BUTLLETÍ DEL JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA
Nº 1 ABRIL 2003 Exemplar gratuït
EDITORIAL
Sovint pensem en projectes que volem que fun-cionin perquè la teoria i el sentit comú ens con-dueixen a pensar que així serà. Però ens obli-dem de la vessant més humana dels nostres pensaments i de les nostres inquietuds. Hi ha aspectes que no s’han de concebre únicament amb el cap, sinó que hem de deixar que sigui el cor qui ho rebi amb intensitat.
La botànica, i tot el món que envolta el coneixe-ment de les plantes, es pot viure de moltes mane-res dins un Jardí Botànic. L’home ha descobert al llarg de la història que les plantes tenen moltes virtuds. Aquesta acumulació de coneixements ens han permés utilitzar-les per alimentar-nos, per guarir-nos de malalties, per construir vai-xells, portes, instruments, per fer cistells, es-combres, i fins i tot, per hidratar-nos la pell.
El jardí, en aquest sentit, aposta per la nova crea-ció d’una àrea dedicada a explicar les utilitats de les plantes per l’home, l’àrea etnobotànica, amb el propòsit de fer arribar tota aquesta saviesa popular als nostres visitants.
Núria Membrives
Directora del Jardí Botànic de Barcelona SUMARI
JARDÍ BOTÀNIC
3 Etnobotànica 5 Les Illes Canàries 7 La nova seu de
l’Institut Botànic 8 Audioguia al Jardí
Botànic de Barcelona 9 Nou hivernacle
als vivers del Jardí 10 Notícies del Jardí
ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL JARDÍ BOTÀNIC
12 Actes especials del Desè Aniversari de l’Associació 13 Breus de l’Associació 15 Racó del soci
Nº 1 BROLLA EQUIP DE REDACCIÓ Direcció
Núria Membrives
Coordinació tècnica
Amadeu Camps
Redacció
Núria Membrives, Carlos Azofra, M. Teresa Vila, Gemma Urrea, Jaume Pàmies, Samuel Pyke, Amadeu Camps.
DISSENY GRÀFIC
Ramon Martínez
IMPREMTA
Quality Impres
Dipòsit Legal: B-7696-2003-03-10
500 exemplars gratuïts
Jardí Botànic de Barcelona
C/ Dr. Font i Quer, s/n Parc de Montjuïc 08038 Barcelona Tel. 93 426 49 35 Fax. 93 424 50 53
E-mail: [email protected] Web: www.jardibotanic.bcn.es
Associació d’Amics del Jardí Botànic
En el sentit més ampli de la paraula, l’etnobotànica estudia la manera en què l’home utilitza les plantes.
Al llarg de la història les diferents cultures han vist que les plantes ofe-rien diversos usos. Les plantes són molt importants per a l’home com a font d’aliment o farratge i també com a remei medicinal. Però la depen-dència de l’home cap al món vegetal és molt més àmplia. L’home necessi-ta materials de construcció, fibres per teixir la roba, per fer paper, fer cosmètics, perfums, etc.
La necessitat més bàsica de l’home és l’alimentació. L’agricultura va permetre obrir àmplies perspectives de desenvolupament per a la huma-nitat. Al cultivar les plantes, l’home va iniciar uns processos de selecció, de millora i de domesticació de les varietats silvestres convertint-les en varietats cultivades.
Entre les plantes usades a la cuina, hi destaquen els condiments. És fàcil imaginar-nos passejant per un mer-cat àrab o oriental, on ens atrauran les
parades d’espècies per la diversitat de colors i de fragàncies que omplen l’aire. Les espècies són molt aprecia-des per les seves propietats aromàti-ques i colorants. Algunes de les més conegudes són el clau, la nou mosca-da, el gingebre, la canyella, el pebre, l’anís estrellat, el cardamom o el sa-frà. Sense oblidar les aromàtiques de casa nostra com la farigola, el romaní, el fonoll, l’orenga, la sajolida, etc.
Un altre paper molt important de les plantes en la vida de l’home és l’ús com a remei medicinal gràcies a les propietats curatives de moltes d’elles. Ja a la prehistòria l’home es va adonar que algunes plantes li eren útils per guarir les ferides i tractar les malal-ties. L’home va aprendre a diferen-ciar les plantes verinoses de les útils observant els animals, quines menja-ven i quines rebutjamenja-ven. Algunes de les plantes amb utilitats medicinals són la valeriana, el marfull, el ricí, l’arç blanc, l’all, la ceba, l’api, la ser-verola, la berbena o l’herba-lluïsa.
L’home, en un moment donat, va ne-cessitar poder transcriure pensaments, històries, fets, etc. Les fibres que com-ponen les plantes, el van ajudar a acon-seguir diversos materials per a escriure. Els més antics van ser els papirs (segle XXX aC), els pergamins i els teixits. El paper no va ser inventat fins l’any 105 a la Xina, la fusta utilitzada era la de more-ra, la canya de bambú i el rami.
Etnobotànica
L’home tenia altres necessitats com vestir-se, calçar-se, construir els seus habitatges i mobles, i les plantes li van fer, i li fan, servei. L’home es vestia amb pells d’animals. Amb el temps va inventar la filatura i va uti-litzar fibres vegetals com el cotó, el lli o el jute per a teixir les seves robes. El calçat més popular antigament eren les espardenyes d’espart. Actual-ment, fem servir la fusta de diversos arbres per a fabricar mobles: faig, roure, pi, castanyer, noguera, vern, àlber. També es fan servir plantes per a fer cistells (carcera), per a fer pipes (arboç i bruc), per a fer escombres (botja blanca), per adobar pells (em-borratxa cabres), etc.
De les plantes també se n’extreuen compostos que són la base de cosmè-tics i perfums. Els
cosmètics no són un invent modern, ni una necessitat simplement estèti-ca. Els antics egip-cis per tal de prote-gir-se la pell del sol quan estaven cons-truint les
piràmi-des, es posaven coloret a la cara. Ac-tualment una de les plantes usades en cosmètica més coneguda per tothom
és l’Aloe. Per a fer perfums s’usen
bà-sicament plantes aromàtiques com la lavanda, l’orenga, la rosa i el gessamí.
Les plantes tenen un gran poten-cial, del que de ben segur encara ens queda molt per aprendre i molt per descobrir. Veiem doncs, que les plantes són organismes essencials per a la humanitat, tant en el passat com en el futur.
El Jardí Botànic de Barcelona és el lloc adient per fer d’aparador educa-tiu dels coneixements etnobotànics. S’ha iniciat la construcció d’una àrea didàctica per a mostrar col·leccions de plantes útils per l’home i explicar-ne el seu ús.
Les plantes seran agrupades en fun-ció de si són per cuinar, medicinals, per fer cosmètics i perfums, o bé si te-nen altres usos com, per exemple, fer pipes, teixits, paper o espardenyes.
Per desenvolupar aquest projecte comptem amb la col·laboració dels voluntaris de l’As-sociació d’Amics. Ells són els enca-rregats de dissen-yar el projecte, buscar les llavors, s e m b r a r - l e s , plantar i s’enca-rregaran del manteniment. Aquesta nova col·lecció permetrà ampliar les propostes educatives per les escoles i el públic en general.
M. Teresa Vila
Etnobotànica
En pocs llocs del món la natura pre-senta la diversitat de formes vegetals que es troben a les illes Canàries.
En tan sols 7.500 km2, hi tenen
ca-buda vora 2.000 espècies, de les quals un 27% són endèmiques, és a dir, que una de cada quatre espècies presents a les illes Canàries, no es troben enlloc més del món!
Aquesta gran diversitat es deu, en gran mesura, a les singularitats geo-gràfiques diferencials de cada illa, i a les influències dels fenòmens meteo-rològics en molts casos únics.
El clima de les Canàries
El clima general de les illes és de ti-pus temperat-humit, força estable al llarg de l’any, amb lleugeres varia-cions entre els estius més secs i els hiverns més plujosos.
Les principals diferències climàti-ques es donen segons l’orientació de les vessants. En aquest sentit, la ves-sant nord de les illes està exposada als vents alisis del Nord–Est que bufen carregats de la humitat de l’oceà. Aquests ascendeixen fins a topar amb els vents del Nord–Oest més freds i eixuts. En aquesta zona, es forma una capa més o menys persistent de nú-vols entre els 800 i els 1.500 m ano-menada “mar de nubes”.
Les vessants sud, per contra, reben els vents secs del Sàhara que
provo-quen un augment de les temperatures i un descens de la humitat ambiental. Aquesta variabilitat climàtica, que és més palesa en les illes més grans, determina en gran mesura la dispo-sició de la vegetació. Així en les ves-sants nord s’hi desenvolupen exten-sos boscos denexten-sos i humits anome-nats laurisilves, mentre que a les ves-sants sud s’hi desenvolupa una vege-tació amb formes pròpies d’ambients més secs com els boscos termòfils o el cardonal (Figura 1).
Distribució de la vegetació canària al Jardí Botànic
Amb l’ànim de mostrar aquesta gran diversitat d’ambients i de vegetals, s’han representat les set comunitats vegetals més característiques de les illes, repartides en un total de 15 es-pais que permeten recrear a les parts més baixes les comunitats arbustives com el cardonal i el tabaibal, passant pels boscos termòfils i la comunitat dels cims volcànics, per acabar a la part més alta del jardí amb el dens bosc de laurisilva (Figura 2).
Vegetació canària al Jardí Botànic
Plantació a la zona canària (febrer–març 2003)
Periòdicament, es realitzen actua-cions destinades a augmentar tant la densitat com la diversitat d’espècies presents a les diferents zones del Jar-dí Botànic. En aquesta línia, la darre-ra actuació ha estat una plantació en els fitoepisodis de les illes Canàries. Aquesta plantació ha suposat la in-troducció d’un total de 3.500 noves plantes de 58 espècies diferents (Fi-gura 3), que se sumen a les vora de 3.000 plantes que hi havia presents fins ara en aquesta zona.
Aquestes 58 espècies són fruit d’una comanda realitzada l’any 2.000 a viveristes de les illes. Aquests
vi-vers s’han encarregat de recol·lectar les llavors de la natura, les han sem-brat i n’han tingut cura durant un any i mig. D’aquestes 58 espècies, 24 són noves per al Jardí Botànic, que sumades a les 130 espècies presents fins aleshores, tenim representades actualment més de 150 espècies ca-nàries (Figura 4).
Del total de les espècies introduïdes en aquesta darrera plantació, s’ha apostat per augmentar la densitat d’ar-bres i arbustos d’espècies ja existents al Jardí, alhora que s’han introduït no-ves espècies herbàcies (Figura 5).
Gemma Urrea
Vegetació canària al Jardí Botànic
Figura 2: Fitoepisodis canaris al Jardí Botànic
Figura 3: Treballs de plantació de Pinus canariensisa la Pineda
Figura 4:
Ceropegia fusca
una de les noves espècies canàries per al Jardí Botànic
La nova seu de
l’Institut Botànic
L’Institut Botànic de Barcelona (IBB) va ser fundat el 1934 pel Dr. Pius Font i Quer a partir dels fons del de-partament de botànica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Des de 1998, és un centre mixt de l’Ajun-tament de Barcelona i el Consell Su-perior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’IBB és un centre de recerca especialitzat en l’estudi de la flora Mediterrània. A principis d’abril s’ha inaugurat la nova seu d’aquest Insti-tut en una parcel·la del Jardí Botànic de Barcelona.
El nou edifici està situat a la part superior del Jardí. L’edifici es divi-deix en tres plantes i té una
superfí-cie de 3.600 m2.
Una planta soterrada està espe-cialment dissenyada per acollir l’herbari, un dels més importants d’Espanya, amb uns 750.000 plecs. Al costat hi haurà un espai de consul-ta del propi herbari i altres serveis associats.
La planta baixa és accessible di-rectament des del Jardí. Té previst acollir un bar restaurant, una sala d’exposicions modulable, una sala polivalent i el Gabinet d’Història Na-tural Salvador, que es podrà tornar a mostrar al públic de manera regular després d’un segle i mig d’estar tan-cat. El Gabinet Salvador va ser el
pri-mer museu de ciències naturals obert al públic a Barcelona i és un dels més antics d’Espanya. És el recull de l’ac-tivitat de vàries generacions d’una extensa família de naturalistes cata-lans que impulsaren durant els s. XVIII i XIX la botànica a Catalunya.
La planta superior tindrà una en-trada independent del jardí. Estarà destinada als laboratoris i als des-patxos de recerca, i a la gestió del Jardí Botànic. A més, alberga la bi-blioteca d’ús públic, que des de 1998 forma part de la Xarxa de Bibliote-ques del CSIC.
L’acostament de l’Institut al Jardí ens facilitarà la creació de noves lí-nies de recerca científica que utilit-zin el jardí com a camp d’experimen-tació i que es projectin els seus resul-tats per millorar científicament el projecte del jardí.
Activitats del Jardí
Audioguia al Jardí Botànic
de Barcelona
El gran avantatge de treballar en un jardí jove és que permet ajustar els seus programes d’activitats a les da-rreres innovacions tecnològiques que faciliten la transmissió de conei-xements al ciutadà. Algunes d’aques-tes tècniques són, a més, un recurs adaptat a persones amb discapacitats visuals. Aquest és el cas del projecte d’audioguia interpretativa del món Mediterrani que està elaborant el Jardí Botànic de Barcelona.
La proposta d’audioguia és un reco-rregut pel jardí on es destaquen deu punts d’informació. El vi-sitant passejarà amb un petit aparell penjat del coll, i quan arribi a un punt informatiu, marcarà el número correspo-nent. A través d’aquest aparell rebrà explicacions que relacio-nen la botànica amb altres as-pectes mediterranis de caràcter naturalístic, històric o social.
L’objectiu del projecte és utilitzar la botànica per analit-zar el desenvolupament de tota una cultura mediterrània. És per això que, a banda de les ex-plicacions relacionades amb les formacions arbòries i
arbusti-ves, també es desenvoluparan temes com les adaptacions de la vegetació mediterrània als incendis periòdics i a la sequera estival. A més, entre els as-pectes socials s’expliquen les princi-pals utilitats de les plantes per l’home, i des d’un punt de vista històric, es tracta l’origen de la cultura mediterrà-nia a través de tres elements bàsics, el blat, la vinya i l’olivera. I per finalitzar, no podem oblidar la importància de la conservació de la diversitat vegetal i el paper d’un Jardí Botànic davant el res-pecte pel medi ambient.
A l’entrada s’instal·larà un mapa del jardí en relleu, que per-metrà al públic, inclosos els invidents, conèixer el reco-rregut de la visita i situar els punts d’informació.
Aquesta proposta és la millor eina dirigida a un públic no es-pecialista en botànica, de ma-nera que el visitant aprendrà moltes coses de les plantes a través d’altres aspectes socials i culturals. Amb aquest projecte, aconseguirem ampliar el co-neixement d’un estil de vida, el mediterrani, i podrem enten-dre una mica millor com el cli-ma influeix en el nostre entorn natural, en els nostres costums i en la nostra societat.
Núria Membrives
Activitats del Jardí
Nou hivernacle
als vivers del Jardí
El viver del Jardí Botànic és una zona que compleix diverses funcions. És un lloc de pas per a les plantes que vénen de fora i és aquí on esperen el moment de la seva plantació al Jardí. També és una àrea de producció de planters, tant de sembra com de propagació mitjançant esqueixos i divisió de ma-ta. A la vegada, el viver és un espai d’estudi i investigació de les plantes.
El nostre viver es divideix en una sèrie de bancals que actualment es troben ben farcits de plantes. Hi ha un bancal dedicat als bonsais, i des de fa dos anys comptem amb una es-tructura per allotjar la col·lecció de narcisos (abans ubicada al costat de l’antic Institut Botànic). Aquesta es-tructura té forma d’hivernacle, la qual, mitjançant una tela de malla fi-na, impedeix el pas dels insectes. Ai-xí s’asseguren unes condicions ade-quades per al control de la pol·linit-zació d’aquestes plantes.
La necessitat d’un espai per a sem-bres i arrelar els esqueixos, ens ha dut a construir un nou hivernacle, amb un sostre impermeable, però tanma-teix amb els laterals parcialment ven-tilats. El nou hivernacle es va cons-truir durant el mes de gener de 2003, i va comptar amb les indicacions d’un muntador de l’empresa adjudicada i la participació de l’equip del viver i un
grup d’alumnes de l’Escola Taller, en-carregada de la reconstrucció de la Masia del Jardí Botànic Històric.
L’hivernacle disposa de quatre fi-leres de taules, i més endavant tindrà un sistema de reg automàtic per complementar el reg amb mànega.
Actualment, estem al bell mig d’un programa de sembres de plantes de diferents regions mediterrànies, projecte el qual ha servit, a la seva responsable, Glòria Monfort, per es-trenar aquest nou espai, amb les sembres de l’hivern-primavera 2003. Aquestes noves plantes seran introduïdes al Jardí a partir del segon any, per l’equip de jardiners format per Jordi Vallvé i Miquel Veny.
Amb aquesta nova estructura, no tan sols guanyem espai, sino també podem treballar amb més comoditat i eficàcia. Tot un avenç per a la pro-ducció de les espècies que poc a poc incrementen la col·lecció del Jardí.
Samuel Pyke
Activitats del Jardí
Ja tenim nom per al butlletí
Moltes gràcies a tots els qui ens heu fet arribar propostes per posar nom al butlletí. La decisió final no ha estat fàcil. Les opcions han estat molt ben buscades, totes en relació amb la me-diterrània o els jardins, i totes molt suggerents i innovadores. Però final-ment, la proposta que hem trobat mésadient ha estat BROLLA. La brolla és
la comunitat d’arbustos baixos més característica de la Mediterrània. In-clou nombroses espècies molt cone-gudes per tots, la majoria plantes aro-màtiques i remeieres com el romaní, la farigola i l’espígol. Així doncs,
feli-citats, Miquel Comas,perquè la teva
proposta ha estat la guanyadora.
Porta’ns un llibre
i et regalarem una rosa
El dia de Sant Jordi, tots els qui ens porteu un llibre nou o vell, però en bon estat, tindreu la possibilitat de visitar gratuïtament el Jardí i de fer-ne un iti-nerari guiat. Per segon any consecutiu el Jardí vol celebrar el Sant Jordi senseoblidar que hi ha gent a casa nostra amb pocs recursos per qui accedir a la cultu-ra no és gens fàcil. Els llibres recollits es donaran a Caritas i a Aldees Infantils SOS. Podrem celebrar aquesta diada gràcies a la col·laboració de Mercabar-na que ens proporcioMercabar-na les roses.
Jornada de Portes Obertes
al Jardí Botànic
i a l’Institut Botànic
El dia 29, s’ha celebrat una jornada de portes obertes al Jardí per mos-trar el nou Institut Botànic, prèvia a la inauguració oficial prevista pel mes d’abril.
Durant la jornada, el públic ha po-gut visitar el Jardí i la planta baixa de l’Institut i participar en activitats com el Viatge naturalista a la recerca de 8 arbres mediterranis. També s’ha po-gut visitar una mostra de bonsais (amb exemplars de la col·lecció de Pere Du-ran i Farell, del Real Jardín Botánico de Madrid i d’algunes de les associa-cions de bonsais més importants de Catalunya). Un duet de saxo i guitarra ha omplert de música el Jardí.
L’aigua de la capa freàtica
ja arriba al Jardí
L’aigua de la capa freàtica de Barce-lona ja arriba de forma constant al nostre dipòsit; per tant, estem regant el Jardí amb aigua de pou. Es tracta d’una d’aigua de gran qualitat per a la
Notícies del Jardí
jardineria, però com que no rep cap tractament de potabilització es pro-hibeix el seu consum. Les fonts i els serveis continuen disposant d’aigua potable de companyia.
El recorregut del Jardí
canvia de sentit
A partir del mes d’abril, el recorregut del Jardí canvia de sentit. El visitant a l’entrada podrà sorprendre’s de la vis-ta del llac, de les palmeres i de tovis-ta la vessant de vegetació canària i norda-fricana, però iniciarà la visita per la zo-na d’Austràlia i Sud-àfrica. El princi-pal motiu és el disseny de les pendents dels camins. El projecte contemplava aquest sentit de circulació, però mo-tius estètics en el moment de la inau-guració, van conduir a iniciar la visita per la zona del llac. Ara que ja tenim un jardí que va agafant cos, creiem que és el moment de posar les coses a lloc i passejar primer entre la vegetació exòtica dels mediterranis llunyans, continuar amb la flora de casa nostra, i finalitzar el recorregut amb la una vis-ta aèria del llac, envolvis-tat de la exhube-rant flora canària.
Estudiants en pràctiques
al Jardí
Els estudiants de grau mig de l’Esco-la Rubió i Tudurí, de l’Institut Muni-cipal d’Educació de Barcelona, han dut a terme pràctiques al nostre jardí.
Concretament, s’ha efectuat pràcti-ques de compostatge, i s’ha construït un camí de treball a la zona d’Austrà-lia. Per altra banda, els estudiants de grau superior han realitzat pràcti-ques de sembres.
Nou rètol a l’entrada del Jardí
A iniciativa del Centre Gestor del Parc de Monjuïc, s’ha instal·lat un nou rètol del Jardí Botànic, a la ram-pa d’accés a l’edifici d’entrada. Aquest fet ajudarà als ciutadans a lo-calitzar més fàcilment l’entrada del Jardí Botànic.Millores a l’Aula Mediterrània
Les millores consisteixen en folrar de fusta les parets i instal·lar uns prestatges per a dipositar-hi fulle-tons i uns suros per a cartells infor-matius. S’inclou també un moble nou per a una televisió on passar-hi víde-os i una taula nova per al servei d’in-formació. En una segona fase, s’in-crementarà la il·luminació i la cale-facció, per finalitzat amb la instal·la-ció de dos ordinadors de consulta.Notícies del Jardí
Visita al Jardí Botànic de Sóller – Viatge a Mallorca El Jardí Botànic de Sóller es va iniciar l’any 1985 i va ser obert al públic l’any 1992 com a centre de conservació, recerca i aprenentatge de la flora me-diterrània i especialment de la flora baleàrica.
Organitzem un viatge per a visitar aquest jardí, inaugurat l’any en què molts de nosaltres sentírem parlar del projecte d’un nou Jardí Botànic per a Barcelona.
Dates: 7, 8 i 9 de juny.
Tots els membres de l’Associació han rebut el mes de març una carta explica-tiva de la sortida. Informació directa-ment a la Secretaria de l’Associació.
Sopar de gal·la commemoratiu dels 10 anys de l’Associació Enguany canviem el tradicional dinar d’estiu per un sopar, on volem fer re-pàs del què han estat els 10 anys
d’Associació. Ens agradaria que ani-méssiu a antics socis i voluntaris a participar. Tindrem l’oportunitat de gaudir del Jardí en horari diferent com és la nit. Us farem arribar més informació. De moment, reserveu-vos la data: dissabte 14 de juny.
Amics del Jardí
Actes especials del Desè Aniversari de l’Associació
Imatge del Jardí Botànic de Sóller
Logo del 10è aniversari
Jardins de Petra Kelly
L’Associació ha participat en dues sessions convocades pel Centre Ges-tor del Parc de Montjuïc destinades a projectar el contingut d’aquests jar-dins ubicats darrere del Jardí Botànic. Està previst que siguin un comple-ment d’aquest equipacomple-ment, amb una zona hortícola, una agrícola i un gran hivernacle de col·leccions exòtiques.
Curs d’interpretació del Jardí Botànic
Més de quaranta participants ha tin-gut el primer curs intensiu sobre el Jardí Botànic, realitzat durant el mes de març i que ha tingut com a profes-sors diferents tècnics del Jardí Botà-nic, la responsable dels Serveis Am-bientals Educatius, Mònica Vilade-sau, i el cap de guies, Guillem Ramon. Les jornades han estat una bona ocasió per a relacionar-se amb altres amics del Jardí o amants de les plan-tes, professionals o afeccionats.
Serveis d’Activitats Educatives L’Equip d’Educació Ambiental treballa de valent, i a més d’estar preparant no-ves propostes per a les escoles. Durant la segona setmana del mes de juliol oferirà un curs a l’Escola d’Estiu de Blanquerna. A l’equip s’ha incorporat recent-ment com a monitora Olga Pradas, qui compta amb l’experiència de les activitats educatives que es desenvo-lupen al Parc de Collserola.
Si teniu coneguts que poden estar interessats en les activitats educatives, el 26 i 30 d’abril es realitzaran jorna-des de presentació per a mestres.
Festa de la Primavera
El dissabte 22 de març va tenir lloc la tradicional festa de la Primavera dels amics del Jardí Botànic, i que en-guany ha servit per obrir oficialment els actes commemoratius del desè aniversari de l’Associació.
Es varen plantar uns ceps a la zona mediterrània, que van ser plantats per Neus G. Ràfols, Gemma Sas i Ferran Serra, homenatjats pels seus més de cinc anys de dedicació. Gaudírem d’un concert de violí i violoncel a cà-rrec de Nausica Berni i Pablo Damián Riera, tot degustant sucs naturals fets amb les fruites donades per Merca-barna. Per concloure l’acte, es va sor-tejar un bonsai donat per Tokonoma i una il·lustració de J. Sabanès.
Amics del Jardí
BREUS DE L’ASSOCIACIÓ
Treballem pel Jardí Botànic El dissabte 8 de març va tenir lloc una
no-va jornada Treballem pel Jardí Botànic.
Aquesta activitat permet a tots els ciuta-dans participar de forma activa en el crei-xement del Jardí, a través d’una plantació. Aquesta vegada, dotze amics vàrem passar un matí quasi primaveral, co-ordinats per la Glòria Monfort, res-ponsable de sembres del Jardí, al fi-toepisodi de la Phrygana (Mediterrà-nia Oriental), on vàrem plantar més d’un centenar d’exemplars. Aquest fitoepisodi ja va ser treballat a la con-vocatòria de la passada tardor, i val a dir que les plantes posades en aquella ocasió presenten molt bon aspecte.
El resum d’espècies plantades és el següent:
Centaurea spinosa(1)
Euphorbia hierosalimitiana(1)
Sarcopterium spinosum(69)
Cistus creticus(33)
Cistus incanus(72)
Amics de la Bici
L’11 de maig els Amics de la Bici, dins del seu recorregut pel Parc de Mont-juïc faran parada al Jardí Botànic (tel. 93 567 22 21, Marta Iglesias).
Passeig urbà
A l’Agenda d’activitats de primavera, l’amic Enric Orús ens convida a fer una passejada per a conèixer 15
espè-cies diferents de palmeres que es po-den trobar a la ciutat de Barcelona.
Aquesta proposta vol complemen-tar la nostra tradició de fer excur-sions a paratges d’interès natural del nostre país, i oferir itineraris guiats per la muntanya de Montjuïc. Ani-mem a tots a fer propostes de passe-jos a la ciutat, o a altres poblacions amb temes d’interès natural.
Jornades de formació
naturalista. Botànica de camp
Els amics Israel Molineroi Andreu
Salvat, biòlegs especialistes en botà-nica i que guien les excursions de la nostra Agenda des de fa anys, oferei-xen aquesta activitat organitzada per Aprèn, Serveis ambientals. Es
desen-voluparà a Vallcàrquera, una vall del
Parc natural del Montseny.
Dates: Dues convocatòries: 30 de juny i 1 de juliol / 7 i 8 de juliol.
Preu: 59 €(10% de descompte a tots
els socis de l’Associació). Informació i inscripcions: Aprèn, Serveis Ambientals, telèfon 93 842 93 61
o [email protected]. Places limitades.
Quotes 2003
Amb la tramesa d’aquest butlletí, els socis numeraris rebreu el carnet co-rresponent a l’any 2003.
Amics del Jardí
Cuinem: Truita de patates, porro i albergínia
Ingredients: 4 ous, 4 patates mitjanes, 1 porro (només la part blanca), mitja albergínia. Preparació: fregir 6 ro-danxes d’albergínia, i reservar-les. Fregir les patates a foc baix, i quan es-tan mig fetes afegir el porro en rodan-xes molt fines. Batre els ous, i posar les patates i el porro. Treure l’oli de la paella, només es deixa una mica, i po-sar els ous, patates i porro. Quan està quallat a una banda es posen rodanxes d’albergínia, i es tomba per fer-la per l’altra banda. Poseu-la a la safata, i podeu decorar-la amb una guinda.
Antònia Ferrer, guanyadora del Concurs 2002 de Truites amb farciment vegetal.
Donem la benvinguda
A Marta, Olga, Concepció, Santiago i Pepa com a nous voluntaris i voluntàries. A Maria, Jaume i M. Helena com a nous socis i sòcies.
Felicitem
Els amics Mònica Casanovas i Jaume Solé, que són muller i marit des del 22 de febrer.
Viatgem
L’amiga Luisa Cavani ha visitat fa unes setmanes l’Uruguai, i pot donar informació a qui ho desitgi sobre el Museu i Jardí Botànic Professor Ati-lio Lombardo de Montevideo.
Fem poesia
El “chapapote” ha arribat, i a tothom ha embrutat, des de les costes de Galícia fins a les costes de França.
Ocells empastifats, peixos infectats.
El petroli del Prestigeescampat, i tothom enfadat.
Marc Illa, 10 anys
Amics del Jardí
Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:
■
■
Individual: 20 €■
■
Estudiant: 14€■
■
Jubilat: 14€■
■
Protector: 300€■
■
... Nom i cognoms ... Data de naixement...DNI ... Població ... C. P...
Adreça... Telèfon ...
Forma de pagament
■
■
Ingrés en compte (s’adjunta justificant): La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724■
■
Xec nominatiu■
■
En efectiu■
■
Entitat bancària (recomenat) Data... SignaturaAutoritzo al banc/caixa ...
Adreça agència...
Població... C.P. ...
ENTITAT
■
■ ■
■ ■
■ ■
■
OFICINA■
■ ■
■ ■
■ ■
■
DÍGIT CONTROL■
■ ■
■
NÚMERO DE COMPTE
■
■ ■
■ ■
■ ■
■ ■
■ ■
■ ■
■ ■
■ ■
■ ■
■
perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona✁
Voleu rebre la revista en format digital?
Voleu rebre la informació de la forma més immediata?
Envieu un e-mail a:
[email protected]
, en el qual hi poseu:
el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre tota
la informació del Jardí. A l’assumpte podeu posar:
Inf. Jardí.
AMB LA COL·LABORACIÓ DE: Si et fas soci/sòcia dels Amics del Jardí Botànic podràs:
– Visitar el Jardí Botànic de forma gratuïta – Donar suport al creixement del Jardí – Gaudir de descomptes en les activitats
de l’Agenda del Jardí
– Rebre informació de les novetats del Jardí – Gaudir d’un programa especial d’activitats – Rebre la BROLLA
– Col·laborar amb el manteniment del Jardí – Gaudir de descomptes a:
• Garden Center Bordas Gavà (93 638 17 80)
• Navarro Mitre, florista (93 201 99 78)
• Oryx, botiga de natura i excursionisme (93 418 55 11)
• Tokonoma: botiga, escola i viver de bonsais (93 415 40 40) Nauplius Steniphyllos,dibuix cedit
