Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2009

(1)

Les Roquetes és un dels barris de tota la ciutat de Barcelona on s’es-tan pors’es-tan a terme més actuacions per millorar la seva qualitat de vida. Actualment es troben molt avançades algunes intervencions en l'àmbit dels serveis a les perso-nes, com ara el nou casal infantil, que està previst que es traslladi a la nova seu el mes d’abril. Gràcies a la Llei de barris, les Roquetes rep una inversió econòmica, aportada per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, de més d'11 milions d'euros destinats a projectes urbanístics, rehabilitació d'edificis, millora de la mobilitat i l'accessibilitat, programes socials i ajut a col·lectius específics, entre d'altres.

Avança la millora de la qualitat

de vida al barri de les Roquetes

Subvencions de fins al 60%

per instal·lar ascensors

QUÈ

El pla ofereix ajut

econòmic i orientació

legal i tècnica

FACILITATS

Ajut complementari

per a les persones

amb menys recursos

BENEFICIARIS

Ciutat Meridiana,

Trinitat Nova, la

Guineueta i Canyelles

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Noemí Rocabert

Directora de l’escola Mestre Morera

“Els nens són molt

savis, ens poden

donar unes lliçons

d'humanitat molt

grans”

PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4

Nou Barris aprova

els pressupostos per

al 2009

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

El Trofeu Atlètic

de Nadal

Uneix atletes amb discapacitat i sense

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Eleccions als consells

escolars dels centres

públics i concertats

G U A R D O N S Pàg. 6

Centre Eulialenc i

Constantí Sotelo,

Medalles d'Honor

Pàg. 5

NOU BARRIS

PORTA

·

TURÓ DE LA PEIRA

·

CAN PEGUERA

·

LA GUINEUETA

·

CANYELLES

·

ROQUETES

·

LA PROSPERITAT VERDUM

·

TRINITAT NOVA

·

TORRE BARÓ

·

CIUTAT MERIDIANA

·

VALLBONA

·

VILAPICINA I TORRE LLOBETA

SUPLEMENT

(2)

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dimecres 14 de gener

Videofòrum “Bailando con lobos”

A les 18 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Projecció del film dirigit per Kevin Costner (1990) i xerrada-debat posterior.

Divendres 16 de gener

Videofòrum “Frankenstein”

Centre cívic Porta-Sóller (baixos Pl. Sóller)

Projecció de la pel·lícula dirigida per James Whale l’any 1931 i xerrada posterior.

Dissabte 17 de gener

4a Trobada de col·leccionistes

de punts de llibre

D’11 a 14 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Amb la col·laboració de l’associació El Troc.

Qui treballa, balla

A les 19 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Organitza: La franja treballadora.

Diumenge 25 de gener

Viatge per la solana. Ruta per les fonts

properes a Nou Barris

A les 9 h. Pl. Karl Marx, davant de la Clínica Stauros

Recorregut: Plaça Karl Marx, Font d’en Canyelles vella, Font d’en Canyelles nova, Font de Santa Eulàlia, Font del Mirador Apolo i Font Muguera. Tornada en metro. Organitza: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris (Tel. 93 353 95 16).

Dijous 29 de gener

Xerrada sobre salut a càrrec

d’infermeres del CAP Roquetes

A les 17 h. Casal de Gent Gran Roquetes (Garigliano, 58)

Organitzen: Pla de dinamització de la gent gran del Dis-tricte de Nou Barris i Espai Salut Roquetes. Cal inscrip-ció prèvia al Pla de dinamitzainscrip-ció (Pi i Molist, 39-63).

Màgia en viu

A les 21 h. Centre cívic Les Basses (Teide, 20)

Amb aquest espectacle a càrrec de Ricardo, el públic se sentirà mag per una estona. Dins el cicle Nous, d’espec-tacles en horari nocturn a Porta.

Dimecres 4 de febrer

Exilis. Antonio Machado

A les 19 h. Biblioteca Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)

Conferència sobre el poeta i autor de Campos de Castilla

i el seu exili a França durant la Guerra Civil.

Concert de grups del Garcilaso

Actuaran, per aquest ordre, Ebiddor, Arborea i Apac.

Concert de Sampler

Tinglao (fusió-ska-reggae)/Mr. Shure

(ska-reggae-funk)

A les 22 h. Centre cívic Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)

Organitza: Ràdio RSK, Ara 9b i Can Basté.

Del 19 al 23 de gener

Ser o no ser

A les 10 h. Centre cívic Porta-Sóller (baixos pl. Sóller)

Activitat d’introducció al món de la interpretació adreçat als més petits a càrrec de Gina Clotet.

El lleó i el ratolí

Dins el cicle Mots en joc.

Dimecres 28 de gener

El somni de Galileu

Contes de petit format sobre el científic italià.

Del 30 de gener al 28 de febrer

Evolució?

Centre cívic Porta-Sóller (baixos Pl. Sóller)

Fotografies d’Aitor Rosàs Suñé.

Fins al 22 de febrer

A la ciutat xinesa. Mirades sobre les

transformacions d’un imperi

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona-CCCB (Montalegre, 5)

Documents arqueològics, obres d'art, maquetes, imat-ges d'arxiu i creació contemporània. Dotze espais vin-culats bé a una paraula o a un concepte xinès, en què destaca especialment el Pequín actual.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutiérrez, Jordi Miró, Rosa Farga. Coordinació general:José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia:Rafael Escudé i Joan Soto.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Pro Nou Barris. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro.

Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.

Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

NOU BARRIS

_{B A R C E L O N A} www.bcn.cat/publicacions [email protected] ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Doctor Pi i Molist, 133.

Telèfon d’informació 010

(0,45 ¤IVA inclòs d’establiment de trucada, més 0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.

Centre cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.

Centre cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.

Centre cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.

Ateneu Popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.

Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.

Casal de barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.

Casal de barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.

Centre cívic Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).

Centre Ton i Guida i Casal 93 354 87 21

de joves de Roquetes

Romaní, 6

Centre d’activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.

Casal La Cosa Nostra 93 420 18 43 Biure, 1

CULTURA

Arxiu municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.

Bibl. pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.

Bibl. pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.

Bibl. pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.

Bibl. popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).

C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.

SERVEIS SOCIALS

CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (centre cívic).

CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (c. cívic Les Basses).

CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.

GENT GRAN

Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.

Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.

Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.

Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.

Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.

Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.

Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.

Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.

Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.

Casal de gent gran de Roquetes

Garigliano, 52-56.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris

Marie Curie, 20.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Aiguablava, 33.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.

CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.

CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.

CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.

CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.

CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.

FARMÀCIES

(3)

F. E.

L’

objectiu és que tots els edificis d’habitatges de quatre plantes o més on sigui possible col·locar un ascensor l’hi instal·lin i que tots els veïns que el necessitin en pu-guin disposar, sense que els recursos econòmics ni les difi-cultats tècniques no en siguin

un obstacle. El nou programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors de l’Ajuntament de Barcelona, en vigor des de setembre, vol facilitar aquest pas a totes les comunitats de propietaris interessades. L’ascensor no és cap luxe. La seva manca és l’inconvenient més habitual als habitatges de

la ciutat, especialment als més antics. A Nou Barris afecta molts dels habitatges cons-truïts durant els anys 60 i 70. Qui més nota l’absència d’as-censor és la gent gran. Un 36,1 % de la població barcelo-nina més gran de 65 anys no en té al seu habitatge, quan resulta un element força

im-portant per a la seva qualitat de vida.

El programa s’adreça a tots els edificis d’habitatges sense as-censors, on sigui possible ins-tal·lar-lo i no s’hi hagin iniciat les obres. Les comunitats de propietaris que s’acullin al programa poden rebre sub-vencions de fins al 60% del cost total, amb un màxim de 45.000 euros per ascensor. En alguns casos –com quan es faci un itinerari practicable per millorar l’accessibilitat de l’edifici– es podrà optar entre l’ajut màxim de 45.000 euros o 6.000 euros per habitatge. També s’ha previst un ajut complementari per a les per-sones amb menys recursos econòmics. Les famílies amb ingressos inferiors al doble de l’IPREM (uns 18.000 euros per any aproximadament) po-dran rebre una subvenció ad-dicional fins al 100% de l’a-portació individual.

Les comunitats de propietaris també poden informar-se, de manera gratuïta, sobre la nor-mativa aplicable, com ara qui-nes majories són necessàries per instal·lar ascensor. En cas que no hi hagi majoria, s’as-sessorarà els veïns interessats

per arribar a un acord nego-ciat amb la comunitat. Un al-tre servei gratuït és l’elabora-ció d’informes d’ubical’elabora-ció de l’ascensor quan hi hagi manca d’espai físic o problemes tèc-nics per instal·lar-lo.

Més informació:

Oficina de l’Habitatge de Nou Barris

C. Doctor Pi i Molist, 133 www.bcn.cat/ajutsascensors Avui dia tenir ascensor no és cap luxe, sobretot per a la gent gran.

El programa d’ajuts per a la

ins-tal·lació d’ascensors ofereix

sub-vencions de fins a 45.000 euros,

així com assessorament legal i

tècnic gratuïts quan no hi hagi

acord a la comunitat o manqui

espai físic per instal·lar l’ascensor

En marxa un programa que

ajuda a instal·lar ascensors

Hi ha ajuts

complementaris per

a les persones amb

menys recursos

C I U TA D A N S O P I N E N

Sònia Cofán

Administrativa

No ho sabia, però em sembla bé, perquè quasi cap edifici de la zona té ascensor. A nosaltres ens anirà molt bé, sobretot ara que espe-rem un nen.

Josep M. López

Jubilat

Sí que ho sabia i em sembla molt bé. Donarà qualitat de vida a la gent d'aquí, sobretot a la gent gran, perquè n’hi ha molts que han hagut d’anar-se’n a viure a pisos més baixos.

Pedro Cofán

Jubilat

Sí que ho sé i em sem-bla bé sempre que s’hi puguin instal·lar, per-què hi ha molts edificis que no tenen espai. En aquests casos, s'hauria de buscar solucions per a aquesta gent.

Petra Fuentes

Caixera

No lo sabía, pero me parece bien, porque hay mucha gente mayor que lo necesita, aunque quizás hay cosas más prioritarias que los ascensores.

Youssef Sultan

Educador

En tinc poca informa-ció, però per la poca que tinc em sembla prou bé, perquè són cases petites i amb gent molt gran. Els anirà bé.

Gemma Mitjanes

Mestressa de casa

Sí, en el meu edifici en posaran i em sembla bé, tot i que segur que després hi haurà pro-blemes amb els paga-ments dels veïns i ens tocarà pagar als de sempre. S a p q u e l ' A j u n t a m e n t d ó n a a j u t s p e r i n s t a l · l a r a s c e n s o r s a l s e d i f i c i s q u e n o e n t e n e n ?

B A R R I S D ’ AT E N C I Ó E S P E C I A L

A

El programa d’ajuts per instal·lar ascensors preveu un assessorament tècnic específic als barris que van néixer com a polígons d’habitatges. A Nou Barris, els beneficiaris són Ciutat Meridiana, la Trinitat Nova, la Guineueta i Canyelles. A Ciutat Meridiana, l’Ajuntament redactarà un programa específic d’elevadors.

(4)

El Palau de la Virreina de la Rambla, construït pel virrei Amat. (Foto: JMC)

P L E D E L D I S T R I C T E

Jordi Miró

E

l Ple del Districte de Nou Barris, que es va celebrar el dimarts dia 2 de desembre, va aprovar els pressupostos municipals per a l'any 2009, que assig-na al districte 26.766.166 euros, quantitat que repre-senta un increment del 16% respecte a l'any passat. Aquests nous pressupostos, que amplien també la parti-da d'ajuparti-da domiciliària als 13 barris del districte, van rebre el suport del PSC, ERC i ICV i van ser rebut-jats per CiU i PP. Mentre que la regidora del Districte,

Carmen Andrés, va qualifi-car de “responsable” la

dis-tribució d'uns pressupostos municipals que mantenen el mateix nivell d'endeuta-ment, el conseller de CiU Eduard Ràmia va dir que responen a un model de fer “esgotat i obsolet” que no “té en compte la crisi” econòmica actual. També amb el suport del

PSC, ERC i ICV i amb els vots de CiU i PP en contra, el Ple va aprovar l'intercan-vi de qualificacions que permetrà ampliar la zona verda delimitada pel parc de Serra i Martí, i per una-nimitat va sortir endavant la proposta d'allargar el nom del carrer Castellde-fels des de Torre Baró fins al pont que va fins a l'avin-guda Vallbona.

A més, es va informar, en-tre alen-tres coses, de l'estat de les obres en curs que hi al districte i del projecte de reforma de l'estació de me-tro Virrei Amat (L5) per adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda, que tindrà una execució de dos anys i un pressupost de 8 milions d'euros.

Nou Barris aprova els

pressupostos per al 2009

Moment del Ple celebrat el passat 2 de desembre.

El Plenari informa

de l'estat de

la remodelació de

l'estació Virrei Amat

El PSC creu “responsable” la distribució

de les partides econòmiques, mentre que

CiU el titlla de “model esgotat i obsolet”

El virrei Amat (III)

Manuel Amat fou nomenat virrei del Perú el 1761. Un càrrec que, en aquells moments, era un dels més alts que es podia obtenir en l'estructura governativa admi-nistrativa espanyola. Amat, investit amb el virregnat, va arribar oficialment a Lima el 15 d'octubre de 1761. Ins-tal·lat en el país andí, la seva feina no fou tan fàcil com havia estat a Xile. Diferents problemes com les dissen-sions de l'aristocràcia criolla amb la metròpoli, la desti-tució de Bravo Rivero, oïdor de l'Audiència, promoguda per Amat i restituït després per la corona, etc., enterbo-liren el seu mandat.

El virrei va reorganitzar l'estructura militar, que era molt precària a la seva arribada. Va augmentar progressiva-ment el nombre de soldats que va passar de 6.600 a més de 100.000 el 1770. També va reforçar l'armament. Els anys 1762, 1763 i 1766 va aturar, a les fronteres del Mato Grosso i l'alt Paraguai, dos intents de penetració de l'exèrcit portuguès. I com a obres militars significatives, cal esmentar la nova fortificació del fort Real Felipe del port d'El Callao, destruït el 1746 per un terratrèmol. Pel que fa a l'obra civil, va recuperar i embellir Lima, projecte en què destaca sobretot la urbanització del passeig de La Alameda. En l'aspecte econòmic, va fomentar el comerç entre Perú i Espanya, on exportà llana, cotó i cacau, a més d'explotar les mines de mercuri d'Huancavelica i Hualgoyoc i de plata de Potosí. Una de les darreres ac-cions com a virrei fou promoure la creació del virregnat del Riu de la Plata, per garantir millor les possessions es-panyoles de la costa atlàntica d'Amèrica del Sud.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36 J. M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

Revista d’informació i pensament urbans.

www.barcelonametropolis.cat

(5)

Daniel Venteo

U

na de les principals ac-tuacions que hi ha enge-gades actualment és la remo-delació dels locals on s’ins-tal·larà el casal infantil de les Roquetes i, provisionalment, també el centre de Serveis Socials. També hi ha en marxa diversos programes socials, com ara cursos d’alfa-betització.

La previsió és que el casal es traslladi a la seva nova seu cap al mes d’abril des de la seva ubicació actual al carrer de Vidal i Guasch, 76-78. El nou local disposa d'una plan-ta amb un gran vestíbul, a més d’altres serveis específics per als infants com ara una ludoteca modernament equi-pada, dues sales taller per a la realització d’activitats a més d’una sala polivalent amb

grans possibilitats, que tam-bé pot funcionar com una sala de teatre per a la realitza-ció d’activitats escèniques. La programació del casal in-fantil està adreçada a tots els

nens i nenes amb edats com-preses entre els 6 i els 14 anys, i posa al seu abast una àmpia oferta d’activitats lúdi-ques i educatives. A més, el casal participa habitualment de manera molt activa en les diverses activitats socials i culturals que es fan al barri, com ara les festes del

carnes-toltes, les castanyades i les festes majors, entre d’altres. Aquestes activitats funcionen regularment de dilluns a di-vendres i s'organitzen en dos grups d'edats. Actualment, hi ha dos grups de grans i petits que van al casal els dilluns i dimecres i dos grups més que hi van el dimarts i dijous. El divendres hi poden anar tots, prèvia inscripció.

Els diversos programes so-cials que hi ha en marxa a les Roquetes també inclouen cursos d’alfabetització, cursos de treballadores socials, l’edi-ció d’una guia de recursos com també el disseny d’itine-raris per a la recerca de feina destinats als joves dels barris. Aquests itineraris formen part del programa “Treball als barris”, que s’ha engegat de manera experimental i inno-vadora per afavorir la inserció sociolaboral de col·lectius amb dificultats per aconse-guir-ho. En concret, el pro-grama s'adreça a joves entre 16 i 25 anys, sense feina, que viuen a les Roquetes. Ofereix assessorament i acompa-nyament laboral, preparació per millorar coneixement com ara els informàtics i la motivació personal, entre d’altres. En la posada en mar-xa d’aquesta iniciativa ha es-tat de gran valor la participa-ció de l’Associaparticipa-ció de Veïns de Roquetes. Al seu local (i als de Barcelona Activa i el cen-tre cultural Ton i Guida), s’hi ha instal·lat el personal tècnic del programa i és on es realit-zen les entrevistes, tutories i altres accions grupals.

N O T Í C I E S

f

Cicle de Nous Instruments a Les Basses

El centre cívic Les Basses (c. Teide, 20) presenta el cicle de Nous Instruments (Sampler, Theremin i Still Drum) amb concerts i activitats educatives per a tots els públics entre gener i març. Hi haurà concerts de Sampler (23 de gener, 20 h); de Theremin a càrrec del col·lectiu Spooky (13 de febrer, 20 h) i un concert d’Still Drums Trio (dissabte 28 de març, 12.30 h). Més informació: Tel. 93 407 29 27.

“Claus de dones” i mobbing immobiliari

El 4 de febrer, a les 18 h, s’inaugurarà l’exposició fo-togràfica “Claus de dones”, de l’associació Dones d’Enllaç, al centre cívic Porta-Sóller (c. Estudiant, 1, baixos). Durant l’acte es farà la xerrada “Mobbing im-mobiliari a la gent gran, una altra forma de violència contra les dones”, a càrrec de Sylviane Daha. L’exposi-ció estarà oberta fins al 26 de febrer. Més informaL’exposi-ció: Tel. 93 276 80 77.

Hamlets de primària

Dins de la programació cultural infantil “Creixi-crea”, el centre cívic Porta-Sóller (c. Estudiant, 1) acull l’activitat “Ser o no ser” del 19 al 23 de gener. Es tracta d’un taller d’introducció al món de la interpretació per als més petits, a càrrec de Gina Clotet. “Creixicrea” és una programació trimestral d’activitats culturals adreçat als nens de primària. Més informació: Tel. 93 276 80 77.

Teatre per escoles a la Zona Nord

El Teatre Zona Nord (avinguda Rasos de Peguera, 25) organitza el cicle “L’escola va d’espectacle a la Zona Nord”, adreçat a grups escolars i amb quatre propos-tes: “Eureka”, amb titelles de gran format (20-23 de gener); el teatre en anglès de “Pirate Island” (27-30 de gener); l’espectacle musical “Tic Tac” (3-6 de fe-brer) i l’obra “L’illa encantada” (10-13 de fefe-brer). Més informació: Tel. 93 276 99 50 .

Els treballadors faran tasques de neteja i manteniment.

Nou Barris ocuparà 37 persones amb funcions de neteja

T.G.

F

a tres anys que Nou Barris va reprendre l’hàbit d’exe-cutar plans d’ocupació laboral amb personal de diferents sec-tors per fer tot tipus de tas-ques en benefici del districte. Un dels últims, que es va posar en marxa el desembre passat i s’allargarà sis mesos al llarg d’aquest 2009, dóna feina a 37 persones aturades, que han es-tat contractades en un pla de neteja i millora d’espais públics

a Nou Barris –al barri de les Roquetes i a la Zona Nord–, en el marc del prorama de Plans d’Ocupació subvencionats pel Servei d’Ocupació de la Gene-ralitat i gestionats per Barcelo-na Activa. BarceloBarcelo-na Activa també facilita la formació com-plementària per millorar l’ocu-pabilitat dels participants i les possibilitats d’inserció poste-riors. Segons fonts del Distric-te, l’equip consta de 30 aju-dants, 5 oficials i 2 tècnics de

suport, que fan una jornada de 37 hores setmanals. Són per-sones sense feina, amb proble-mes d’habitatge i, en general, d’inserció social. Per això, la idea no és només donar-los feina temporalment, sinó afe-gir-hi formació complementà-ria per tal que puguin després inserir-se al mercat laboral. En brigades de sis persones, la seva tasca serà un comple-ment a les que fan Neteja Ur-bana i Parcs i Jardins.

Actualment es troben en marxa diverses

actuacions a les Roquetes que han

d’aprofundir la modernització d’aquest

barri impulsat amb força els últims anys

Els locals que acolliran els equipaments són al carrer Alcàntara, 22.

Hi destaquen el nou

casal infantil de les

Roquetes i els

programes d’ajut als

joves per trobar feina

(6)

G U A R D O N S

Redacció

L

es Medalles d'Honor de Barcelona han distingit el Centre Eulalienc i Constantí Sotelo, director adjunt de la Banda Simfònica de Roque-tes-Nou Barris i director de la Coral Canticorum. El centre ha rebut aquesta distinció per la seva dedicació a la dinamit-zació cultural i social de Nou Barris durant més de cent anys. Sotelo, per la seva con-tribució al desenvolupament de la vida musical en aquest mateix districte.

Fundat l'any 1903, el Centre Eulalienc ha estat una de les principals entitats del barri de Vilapicina al llarg de l'últim se-gle. Va néixer al cor del barri de Vilapicina amb la voluntat de crear un espai de lleure i

cultura per als seus associats, majoritàriament treballadors. També conegut com “El Casi-net”, ràpidament va esdevenir un lloc molt conegut a tota la ciutat i al conjunt de l'àrea metropolitana gràcies a les se-ves representacions teatrals i els balls socials que organitza-va a les seves sales.

Constantí Sotelo i Paradela (Ourense, 1939) ha excel·lit per la seva participació desin-teressada a la Banda

Simfòni-ca de Roquetes-Nou Barris i a la Coral Canticorum, de la qual és confundador, i per la seva implicació en els princi-pals esdeveniments musicals del districte.

Aquest pedagog musical i ti-tulat com a “Mestre de Cor” ha dirigit i fundat diverses corals i també s'ha encarregat de la direcció de nombroses obres simfòniques. El 1992 va publicar el llibre de peda-gogia musical La música a l'a-bast. Actualment és professor de música a l'IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona, on dirigeix la coral i el con-junt instrumental, i es dedica a diverses tasques relaciona-des amb la pedagogia musi-cal. Entre d'altres, és inicia-dor i coordinainicia-dor de les trobades de corals d'ensenya-ment secundari de Catalunya i membre de l'equip de pro-fessors del Departament de Música de la Universitat Po-litècnica de Catalunya.

Els premiats

destaquen per la

seva contribució a

la vida cultural i

social del districte

El Centre Eulalienc és una de les entitats més

arrelades a Vilapicina, i Constantí Sotelo,

una figura cabdal de la dinamització musical

de Nou Barris

A la foto de l’esquerra, l’alcalde entrega la Medalla d’Honor de Barcelona al president del Centre Eulialenc. A la dreta, Constantí Sotelo en el moment de recollir la seva medalla.

Medalles d'Honor per al Centre

Eulalialenc i Constantí Sotelo

S E R V E I P Ú B L I C

Eleccions als consells

escolars dels centres

públics i concertats

En el procés electoral han participat

representants del professorat, PAS,

famílies i l'Administració a 500 centres

docents de Barcelona

Núria Mahamud

Més de 500 escoles públiques i concertades de Barcelo-na han renovat aquest passat mes de desembre el seus consells escolars de centre després d'un procés electo-ral en què han participat tots els sectors de la comuni-tat educativa [professorat, personal administratiu (PAS), alumnat, representants dels pares o tutors i de l'Administració]. D'aquests consells que renoven el 50% de la seva composició cada dos anys, n'hauran de sortir els representants dels consells escolars de distric-te, que, enguany, permetran renovar parcialment el Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB). El procés electoral per escollir els nous consells escolars de Districte ha començat aquest mes de gener i finalit-zarà al març. Aquests consells són part important de l'organització territorial educativa de Barcelona, ja que els deu presidents dels consells escolars municipals de Districte són membres del CEMB, l'òrgan que represen-ta la comunirepresen-tat educativa de la ciurepresen-tat de Barcelona i que funciona com a entitat assessora en matèria educativa de la Generalitat de Catalunya, el Consorci d'Educació i l'Ajuntament de Barcelona.

Els consells escolars dels centres educatius, de la seva banda, són l'òrgan de govern de cada centre docent i s'encarreguen d'aprovar el projecte educatiu de centre, els recursos, els pressupostos i el reglament de règim intern, entre altres qüestions. La seva funció, per tant, és molt important. Per aquest motiu, el CEMB ha dedi-cat el seu últim butlletí a explicar a la comunitat educa-tiva el reglament i les atribucions d'aquesta peça vital en el funcionament dels centres docents.

Més informació:

Consell Escolar Municipal de Barcelona (CEMB) Passeig de Gràcia, 2, 2a planta. 08007 Barcelona Telèfon: 93 342 97 50

H

akuna Matata és la cançó del rei Lleó que convida a viure la vida alegrement i és el nom d'una botiga de roba infantil del carrer Doctor Pi i Molist que fa que l'alegria arribi també a la roba dels nens i nenes. Hi trobarem una roba diferent, que vol apartar-se d'allò més convencional, tant en les formes com en els co-lors, i que va més enllà del rosa per a les nenes i el blau per als nens. Tenen molts models unisex força originals, sobretot per als nadons. A més de roba, roba interior i pijames, tenen alguns

complements com motxilletes, pitets, sabates... Porta l'establiment la Beatriz Valverde, la qual dóna molta importància als colors; només cal veure com atrauen els colors vius i la decoració de la botiga. Per a la Beatriz, la confiança i el tracte amb els clients són bàsics, fins i tot els nens se senten com a casa. Hakuna Matata ha obert un altra botiga a plaça Maragall, 10.

Hakuna Matata

C. Doctor Pi i Molist, 19 / Tel. 93 408 65 13

E L T A U L E L L

Roba infantil que convida a viure amb alegria

Hakuna Matata s’aparta d’allò més convencional.

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT

RÀDIO

Ràdio Línea IV– 103.9 FM

Joaquim Valls, 82

Ràdio RSK– 107 FM

Centre cívic Can Basté Pg. Fabra i Puig, 274-276

PUBLICACIONS

Calidoscopi

Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93

Gent del barri

La revista de Nou Barris Passeig Valldaura, 162. Tel. 93 427 33 61

Sport 9

Rosselló i Pòrcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02

INTERNET

Disseny Hub Barcelona

El Disseny Hub Barcelona és un nou centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixe-ment, la comprensió i el bon ús del dis-seny. Al seu espai web, hi trobareu infor-mació sobre les exposicions del centre, els museus que componen Disseny Hub Barcelona i una agenda d'activitats.

www.dhub-bcn.cat/ Mobilitat i transport

Com moure's amb transport públic per Barcelona? En aquest web, hi trobareu tota la informació sobre el transport públic de la ciutat: la xarxa de metro i autobús, el tren, el tramvia, els taxis, el Bicing... També podreu saber l'estat del trànsit per si us moveu amb cotxe i llegir notícies relacionades amb les principals afectacions en la mobilitat de la ciutat.

www.bcn.cat/mobilitat

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

l passat 14 de desembre va te-nir lloc a les Pistes de Can Dragó el VI Premi Prevent-XIV Trofeu de Nadal, organitzat per la Fundació Prevent i el Club d'Atle-tisme Nou Barris. Aquesta clàssica prova atlètica és un dels pocs esde-veniments, i l'únic esdeveniment oficial, en el qual prenen part, si-multàniament, atletes amb disca-pacitat i sense.

En aquesta edició, a les pistes atlè-tiques de Nou Barris van prendre part 340 atletes, entre federats i escolars. Aquests últims tenien una prova específica: 4x400 metres lli-sos.

Les proves que van tenir lloc, en categoria masculina i femenina, van ser: 5.000 metres marxa; 100, 200, 400, 800 i 3.000 metres llisos, perxa, pes i salt de llargada. En aquesta edició, en les proves de tri-ple salt i alçada només van partici-par-hi homes.

La principal característica d'aques-ta clàssica atlètica de Nadal és la participació entre els atletes d'un 20% de persones amb discapacitat. Per als organitzadors, “això, la par-ticipació entre atletes, amb disca-pacitat i sense, ha de ser una

nor-ma i un reflex de la societat”. Una queixa dels organitzadors és “les poques pistes d'atletisme a es-cala nacional que poden acollir pro-ves adaptades. Aquestes de Can Dragó permeten, per exemple, uti-litzar uns mecanismes especials

per poder practicar amb seguretat disciplines atlètiques, com el llançament de pes o les sortides de les proves amb cadires de rodes”. Entre els participants amb discapa-citat en el XIV Trofeu de Nadal, es trobaven els atletes que van pren-dre part en els passats Jocs Para-límpics de Pequín: Xavi Porras i Ro-salia Lázaro.

Per a Xavi Porras, medallista invi-dent que va aconseguir el bronze a Pequín, aquestes iniciatives “han de tenir continuïtat. Fan molta fal-ta competicions en les quals es normalitzi la participació entre atletes amb discapacitat i sense”. “Som iguals que tots”, comenta Porras, “hi ha unes petites modifi-cacions en el reglament, però és el mateix que per als altres atletes; no alterem cap tipus de competició professional”.

Del mateix parer és Rosalia Lázaro, també atleta invident, la qual va quedar en setena posició en salt de llargada a Pequín: “no només en l'atletisme ha d'haver-hi aquesta unió entre els atletes amb discapa-citat o sense. Tots podem competir contra tots. A més a més, com més proves esportives hi hagi, tam-bé hi haurà més salut!”.

Més de 300 atletes

federats, juntament amb

nois i noies de diferents

col·legis del districte,

van prendre part en

la XIV edició del Trofeu

Atlètic de Nadal

Els olímpics Xavi Porras i

Rosalia Lázaro, en la XIV

edició d'aquest clàssic

Un total de 340 atletes van participar al Trofeu Atlètic de Nadal.

El Trofeu Atlètic de Nadal uneix

atletes amb discapacitat i sense

P.S.P

E

l passat 5 de desembre, es va celebrar un torneig de voleibol a l'escola Ferrer i Guàrdia, organit-zat per la Comissió Jove de la Zona Nord amb l'objectiu de tre-ballar la convivència, l'esperit d'e-quip, la salut física i la multicultu-ralitat, dintre d'un programa d'activitats esportives mensuals. Aquest torneig varia en disciplina esportiva i espai cada mes, i

men-tre que el passat desembre es va disputar aquest campionat de vo-leibol, al gener es fa un torneig de bàsquet 3x3 a la plaça Primer de Maig de Vallbona; al febrer, un de tennis de taula a la plaça Roja de Ciutat Meridiana i al març, un de futbol sala a la pista de l'institut Picasso.

Les línies de treball de la Comis-sió Jove són: la laboral, la de sa-lut i gènere i la de lleure i esports.

Aquesta Comissió, formada per les diferents entitats i agents educatius juvenils de Ciutat Me-ridiana, Torre Baró i Vallbona, treballa per donar resposta a les diferents necessitats detectades entre els joves de la zona. Les en-titats que formen la Comissió Jove de la Zona Nord són: el cen-tre cívic Zona Nord, el casal de joves Llops del Taga, el centre Cruïlla, el SOIA, l'integrador de l'IES Pablo Ruiz Picasso, la coor-dinadora del projecte Entrepatis, el Pla Comunitari Ciutat Meridia-na, els educadors de carrer APC i Serveis Socials Zona Nord.

El voleibol, una eina per la

(8)

Quin pensament pedagògic orien-ta aquesorien-ta escola?

El que ens defineix no és el fet que la majoria dels alumnes siguin immi-grants, sinó la voluntat que els nens i nenes siguin feliços, i això només es pot aconseguir si tot el grup és feliç, i per a això cal aprendre a conviure. Es-tem en un barri amb molta immigra-ció, però si estiguéssim en un altre lloc, el pensament seria el mateix.

Com funcionen les aules d'acolli-da?

La primera va sorgir fa sis anys perquè hi havia molts nens que arribaven i no entenien el català. Aviat vam veure que el fet que aprenguessin català no evita-va els conflictes, perquè el neguit o l'aï-llament que arrosseguen no depèn de la llengua. Vam veure que no aprenien perquè estaven pendents de l'angoixa que sentien.

En quins nens ho detectaven?

En la majoria. Vam establir unes pau-tes per tractar el dol com a resultat de

la migració: la pèrdua d'una part de la família, de la casa, del poble, de l'escola, dels seus referents culturals, dels co-lors, de les olors… Vam descobrir que allò de “les penes quan es compartei-xen es divideicompartei-xen” és cert. Els nens que compartien el dol se sentien millor, empatitzaven amb els altres i hi troba-ven respostes. Així trencatroba-ven l'aïlla-ment.

Però quina va ser la manera d'a-conseguir-ho?

Mitjançant converses, jocs, dibuixos… En una sessió, per exemple, es tracta el viatge, en una altra es parla de la casa que han deixat, o de l'antiga escola. Els nens són molt més savis del que sem-bla, són persones petites però ens po-den donar unes lliçons d'humanitat molt grans.

I ara han ampliat aquesta aula.

Sí. Vam veure que aquestes sessions no es podien quedar només en els nens immigrants, perquè hi ha altres pèr-dues, com la mort d'un familiar, una separació o la dels nens que pateixen maltractament.

Però aquestes aules, que es fan en hores lectives, no són una manera de segregar?

No. Per començar, la mestra s'encar-rega que pugui recuperar més enda-vant les assignatures que perd. Si un nen o nena no està en pau no pot as-sumir el creixement ni els aprenen-tatges. No ens esgarrifa que perdi so-cials, el més important és que treballi el seu dol. El que tenim en compte és

que no perdi les classes que impli-quen més relació i cohesió social, com educació física, plàstica o música, per-què no es desvinculi del grup.

I això com es fa?

Per respondre a aquesta necessitat i que ells puguin fer bons pensaments, vam començar un projecte, que es diu Filo-sofia 318, que és la columna vertebral de l'escola. S'hi treballen totes les habili-tats del pensament partint de la idea

que el diàleg enriqueix les persones.

Què creu que aporta la immigra-ció a l'escola?

Aporta riquesa, pluralitat i diversitat perquè aquests nens i nenes són fines-tres obertes al món. Ens fa reconèixer que la pluralitat i la diversitat ens com-plementen.

Els ha costat, a mestres i educa-dors, adaptar-se als canvis?

Ho fem amb tanta il·lusió que ni ho no-tem. Són reptes fascinants i construc-tius. Ens motiva molt que hi hagi tant de futur, tant de potencial humà per desplegar i tantes finestres per obrir.

Quina és la clau perquè els immi-grants s'integrin a l'escola?

Cuidar el teixit social. Que els que acu-llen se sentin protagonistes, que no sentin que els estan envaint. A més, s'han de cuidar les condicions perquè l'ambient sigui afavoridor: que hi hagi respecte i coneixement.

Creu que el fet que hi hagi una majoria d'immigrants pot causar problemes a l’escola?

Pel fet que siguin immigrants, no. Però sí per les pors, els tabús socials, els re-cels que això desperta. S'ha d'acceptar, treballar-ho i donar-hi resposta.