Criteris per l avaluació de les Bones Pràctiques en comerç. Oriol Cesena Mèlich Carles Saavedra Franch

Criteris per l’avaluació

de les Bones Pràctiques

en comerç

Oriol Cesena Mèlich

Carles Saavedra Franch

Taula de continguts

1. Els governs locals catalans i les polítiques públiques de comerç ... 3

2. Tendències i noves formes d’entendre el comerç... 8

3. Criteris comuns per definir les bones pràctiques en comerç ... 13

4. Criteris específics per definir les bones pràctiques en comerç ... 18

1. Els governs locals catalans i les polítiques públiques de comerç

Els darrers 30 anys la intervenció dels governs locals en l’àmbit comercial ha viscut una evolució important, passant d’una mínima ordenació de les places i dels mercats a la recerca de la consolidació de les trames comercials urbanes com a elements de cohesió econòmica i social dels municipis.

Durant la dècada de 1980 i la primera meitat de la de 1990 es va produir una important expansió de l’oferta comercial en grans establiments situats fora dels nuclis urbans. La implantació d’aquesta tipologia d’equipaments comercials suposava una important font d’ingressos per a les hisendes municipals, molt mancades de recursos per fer front a les necessitats que tenien, sobretot d’equipaments. Per tant, els ajuntaments es trobaven amb la disjuntiva d’haver d’apostar clarament per la consolidació i millora dels teixits comercials existents dins dels nuclis urbans o aprofitar la font de recursos que els podien proporcionar els grans establiments perifèrics.

En aquesta decisió hi ha tingut un rol molt important la tasca legislativa de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1997, l’Administració autonòmica ha procurat regular i planificar l’oferta comercial necessària per satisfer la demanda, prestant una especial atenció als grans i mitjans establiments comercials. Així, des de l’aprovació de la Llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials, la normativa ha procurat limitar la implantació de concentracions comercials perifèriques i prioritzar el desenvolupament i la dinamització dels teixits comercials ubicats dins de les trames urbanes dels

municipis. Aquesta llei és una resposta a la creixent pressió de les grans cadenes comercials, que estaven modificant el model comercial català portant-lo cap a un de basat en implantacions perifèriques que posaven en perill la supervivència dels comerços dels centres històrics de les poblacions, del comerç de barri i de moltes petites empreses familiars.

En aquesta mateixa línia ha seguit la resta de la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya amb la intenció de regular l’oferta comercial. Així, les successives lleis d’equipaments comercials1 _{han incidit en la limitació de les} implantacions comercials fora dels nuclis urbans i en la recerca d’una potenciació del comerç de centralitat i de proximitat ubicat als centres històrics i als diversos barris dels municipis catalans.

Les diverses lleis d’equipaments comercials han pogut assolir els seus objectius mitjançant les aprovacions de dos Plans territorials sectorials d’equipaments comercials (PTSEC),2

que estableixen clarament quines són les capacitats de creixement dels municipis catalans en mitjans i grans establiments alimentaris i en grans establiments no alimentaris. Paral·lelament, els PTSEC preveien també la possibilitat de modificar els increments d’oferta comercial en aquells casos en què es desenvolupessin noves àrees residencials de més de 400 habitatges, sempre que els municipis elaboressin un Programa d’orientació per als equipaments comercials (POEC).

1

Concretament, amb posterioritat a la Llei 1/1997, de 24 de març, la Generalitat de Catalunya ha aprovat dues lleis més d’equipaments comercials. Es tracta de la Llei 17/200, de 29 de desembre, i la Llei 18/2005, de 27 de desembre.

2

Es tracta del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials per al període 2001-2004 aprovat mitjançant el Decret 211/2001, de 24 de juliol, i de l’aprovat pel Decret 379/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el PTSEC per al període 2006-2009.

Aquest últim, ja totalment de caràcter municipal, és un instrument de planificació municipal però exclusivament referit al teixit comercial, amb l’objectiu d’adaptar l’oferta a les necessitats de la població. Al mateix temps, els POEC incideixen en elements que han de servir per a la consolidació i el desenvolupament dels models comercials locals que defineixen com són les mesures que cal prendre en matèries com l’urbanisme comercial o les accions de dinamització del comerç. Concretament, fins a l’actualitat s’han aprovat 32 POEC a tot Catalunya3_.

Tot i això, els POEC no són els únics instruments de planificació comercial de què disposen els municipis, ja que els darrers anys s’ha estès la redacció de plans d’usos que estableixen les destinacions que poden o no tenir els baixos dels immobles situats als principals eixos comercials. D’altra banda, tot i no ser-ne l’objectiu principal, és evident que el planejament urbanístic que aproven els ajuntaments té una incidència directa en el comerç pel fet que estableix la possibilitat de destinar superfícies edificades a usos comercials. És per això que per poder aprovar plans urbanístics els governs locals necessiten l’informe favorable de l’àrea de comerç de la Generalitat de Catalunya, que s’encarrega de contrastar que les normatives municipals no contradiguin la planificació i la legislació autonòmica.

Per tant, els governs locals veuen condicionades les seves polítiques públiques en matèria de comerç per la regulació i la planificació determinades per la Generalitat de Catalunya, que han definit quin ha de ser l’objectiu

3

Han aprovat POEC els municipis de Badalona, Blanes, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Cunit, les Franqueses del Vallès, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Lloret de Mar, Manresa, Mataró, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Reus, Rubí, Sabadell, Salt, Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Torelló, Torroella de Montgrí, Tortosa, Valls, Viladecans, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

d’aquestes polítiques, recollit clarament al preàmbul de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials:

Cal, per tant, preservar [...] una ciutat socialment cohesionada que garanteixi que els ciutadans, independentment que tinguin o no la possibilitat de desplaçar-se, puguin satisfer les seves necessitats de compra i abastament.

[...] [C]al que les nostres ciutats donin resposta tant a les accions de compra lligades a les necessitats de proveir-se dels productes de consum quotidià, com a les que van lligades als aspectes més lúdics de l’acte de compra i que es corresponen amb l’adquisició de productes de consum no quotidià [...].

Sobre la base d’aquest marc normatiu, l’aposta dels governs locals ha estat la potenciació dels teixits comercials situats dins de les trames urbanes consolidades. Per tal d’aconseguir-ho s’han aplicat diversos tipus de mesures en funció de la tipologia de municipi i del seu teixit comercial.

Així, ha estat molt habitual la redacció de plans i programes destinats al desenvolupament i a la dinamització del comerç. Aquests instruments s’han referit a tot el municipi o només a una part, centrant-se en determinats eixos, equipaments singulars o activitats firals. La intervenció s’ha concretat en una gran varietat d’instruments, però sempre prenent com a referència la classificació del comerç urbà a partir de dues tipologies clarament diferenciades:

 Comerç de proximitat: al servei dels habitants de l’entorn més proper, i generalment integrat per establiments dedicats a la venda d’aliments i altres productes de consum quotidià no alimentari.

 Comerç de centralitat: ofereix productes de consum no quotidià que tenen, per tant, una freqüència de compra espaiada en el temps i que,

juntament amb altres serveis que l’envolten, exerceix un alt poder d’atracció. Es tracta de comerç que tradicionalment s’ha localitzat en els centres urbans i que després d’un gran procés de transformació presenta elements molt semblants als dels centres comercials.

Pel que fa als instruments concrets, s’ha de fer referència a la gran tasca d’orientació i suport portada a terme per la Generalitat de Catalunya i, en el cas de la província de Barcelona, per la Diputació de Barcelona. Aquestes institucions han donat suport als municipis per elaborar els estudis necessaris i aplicar les mesures que aquests preveuen amb l’objectiu de millorar i modernitzar les seves infraestructures comercials. Aquests instruments són molt diversos i persegueixen objectius com els establerts per l’àrea de comerç de la Diputació de Barcelona:

 Millorar la funció social i econòmica dels mercats i les fires locals. Objectiu que es concreta en programes i activitats del tipus estudis de modernització i de creació de mercats i fires locals o per a la seva dinamització.

 Fer dels centres comercials urbans espais d’atracció per a comerciants i consumidors, concretat en mesures orientades a la creació de centres comercials urbans, a la modernització i millora de la competitivitat dels establiments o a la consolidació de l’associacionisme comercial.

 Millorar l’ordenació comercial estratègica del municipi, mitjançant instruments com ara la redacció de Programes d’orientació per als equipaments comercials o plans d’usos.

2. Tendències i noves formes d’entendre el comerç

Tal com s’ha comentat en el primer punt, les diferents administracions públiques catalanes, tant d'àmbit autonòmic com local, han anat realitzant diferents activitats en l’àmbit del comerç urbà dels municipis des de fa força anys. Les actuacions promogudes cobreixen un ampli ventall de subjectes relatius a diferents programes de dinamització i ordenació del territori.

Prova d’això és el disseny de diferents actuacions realitzades al llarg dels anys que han posat a l’abast dels diferents agents econòmics i socials molts programes i projectes que s’han dut a terme amb un objectiu comú: la millora de la competitivitat d’un teixit de trama urbana que sens dubte presenta valors molt notoris en les estructures locals dels municipis.

Al mateix temps, el comerç és, sens dubte, una de les activitats productives més importants del nostre temps, ja que no es tracta només d’un sector generador d’ocupació i activitat econòmica, sinó que la seva funció com a eix vertebrador de les economies locals el converteix en un dels motors més importants del progrés dels municipis (Cesena 2007: 15). Precisament en aquest marc, i amb la idea de millorar l’eficàcia de les actuacions que es realitzen, s’ha anat plantejant la cerca de noves oportunitats amb la ferma voluntat de fer un pas més i millorar el desenvolupament comercial, econòmic, i de cohesió econòmica i social dels municipis mitjançant propostes que permetin millorar-ne l’atractivitat així com la reactivació del comerç.

En aquest sentit, es palesa la necessitat de promoure actuacions pensades per contribuir al desenvolupament local així com a la cohesió social i econòmica.

S’entén, per tant, que les actuacions promogudes en l’àmbit del comerç han d’anar lligades a consolidar l’actual model de comerç urbà i de proximitat per seguir generant activitat econòmica, ocupació i cohesió social a través, almenys, dels següents tres àmbits operatius:

2.1 El comerç urbà, espai d’atracció per a comerciants i consumidors El primer gran àmbit operacional que cal tenir present, i que cerca la consolidació de l’actual model de comerç urbà i de proximitat, amb l’objectiu de generar riquesa i cohesió social, és el comerç de trama urbana, entès com a espai d’atracció, tant per als seus propis agents econòmics principals, els comerciants, com per als seus compradors i potencials. L’operativitat d’aquest àmbit requereix que es tinguin presents els següents aspectes:

1. Promoure estratègies comercials que permetin definir i implementar el comerç de trama urbana, promovent el foment de totes aquelles actuacions que permetin que els espais comercials urbans es converteixin en pols de centralitat amb un alt valor d’atracció, tant pel que fa als comerciants com als compradors.

2. Contribuir a consolidar els establiments comercials de manera que els principals actors del comerç, els propis comerciants, participin en tota una sèrie de mesures orientades a millorar la seva capacitat d’atracció i, en definitiva, de desenvolupament competitiu. L’adaptació als nous requeriments competitius del mercat serà, doncs, la finalitat principal a què s’orientaran bona part de les actuacions per als comerços.

3. Fomentar l’associacionisme comercial i totes aquelles eines que permetin establir un lideratge clar en les diferents polítiques de dinamització i desenvolupament local, ja que s’entén que aquesta tipologia d’actuacions són una de les bases de l’èxit d’aquestes actuacions; és la implicació dels comerços i la seva participació en les associacions i entitats de comerciants (Cesena 2007: 44).

4. Promoure la sensibilització i/o formació dels professionals del comerç ja que es tracta d’un dels elements més importants per a la millora competitiva del teixit comercial (Cesena 2007: 49).

5. Implicar els ens locals i el teixit associatiu en les polítiques locals de comerç com a base per promoure un millor desenvolupament de la trama comercial urbana.

2.2. Millorar la funció social i econòmica dels formats comercials de proximitat

Tal com s’ha exposat, un dels eixos prioritaris per a la millora del comerç descansa en la seva funció social i econòmica. En aquest sentit, formats comercials de proximitat com són els mercats i les fires han d’esdevenir autèntiques locomotores comercials que contribueixin a un millor dinamisme del comerç.

Per tant, és lògic pensar que dins l’entramat d’estratègies de desenvolupament del comerç serà molt important no obviar el pes i el valor

social, econòmic i comercial que aquestes formes de comerç de proximitat generen dins la trama urbana de les ciutats.

Portar a la pràctica aquest objectiu requereix tenir presents les següents línies operatives.

En primer lloc, disposar d’un coneixement ampli del funcionament d’aquests formats dins les trames urbanes. Aquest coneixement permetrà desenvolupar estratègies comercials amb majors garanties d’èxit que permetran, sens dubte, millorar la gestió dels mercats i les fires locals de forma innovadora.

En segon lloc, impulsar i projectar la modernització física i operativa dels mercats i les fires locals per tal de convertir-los en autèntics pols d’atracció social, comercial i econòmic dels municipis.

En tercer lloc, promocionar aquests formats de proximitat, amb especial incidència en els mercats municipals com a articuladors socials i referents de sostenibilitat, integració, responsabilitat i alimentació saludable, valors que sens dubte sembla ser que actuaran com a fils conductors del seu desenvolupament econòmic.

Finalment el darrer punt, el quart, palesa la necessitat d’apostar per un fort impuls de la dinamització comercial dels mercats i les fires locals per poder fer una oferta comercial de proximitat que millori i complementi la dels municipis mitjançant aquelles accions que generin expectativa i vivència entre els compradors.

2.3. Millorar l’ordenació comercial del municipi

El darrer dels àmbits operatius considerats és la millora de l’ordenació comercial dels municipis a través de diferents instruments d’ordenació i orientació del territori (ja tractats en el punt 1 del present informe).

Tanmateix, no es pot perdre de vista quina serà l’aplicació que es farà a Catalunya de la directiva europea de liberalització del sector serveis (en què s’inclou el comerç) i de quina manera aquesta repercutirà en el manteniment dels objectius i l’estructura comercial dels municipis catalans. Aquesta aplicació té una data límit, l’1 de gener de 2010, moment en què els estats membres de la Unió Europea hauran d’haver adaptat les seves normatives a les prescripcions de la directiva comunitària.

3. Criteris comuns per definir les bones pràctiques en comerç

En relació amb els criteris comuns per definir una bona pràctica en comerç, se n’han considerat dos: innovació i transferibilitat.

3.1. Innovació com a criteri comú per a les bones pràctiques

S’entén per innovació la “introducció o millora d’elements en un sistema mitjançant actuacions realitzades tant en allò referent a la gestió com al servei que es presta, amb l’objectiu de perfeccionar-ne el funcionament intern i la relació amb l’entorn, i amb un impacte visible en el resultat de les actuacions” (Ysa 2001: 13).

En relació amb el comerç, per tal que una bona pràctica en comerç urbà sigui innovadora, s’entén que ha de tenir en compte, almenys, els següents 4 àmbits específics:

1. L’àmbit funcional o temàtic, i en concret el tipus d’actuació que es vol dur a terme. En aquest sentit, per tal que la pràctica sigui innovadora, cal que es diferenciïn aquells projectes innovadors no estandarditzats, és a dir, projectes que no s’hagin tractat amb anterioritat i que suposin un clar avenç en el desenvolupament econòmic i de cohesió social (es tractaria en aquest cas d’una pràctica d’innovació alta), dels projectes estandarditzats, els quals fan referència a projectes que ja s’han realitzat amb anterioritat tot i que presenten algun tret que els fa diferents (seria el cas de pràctiques amb contingut innovador mitjà).

2. L’àmbit estructural o de població objectiva, que fa referència a la participació dels diferents agents econòmics i socials. En aquest sentit,

s’entén que la pràctica presentarà una innovació alta quan faci referència a nous grups de destinataris que no s’hagin tingut en compte amb anterioritat i que contribueixin a generar una major transversalitat de l’acció. Per contra, la pràctica es considerarà amb un component d’innovació mitjana, quan els destinataris i partícips de l’actuació siguin els habituals, si bé amb algun component específic.

3. L’àmbit territorial. El territori és el tercer dels indicadors que cal tenir en compte quan parlem d’innovació. En aquest sentit, s’entén per pràctica innovadora en l’àmbit territorial la capacitat d’exercir una bona pràctica que impulsi la cohesió social dins el territori que permeti consolidar determinades estructures i projectes comercials. Les pràctiques innovadores de caràcter mitjà són les que contribueixen a la cohesió del territori tot i no disposar d’un element que ajudi a la consolidació. Per tant, es considera que les actuacions dirigides a obtenir una bona cohesió del territori i a la consolidació del teixit urbà i la seva integració dins l’estructura social dels municipis són, sens dubte, factors determinants en la innovació de la pràctica.

4. Els mecanismes de participació són el darrer àmbit que cal tenir en compte. Una vegada més, es distingeixen els mecanismes amb alta innovació, que fan referència als instruments de valoració que tenen en compte elements situacionals i dinàmics del comerç, mentre que és considerada una pràctica innovadora mitjana la que en la valoració de la pràctica utilitza mesures de seguiment i control de caràcter més tradicionalista.

CRITERIS DE PONDERACIÓ INDICADORS

ALTA MITJANA

TEMÀTICA Projectes no estandarditzats Projectes estandarditzats

POBLACIÓ OBJECTIVA Nous grups de destinataris i major transversalitat

Destinataris habituals de les actuacions

TERRITORIALITAT Cohesió del territori i consolidació d’estructures comercials

Cohesió del territori

MECANISMES DE CONTROL

Instruments i tècniques de valoració des del punt de vista situacional

Instruments i tècniques de valoració habituals

3.2. Transferibilitat com a criteri comú per a les bones pràctiques

S’entén per transferibilitat la capacitat d’una experiència per permetre la repetició dels seus elements essencials en un context diferent del de la seva creació, amb elevades probabilitats d’èxit (Ysa 2001: 14). En aquest sentit el programa HABITAT de les Nacions Unides (UNCHS 1998) estableix que els elements que determinen el grau de transferibilitat d’una experiència són:

 La simplicitat de les idees.

 La reestructuració de la forma d’utilització de la informació.

 La previsió de mecanismes simples i efectius de recuperació dels recursos invertits.

 La utilització eficient dels recursos.

En aquest sentit, l’actual marc de la distribució comercial ha portat a entendre els mercats des de l’òptica de les ofertes. És a dir, que el consumidor, cada vegada més, disposa d’una àmplia oferta de formats de compra per

escollir. En aquest sentit, queda ben palès que la transferibilitat en comerç té un paper molt important, i requereix diferents condicionants que cal tenir en compte per tal que la bona pràctica sigui transferible.

Així, els criteris de transferibilitat que cal tractar són el marc socioeconòmic, el context comercial, la demanda i/o el client, l’urbanisme comercial i el lideratge associatiu.

1. El marc socioeconòmic inclou les característiques de la població de referència. S’ha d’analitzar sobre la base de fonts estadístiques contrastades i amb una àmplia i homogènia base de dades dels diferents municipis i altres ens locals per tal de fer-ne una comparativa correcta.

2. El context comercial ha d’incloure una anàlisi acurada i exhaustiva de l’oferta existent, tant al municipi com a l’entorn territorial immediat, desglossada sectorialment i utilitzant indicadors estandarditzats que en permetin la comparació.

3. A l’hora d’analitzar la demanda o la clientela s’ha de tenir en compte quina és la població de referència, tant resident com atreta, del sector comercial analitzat i estudiar-ne els hàbits de compra i consum, tot indicant quina és la seva distribució sectorial.

4. Respecte de l’urbanisme comercial, l’anàlisi ha de preveure quins són els elements essencials que el defineixen a fi de conèixer si hi són presents o no i l’estat en què es troben per tal d’afavorir l’amabilització de la trama urbana.

5. Finalment, per tal que una bona pràctica en l’àmbit del comerç compleixi el criteri de transferibilitat, ha d’existir un lideratge clar i, al mateix temps, la

participació dels diversos agents implicats, especialment les associacions comercials. CRITERIS DE PONDERACIÓ INDICADORS ALTA MITJANA MARC SOCIOECONÒMIC

Informació accessible, homogènia i comparable

Altres fonts d’informació més específiques de l’àmbit analitzat

CONTEXT COMERCIAL Utilització d’indicadors estandarditzats Utilització d’indicadors no estandarditzats

DEMANDA I CLIENT Anàlisi sectorialitzat dels hàbits de compra

Altres formes d’estudi de la demanda

URBANISME I ENTORN Ampli estudi de la presència i estat dels elements que els defineixen

Mínim estudi de la presència i estat dels elements urbans

LIDERATGE Alta implicació i participació

transversalitat

Alta implicació i participació actuacions

4. Criteris específics per definir les bones pràctiques en comerç

Pel que fa als criteris específics, s’han definit sobre la base de les diferents àrees de comerç existents a la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, s’han considerat tres grans grups: mercats i fires, comerç urbà, i ordenació comercial.

Quant a la proposta metodològica de definició dels criteris específics, s’han considerat els següents elements: el què, i que fa referència a la rellevància i als elements sobre els quals cal intervenir per tal que sigui una bona pràctica; el qui, referent als agents econòmics; i el com, que engloba els instruments de valoració de les pràctiques.

4.1. El què: elements de rellevància sobre els quals cal intervenir

El què fa referència als aspectes sobre els quals cal intervenir. En aquest sentit, a continuació s’exposen tots aquests elements en relació amb els principals àmbits de desenvolupament del comerç, i que van associats a aquelles tendències en comerç definides en el punt 2 del present informe.

COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES ORDENACIÓ

Grau de desenvolupament dels serveis prestats als usuaris finals dels centres comercials urbans.

Eines que contribueixin a la consolidació dels establiments comercials dins els centres comercials urbans.

Grau de modernització de les estructures físiques (MM).

Grau de modernització de les estructures operatives (MM).

Grau de modernització de les estructures de gestió (MM).

Actuacions d’urbanisme comercial que fomentin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.

Actuacions d’ordenació i orientació comercial que suposin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.

Eines que fomentin un model d’associacionisme comercial sòlid i innovador que

contribueixi a la consolidació del centre comercial urbà. Actuacions que suposin la cooperació publicoprivada en el desenvolupament d’accions orientades a la millora comercial.

Actuacions que suposin un clar desenvolupament comercial i local dels municipis.

Realització de campanyes comercials per a la incentivació de la compra al centre comercial urbà.

Realització de campanyes transversals amb altres regidories i sectors productius del municipi.

Actuacions orientades a promoure el producte de qualitat i de proximitat (producte artesà, local...).

Implantació de serveis al consumidor (MM/MVNS/F).

Aplicació de noves tecnologies (MM/MVNS/F).

Promoció de productes i serveis del territori (MM/MVNS/F).

Foment de circuits de comercialització curts (MM/MVNS/F).

Realització de campanyes comercials per a la incentivació de la compra (MM/MVNS/F).

Realització de campanyes transversals amb altres sectors productius (MM/MVNS/F).

Altres programes d’orientació o normativa comercial que suposin una millora de l’ordenació estratègica comercial del municipi.

(MM): Aplicable a mercats municipals. (MVNS): Aplicable a mercats de venda no sedentària. (F): Aplicable a fires comercials.

4.2 El qui: els actors que hi participen

El qui fa referència als diversos agents implicats, especialment en la presa de decisions i en la implementació, en les polítiques públiques en matèria de comerç. En aquest sentit s’han de tenir en compte els actors directament implicats en la presa de decisions, però també aquells que poden aportar la informació necessària per aconseguir una millor definició de la política pública i el consegüent feedback que en permeti una bona avaluació i redefinició.

COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES ORDENACIÓ

Transversalitat de les diferents àrees del govern municipal implicades.

Implicació de les associacions de comerciants en la definició de les polítiques i en la presa de decisions.

Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i els comerciants.

Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.

Transversalitat de les diferents àrees del govern municipal implicades.

Implicació dels paradistes, individualment i a través de les associacions existents, en el procés de definició, aplicació, avaluació i redefinició de les polítiques públiques.

Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i la resta d’agents implicats.

Atenció a les necessitats dels expositors, locals i foranis, en la creació i celebració de fires.

Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.

Transversalitat de les diferents àrees del govern municipal implicades.

Participació d’altres

administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Consells comarcals,etc.) quan sigui necessària o hi obligui la normativa vigent.

Implicació dels comerciants, individualment i a través de les associacions existents, en el procés de definició, aplicació, avaluació i redefinició de les polítiques públiques.

Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i la resta d’agents.

Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.

4.3 El com: els instruments utilitzats

El com fa referència als diversos instruments i recursos utilitzats en les polítiques públiques en matèria de comerç. En determinats casos, aquests instruments estaran condicionats per la normativa vigent, tal com s’ha vist en el punt 1 del present estudi.

COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES ORDENACIÓ

L’inventari dels instruments més usuals, són els següents: Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà.

Programes de suport al comerç: projecte “Modernitza’t”.

Instruments per la creació de Centres Comercials Urbans (CCU): és el cas majoritari d’estudis econòmics i de viabilitat comercial, i

especialment de consolidació comercial.

Programa d’ajuts per implantar mesures de dinamització comercial que consisteix en planificar i executar actuacions dirigides a la millora del comerç.

Projectes orientats a

l’excel·lència comercial: projectes que permetin millorar la

qualificació dels serveis de zones i eixos comercials delimitats dins la trama urbana.

Altres programes orientats a la millora de la cohesió social, econòmica i comercial.

Pel que fa als mercats, els principals instruments són: Accions de modernització dels mercats que permetin crear una major cohesió social i valor dins la trama urbana i econòmica dels municipis.

Accions de dinamització dels mercats que permetin convertir-los en espais de concentració i promoció.

Propostes per a la implantació de serveis als mercats.

Programes de formació i assessorament per a paradistes així com el postgrau en Direcció i Gestió de Mercats Municipals.

En el context de les fires, els principals instruments són: Accions de modernització i de creació de noves fires locals que permetin crear un major valor dins la trama urbana local.

Accions de dinamització de les fires locals que permetin convertir aquests formats en espais de concentració i promoció local. Propostes per a la implantació de serveis a les fires.

Inventari dels instruments que es fan servir en matèria d’ordenació: Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà.

Programa d’Orientació per als equipaments Comercials (POEC). Plans d’usos comercials, i altres instruments de regulació de l’activitat comercial així com de millora de l’urbanisme comercial i qualsevol dels elements que hi tenen un impacte directe.

4.4 Indicadors d’impacte

Es presenten, a continuació, els diferents possibles indicadors d’impacte per tal de valorar les bones pràctiques en comerç. Una vegada més s’ha optat per diferenciar entre tres grans àmbits d’actuació: comerç urbà, mercats i fires, i ordenació comercial.

4.4.1 Comerç urbà

 Delimitació clara del centre comercial urbà amb disposició de dades rellevants: població, mitjana de comerços, per sectors, etc.

 Percentatge mitjà d’actuacions previstes en els Plans de Dinamització Comercial que efectivament es duen a terme.

 Percentatge de clients amb targeta de fidelització per a aquells comerços que ofereixen aquesta possibilitat.

 Presència al municipi, en especial dins del centre comercial urbà, d’una gerència de comerç que vetlli per l’òptim funcionament del programa.

 Conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la/es associació/ons de comerciants que optimitzin la bona sintonia i el treball transversal.

 Valoració del perfil associatiu: nombre d’associats, sectors, quotes anuals, derrames, etc.).

 Disposició d’una imatge sòlida del centre comercial urbà: nom, logotip, aplicacions de la imatge, etc.

 Grau de dinamisme de les associacions de comerciants (web, informatius, serveis al comerciant i al consumidor, etc.).

 Instruments de satisfacció del funcionament dels centres comercials urbans en matèria d’oferta, serveis, urbanisme, promoció, etc.

4.4.2 Mercats i fires

 Grau de satisfacció/utilitat de la formació rebuda per part dels participants.  Participants en les activitats d’intercanvi d’experiències així com el seu grau

de satisfacció/utilitat.

 Grau de satisfacció/utilitat de la participació a les activitats d’intercanvi d’experiències per part d’operadors de mercats i fires locals.

 Grau de satisfacció/utilitat amb els instruments de suport a la gestió per part dels tècnics i càrrecs electes amb responsabilitats de mercats i fires locals.  Grau de satisfacció dels usuaris dels mercats amb els processos de

modernització.

 Percentatge de serveis a la clientela dels mercats municipals amb especial incidència en aquells que suposin un valor innovador diferencial.

 Percentatge mitjà de parades obertes sobre el total de parades dels mercats municipals, així com per sectors de despesa comercialitzable.

 Nombre de campanyes de promoció dels mercats municipals que es duen a terme, així com el seu seguiment i la seva valoració (aplicable a mercats i fires en general): disposició d’una imatge, instruments de suport informatiu, comunicació de serveis, campanyes promocionals i divulgació dels valors més destacables dels mercats municipals.

4.4.3 Ordenació comercial

 Variació de la dotació comercial del municipi i la seva aproximació als objectius de desenvolupament comercial fixats per a la seva millora.

 Variació dels usos dels locals en planta baixa dins les trames urbanes del municipi, i la seva aproximació als objectius d’ordenació comercial establerts.

 Anàlisi dels hàbits de compra un cop aplicat un percentatge important de les mesures previstes en els projectes d’ordenació.

 Actuacions d’urbanisme comercial que hagin contribuït a amabilitzar els centres comercials urbans, així com a fomentar un entorn més agradable i adequat a la compra.

 Percentatge d’implementació en relació amb les mesures previstes en els estudis d’ordenació comercial.

5. Quadre sintètic de criteris de ponderació

COMERÇ URBÀ MERCATS I FIRES* ORDENACIÓ

QUÈ

 Grau de desenvolupament dels serveis prestats.

 Eines que contribueixin a la consolidació dels establiments.  Eines que fomentin un model d’associacionisme comercial sòlid i

innovador.

 Actuacions que suposin la cooperació publicoprivada.

 Actuacions que suposin un clar desenvolupament comercial i local dels municipis.

 Realització de campanyes.

 Realització de campanyes transversals.

 Actuacions orientades a promoure el producte de qualitat i de proximitat (producte artesà, local, etc.).

 Grau de modernització de les estructures físiques.  Grau de modernització de les estructures operatives.  Grau de modernització de les estructures de gestió.  Implantació de serveis al consumidor.

 Aplicació de noves tecnologies.

 Promoció de productes i serveis del territori.  Foment de circuits de comercialització curts.

 Realització de campanyes comercials per a la incentivació de la compra.

 Realització de campanyes transversals amb altres sectors productius.

 Actuacions d’urbanisme comercial que fomentin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.

 Actuacions d’ordenació i orientació comercial que suposin una millora del funcionament i atractiu del centre comercial urbà.  Altres programes d’orientació o normativa comercial que suposin

una millora de l’ordenació estratègica comercial del municipi.

QUI

 Transversalitat de les diferents àrees de l’Ajuntament.

 Implicació de les associacions de comerciants en la definició de les polítiques i en la presa de decisions.

 Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i els comerciants.

 Anàlisi de la informació (hàbits de compra i valoracions diverses) que poden proporcionar els clients actuals i potencials.

 Transversalitat de les diferents àrees de l’Ajuntament.  Implicació dels paradistes en el procés de definició, aplicació,

avaluació i redefinició de les polítiques.

 Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i la resta d’agents implicats.

 Atenció a les necessitats dels expositors, locals i foranis, en la creació i celebració de fires.

 Anàlisi de la informació que poden proporcionar els clients actuals i potencials.

 Transversalitat de les diferents àrees de l’Ajuntament.  Participació d’altres administracions quan sigui necessària o hi

obligui la normativa vigent.

 Implicació dels comerciants en el procés de definició, aplicació, avaluació i redefinició de les polítiques.

 Implementació sobre la base de la coordinació i cooperació entre l’Ajuntament i la resta d’agents.

 Anàlisi de la informació que poden proporcionar els clients actuals i potencials.

COM

 L’inventari dels instruments més usuals, són els següents:  Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà.

 Programes de suport al comerç: projecte “Modernitza’t”.  Instruments per la creació de Centres Comercials Urbans

(CCU): és el cas majoritari d’estudis econòmics i de viabilitat comercial, i especialment de consolidació comercial.  Programa d’ajuts per implantar mesures de dinamització

comercial que consisteix a planificar i executar actuacions dirigides a la millora del comerç.

 Projectes orientats a l’excel·lència comercial: projectes que permetin millorar la qualificació dels serveis de zones i eixos comercials delimitats dins la trama urbana.

 Altres programes orientats a la millora de la cohesió social, econòmica i comercial.

 Pel que fa als mercats, els principals instruments són:

 Accions de modernització dels mercats que permetin crear una major cohesió social i valor dins la trama urbana i econòmica dels municipis.

 Accions de dinamització dels mercats que permetin convertir-los en espais de concentració i promoció.  Propostes per a la implantació de serveis als mercats.  Programes de formació i assessorament per a paradistes

així com el postgrau en Direcció i Gestió de Mercats Municipals.

 En el context de les fires, els principals instruments són:

 Accions de modernització i de creació de noves fires locals que permetin crear un major valor dins la trama urbana local.

 Accions de dinamització de les fires locals que permetin convertir aquests formats en espais de concentració i promoció local.

 Propostes per a la implantació de serveis a les fires.

 Inventari dels instruments que es fan servir en matèria d’ordenació:

 Màster en Gestió i ordenació del comerç urbà.  Programa d’Orientació per als equipaments Comercials

(POEC).

 Plans d’usos comercials, i altres instruments de regulació de l’activitat comercial així com de millora de l’urbanisme comercial i qualsevol dels elements que hi tenen un impacte directe.

6. Bibliografia

Alegre, Lluís. Guia per a les actuacions de revitalització en centres històrics i

eixos comercials urbans. Barcelona: Departament de Treball, Indústria, Comerç

i Turisme. Generalitat de Catalunya, 2000.

Angerri, Jaume; Díez, Clara (directors). Mercats Municipals a Catalunya. Cens

1998. Barcelona: Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, octubre 1999.

Cesena Mèlich, Oriol. Manual de comerç urbà. Un enfocament des de l’òptica

del màrqueting. Barcelona: Associació Catalana de Municipis i Comarques,

octubre 2007.

Diputació de Barcelona. La dinamització dels centres comercials urbans- Quaderns de promoció econòmica local (Q1). Barcelona: Diputació de Barcelona, 1999.

Diputació de Barcelona. La gestió dels mercats municipals-Quaderns de promoció econòmica local (Q2). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000.

Tarragó, Marçal. Guia de redacció dels programes d’orientació per als

equipaments comercials. Barcelona: Departament d’Indústria, Comerç i

Turisme. Generalitat de Catalunya, 1999.

United Nations Centre for Human Settlements (UNCHS) (1998). Guidelines for

transfering effective practices. A practical manual for South cooperation.

Ysa, T. (coord.); Cortada, M.; Crusellas, E. (2003). Criterios para detectar

buenas prácticas locales. Document Pi i Sunyer 25. Barcelona: Fundació