• No se han encontrado resultados

CURS Pla docent Programa de l assignatura: Medicina i Cirurgia IV Malalties Infeccioses. Dates: Professor responsable : Dr.

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "CURS Pla docent Programa de l assignatura: Medicina i Cirurgia IV Malalties Infeccioses. Dates: Professor responsable : Dr."

Copied!
12
0
0

Texto completo

(1)

Facultat de Medicina

Llicenciatura de Medicina

CURS 2010-2011. Pla docent

Programa de l’assignatura: Medicina i Cirurgia IV – Malalties Infeccioses.

Dates:

Professor responsable : Dr. Lluís Falgueras Crèdits ECTS: Hores presencials: Teóriques: Pràctiques: Seminaris: 1. Objectius Generals:

1.1. Permetre a l’estudiant assolir un coneixement bàsic i general però suficient de les infeccions causades pels microorganismes més freqüents i dels problemes més habituals en patologia infecciosa.

1.2. Capacitar-lo per a poder fer el diagnòstic, pel maneig del pacient i per establir el seu tractament

Obtectius Específics: (programa de l’assignatura) 1.3. De les classes teòriques:

1.3.1. Donar al alumne els coneixements teòrics i les eines necessàries per aprofundir en ells, de les principals malalties infeccioses, la seva etiologia, epidemiologia, clínica, diagnòstic, prevenció i tractament.

1.3.2. Donar els coneixements teòrics dels fàrmacs utilitzats en la patologia infecciosa així com del seu ús específic en les diferents malalties infeccioses.

1.4. Dels seminaris:

1.4.1. Familiaritzar l’estudiant amb l’abordatge clínic de les principals síndromes de patologia infecciosa, a partir de casos clínics reals.

1.5. De les pràctiques:

1.5.1. Familiaritzar l’estudiant amb les tasques quotidianes que és duen a terme en l’àmbit de la patologia infecciosa, tot incorporant-los als equips assistencials i en les àrees d’hospitalització, consultes externes i hospital de dia.

(2)

Programa

Classes teòriques:

1. Principis generals de la terapèutica antimicrobiana I. 2. Principis generals de la terapèutica antimicrobiana II. 3. La síndrome febril: avaluació i metodologia diagnòstica. 4. Infeccions estafilocòcciques.

4.1. Estafilococs. Classificació, epidemiologia, característiques generals. 4.2. S. aureus.

4.3. S. epidermidis i altres estafilococs coagulasa-negatius. 4.4. Bacterièmia nosocomial, bacterièmia de catèter. 5. infeccions estreptocòcciques I.

5.1. classificació, epidemiologia, característiques generals. 5.2. S. pyogenes.

5.3. S. agalactiae.

5.4. Estreptococs del grup viridans. 6. infeccions estreptocòcciques II.

6.1. S. pneumoniae.

6.2. infeccions per enterococs

7. Infeccions per bacils gram-positius. 7.1. corinebacteris no diftèrics.

7.2. Rhodococcus.

7.3. gènere Bacillus: B. anthracis i altres 7.4. Listeria.

7.5. Erysipelothrix.

8. Infeccions per cocs gram-negatius. 8.1. infecció meningocòccica.

8.2. infecció gonocòccica disseminada. 9. infeccions per bacils gram-negatius.

(3)

9.1. Sèpsia, bacterièmia. 9.2. Enterobacteris.

10. Shock sèptic. Infeccions pel gènere Pseudomonas spp. i altres bacils gram-negatius no fermentadors.

10.1. Shock sèptic: fisiopatologia, clínica, tractament. 10.2. Infeccions per Pseudomonas.

10.3. infeccions per altres bacils gram-negatius no fermentadors.

11. Infeccions per Salmonella spp, Shigella spp. i Campylobacter spp.) 11.1. Salmonella: classificació, generalitats.

11.2. Salmonella typhi: febre tifoide.

11.3. Salmonelles paratífiques i salmonelles gastroenterítiques. 11.4. Shigella

11.5. Campylobacter

12. infeccions per Brucella spp, Pastereulla spp i Yersinia spp. 13. Infeccions per bacteris grans (actinomicosi, nocardiosi). 14. infeccions per espiroquetes.

14.1. Treponemes: Sífilis

14.2. Treponematosi no venèrees. 14.3. Leptospira.

14.4. (Borreliosi: s’explicarà més endavant.)

15. Infeccions per bacteris anaerobis, inclosa la colitis pseudomembranosa. 16. Tètanus i botulisme.

17. Ricketssiosi I.

18. Ricketssiosi II, borreliosi i altres malalties transmeses per paparres. 19. Infeccions per virus. Grip i virasis respiratòries. Virasi hemorràgiques.

20. Infeccions per virus herpètics: virus herpes simple, virus varicel·la-zòster, citomegalovirus, virus Epstein-Barr.

(4)

22. Sida II. 23. Sida III.

24. Infeccions per helmints.

24.1. Cestodes intestinals (tenies). Cestodes tissulars (hidatidosi, cisticercosi).

24.2. nematodes intestinals (ascaris, oxiürs, tricuriasis, ancilostomiasi, estrongiloidiasi). Nematodes tissulars (triquinosi, filariasi).

24.3. trematodes (esquistomiasi). 24.4. Anisakis.

25. Infeccions per protozous I. 25.1. leishmaniasi.

25.2. toxoplasmosi.

25.3. tripanosomiasi: malaltia de Chagas. 26. infeccions per protozous II.

26.1. amebiasi. 26.2. paludisme. 27. Infeccions per fongs.

27.1. criptococ 27.2. candidiasi 27.3. aspergil·losi

27.4. mucormicosi i altres micosis sistèmiques 27.5. visió global de la teràpia antifúngica.

28. infecció en el pacient immunodeprimit no vih. 29. infecció nosocomial.

Seminaris: Temes:

1. Infecció del sistema nerviós central. 2. Infecció urinària.

(5)

4. Infecció osteo-articular.

5. infecció abdominal. Diarrea infecciosa. 6. Endocarditis infecciosa.

7. Infecció de pell i parts toves.

8. Infecció en el pacient provinent de països tropicals. 9. Malalties de transmissió sexual.

10. Infeccions víriques i fúngiques. 11. pacient amb sida.

12. síndrome febril infecciós sense focalitat. 13. Infecció en el malalt immunodeprimit no vih.

Competències (resultats d’aprenentatge) Habilitats clíniques Coneixements Competències transversals Comunicació Treball en equip Actitud i valors. Etica Bases epidemiològiques

Salud pública i sistema general de salud

Metodologia Classes teòriques:

Exposició teòrica del tema de la classe per part del professor amb suport power-point. Durada aproximada de les classes: 50 minuts.

Seminaris:

Dos grups per classe.

Sessions amb gran protagonisme dels alumnes. Estudi previ autodidacta del tema.

Professor: presentació de casos clínics.

Alumnes: orientació diagnòstica, diagnòstic diferencial, proves complementàries raonades. Tractament.

Professor: presentació dels resultats de les proves, iconografia.

(6)

Professor: resum teòric del tema, preparat amb power-point. Bibliografia per a ampliar coneixements.

Pràctica clínica:

 Integració dels alumnes en els equips clínics de planta, interconsultors, consultes externes i hospital de dia de vih i malalties infeccioses, segons disponibilitats.

Fonts d’informació (bibliografia recomanada)

1. Tratado SEIMC de Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clínica. Ausina Ruiz V, Moreno Guillén S. Editorial Médica Panamericana.

2. Mandell, Douglas, Bennett. Principles and Practice of Infectious Diseases. Churchill Livingstone ed.

CURS 2010-2011. Pla docent

Programa de l’assignatura: NEFROLOGIA-UROLOGIA

Dates:

Professor responsable : Nefrologia:Jaume Almirall Urologia: Joan Prats Crèdits ECTS: Hores presencials: Teóriques: 26 Pràctiques: 10 Seminaris: 8 OBJECTIUS GENERALS

Cal que l’alumne sigui capaç de:

-distingir allò normal d’allò patològic pel que fa al Sistema Renal i a l’Aparell Genital Masculí.

-reconèixer els signes i símptomes que permeten identificar les malalties, identificar els síndromes i poder orientar el procediment diagnòstic.

-conèixer de cadascuna de les entitats les causes (etiologia), la incidència (epidemiologia), el mecanisme de producció (patogènia), les alteracions produïdes sobre el funcionalisme normal (fisiopatologia), les lesions estructurals (morfopatologia), les manifestacions clíniques (signes i símptomes), les exploracions necessàries pel seu diagnòstic (bàsiques i complementàries), el diagnòstic diferencial, el pronòstic, la profilàxi (prevenció) i el tractament.

Per tant caldrà que sigui capaç de fer:

-una història clínica correcta i adequadament dirigida

(7)

prioritats en funció de la rendibilitat, disponibilitat, contraindicació i cost.

-identificar els criteris d’actuació urgent i/o d’ingrés hospitalari, identificar els processos que han d’ésser remesos a l’especialista. Així com conèixer les situacions terminals o irreversibles, limitacions del tractament (mesures pal·liatives) o tractament simptomàtic

OBTECTIUS ESPECÍFICS: (programa de l’assignatura) Classes teòriques:

1. Insuficiència renal crònica I.

Concepte. Etiologia. Mecanismes generals de progressió, reducció del número de nefrones i funcionalisme de les nefrones residuals.

Fisiopatologia dels trastorns urèmics: sobre sistemes de regulació humoral, càlcic i os, i altres sistemes.

2. Insuficiència renal crònica II.

Clínica per sistemes. Semiologia renal, cardiocirculatòria, neurològica, osteoarticular, digestiva, hematològica, i immunològica. Manifestacions clíniques de la IRC avançada o terminal (síndrome urèmica)

Manifestacions urgents.

Prevenció secundària: influències sobre la progressió.

Tractament conservador de les manifestacions urèmiques. Aspectes dietètics Tractament farmacològic de les complicacions pròpies de la insuficiència renal. Indicacions de diürètics, hipotensors, metabolits de la vitamina D, quelants del fòsfor, sals de calci. Indicacions del tractament substitutiu en la IRC terminal

3. Insuficiència renal aguda

Concepte d’insuficiència renal aguda (IRA). Classificació etiològica, causes. (IRA prerrenal, IRA postrenal, IRA renal). Necrosi tubular aguda: fisiopatologia, fases. Manifestacions clíniques i analítiques de la IRA. Factors pronòstics. Tractament i evolució de la necrosi tubular aguda. Mesures de prevenció. Paper dels diürètics i de l’expansió del volum extracel·lular. Criteris de tractament urgent substitutiu. Pronòstic.

4. Tractaments substitutius de la insuficiència renal aguda i crònica.

Diàlisi. Concepte i principis físics. Circuit extracorpori, fístula, tipus de membranes i de líquids. Diàlisi Peritonial. Principis. Diàlisi peritonial contínua.

Trasplantament renal. Compatibilitat i immunosupressió. Programes de Diàlisi i

Trasplantament renal. Resultats dels Programes a Catalunya. Llistes d’espera i donació. 5. Glomerulonefritis I.

Fisiopatologia i mecanismes de lesió glomerular d’origen immune. Classificació de les GN. Nefropaties glomerulars primitives i secundàries. Descripció dels principals patrons anatomopatològics de la lesió glomerular. Nefropaties glomerulars i primitives de curs crònic o recurrent. Síndrome nefròtica amb canvis mínims. Glomeruloesclerosis focal. Nefropatia membranosa. Terminologies equivalents. Lesió, causes, evolució i tractament de cada una d’elles.

6. Glomerulonefritis II.

Glomerulonefritis proliferativa endocapil.lar. Glomerulonefritis aguda postestreptocòcica. Aspectes epidemiològics. Manifestacions clíniques. Evolució i tractament. Glomerulonefritis agudes no estreptocòciques

Glomerulonefritis extracapil·lar, Glomerulonefritis ràpidament progressives (GNRP). Concepte i classificació de les GNRP en base a la seva etiologia i mecanisme patogenètic. Manifestacions clíniques. Evolució i tractament de les GNRP

Glomerulonefritis mesangial IgA. Glomerulonefritis mesangiocapil·lar: Terminologies equivalents. Lesió, causes, evolució i tractament de cada una d’elles.

7. Nefropaties vasculars.

(8)

l’artèria renal, tipus i significat clínic. Trombosis venoses renals aguda i crònica.

Malalties de la microcirculació renal. Nefroangioesclerosis benigna i maligna. Relació amb la hipertensió arterial sistèmica. Anatomia patològica. Manifestacions clíniques. Prevenció i tractament. Microangiopatia trombòtica (síndrome urèmica-hemolítica i púrpura trombòtica trombocitopènica). Nefropatia ateroembòlica. Nefropatia de l’esclerodèrmia. Necrosi cortical renal. Importància de les malalties vasculars en la prevalença d’insuficiència renal crònica.

8. Nefropaties intersticials.

Concepte. Nefritis intersticial aguda per hipersensibilitat. Etiologies més freqüents. Manifestacions clíniques i de laboratori. Tractament

Nefritis intersticial crònica. Mecanismes de nefrotoxicitat. Descripció de les principals varietats i en particular de la nefropatia per analgèsics i de la nefropatia per antiinflamatoris no esteroidees (AINE).Nefrotoxicitat dels antibiòtics, agents antineoplàsics, metalls pesats, contrasts radiològics i dissolvents orgànics

Pielonefritis aguda: clínica, tractament.

Pielonefritis crònica. Importància de la infecció urinària simple i complicada en les pielonefritis.

9. Nefropaties secundàries a malalties sistèmiques autoimmunes.

Nefropatia lúpica. Importància. Clínica. Formes lesionals. Tractament i pronòstics.

Vasculitis sistèmiques amb afectació renal. poliarteritis nodosa, PAN microscòpica, Malaltia de Wegener i vasculitis per hipersensibilitat.. Esclerodèrmia i ronyó. Característiques clíniques i tractaments.

10. Nefropatia diabètica.

Importància sanitària. Lesió glomerular. Clínica. Fases. Mecanismes fisiopatològics i de progressió. Diagnòstic pre-clínic i tractament.

Altres nefropaties en els diabètics. 11. Altres nefropaties secundàries.

Amiloidosis renal. Nefropatia del mieloma múltiple i de la malaltia per cadenes lleugeres.Nefropaties fibril·lars.

Síndrome hemolítica-urèmica.

Altres malalties glomerulars: Crioglobulinèmia. Goodpasture. Schönlein Henoch. 12. Malalties renals genètiques i hereditàries.

Conceptes d’agenesi, hipoplàsia i displàsia renal. Anomalies de la posició i forma dels ronyons. Formes hereditàries i formes esporàdiques. Quist renal simple. Ronyó en esponja medul·lar. Malaltia quística renal adquirida. Poliquistosi renal: formes infantils i de l’adult. Incidència. Clínica. Diagnòstic. Evolució i tractament. Mecanismes de cistogènesi i bases genètiques.

Diagnòstic diferencial amb les altres malalties quístiques. Malaltia d’Alport. M de les membranes primes.

Concepte general de tubulopatia. Classificació de les tubulopaties. Concepte de disfunció tubular aïllada o associada a d’altres alteracions tubulars. Característiques hereditàries. Proves diagnòstiques. Descripció de les principals tubulopaties. Glucosúria renal. Fosfatúria renal. Hiperaminoacidúries (cistinúria i malaltia d’Hartnup). Síndrome de Fanconi. Síndrome de Bartter. Acidosis tubular renal i els seus diferents tipus. Diabetis insípida nefrogènica. Bases terapèutiques de les principals disfuncions tubulars

13. Obstrucció urinària i cólic nefrític.

Nefropatia obstructiva aguda i crònica. Etiologia. Obstrucció intrínseca i extrínseca. Patogènia. Diagnòstic. Diagnòstic diferencial. Pronòstic. Orientacions terapèutiques.

(9)

14. Litiasi renal i litogénesis.

Epidemiologia. Metabolisme mineral i fisiopatologia de la formació de litiasi. Tipus de litiasi. Cínica i exploracions complementàries. Tractament mèdic. Energies de litofragmentació. Litotripsia Extracorpòrea per ones de Xoc. Ureteroscòpia. Nefrolitotomia percutànea. Tractament laparoscòpic de la litiasi urinària. Indicacions de la cirurgia a cel obert de la litiasi urinària al segle XXI.

15. Infecció urinària no complicada del tram urinari inferior.

Uretriris. Cistitis. Prostatitis. Epididimitis. Orquitis. Etiologia. Patogènia. Diagnòstic. Diagnòstic diferencial. Pronòstic. Tractament mèdic. Indicacions de tractament quirúrgic al segle XXI.

16. Infecció urinària del tram urinari superior.

Pielonefritis. Abscès renal i perinefrític. Pielonefritis obstructiva. Etiologia. Patogenia. Diagnòstic. Diagnòstic diferencial. Pronòstic. Tractament.

17. Tuberculosi renal i malalties parasitàries urològiques.

Etiologia. Patogènia. Diagnòstic. Diagnòstic diferencial. Evolució i pronòstic. Tractament mèdic i quirúrgic

18. Tumors renals .

Carcinoma renal de cèl.lules clares i altres tumors del parènquima renal benignes i malignes. Epidemiologia. Etiologia i factors de risc. Anatomia Patològica. Clínica. Maneig diagnòstic. Diagnòstic diferencial. Pronòstic. Principis de tractament al segle XXI.

19. Carcinoma vesical i tumors del uroteli superior.

Epidemiologia. Etiologia i factors de risc. Anatomia Patològica. Clínica. Maneig diagnòstic. Diagnòstic diferencial. Pronòstic. Principis de tractament al segle XXI.

20. Conceptes anatòmics i patològics de la pròstata. Hipertròfia benigna prostàtica Bases anatòmiques de la pròstata: relacions amb uretra i bufeta urinària, vascularització prostàtica. Definició d´hiperplàsia benigna prostàtica. Etiopatogènia. Clínica. Diagnòstic. Tractament mèdic i quirúrgic de l´hiperplàsia benigna prostàtica.

21. Anatomia i fisiologia testicular. Patologia escrotal. Carcinoma testicular.

Anatomia i fisiologia testicular. Patologia escrotal: Varicocele, hidrocele, torsió testicular. Carcinoma testicular: Tumors de cèl.lules germinals: tipus, etiologia, clínica, marcadors tumorals, estadificació, tractament. Tumors de cèl.lules no germinals: tumors de cèl.lues de Leydig, tumor de cèl.lues de Sertoli, gonadoblastoma..

22. Carcinoma de pròstata.

Introducció. Incidència. Etiologia. Histologia i classificació. Clínica. Diagnòstic. Tractament: cáncer de pròstata localitzat, localment avançat, en progressió bioquímica i diseminat. Posibilitats terapèutiques: Cirurgia radical, radioteràpia, tractament hormonal, quimioteràpia.

23. Patologia peneana.

Anatomia. Patologia inflamatòria i infecciosa peneana. Malalties preneoplàsiques. Neoplàsia de penis: Factors de risc, clínica, diagnòstic, tractament i pronòstic.

(10)

Introducció. Traumatismes renals: Etiologia i fisiopatologia, classificació, clínica, tractament, evolució. Traumatismes ureterals. Traumatismes vesicals: clínica, diagnòstic, tractament. Traumatismes uretrals: clínica, diagnòstic, tractament. Traumatismes escrotals i testiculars.

25. Incontinència urinària i transtorns funcionals de la bufeta urinària.

Anatomia i fisiopatologia de la micció. Incontinència urinària: Definició, clínica, classificació, diagnòstic, tractament. Bufeta neurògena: Classificació, diagnòstic, estratègies terapèutiques. Enurèsi. Patologia del terra pèlvic.

26. Disfunció erèctil i transtorns de l´ejaculació. Esterilitat de factor masculí.

Fisiologia de l´erecció i l´ejaculació. Disfunció eréctil: definició, avaluació, opcions terapèutiques. Ejaculació retrògrada. Malaltia de Peyronie. Priapisme. Esterilitat de factor masculí: seminograma i opcions terapèutiques.

Competències (resultats d’aprenentatge)

A. Al final del procés de formació, l’alumnat haurà de ser capaç d’identificar els principals problemes del Sistema Renal i l’Aparell Genital Masculí, concretats en:

1. Deshidratacions 2. Edemes 3. Proteïnúria 4. Oligúria-anúria-poliúria, nicturia 5. Insuficiència renal 6. Hematúria 7. Pneumatúria i fecaluria 8. Hematospèrmia i uretrorràgia 9. Trastorns de la micció 10. Infecció urinària

11. Cuadre sèptic d’origen urològic 12. Dolor lumbar-renal-còlic nefrític

13. Dolor vesical-uretral-perineal-tenesme 14. Dolor-inflamació-tumor testicular 15. Enurèsi i incontinència

16. Retenció aguda i crònica d’orina 17. Trastorns de l’erecció i de la ejaculació 18. Infertilitat

19. Lesions i traumatismes genito-urinàris 20. Masses urogenitals incidentals

B. L’alumnat haurà de conèixer les bases teòriques dels mètodes diagnòstics del Sistema Renal i l’Aparell Genital Masculí, concretats en els següents Coneixements i Habilitats clíniques

● Capacitat per a obtenir una anamnesi completa i dirigida, incloent el motiu de consulta i la identificació dels principals símptomes de la seva malaltia actual.

●Capacitat per a reconèixer mitjançant l’exploració física els signes més importants de la patologia del’aparell urinari, i la repercussió de la seva disfunció sobre la resta de

(11)

l’organisme. Reconèixer el grau d’hidratació (deshidratació i edemes). Palpació de l’abdomen i en particular de masses amb contacte lumbar i de la presència de globus vesical.

Tacte rectal amb l’objecte de reconèixer alteracions prostàtiques. Valoració de l’aparell genital i en especial de les alteracions testiculars.

●Valoració del volum i característiques de l’orina. Reconeixement de l’hematúria macroscòpica. Col·locació de una sonda vesical.

●Determinació correcta de la pressió arterial.

●Interpretació de les dades del laboratori. Valoració dels exàmens d’orina (proteïnúria, sediment urinari i urinocultiu) i de dades que evidenciïn una disfunció renal (urea, creatinina, ionograma, equilibri àcid-base, monograma, calcèmia i fosforèmia).

Interpretació del resultat de les proves de funcionalisme renal (aclariment de creatinina, prova de concentració i dilució, capacitat d’acidificació urinària). Paràmetres hematològics, proteïnograma. Paràmetres immunològics: sistema del complement i marcadors de

malalties sistèmiques. Dades hormonals: Suprarrenals, eix renina angiotensina aldosterona, tiroidals i paratiroidals, hipofisàries, i gonadals.

●Interpretació de la radiografia simple d’abdomen i capacitat per a reconèixer les siluetes renals i la presència de càlculs al trajecte de la via urinària.

●Interpretació d’una urografia intravenosa i capacitat per reconèixer les principals anormalitats (obstrucció, dilatació de les vies, compressions extrínseques, anul·lació funcional...)

●Interpretació dels informes anatomo-patológics, tant en relació a les malalties renals primàries com en l’afecció renal de les malalties sistèmiques. Tanmateix es sabrà valorar la patologia tumoral del ronyó, vies urinàries, pròstata i testicle.

●Interpretació “essencial” dels resultats i informes de les següents exploracions especialitzades:

1) Cistouretrografies i les seves varietats.

2) Ecografia: renal, vesical, prostàtica. i de vesícules. Ecografia via abdominal i transrrectal, ecodoppler vasos renals i testicle.

3) Angiografies. Arteriografia segmentària i renal selectiva. Venografia. renal. Cavografia. Linfografia. Procediments per DIVAS.

4) Renograma i gammagrafia renal i testicular. 5) Urodinàmia.

6) Exploració instrumental endoscòpica: cateterisme endoscòpic. 7) Biòpsia renal i de l’aparell urogenital.

8) TAC, RM del ronyó i de l’aparell genital masculí 9) Cirurgia urològica.

10) Seminograma.

11) Test de tumescència peneana nocturna.

Competències transversals Comunicació

Treball en equip Actitud i valors. Etica Bases epidemiològiques

Salud pública i sistema general de salud Metodologia Classes teòriques, Seminaris, Pràctica clínica

al’Hospital) Fonts d’informació (bibliografia recomenada) Nefrologia:

1. Manual of Nephrology (Spiral Manual) (Spiral-bound)~ Robert W. Schrier 2. Kaplan's Clinical Hypertension (Clinical Hypertension)~ Norman M Kaplan 3. Harrison's Principles of Internal Medicine, 17thEd.

Urologia:

(12)

2. Atlas of Urologic Surgery. Hinman. Ed. Saundres. CONSULTA. 3. Urología. Campbell, Walsh. Ed. Panamericana. CONSULTA.

4. Tratado de Urología. J.F. Jiménez-Cruz, L.A. Rioja. Ed. Prous Science. CONSULTA.

5. Manual Esencial de Urología. J.E. Robles García. Ed. Grupo ENE Life. Seminaris:

1. Insuficiència renal aguda. Cas clínic 2. Tractament sustitutiu renal: CAPD, HD

3. Hipertensió arterial. Cas clínic d’hipertensió arterial secundària 4. Trasplantament renal

5. Exploració física i instrumentalització urològica. Diagnòstic per la imatge. Seminari pràctic dirigit al coneixement de l’exploració física urològica: abdomino-lumbar, perineal (tacte rectal) i escrotal. Coneixement dels diferents tipus de sondes i catèters, indicacions d’aquests i formes de col·locació. Interpretació pràctica de les diferents proves

diagnòstiques a urologia.

6. Urgències urològiques: Hematúria, còlic nefrític, escrot agut, traumatismes urològics i retenció aguda d’orina. Seminari basat en una mínima part teòrica d’introducció de les simptomatologies, el diagnòstic diferencial i l’orientació terapeútica.

7. Maneig pràctic de les infeccions urinàries. Seminari dirigit a completar la part teòrica del programa. Es basa en casos clínics i en el control posterior dels mateixos, amb els aspectes epidemiològics preventius i seguiment ambulatori.

8. Tractament en urologia: cirurgia urològica, técnica i abordatge quirúrgic. Tractament farmacològic de la patologia prostàtica, incontinència urinària i disfuncions sexuals. Seminari on es plantejarà el coneixement de les diferents opcions terapèutiques de l’especialitat, tant mèdiques com quirúrgiques (vídeos de cirurgia), indicacions i

contraindicacions dels tractaments i el concepte d’adequació del tractament sengons el pacient.

Pràctiques:

Nefrologia i Urologia:

Durant la setmana de pràctiques els estudiants es distribuiran en grups reduïts (1 o 2) pels dispositius d’hospitalització, interconsultes hospitalaries, quiròfan (urologia) i consultes externes.

Referencias

Documento similar

José Luis Alba Robles, professor de la Universitat de València, ens va permetre introduir-nos en el paradigma i els fonaments teòrics del model cognitiu del pensament prosocial,

Atesa la voluntat de la UAB de donar suport a projectes d'innovació i de millora de la qualitat docent, des de la Coordinació de Formació i Innovació Docent de l'Institut

És recomanable tenir coneixements de física i interès per la seva història.. Objectius

De totes maneres, la sen- zillesa dels textos i les il·lustracions que els acompanyen fan de La rateta que col·leccionava col·leccions una lectura apta per a xiquets i xiquetes que

L’aprenentatge transmès per la Laura Rubio que vull destacar va més enllà de la seva tasca com a docent i com a investigadora; té a veure amb la seva dimensió social i és

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Central de Bar- celona el 1980, títol d’especialista en Aparell Digestiu en 1985 i con- validació Europea el 2006.. Doctor

En aquest espai es combinen diferents tipus de plans (general, mig i primeríssim pla) del professor i de l’alumnat. La veu del personatge és en off i la del professor, feta també per

Si bé és cert que existeixen malalties rares poc greus, un gran percentatge són molt greus.. A més una gran part d’aquestes malalties no té tractament, ni tan