Amb la col laboració de. Guia per a l elaboració del PLA D EMPRESA Unitat de Foment Empresarial

Guia per a l’elaboració del

PLA D’EMPRESA

Unitat de Foment Empresarial

Aquest pla d’empresa és un material de l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO), organisme que pertany a l’Ajuntament de Badalona. L’elaboració dels continguts l’ha dut a terme la Unitat de Foment Empresarial. Aquesta unitat acompanya els nous emprenedors en el procés de maduració de la seva idea de negoci i els assessora en l’inici del projecte.

Per poder utilitzar aquest servei cal adreçar-se a: Masia Can Boscà

C. Nova Cançó, 1 08915 Badalona Tel.: 93 460 52 00 sae@impo.cat

El pla d’empresa és un document necessari per desenvolupar el propi projecte, recollir informacions bàsiques per valorar la seva posada en marxa i per avaluar la seva viabilitat econòmica.

Aquest document s’ha elaborat amb la voluntat de dotar els nous emprenedors d’una eina útil i d’ús senzill per facilitar el desenvolupament de la idea de negoci.

Consta de vuit apartats: fitxa tècnica; introducció; pla de mercat; producció, equipaments i infraestructura; àrea jurídica fiscal; àrea econòmica financera i conclusions. Cadascun es subdivideix en altres subapartats específics.

Per facilitar la seva elaboració es lliura un CD dos documents: un en format word amb les explicacions de text, i un full de càlcul (excel) per l’àrea econòmico-financera.

S’ha comptat amb la col·laboració continuada del Consorci per a la Normalització Lingüística de Badalona per tal d’utilitzar la terminologia més adequada i entenedora en cada moment.

INDEX

1. Fitxa tècnica 2. Introducció

2.1. Motius pels que es fa el pla d’empresa

2.2. Objectius personals i persones que han influït en prendre la iniciativa de muntar una empresa

2.3. Descripció de l’activitat i concepte de negoci

3. El pla de mercat 3.1. Anàlisi externa 3.1.1. El mercat 3.1.2. El client 3.1.3. La competència 3.2. Anàlisi interna

3.2.1. Descripció del producte o servei 3.2.2. Necessitats que es pretén cobrir 3.3. Estratègies

3.3.1. Anàlisi estratègica

3.3.2. Definició de l’estratègia i segmentació i priorització del client 3.3.3. Posicionament

3.3.4. Polítiques comercials o de màrqueting 3.3.4.1. Màrqueting del producte/servei 3.3.4.2. Preu

3.3.4.3. Distribució

3.3.4.4. promoció i publicitat 3.4. Previsió de vendes

4. Àrea de producció, equipaments i infrastructura

4.1. Procés de producció o de prestació del servei 4.2. Proveïdors i gestió d’existències

4.2.1. Proveïdors 4.2.2. Existències 4.3. Recursos materials

4.3.1. Descripció de locals i terrenys 4.3.2. Equipaments

5. Organització, gestió i qualitat

5.1. Promotors

5.2. Recursos Humans

5.2.1. Planificació de Recursos Humans

5.2.2. La prevenció de riscos laborals a l’organització 5.3. Sistemes d’informació, comunicació i gestió administrativa 5.4. Assessors externs

5.5. Qualitat

6. Àrea econòmico-financera

6.1. Marge comercial 6.2. Inversions i despeses

6.2.1. Inversions

6.2.2. Despeses de primer establiment i posada en marxa 6.2.3. Despeses periòdiques

6.3. Finançament

6.4. Estats previsionals per a l’anàlisi econòmic financer 6.4.1. Pla d’inversions i finançament

6.4.2. pla de tresoreria previsional 6.4.3. Compte de resultats previsional 6.4.4. Balanç final previsional

7. Àrea juridico-fiscal

7.1. Forma jurídica

7.1.1. Descripció de la forma jurídica 7.1.2. Tràmits de constitució

7.1.3. Obligacions tributaries i de Seguretat Social 7.2. Protecció jurídica

7.3. Requisits legals de l’activitat 7.3.1. Instal·lacions

7.3.2. Permisos i titulacions 7.3.3. Assegurances

1. FITXA TÈCNICA

Nom de l’empresa

Epígraf de l’IAE i activitat

Data Prevista d’inici

Forma jurídica

Emprenedor/a 1 Emprenedor/a 2 Emprenedor/a 3 Nom

NIF

Autònom/a Autònom/a Autònom/a Règim SS

Règim general Règim general Règim general Percentatge de

participació

Ajuts que demana i import Capitalització ____________€ Ajuda autònoms ____________€ Altres ____________€ Capitalització ____________€ Ajuda autònoms ____________€ Altres ____________€ Capitalització ____________€ Ajuda autònoms ____________€ Altres ____________€

Inversió necessària total

Adreça del Local

Nombre de treballadors

2. INTRODUCCIÓ

2.1 MOTIUS PELS QUE ES FA EL PLA D’EMPRESA

Motius per la realització d’aquest pla d’empresa: anàlisi previ de la viabilitat del negoci mitjançat l’estudi del mercat, l’entorn, el projecte econòmic i poder portar-ho a tercers: bancs, socis, institucions, ajuts...

2.2 OBJECTIUS PERSONALS I PERSONES QUE HAN INFLUÏT EN PRENDRE LA INCIATIVA DE MUNTAR UNA EMPRESA

Autonomia, prendre les pròpies decisions, aprofitar l’experiència, aspectes econòmics, sortida de l'atur...

2.3 DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT I CONCEPTE DE NEGOCI

Explicar molt breument quina activitat es durà a terme, a qui s’adreça, quines necessitats cobrirà i a través de quin mitjà es posarà en marxa.

3. EL PLA DE MERCAT

Aquesta part és fonamental per poder analitzar, amb el menor error possible, la viabilitat econòmica del projecte. Una bona anàlisi de mercat ens facilitarà molt la posada en marxa de l’empresa i ens permetrà fer una estimació de les vendes amb menys incertesa.

En tot projecte d’empresa cal analitzar l’entorn on s’ubicarà (anàlisi externa), com i què oferim a aquest entorn (anàlisi interna), quines estratègies ens marquem i, sobre aquestes estratègies, quines polítiques comercials establim per atraure clients i com planifiquem la campanya de llançament de la nova empresa.

3.1 ANÀLISI EXTERNA 3.1.1 El mercat

• El sector o l’activitat: haurem de conèixer quina evolució ha tingut fins ara, la seva situació actual i quina previsió d’evolució futura tindrà. Aquesta informació la podem obtenir d’institucions, bases de dades, internet, revistes, articles, observació, etc.

• L’àmbit geogràfic i localització: on situarem l’empresa i quin serà el seu àmbit geogràfic d’actuació. A més en el cas de comerços i altres activitats de proximitat s’hauran d’explicar dades rellevants del carrer, el barri i del local on prestarem el servei.

• El marc jurídic i/o tecnològic que pot delimitar el mercat, regulacions, necessitat de patents, evolució de la tecnologia, titulació mínima per exercir, etc.

3.1.2 El client

Cal conèixer qui serà el nostre client objectiu, quin és l’entorn físic i social on es mou, definir el seu perfil i estudiar els seus hàbits i el seu procés de compra. Ens podem recolzar en estudis demogràfics, dades d’ocupació, articles informatius, publicacions d’entitats públiques i privades, l’experiència professional prèvia i d’altres recursos que són a la nostra disposició.

Un cop identificades les característiques de qui serà el nostre client i determinat si serà client final o empresa, caldrà quantificar el seu nombre per tal de calcular el consum aproximat del nostre producte o prestació de servei. Si és un servei o un producte intermedi (és a dir, no consumit o utilitzat per un consumidor final), hem de descriure les característiques de les empreses per a les quals treballarem.

3.1.3 La competència

S’ha de saber què ofereixen i com ho fan les empreses que satisfan les mateixes necessitats o semblants que nosaltres, a qui considerem clients potencials. Si sabem com venen els altres, a quins preus i què ofereixen que sigui atractiu als consumidors, podrem establir una estratègia per fer-los front. Competència sempre n’hi ha, ja que competència serà tota empresa (legal o submergida) que pugui satisfer al nostre client potencial la mateixa necessitat que nosaltres, bé amb el mateix producte o servei o bé amb algun substitutiu. S'ha d'estudiar qui és el líder del mercat i per què ho és, la resta de la competència actual i la seva possible evolució futura, avaluar els productes o serveis que estan oferint, a quins preus, quina qualitat tenen i quin és el grau de satisfacció dels clients.

3.2 ANÀLISI INTERNA

3.2.1 Descripció del producte o servei

En aquest apartat es tracta de fer una definició clara i concreta del producte o servei que ens servirà de punt de referència, per comparar amb altres productes/serveis similars que són al mercat i poder destacar els aspectes innovadors/competitius del nostre.

Definició clara i concreta dels productes i serveis oferts en sentit ampli: és a dir, s’han d’incloure tots aquells aspectes innovadors, competitius, de servei afegit o post-venda.

3.2.2 Necessitats que es pretenen cobrir

És molt important l’anàlisi de necessitats del consumidor ja que el nostre punt de vista ha de ser no tant quins productes o serveis oferim, sinó quines necessitats del nostre client cobrim, ja que les estratègies dirigides a cobrir més necessitats o d’una manera millor seran les que ens faran ser més competitius.

Cal anar més enllà de la nostra oferta concreta de productes i serveis. Hem de pensar en quines necessitats específiques satisfem i quins beneficis aportem als nostres clients.

EXEMPLE: un parc infantil pot cobrir les següents necessitats: oci per als nens, llibertat pels pares per fer altres activitats (compres), immediatesa doncs no necessita planificar-ho, seguretat dels nens i disposar d'un espai per fer festes infantils.

3.3 ESTRATÈGIES 3.3.1 Anàlisi estratègica

Per fer un diagnòstic de l’empresa és convenient analitzar les amenaces i oportunitats que ens ofereix l’entorn (anàlisi externa) i els punts forts i punts febles que tant l’empresa com l’empresari o empresaris tenen (anàlisi interna); és a dir, estudiar quina és la nostra situació actual perquè només a partir d’aquest coneixement previ podrem establir una estratègia d’actuació per a la nostra empresa.

Anàlisi externa

Oportunitats

Oportunitats que ofereix l'entorn: marc legal favorable, evolució de la població.

Amenaces

Amenaces de l'entorn: regulació futura desfavorable, entrada de nous competidors, evolució conjuntural…

Anàlisi interna

Punts forts

Feu constar els aspectes de l'empresa que ens fan ser competitius en el nostre mercat

Punts febles

Anoteu els aspectes de l'empresa que ens creen desavantatges.

3.3.2 Definició de l'estratègia, segmentació i priorització del client

Una vegada establert el diagnòstic és convenient establir estratègies per aprofitar les oportunitats, evitar les amenaces, mantenir els punts forts i millorar els punts febles.

La segmentació és un procés de divisió del client en grups homogenis de clients potencials. Un cop establerts aquests compartiments, hem de prioritzar a quins ens adreçarem.

Aquest plantejament no vol dir que no s’atenguin aquells clients que no pertanyin a un d’aquests grups prioritaris. L’objectiu és definir la nostra estratègia comercial centrant la majoria dels nostres esforços en aquests segments amb prioritats més elevades: “S’ha de tirar la canya allà on és més probable que piquin els peixos”.

3.3.3 Posicionament

La idea de posicionament significa la postura que prendrà un producte als ulls del consumidor. L'estratègia comercial intenta donar una imatge del producte que permeti posicionar-lo en la ment del consumidor d'acord amb els nostres interessos. Hem d’identificar aquelles característiques que defineixen el nostre producte i per a les quals volem ser coneguts pels nostres clients. Després haurem d’analitzar els mitjans a través dels quals difondrem aquesta imatge.

EXEMPLE: "la cansaladeria amb més assortit de productes del barri de La Salut" o "la botiga de roba més innovadora de Badalona"

3.3.4 Polítiques comercials o de màrqueting

Les polítiques comercials de l’empresa han de ser coherents amb l’anàlisi feta en els punts anteriors ja que aquestes polítiques vindran determinades per aquesta anàlisi.

Aquestes polítiques comercials tenen quatre components bàsics per atraure l’atenció del consumidor cap a la nostra empresa: preu, distribució, promoció i publicitat.

Així doncs haurem d’estudiat molt bé quins d’aquests components bàsics són els que podem desenvolupar i quins no. En funció de l’activitat de l’empresa tindrem més facilitat per actuar sobre uns components o uns altres.

3.3.4.1 Màrqueting del producte/servei

Descriure com es presentarà el producte o el servei al client, quina imatge volem donar, quin ambient tindrà el lloc de prestació o venda i, bàsicament, tot allò que faci referència a la manera de donar a conèixer el que oferim i que sigui apreciat pels seus consumidors o usuaris. Hi ha uns aspectes bàsics que s’han de considerar: marca, presentació, garanties i serveis post-venda.

3.3.4.2 Preu

Determinar el sistema de fixació del preu de venda i explicar les informacions i criteris que s’han tingut en compte per arribar-hi. Compareu els vostres preus amb els de la competència.

El nostre producte estarà en un mercat i és important que determinem quin nivell de preus hi aplicarem. El preu influirà en les vendes, en la imatge i, el que és més important, en la rendibilitat de l’empresa.

A l’hora de fixar els preus hem de tenir en compte tres punts fonamentals: els preus de la nostra competència, els costos interns i benefici esperat i el preu que el nostre client està disposat a pagar.

3.3.4.3 Distribució

En aquest apartat fem referència a com aquest producte o servei arribarà al nostre consumidor o públic objectiu. Decidirem si fem una distribució directa o si la fem a través d’intermediaris, és a dir, mitjançant un equip de vendes. En aquest segon cas, decidirem el perfil, el nombre, la localització, el tipus de venedors i el sistema de retribució.

3.3.4.4 Promoció i publicitat

Explicar com s’aconseguiran els clients, com serà la campanya de llançament, quins mitjans s’utilitzaran per donar a conèixer el producte/servei i quina mena

de promoció es posarà en marxa. Cal incloure-hi els costos previstos i un calendari de les diferents actuacions.

Si tenim diferents tipus de client objectiu, cal determinar el sistema publicitari i promocional de cadascun.

EXEMPLE: campanya de llançament que va dur a terme una perruqueria, aquesta va consistir en el següent:

La primera setmana els serveis a 6 euros

A més es participa en un sorteig d’un lot de productes cosmètics valorat en 300 euros. (Excusa per fer una base de dades de clients)

També es va crear el carnet de client que consisteix en una fitxa en la que cada 4 serveis del mateix tipus, té un de gratuït i en el mateix carnet es diu que si s’arriba a la perruqueria amb una amiga no inscrita com a client es té dret a un descompte del 20% per a totes dues i en tots els serveis.

3.4 PREVISIÓ DE VENDES

Fer la previsió de volum de vendes que es creu que es pot assolir, justificant els motius de la previsió. Precisament, un dels resultats a què ens ha de portar un estudi de mercat és calcular un nombre de vendes futures, sempre amb un grau d'incertesa.

És important tenir en compte els estudis previs que hem fet sobre la quantitat de clients que tindrem i els preus que fixarem. També s’ha de considerar l'estacionalitat classificant els mesos en bons, normals i dolents-- per fer una correcta previsió mes a mes.

Hi ha diferents sistemes de previsió: Facturació mensual total

Mesos 1r 2n 3r 4t 5è 6è

Vendes mensuals

Mesos 7è 8è 9è 10è 11è 12è

Vendes mensuals

Total

També s'ha de diferenciar entre el moment en què facturarem una venda i el moment en què efectivament la cobrarem.

Terminis de cobrament de les vendes:

% COBRAMENTS Al comptat A 30 dies A 60 dies A 90 dies A 180 dies TOTAL

4. ÀREA

DE

PRODUCCIÓ,

EQUIPAMENTS

I

INFRAESTRUCTURA

Per posar en pràctica el procés de producció i/o prestació del servei, s’han de tenir en compte totes les activitats i les funcions que es desenvoluparan i organitzar-les de manera adequada. Aquest procés pot desenvolupar-se en un local de negoci i es poden necessitar uns instruments, una maquinària o uns equips que hauran d’estar ben definits des del començament.

4.1 PROCÉS DE PRODUCCIÓ O DE PRESTACIÓ DEL SERVEI

4.1.1 Se subcontractarà alguna part del procés de producció o de prestació del servei?

S’ha de preveure si tot el procés el desenvoluparà la nostra pròpia empresa o subcontractarem algun apartat, perquè la decisió que es prengui repercutirà en els costos, les necessitats de personal i l’organització del nostre negoci.

4.2 PROVEÏDORS I GESTIÓ D’EXISTÈNCIES

4.2.1 Proveïdors

És indispensable una acurada selecció dels que seran proveïdors de les mercaderies i dels béns essencials per al desenvolupament i el bon funcionament de la nostra activitat.

Cal que anomenis quins seran els proveïdors i quines condicions de pagament i subministrament tindrem.

A més, s’ha de determinar quines possibilitats de finançament tindrem per part dels proveïdors. % PAGAMENTS Al comptat A 30 dies A 60 dies A 90 dies A 180 dies TOTAL

4.2.2 Existències

Un bon càlcul de la previsió d’existències ens ajudarà a ajustar els costos que corresponen a la compra i al magatzem i a no supravalorar les nostres necessitats.

Cal detallar les primeres matèries i les mercaderies necessàries per omplir el negoci i poder començar a funcionar; a més, cal detallar el tipus de mercaderia per proveïdor.

Descripció Proveïdor Quantitat Cost unitari Total Mes de

pagament

Aportació pròpia s/n

Total

4.3 RECURSOS MATERIALS

4.3.1 Descripció de locals i terrenys

Explicar les característiques concretes del local de negoci, la seva situació, les facilitats d’accés, les necessitats d’adequació i la infrastructura.

4.3.2 Equipaments

Per desenvolupar l’activitat cal dotar el local de les eines, el mobiliari i els materials que siguin necessaris. Se n’ha de descriure i quantificar el cost.

5. ORGANITZACIÓ, GESTIÓ I QUALITAT

L’àrea d’organització i gestió és d’especial importància per a aquelles empreses de més d’un soci i/o en el cas de contractar treballadors. Així i tot, l’empresari individual també ha d’organitzar i planificar el seu temps entre les diferents funcions que demanda una empresa.

A més, és bàsic posar en marxa un conjunt d’actuacions que s’adrecin a garantir el nivell òptim de qualitat dels productes i serveis que oferim per tal d’aconseguir la satisfacció dels nostres clients.

5.1 PROMOTORS

Breu descripció del perfil professional dels socis promotors del projecte, experiència i aptituds personals aportades. Es pot adjuntar un currículum vitae i posar-lo com annex o omplir aquest model:

Dades personals Nom i cognoms: Adreça:

Telèfon: DNI :

Situació laboral actual: Formació

Títols Centre Duració Data de

finalització

Experiència

Empresa Activitat Data inici Data final Càrrec

Altres dades

5.2 RECURSOS HUMANS

5.2.1 Organització. Organigrama de l'empresa

Descriure els diferents departaments en què es dividirà l’empresa, les persones responsables de cadascun i les activitats i les funcions que s’hi inclouran així com les competències (aptituds, habilitats i actituds) de cada persona. Es pot fer mitjançant una representació gràfica. També és necessari assenyalar les condicions bàsiques de funcionament: dies i horari d’obertura i calendari laboral.

5.2.2 Planificació de Recursos Humans

Les polítiques de personal s’hauran de centrar en aquells aspectes relatius a la fase de vida inicial en el desenvolupament de l’empresa. És important especificar:

- Quantes persones i amb quines característiques (edat, formació, trajectòria professional) són necessàries per a dur a terme l’activitat empresarial

- Com es reclutaran, seleccionaran i contractaran les persones de les persones de l’exterior. Pel que fa a la contractació, enumerar els contractes de treball que se signaran amb els treballadors, el conveni aplicable, la remuneració, els dies laborables, la jornada laboral, les vacances i totes aquelles condicions rellevants i inherents a la relació contractual. Establir un calendari provisional de contractacions.

- Quina formació complementaria se’ls donarà, en cas que sigui necessària. Aquí cal planificar les accions formatives de promotors i personal laboral: temàtica, calendari, selecció de centre i previsió de finançament.

- Com serà el repartiment de beneficis entre els socis si és que es dona el cas.

Nota: en cas que tinguem previsions d’ampliar la plantilla a mig termini, caldria

incloure-ho com a objectiu al darrer apartat del pla d’empresa.

5.2.3 La prevenció de riscos laborals a l’organització Legislació i obligacions de l’empresari

Com que la legislació vigent és molt extensa, us suggerim que us dirigiu a la pàgina web del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, departament de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene al Treball, que és on podeu trobar tota la informació corresponent als textos legals.

Per a tenir una idea, cal saber que es tracta d’una transposició de Directives comunitàries, (transposa la DIRECTIVA 89/391/CEE del Consell, (que és la Directiva Marc) i que incorpora vàries Directives.

Aquesta estableix com a obligació de l’empresari:

- Avaluar els riscos a l’hora d’escollir els equips de treball, substàncies o preparats químics i de l’acondicionament dels lloc de treball.

- Planificar l’acció preventiva a partir d’una avaluació inicial dels riscos.

L’avaluació dels riscos laborals és el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no hagin pogut evitar-se, obtenint la informació necessària perquè l’empresari estigui en condicions de prendre una decisió apropiada sobre la necessitat d’adoptar mesures preventives i, en aquest cas, sobre l’equip de mesures que cal adoptar.

Per a fer-la podem seguir aquest esquema amb els passos que cal seguir per tal de fer una correcta avaluació de riscos laborals:

• Definició del concepte de condicions de treball.

• Definició del concepte de risc laboral i distinció del de condicions de treball.

• Classificació dels riscos laborals segons el seu origen i segons la seva naturalesa.

• Definició de les mesures preventives adequades per tal d’evitar possibles accidents laborals.

• Enumeració dels principals factors que determinen les noves tendències de les condicions de treball.

5.3 SISTEMES D'INFORMACIÓ, COMUNICACIÓ I GESTIÓ

ADMINISTRATIVA Externa

Determinar els sistemes que s’utilitzaran per a l’obtenció de dades i informacions d’origen extern a la mateixa empresa i els mitjans emprats per a la comunicació amb altres persones i entitats.

Interna

Determinar els sistemes emprats per a la circulació d’informació dins de l’empresa, el procés de presa de decisions i el funcionament dels processos administratius i executius interns. En aquest apartat, si fem servir una base de dades de clients nostra, cal que tinguem en compte la LODP (Llei Orgànica de protecció de dades).

5.4 ASSESSORS EXTERNS

En cas que s’hagi previst la subcontractació d’assessors externs, descriure les activitats que desenvoluparan i el cost.

5.5 QUALITAT

És important establir un sistema que permeti controlar el nivell de qualitat del nostre producte o de satisfacció respecte a les prestacions de serveis de la nostra empresa.

Els resultats que s’obtinguin ens serviran per plantejar modificacions i millores.

5.6 PROCESSOS DE L’EMPRESA RELACIONATS AMB LES TIC

És important reflexionar en el pla d’empresa sobre aquelles Tecnologies de la Informació i Comunicació que pot aplicar als processos de treball en el seu projecte Empresarial i que poden suposar-li un estalvi de diners, temps i, per tant, un augment de productivitat.

Programari lliure: existeix software lliure que no té cap cost per l’empresa que

cobreixen les necessitats informàtiques més habituals de les pimes: paquet office, software de gestió comptable, etc.

Veu sobre IP: per a moltes empreses l’ús del telèfon és un cost important, es

per això que cal valorar els sistemes existents de comunicació via Internet que permeten costos per sota dels preus del mercat tradicional.

Tràmits online: moltes de les gestions amb l’administració pública, amb les

entitats financeres o amb clients/proveïdors es poden realitzar a través d’Internet. Això pot suposar un estalvi de temps important.

Tecnologia mòbil: la tecnologia mòbil actual permet una accés complet al

correu electrònic, a Internet i aplicacions informàtiques des de qualsevol lloc ja sigui a través d’un terminal mòbil, una PDA o un ultra-portatil. Cal valorar si l’ús d’aquestes tecnologies ens pot ajudar a incrementar la productivitat de la nostra empresa.

6. ÀREA ECONÒMICO-FINANCERA

Tota la informació que s’ha recollit als diferents apartats explicatius del Pla d’empresa té la seva traducció numèrica en els quadres que corresponen a les previsions econòmiques.

Hem de calcular per a quins conceptes farem les inversions inicials i com les finançarem, és a dir, què hem d’adquirir i d’on sortiran els fons per pagar-ho. També hem de preveure les despeses que tindrem un cop iniciada l’activitat de la nostra empresa i amb quins ingressos potencials podrem comptar.

Cal ser el més exacte possible en l'estimació d'aquestes dades per exemple demanant pressupostos, factures pro forma o observant preus i costos. De totes maneres aconsellem ser prudents i no auto enganyar-se, ja que la nostra experiència ens indica que normalment hi ha més despeses de les previstes.

6.1 MARGE COMERCIAL

La xifra total anual s'ha de repartir per línia de producte fent una estimació de en quins percentatges es repartiran les vendes. S’han de incloure en una línia de producte tots els productes que tenen el mateix marge comercial variable. El marge comercial variable (Mc) és la diferència (en percentatge) entre el preu de venda (Pv) i el preu de compra (Pc) o cost de producció variable.

Mc Pv Pc Pv

= − ×100

Per exemple una empresa que compra a 900 i ven a 1200 Calcularà el marge de la següent manera:

Mc=1200−900× =

1200 100 25%

Facturació anual prevista per línia de producte

Producte (descripció) Vendes anuals Marge comercial

Producte sense costos variables

6.2 INVERSIONS I DESPESES 6.2.1 Inversions

En aquest apartat es farà un recompte necessari dels elements que perduraran a l'empresa durant més d'un exercici econòmic.

De cadascuna d'aquestes inversions s'haurà d'especificar el seu valor d'adquisició o la seva valoració de mercat si és aportació pròpia, el moment en que es pagarà, i el nombre d'anys en que s'haurà de tornar a comprar un bé de les mateixes característiques motivat per la depreciació u obsolescència del citat bé (Amortització en anys)

Concepte Preu d'adquisició o valoració si es aportació Mes de pagament Amortitzaci ó en anys Aportació pròpia s/n EDIFICIS I LOCALS MAQUINARIA I INSTAL·LACIONS ELEMENTS DE TRANSPORT EQUIPS INFORMÀTICS APLICACIONS INFORMÀTIQUES MOBILIARI PATENTS I MARQUES ALTRES INVERSIONS:

➥

➥

A més de les inversions en equipaments i infrastructures hi ha altres despeses de tipus puntual que es donen quan comença una activitat. Aquestes es poden dividir en despeses de naturalesa jurídica, com serien totes les despeses d'impostos, escriptures, tràmits, registres, etc., i en despeses de primer establiment on destacaria les de condicionament del local

Descripció Quantia Mes de

pagament

Despeses de Constitució (Jurídic formals)

Gestoria, notari, arquitecte i altres serveis externs. Inscripció a registres obligatoris i compra i legalització de llibres mercantils

Impost d'Activitats Econòmiques (IAE)

Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP i AJD)

Llicencia d'obertura i d'obres

Comunicació centre treball i compra de llibres de matrícula i visites

Altres (Especificar)

Total despeses de Constitució

Despeses de primer establiment

Alta de telèfon, aigua, llum Promoció i publicitat

Condicionament del local Altres (especificar)

Total despeses de primer establiment

Total despeses d'establiment

Amortització en anys1 (Per llei màxim en 1 anys)

1

L'amortització ens determinarà quin percentatge d'aquestes inversions inicials aniran com a despesa al compte de resultats.

6.2.3 Despeses periòdiques

Són tots aquells pagaments que es donaran amb una certa periodicitat (mensual, trimestral, semestral, anual, etc.) i que no hem especificat en cap apartat anterior, és a dir, serien totes les despeses periòdiques, excepte les de personal, financeres, compra de mercaderies, etc., ja especificades.

Despeses socials: sous i salaris

Noms o categories Sou brut mensual Càrregues Més d'inici Règim SS

Professionals socials Aut Gral Alt.(explicar)

Altres despeses

Despeses periòdiques Quantia Primer mes de pagament Periodicitat Gestoria mensual Telèfon bimensual Aigua trimestral Llum bimensual Transport mensual Publicitat mensual Lloguer mensual Assegurances Altres despeses

6.3 FINANÇAMENT

Per a finançar totes les inversions previstes fins ara caldran diners. Aquests diners poden sortir de la butxaca del propi empresari (capital propi), o d'un finançament aliè, recorrent a l’endeutament. L'endeutament potser a llarg o a curt termini depenent de si els venciments dels préstecs o crèdits són a més o menys d'un any. A més i encara que no s’ha de tenir en compte per fer les previsions econòmiques s’han d’explicar quins ajuts es demanaran i de quin tipus.

Capital propi

Recursos propis (Aportacions. Dineràries)

Recursos propis (Aportacions. No dineràries)

Capitalització de l’atur

Préstec a llarg termini

Principal Interès anual Anys

Comissió d'obertura Mesos de carència

Mes en que demanarà el préstec

Polissa de crédit a curt termini

Tipus d'interés acreedor Tipus d'interés deudor Interés pel excedit o demora Limit del crèdit contractat

Despeses d'apertura i formalització del crèdit

Polissa Comissió Corretatge

Comissió pel saldo no disposat

6.4 ESTATS PREVISIONALS PER A L'ANÀLISI ECONÒMIC FINANCER

Tota la informació econòmica anterior s'ha de resumir en una sèrie d'estats previsionals que analitzaran la viabilitat econòmica del projecte d'empresa. Aquest anàlisi tindrà un component d'incertesa en els seus resultats, que serà més o menys gran depenent, tant de la fiabilitat de l'estudi de mercat i de la previsió de vendes que s'ha fet com a resultat del mateix, com del treball que s'hagi fet en la recerca de dades que ens acosten a les despeses i inversions reals a les que haurà de fer front l'empresa.

En aquest apartat exposarem breument els estats i anàlisis que s'haurien de realitzar a efectes de que el lector tingui un coneixement general de per què serveix cadascú. La realització d'aquests estats surt automàticament si

s’han omplert correctament en el pla economic IMPO les dades del punt 3

per tant aquest és un apartat només de lectura

6.4.1 Pla d'inversions i finançament

Fa un resum de les inversions i el finançament necessari per fer front a aquestes inversions.

6.4.2 Pla de tresoreria previsional

Calcula la diferència entre els cobraments i els pagaments mensualment per a identificar les necessitats futures de caixa. És una eina molt útil per calcular no només els diners que caldran per obrir portes sinó també per calcular els diners que ens caldrà per mantenir-nos al llarg dels primers mesos, en que normalment els pagaments superaran els cobraments.

6.4.3 Compte de resultats previsional

Ens mesurarà si el negoci és viable o no, també ens servirà per calcular la xifra de vendes mínima a partir de la qual l'empresa comença a tenir beneficis.

6.4.4 Balanç final previsional

Ens detallarà quina serà la previsió futura de la situació patrimonial de l'empresa. Normalment es complementa amb un estudi del fons de maniobra, del cash flow i un anàlisi de ratis que mesuren la rendibilitat i eficiència de l'empresa.

7. ÀREA JURÍDICO- FISCAL

Un cop analitzats els aspectes bàsics del projecte –com saber quin producte o servei oferirem, conèixer el nostre mercat, saber com adreçar-nos-hi...– hem de decidir la forma legal a través de la qual durem a terme aquesta activitat econòmica. Per escollir-la tindrem en compte diferents aspectes com el nombre de socis, capital necessari, sector d’activitat, volum d’ingressos...

En funció de la forma jurídica escollida, els tràmits de constitució i les obligacions tributàries i legals seran diferents.

7.1 FORMA JURÍDICA

7.1.1 Descripció de la forma jurídica

Determinar quina és la forma jurídica escollida per al desenvolupament de l’activitat, el motiu de l’elecció i les característiques principals.

7.1.2 Tràmits de constitució

Enumerar els tràmits necessaris per a la legalització de la forma jurídica escollida.

7.1.3 Obligacions tributàries i de Seguretat Social

Determinar quins seran els impostos que tributarà la nostra empresa i el règim de Seguretat Social aplicable. Assenyalar els terminis.

7.2 PROTECCIÓ JURÍDICA

En cas de veure necessària la sol·licitud d’un nom comercial o patentar un producte, explicar les circumstàncies i els tràmits.

7.3 REQUISITS LEGALS DE L’ACTIVITAT

7.3.1 Instal·lacions

Explicar els requisits i les condicions que s’han de tenir en compte respecte a la situació i el condicionament de les instal·lacions on es desenvoluparà l’activitat.

7.3.2 Permisos i titulacions

En cas de necessitar permisos o titulació específica per dur a terme l’activitat, explicar quins són, constatar si es disposen o quin serà el procediment per obtenir-los.

7.3.3 Assegurances

Explicar quines assegurances es contractaran per a la bona marxa del nostre negoci, tant les obligatòries com les optatives.

8. CONCLUSIONS

Assenyalar els trets fonamentals del nostre projecte d’empresa, aquells punts i aquelles característiques que considerem que el defineixen. Fer especial esment dels punts forts i febles de la nostra idea i relacionar els diferents apartats d’aquest pla d’empresa. Argumentar-ne la viabilitat futura.