qualitat de vida de la població. Efectivament, tot i que es produeix una certa recuperació del poder adquisitiu per habitant a Catalunya, encara continua estant lluny de les xifres d’abans de l’esclat de la crisi econòmica.
Segons dades recopilades per l’IDESCAT, la renda mitjana neta anual per persona l’any 2015 (darrer any del que es disposa de dades) va ser de 12.283€/persona. Aquesta xifra representa un augment de només l’1,4% respecte a la de l’any 2013, percentatge força allunyat de l’increment del PIB, que va ser del 6,1%.
Pel que fa a la despesa mitjana anual de les llars catalanes, tot i que des de 2013 es detecta certa recuperació, cal dir que continua estant lluny dels valors que s’observaven abans de l’esclat de la crisi econòmica. Així, la despesa mitjana anual per llar s’ha reduït un 11% entre els anys 2007 i 2015 (s’ha passat d’una despesa mitjana anual de 33.918€/llar a una de 30.175€/llar.
9
Taula 1. Persones per decil de renda a Catalunya (2009-2015)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 2015 7,4 5,4 5,8 8,5 8,8 11,5 11,2 11,8 14,5 15,1 2014 7,9 6,8 5,5 7,7 9,8 9,7 11,2 12,6 14,4 14,5 2013 7,3 5,5 8,1 9,1 8,5 12 10,3 12 13,3 13,9 2012 8,2 7,4 6,7 8,1 9,9 10,3 9,5 13,4 14,2 12,4 2011 7,5 6,7 8,4 8,6 8,4 11,8 12 12,1 12 12,7 2010 7,9 6,7 7 9,4 10 10,9 12 11,3 11,1 13,7 2009 7,3 7,6 8,1 8,7 10,2 9,1 10,9 13,5 11,8 12,8
Font: Instituto Nacional de Estadística (INE)
Es pot observar que els decils amb rendes més baixes són, de manera prolongada en el temps, els que compten amb un major volum de persones. És important destacar la tendència a l’alça que s’està produint en els dos darrers decils (els de les rendes mes baixes), fet que denota un empitjorament de la qualitat de vida i del poder adquisitiu d’un important volum de població.
Aquest increment del nombre de persones de rendes baixes també queda palès amb les l’elevat percentatge de persones que afirmen tenir dificultats per arribar a fi de mes. Segons les dades obtingudes en l’Enquesta de Condicions de Vida i recopilades per l’IDESCAT, l’any 2015 , un 33,3% de la població catalana tenia dificultats o moltes dificultats per arribar a fi de mes.
10
Taula 2. Indicadors de qualitat de vida a Catalunya i Espanya (Estratègia Europa 2020) (2013-2015)
2015 2014 2013
Cat. Esp. Cat. Esp. Cat. Esp.
Taxa de risc de pobresa o exclusió social5 23,5% 28,6% 26% 28,6% 24,5% 27,3%
Taxa de risc de pobresa6 19% 22,1% 20,9% 20,9% 19,8% 20,4%
Baixa intensitat de treball7 8,8% 15,4% 12% 17,1% 10,8% 15,7%
Privació material severa8 6,7% 6,4% 6,3% 7,1% 6,1% 6,2%
Font: IDESCAT
3.3
Estructura productiva
Catalunya presenta una estructura productiva força terciaritzada, amb un sector serveis que l’any 2015 representa el 68,74% del PIB català. Dins el sector serveis, destaca el pes del comerç, l’hoteleria, les finances i altres serveis, que de manera agregada suposen gairebé el 56% del PIB de Catalunya. També tenen un pes destacat l’Administració pública, l’educació, la sanitat i els serveis socials, que suposen gairebé el 13%.
La terciarització de l’estructura productiva catalana cada cop és més destacada, ja que el sector serveis està incrementant any rere any el seu pes sobre el PIB català. En els darrers anys, i a diferència de la resta de sectors, el sector serveis presenta variacions interanuals positives, de manera que s’incrementa el volum de PIB generat pel sector (per exemple, l’any 2015 el volum generat va incrementar un 3,6% respecte l’any 2014). Val a dir que aquesta tendència a la terciarització es reprodueix tant al conjunt de l’Estat Espanyol com al de la UE.
El sector industrial representa el 18,03% del PIB generat a Catalunya. L’activitat industrial a Catalunya es situa clarament per sobre de la mitjana espanyola, característica que constitueix un tret distintiu de l’economia catalana. Dins del sector de la indústria, és la manufacturera la que concentra una major proporció d’activitat, arribant a significar el 85,37% del total del PIB industrial i el 15,39% del total del PIB català.
Malgrat la continuada tendència a la baixa de l’activitat industrial des dels primers anys del segle XXI (quan el PIB industrial suposava aproximadament el 24% del PIB total), s’observa certa estabilització coincidint amb la crisi econòmica, i en els darrers anys fins i tot s’ha produït un lleuger increment del pes del sector en l’economia catalana.
5 La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) és un indicador que recull la proporció de població
que es troba en situació de risc de pobresa, de privació material severa, o que viu en llars amb intensitat de treball molt baixa.
6 La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que estan per sota del llindar de pobresa.
7
La intensitat de treball de la llar es calcula dividint la suma total de mesos treballats pels membres en edat activa de la llar per la suma total dels mesos en que aquests membres de la llar poden treballar durant l'any anterior a l'enquesta. Les llars amb intensitat de treball molt baixa són les que se situen en valors iguals o inferiors a 0,20.
8
11
El PIB que genera la construcció suposa el 4,30% del total de Catalunya. Al llarg dels primers anys del segle XXI la construcció va tenir un creixement força destacat, però arran de l’esclat de la crisi econòmica, precisament causada en gran mesura per la bombolla immobiliària, el sector ha patit una caiguda, passant de representar el 10,50% del PIB català l’any 2007 al ja mencionat 4,30% l’any 2015. La construcció és, doncs, el sector on la crisi ha tingut un major impacte, tot i que cal apuntar que en els darrers anys la caiguda del sector s’ha mitigat i, fins i tot, entre els anys 2014 i 2015 es detecta un increment interanual en el volum d’activitat econòmica generada (increment del 3,4% entre aquests anys).
El sector primari és el que té una menor presència a Catalunya, ja que significa menys de l’1% del PIB català. Tot i que hi ha hagut importants variacions interanuals en l’activitat generada per l’agricultura i la ramaderia (per exemple, un increment del 5,9% entre els anys 2013 i 2014), el pes del sector primari sobre el PIB català s’ha mantingut relativament estable en els anys que corresponen al segle XXI.
A Catalunya els impostos nets sobre productes representen el 8,08% del PIB català. Tot i que el volum generat pels impostos ha estat fluctuant (s’observen variacions interanuals tant positives com negatives al llarg del segle XXI), en els darrers anys la participació dels impostos en el PIB català ha tingut una tendència creixent, de manera que el seu pes sobre el PIB s’ha anat incrementant (ha passat de representar el 5,99% del PIB l’any 2009 a significar el 8,08% l’any 2015).
Gràfic 4. Distribució del PIB a Catalunya per sectors d’activitat (2015)
Font: elaboració pròpia a partir d’Indicadors d’estructura econòmica 2015. IDESCAT 0,85% 18,03% 4,30% 68,74% 8,08% Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indústria Construcció Serveis
12
Taula 3. Evolució del PIB a Catalunya per sectors d’activitat (2013 - 2015)
Font: Indicadors d’estructura econòmica 2015. IDESCAT
L’any 2016, el Govern de la Generalitat, juntament amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, va impulsar la creació de la Taula del Pacte Nacional per la Indústria (PNI) amb l’objectiu de potenciar el creixement de la indústria catalana. El 27 d’octubre es constituïa la Taula del Pacte Nacional per a la Indústria, formada pel membres del Departament d’Empresa i Coneixement, i del Departament competent en matèria d’Ocupació, CCOO, UGT de Catalunya, PIMEC, Foment del Treball, FEPIME, Eurecat (centres tecnològics), Col·legits d’Economistes, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, Col·legi d’Enginyers Superiors Industrials, els Grups parlamentaris, les entitats municipalistes (l’FMC i l’ACM), Universitats catalanes (UB, UAB, i UPC). En aquest sentit, les mesures del Pacte Nacional per la Indústria relatives als continguts o matèries de les que s’ocupa el PDPO quedaran assumides pel Pla.
La metodologia de treball s’ha centrat en els següents àmbits: la competitivitat empresarial, el finançament, la indústria 4.0, la formació, les infraestructures i energia i la sostenibilitat i economia circular.
Pel que fa a la formació, l’objectiu que es planteja en el PNI és millorar la capacitació de treballadors per mitjà d’una formació professional, una formació contínua i de l’emprenedoria i una formació universitària que donin resposta, de qualitat i flexible, a les necessitats de les empreses i de la societat, així com al canvi tecnològic i dels models de producció.
En l’actual context de transformació tecnològica i digitalització, la formació esdevé un element clau. Sense les capacitats, els coneixements i les competències que calen, no són possibles les solucions tecnològiques per augmentar la competitivitat i la productivitat. La formació és el camí per promoure el canvi, per fer possible la innovació i per informar l’empresa de les evolucions de l’entorn i de les oportunitats i les amenaces que aquesta innovació ens ofereix.
Valor en preus corrents
(milions d’euros) Variació en volum (%)
2013 2014 2015 2013 2014 2015
PIB 203.241 206.776 214.927 -1,1 2 3,4
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 1.951 1.948 1.831 5,5 5,9 -1,2 Indústria 36.891 37.534 38.754 -2,7 1,5 2,7 Indústria manufacturera 31.058 31.923 33.087 0,1 2,1 2,5 Construcció 9.214 8.882 9.239 -9,8 -2,5 3,4 Serveis 139.562 142.273 147.740 0,1 2,5 3,6
Comerç, hoteleria, finances i altres serveis
112.823 115.293 119.892 0,8 3 4,1 Adm. pública, educació, sanitat i serveis
socials
26.739 26.980 27.848 -2,6 0,4 1,7
13
Per assolir aquest repte, el PNI es planteja les següents línies d’actuació:
Línia 1. Foment de la vocació industrial i emprenedora amb l’objectiu d’impulsar la
promoció social de la formació industrial i de la iniciativa emprenedora.
Línia 2. Formació professional amb la promoció de la formació professional, de qualitat i
flexible per facilitar la transició dels sistemes formatius a l’ocupació.
Línia 3. Formació contínua i de l’emprenedoria amb la promoció de la formació contínua per
tal que sigui un instrument rellevant per adaptar els coneixements i les habilitats professionals al canvi accelerat de les tecnologies i dels modes de producció.
Línia 4. Formació universitària per facilitar titulacions universitàries més adaptades a les necessitats de les empreses i uns lligams més estrets entre la innovació empresarial i la universitària.
3.4
Teixit empresarial
Després d’uns anys marcats pel descens del nombre d’empreses que operen a Catalunya, en els darrers anys s’observa una lleugera recuperació. Així, l’any 2015 el nombre d’empreses es va incrementar un 1,4% respecte l’any anterior, i l’any 2016 aquest increment interanual va arribar al 2%. Així, l’any 2016 es comptabilitzen fins a 606.512 empreses a Catalunya.
El sector serveis és el que concentra el major nombre d’empreses a Catalunya, ja que l’any 2016 les empreses que desenvolupen la seva activitat en aquest sector eren 495.635, representant el 81,71% del total d’empreses. Destaca el pes rellevant que té el comerç minorista (representa el 12,17% del total d’empreses a Catalunya i el 14,90% de les empreses del sector serveis) així com el comerç a l’engròs (7,46% del total i 9,13% de les empreses del sector serveis). Cal destacar que els serveis és l’únic sector que en els darrers anys està incrementant contínuament el nombre d’empreses (increment del 4,66% del nombre d’empreses entre 2014 i 2016).
L’any 2016 les empreses del sector industrial (36.568) representaven el 6,02% del total d’empreses catalanes. El pes del sector industrial sobre el PIB català representa el 18,03%, de manera que es pot afirmar que les empreses del sector de la indústria són les que generen un major valor afegit per unitat. Dins el sector industrial, les empreses més nombroses són les que realitzen la seva activitat en l’àmbit de la metal·lúrgia i productes metàl·lics (representen el 19,8% del total d’empreses industrials), seguides de les empreses del tèxtil, la confecció el cuir i el calçat (representen el 12% d’empreses industrials). Tot i que en els darrers anys s’observa un lleuger increment del pes del sector industrial sobre el PIB català, el nombre d’empreses d’aquest sector es va reduint any rere any (disminució del 3,71% entre 2014 i 2016).
14
increment del 0,6% en el nombre d’empreses de la construcció, fet que pot apuntar a una recuperació del sector.
Pel que fa a la grandària de les empreses, una primera dada a destacar és l’important predomini de les microempreses (empreses amb menys de 10 persones assalariades) a Catalunya. Efectivament, segons dades de l’I IDESCAT, l’any 2016 gairebé el 57% de les empreses (344.815 empreses) no tenien persones assalariades i aproximadament el 38% (229.644 empreses) en tenien menys de 10. Les empreses d’entre 10 i 49 persones treballadores (24.597 empreses) signifiquen el 4% del total, mentre que les empreses d’entre 50 i 199 persones assalariades representen poc més del 0,5% del total. Les empreses de més de 200 persones treballadores (2.220 empreses) encara tenen una presència menys important i no representen ni el 0,5% del total.
Quant a l’evolució de les empreses segons la seva grandària, cal destacar que des de 2014 s’observa una tendència a l’alça en totes les categories excepte en el cas de les empreses d’entre 1 i 9 treballadors/es, que està patint un molt lleuger descens. Així, entre 2015 i 2016 hi ha hagut un increment del 3,4% en el nombre d’empreses sense persones assalariades, i del 4,2% tant en el cas de les empreses d’entre 10 i 49 persones treballadores com en el de les que compten amb entre 50 i 199 persones assalariades. En el cas de les empreses amb més de 200 persones treballadores l’increment ha estat menor, situant-se en l’1,4%. El descens del nombre d’empreses d’entre 1 i 9 persones assalariades ha estat del -0.3% entre 2015 i 2016.
Taula 4. Empreses per grandària (2016)
Valor 2016 Variació 2015-2016
Nº % Nº %
Sense persones assalariades 344.815 56,8% 11.372 3,4%
1-9 persones assalariades 229.644 37,9% -592 -0,3%
10-49 persones assalariades 24.597 4% 994 4,2%
50-199 persones assalariades 5.236 0,9 209 4,2%
200 o més persones assalariades 2.220 0,4 31 1,4%
Total 606.512 100% 12.014 2%
Font: Indicadors d’estructura econòmica 2016. IDESCAT
A Catalunya, l’any 2016 hi ha 80,62 empreses per cada 1000 habitants. Tot i que en els darrers anys hi ha un lleuger descens d’aquest índex, Catalunya continua presentant uns valors netament per sobre dels que es donen al conjunt de l’Estat espanyol (l’any 2016 l’índex espanyol d’empreses per cada 1000 habitants és de 69,51), fet que evidencia un major dinamisme empresarial català.
15
3.5
Mercat de treball
a. Població activa
Es calcula que al tercer trimestre de 2016 la població activa a Catalunya era d’unes 3.776.500 persones, de les quals aproximadament el 52,5% eren homes i el 47,5% dones. El major volum de població activa es concentra en la franja d’edat d’entre 35 i 44 anys, amb 1.160.500 persones que representen el 30,7% del total, seguida per la franja d’edat d’entre 45 i 54 anys, amb 966.000 persones que signifiquen el 25,6%. Per la seva banda, la població activa d’entre 25 i 34 anys representa el 20,6% del total, i els/les majors de 55 anys el 15,7%, mentre que la població activa d’entre 16 i 24 anys representa només el 7,4% del total.
Analitzant la població activa segons sector d’activitat, s’observa que el sector serveis és el que té un major pes, ja que el 67,2% (2.538.000 persones) de la població activa s’emmarca en el aquest sector. El segon sector amb un major volum de població activa és la indústria, amb el 16,2% del total (612.400 persones), seguit de la construcció, amb el 5,5% del total (207.900 persones). La població activa emmarcada dins la categoria de No classificable (359.100 persones) representa el 9,5% del total. Cal apuntar que el sector primari té un pes molt marginal pel que fa a la població activa (les persones actives d’aquest sector representen només l’1,6% del total).
Al llarg dels anys de crisi econòmica el volum de població activa s’ha reduït considerablement:entre 2008 i 2016 el volum de població activa s’ha reduït en gairebé 157.000 persones, xifra que suposa una reducció d’ aproximadament el 4%. Amb tot, és important apuntar que aquesta tendència a la baixa s’està modificant en els darrers trimestres, on es detecta cert estancament i, fins i tot, un lleuger increment.
Gràfic 5. Evolució de la Població activa (2008-2016) 9
Font: Observatori del Treball i Model Productiu
16
b. Població ocupada
Amb tot, cal tenir en compte que no tota la població activa està ocupada. Així, el tercer trimestre de 2016 la població ocupada a Catalunya era de 3.223.900 persones treballadores, de les que un 52,9% eren homes i un 47,1% eren dones.
La crisi econòmica ha tingut un impacte força negatiu sobre l’ocupació, provocant una notable disminució del nombre de persones ocupades. Així, tot i que des de 2014 es detecta una lleugera tendència a incrementar el nombre de persones ocupades, el tercer trimestre de 2016 hi ha unes 263.000 persones ocupades menys que el mateix període de 2008 (descens del 10,12%). La pèrdua d’ocupació, però, ha afectat de manera molt més acusada als homes que a les dones, ja que mentre que en el període 2008-2016 els homes ocupats s’han reduït en un 14,9% en el cas de les dones aquesta reducció ha estat només del 4%.
Atenent les dades de l’EPA, el tercer trimestre de 2016 la taxa d’ocupació catalana era del 52,9%. Degut a la crisi econòmica, entre 2008 i 2013 es va produir un important descens de la taxa d’ocupació (es va passar d’una taxa del 58,3% el tercer trimestre de 2008 a una del 49,2% el mateix trimestre de 2013), però cal apuntar que es detecta una lleugera recuperació a partir d’aquest any. Per gènere, s’observa que la taxa d’ocupació és netament superior en el cas dels homes (57,7%) que en el de les dones (48,4%). Cal dir, que tot i que els homes presenten permanentment una major taxa d’ocupació, la reducció d’aquesta taxa ha estat més notòria entre aquests que entre les dones. Per un altre costat, segons la metodologia d’EUROSTAT i els indicadors establerts en l’Estratègia Europa 2020, a Catalunya l’any 2015 la taxa d’ocupació calculada per a la franja de 20 a 64 anys era del 67,7%. Aquesta xifra era superior a la del conjunt de l’Estat espanyol, que tot just arriba al 62%, però inferior a la mitjana europea (UE 28), que es situava en el 70%.
17
Gràfic 6. Evolució de la taxa d’ocupació de la població d’entre 20 i 64 anys (2007-2015)
Font: elaboració pròpia a partir d’EUROSTAT
Segons dades d’EUROSTAT, la taxa d’ocupació masculina a Catalunya era del 72,4%, percentatge netament superior al del conjunt d’Espanya (67,6%), però inferior al del conjunt de la UE (75,8%). La taxa d’ocupació masculina va patir un molt important retrocés durant els primers anys de la crisi (entre 2007 i 2013 hi va haver un descens de més de 17 punts percentuals), però en els darrers anys es detecta un lleuger increment (5 punts entre 2013 i 2015). A nivell europeu i del conjunt de l’Estat espanyol es reprodueix la mateixa tendència.
Per la seva banda, les dades d’EUROSTAT mostren que la taxa d’ocupació femenina és del 63%, xifra superior a la del conjunt de l’Estat (56,4%) i lleugerament inferior a la del conjunt europeu (64,2%). Tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i la UE la taxa d’ocupació femenina és clarament inferior a la masculina. L’evolució de la taxa d’ocupació femenina des de l’inici de la crisi econòmica ha estat similar a l’evolució de la taxa masculina, amb un descens durant els primers anys de la crisi i una lleugera recuperació en els darrers anys; amb tot, les fluctuacions no són tan acusades, i en termes generals, hi ha hagut una menor caiguda que en el cas de la taxa masculina, de manera que la distància entre una taxa i l’altra s’ha reduït en gairebé 10 punts. La major caiguda de l’ocupació entre els homes es deu, en bona mesura, a l’efecte de la pèrdua d’ocupació en la construcció, sector eminentment masculí.
Les dades recopilades per l’IDESCAT per al tercer trimestre de 2016 mostren que, per sectors d’activitat, el 74,6% de les persones estan ocupades en el sector serveis, el 17,9% en la indústria, el 5,9% en la construcció i l’1,6% en el sector primari. Cal dir que s’observen diferències importants en la distribució de les persones treballadores en funció del sexe: mentre que el pes del sector serveis en l’ocupació de les dones és molt més elevat que la mitjana (més del 87,3% de les dones ocupades ho estan en el sector serveis, per un 63,2% dels homes), en el cas de la indústria l’ocupació és eminentment masculina (un 24,3% dels homes estan ocupats en aquest sector, per només un 10,7% de les dones). També hi ha una major masculinització de l’ocupació en els sectors de la construcció (10,2% dels homes i 1,2% de les dones) i l’agricultura (2,3% dels homes i 0,8% de les dones).
18
La crisi econòmica ha tingut impacte sobre la distribució de la població ocupada per sector d’activitat econòmica. Així, mentre que el pes del sector serveis s’ha incrementat (entre 2008 i 2016 l’ocupació en aquest sector ha sumat unes 35.500 persones, un 1,5%), en el cas de la construcció hi ha hagut un important descens (reducció de 199.300 persones, un 50,6%). La caiguda també ha estat destacada en la indústria (descens de 185.100 persones, que suposa una reducció del 24,3% entre 2008 i 2016) i en l’agricultura (reducció d’unes 11.200 persones treballadores, un 18%). Tot plegat ha provocat que el pes del sector serveis en l’ocupació catalana s’hagi incrementat, consolidant així el procés de terciarització de l’economia catalana.
Gràfic 7. Comparativa ocupació per sectors anys 2008 i 2016
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
c. Població en situació d’atur i taxa d’atur
Segons l’EPA, el tercer trimestre de 2016 la població en situació d’atur a Catalunya ascendeix fins a 552.500 persones, de les que un 59,19% són homes i un 50,1% són dones. La taxa d’atur a Catalunya es situa en el 14,63%, percentatge inferior al que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol (18,91%). Cal indicar que tant a nivell català com espanyol des del 2013 hi ha una tendència a la reducció de la taxa d’atur. Cal destacar que tant a nivell català com a nivell de l’Estat espanyol la taxa d’atur femenina (15,43% i 20,66% respectivament) és superior a la masculina (13,91% a Catalunya i 17,39% a Espanya).
Si es prenen en consideració les dades calculades per l’EUROSTAT, la taxa d’atur a Catalunya calculada per la població major de 15 anys el 2015 (darrer any del que es disposa de dades) és del 18,6%, xifra netament inferior a la del conjunt espanyol (22,1%) però molt per sobre de la mitjana europea (9,4%). En tots els àmbits territorials hi va haver un increment de la taxa d’atur entre els anys 2007 i 2013, però a partir d’aquest any hi ha una tendència a la baixa. Per sexes, la taxa d’atur
19
femenina és del 19,4%, mentre que la masculina és del 17,8%. En tots els àmbits territorials la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes.
Gràfic 8. Evolució taxa d’atur de la població major de 15 anys (EUROSTAt 2007 - 2015)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EUROSTAT
Analitzant l’atur per franges d’edat segons les dades de l’EPA, s’observa que el tercer trimestre de 2016 gairebé el 50% (en concret, el 48%) de les persones desocupades s’inclouen dins la franja d’edat d’entre 25 i 44 anys. Per la seva banda, l’atur juvenil en aquest cas, (persones d’entre 16 i 24 anys) representa el 16,3%, i el de les persones majors de 45 anys el 35,7%. És important senyalar que en els darrers anys està incrementant el percentatge de persones desocupades que representen les majors de 45 anys (entre els anys 2013 i 2016 el percentatge ha augmentat en més de 7 punts).
Gràfic 9. Població en situació d’atur per grups d’edat (EPA 3T 2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA tercer trimestre 2016
0 5 10 15 20 25 30 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Catalunya Espanya UE 28 16,3% 48% 35,7%
20
El major gruix de població en situació d’atur compta amb algun tipus d’estudis secundaris (60,2%), sent el segon grup més nombrós el corresponent a les persones desocupades amb estudis superiors (23,3%). Per la seva banda, les persones en situació d’atur amb estudis primaris suposen el 15,5% del total, i les persones analfabetes representen només el 1% del total de persones desocupades.
Gràfic 10. Població en situació d’atur per nivell d’estudis (EPA 3T 2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA tercer trimestre 2016
Segons dades de l’EPA, el tercer trimestre de 2016 a Catalunya hi ha fins a 359.100 persones desocupades (representen el 65% del total de persones en situació d’atur) que busquen la primera, ocupació o que han deixat el seu treball fa més d’un any. El sector que concentra un major atur és serveis, que amb 134.000 persones desocupades representa el 24% del total de l’atur català. Per la seva banda, la indústria concentra el 6% de les persones en situació d’atur i la construcció el 3%, mentre que el sector primari representa un molt marginal 2% del total de persones desocupades. Cal destacar que després d’una tendència a l’alça, des de l’any 2013 tots els sectors estan reduint el nombre de persones en situació d’atur.
Per tal de comptar amb un coneixement més acurat sobre l’atur, a banda de les dades obtingudes a partir de l’explotació de l’Enquesta de Població Activa (EPA), resulta interessant analitzar l’atur registrat, és a dir, el nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades a les Oficines de Treball de la Generalitat o del Servei Públic d'Ocupació Estatal.
Segons dades de l’IDESCAT, la mitjana de l’atur registrat a Catalunya el 2016 va ser de 470.605,2 persones. D’aquestes, el 45,8% eren homes (215.713,5 homes) i el 54,2% eren dones (254.891,7 dones). En aquest sentit, queda patent una major feminització de l’atur a Catalunya, aspecte que també queda reflectit en les dades obtingudes a partir de l’EPA.
1,0%
15,5%
60,2% 23,3%
21
Pel que fa a l’evolució de l’atur registrat, després d’uns increments molt importants durant els primers anys de la crisi econòmica, que van tenir el seu punt àlgid el 2013 (quan l’atur registrat va arribar a les 637.294,8 persones), es detecta una clara tendència a la baixa. Tot i això, les xifres actuals encara estan molt lluny de les xifres que es donaven abans de l’esclat de la crisi econòmica.
Gràfic 11. Evolució de l’atur registrat a Catalunya (2005-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
Un aspecte a destacar és que es detecta una important correlació entre atur registrat i edat: a major edat, major atur registrat. Efectivament, el nombre de persones en situació d’atur s’incrementa en les franges d’edat superiors. De fet, gairebé el 40% de l’atur registrat es concentra en les edats superiors als 50 anys, mentre que l’atur registrat en les edats de fins a 29 anys tot just suposa el 13,7% del total de l’atur registrat. Entre els motius que poden explicar aquesta situació hi ha el fet de que les persones joves disposen de més eines i recursos (especialment internet), per trobar feina pel seu compte sense acudir als servies públics d’ocupació; també cal tenir en compte que una part de les persones joves que es troben sense feina opten per marxar a l’estranger, fet que no és tan habitual entre les persones de més edat.
Resulta interessant destacar que, tot i que en el global les dones són més nombroses que els homes, el nombre d’homes és superior al de dones fins a la franja dels 24 anys. Això s’explica pel fet de que les dones acostumen a accedir al mercat laboral a edats més avançades que els homes (generalment per motius d’estudis) i, per tant, també requereixen dels serveis públics d’ocupació més tard.
0,00 100.000,00 200.000,00 300.000,00 400.000,00 500.000,00 600.000,00 700.000,00 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016
22
Gràfic 12. Atur registrat per sexe i edat a Catalunya (2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
Tal com era de preveure tenint en compte l’estructura econòmica del país, el sector serveis és el que concentra un major atur registrat: el 68,2% de les persones registrades en els serveis públics d’ocupació s’emmarquen dins d’aquest sector. El segon sector amb un major atur registrat és la indústria (representa el 12,6% del total de l’atur registrat), seguit a poca distancia per la construcció (10,2%); el sector agrari té un pes molt marginal, ja que tot just representa el 2,5 de l’atur registrat. Per la seva banda, les persones registrades als serveis públics d’ocupació que no tenien ocupació anterior representen el 6,4% del total.
Gràfic 13. Atur registrat per sectors d’activitat a Catalunya (2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 80000 De 16 a 19 anys De 20 a 24 anys De 25 a 29 anys De 30 a 34 anys De 35 a 39 anys De 40 a 44 anys De 45 a 49 anys De 50 a 54 anys De 55 a 59 anys De 60 anys i més Homes Dones 2,5% 12,6% 10,2% 68,2% 6,4%
23
Pel que fa l’evolució de l’atur registrat per sector d’activitat, s’observa una tendència similar en tots els sectors, amb un increment de l’atur durant els primers anys de la crisi econòmica i una tendència a la baixa a partir de l’any 2013. Val a dir que tot i que en termes absoluts el sector serveis és on hi ha un major descens (es considera normal tenint en compte que és el sector amb major ocupació), en termes relatius els sectors que estan tenint una més gran caiguda de l’atur registrat són la indústria (descens del 48% entre 2013 i 2016) i la construcció (descens del 37%).
Gràfic 14. Evolució de l’atur registrat per sectors d’activitat a Catalunya (2005-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT
d. Afiliació a la Seguretat Social
L’any 2016 es va tancar amb un total de 3.189.437 afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya. Aquesta xifra representa un increment del 3,9% respecte l’any anterior, percentatge lleugerament superior a l’increment que es dóna pel conjunt de l’Estat espanyol, que ha estat del 3,1%. Amb tot, cal apuntar que les dinàmiques d’afiliació a Catalunya i al conjunt d’Espanya són força similar.
És important destacar que al llarg dels anys es reprodueix el mateix patró (tant a Catalunya com a Espanya) respecte a les xifres d’afiliació a la Seguretat Social: els mesos d’agost i de gener hi ha una important reducció del nombre de persones afiliades, mentre que és en els mesos compresos entre febrer i juliol quan hi ha un major nombre d’afliacions.
Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social en funció del règim, la major part de les afiliacions corresponen al Règim General (representen el 82,7%). Dins del Règim General, la gran majoria de les persones afiliades ho estan dins de la categoria General (representen el 96,6% de les afiliacions al Règim General i el 79,9 del total d’afiliacions), mentre que les afiliacions al Règim Especial de la Llar i l’Agrari tenen un pes molt inferior (2,6% i 0,8% de l’afiliació al Règim General respectivament). Per la seva banda, l’afiliació al Règim Especial dels Autònoms representa el 17,1% del total d’afiliacions,
0,00 50.000,00 100.000,00 150.000,00 200.000,00 250.000,00 300.000,00 350.000,00 400.000,00 450.000,00 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 Agricultura Indústria Construcció Serveis
24
mentre que els Règims especials del Mar i el del Carbó tenen una presència molt reduïda (especialment en el cas del Carbó, que és gairebé inexistent.).
Segons dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu, el 2016 hi ha hagut un augment de les afiliacions en tots els Règims, destacant els notoris increments que s’han produït en el Règim General (que s’ha incrementat un 4,5% interanual) i el Règim Especial del Mar (increment del 7,7%).
Pel que fa a la distribució de les afiliacions a la Seguretat Social segons sectors d’activitat, les dades recopilades per l’IDESCAT indiquen que el desembre de 2016 el sector serveis representa el 78,2% del total d’afiliacions. La indústria és el segon sector amb una major quantitat de persones afiliades a la Seguretat Social (el 14,5% del total), mentre que en el cas de la construcció les afiliacions són molt inferiors (5,6% del total); per la seva banda, l’agricultura té un pes molt marginal en l’afiliació a la seguretat social, ja que tot just arria a representar l’1,7%. Val a dir que en els darrers anys el sector serveis és l’únic que mostra una tendència a l’alça pel que fa al número d’afiliats, mentre que en la resta de sectors hi ha una major fluctuació, amb increments i descensos constants en el número de persones afiliades.
e. Ocupació per compte propi
Segons dades de l’EPA, el quart trimestre de 2016 a Catalunya la població ocupada per compte propi és de 536.400 persones. La crisi econòmica va suposar una notable reducció del nombre de persones ocupades per compte propi (entre 2007 i 2012 aquest nombre es va reduir en unes 115.000 persones), però des de l’any 2013 s’està produint una lleugera recuperació, tot i que encara no s’han assolit els nivells anteriors a la crisi econòmica.
Les persones treballadores per compte propi a Catalunya representen el 16,8% del total de persones ocupades. Tot i que tradicionalment l’ocupació per compte propi ha tingut una menor presència a Catalunya que al conjunt de l’Estat espanyol, cal dir que en els darrers anys les xifres dels dos àmbits territorials s’estan igualant. La pràctica totalitat de les persones ocupades per compte propi a Catalunya són treballadores independents, empresàries o membres d'una cooperativa, i només en una proporció molt petita es dóna el treball en ajut familiar (excepte en les dones del sector agrícola).
A Catalunya, l’ocupació per compte propi és més comuna entre la població masculina (20,5%) que entre la femenina (12,3%); aquesta major masculinització del treball per compte propi també es reprodueix a nivell de l’Estat espanyol. Cal dir que el percentatge de persones ocupades que treballen per compte propi està incrementant any rere any, tant entre els homes com entre les dones. Per la seva banda, la franja d’edat que concentra un major nombre de persones treballadores per compte propi és la d’entre 25 i 44 anys, que aglutina el 43% del total de persones ocupades per compte propi, mentre que la menor proporció de persones treballadores per compte propi es dóna entre els 16 i els 24 anys
25
proporció de persones ocupades per compte propi és el de l’agricultura (de fet, aquesta forma d’ocupació és la majoritària en el sector ja que suposa el 52% del total de l’ocupació agrícola). Per contra, el sector amb una menor proporció de persones treballadores per compte propi és la indústria, on el percentatge es redueix fins al 7,6%. Per la seva banda, en el sector de la construcció el percentatge de persones ocupades per compte propi és del 33,8%. La distribució de l’ocupació per compte propi per sectors d’activitat a Catalunya és similar a la que es dóna al conjunt de l’Estat. Si s’analitzen les dades d’afiliació a la Seguretat Social en el Règim d’Autònoms, s’observa que el 2016 es va tancar amb un total de 546.348 afiliats, xifra que representa el 17,1% del total d’afiliacions a la seguretat social.
Amb l'objectiu de conèixer l'activitat emprenedora i la seva evolució, l'Observatori Internacional GEM (Global Entrepreneurship Monitor) elabora la taxa d'activitat emprenedora (TEA). Aquest indicador mesura el percentatge de població adulta (entre 18 i 64 anys) involucrada en el procés de creació d'empreses i que posseeix una part del capital. Segons el darrer Informe executiu del projecte GEM, a Catalunya l’any 2015 la TEA va ser del 6,42%. Tot i que aquesta xifra és un 1,1 punts inferiors al 2014, continua estant per sobre de la TEA del conjunt de l’Estat espanyol (5,7%). L'anàlisi de gènere mostra una major taxa d'activitat emprenedora entre la població masculina (9,1%) que entre la femenina (5,9).
Taula 5. Taxa d’activitat emprenedora (TEA) a Catalunya i Espanya (2015)
Catalunya Espanya
TEA 6,4 5,7
TEA Dones 5,9 4,6
TEA Homes 9,1 6,4
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del GEM 2015
f. Demandes d’ocupació
Les dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu indiquen que, a desembre de 2016, el nombre de persones demandants d’ocupació ascendia fins als 574.088 persones, de les quals un 46% (264.987) eren homes i un 54% (309.101) dones. Si es considera només les persones demandants d’ocupació que no estan ocupades, la xifra es situa en les 472.900 persones, amb un repartiment per gènere idèntic al que es dóna pel conjunt de demandants d’ocupació.
26
Gràfic 15. Evolució de les demandes d’ocupació a Catalunya (2012-2016)
Font: Observatori del Treball i Model Productiu
Cal tenir en compte, però, que aquesta reducció del nombre de persones demandants no s’explica només perquè trobin feina, sinó que també n’hi ha una part que opten per abandonar la demanda perquè no veuen possible trobar feina, és el que es coneix com a “efecte desànim”.
Analitzant les demandes d’ocupació s’observa que hi ha una important correlació entre la demanda d’ocupació i l’edat: a mesura que avança l’edat, el nombre de persones demandants d’ocupació s’incrementa. Això significa que la major part dels demandants d’ocupació tenen edats avançades, mentre que entre els joves hi ha menys demandes d’ocupació.
Pel que fa a la durada de la demanda, les dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu mostren certa polarització: el 34% de les demandes d’ocupació són de durada inferior als 3 mesos, i el 26% són de durada superior als 24 mesos (així doncs, entre les dues categories sumen el 60% del total de demandes d’ocupació).
Passant a analitzar les demandes d’ocupació per sector d’activitat, tal com era de preveure tenint en compte l’estructura econòmica catalana, el principal gruix de persones demandats d’ocupació s’emmarca en el sector serveis (representa el 70,4% del total de demandes d’ocupació). Per la seva banda, les demandes d’ocupació en el sector industrial i el de la construcció són molt menors (representen el 12%% i el 8,7% respectivament), mentre que el sector agrari té una presència molt marginal (2,9%). Finalment, les persones demandants d’ocupació sense ocupació anterior suposen el 6% del total. 0 100000 200000 300000 400000 500000 600000 700000 800000 900000 2012 2013 2014 2015 2016
27
Taula 6. Perfil de les demandes d’ocupació (desembre 2016)
Valor Variació interanual
Nº % Nº % Total 574088 100% -72.802 -11,25% Per sexe Home 264987 46,2% -42.254 -13,75% Dona 309101 53,8% -30.548 -8,99% Per edat Menors de 20 11104 1,9% -689 -5,84% De 20 a 24 28866 5,0% -5.449 -15,88% De 25 a 29 41340 7,2% -6.711 -13,97% De 30 a 34 52563 9,2% -10.159 -16,20% De 35 a 39 66918 11,7% -13.450 -16,74% De 40 a 44 71229 12,4% -10.933 -13,31% De 45 a 49 73468 12,8% -10.383 -12,38% De 50 a 54 72022 12,5% -7.852 -9,83% De 55 a 59 84252 14,7% -8.114 -8,78% De 60 a 64 67349 11,7% 656 0,98% Més de 64 4977 0,9% 282 6,01%
Per durada de la demanda
Fins a 3 mesos 195068 34,0% -14.154 -6,77% De 3 a 6 mesos 79612 13,9% -9.618 -10,78% De 6 a 9 mesos 41804 7,3% -3.135 -6,98% De 9 a 12 mesos 31407 5,5% -8.396 -21,09% De 12 a 15 mesos 25109 4,4% -6.450 -20,44% De 15 a 18 mesos 20431 3,6% -2.474 -10,80% De 18 a 21 mesos 15126 2,6% -2.368 -13,54% De 21 a 24 mesos 15480 2,7% -3.144 -16,88% Més de 24 mesos 150051 26,1% -23.063 -13,32%
Per sector econòmic
Agricultura 16610 2,9% -2.297 -12,15%
Indústria 68612 12,0% -13.149 -16,08%
Construcció 50006 8,7% -11.732 -19,00%
Serveis 404298 70,4% -40.409 -9,09%
Sense ocupació anterior 34562 6,0% -5.215 -13,11%
28
g. Contractació laboral
Pel que fa a la contractació, segons dades del Departament de Treball, l’any 2016 es van formalitzar un total de 2.982.779 contractes. Cal destacar que en els darrers anys hi ha hagut un important increment del nombre de contractes formalitzats a Catalunya. Efectivament, entre 2011 i 2016 hi ha hagut un increment del 40% del nombre de contractes formalitzats (s’ha passat dels 2.137.449 contractes del 2011 als 2.982.779 de 2016).
Dels contractes formalitzats el 2016, només 376.034 (el 12,6% del total) eren contractes indefinits, mentre que 2.606.745 (el 87,4%) eren temporals. És important apuntar que en els darrers anys, en termes percentuals, l’increment del nombre de contractes indefinits ha estat molt superior a l’increment dels contractes temporals (increment del 61% i del 37%, respectivament), tenint en compte la gran davallada de la contractació indefinida produïda a partir de 2008.
Tot i aquest major increment percentual dels contractes indefinits, el nombre de contractes temporals continua sent molt superior (entre 2011 i 2016 el percentatge de contractes indefinits fluctua entre l’11% i el 13%, mentre que en el cas dels contractes temporals el percentatge fluctua entre el 89% i el 87%.)
Gràfic 16. Evolució de la contractació (2011-2016)
Font: Observatori del Treball i Model Productiu
Pel que fa a la modalitat del contracte, entre la contractació indefinida la modalitat més habitual són els contractes Ordinaris de temps indefinit (representen el 66.2% de la contractació indefinida i el 8,3% del total de la contractació), seguida a molta distància pels contractes Convertits en indefinits (31,7% de les contractacions indefinides i 3,9% del total de contractacions). Entre la contractació temporal la modalitat amb un major pes és la referent als contractes d’Eventuals circumstàncies de producció (representen el 47% dels contractes temporals i el 41,1% del total de contractes); Els
0 500000 1000000 1500000 2000000 2500000 3000000 3500000 2011 2012 2013 2014 2015 2016
29
contractes d’Obra i servei també son força nombrosos (el 37% dels contractes temporals són d’aquesta modalitat).
Taula 7. Contractació segons modalitat de contracte (2016)
Tipus
Modalitat Nº % tipus sobre de
contracte
% sobre total de
contractes
Indefinit
Ordinari temps indefinit 248.979 66,2% 8,3%
Foment de la contractació indefinida 7.258 1,9% 0,2%
Indefinit persones amb discapacitat 2.009 0,5% 0,1%
Convertits en indefinits 117.788 31,3% 3,9%
Total 376.034 100% 12,6%
Temporal
Obra o servei 966.862 37,0% 32,4%
Eventuals circumstàncies producció 1.227.067 47,0% 41,1%
Interinitat 378.332 14,5% 12,7%
Temporals bonificats persones amb discapacitat 4.134 0,2% 0,1%
Inserció 432 0,0% 0,0%
Relleu 3.397 0,1% 0,1%
Jubilació parcial 5.797 0,2% 0,2%
Substitució jubilació 64 anys 72 0,0% 0,0%
Pràctiques 17.868 0,7% 0,6%
Formació 2.784 0,1% 0,1%
Altres 3.779 0,1% 0,1%
Total 2.606.745 100% 87,4%
Total 2.982.779 - 100%
Font: Observatori del Treball i Model Productiu
30
Taula 8. Evolució de la contractació segons modalitat de contracte (2011-2016)
Valor Variació
Tipus Modalitat 2011 2016 Nº %
Indefinit
Ordinari temps indefinit 122.577 248.979 126.402 103%
Foment de la contractació indefinida 15.413 7.258 -8.155 -53%
Indefinit persones amb discapacitat 1.137 2.009 872 77%
Convertits en indefinits 93.741 117.788 24.047 26%
Total 232.638 376.034 143.166 61%
Temporal
Obra o servei 685.747 966.862 281.115 41%
Eventuals circumstàncies producció 853.963 1.227.067 373.104 44%
Interinitat 333.884 378.332 44.448 13%
Temporals bonificats persones amb discapacitat 2.697 4.134 1.437 53%
Inserció 180 432 252 140%
Relleu 3.593 3.397 -196 -5%
Jubilació parcial 4.854 5.797 943 19%
Substitució jubilació 64 anys 246 72 -174 -71%
Pràctiques 7.836 17.868 10.032 128%
Formació 6.846 2.784 -4.062 -59%
Altres 4.735 3.779 -956 -20%
Total 1.904.581 2.610.524 705.943 37%
Total 2.137.449 2.986.558 849.109 40%
Font: Observatori del Treball i Model Productiu
Dins de la contractació temporal, és important destacar que la major part dels contractes són de molt curta durada. Així, l’any 2016 aproximadament el 53% dels contractes temporals tenien una durada inferior als 3 mesos (el 41,2% dels contractes tenen una durada inferior a un mes i l’11,7% tenen una durada d’entre 1 i 3 mesos). Per contra, els contractes temporals d’una durada superior a un any representen només el 0,5% dels contractes temporals. Per la seva banda, els contractes temporals de durada indeterminada representen el 34,1% del total de contractes temporals.
Pel que fa al contracte de formació, cal tenir en compte que el 2012 la Llei 3/2012, de 6 de juliol va modificar el Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març que regulava el contracte de formació, i que aquest canvi normatiu incideix en la reducció d’aquesta modalitat de contractació entre 2011 i 2016.
31
Cal dir que tot i aquests increments, el pes relatiu dels contractes en funció de la durada es manté relativament estable en els darrers anys. On es detecta un canvi més sensible és en elscontractes de durada inferior al mes, que han passat de ser el 37,3% dels contractes temporals el 2011 a representar el 41,2% el 2016.
Taula 9. Pes relatiu dels contractes temporals segons durada del contracte (2011-2016)
<=1 >1 a <=3 >3 a <=6 >6 a <=12 >12 a <=18 >18 a <=24 >24 Indet. Total 2011 37,3% 12,9% 11,3% 3,3% 0,1% 0,1% 0,5% 34,6% 100% 2012 39,4% 12,1% 9,4% 3,1% 0,1% 0,1% 0,6% 35,2% 100% 2013 41,3% 11,8% 8,9% 3,1% 0,1% 0,1% 0,3% 34,4% 100% 2014 41,1% 11,5% 9,1% 3,1% 0,1% 0,1% 0,4% 34,6% 100% 2015 40,5% 11,8% 9,3% 3,1% 0,1% 0,1% 0,4% 34,8% 100% 2016 41,2% 11,7% 9,5% 3,0% 0,06% 0,10% 0,38% 34,1% 100%
Font: Observatori del Treball i Model Productiu
Pel que fa a la contractació en funció del gènere, cal dir que la contractació d’homes és sensiblement superior a la de dones (el 52,5% dels contractes van signar-los homes, mentre que el 47,5% van ser dones). Cal senyalar que aquesta major contractació d’homes és una constant en els darrers anys (només l’any 2012 es va produir una major contractació de dones que d’homes). El percentatge de contractes indefinits és força similar entre homes i dones (en ambdós casos es situa al voltant del 12% del total).
Atenent el número de contractacions, el sector que està creant major ocupació són els serveis, ja que l’any 2016 el 79,7% de les contractacions(2.378.916 contractes) han estat en aquest sector. Cal recordar, però, que és en aquest sector on també s’ha destruït més ocupació durant la crisi econòmica. La indústria és el segon sector amb un major nombre de contractacions (387.764 contracte, que representen el 13% del total), tot i que a molt distància dels serveis. Per la seva banda els contractes en la construcció representen el 4,5% del total, mentre que l’agricultura aquest percentatge baixa fins al 2,9%.
Gràfic 17. Contractacions pers sector d’activitat a Catalunya (2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i model Productiu 2,9%
13,0% 4,5%
79,7%
32
Cal apuntar que en tots els sectors hi ha un clar predomini de les contractacions temporals sobre les indefinides. En el cas del sector serveis els contractes temporals signifiquen el 87% dels contractes, mentre que en el cas de la indústria aquest percentatge puja fins al 89,3%. El sector de la construcció és el que compta amb una menor proporció de contractes temporals, tot i que la xifra continua sent força elevada (signifiquen el 85,1 dels contractes del sector); Per contra, en el sector agrícola és on hi ha una major contractació temporal, ja que aquest tipus de contractes suposen el 94,8% del total del sector.
En el període 2011-2016 tots els sectors han vist incrementar el nombre de contractacions excepte la construcció, on el nombre de contractacions ha patit un lleuger retrocés del -2,4%. El sector que presenta una evolució més favorable és el de la indústria, que ha tingut un increment de gairebé el 179% en aquest període. Per la seva banda, els increments de la contractació en l’agricultura i dels serveis també són força notoris (53,7% i 31,8% respectivament).
Val a dir que s’observen diferències importants pel que fa a l’evolució de les modalitats de contractació (temporals i indefinits) en funció del sector d’activitat. Així, mentre que en el cas de la indústria hi ha una clara tendència a reduir el pes dels contractes indefinits (l’any 2011 els contractes indefinits en el sector significaven el 20,2% dels contractes, mentre que l’any 2016 aquest percentatge es redueix fins al 10,7%), en el cas del sector serveis i de la construcció es detecta una molt lleugera tendència a l’alça (en el cas dels serveis els contractes indefinits passen de representar el 10,2% a representar el 13%; en la construcció passen de representar el 12,1% al 14,9%). Per la seva banda, en el sector agrícola es detecta certa estabilitat, i els contractes indefinits es situen permanentment al voltant del 5%.
Gràfic 18. Evolució de la contractació indefinida per sector d’activitat (2011-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu
5,9% 6,1% 5,2% 4,4% 4,5% 5,2% 20,2% 20,8% 19,1% 10,4% 10,0% 10,7% 12,1% 12,3% 11,7% 13,4% 13,5% 14,9% 10,2% 13,2% 10,4% 12,1% 12,4% 13,0% 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 2011 2012 2013 2014 2015 2016
33
De l’anàlisi de les dades recopilades per l’Observatori del Treball i Model Productiu referents a la contractació en funció de la grandària de l’empresa se n’extreu que el principal motor de contractació a Catalunya són les micro i petites empreses. Efectivament, l’any 2016 gairebé la meitat dels contractes (en concret el 48%) han estat formalitzats per aquest tipus d’empreses. Destaca l’important pes dels contractes signats per empreses d’entre 1 i 5 persones treballadores, que suposen el 16,7% (499.606 contractes) del total de contractes formalitzats a Catalunya. També destaca la contractació en empreses d’entre 11 i 25 persones treballadores, que suposa el 12,4% (370.546 contractes) del total.
Tot i que la micro i petita empresa és la que està generant més ocupació, cal dir que la tipologia d’empreses que van dur a terme un major nombre de contractacions van ser les empreses d’entre 101 i 500 persones treballadores, que van formalitzar fins a 634.839 contractes, el 21,3% del total de contractes.
A Catalunya el pes de les empreses de més de 500 persones treballadores és relativament reduït, tal com ho demostra el fet que la suma dels contractes formalitzats per aquestes empreses sigui del 20,5%.
Es detecta una correlació entre la grandària de l’empresa i la tipologia de contractes: com més petita és l’empresa, major proporció de contractes indefinits. Efectivament, les micro i petites empreses no només són les que generen un major nombre de contractacions, sinó que, a més, són les que formalitzen una major proporció de contractes indefinits. Així, en el cas del les empreses de menys de 5 persones treballadores els contractes indefinits suposen el 21,2% dels contractes formalitzats, i en les empreses d’entre 6 i 10 persones assalariades representen el 19,2%. Per contra, entre les empreses de més de 200 persones treballadores, la contractació indefinida és molt més testimonial (per exemple, en les empreses d’entre 5.001 i 10.000 persones treballadores els contractes indefinits suposen només el 3,8% dels contractes, i aquest percentatge només puja fins al 4,9% en el cas de les empreses d’entre 1.001 i 5.000 persones assalariades.
Gràfic 19. Contractació per grandària de l’empresa i tipus de contracte a Catalunya (2016)
