Projecte de llei de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.
PRINCIPALS MODIFICACIONS:
1. Avaluació ambiental de plans i programes
Només cal acudir a la legislació urbanística per veure quina és la regulació del procés d’avaluació ambiental. (La Llei 6/2009 d’avaluació de plans i programes remet directament a la legislació urbanística)
- Es manté l’informe urbanístic i territorial a incloure com a Annex al document de referència a emetre per l’òrgan ambiental en la fase d’Avanç de Pla.
- S’aprofita el tràmit en què l’òrgan ambiental es pronuncia sobre la memòria ambiental per facilitar a l’ens local competent un informe urbanístic i territorial sobre els aspectes de legalitat i de supralocalitat que es preveuen establir en l’aprovació definitiva, amb la finalitat que puguin ser tinguts en compte en l’aprovació provisional del Pla, agilitar la fase d’aprovació definitiva i resoldre possibles divergències.
2. Reserves per a habitatge amb protecció oficial
2.1 La Llei 7/2011, de mesures fiscals i financeres ha suprimit la reserva addicional del 10% del nou sostre residencial per a la nova tipologia d’habitatge concertat de Catalunya exigida en els POUM de municipis de més de 10.000 habitants i capitals de comarca. (Aquesta nova tipologia creada amb el Decret 152/2008 no va arribar a entrar en vigor per successives pròrrogues).
2.2. La nova llei determina que els plans d’ordenació urbanística municipal han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública sòl suficient per al compliment dels objectius definits a la memòria social.
Poden estar exempts, respectant sempre les determinacions que el planejament territorial i el planejament director urbanístic hagin pogut establir:
a) Municipis d’escassa complexitat urbanística que només distingeixin entre sòl urbà i sòl no urbanitzable.
b) Municipis de menys de 5.000 habitants que no siguin capitals de comarca i que compleixin els requisits següents:
- Els dos anys anteriors a l’aprovació inicial del pla es van atorgar menys de 5 llicències d’habitatges per cada mil habitants i any.
- El pla no permet més de 200 habitatges de nova implantació per al conjunt d’àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable.
2.3 Els plans d’ordenació urbanística municipal poden, mitjançant la corresponent modificació de planejament, acollir-se a l’exempció de l’obligació de reserves mínimes d’HPO
2.4 S’aclareix la no subjecció a reserves d’aquells sectors amb planejament urbanístic derivat i amb projecte de reparcel.lació definitivament aprovats quan el POUM els respecti. En aquest cas, regiran les determinacions del planejament aprovat..
3. Altres menors exigències per als municipis d’escassa complexitat urbanística de menys de 3.000 habitants (plans que només distingeixen entre sòl urbà i sòl no urbanitzable)
No és d’aplicació l’estàndard mínim del sistema d’espais lliures de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès per a ús residencial.
4. Simplificació de procediments o eliminació de condicionants en la tramitació del planejament urbanístic
4.1 S’habiliten els Plans directors urbanístics per delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal per a procedir a l’execució d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica
a) Classifiquen i qualifiquen sòl i comporten la determinació de sectors de sòl urbanitzable delimitat o sòl urbà no consolidat.
b) Estableixen l’ordenació detallada.
c) Els sectors d’interès supramunicipal s’han d’emplaçar en els àmbits d’interès territorial que preveuen els plans territorials i, si l’actuació no és prevista, la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya, ha de reconèixer l’interès territorial de l’actuació per poder tramitar el pla director.
d) L’adaptació dels POUM als Plans directors urbanístics no requereix, en cap cas, la seva revisió.
4.2 Es simplifica la tramitació de les modificacions dels PDU quan es refereixen a determinacions pròpies del planejament derivat, sotmetent-les directament a l’aprovació inicial amb audiència als ens locals simultàniament al tràmit d’informació pública.
4.3 En SUD, els POUM poden preveure l’ordenació detallada dels sectors a desenvolupar de manera immediata sense necessitat de tramitar el PP.
4.4 El termini d’audiència municipal dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats no tramitats pels ajuntaments afectats, es preveu que s’efectuï simultàniament amb el tràmit d’informació pública.
4.5 S’evita que els plans parcials restin sense efecte automàticament per la manca d’aprovació del projecte d’urbanització o de la garantia en un termini determinat.
a) S’elimina l’obligació de tramitar i aprovar el projecte d’urbanització com a requisit d’executivitat dels plans parcials urbanístics.
b) S’amplia el termini per a la constitució de la garantia de 3 mesos a 1 any i en el cas que no es constitueixi, l’administració ha de fer un requeriment, incomplert el qual, el pla parcial aprovat resta sense cap efecte.
4.6 Es modulen les reserves per a equipaments públics a preveure en els sectors d’ús residencial per els plans parcials. Serà el valor inferior resultant de les proporcions següents:
20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl per cada habitatge.
4.7 Es redueix el termini per al silenci positiu dels Textos Refosos, passant de 4 a 2 mesos en el cas dels POUMS, i les comissions territorials d’urbanisme poden facultar el director general competent en matèria d’urbanisme per a donar-hi conformitat i ordenar la seva publicació.
4.8 S’aclareix que la iniciativa privada no té dret a tràmit si presenta modificacions dels POUMS, però els ajuntaments poden assumir la iniciativa pública per a formular-les
4.9 S’elimina la possibilitat d’incrementar el percentatge de cessió de sòl amb aprofitament fins el 20% en modificacions del planejament general que incrementin l’aprofitament urbanístic.
a) En sòl urbà no consolidat, per tal de fomentar la remodelació i la renovació urbanes, el percentatge queda establert en el 10%, llevat que es produeixi un increment del sostre edificable, que s’estableix en el 15%.
b) En sòl urbanitzable, en canvi, s’estén l’aplicació del 15% per als nous àmbits de sòl urbanitzable, però només per aquells que es classifiquin mitjançant instruments de planejament urbanístic general, o les seves revisions i modificacions, que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor de la Llei. També aquest percentatge s’aplica a les modificacions del planejament general vigent que s’aprovin inicialment a partir de l’entrada en vigor de la llei i que incrementin el sostre edificable de sectors urbanitzables ja previstos.
4.10 Per tal de facilitar l’accés immediat al contingut dels instruments de planejament urbanístic, la publicació al DOGC dels acords d’aprovació definitiva dels plans aprovats per la Generalitat hauran d’incorporar un enllaç al Registre de planejament urbanístic de Catalunya que permeti la consulta telemàtica del pla.
4.11 S’habilita el conseller per a dictar ordres per a fixar criteris, homologar documents per tal de facilitar l’aplicació de la norma i reduir els acords de suspensió dels plans.
5. Per acotar les expropiacions per ministeri de la Llei Es podrà fer advertiment expropiatori en els terminis següents:
a) 2 anys des que s’hagi exhaurit el termini per iniciar el procediment d’expropiació dels terrenys reservats per a sistemes urbanístics.
b) 5 anys si no hi ha establert termini.
Des de l’advertiment expropiatori es pot presentar full d’apreuament: als 2 anys. Amb la presentació d’aquest full s’inicia l’expedient.
La valoració és la del moment d’inici. Es meriten interessos per demora si passen sis mesos des de la determinació del preu just i fins al pagament.
No s’aplica l’expropiació per ministeri de la llei:
a) Terrenys de SNU i SUND.
b) Terrenys SUD, si tenen una explotació rústica.
c) Terrenys que han obtingut autorització provisional.
d) Terrenys que tenen construccions o instal·lacions en ús susceptibles de ser utilitzades.
e) Terrenys destinats a sistemes generals que han de ser executats mitjançant projecte sectorial.
El còmput dels terminis dels expedients expropiatoris es poden suspendre per raó de la tramitació d’una figura de planejament urbanístic i si aquesta no determina l’expropiació dels terrenys i entra en vigor abans que el Jurat d’Expropiació de Catalunya fixi el preu just, els expedients expropiatoris iniciats per ministeri de la llei resten sense objecte.
S’estableix una moratòria acotada temporalment fins el 31 de desembre de 2013 per la qual restaran suspesos fins a aquesta data els expedients expropiatoris per ministeri de la llei que encara no hagin estat tramesos al Jurat d’Expropiació de Catalunya per a fixar el preu just.
6. Municipis sense POUM.
Avui, tots els municipis de Catalunya ja tenen Normes de planejament urbanístic redactades pel Departament, amb vigència transitòria de 4 anys. Ara s’atorga un termini addicional de 3 anys per a redactar el POUM i si no es tramita, el Departament podrà completar-les i donar-les-hi vigència indefinida.
7. Plans especials urbanístics
Es reforça la normativa vigent distingint amb major claredat entre plans especials urbanístics de desenvolupament i plans especials urbanístics autònoms definint amb major contundència les facultats d’aquests darrers per evitar qualsevol dubte sobre la seva capacitat per qualificar de sistema urbanístic, sigui de caràcter general o local, el sòl necessari per a la implantació d’infraestructures relatives al sistema de comunicacions o d’equipament comunitari.
Els plans especials de desenvolupament poden ser previstos o no previstos pel planejament territorial o urbanístic:
Previstos: han d’ajustar-se al pla que desenvolupen.
No previstos:
No poden alterar la classificació del sòl ni modificar els elements fonamentals de l’ l’estructura general.
Poden alterar altres determinacions del planejament general i establir les limitacions d’ús que siguin necessàries per assolir la seva finalitat.
Els plans especials autònoms:
Tenen les mateixes facultats que els plans especials no previstos.
Poden qualificar el sòl necessari per a la implantació de la infraestructura com a sistema urbanístic, de caràcter general o local.
No poden alterar la qualificació del sòl reservat per aquest planejament per a sistemes urbanístics generals.
8. En matèria d’obres i usos provisionals
S’amplien els usos i les obres provisionals admissibles:
En els edificis en règim de fora d’ordenació situats en el sòl urbà: s’admeten tots els usos de la zona urbanística en la qual estiguin inclosos els terrenys sempre que les obres no excedeixin de les pròpies del règim de provisionalitat i de fora d’ordenació.
S’admeten com a obres provisional les vinculades a activitats econòmiques preexistents.
9. En relació amb el compliment de la normativa d’accessibilitat.
9.1 Es concreten els requisits urbanístics que s’han de complir i justificar per procedir a la desafectació de sòls reservats a sistemes urbanístics o l’ocupació d’espais privats edificables per possibilitar la instal·lació de serveis comuns exigits per la legislació sectorial en edificacions preexistents, com ara els ascensor.
9.2 S’admeten entre les obres autoritzables en els edificis en règim de fora d’ordenació les obres destinades a facilitar l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
10. En matèria de gestió urbanística.
10.1 S’amplia fins a 3 anys el termini de vigència de les entitats urbanístiques col·laboradores ( fins ara d’1 any) emprant la mateixa fórmula que la Llei d’urbanitzacions amb dèficits, amb la finalitat de facilitar-ne i agilitar-ne la constitució definitiva.
10.2 S’aclareixen les exigències par a la inscripció al Registre de la Propietat dels projectes de reparcel·lació: és suficient la certificació de l’acord aprovatori i del pagament o consignació de
les indemnitzacions per a l’extinció dels drets dels titulars que no resultin adjudicataris de finques.
11. En matèria de patrimonis públics de sòl i d’habitatge
11.1 Els municipis podran decidir, en tots els supòsits, a quina finalitat concreta del patrimoni públic de sòl i d’habitatge volen destinar el producte obtingut de la venda dels béns corresponents a les cessions de sòl amb aprofitament.
11.2 La cessió gratuïta i l’alienació onerosa de béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge es pot adjudicar directament a favor d’una altra administració pública o entitat urbanística especial.
L’alienació onerosa es pot adjudicar també directament:
a) Als propietaris o propietàries de terrenys afectats per sistemes urbanístics públics, mitjançant permuta.
b) A favor de qualsevol subjecte, després d’haver-se efectuat licitació pública i quedar deserta.
11.3 S’especifiquen les possibles actuacions a emprendre per l’administració en cas d’incompliment de l’obligació de destinar els béns dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge transmesos a la finalitat establerta en el termini fixat.
11.4 S’especifica que els ingressos obtinguts mitjançant l’alienació i la gestió dels béns del patrimoni públic de sòl i d’habitatge també es poden destinar a administrar aquest patrimoni.
11.5 Es preveu el possible pagament als contractistes que executen actuacions vinculades a les finalitats dels patrimonis públics de sòl i d’habitatge, amb béns immobles integrants d’
aquests patrimonis.
12. En matèria de sòl no urbanitzable
12.1. S’admeten, mitjançant pla especial, les construccions destinades a l’activitat d’aparcament de caravanes, autocaravanes i remolcs tenda en àmbits autoritzats pel POUM i els usos per a activitats de restauració, artesanals, artístiques, equipaments o serveis comunitaris en les edificacions incloses en el corresponent Catàleg.
12.2 S’admeten com a possibles edificacions a incloure al Catàleg a l’efecte de llur reconstrucció i/o rehabilitació les següents:
a) Les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials, (ja previstes en l’anterior norma)
b) Altres construccions anteriors al primer instrument de planejament urbanístic general, que calgui preservar o recuperar per raons arquitectònics o històriques.
c) Construccions rurals en desús que s’hagin de rehabilitar per a corregir-ne l’impacte ambiental o paisatgístic negatiu.
En tots els casos, els usos de les construccions han d’ésser compatibles amb les activitats agràries implantades en l’entorn immediat respectiu.
12.3 S’admeten les obres provisionals de conservació, adequació, millora i ampliació necessàries per al correcte desenvolupament de l’activitat en les edificacions o instal.lacions
industrials en sòl no urbanitzable autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.
12.4. Es simplifica el procediment autoritzatori de les edificacions incloses en el catàleg i també de les granges.
Edificacions incloses en el catàleg:
L’informe de la comissió territorial d’urbanisme s’emet en el tràmit de llicència municipal i cal informe del departament competent en matèria d’agricultura i ramaderia si el projecte incideix en el funcionament de les explotacions agràries existents i sobre les eventuals mesures que s’han d’incloure en el projecte tramitat per a compatibilitzar-lo amb aquestes explotacions.
Granges:
Resten subjectes a llicència municipal prèvia informació pública i informes de la comissió territorial d’urbanisme competent i del departament competent en matèria de ramaderia. En el cas de granges que per raons d’adaptació a la normativa sectorial s’hagin d’adequar, sense incrementar la capacitat productiva, només restaran subjectes a llicència municipal.
13. Llicència de primera ocupació
S’eliminen càrregues administratives mitjançant la substitució de la llicència de primera ocupació per un règim de comunicació prèvia.
14. Urbanitzacions amb dèficits urbanístics.
Per intentar facilitar la gestió de les actuacions urbanístiques afectades per la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits, es preveu regular reglamentàriament la divisió dels polígons d’actuació urbanística en unitats de gestió urbanística parcial que permetin la seva execució per fases.
15. En relació amb l’ordenació i gestió del litoral en matèria de costes.
S’estableix la regulació mínima en aqueta matèria un cop produïts els traspassos de l’Administració General de l’Estat a la Generalitat per tal de procedir a actualitzar i adequar a les noves necessitats i casuístiques la normativa vigent fins ara, definint i regulant els plans de distribució d’usos i serveis de temporada de les platges i regulant aspectes procedimentals de les autoritzacions d’obres, instal·lacions i activitats en la zona de servitud de protecció.
16. Ares
S’estableix un procediment especial de modificació dels plans directors urbanístics per a deixar sense efecte o reduir la delimitació i l’ordenació d’àrees residencials estratègiques determinades.
