Núm. 15 / Any C 10 de maig de 2013 Consell Municipal
Acta sessió 15/3/2013 ... 2061 Acords sessió 26/4/2013... 2127
Comissió de Govern
Acta sessió 24/4/2013 ... 2134 Acords sessió 2/5/2013... 2140
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Designació representant al Consell Metropo-
lità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona .. 2149 Modificacions de crèdit Pressupost 2012
Prorrogat... 2149
Decrets de l’Alcaldia
Delegar nomenament membres tribunal
procés selectiu promoció interna... 2151
Delegar nomenament membres tribunal
Procés concurs oposició lliure... 2151 Creació de la Comissió de Treball sobre se-
guretat i gènere... 2151 Delegació en el gerent de l’IMI de la reso-
lució d’expedients relacionats amb el pa-
dró d’habitants. ... 2152 Nomenament Tècnic/a 2 de la família de
serveis de suport polític. Direcció Tècnica
de premsa... 2152 Sotmetre el Compte General a informe de
la Comissió Especial de Comptes... 2152
Cartipàs
Delegar representació en l’Associació Ob- servatori de Barcelona per a la Rehabi-
litació Arquitectònica ... 2154 Designació representants per a la Barcelona
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convo-catòria de quatre concursos per a la
pro-visió de quatre llocs de treball ... 2155 Tècnic/a 2 família Serveis de Gestió i
Ad-ministració. Dep. Planificació i Processos . 2157 Cap de secció 1 família General. Dep. de
Logística i Manteniment... 2161 Gestor/a de projecte 2 família General.
Di-recció de Serveis de Família i Serveis
So-cials ... 2164 Gestor/a de Projecte família General. Dep.
de Recerca i Coneixement ... 2168 Concurs de trasllats per proveir vacants als
centres docents municipals. Consorci Edu-cació Barcelona. EduEdu-cació
infantil/prima-ria, educació especial/persones adultes .... 2172
Concurs de trasllats per proveir vacants als centres docents municipals. Consorci Edu-cació Barcelona. Ensenyament secundari/
educació especial ... 2178 Lliures designacions
Convocatòria per a la provisió de nou llocs de treball de Suport 3 família General. (Secre-tari/ària A)... 2183 Nomenaments Funcionaris de Carrera
Mestres ... 2186 Nomenaments concursos (IMSS)
Concurs, núm. 2/2012. Suport especialitzat
de Centres de Serveis Socials ... 2186 Nomenaments. Lliures designacions
Cap de Departament 1 família General... 2188 Directora 2 de família General... 2188 Cap de Departament 1 família General... 2188
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 15 de març de 2013, aprovada el dia 26 d’abril de 2013
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia quinze de març de dos mil tretze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència l’Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata i les Imes. Sres. Elsa Blasco i Riera i Isabel Ribas i Seix.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada l’1 de febrer de 2013, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El President del Plenari del Consell Municipal fa avinent que, a petició de l'associació Consell de Cent de regidors i regidores d'aquest ajuntament, es farà constar en acta el sentiment del consistori pel traspàs, durant el 2012, del Sr. Eudald Travé i Montserrat, qui fou regidor del Grup d'Alianza Popular, i del Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, qui en va ser pel Grup de CiU.
Igualment, comunica al Plenari la mort, ahir, del Sr. Manuel Ribas Piera, arquitecte i urbanista insigne de la ciutat, pare de la regidora Isabel Ribas, a la qual expressa el condol en nom del consistori.
PART INFORMATIVA
Informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona 2012.
El President del Plenari dóna la benvinguda a la Síndica de Greuges, la Sra. Vilà, que avui presenta el seu informe anual en aquesta cambra.
públiques a Barcelona, especialment els drets i llibertats relacionats a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans de les Ciutats.
Feta aquesta breu introducció, comenta que en l'informe consta, d'acord amb el reglament de la sindicatura, el nombre i la tipologia de les queixes formulades, dels expedients iniciats d'ofici i el resultat de les investigacions dutes a terme. Igualment, s'hi descriuen les problemàtiques més significatives i els corresponents posicionaments municipals i de la Síndica. Així, doncs, l'informe dóna compte que, al llarg de l'any, ciutadans i ciutadanes de Barcelona han acudit a la sindicatura per exposar els problemes dels quals fan responsable l'administració municipal. I destaca que la pràctica de presentació anual d'aquest informe és necessària per fer saber al consistori el sentiment de les persones que s'han sentit injustament tractades pel seu ajuntament.
En aquest sentit, assenyala que presenta propostes de millora individuals i col·lectives sobre el tractament municipal de les matèries objecte de queixa.
Indica que l'informe consta de quatre títols, el primer dels quals fa memòria de les funcions reglamentàries i de les activitats destacades de la Sindicatura al llarg de l'any; el segon dóna compte, matèria per matèria, de la mena de queixa i les argumentacions corresponents dels serveis municipals afectats, informant de les decisions preses per la Síndica. En el tercer títol es presenten les conclusions generals a què han arribat arran de les queixes presentades i, en conseqüència, hi ha unes recomanacions generals. Finalment, el quart títol incorpora les dades estadístiques i la relació completa d'expedients resolts.
Precisa que el 2012 han estat 3.230 persones les que s'han adreçat a la sindicatura, que han subscrit 1.911 queixes, i les resolucions han estat 431, que raonades i fonamentades en dret i equitat que s'han traslladat als diferents òrgans municipals afectats. Indica que el 60% d'aquestes queixes determina que els ciutadans promotors han patit un greuge en els seus drets per l'acció o omissió per part dels serveis municipals.
Quant a la resta d'expedients investigats, 151, s'ha comprovat que l'Ajuntament havia actuat conforme a dret i així s'ha comunicat als interessats.
Prenent com a lema la frase d'Erich Fromm, "res humà ens és aliè", expressa que els membres d'aquesta cambra i ella mateixa s'han d'implicar en la recerca de solucions als problemes dels seus conciutadans. En aquest sentit, diu que, tot i que voldria ser optimista, s'adona que cada dia s'està ampliant més l'escletxa social, generant una societat dual incompatible amb la dignitat humana, que priva del dret al treball a més de cent mil barcelonins i barcelonines, i no facilita l'habitatge a vint-i-vuit mil unitats familiars que en sol·liciten un de protecció oficial.
Addueix que la reflexió personal en presentar aquest informe, és que mai no s'ha de perdre la referència dels valors constitucionals, atès que viuen en un estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític, i en cap cas dubta que el govern municipal treballa amb aquests valors.
Remarca, tanmateix, que en temps de crisi, als poders públics els és més difícil d'estar a l'altura de les creixents necessitats socials de la població. Igualment, la tasca de la sindicatura esdevé més difícil pel que fa a la recerca de l'equilibri entre allò que la ciutadania necessita i allò que l'administració li pot facilitar perquè no té prou recursos.
Se suma al convenciment de la seva antecessora, Pilar Malla, que les causes de la pobresa són polítiques, com també considera que a través de la política es poden superar les desigualtats i la misèria si no es descuiden els valors superiors.
Per aquest motiu, insisteix que les normes municipals i els pressupostos han de perseguir sistemàticament la justícia social, atès que han estat dos-cents anys de lluita pels drets humans, i ara no es poden fer passes enrere en llibertat i en equitat.
Concreta aquests aspectes parlant, en primer lloc, de l'habitatge, remarcant que moltes persones viuen angoixades i són desnonades per no poder pagar el lloguer o la hipoteca, i moltes més esperen vitalíciament que la promesa constitucional i estatutària de gaudir d'un habitatge digne es faci realitat, convertint-se en una espera desesperant, atès que ja fa força anys que es va publicar l'obra de GalbraithLa cultura de la satisfacció, en què ja advertia, el 1992, que no hi havia cap país on el sistema de mercat produeixi habitatges accessibles als pobres.
Així doncs, saben que el mercat no ho proporcionarà, i constaten que es continua sense invertir pressupostos públics significatius per crear una borsa d'habitatge de lloguer a disposició de les persones necessitades, i aprofita per recordar que actualment són més de disset mil les unitats familiars amb ingressos mínims a 1,4 vegades l'indicador de renda de suficiència que demanen allò a què tenen dret i que no obtenen resposta. Afegeix que formes més esfereïdores de l'incompliment crònic de les obligacions públiques són els infrahabitatges, els assentaments inhòspits i el sensellarisme.
Adverteix que no és pot accedir a l'habitatge si no es tenen diners, fet que vincula amb el dret al treball, que és un dret i un deure, tal i com es diu a la Constitució, que afegeix que els poders públics hauran de fer una política orientada a la plena ocupació, i cal ser conscients que quan una persona està a l'atur, no només se la priva del seu dret al treball i de la possibilitat de promoció, sinó que se li impedeix complir amb el seu deure constitucional de contribuir al bé comú. En aquest sentit, diu que només es poden considerar compatibles amb el respecte als drets humans, les inversions públiques i els contractes de gestió de serveis que generen ocupació d'una manera eficaç.
Descriu com a fonament de l'ordre públic i la pau social la dignitat de les persones, els seus drets inviolables, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i els drets dels altres. Altrament, hi ha gent que és llançada de casa seva per les forces de l'ordre; persones que exerceixen la prostitució per sobreviure, que són assetjades per a què es retirin del paisatge urbà; igualment, hi ha la gent que ha d'acudir a la caritat social privada perquè els seus fills puguin menjar, i persones que malviuen, i fins i tot moren, al carrer. En aquest sentit, recorda que fa ben poc una dona va morir sola al carrer, i informa que la sindicatura ha endegat una actuació d'ofici per conèixer les circumstàncies i el funcionament dels serveis municipals en aquest cas concret, i lamenta haver de dir que fa setmanes que espera la informació que se li hauria d'haver lliurat al cap de quinze dies.
Quant a aquesta gent que malviu al carrer, destaca que hi ha la tendència a pensar que el màxim que es pot fer és oferir-li ajuda si la vol, mai imposar-la; també, els qui creuen que la persona sense llar, afectada d'alcoholisme crònic o amb una malaltia mental no té capacitat d'autogovernar-se i, per tant, hauria de ser tutelada o internada en un centre sanitari transitòriament. Entén que és molt aclaridora l'opinió de Luis Rojas Marcos, psiquiatra reconegut internacionalment, qui diu que l'ajuda als malalts mentals sense sostre desafia l'equilibri entre el compromís amb les llibertats individuals i el respecte per la dignitat de la persona, i la tolerància vers el patiment i l'autodestrucció de l'ésser humà. I davant d'aquest desafiament, considera que la prioritat és intentar rescatar-los de la presó que significa la malaltia mental. Així, considera que l'opció és intervenir sistemàticament perquè no arribi un desenllaç dramàtic, que després tothom lamenta.
Posa de manifest que l'evolució de la pobresa, l'habitatge i l'atur constaten que s'ha arribat a una situació impensable fa uns anys; l'aiguabarreig del cabal del crèdit amb el cabal de l'ambició ha desembocat en un fanguer del que no se'n pot sortir. Remarca que fa anys que veu gent trista, frustrada i angoixada, mentre que altres s'han enriquit, i considera que tothom té dret a la igualtat social en un estat democràtic de dret, i cal treballar per solucions immediates perquè els infants puguin gaudir la infància, els joves iniciar la seva vida professional, les persones aturades pugin proveir les necessitats de la seva família, i que la gent pugui viure amb dignitat els seus darrers anys.
Afegeix, però, que escolta les iniciatives en curs, privades i públiques, així com que va seguir amb detall i molt d’interès la presentació de l'informe de l’alcalde Trias, el febrer, sobre l’estat de la ciutat, les directrius del qual subscriu en gran part. Coincideix amb què l'atenció a les persones i la reactivació econòmica han de ser les prioritats del 2013, alhora que en els propers pressupostos s’ha de notar que és temps per l’eficiència i l’equitat, és a dir, per impulsar totes aquelles activitats que generin l’ocupació laboral, i plusvàlua social.
Tot seguit, fa algunes recomanacions finals, entre les quals torna a recordar que no hi ha habitatges per a milers de famílies inscrites en el registre de sol·licitants, com tampoc no hi ha previsió de construir ni d’adquirir o rehabilitar els milers d’habitatges necessaris de lloguer social. Per tant, adverteix que els pressupostos municipals han de donar un impuls a la dotació d’habitatge de lloguer social, que a la vegada generi llocs de treball mitjançant: elaboració d’un pla de xoc per a la creació d’un parc públic d’habitatge social destinat a la població més feble econòmicament; i dotació d’una partida important de subvencions per a la rehabilitació interior dels habitatges degradats.
Entrant en capítol del medi ambient i convivència, adverteix que continua el malestar de nombroses persones que pateixen problemes provocats per l’oci nocturn, tant a l’entorn dels locals com en espais públics. En conseqüència, diu que cal mantenir i ampliar les línies d’actuació i control de les conductes incíviques i vandàliques, així com controlar les activitats sotmeses a llicència municipal i que generen problemes de soroll en horari nocturn. Potenciar l’abordatge integral i programes d’actuació per afrontar aquestes problemàtiques mitjançant grups de treball amb la participació dels diferents col·lectius interessats.
En referència al transport públic, assenyala que el control dels títols de transport públic de viatgers és una activitat necessària, però que hi ha ocasions que genera injustícies o inseguretat jurídica, motiu pel qual cal millorar la informació facilitada als usuaris sobre les condicions d’ús dels serveis, el procediment de control, la percepció mínima i el procés sancionador, ampliant la seguretat jurídica i la proporcionalitat de les penalitzacions. Igualment, diu que s'ha de promoure la revisió de la normativa i els criteris d’aplicació d’imposició de la percepció mínima per tal de diferenciar el tractament i sanció de l’ús fraudulent del transport dels casos de simple ús irregular per error o omissió justificable.
Pel que fa a la seguretat i convivència, remarca, d'entrada, que la ciutadania confia en l’actuació de la Guàrdia Urbana, tot i que de vegades es fan palesos aspectes negatius, entre els quals cita les infraccions de trànsit amb una retirada del vehicle innecessària, pressió sobre indigents i persones excloses, inactivitat davant situacions evidents d’infracció d’ordenances i manca d’assistència a trucades de queixa per molèsties nocturnes. Per tant, fa avinent que caldria donar directrius adequades per tal que la intervenció sigui d’apropament al problema del ciutadà, i fins i tot de l’infractor, amb actitud pedagògica més que d’autoritat repressora de les infraccions, i que es faci d’ofici en tota situació clara d’infracció de reglaments que detecti en la via pública.
En referència a la tramitació dels expedients sancionadors, especialment els de trànsit, adverteix que cal prestar molta atenció a la seguretat de les notificacions, tenint en compte les recomanacions específiques efectuades en l’actuació d’ofici que consten en l'informe.
Afegeix que una de les normes més polèmiques que regeixen la ciutat és l'ordenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència (OMC) i, en conseqüència, considera necessari que s’endegui el procés d’avaluació i revisió d’aquesta ordenança a fi de reconsiderar el tipus infractors per diferenciar-los clarament de les situacions de necessitat personal. Igualment, cal revisar l’import de les sancions mínimes i màximes per ponderar-lo en funció dels perjudicis causats, i adequar-lo a la capacitat econòmica dels infractors.
Indica que el document de les associacions juvenils aborda el repte de l’emancipació i posa l’accent en els aspectes clau de tota política de joventut: l’educació, la formació ocupacional, el treball o l’habitatge, però sense obviar les polítiques de cohesió social, de sostenibilitat i de gènere. En l'àmbit de la gestió de serveis públics, subratlla que l’accés a la informació és requisit imprescindible per fer efectiu el principi de transparència, el desviament de poder i també contra la simple malfiança injustificada. En aquesta línia, afirma que les noves tecnologies han de ser una eina per facilitar l’accés a la informació. Per tant, entén que seria bo impulsar mecanismes de transparència en l’àmbit de la contractació administrativa a través de pràctiques proactives d’accés a la informació rellevant, que facilitin al ciutadà l’avaluació de la gestió municipal de forma qualitativa i quantitativa. Esmenta tot seguit que amb l’aplicació de la Llei 12/2012 les llicències prèvies de determinades activitats se substitueixen, en moltes ocasions, per declaracions responsables o bé per comunicacions prèvies que habilitaran per a l’exercici material de l’activitat comercial, de manera que s’obre el nou repte per a l’Ajuntament de regular un procediment que garanteixi la comprovació posterior de les circumstàncies que consten a les declaracions responsables o a les comunicacions prèvies. Entén, doncs, que fóra un bon ajut donar publicitat a través del web municipal de les llicències existents de tots els establiments d’activitat econòmica reglada de la ciutat.
Passant al terreny dels tributs, diu que s’ha constatat que la regulació de la plusvàlua té efectes injustos quan obliga a pagar a qui no ha tingut cap increment de valor i, a més, ha perdut l’habitatge. En aquest sentit, recorda que el juliol passat es va adreçar a l’Ajuntament per demanar mesures i ajuts per evitar el cost de l’impost a les persones que havien perdut l’habitatge, malgrat que la regulació legal de l’impost no depèn del govern municipal, i remarca que celebra la iniciativa de l’Alcalde de fer front a aquest problema, tot i que hi va afegir la demanda que aquesta mesura tingui efectes retroactius.
D’altra banda, precisa que, remetent-se a dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, en síntesi, diuen que cal vincular la meritació de l’impost a l’increment real i efectiu del valor del terreny, va recomanar a l’Ajuntament sol·licitar dictamen al Consell Tributari sobre l’abast de l’aplicació de la doctrina d’aquestes sentències que vinculen l’impost de plusvàlua a l’increment real i comprovat del valor del terreny. I, a més, aplicar amb efectes retroactius de quatre anys els beneficis acordats per la Comissió de Govern el desembre de 2012.
En l'àmbit dels serveis socials assenyala, pel que fa l’atenció social bàsica, que en el Centres de Serveis Socials municipals, sobretot a partir de la nova llei de 2007, la ciutadania té clara consciència que no es tracta de caritat pública, que no distribueixen ajuts potestatius, sinó prestacions de dret, tècniques o econòmiques, moltes de les quals estan garantides jurídicament. Destaca que aquesta realitat ha comportat canvis cap a un ordenament diferent de les prestacions socials que planteja la disjuntiva entre la tramitació de recursos o l’atenció personalitzada. Considera que ambdós aspectes no haurien de ser excloents, és a dir, que la gestió dels recursos s’ha de fer amb l’aplicació de reglaments, barems i protocols públics que garanteixin al ciutadà la màxima transparència, aplicant el procediment administratiu comú; però, a la vegada, cal acompanyar-la sempre d’una actitud professional de proximitat i activa. En segon lloc, i pel que fa els recursos disponibles, palesa que la manca d’alternatives a les retallades del programa de la Renda Mínima d’Inserció des de 2011 està abocant moltes famílies a una situació de pobresa extrema molt preocupant que, a més, asfíxia els recursos municipals. De tota manera, diu que els consta i celebren el fet que el 2012 l’Àrea de Qualitat de Vida hagi atès necessitats bàsiques d’usuaris de serveis socials incrementant el pressupost d'un 8% global, que permet ampliar la cobertura de les necessitats bàsiques de la ciutadania.
responsabilitats de l’Administració, i exercint un control i una supervisió de les empreses molt acurat per part del tècnics municipals.
Finalment, una tercera recomanació ha estat en l'àmbit dels serveis socials per a les persones sense llar, el nombre de les quals, segons constaten algunes entitats socials, augmenta, tot i que el 2012 no s'ha plantejat cap mesura extraordinària dirigida a complir l’objectiu “Imagina un 2015 sense ningú al carrer”. Adverteix que aquest objectiu serà cada cop més inassolible si no es fa un pla amb un pressupost extraordinari per buscar alternatives al fet de dormir al carrer. Per tant, en compliment de l’obligació legal d’oferir servei de residència temporal per a persones adultes en situació d’exclusió social que no disposen de condicions sociofamiliars i d’atenció per romandre al seu habitatge o que no en disposen, i tenint en compte que és una prestació garantida per llei, cal Iniciar un abordatge extraordinari de la situació de les persones sense llar, amb la posada en marxa d’un pla específic d’actuació que aporti les alternatives adients a la seva situació.
Pel que fa a la immigració, remarca la presència de centenars de persones immigrades sense autorització de residència i treball, i la manca d’assumpció de responsabilitats per part dels governs de la Generalitat i de l’Estat, que ha portat l’Ajuntament al nou repte de dissenyar polítiques d’inserció sociolaboral per a aquests veïns i veïnes que dignifiquin la seva situació. Així, diu que estan convençuts que el nou Pla d’Assentaments donarà fruit, però adverteix que caldrà concretar-hi accions dirigides a facilitar als estrangers que ocupen actualment naus industrials abandonades la seva regularització per la via de l’arrelament social a través de l’ocupació en cooperatives de treball i en empreses d’inserció laboral.
En el camp de la infància i l'educació, fa avinent que la sindicatura es fa ressò de l’impacte de la crisi econòmica en les famílies, i del fet que l’Ajuntament ha hagut d’assumir despeses que corresponien a la Generalitat, com és el cas de les beques menjador. Expressa la preocupació per la incidència d'aquesta situació en la dinàmica familiar i, per tant, en la salut física i emocional dels menors i, la repercussió que això pot tenir en el rendiment escolar. Per aquest motiu, recomana vetllar per la interrelació dels serveis socials amb les escoles per tal de prevenir les situacions de risc social, i reforçar els serveis d’atenció domiciliària socioeducativa. I, també, completar la planificació d’escoles bressol a la ciutat a partir d’una anàlisi acurada de la demanda i l’oferta per respondre totes les peticions.
Finalment, la Síndica demana al Consell Municipal Plenari i al Govern que prenguin en consideració aquest informe, perquè les recomanacions que conté són fruit d’escoltar moltes persones, de manera personal i directa, i que s’emeten amb l’objectiu que els drets humans i les necessitats de la ciutadania barcelonina es posin per davant de qualsevol altre interès econòmic o polític. Conclou la seva intervenció remarcant que aquesta setmana ha rebut quaranta queixes referents a problemes d’habitatge afectats per una hipoteca a causa d’un pla urbanístic, i en destaca una, que diu així: “Em dic Jordi, tinc 54 anys, estic a l’atur amb una filla menor d’edat. He passat de tenir una vida “normal”, a una situació en què he perdut la parella, la família, la feina, l’estabilitat econòmica. Rebo per telèfon amenaces d’agències de recobrament, he perdut el cotxe i les assegurances. Tinc queixals trencats i ulleres que ja no em valen, però no tinc diners per arreglar-ho. He perdut la salut. Ara només em queda la filla i la llar, que era meva pagant una hipoteca fins que va arribar l’atur i, ara, és de “La Caixa”.
Vaig pactar amb “La Caixa” una dació en pagament, però el dia de la signatura em van dir que el lloguer havia de ser de 602€ al mes, i jo sols n’ingresso 426 de l’ajuda als aturats. He demanat ajuda a l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona i m’han dit que no cal ni que presenti cap documentació per un pis de lloguer social. Me’l denegaran perquè no ingresso el mínim demanat per aconseguir-lo. I jo em pregunto, què he de fer? Sóc un més dels centenars de milers de persones a qui se’ns ha desmoronat la vida, però crec que si ens queda algun dret, és el de tenir UNA SEGONA OPORTUNITAT. Això no és vida. "
es podran parar alguns desnonaments, la sentència diu: "Al ciutadà se l’ha d’escoltar, s’ha d’estudiar la seva demanda i s’ha de resoldre amb equitat”.
Finalment, a fi d'acarar situacions com aquesta, demana al govern municipal que la valori com una col·laboradora en la millora dels serveis i, en conseqüència, que des dels òrgans municipals competents es vetlli per tal que els informes que demana, a més de ser emesos amb diligència, com efectivament ha estat aquest any en la majoria dels casos, siguin clars i complets donant exemple de transparència.
Acaba expressant el compromís de continuar treballant, juntament amb el seu equip, en la missió que té encomanada, per tal que el Plenari del Consell Municipal pugui prendre nota dels sentiments i els greuges de les persones que habiten Barcelona.
Agraeix, també, l’assistència del síndic de greuges de Catalunya i dels síndics i defensors locals, amb els quals comparteix la missió i l’honor de defensar el drets de les ciutadanes i els ciutadans; i agraeix públicament al seu seu equip la seva dedicació i fidelitat en compliment del seu deure.
El Sr. Portabella comença la seva intervenció donant la benvinguda a la Síndica i, també, a tots els síndics que l'acompanyen avui per seguir de primera mà el seu interessant i important informe anual en aquesta cambra sobre les diverses causes que ha tractat la sindicatura.
Igualment, celebra la seva incursió en les eines 2.0, i pregunta si actualment ja es pot fer arribar queixes a la sindicatura a través de twitter, atès que consideren que enviar-les a través d'aquest mitjà ajudaria a promoure i popularitzar la sindicatura.
Referint-se a l'estructura de l'informe en quatre blocs, coincidents amb els que vertebren la política municipal, destaca, en primer lloc, l'aspecte de la capitalitat de Barcelona, que al seu Grup li sembla fàcilment destriable de les diverses reflexions que conté l'informe, en el sentit de treballar per una ciutat més forta, més justa i més lliure.
Quant a l'estructura, conclou que és adient per poder organitzar les diferents observacions i recomanacions que formula la Síndica.
Posa en relleu que, com cada any, el seu Grup es llegeix amb molt d'interès l'informe, i prenen en compte totes les observacions i preocupacions, que intenten traduir a les seves propostes al llarg de l'any a les comissions i al Plenari.
Comença un repàs pels quatre àmbits en què s'articula l'informe, referint-se al darrer que ha tractat la Síndica, que ha il·lustrat amb una carta commovedora, i a la feliç sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre el fet que la regulació de la llei hipotecària espanyola era injusta, fet que confia que comportarà canvis positius quant a la dació en pagament, atès que deixa als jutges un marge de maniobra perquè puguin ser mínimament justos.
Per tant, confirma que comparteixen plenament la preocupació de la Síndica pel que fa a l'habitatge, que en l'informe s'aborda des de diverses perspectives. Adverteix que l'habitatge no és un assumpte resolt, tal i com es reflecteix en l'actuació que fa l'Ajuntament, atès que el 70% dels ajuts econòmics que han lliurat els serveis socials hi estan relacionats, directament o indirecta.
Conclou, doncs, que aquesta és una problemàtica no resolta, que ja no n'estava en època de la bombolla immobiliària perquè encara molta gent no podia pagar uns preus molt elevats per un habitatge, però ara, malgrat que els preus han anat disminuint, tampoc molts no hi poden accedir perquè estan a l'atur o perquè les condicions no són assumibles.
Subratlla, en conseqüència, la necessitat de continuar actuant amb més decisió i més capacitat resolutiva en l'àmbit de l'habitatge, tant pel que fa a la construcció de pisos de lloguer de protecció oficial, com en el de la venda.
Tot seguit, es refereix als desnonaments abusius i a les execucions hipotecàries, que han marcat tota una època dramàtica, i observa que des d'aquesta administració es pot empènyer en la direcció que apunta la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la UE, de la mateixa manera que es va evitar el cobrament de plusvàlues a persones que havien estat desnonades. Igualment, recorda que el seu Grup acaba de presentar una proposició a la comissió d'Economia, Empresa i Ocupació, en què demanava que els casos nous en els quals el banc arriba a un acord per quedar-se el pis d'un privat que no el pot pagar, no es tornés a pagar la plusvàlua.
En referència als aspectes ambientals, destaca que la sindicatura ha rebut moltes queixes amb motiu de la contaminació acústica, i diu que troben a faltar que no hi hagi més denúncies sobre la contaminació atmosfèrica, ja que totes les grans urbs tenen uns nivells de contaminació atmosfèrica inacceptables, amb excés d'emanacions d'òxids de nitrogen i de sofre i d'índexs molt elevats de partícules PM10, entre altres contaminants molt nocius per a la salut.
Finalment, fa avinent que consideren que el dret a decidir és inalienable, i que en aquests moments separa amb una rasa molt clara els demòcrates dels que no en són; i que aquest dret s'ha d'estendre no només a escala nacional, perquè són conscients que la independència no és la solució a tot, sinó també a escala municipal amb les consultes ciutadanes. Entenen que la participació i la implicació, el fet que la ciutadania se senti escoltada i sigui conscient de la seva capacitat per transformar la ciutat, són peces clau per a la cohesió social.
El Sr. Gomà saluda la Síndica de Greuges de Barcelona, a qui agraeix en nom del seu Grup la presentació de l'informe anual de la sindicatura en aquest Plenari. Reconeix la seva feina excel·lent, i assenyala que consideren un valor fonamental que l'informe s'obri recordant que la missió de la sindicatura és la salvaguarda dels drets fonamentals i les llibertats públiques, i que textualment s'hi digui que salvaguardar significa garantir i, per tant, és funció de la Síndica garantir tots els drets i les llibertats de les persones que viuen o es troben a Barcelona enfront de tot possible greuge provinent de l'Ajuntament. Fa notar que l'informe encara va més enllà, situant els drets fonamentals per damunt de l'aplicació de normes que poden ser creadores de situacions injustes, com ara l'impost de plusvàlues o l'ordenança del civisme; i cita literalment que l'informe diu que "la Síndica de Greuges té l'obligació de qüestionar la norma que genera resultats d'injustícia. Ha de ser un motor permanent en la lluita per la salvaguarda dels drets humans a la ciutat, i res humà no li pot ser aliè." Novament agreix a la Sra. Vilà que es refermi en un valor tan potent, i que el situï com un criteri orientador de la tasca de la sindicatura.
Posa en valor la solidesa i la bona estructuració de l'informe, en què s'aborden un conjunt de qüestions que seran, novament, de gran utilitat per a tothom. Avança que no abordarà cap anàlisi exhaustiva, atès que el temps de què disposa és limitat, però no es vol estar de referir-se concretament a algunes qüestions que considera rellevants de cadascun dels quatre capítols centrals de que es compon l'informe.
En primer lloc tracta l'aspecte de l'habitatge, en el sentit que tothom té dret a un habitatge digne com a prioritat irrenunciable; consideren encertat i valent que l'informe arrenqui amb la qüestió dels desnonaments i les execucions hipotecàries que han deixat en exclusió residencial milers de persones a la ciutat. En l'informe es diu que el marc normatiu hipotecari i d'arrendaments no és l'apropiat, i afirma que ben bé se'l pot qualificar de plenament injust, i les propostes de modificació que s'han aprovat al llarg del 2012, radicalment insuficients. Només amb la dació en pagament amb efectes retroactius, i la derogació del desnonament exprés es podrà restablir un marc de justícia. I afegeix que també cal que es despleguin amb més força i prioritàriament el conjunt de propostes en aquest sentit aprovades en aquest Plenari.
rehabilitació a fi de mantenir condicions d'habitabilitat dignes. Igualment, subscriuen la posada en valor i el caràcter pioner de moltes actuacions en matèria d'habitatge a Barcelona, i també coincideixen amb la Síndica que encara queda molt més per fer, entre altres coses accions coordinades entre serveis socials i habitatge que vagin més enllà de l'allotjament temporal i que garanteixin contractes ordinaris de lloguer social a les persones en risc d'exclusió social i amb ingressos per sota d'1,5 vegades l'IPREM, que representen el 48% de tots els sol·licitants del registre a finals de 2012.
Afegeix que comparteixen plenament les recomanacions de la Síndica quant a la necessitat de dotació d'una partida pressupostària important al programa de rehabilitació d'habitatges, l'aprovació d'un pla de xoc d'habitatge públic de lloguer social, i l'elaboració d'un nou reglament de sol·licitants d'habitatge d'emergència que doni resposta, amb garantia de dret de ciutadania, a totes les situacions que es poden protegir d'acord amb la Llei de dret a l'habitatge de Catalunya.
Afirma que el seu Grup no renunciarà a treballar per impulsar en clau propositiva l'acció de govern municipal en aquest àmbit, com tampoc no claudicarà a continuar confrontant les polítiques inhumanes que rescaten bancs i desatenen persones, que preserven privilegis i, a canvi, retallen drets i vides.
En segon lloc es refereix als reptes que plantegen el transport públic i la mobilitat, que tal i com expressa l'informe han de ser públics i sostenibles i plenament accessibles. Així, la Carta Europea dels Drets Humans de les Ciutats atorga als governs municipals la responsabilitat de satisfer el dret a la mobilitat amb ple respecte al medi ambient, i la Carta de Drets i Deures de Barcelona referma i concreta aquests valors.
En aquest àmbit, posa l'accent a la mobilitat en bicicleta i l'accessibilitat personal. Precisa que les queixes formulades a la sindicatura de greuges palesen un canvi de tendència durant el 2012, en el sentit que es redueixen les relatives a la indisciplina viària de les persones que van en bicicleta i creixen substancialment les relacionades amb l'increment tarifari del Bicing. D'altra banda, es redueixen les queixes relatives als serveis de mobilitat per a persones amb discapacitat, però s'incrementen les relacionades amb problemes d'accessibilitat a l'espai públic. Per aquest motiu, diu que el Bicing i les polítiques d'espai públic per a tothom se situen en el rànquing dels reptes ineludibles de les polítiques municipals.
Remarca que l'informe posa en valor tot allò que el servei públic de bicicletes ha aportat des de la seva creació al model de mobilitat urbana, i afegeix que comparteixen plenament les recomanacions de la Síndica orientades a enfortir-lo.
Posa en relleu l'èmfasi que es fa en l'informe quant a la necessitat de garantir la lliure mobilitat de les persones amb diversitat funcional. En aquest sentit, remarca que Barcelona ha estat pionera promovent polítiques d'accessibilitat universal; admet que queden aspectes pendents com ara la millora integral de la gestió de la targeta d'aparcament o el servei de transport porta a porta, però enguany l'informe destaca els problemes d'accessibilitat a la via pública provocats per l'ús abusiu de l'espai per terrasses i vetlladors. En conseqüència, l'informe demana que s'empari el dret de tothom, també de les persones amb diversitat funcional, a un entorn sense barreres mitjançant un augment del llindar d'exigència de la normativa. Diu, per tant, que cal anar en compte amb la propera ordenança de terrasses, ja que l'ús privatiu de l'espai públic amb finalitat de negoci mai no hauria de posar en risc el dret ciutadà a un espai urbà accessible i sense barreres.
Considera oportú i rellevant que l'informe incorpori un capítol de bona administració, entre els quals l'administració pública i la participació ciutadana. Així, quant a la gestió, l'informe posa l'accent en la necessitat de preservar la qualitat dels serveis i d'avançar substancialment en matèria d'administració oberta i transparent, ja que no es poden degradar les condicions de prestació de serveis públics, com està passant amb les escoles bressol.
Finalment, pel que fa al capítol de persones i societat, destaca que l'informe fa un repàs exhaustiu a les problemàtiques vinculades a l'atenció social i a la realitat dels col·lectius vulnerables. S'hi constata que la pobresa s'ha instal·lat en els barris, i que això suposa una pressió quotidiana a la feina dels professionals dels serveis socials bàsics, que han d'acarar no només l'enduriment de la realitat, sinó el desmantellament d'algunes de les prestacions públiques existents, entre les quals les modificacions de la Llei de l'autonomia personal, i la nova regulació de la renda mínima d'inserció, tots dos casos amb noves barreres d'accés i amb intensitats de protecció retallades, cosa que comporta més pobresa i exclusió, situacions inhumanes que els equips de base dels serveis socials acaren diàriament.
Igualment, l'informe destaca el tracte injust al col·lectiu de les treballadores sexuals, víctimes de l'enduriment de l'ordenança del civisme, i d'una espiral punitiva que, lluny de solucionar res, genera invisibilitat, desprotecció i vulnerabilitat, tal i com sosté de forma molt ben argumentada l'informe de la Síndica. Destaca que també alerta de les conseqüències negatives de titllar d'incivisme i sotmetre a persecució policial i càstig tot allò que estrictament són expressions de l'exclusió social en l'espai públic de les persones sense llar, de la venda ambulant o les treballadores sexuals. Insisteix que, altrament, calen alternatives no punitives, de diàleg, de respecte de drets i d'inclusió.
En referència a les recomanacions de la Síndica, expressa la total conformitat del seu Grup amb algunes propostes tan rellevants com el suport a la ILP de la renda garantida de ciutadania, el garantiment dels drets de les persones que exerceixen el treball sexual, donar compliment als objectius del manifest "Imagina un 2015 sense ningú al carrer", i concretar les accions dirigides a la regularització de les persones que viuen en assentaments mitjançant cooperatives de treball i empreses i inserció, i ho qualifica com un repte de justícia per superar les retallades socials i la demagògia política.
Acaba la seva intervenció expressant l'acord del seu Grup amb una forma d'interpretar la realitat de Barcelona que és ben present en l'informe; el reconeixement i l'aposta per visibilitzar explícitament els problemes i les necessitats socials; apostar per la ciutadania activa, amb capacitat d'implicar-se i exigir drets; la posada en valor de l'acció municipal com a eina de transformació, i l'abordatge proactiu de reptes pendents des de la confiança i l'autoexigència.
Reitera, per acabar, el reconeixement a la tasca de la sindicatura, valenta i rigorosa, i per l'elaboració d'un informe que suposa un estímul per continuar treballant per una ciutat on tots els projectes de vida es puguin realitzar en igualtat de condicions.
El Sr. Fernández Díaz comença la seva intervenció agraint a la Síndica i al seu equip la presentació d'aquest informe anual i del seves recomanacions, algunes de les quals comparteixen i d'altres no.
Destaca que en l'informe es constata que el 2012 es va presentar el nombre de queixes més elevat dels darrers vuit anys, tot i que en alguns àmbits, inclòs el de l'atenció a les persones, el nombre de queixes s'ha reduït. Recorda, com deia la Síndica, que el nombre de queixes ha estat de 1.911, a les quals s'hi haurien de sumar les presentades a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, i aprofita per agrair la presencia avui en aquesta sala del Síndic de Greuges de Catalunya i d'altres d'arreu de Catalunya.
Inicia el repàs dels àmbits que tracta l'informe pels serveis socials, en què subratlla les queixes per les llistes d'espera per accedir als centres socials, i el desconeixement dels criteris d'accés a les ajudes socials. En conseqüència, es posa de manifest que calen més recursos materials i mitjans entre els serveis municipals i les entitats, tot i que és cert que durant el 2012 s'han destinat molts més recursos a aquest sector que no pas en exercicis anteriors. Igualment, es refereix a la necessitat d'aclarir l'accés a les ajudes socials, imprescindible per definir el criteri d'accés a les prestacions i als serveis d'atenció domiciliària, així com a necessitat de millorar l'eficàcia en l'establiment del programes individuals d'atenció (PIA).
PIRMI, necessària per la manca de control en el seu seguiment, s'ha d'adaptar a la nova realitat social i econòmica.
Fa notar, igualment, que encara són insuficients els recursos per a les persones sense sostre i, en aquest sentit, recorda el compromís del govern municipal amb el Grup del PP per aconseguir un nou centre d'atenció integral per a persones sense sostre.
Pel que fa a la immigració, posa de manifest que l'informe de la Síndica critica la prova pilot de retorn voluntari al Senegal, que el seu Grup subscriu, probablement per altres consideracions, entre les quals la seva manca d'efectivitat, atès que només han retornat deu persones després d'haver contactat amb prop de cinc-centes.
En referència als assentaments irregulars, comparteix que cal oferir mitjans per a la integració de les persones, però també que cal augmentar els controls als assentaments, treballar amb les forces de seguretat i demanar als propietaris de les naus o locals ocupats que ho denunciïn.
Entrant a valorar el capítol de seguretat i convivència, apunta que és important actuar en la venda ambulant, i que cal una nova ordenança i més presència policial al carrer per impedir aquesta pràctica irregular. Confia que l'anunci del govern municipal, fa poques hores, de la incorporació de 113 nous agents de la guàrdia urbana sigui una bona notícia tant per la seguretat a Barcelona com per garantir la convivència en base a l'ordenança de civisme, que el seu Grup considera que cal modificar.
Pel que fa a l'accessibilitat, subratlla la necessitat de fer esforços a fi de garantir la mobilitat de les persones amb discapacitat, amb un replantejament de la normativa d'ús de la gestió del servei públic de transport especial i del porta a porta, i agilitar el lliurament de la targeta d'aparcament de vehicles per a les persones amb discapacitat.
Es refereix, quant al transport públic i la circulació, a les queixes en augment d'usuaris de diversos títols de transport per problemes en la informació, la validació i el funcionament de les màquines expenedores i validadores.
En l'àmbit de la mobilitat, destaca l'agreujament dels problemes amb el Bicing, entre els quals els desajustos en els programes informàtics, la manca de resposta a peticions de responsabilitat civil per accidents, o l'increment de les tarifes.
Finalment, en aquest capítol, afegeix la constatació que cal enfortir la seguretat jurídica en el cas de presumptes indisciplines viàries i en tots els processos de notificació de l'IM d'Hisenda.
Ja dins l'apartat d'educació, esmenta diversos aspectes entenent que caldria avançar cap a la zonificació única a Barcelona en la inscripció dels escolars i, alhora, complir amb les obres pendents de millora de les escoles que, gràcies a l'acord de modificació de crèdit al pressupost del 2012, repercutirà en 91 centres escolars.
Pel que fa a l'impost de plusvàlua als afectats per desnonaments, i a la reclamació que l'exempció d'aquest impost tingui efectes retroactius, afirma que ho comparteixen plenament, i així ho han expressat amb la demanda de revisió d'aquest impost, com també de la normativa de terrasses, que la Síndica també apunta que cal valorar.
En el capítol de l'habitatge, diu que subscriuen la dificultat expressada per la Síndica quant a l'accés a un habitatge de promoció oficial, així com la manca d'habitatges de lloguer assequible. Per aquest motiu, el Grup del PP reitera la seva preocupació perquè a Barcelona hi ha 588 pisos públics buits, cosa que significa un autèntic malbaratament de recursos públics que no serveixen per donar resposta a una necessitat social. Igualment, consideren que cal evitar el nombre elevat de renúncies, cosa que contribueix a què aquest parc d'habitatges públics resti buit. Entén que si s'aconseguís això, s'afavoriria donar resposta, també, a la manca d'habitatges d'emergència social i a persones en veritable situació d'emergència arran d'un desnonament.
Quant a l'urbanisme i al medi ambient, diu que és imprescindible gestionar equitativament el drets de les persones afectades per reallotjaments urbanístics, de manera que no suposi en cap cas un empitjorament de la seva situació, com ha passat, per exemple, al barri de La Clota.
Insisteix en la promoció de la finestreta única en l'àmbit econòmic i social, i no només que s'anunciï com a mesura de govern, sinó donant-li plena eficàcia administrativa. En aquest sentit, destaca les queixes constants per l'endarreriment en la concessió de llicències d'activitat i d'obres, que demanen fer efectiu el canvi de règim de l'autorització administrativa pel de comunicació, i garantir que la burocràcia en cap cas serà un impost afegit per als emprenedors i que condiciona la generació d'ocupació i l'increment de l'activitat econòmica.
Quant a les queixes presentades a la sindicatura per contaminació acústica, considera que cal extremar les mesures per garantir el descans dels veïns, un dels drets que molt sovint es veu vulnerat per determinats locals que no respecten la normativa, tot i que la seva aplicació és insuficient per garantir aquest dret, que hauria de ser compatible amb dret a l'oci.
Reclama un millor funcionament de l'administració en l'atenció i la resposta de les sol·licituds de la ciutadania, també en l'exercici dels drets lingüístics, tal i com li consta a la Síndica arran de l'escrit que li va fer arribar el Grup del PP. Així, l'exercici dels drets lingüístics en català i en castellà ha de fer-se efectiu, ja sigui per rebre serveis, informació o qualsevol altra actuació administrativa d'interès ciutadà
Afirma que no voldria acabar la seva intervenció sense agrair novament a la Síndica el seu informe anual i el seu esforç i el del seu equip per configurar una radiografia de la ciutat; alhora que reitera la disponibilitat del seu Grup per treballar amb la sindicatura, malgrat que no comparteixi algunes de les seves recomanacions.
El Sr. Martí Grau se suma als agraïments a la Síndica i al seu equip per la seva feina, una tasca molt rellevant per a la ciutat, i aprofita també per saludar el Síndic de Greuges de Catalunya i la resta de síndics que avui els acompanyen.
Diu que és especialment significatiu aquest informe, no només per la seva qualitat, ordre i rigor, sinó sobretot perquè, en el context d'una ciutat on la desigualtat és la peculiaritat més rellevant, una institució que defensi els drets dels ciutadans i les llibertats públiques pren encara més significació que en entorns més estables. El fet que la ciutat creixi en desigualtats suposa que augmenta la població més feble, el nombre de ciutadans més desatesos i que viuen en risc no només d'exclusió, sinó de veure vulnerats els seus drets bàsics. Per aquest motiu, el fet que una institució com la que representa la Sra. Vilà atengui les sol·licituds dels ciutadans afectats té més importància avui que en situacions de més creixement i benestar.
Assenyala que el seu Grup ha llegit l'informe amb molta atenció i que subscriu la gran majoria de mesures i propostes que fa. Tanmateix, més que no pas entrar en el detall de les seves propostes, vol contextualitzar les paraules de la Síndica i extreure'n quines són, al seu parer, les línies que l'Ajuntament hauria d'agafar com a prioritàries atenent la situació actual.
Per tot plegat la situació és, d'una banda, de confiança en la ciutat, però, d'altra banda, alerta que, tant l'informe de la Síndica com en el malestar social palès al carrer i en les audiències, denota una desconfiança creixent cap als governs en general. Puntualitza que, en aquest sentit, el govern de la ciutat, probablement per ser el més pròxim, significa el darrer refugi de la ciutadania. Aprofita per comentar, però, que en algunes d'aquestes audiències alguns ciutadans s'expressen saltant-se les mínimes normes de participació i de convivència i, fins i tot, alteren la capacitat d'altres assistents per poder queixar-se. Expressa, doncs, el compromís del seu Grup a mantenir, en la mesura de les seves possibilitats, una participació oberta, on hi pugui ser present la crítica però sempre en els canals democràtics.
En base a aquesta contextualització, del conjunt de les reflexions de la Síndica i dels quatre grans capítols en què s'estructura l'informe, destaca les que considera que haurien de ser les principals interpretacions a l'hora d'endreçar les prioritats de l'acció municipal.
En primer lloc, hi situa l'habitatge; en aquest àmbit, admet que han rebut hagut la bona notícia de la sentència del TS de la UE, però és obvi que no és suficient, i que l'acció del conjunt de governs, especialment el de la ciutat, és essencial ja que el dret a l'habitatge, tenir-lo o no, condiciona la possibilitat de la inclusió social de la persona que pateix la vulneració d'aquest dret, i resulta indispensable posar-ho en el centre de les prioritats municipals.
Observa que es parla molt dels desnonaments per execució hipotecària, però alerta que, ara com ara, la gran majoria de desnonaments que hi ha a Barcelona són d'habitatges de lloguer, de manera que s'ha d'anar en compte en ubicar les prioritats sobre les qüestions hipotecàries quan avui el problema principal és el que acaba d'esmentar.
Fet aquest incís, es refereix a què l'informe parla del barri de Trinitat Vella i, atès que estan decidint inversions, torna a reclamar que l'habitatge i les inversions de caire social, el benefici de les quals és la millora de la cohesió social als barris, com el cas que acaba de citar, haurien de passar per davant de les grans transformacions urbanes, que no diu pas que no siguin necessàries, però l'autèntica prioritat és evitar que es trenqui l'equilibri social de la ciutat, tal i com plana en tot el contingut de l'informe.
Destaca com una altra gran prioritat els serveis socials, ja què és l'àmbit que recull moltes de les queixes que inclou l'informe, que també es refereix a l'angoixa dels treballadors i treballadores socials. Adverteix que els serveis socials estan col·lapsats, i no són capaços de respondre a les demandes en una ciutat on creix la desigualtat, on hi ha gairebé un 30% de persones amb risc d'exclusió i de pobresa. Considera que hi pot haver una fórmula aplicable en l'increment de la despesa en serveis socials, però només hi ha una manera de respondre de debò aquest repte, i és que el conjunt de les àrees municipals, no només la de serveis socials, es marquin com a prioritat pràcticament exclusiva la lluita contra la desigualtat.
Seguidament, es refereix a les queixes rebudes per la sindicatura en l'àmbit de l'educació, quantitativament poques, però que denoten, a banda de la queixa clàssica sobre escoles bressol, el desmantellament de la qualitat educativa. D'aquesta manera, si els serveis socials pal·lien la desigualtat del present, l'educació pal·lia la desigualtat futura. Tanmateix, la societat actual cada vegada és més dual i el sistema educatiu s'apunta a la tendència, tal i com reflecteixen les queixes sobre el desmantellament de serveis de suport a l'educació.
Comenta que l'informe també parla de mobilitat i accessibilitat personal, i destaca que augmenten les queixes respecte al destorb de la mobilitat per elements de caràcter privat col·locats a l'espai públic, sobretot terrasses i vetlladors. L'equilibri demana posar els drets socials per davant de l'activitat econòmica, i fa notar que Barcelona, que havia estat i continua sent una referència de ciutat sense barreres, que posa per davant les necessitats de mobilitat de les persones amb discapacitat, ho ha de continuar fent. Igualment, adverteix que és urgent resoldre el procediment i els tràmits dels aparcaments per a persones amb discapacitat, proposat reiteradament pel seu Grup.
com a element de bon govern la transparència activa, indispensable per a una administració propera a la ciutadania.
Constata que es demostra que és essencial una acció de govern adaptada a la crisi, la injustícia social i desigualtat; l'accés social ha d'impregnar el conjunt de l'acció de govern, que no pot quedar reduïda a l'acció de l'àrea corresponent. Així, el debat de ciutat s'ha d'inscriure, a banda del creixement econòmic indiscutible, en el fet que la principal funció d'aquest ajuntament és salvar la cohesió social de Barcelona.
El Sr. Martí Galbis dóna la benvinguda, en nom del govern municipal, al Síndic de Catalunya i a la resta de síndics i defensors locals de molts ajuntaments del país. Tot seguit, agraeix molt especialment l'informe de la Síndica de Greuges i posa en valor la seva qualitat.
Observa que en totes les intervencions s'esmenta la situació actual de crisi econòmica i d'augment del nombre de persones en situació d'atur, cosa que provoca l'increment de queixes de la ciutadania en relació a les prestacions de serveis socials municipals i, en molts casos, l'accés a un habitatge, que ha quedat demostrat que és un dels principals problemes que pateix la ciutat.
Confirma que el govern municipal té molt present aquesta situació, i que la seva màxima prioritat és donar resposta a les demandes de la ciutadania, per a la qual cosa està esmerçant un gran esforç a fi de garantir la cohesió social i donar cobertura a les necessitats bàsiques dels barcelonins i de les barcelonines.
Admet que també cal, en alguns casos, millorar la celeritat amb què es dóna resposta a alguns expedients de la Síndica, i confirma que ha pres nota a fi de fer alguna gestió concreta i accelerar la resposta quant al cas desgraciat de la mort d'una dona al carrer que la Síndica ha referit.
Pel que fa a tota la problemàtica de l'habitatge, fa notar que ja a l'inici del mandat van presentar una mesura de govern per fer front als desnonaments que es produïen a la ciutat; i que a principis del 2012 es va crear una comissió mixta de desnonaments en què participen agents del món judicial, representants d'altres administracions i entitats socials i veïnals.
Com també ha fet la Síndica, celebra que la legislació estatal relativa a execucions hipotecàries hagi de ser forçosament revisada per mandat de la sentència del TSJ de la UE.
Tot seguit, esmenta les actuacions que el govern municipal ha fet i les que duu a terme enguany. En primer lloc, indica que el 2012, l'IM de Serveis Socials ha destinat més de dos milions d'euros al pagament d'ajuts a famílies amb problemes d'habitatge, ja sigui amb ajuts directes o per manteniments o arranjaments. En aquest sentit, destaca com a actuacions rellevants el fet que s'han destinat més de vuit-cents mil euros a ajudes a l'habitatge per a la gent gran, sis-cents mil euros per a ajuts destinats a allotjament temporal; igualment, s'ha incrementat el nombre d'habitatges posats a disposició de la Mesa d'Emergències Socials; i els habitatges adjudicats el 2012 han suposat un increment del 26% respecte a l'any anterior. Afegeix que el gener d'enguany, tot i que no entra en el període de l'informe, es va obrir el primer centre d'allotjament temporal familiar al carrer Navas, amb vint-i-cinc unitats habitacionals; i l'any vinent està previst que es posi en funcionament un segon centre amb quaranta-cinc unitats habitacionals més. Indica que el maig d'enguany es podrà posar en marxa un nou equipament que permetrà substituir la majoria d'allotjaments en pensions. I comenta que a principis de març aquest ajuntament s'ha signat un conveni amb el Departament de Justícia de la Generalitat i els col·legis d'Advocats i de Procuradors amb l'objectiu de garantir que les persones que perdin el seu habitatge arran d'un procés de desnonament, d'una execució hipotecària o d'execucions de laudes arbitrals accedeixin als serveis municipals amb la major celeritat possible.
Recorda també que el desembre de 2012 l'Alcalde va enviar una carta a les caixes i les entitats bancàries que operen a Barcelona per demanar-los que impulsin les mesures necessàries per evitar els desnonaments.
reguladora d'hisendes locals no ho permet, però que el govern municipal ha fet tot allò que li ha estat possible en el marc de les seves competències.
Afegeix que durant l'any passat han augmentat d'un 13% les llars que han rebut serveis d'atenció domiciliària, destinant-hi més de cinquanta-dos milions d'euros, un 17% més que el 2011, i s'ha aconseguit acabar amb les llistes d'espera per aquest servei.
Pel que a les persones sense recursos per atendre les necessitats alimentàries bàsiques, assenyala que des d'aquesta administració se'ls garanteix cobertura alimentària, aportant-hi, el 2012, més de deu milions d'euros. Es van atorgar durant el mateix període gairebé tres mil ajuts econòmics a famílies de la ciutat per a alimentació, cosa que suposa un 37,5% més que l'any anterior.
Constata, per tant, que parlen d'uns increments substancials respecte a les inversions per aquests conceptes a l'any anterior.
Igualment, diu que s'han augmentat els espais i les places de menjador socials, àpats en companyia –amb un increment del 13% respecte al 2011– i àpats a domicili –d'un 12,8%–, alhora que s'han incrementat el nombre de places amb tres menjadors socials nous, assolint el repte de tenir-ne, com a mínim, un a cada Districte, cosa que suposa un increment de gairebé el 40% del nombre de places disponibles. Afegeix que també s'ha incrementat la partida que fa referència a convenis amb entitats que ofereixen recursos alimentaris a la ciutat per valor de gairebé quatre-cents mil euros el 2012; alhora que han tornat a signar convenis per valor de més d'un milió tres-cents seixanta mil euros amb Càritas i Creu Roja, entitats que aprofita per felicitar en nom del govern per la feina que fan.
Destaca que, en aquesta línia, una de les prioritats del govern és garantir l'alimentació infantil, tal i com va manifestar fa pocs dies l'Alcalde, destinant enguany a la convocatòria d'ajudes individuals de menjador una dotació inicial de 8,5 milions d'euros, alhora que s'ha fet un gran esforç per augmentar la dotació de beques menjador per un import de 4,9 milions d'euros, amb la qual cosa s'ha aconseguit la cobertura de la totalitat de sol·licituds que compleixen els requisits, amb un total de 14.400 ajuts nous.
Quant a les persones sense sostre, fa avinent que l'Ajuntament actua coordinadament amb el teixit associatiu a través de la xarxa d'atenció a les persones sense llar. Diu que els serveis municipals gestionen a través del programa d'atenció a persones sense sostre, i han ampliat els recursos d'allotjament públic, passant de 782 places el 2010 a gairebé mil el 2013. Seguint aquesta línia d'actuació, l'Ajuntament ha incrementat el nombre de places d'habitatge d'inclusió, passant de les 131 el 2008 a 221.
Indica que durant aquest mandat s'ha programat, també, l'obertura de dos equipaments nous per a persones sense sostre en situació de cronicitat al carrer, i afegeix que ben aviat veurà la llum el projecte del nou centre d'urgències i emergències socials, amb cent llits per a l'acolliment temporal.
En referència als assentaments, precisa que, per primera vegada, aquest ajuntament ha elaborat un pla integral i transversal d'actuació, atès que els persones que hi viuen no ho fan en condicions ni dignes ni salubres. Així, en la primera fase de desplegament del pla s'ha fet una actuació urgent per assegurar la seguretat i la integritat dels habitants dels assentaments irregulars i, en una segona fase, s'hi han incorporat Creu Roja i l'obra social de La Caixa, que atendran les persones que hi viuen, a les quals s'oferirà atenció humanitària, allotjament temporal pal·liatiu amb recursos municipals, i un itinerari personalitzat per a la seva inserció sociolaboral.
Dit això, posa en relleu que, quantitativament, el màxim volum de queixes que ha rebut la Síndica fan referència a les multes de trànsit, però que representen un percentatge molt petit en relació amb les denúncies per infraccions de trànsit que gestiona l'IM d'Hisenda; en aquest sentit, atenent anteriors recomanacions de la Síndica s'ha millorat parcialment la informació relativa a l'adreça dels propietaris dels vehicles a fi de ser més eficients amb la notificació de les multes.
Finalment, esmenta, quant a les tarifes del Bicing, que la Comissió de Govern va acordar que el 2013 augmentarien d'un 3%, i que s'iniciaria un diàleg amb les associacions relacionades amb l'ús de la bicicleta per assolir el 2014 un sistema de preus relacionat amb l'ús efectiu del servei.
Per acabar, fa avinent a la Síndica que el govern municipal, durant els propers mesos, li adreçarà un recull de respostes a les seves recomanacions i consells a fi de poder avançar, entre tots, en la millora progressiva dels serveis municipals.
La Sra. Vilà agraeix tots els comentaris i suggeriments dels grups municipals. Dit això, demana al govern municipal que la consideri com una col·laboradora per millorar els serveis a la ciutadania, ja que és amb aquesta intenció que treballa la sindicatura.
Afegeix la petició d'una resposta diligent d'aquesta administració a les seves demandes, tot i que en la majoria de casos enguany ha estat positiva, i que el cas que ha citat entra dins de les excepcions. Remarca la importància que les respostes als expedients siguin completes perquè no hagin de demanar ampliacions a posteriori, cosa que provoca retard en les seves actuacions.
El Sr. Alcalde tanca el debat de l'informe de la Síndica de Greuges de Barcelona, a la qual, en primer lloc, agraeix la feina feta; saluda, també, al Síndic de Greuges de Catalunya i als síndics i síndiques d'altres municipis, i els representants d'entitats que avui els acompanyen.
Seguidament, destaca l'extensió de l'informe i el fet que condueix a la reflexió sobre de l'administració, i la seva contribució a millorar molts aspectes, entre els quals la mateixa relació de l'Ajuntament amb la Sindicatura de Greuges a fi de ser més efectius.
Observa que la Síndica ha posat el dit a la nafra en descriure la situació certament difícil que els ha tocat de viure, amb una crisi econòmica, financera, social, política i institucional, de model d'estat i de model europeu, factors que fan que les coses siguin molt complicades, i una situació en la qual l'administració més propera a la ciutadania és la que pateix més, ja que siguin de qui siguin les competències, qui ha d'acabar donant la cara és l'Ajuntament i els Districtes. En aquest sentit, agraeix les paraules del Sr. Martí Grau animant a ser capaços d'encarrilar la conjuntura a través dels mecanismes democràtics a l'abast. Precisament per això, demana a tots els grups municipals una actitud proactiva en aquest sentit. Admet que si el que volen tots plegats és una ciutat cohesionada i de convivència com ha demostrat que és Barcelona, cal abordar dos aspectes bàsics: el treball i l'habitatge. En aquest sentit, destaca la problemàtica dels desnonaments, i el fet que la sentència del TSJ de la UE obre una mica de llum, però destaca que a Barcelona, actualment molts dels desnonament són d'habitatges de lloguer.
Addueix que cal plantejar-se per què s'ha arribat a aquest punt, no pas per lamentar-se ni per fer-se retrets mutus, sinó a fi de ser capaços d'avançar cap al futur. Confirma, en aquest sentit, que el govern municipal farà un esforç important perquè les prioritats se centrin en l'àmbit social, no només d'atenció a les persones, sinó sobretot de prevenció a fi de no arribar a situacions límit. Destaca que, per aconseguir-ho, s'han de trobar mecanismes de treball, de creació d'empresa a una escala que no sempre ha d'inscriure's en el terreny de les
smartcities o del món del mòbil. Defensa, doncs, l'existència de mecanismes per aconseguir-ho i que, en ocasions, poden afectar la convivència al carrer, com és el cas de les terrasses, per exemple, de manera que és prioritari trobar l'equilibri.
Afegeix que és indispensable una nova política d'habitatge, per a la qual cosa cal plantejar-se, d'entrada, quin és el motiu pel qual no existeix a Barcelona un parc d'habitatge de lloguer a un preu adient. Avança que hi estan treballant, tot i que el procés és llarg i que espera la col·laboració de tothom per bastir una política d'habitatge que doni resposta a la realitat del país, i que entre altes coses passa pe fet hi ha gent que no pot pagar els lloguers públics existents.
