Memòria
2002
Memòria 2002
del
Centre UNESCO de Catalunya Mallorca, 285
08037 Barcelona Barcelona, gener del 2003
Estructura i objectius Relacions amb la UNESCO Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO Linguapax Cultura de la pau Diàleg interreligiós Drets humans Sostenibilitat Diversitat cultural Associacions i clubs UNESCO Escoles associades a la UNESCO Grup Català de Càtedres UNESCO Biblioteques associades a la UNESCO Activitat internacional Col·laboració amb entitats públiques i privades Publicacions Informació i documentació Economia Personal del Centre
Índex
4 7 9 12 17 19 24 28 31 34 37 42 45 48 53 67 71 77 79Estructura i objectius
L'acte de constitució del Centre UNESCO de Catalunya té lloc el dia 12 de desembre del 1984. Els estatuts inicials del Centre s'inscriuen al registre de la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el dia 25 de febrer del 1985. Els actuals estatuts del Centre, que posen al dia els inicials, s'ins-criuen al registre el dia 6 de setembre del 1996.
El Centre UNESCO de Catalunya manté relacions oficials amb la UNESCO des de l'any 1993. L'any 1999 la UNESCO prorroga al Centre UNESCO de Catalunya, per un període de sis anys, la categoria de membre del grup de fundacions que tenen relaci-ons oficials amb la UNESCO.
Els estatuts del Centre UNESCO de Catalunya defineixen els seus objectius d'aquesta manera:
«El Centre UNESCO de Catalunya és una associació que té com a objectiu difondre en l'àmbit cultural català els ideals, documents i activitats de la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura), i fer arribar a la UNESCO la col·laboració de la comunitat cultural catalana en les àrees de competència de la UNESCO, és a dir, l'educació, la ciència, la cultura i la comunicació. Es proposa també la informació i difusió de documentació d'altres organitzacions internacionals governamentals i no governamentals per tal de contribuir a la pau i a la convivència internacionals.
»En especial contribuirà a l'enfortiment de les iniciatives ja existents a Catalunya de difusió dels ideals de la UNESCO, com són la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO, així com les associacions que en formen part, les escoles associades a la UNESCO, les biblioteques associades a la UNESCO, les càtedres UNESCO, i les publicacions de la UNESCO, establint en cada cas les col·laboracions més convenients. »El Centre UNESCO de Catalunya prestarà serveis tècnics a la UNESCO per a realitzar activitats d'interès mutu i contribuir d'aquesta manera a la realització, des de l'àmbit cultural català, dels programes i projectes de la UNESCO.
»El Centre UNESCO de Catalunya prestarà serveis tècnics a entitats catalanes públiques i privades per a establir acords de col·laboració amb la UNESCO en el marc de les normes aplicables en cada cas. »El Centre UNESCO de Catalunya realitzarà projectes de cooperació al desenvolupament especialitzats en les àrees pròpies de la UNESCO per iniciativa pròpia o com a part de programes internacionals de la UNESCO o d'altres organitzacions governamentals o no governamentals.
»Les activitats de l'associació es realitzaran principalment dins del territori de Catalunya. Les activitats de cooperació al desenvolupament es realitzaran en els territoris corresponents a cada projecte.»
ASSEMBLEA I JUNTA DEL CENTRE UNESCO DE CATALUNYA
El Centre UNESCO de Catalunya és una associació constituïda, l'any 1984, per representants de: Fundació Congrés de Cultura Catalana, Fundació Enciclopèdia Catalana, Fundació Jaume Bofill, Fundació Joan Miró, Fundació per la Pau i Fundació Roca Galès. Des del mes de maig del 1995, també és membre del Centre UNESCO de Catalunya la Fundació Catalunya.
Actualment el president del Centre UNESCO de Catalunya és Enric Masllorens (Fundació per la Pau). El secretari general és Joan Josep González (Fundació Roca Galès). Els altres membres de l'assemblea són: Joan Albaigés (Fundació Congrés de Cultura Catalana), Jordi Armadans (Fundació per la Pau), Eduard Castellet (Fundació Joan Miró), Núria Esteve (Fundació Roca Galès), Francesc Gironella (Fundació Catalunya), Joaquim Maluquer (Fundació Enciclopèdia Catalana), Jordi Porta (Fundació Jaume Bofill), Jordi Sànchez (Fundació Jaume Bofill), Eva Serra (Fundació Catalunya), Antoni Soler (Fundació per la Pau) i Marc Taxonera (Fundació Congrés de Cultura Catalana). Els membres de la junta són: Eduard Castellet, Joan Josep Gonzàlez, Joaquim Maluquer, Enric Masllorens, Jordi Porta, Eva Serra i Marc Taxonera. El dia 2 de desembre, la Fundació Congrés de Cultura Catalana notifica la incorporació de Miquel Coll d'Alemany com a representant de la fundació a l'assemblea del Centre.
El mes de juny mor Manuel Ingla, membre de la junta i de l'assemblea, des de l'any 1985, en representació de la Fundació Joan Miró.
Les assemblees del Centre UNESCO de Catalunya tenen lloc els dies 5 de març, 25 de setembre i 16 de desembre. Les reunions de junta tenen lloc els dies 30 d'abril, 25 de juny i 5 de novembre. La reunió de junta del dia 25 de juny acorda el nomenament de Raimon Ribera com a nou director del Centre, en substitució de Fèlix Martí, que n'ha estat director des de la creació de l'entitat, l'any 1984. L'assemblea del dia 25 de setembre ratifica el nomenament. El nou director s'incorpora el dia 1 d'octubre. N'apareix informació als portals vilaweb i entitats.info del dia 27 de setembre, i a la revista El Temps del dia 1 d'octubre. El nou director del Centre inicia una roda de converses amb els responsables de les fundacions del Centre UNESCO de Catalunya: el dia 16 d'octubre es reuneix amb Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill; el dia 13 de novembre amb la junta de la Fundació Roca Galès; amb Raimon Carrasco, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana, el dia 14 de novembre; amb Joan Martí i Castell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, el dia 18 de desembre.
El dia 16 d'octubre, el govern de la Generalitat de Catalunya concedeix a Fèlix Martí la Creu de Sant Jordi, entre d'altres mèrits, per la creació i direcció del Centre UNESCO de Catalunya. L'acte de lliurament té lloc a Barcelona el dia 3 de desembre.
En la reunió de junta del dia 5 de novembre s'aprova, per unanimitat, atorgar a Fèlix Martí la presidència honorària de l'entitat. L'assemblea del dia 16 de desembre ho ratifica.
El Centre UNESCO de Catalunya és una entitat de-clarada d'utilitat pública pel Ministeri de l'Interior espanyol, segons consta en la resolució de data 2 de juny del 1996.
Per altra banda, el Centre UNESCO de Catalunya és una organització no governamental (ONG) associ-ada al Departament d'Informació Pública de les Nacions Unides des de l'any 1984. Fèlix Martí assis-teix, els dies 9 a 11 de setembre, a Nova York, a l'assemblea de les ONG amb estatut consultiu prop de l'Oficina d'Informació al Públic, que enguany està dedicada a "Reconstrucció de societats després d'un conflicte: una responsabilitat compartida". El Centre UNESCO de Catalunya ofereix serveis tèc-nics a la Federació Catalana d'Associacions i Clubs UNESCO i als seus membres, i també al Pla d'Esco-les Associades a la UNESCO, al Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO i a les càtedres UNESCO.
El Centre realitza les seves activitats amb l'ajuda de la UNESCO i de la Generalitat de Catalunya. El Centre UNESCO de Catalunya està en relació amb la Comissió Espanyola de Cooperació amb la UNESCO. El director del Centre és membre del Ple-nari de la Comissió Espanyola.
El Centre UNESCO de Catalunya és membre de les federacions següents: Federació Catalana d'Associa-cions i Clubs UNESCO; Federació Catalana d'Orga-nitzacions no Governamentals per al Desenvolupa-ment; Federació Catalana d'Organitzacions no Go-vernamentals pels Drets Humans; Federació Catala-na d'Organitzacions no GoverCatala-namentals per la Pau; Federació d'Organitzacions Catalanes Internacional-ment Reconegudes (FOCIR). El Centre és també membre de l'associació internacional Cultures del Món, que té com a objectiu la defensa de les identi-tats culturals i la projecció internacional de les co-munitats culturals que hi ha arreu del món.
ESTATUT CONSULTIU PROP DE L'ECOSOC El Centre UNESCO de Catalunya és reconegut oficialment com a entitat amb estatut consultiu (categoria Roster) al Consell Econòmic i Social (ECOSOC) de les Nacions Unides, segons reso-lució aprovada el 22 de juliol del 2002. El comitè de les Nacions Unides encarregat de resoldre les peticions formulades es reuneix els dies 14 a 25 de gener i acorda demanar algunes informacions complementàries per concloure l'examen de la petició formulada pel Centre. Els dies 13 a 30 de maig es torna a reunir la comis-sió i acorda recomanar d'atorgar l'estatut con-sultiu al Centre UNESCO de Catalunya, per un període de cinc anys, i així ho comunica al Cen-tre en una carta del dia 31 de maig.
L’estatut concedit al Centre UNESCO de Catalunya s’atorga a aquelles ONG que duen a terme programes especialment rellevants pels àmbits d’actuació de les Nacions Unides. En el cas del Centre UNESCO de Catalunya, li dóna dret a participar de forma oficial i amb veu prò-pia en les sessions de l’ECOSOC i dels òrgans que en depenen. El Centre UNESCO de Catalunya és la primera entitat catalana que ha aconseguit aquest tipus d'estatut consultiu. Informació a l'edició del portal d'entitats.info del 29 de juliol i del 4 de setembre.
La primera participació del Centre en una troba-da de les Nacions Unides amb aquest nou esta-tut és a la Cimera de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, que té lloc a Johannesburg del 26 d’agost al 4 de setembre.
Relacions amb la UNESCO
El director del Centre UNESCO de Catalunya visita en diverses ocasions la secretaria de la UNESCO, a París. El dia 31 de gener, juntament amb Amélie Ponce, s'entrevista amb Linda King, responsable del programa lingüístic de la Secció d'Educació per als Valors Universals; amb Hans d'Orville, director de l'Oficina de Planificació Estratègica de la UNESCO, i amb René Zapata, director de la Divisió de Planifi-cació del Programa, Seguiment i Informes; el dia 1 de febrer, el director del Centre i Marie Amélie Ponce, s'entrevisten amb Raymond Renard, de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Mons, Bèlgica; amb Joseph Poth, antic director de la Divisió de Llengües de la UNESCO; i amb Hans Kalteneker, antic funci-onari de la UNESCO; també es reuneixen, el dia 1 de febrer, amb John Daniel, sotsdirector general del Sec-tor d'Educació de la UNESCO, i amb Katérina Sténou, directora de la Divisió de Polítiques Culturals i del Dialèg Intercultural. Els dies 24 d'octubre i 18 de desembre, Fèlix Martí es reuneix novament a París amb John Daniel. El dia 18 de desembre, Fèlix Martí s'entrevista a París, en companyia de Paul Ortega del Centre UNESCO del País Basc, amb Linda King, responsable del Programa Lingüístic de la Secció d'Educació per als Valors Universals; el dia 20 de desembre, s'entrevista amb Mounir Bouchenaki, sotsdirector general del Sector de Cultura, amb Abdul Waheed Khan, sotsdirector general del Sector de Co-municació, i amb Stany Kol, secretari de la Confe-rència General. El mateix dia 20 de desembre, s'en-trevista amb Michiko Tanaka, cap de la Secció d'Edi-cions de la UNESCO; amb Paul G. C. Hector, especi-alista de la Divisió de la Societat de la Informació; i amb K. Pikhat, responsable dels memoràndums d'entesa de la UNESCO amb altres administracions. El dia 24 d'octubre, Fèlix Martí es reuneix a París amb l'ambaixador delegat permanent de l'Estat
es-El dia 8 d'octubre, el director general de la UNESCO, Koichiro Matsuura renova fins a finals del 2003 el nomenament de Fèlix Martí com a membre del Con-sell del Futur, una xarxa de cooperació de la UNESCO que té com a objectiu incrementar el potencial de la prospectiva en els àmbits de competència de la UNESCO.
Daniel Mundet, membre de l'equip professional del Centre UNESCO de Catalunya, treballa com a expert al secretariat de la UNESCO, a París, des del dia 1 d'octubre del 2001 fins al 26 de juliol. Daniel Mundet col·labora en el Programa de Llengües de la Secció d'Educació per uns Valors Universals, de la Divisió per una Educació de Qualitat, del Sector d'Educació de la UNESCO. Els seus serveis a la UNESCO respo-nen a la petició formulada pel sotsdirector general d'Educació de la UNESCO, John Daniel.
El dia 6 de març, el director del Centre assisteix a Palma de Mallorca a una reunió amb el director general de Cultura, Pere Muñoz, amb el director general de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, Joan Melià, i amb representants de diverses entitats per estudiar la constitució d'un Centre UNESCO de Mallorca.
El Centre UNESCO de Catalunya col·labora en l'or-ganització d'una sessió sobre la sida, que té lloc a Barcelona, el dia 7 de juliol, convocada per la UNESCO en el marc de les "Converses del segle 21" i dedicada a "20 anys després: quin futur per a la sida?". Hi intervenen Luc Montagnier, codescobridor del virus de la sida; Awa Marie Coll-Sec, ministra senegalesa de Prevenció i Salut; Peter Piot, director executiu del programa ONUSIDA; i Jerôme Bindé, director de la Divisió de Prospectiva, Filosofia i Cièn-cies Humanes de la UNESCO. Informació al diari
"Ganar la guerra al sida" de Luc Montagnier i Jérôme Bindé a La Vanguardia.
El dia 29 d'abril, la UNESCO demana al Centre UNESCO de Catalunya si vol assumir l'elaboració de l'edició castellana del Nuevo Correo de la UNESCO, una publicació que apareix en substitució del tradi-cional El Correu de la UNESCO. El Centre dóna una resposta positiva a aquesta petició i acorda edi-tar-lo conjuntament amb el Centre UNESCO del País Basc. El mes de maig apareix el número 0 d'aquesta nova publicació, que la seu de París edita en versi-ons anglesa i francesa. El número 1 apareix el mes de desembre. Lluís Garcia Petit, responsable del De-partament de Publicacions del Centre UNESCO de Catalunya, visita a París, el dia 10 de setembre, a la seu de la UNESCO, l'equip que treballa en l'elabora-ció del Nuevo Correo de la UNESCO.
Miquel Martí es reuneix a París, el dia 28 de maig, amb Elizabeth Khawajkie, coordinadora general del Pla d'Escoles Associades de la UNESCO; i amb Vesna Vujicic-Lugassy, del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. També participa en la reunió Esteve Mach, director de l'Oficina de Gestió de Monuments del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Per tal de preparar aquesta reunió i de-terminar l'abast de l'oferta de Catalunya al pla d'es-coles associades mundial en matèria d'educació del patrimoni, Miquel Martí, Àngel Morillas i Esteve Mach es reuneixen a Barcelona el dia 22 d'abril.
Els dies 31 d'agost a 1 de setembre té lloc a Tessalònica la primera reunió del comitè internacional ad hoc que ha d'elaborar les condicions exigibles a una entitat per tal d'esdevenir i ser reconegut com a cen-tre UNESCO. Són membres del comitè ad hoc Jean-Pierre Dehouck, Mamadou Diarra, Onno Seroo, Ketty Tzizikosta, Janusz Symonides i Yuji Suzuki. A la reunió de Tessalònica també hi assisteixen, en qualitat d'observadors, Paul Ortega, president de la Federació Mundial d'Associacions i Clubs UNESCO, i Kuniaki Yamashita, especialista de programa de la Divisió de Relacions amb les Comissions Nacionals i Nous Associats, de la UNESCO. Per tal de preparar aquesta reunió, el dia 3 de maig, Fèlix Martí, Onno Seroo i Paul Ortega es reuneixen a Brussel·les amb Jean Pierre Dehouck i amb Marino Bultinck, del Centre UNESCO de Flandes.
El mes de setembre, la Fundació CIDOB edita el lli-bre Intercultural. Balance i perspectivas, que re-cull els textos de les aportacions de la Trobada inter-nacional sobre interculturalitat, organitzada per la Fundació CIDOB, el Centre UNESCO de Catalunya i la Divisió de Diàleg Intercultural de la UNESCO, amb la col·laboració de l'Agència Espanyola de Co-operació Internacional, i que va tenir lloc els dies 15 a 17 de novembre del 2001.
Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO
La Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO, formada per una seixantena de persones significati-ves dels diversos àmbits culturals i científics de la cultura catalana, té com a finalitat afavorir i fomen-tar la participació dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i de les seves institucions culturals, edu-catives i científiques, ja siguin públiques o privades, a la UNESCO; coordinar les iniciatives ja existents de col·laboració amb la UNESCO des de la cultura ca-talana i promoure noves modalitats de cooperació; i
MEMBRES DE LA COMISSIÓ CATALANA DE RELACIONS AMB LA UNESCO Victoria Abellán, catedràtica de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona. Andreu Alfaro, escultor.
Margarida Aritzeta, escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili. Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau.
Artur Bladé, subdirector general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Oriol Bohigas, arquitecte.
Joan Botam, Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós.
Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Purificació Canals, presidenta de Depana.
Eduard Carbonell, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Raimon Carrasco, president de la Fundació Enciclopèdia Catalana.
Enric Carrera, coordinador de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequili-bris i Canvi Global de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Joaquim Casal, director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Francesc Casares, president de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans. Josep Laporte, president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Andreu Claret, director de l’Institut Europeu de la Mediterrània.
Eduard Delgado, director de l’Observatori Interarts de Polítiques Culturals Urbanes i Regionals. Carles Duarte, secretari general de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Mercè Escardó, del Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO.
Vicenç Fisas, titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ramon Folch, assessor de la UNESCO en temes de medi ambient.
facilitar la participació als organismes de l’Estat en-carregats de les relacions oficials amb la UNESCO. La comissió catalana de Relacions amb la UNESCO es reuneix a Barcelona el dia 14 de febrer. Presideix la reunió el President del Parlament de Catalunya, Joan Rigol. El secretari general de la Comissió Espa-nyola de Cooperació amb la UNESCO, Tomàs Solís, assisteix a la reunió.
Carme Laura Gil, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Jaume Giné, tècnic de relacions internacionals.
Camila González, membre de la junta del Consell Internacional de Museus de la UNESCO. Maria de la Pau Janer, escriptora.
Joaquim Llimona, secretari de la Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Isidor Marí, professor de la Universitat Oberta de Catalunya.
Albert Martí, president de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO. Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya.
Miquel Martí, coordinador de la xarxa d’escoles associades a la UNESCO. Miquel Martí i Pol, poeta.
Andreu Mas Colell, conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Enric Masllorens, president del Centre UNESCO de Catalunya.
Àngels Mataró, directora de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Marc Mayer, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Montserrat Minobis, degana del Col·legi de Periodistes.
Joan Francesc Mira, escriptor.
Jaume Pagès, conseller delegat del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Vinyet Panyella, directora de la Biblioteca de Catalunya.
Manuel Parés Maicas, coordinador de la Càtedra UNESCO de Comunicació de la UAB. Jaume Pérez Montaner, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Marta Pessarrodona, escriptora.
Jordi Porta, representant de la Generalitat a la 31 Conferència General de la UNESCO. Lluís Reales, periodista científic.
Josep Ribera, director del Cidob.
Raimon Ribera, nou director del Centre UNESCO de Catalunya. Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya.
Pedro Ruiz Torres, rector de la Universitat de València. Jordi Sànchez, director de la Fundació Jaume Bofill.
Alfons Sancho, president de la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament.
Onno Seroo, del Departament de Relacions Internacionals del Centre UNESCO de Catalunya. Isabel-Clara Simó, escriptora.
Joan Solà, filòleg.
Pere Solà, director general d’Ordenació Educativa de la Generalitat de Catalunya. Miquel Soler Roca, assessor del Sector d’Educació de la UNESCO.
Maria Solés, presidenta de la Coordinadora Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai. Josep M. Terricabras, filòsof.
Joan Togores, rector de la Universitat de Barcelona.
Carles Torner, president del Comitè de Traducció i Drets d’Autor del Pen Club Internacional. Jordi Vilajoana, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Vicenç Villatoro, director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Josep Xercavins, secretari general d'UBUNTU.
El dia 25 d'abril es fa una reunió informativa extra-ordinària per als membres de la comissió, dedicada de forma monogràfica al programa del Fòrum Uni-versal de les Cultures Barcelona 2004. Per part del Fòrum hi assisteix Jordi Oliveres, director general, juntament amb Carles Duarte i Ferran Mascarell, vicepresidents.
Joaquim Ferrer, per part de CiU, és el relator d'una proposició de llei per a la creació de la Comissió Catalana de Relacions amb la UNESCO, que per-metria una regulació oficial de l'esmentada comis-sió. El dia 9 d'abril, Joaquim Ferrer es reuneix amb Joan Rigol, president del Parlament, i el 17 d'abril amb representants dels partits amb representació al Parlament de Catalunya.
La comissió catalana s'articula actualment a través d'un plenari i de diverses comissions de treball: grup d'educació, grup de cultura de la pau i grup de co-municació.
El Grup d'Educació de la Comissió Catalana de Re-lacions amb la UNESCO es reuneix a Barcelona els dies 21 de gener, 25 de febrer, 15 d'abril, 6 de maig, 3 de juny, 28 d'octubre i el 16 de desembre. El dia 30 de gener, el grup convoca a Barcelona una taula rodona sobre "Educar per a la defensa; educar per a
la pau. Els grans fòrums de l'educació i els esdeveni-ments bèl·lics mundials", en la qual intervenen Carme Romia, Anna Piguillem, Miquel Martí, Irene Balaguer, Araceli Vilarrasa, Mireia Montané, Miquel Soler Roca i el president del Centre, Enric Masllorens; informació a la revista digital AMDPress
Coopera-ción y Desarrollo Diaria, del dia 30 de gener. El grup presenta una comunicació sobre "Gestió de la diversitat cultural i lingüística en l'educació" al Con-grés Mundial de Polítiques Lingüístiques que té lloc a Barcelona els dies 16 a 19 d'abril. El dia 6 de maig, el grup d'Educació de la Comissió Catalana fa pú-blica una declaració crítica sobre el Document de Bases per a una Llei de Qualitat de l'Educació, pre-sentat pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esports del Govern espanyol el març del 2002. Apareix informa-ció d'aquesta declarainforma-ció al portal entitats.info del dia 9 de maig. El mateix grup inicia l'edició d'un butlletí informatiu amb les seves activitats; el primer número apareix el mes de maig. El dia 25 de no-vembre, el Grup d'Educació de la Comissió Catala-na de Relacions amb la UNESCO organitza un de-bat sobre la llei orgànica de qualitat de l'educació (LOCE), amb el títol "Quin mestre per a quina esco-la?". Hi intervenen els mestres Juli Palou i Jaume Cela, i la presidenta del grup, Carme Romia; infor-mació al portal entitats.info del dia 15 de novembre.
Linguapax
L'Institut Linguapax és una organització internaci-onal no governamental que té la seva seu a Barcelona, i que actua en el marc del Centre UNESCO de Catalunya. No obstant això, hi ha altres entitats arreu del món que també participen de l'esperit Linguapax: el Centre UNESCO del País Basc; la Cà-tedra UNESCO en Política Lingüística i Didàctica de les Llengües de la Universitat de Mons-Hainaut, a Bèlgica; i la Càtedra UNESCO en Llengües i Educa-ció de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el mes de febrer d'enguany.
Els objectius de l'Institut Linguapax són: promoure la informació i la investigació sobre polítiques güístiques; assessorar els responsables de política lin-güística dels governs estatals o subestatals; fomentar l'educació multilingüe i perfeccionar els mètodes d'aprenentatge; relacionar l'educació multilingüe amb la cultura de la pau; oferir assistència tècnica a les comunitats lingüístiques minoritàries o minoritzades; defensar els drets lingüístics com a drets humans individuals i col.lectius; facilitar la gestió de la diversitat lingüística de les ciutats amb immigrats de diverses llengües; contribuir a la presència del multilingüisme al ciberespai; crear nous mecanis-mes de col·laboració entre ONG especialitzades. Miquel Siguan és el president honorari de l'Institut Linguapax. La composició del Comitè de Direcció és la següent: Fèlix Martí, president; Marie-Amélie Ponce, directora; Marc Leprêtre, secretari general fins el mes de novembre en què és substituït per Josep Cru; Do-lors Reig, vicepresidenta; Josep Cru, secretari tècnic; també en són membres Carles Descalzi, fins el mes de juny, i Miquel Martí. Els membres de la junta directiva de l'Institut Linguapax es reuneixen els dies 27 de febrer i 12 de juny. L'assemblea de l'institut té lloc el dia 21 de novembre.
El Comitè de Direcció de l'Institut Linguapax està format per Susana Cuevas, Lachman M. Khubchan-Dani, Luís Enrique López, Mohamed Miled, Irmela Neu, Joseph Poth, Ignace Sanwidi, György Szépe, Carles Torner i Jean Jacques Van Vlasselaer. El Comi-tè Assessor de l'Institut Linguapax està format per Vigdis Finnobogadóttir, com a presidenta honorària del comitè, i per Serguei A. Arutiunov, Anvita Abbi, Conrad M. B. Brann, Charles Castonguay, Bernard Comrie, Jean-Claude Corbeil, François Grin, Regina Jensdóttir, Björn H. Jernudd, Vida O. Mikhalchenko, Dónall Ó Riagáin, Jerzy Smolicz, Asher Stern i Mi-quel Strubell.
Els dies 14 i 15 de gener visita l'Institut Linguapax el coordinador general de la Comissió Nacional de Bilingüisme del Ministeri d'Educació i Cultura de Paraguai, Ramiro Domínguez. En el curs de la seva visita se signa un conveni d'intercanvi entre l'Insti-tut Linguapax i l'esmentada Comissió Nacional de Bilingüisme, amb la finalitat d'intensificar la coope-ració entre ambdues institucions en els camps del desenvolupament d'investigacions sobre educació intercultural; la formació de docents i de tècnics en educació multilingüe; la creació d'una xarxa d'in-tercanvi entre escoles innovadores en educació multilingüe; i en l'elaboració de materials educatius relacionats amb les llengües i les cultures.
El dia 28 de febrer, Fèlix Martí, en qualitat de presi-dent de l'Institut Linguapax, participa en l'acte d'in-auguració de l'exposició "Llengües, universos en perill" al Centre Cultural Sa Nostra, de Palma de Mallorca. L'exposició ha estat elaborada per l'Obra Social i Cultural Sa Nostra i compta amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya. El mes de no-vembre, l'Obra Social i Cultural "Sa Nostra" anun-cia l'elaboració d'una maleta pedagògica que conté materials educatius elaborats a partir del contingut
de l'exposició. Fèlix Martí assessora en alguns aspec-tes del contingut de la maleta pedagògica. Fèlix Martí participa, els dies 7 i 8 de febrer, a Palma de Mallorca, al Fòrum Partenariat per la Diversitat, que organitza El Buró Europeu per a les Llengües menys Esteses (EBLUL).
Els dies 11 i 12 d'abril, Fèlix Martí participa en un col·loqui dedicat a la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries i França, que organitza a Estrasburg el Consell d'Europa i el Departament de Drets Humans de la Universitat Robert Schuman. Els dies 27 a 30 de setembre, Fèlix Martí participa en la conferència internacional "Per una política lin-güística pluralista, al servei de la pau per les llen-gües", que té lloc a Tlemcen, Algèria, organitzada per l'Associació Internacional Le Monde bilingue.
El dia 21 d'octubre, Fèlix Martí s'entrevista a Brussel·les amb M. Sancerni i Josep Soler, de la Co-missió Europea, juntament amb Joseph Poth i Michel Lefranc, per tal de presentar un projecte d'elaboració de materials pedagògics per a llengües africanes. Com a president de l'Institut Linguapax, Fèlix Martí es reuneix a Estrasburg, el dia 23 d'octubre, amb diversos membres del Consell d'Europa: amb Joseph Sheils, director de la Divisió de Política Lingüística del Consell d'Europa; amb Gabriele Mazza, director de l'Educació Escolar, Extraescolar i de l'Ensenya-ment Superior; amb José Maria Ballester, director de la Cultura i del Patrimoni Cultural i Natural; amb Vera Boltho, cap del Servei de les Polítiques i les Acci-ons Culturals.
Els dies 13 a 15 de novembre, Fèlix Martí participa a Estrasburg al seminari sobre Polítiques per a la pro-moció del pluralisme a Europa, que hi organitza el CONGRÉS MUNDIAL SOBRE POLÍTIQUES LINGÜÍSTIQUES
L'Institut Linguapax organitza el Congrés Mundial sobre Polítiques Lingüístiques, que es fa a Barcelona els dies 16 al 20 d'abril. El congrés aplega dos-cents cinquanta experts de 48 països i compta amb la col·-laboració de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de la UNESCO, de la Fundación Cultura de Paz, del Govern Balear i del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Koichiro Matsuura, director general de la UNESCO, i John Packer, director de l'oficina de l'OSCE per a les Minories Nacionals, adrecen un missatge de salutació al congrés. El congrés s'estructura al voltant de sis conferències plenàries i cinc tallers simultanis. Les conferències plenàries són a càrrec d'Albert Bastardes, E. Annamalai, Tove Skutnabb-Kangas, Lachman Khubchandani, Emmanuel N. Emenanjo i Peter Mühlhäusler. Els cinc tallers estan dedicats a: les legislacions lingüístiques i la seva aplicació; la gestió de la diversitat linguïstica a les grans ciutats; models de polítiques lingüístiques; el paper de la societat civil en els processos de política lingüística; i les noves tecnologies de la informació i les llengües de demografia petita i mitjana. N'apareix informació al diari El Punt dels dies 15 i 17 d'abril; al diari Avui dels 15, 17 i 21 d'abril; al diari
La Vanguadia del dia 17 d'abril; al diari El País del dia 17 d'abril; al diari El Periódico del dia 17 d'abril; al portal wilaveb.com del dia 16 d'abril; al portal intra-acn, de l'Agència Catalana de Notícies, i al portal
e-noticies.com del dia 17 d'abril; El text sencer de totes les ponències, comunicacions i conclusions es pot consultar a la pàgina web de l'Institut Linguapax (www.linguapax.org).
INFORME MUNDIAL DE LES LLENGÜES
L'Informe Mundial de les Llengües té el seu origen en el Seminari Internacional Linguapax sobre Polítiques Lingüístiques, celebrat a Leioa (País Basc) l'any 1996, en el qual el director general de la UNESCO, Federico Mayor, proposa la necessitat de fer una investigació sobre la situació de les llengües en el món. La Conferència General de la UNESCO de l'any 1997 aprova el projecte. El Govern Basc signa un memoràndum d'entesa amb la UNESCO, el juliol del 1997, i es compromet a finançar el projecte. L'informe té per objectiu donar a conèixer quin és l'estat de les llengües en el món, tot posant de manifest la riquesa lingüística del planeta i explicant els problemes que afecten els idiomes en les diverses regions del món. Al mateix temps, l'informe insisteix a fomentar la consciència del patrimoni lingüístic, crida l'atenció sobre l'evolució d'aquest patrimo-ni i recomana mesures per protegir les llengües vives.
Els dies 18 de gener, 26 de febrer i 9 d'abril, Fèlix Martí participa a Bilbao en diverses reunions de l'equip que elabora l'Informe Mundial de les Llengües. Fèlix Martí i Paul Ortega lliuren el text de l'informe, Words and
Worlds. World Languages Report, a diversos funcionaris de la UNESCO: el dia 24 d'octubre, a John Daniel, director de la Divisió d'Educació de la UNESCO, i a Katerina Sténou, directora de la Divisió de Polítiques Culturals i del Diàleg Intercultural; el dia 18 de desembre, a Linda King, responsable del Programa Lingüístic de la Secció d'Educació per als Valors Universals; el dia 20 de desembre, a Abdul Waheed Khan, sotsdirector general del Sector de Comunicació, i amb Stany Kol, secretari de la Conferència General.
Fèlix Martí lliura també el text de l'informe a diversos responsables del Govern Basc: el 18 de novembre, a Bilbao, a Javier Madrazo, conseller d'Habitatge i Afers Socials, i a Miren Azcárate, consellera de Cultura; el dia 19 de novembre, a Vitòria, al lehendakari Juan José Ibarretxe; informació al diari electrònic tribuna
catalana.org.
Com a president de l'Institut Linguapax, Fèlix Martí és membre del Comitè d'Honor del Consell Mediter-rani de les Llengües, que promou la Universitat d'Abou-Bekr Belkaid, de Tlemcen, Algèria. Josep Cru participa en el XIII Seminari Llengües i Educació, dedicat a "Ensenyar llengües en la diver-sitat i per a la diverdiver-sitat", que té lloc a Barcelona els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, organitzat per l'ICE de la Universitat de Barcelona. Els dies 23 a 26 d'oc-tubre, Josep Cru participa a Vigo al II Simposi Inter-nacional sobre Bilingüisme, que hi organitza la Universitat de Vigo.
El dia 2 de maig, un grup de vint alumnes de la Universitat Paul Valery, Montpeller III, de França,
visiten l'Institut Linguapax, amb el professor Henri Boyer. Fèlix Martí, Marie Amélie Ponce, Marc Leprêtre i Josep Cru els expliquen els objectius i les activitats de l'institut.
Fèlix Martí assessora la UNESCO en l'elaboració del document sobre educació multilingüe, Education
in a Multilingual World, que fa públic la Divisió d'Educació de la UNESCO el mes d'octubre. Fèlix Martí es reuneix el dia 9 de juliol amb Vicenç Villatoro, responsable del projecte d'exposició "Del So a la Veu", del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, i amb Enric Marín, membre del comitè científic de l'exposició, per tal d'assessorar sobre alguns aspectes del contingut i l'orientació de
l'exposició. El dia 13 de desembre, Torh Franch, cap dels Serveis Generals del Fòrum Universal de les Cul-tures Barcelona 2004, i Teresa Puiggrós, cap de Ser-veis de Traduccions del Fòrum, visiten el Centre UNESCO de Catalunya perquè l'Institut Linguapax assessori el Fòrum sobre diversos usos lingüístics del Fòrum Barcelona 2004.
El dia 26 de novembre, Fèlix Martí es reuneix amb Josep M. Ferrer, de la Fundació Enciclopèdia Catala-na per tal de valorar la possible col·laboració de l'Intitut Linguapax en la preparació i redacció d'un Atles de les llengües. El dia 4 de desembre, Fèlix Martí, Marie Amélie Ponce i Josep Cru es tornen a reunir amb els responsables de la Fundació Enciclopèdia catalana per concretar l'abast de la col·laboració. El dia 17 de desembre, Fèlix Martí, Maria Amélie Ponce i Josep Cru es reunixen a Bilbao amb els responsa-bles del Centre UNESCO del País Basc que s'han encarregat de la redacció de l'Informe Mundial de
les Llengües, amb la finalitat d'establir punts de col·-laboració de cara a l'ecol·-laboració de l'atles.
El diari Avui publica una entrevista a Joseph Poth, amb motiu d'haver obtingut el guardó internacio-nal CIEMEN 2001 per la seva contribució a la defen-sa de les llengües des de Linguapax i des de la Divisió de Llengües de la UNESCO. La revista El Temps tam-bé publica una entrevista amb Joseph Poth en l'edi-ció del 12 de febrer.
El seminari Linguapax 6, reconegut oficialment com a currículum escolar pel Departament d'Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya, s'adreça al
pro-REDUNIÓ D'EXPERTS SOBRE PROPOSTES LINGÜÍSTIQUES PER AL FUTUR D'EUROPA Els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, l'Institut Linguapax organitza, juntament amb el Centre UNESCO de Catalunya, la Universitat Oberta de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i Euro-con-grés 2000, un conEuro-con-grés internacional sobre "Pro-postes lingüístiques per al futur d'Europa". El congrés es fa amb la col·laboració de l'Institut d'Estudis Catalans i del Patronat Català pro Europa. L'objectiu del congrés és la reflexió so-bre un model lingüístic per al futur d'Europa basat en el respecte i la promoció de la diversitat lingüística i cultural, tenint en compte la incor-poració de nous països a la Unió Europea. Hi participen les persones següents: Urko Aiatza, del País Basc; Joan Argenté, de l'Institut d'Estudis Catalans; Bojan Brezigar, i Markus Warasin, de l'EBLUL, Paula Kasares, directora de l'Observa-tori de Drets Lingüístics; Miklos Kontra, professor de la Universitat de Szeged; Anxo Lorenzo, pro-fessor de la Universitat de Vigo; Isidor Marí i Mi-quel Strubell, de la Universitat Oberta de Catalu-nya, Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya; Peter Nelde, investigador del Centre de Multilingüisme; Niamh Nic Shuibhne, pro-fessor de la Universitat d'Edimburg; Dónall Ó Riagáin, investigador irlandès; Aija Priedite, di-rector del Programa de la Llengua Letona; Vladimira Satavová, professora de la Universitat de Praga; Ned Thomas, professor de la Universi-tat de Gal·les; Ilmar Tomusk, director d'Estonian Language Inspectorate; Arturo Tosi, professor de la Universitat de Londres; Snezana Trifunovska, professor de la Universitat de Nimega; Tomasz Wicherkiewicz, professor de la Universitat Adam Mickiewicz de Polònia; Marc Leprêtre, de l'Insti-tut Català de Sociolingüística. En el curs de la reunió s'elabora un document sobre la diversitat lingüística a Europa, per presentar-lo a la Con-venció sobre el Futur de la Unió Europea. El dia 13 de desembre el Consell d'Administració
del Fòrum aprova el pla director i els continguts de l'esdeveniment; entre els congressos aprovats hi ha el de "Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau", presentat per l'Institut Linguapax, i que està previst fer els dies 28 a 31 de maig del 2004.
ESCOLES CATALANES QUE PARTICIPEN EN EL PROGRAMA LINGUAPAX
CEIP Campclar, de Tarragona; CEIP el Dofí de Premià de Mar; CEIP els Pinetons de la Garriga; CEIP Marinada-Salvador Espriu del Masnou; Centre Escolar Empordà de Roses; IES de Matadepera; Escola Betània-Patmos de Barcelona; Escola Pia de Calella; Escola Pia d'Igualada; Escola Virolai de Barcelona; IES Cristòfol Ferrer de Premià de Mar; IES Francesc Ferrer Guàrdia de Sant Joan Despí; Institució Montserrat de Barcelona; Escola Pia de Mataró.
fessorat de les escoles catalanes que apliquen el Pro-grama Linguapax i té com a objectiu millorar la pràctica docent en les àrees de llengua estrangera i ciències socials; adquirir nous coneixements relatius a les unitats didàctiques del Programa Linguapax de la UNESCO; i integrar les activitats d'aquest pro-grama en l'eix transversal "Educació per la pau". Dolors Reig i Miquel Martí coordinen el seminari. Les sessions es fan als locals del Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, els dies 26 de gener, 13 d'abril, i a l'Institut d'Estudis Catalans els dies 25 de maig, 12 de setembre i 16 de novembre.
El dia 15 de febrer es reuneixen a Barcelona els alum-nes de primària de les escoles catalaalum-nes que treballen el programa Linguapax. El dia 8 de març es reunei-xen els alumnes de secundària les escoles catalanes que treballen el programa Linguapax.
Dolors Reig assisteix al XXIII Seminari Llengües i Educació "Ensenyar llengües en la diversitat i per a la diversitat", que té lloc a Barcelona els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, organitzat per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona.
El dia 11 de juliol, Miquel Martí i Dolors Reig presen-ten el programa Linguapax a l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat. El dia 18 d'abril, Carme Sillué presenta el programa Linguapax a l'IES Blanxart de Terras-sa. Els dies 4 i 5 de juliol, el programa Linguapax es presenta a Bilbao, la trobada estatal d'escoles associ-ades a la UNESCO. Els dies 3, 17, 19 i 26 de
setem-bre, Gisa Mohr participa en el Seminari de Llengües que organitza l'ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El dia 17 de juliol, Marie Amélie Ponce, Miquel Martí i Dolors Reig es reuneixen amb Pierre Antoine Ulmo i Fernando Catalán, d'Edicions PAU, per tal de revi-sar el contracte en vigor entre les dues entitats des del 1996 i pel qual Edicions PAU ha editat els materials pedagògics de Linguapax.
El dia 3 de setembre es presenta a l'ICE de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona el programa Linguapax en el curs de la reunió de reflexió sobre llengües del CEIP de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest grup de reflexió, del qual són membres Dolors Reig i Gisa Mohr, es constitueix en grup català en relació al Centre de Llengües Vives de Graz i del Projecte Comenius de recerca sobre les llengües.
El dia 15 de novembre, l'Institut Linguapax i la Cà-tedra UNESCO sobre Llengües i Educació de l'Insti-tut d'Estudis Catalans, organitzen, a Barcelona, una conferència de Jon Sarasua, bertsolari i professor de la Universitat de Mondragon, sobre "Partir de la di-versitat lingüística: algunes reflexions obertes a edu-cadors i educadores". Informació al portal
entitats.info del mateix dia 15 de novembre.
El mes de maig, l'Institut Linguapax edita un tríptic explicatiu de l'activitat, estructura i objectius de l'ins-titut, en tres versions lingüístiques: català, anglès i francès.
Cultura de la pau
El Centre UNESCO de Catalunya és una de les enti-tats fundadores de la Federació Catalana d'ONG per la Pau. Carles Descalzi, que és membre de la junta en representació del Centre UNESCO de Catalunya, és el tresorer de la federació fins al mes de juliol. Les reunions de junta tenen lloc els dies 23 de gener i 17 de juny.
El Centre UNESCO de Catalunya forma part del Co-mitè Català de Suport a la Conferència de Pau per al País Basc, que convoca el moviment Elkarri, i dóna difusió a la iniciativa. El director del Centre participa a Barcelona, el dia 22 de maig, en l'acte de presenta-ció del llibre de la Conferència de Pau Claves para
hacer las paces, i que aplega les reflexions de 36 ponents; Fèlix Martí és un dels ponents d'aquesta publicació. El dia 26 d'octubre té lloc a Bilbao l'acte de cloenda de la Conferència de Pau. El dia 28 de novembre té lloc a Barcelona la presentació de les conclusions de la Conferència de Pau i la presenta-ció de Bake-bidea (camí de pau), el nou projecte sorgit de l'esmentada conferència.
Fèlix Martí, en representació del Centre, és un dels signants de la carta promoguda per la Federació
ENTITATS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG PER LA PAU
Associació Josep Vidal i Llecha; Associació per a les Nacions Unides a Espanya; Centre de Treball i Documen-tació; Centre UNESCO de Catalunya; Escoltes Catalans; Fundació per la Pau; Informació per a la Defensa dels Soldats; Institut Víctor Seix de Polemologia; Justícia i Pau; Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya; Moviment per la Pau; Servei Civil Internacional-Catalunya; Servei d'Informació de l'Objecció Fiscal; Universitat Internacional per la Pau de Sant Cugat del Vallès.
Són entitats associades amb caràcter d'observadores: Amics de l'Arca, Artesans de la Pau, Assemblea Antimiliarista de Catalunya, Centre d'Estudis sobre la Pau i el Desarmament, Centre Pau i Treva, i Seminari Permanent d'Educació per la Pau.
Catalana d'ONG per la Pau i que el dia 29 de maig diverses entitats adrecen al grups parlamentaris del Parlament de Catalunya en relació a l'impuls i apli-cació de la Llei de Foment de la Pau a Catalunya. Amb motiu de la situació de Palestina, sorgeixen nombroses iniciatives, a algunes de les quals se suma el Centre UNESCO de Catalunya. El dia 2 d'abril Onno Seroo, en representació del Centre, assisteix a la reunió convocada per la Fundació Pau i Solidari-tat, Fundació Josep Comaposada en representació de les entitats que formen la Plataforma de Suport al Poble Palestí. Informació al portal oneworld.net del 26 de juny.
La Federació Catalana d'ONG per la Pau, la ció Catalana d'ONG pels Drets Humans i la Federa-ció Catalana d'ONG pel Desenvolupament fan pú-blic un manifest el mes d'abril, en el qual demanen que la Unió Europea suspengui l'Acord d'Associació amb Israel, i que el govern espanyol suspengui les vendes d'armament a Israel. Informació al portal
oneworld.net del 19 d'abril. Diverses entitats pro-mouen l'elaboració d'un tríptic explicatiu de la qües-tió palestina. N'apareix informació al portal
oneworld.net el dia 24 d'abril. Els responsables d'aquestes entitats es reuneixen els dies 10 d'abril, 17 d'abril, 24 d'abril, 2 de maig 13 de maig, 22 de maig, 29 de maig, 13 de juny, 17 de juny i 9 de juliol. Onno Seroo assisteix a aquestes reunions en nom del Centre UNESCO de Catalunya. El dia 2 de juliol es presenta el tríptic "La qüestió palestina", en un acte organitzat pel Centre UNESCO de Catalunya, Entrepobles, les federacions catalanes d'ONG pel
desenvolupament, pels drets humans i per la pau, la Fundació Alfons Comín, la Fundació per la Pau, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i Justícia i Pau; intervenen en l'acte públic: Ferran Izquierdo, Joan Roura, Francesc Casares i Gabriela Serra. El dia 9 de juliol té lloc una reunió de valora-ció de les entitats organitzadores als locals del Centre UNESCO de Catalunya.
Diàleg interreligiós
La major part d'activitat sobre diàleg interreligiós del Centre UNESCO de Catalunya es canalitza a través de l'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós, cre-ada l'any 2000 per iniciativa del Centre.
L'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós és una entitat pluriconfessional que aglutina i mobilitza prop d'un centenar de persones de diverses tradicions reli-gioses: cristians catòlics, protestants i ortodoxos;
EL PARLAMENT DE LES RELIGIONS DEL MÓN
Una comissió del Consell del Parlament de les Religions del Món visita Barcelona els dies 21 a 27 de març per tal d'estudiar la candiatura de Barcelona com a seu de l'edició del Parlament de les Religions del Món l'any 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures. Els membres de la comissió es reuneixen amb el director del Centre UNESCO de Catalunya, el dia 26 de març. El dia 11 de juny es fa públic que la candidatura de Barcelona ha estat l'escollida pel Consell del Parlament de les Religons del Món per fer la sessió del 2004. Francesc Rovira assisteix a la conferència de premsa que té lloc a Barcelona, el dia 26 d'agost, per tal de presentar el IV Parlament de les Religions del Món, que tindrà lloc a Barcelona del 7 al 13 de juliol del 2004, en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Dirk Ficca, director del Consell del Parlament de les Religions del Món, intervé en la conferència de premsa, juntament amb l'alcalde de Barcelona, Joan Clos.
El dia 7 d'octubre, Raimon Ribera es reuneix amb Josep Roca, Mireia Belil i Pedro Ralda, del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, per tal de concretar la responsabilitat del Centre UNESCO de Catalunya en l'organització d'aquest esdeveniment. El dia 12 d'octubre es reuneixen a Tavertet, Raimon Ribera, Francesc Rovira, Francesc Torradeflot i Raimon Panikkar per definir una proposta de tema i de contingut del Parlament de les Religions del 2004. El dia 17 d'octubre, el nou director del Centre i Francesc Rovira participen a la reunió de la Plataforma Interreligiosa que ha intervingut en l'elaboració de la candidatura de Barcelona per al Parlament de les Religions del Món per tal d'avaluar tot el procés. El dia 13 de novembre té lloc una nova reunió del director del Centre amb Pedro Ralda.
Per tal de treballar el tema i el contingut d'aquesta edició del Parlament de les Religions del Món, Raimon Ribera i Francesc Rovira es reuneixen a Chicago, del 21 al 27 d'octubre, amb els responsables del Parlament Mundial de les Religions. A la reunió també hi participen Pedro Ralda i Joan Hernández, del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
El dia 13 de desembre, el Consell d'Administració del Fòrum aprova oficialment la celebració del IV Parla-ment de les Religions del Món dins del seu programa. El dia 16 de desembre, el Consell del ParlaParla-ment de les Religions del Món i l'Assemblea del Centre UNESCO de Catalunya aproven el contingut d'un memoràndum d'entesa entre les tres instàncies implicades: Parlament, Fòrum 2004 i Centre UNESCO de Catalunya.
musulmans sunnites i xiïtes; jueus liberals i conser-vadors; budistes tibetans i zen; hindús; bahaistes. Entre aquesta xarxa de col·laboradors hi ha mem-bres de base, representants oficials i experts. L'associació duu a terme activitats que promouen el coneixement, el diàleg i la cooperació entre les dife-rents confessions religioses presents a Catalunya. Destaquen, entre d'altres, l'organització de trobades periòdiques de diversos grups de diàleg d'aproxima-dament dotze persones de com a mínim cinc religi-ons diferents; l'organització d'activitats de formació en religions i en diàleg interreligiós; l'edició de pu-blicacions relacionades amb el pluralisme religiós; la cooperació amb diversos mitjans de comunicació en el tractament del fet religiós; i l'organització d'ac-tes de pregària de caire interreligiós.
L'Associació UNESCO pel Diàleg Interreligiós és mem-bre fundador de la Iniciativa de les Religions Unides, una xarxa internacional d'iniciatives interreligioses de base. L'associació és membre afiliat a la Confe-rència Mundial sobre Religió i Pau-Europa, i col·-labora amb el Consell per al Parlament de les Religi-ons del Món.
L'associació inicia l'edició de la revista trimestral
Di-alogal, que està dedicada a millorar el coneixement de les diverses tradicions i fenòmens religiosos pre-sents a Catalunya i a la resta del món, així com de les cosmovisions seculars. La revista s'edita en
col·-laboració amb l’editorial El Ciervo 96, que la distri-bueix com a publicació autònoma i també com a suplement de la revista Foc Nou. Se’n fa una tirada total de 5.000 exemplars per número. Durant aquest primer any se'n publiquen quatre números, amb monografies dedicades a “Les religions i l’estat laic”, “La tradició hindú”, “Les religions i l’humor”, “El judaisme”, “Espiritualitat i malaltia”, “El budisme”, “Les religions i el diner” i “El cristianisme”. El dia 20 de març es fa, als locals del Centre UNESCO de Catalunya, una conferència de premsa de presenta-ció de la revista, en la qual intervé el director del Centre. N'apareix informació al portal d'internet
oneworld.net, el dia 13 de març; a Catalunya Cul-tura i a Com Ràdio, el dia 20 de març; al diari Avui del dia 21 de març; a Catalunya Ràdio, el dia 23 de març; a TV3 i a Ràdio Estel, el dia 24 de març; a La
Vanguardia del dia 24 de març; a la revista
Presèn-cia del 5 d'abril; a Catalunya Ràdio, el dia 7 d'abril; a Ràdio Estel, el dia 13 d'abril; a Ona Catalana, el dia 9 de juny; al portal entitats.info del dia 25 de juny; al Full dominical, el dia 30 de juny; a la revista Èxodo del mes d'octubre; la revista Serra d'Or del mes d'octubre, hi dedica un article de Josep Faulí. El consell de redacció de la revista Dialogal, del qual també forma part el director del Centre, es reuneix el dia 1 de juliol.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya, conti-nua la col·laboració amb l'Editorial Trotta per a l'edi-Durant la tardor tenen lloc les primeres activitats de difusió del IV Parlament de les Religions del Món, que compten amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya: el dia 12 d'octubre té lloc a Manresa la Trobada Interreligiosa per la Pau, en la qual intervé Joan Botam; el dia 19 d'octubre té lloc a Sabadell la III Trobada Interreligiosa, en la qual intervé Francesc Torradeflot; el dia 27 d'octubre, Francesc Torradeflot intervé davant de la reunió estatal de Justícia i Pau, que té lloc a Barcelona; els dies 1 a 3 de novembre, Joan Botam i Francesc Torradeflot presenten el parlament al XI Congrés Ortodox d'Europa Occidental de la Fraternitat Ortodoxa a Europa Occidental, que té lloc a Saint-Laurent-sur-Sèvre, França; finalment, el 14 de novembre té lloc a la parròquia del Patriarca Abraham una taula rodona amb el títol "Les religions i la pau. Apunts per al Parlament de les Religions del Món", que s'organitza en el marc del desè aniversari de la comunitat.
ció de la col·lecció "Materials per al Diàleg Interreligiós", que apareix en versions catalana i cas-tellana. El mes de març es publiquen els dos primers volums de la col·lecció: Diàleg entre religions.
Tex-tos fonamentals, de Francesc Torradeflot; i La
re-construcció del pensament religiós a l'islam, d'Alamah Muhammad Ipbal. El mes de setembre s'edita el tercer volum, Reivindicació d'una ètica
mundial, un volum col·lectiu coordinat pel teòleg Hans Küng. Informació a Com Ràdio, el 20 de març; a Ona Catalana, el 9 de juny; al portal entitats.info del dia 1 d'octubre. El desembre del 2002 se n'havi-en vn'havi-enut prop de 3.000 exemplars.
L'associació publica també un Butlletí intern. El número 3 apareix el mes de juliol.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, con-juntament amb Rauxa-Programa Cultural de la XIV Conferència Internacional de la Sida, i amb el su-port del Centre UNESCO de Catalunya, organitza el dia 10 de juliol, al Palau Sant Jordi de Barcelona, una trobada interreligiosa en el marc de la Confe-rència Internacional de la Sida. Informació al portal
entitats.info del 2 de juliol; a TV3, Catalunya Ràdio i Com Ràdio, el dia 10 de juliol; als diari Avui, el
Periódico, La Vanguardia, Tele 5, BTV, CityTV i
CONFERÈNCIA D'EXPERTS SOBRE LES TRADICIONS MÍSTIQUES I EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS Els dies 23 a 25 de maig, el Centre UNESCO de Catalunya, juntament amb l'Associació UNESCO per al diàleg Interreligiós i la Càtedra UNESCO sobre Diàleg Interreligiós de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fase de constitució, organitzen a Barcelona una Conferència d'experts sobre les tradicions místiques i el diàleg interreligiós. Els participants, experts, acadèmics i místics provinents d'arreu del món, analitzen el paper de les tradicions místiques en el diàleg i en la cooperació entre les religons. Hi participen: Swami Amaranda, del Centre Vèdic, Suïssa; Cheikh Adlen Khaled Bentounes, director de la Tariqa Alawiyya, d'Algèria, president honorari de l’Associació Internacional d’Amics de l’Islam, i Guia Espiritual de Terres d’Europa, a França; Ignasi Boada, relator i membre de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós; Pier Cesare Bori, de la tradició espiritual quàquer, Itàlia; Young Chan Ro, del Departament de Filosofia i Religió de la George Mason University, USA; Marià Corbí, director del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses, de Catalunya; Rómulo Cuartas, del Centre Internacional Teresià per a l’Espiritualitat, Espanya; Lama Denys, del Temple dels Mil Budes, França; Doudou Diène, exdirector de la Divisió de Diàleg Intercultural de la UNESCO; Willigis Jäger, monjo benedictí, expert en el diàleg cristianobudista, Alemanya; James Heisig, director de l’Institut Nanzan de Nagoya per a la Religió i la Cultura, Japó; Bernard McGinn, de la Dinitiy School de la Universitat de Chicago; Fèlix Martí, director del Centre UNESCO de Catalunya; Rosa Maria Martínez de Codes, directora de l'Oficina de Relacions Institucionals Religioses del Ministeri de Justícia Espanyol; Moojan Momen, escriptor bahaista i intel·lectual, Regne Unit; Jaswant S. Neki, expert en sikhis-me, Índia; Agustí Nicolau, moderador, de l'associació Intercultural, de Catalunya; rabí Aleph Marcia Prager, de l'Aliança per la Renovació Jueva, d'Estats Units; Roland Ropers, president de la Societat Interna-cional Gandhi and Griffiths, Moviment per la No-violència i l’Espiritualitat, Alemanya; Arvind Sharma, professor de religió comparada a la Universitat McGill, Canadà; Ana Maria Schlüter Rodés, editora de la revista Pasos, Espanya; Francesc Torradeflot, secretari de l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós; Yoshi Tsuruoka, expert en tradicions místiques franceses i espanyoles, de la Universitat de Tòquio, Japó. N'apareix informació al portal entitats-info del 15 de maig; a Ona Catalana, el 9 de juny.
Catalunya Ràdio, el dia 11 de juliol; al Diari de
Girona del dia 12 de juliol; àmplia informació a la revista Catalunya Cristiana del dia 27 de juny, en la qual apareix també una entrevista a Àlex Gelonch, membre de l'equip coordinador de la trobada. Els dies 1 i 10 de desembre, el Canal 33 emet un resum de la trobada interreligiosa.
També en el marc de la conferència Internacional de la Sida, el dia 12 de juliol l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós organitza una taula rodo-na sobre "Espiritualitat i sida", en la qual participen Christoph Benn, Christo Greyling, Paul Gundani, Jalil Bárcena, Christopher Rodel, Àlex Gelonch, María José Picazo i Núria Marc. Informació al diari La
Vanguardia del 14 de juliol.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, jun-tament amb el Centre Islàmic "Camino de Paz", la comunitat parroquial del Carme i l'Associació Cul-tural Ibn Batuta, convoquen a Barcelona, el dia 15 de març, la taula rodona "Islam i cristianisme: dià-leg i convivència", en la qual participen Mohamed Iqbal, Victoria Molins, Mohamed Chaib i Marco Andino. Aquestes mateixes entitats, juntament amb la comunitat jueva Atid de Catalunya, també convo-quen, el dia 19 de desembre, una pregària interreli-giosa sobre el lema "Units sota el mateix cel". La junta de l'associació es reuneix el dia 7 de març, 16 de juliol i 17 de desembre. L'assemblea de l'asso-ciació té lloc el dia 26 de setembre.
El Grup de Diàleg Interreligiós es reuneix al Centre els dies 21 de gener, 11 de març, 13 de maig, 3 de juny, 30 de setembre i 9 de desembre.
El Grup Jove es reuneix al Centre els dies 18 de febrer, 19 de març, 29 d'abril, 4 de juny i 25 de setembre. El dia 15 d'octubre, el Grup Jove participa en la trobada "Visita curta d'estudi sobre diàleg intercultural" del programa de joventut de la Comissió Europea. El dia 7 de novembre es reuneix a la parròquia del
Patriarca Abraham, de Barcelona, per preparar-hi la VII Trobada de Pregària Interreligiosa pel Dia Mun-dial de la Sida, que té lloc el 28 de novembre. El Grup de Converses Intraislàmiques es reuneix al Centre els dies 28 de gener, 6 de maig, 17 de juny, 14 d'octubre i el dia 11 de desembre.
La Comissió Interreligiosa sobre l'Ensenyament de les Religions a l'Escola es reuneix al Centre els dies 14 de febrer i 10 de juny.
L'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós or-ganitza una pregària mensual sobre "Espiritualitat i sida", a l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Aquest acte té lloc els dies 12 de setembre, 10 d'octu-bre, 14 de novembre i 12 de desembre.
El dia 28 de novembre té lloc a la parròquia del Patriarca Abraham, de Barcelona, la VII Trobada de Pregària Interreligiosa pel Dia Mundial de la Sida, organitzada per l'Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, amb el suport del Centre UNESCO de Catalunya. N'apareix informació, el mateix dia 28 de novembre, a Ràdio Estel, Com Ràdio, BTV. El dia 1 de desembre n'apareix informació al diari La
Vanguardia i a Ona Catalana.
Representants o col·laboradors de l'associació parti-cipen en nombroses xerrades, taules rodones o cur-sos, relacionats amb les diferents religions o amb el diàleg interreligiós. També intervenen en diversos mitjans de comunicació. Francesc Torradeflot pu-blica l'article "Las religiones entre la guerra y la paz", a Tiempo de Paz, el mes d'abril, i un text per al concert inaugural del III Festival de Músiques Reli-gioses de Girona. Francesc Rovira publica l'article "Paradoxes del diàleg interreligiós" a la revista Marc
de Referències del mes de desembre.
Nathalie Reverdin, presidenta de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, participa a l’As-semblea Regional Llatinoamericana de la Iniciativa
de les Religions Unides, que té lloc del 23 al 26 de gener a Oaxtepec, Mèxic. Fàtima Choye i Francesc Rovira participen a l’assemblea europea i del Prò-xim Orient de la Iniciativa de les Religions Unides, celebrada a Berlín del 6 al 10 d’abril. Montserrat Castellà i Francesc Rovira participen en la primera edició de l'Institut Goldin per a la Col·laboració In-ternacional i la Pau, convocat pel Consell per al Parlament de les Religions del Món, a Chicago, del 27 d’octubre a l’1 de novembre.
El dia 23 de juliol té lloc a Barcelona l'acte de pre-sentació a la premsa del local del Centre Interreligiós de Barcelona. El Centre UNESCO de Catalunya s'en-carrega, per un acord establert amb la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, de l'àrea d'informació i documentació, biblioteca i base de dades d'aquest Centre, on treballen Lara Alemany i Cristina Monteis. El director del Centre intervé en l'acte de presentació, presidit per Roser Veciana, regi-dora ponent de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona. Informació al diari El País del dia 24 de juliol i l'edició de Vilaweb del dia 24.
El Centre dóna suport a l'activitat del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses corresponent als cursos 2001-2002 i 2002-2003. Aquest centre d'estudi orga-nitza diversos cursos sobre "Tradicions de saviesa", "Lectura comentada de grans textos", "Societat en canvi", i diversos caps de setmana d'aprenentatge del silenci, segons les vies que segueixen les diferents tradicions. El nou director del Centre assisteix, a Barcelona, el dia 2 d'octubre, a l'acte d'inauguració de curs del Centre d'Estudi de les Tradicions Religio-ses: l'acte consisteix en una taula rodona sobre "La globalitat: un desafiament a les tradicions religio-ses", en la qual participen Jalil Bàrcena, Marià Cor-bí, Bhakti Das i Francesc Torradeflot.
Raimon Ribera, nou director del Centre, participa el 15 de desembre en una edició del programa "Samarkanda" d'Ona Catalana, dedicat a la músi-ca religiosa, juntament amb Marià Corbí, director del Centre d'Estudi de les Tradicions Religioses, Jalil Bárcena, director del Centre d'Estudis Sufís de Barcelona, i Bhakti Das, director de la "Divine Life Society" de Barcelona.
El Centre UNESCO de Catalunya és membre de la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans. Onno Seroo, en representació del Centre, assisteix a la reunió de junta ampliada que té lloc el dia 15 de gener, i a la que té lloc el dia 17 de setembre. Miquel Martí assisteix a la que té lloc el dia 21 de novembre. L'assemblea de la federació té lloc el dia 19 de març, i en representació del Centre hi assisteix Miquel Martí; el dia 17 de desembre té lloc una reunió ampliada de la junta directiva, a la qual assisteix Onno Seroo. La federació edita l'Anuari 2001, que recull les ac-tivitats de les entitats membres de la federació, i que es presenta públicament a Barcelona, en un acte que té lloc el dia 7 de març, en el qual intervé Schulamith Koening, exdirectora executiva de People's Development for Human Rights Education, i al qual també assisteix el director del Centre. L'anu-ari recull les activitats sobre drets humans dutes a terme pel Centre, una entrevista a Fèlix Martí i l'arti-cle "Una història increïble" del director del Centre, a propòsit de l'Any Internacional de les Llengües. La federació publica també el butlletí de comunicació
Notícies pels Drets Humans; n'apareix el número 13, amb data març-abril.
Drets humans
ENTITATS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ONG PELS DRETS HUMANS
Associació de Cristians per l'Abolició de la Tortura; Amnistia Internacional; Assessorament i Informació sobre Sectes; Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans; Associació Catalana de Dones de Carreres Jurídiques; Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats; Associació Catalana per a la Seguretat Social; Associació Cristiana de Gais i Lesbianes; Associació per a les Nacions Unides a Espanya; Casal Lambda; Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions; Centre UNESCO de Catalunya; Col·lectiu de Dones en l'Església; Creu Roja a Catalunya; Observatori sobre l'Acompliment de la Declaració Universal dels Drets Humans en els Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC); Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal); Dona i Presó; Ecojustícia; Fundació Ficat; Fundació Pere Tarrés; Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles; Fundació per la Pau; Grup de Juristes Roda Ventura; Institut de Drets Humans de Catalunya; Juristes sense Fronteres; Justícia i Pau; Lliga dels Drets dels Pobles; Plural 21; SOS Racisme.
Per iniciativa del Centre UNESCO de Catalunya, la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans adre-ça, el dia 28 de febrer, una carta a Ariel Sharon, primer ministre d'Israel, lamentant l'actitud del seu país en relació al poble palestí i l'escalada de violèn-cia.
En el marc del Centre UNESCO de Catalunya es reuneix el comitè de la coordinació catalana per a la protecció i promoció del dret a l'autodeterminació com a eina de resolució de conflictes, del qual són membres els participants en la delegació catalana que ha participat l'any 2001 en el seminari de l'Ofi-cina de l'Alt Comissionat pels Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra: Jordi Porta, Onno Seroo, Pau Puig, Jordi Sanchez, Daniel Mundet i Fèlix Martí. El comitè català es reuneix a Barcelona el dia 2 de maig.
El Centre UNESCO de Catalunya presenta, el dia 26 de setembre, la seva candidatura, per esdevenir mem-bre del Consell Assessor de la Migració de la Genera-litat de Catalunya.
POLICIA I MULTICULTURALITAT
El Centre UNESCO de Catalunya imparteix, per segon any consecutiu, uns mòduls bàsics de formació sobre policia i multiculturalitat que tenen com a objectiu facilitar formació pràctica específica en temes de diversitat cultural als membres dels cossos policials presents a Catalunya, per tal de millorar els coneixe-ments sobre les diverses cultures presents a la nostra societat i per tal d'oferir criteris d'actuació als profes-sionals de la policia. Els destinataris d'aquests mòduls són profesprofes-sionals de la policia en actiu, tant si pertanyen a l'escala bàsica, com als nivells de comandament. El professorat dels mòduls està format per professionals de la policia i membres d'altres col·lectius que tenen experiència directa en el tractament de les situacions de diversitat cultural. Els àmbits temàtics dels mòduls de formació són aquests: el Magrib, Xina, Índia, Pakistan, el poble gitano, Amèrica Llatina i l'Àfrica subsahariana. Els professors d'aquests mòduls són: Saloua l'Aouaji, Lilian Bermudez, Natàlia González, Diana Marre, Sebastià Porras, Roxana Qamer, Alfonso Salomon, Albert Tomàs, Pedro Aguilera, Rosa Negre i Eduard Sallent. El dia 11 de juliol es fa una reunió de valoració global amb els professors dels mòduls. Sílvia Cedó, Sara Batet i Daniel Mundet, del Centre UNESCO de Catalunya, coordinen aquests mòduls.
Enguany, els mòduls bàsics de formació sobre policia i multiculturalitat es fan a les poblacions següents: a Barcelona, els dies 14 i 15 de gener, per als Mossos d'Esquadra; a Lleida, el 22 de gener, per als Mossos d'Esquadra; a Santa Coloma de Farners, els dies 5 i 6 de febrer, per a les policies locals de Santa Coloma de Farners i de Sils i per als Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners; a la Garriga, els dies 13 i 14 de febrer, per les policies locals de la Garriga, Canovelles, les Franqueses, Granollers, Cardedeu, Lliçà d'Amunt, Montornès, Montmeló i Mollet; a la Seu d'Urgell, el dia 22 de febrer, per als Mossos d'Esquadra de l'Alt Urgell, la Cerdanya, Vall d'Aran, Pont de Suert i Sort, i la policia local de la Seu d'Urgell; a Vilanova i la Geltrú, els dies 13 i 14 de març, per a la policia local de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Cubelles; a Roses, el dia 22 de març, per a la policia local de Roses, l'Escala, Castelló d'Empúries, Figueres i Llançà; a Manresa, els dies 17 i 18 d'abril, per als Mossos d'Esquadra de Manresa, Bages, Berguedà i Solsonès, i la policia local de Manresa; a Barcelona, el 29 d'abril, per a Mossos d'Esquadra de Barcelona, Vic, Girona, Caldes de Montbuí, Pont de Suert, Figueres, Granollers, Roses, la Bisbal d'Empordà, la Roca del Vallès; a Pineda de Mar, els dies 7 i 8 de maig, per a la policia local de Pineda de Mar i Palafolls; a Alcanar, el dia 22 de maig, per a la policia local d'Alcanar, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Ulldecona, Tortosa i Vinaròs; a Vilafranca del Penedès, els dies 29 i 30 de maig, per a la policia local de Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes, Castellbisbal, i la Guàrdia Civil de Vilafranca del Penedès; a Parets del Vallès, els dies 12 i 13 de juny, per a la policia local de Parets del Vallès, Mollet del Vallès, Montmeló i Lliçà d'Amunt; el dia 16 de setembre per als Mossos d'Esquadra de Figueres; a l'Hospitalet de Llobregat, els dies 22 i 23 d'octubre, per a la policia local de l'Hospitalet de Llobregat; a Sant Boi de Llobregat, els dies 27 i 28 de novembre, per a la policia local de Sant Boi de Llobregat; a Palafrugell, el dia 3 de desembre, per a la policia local de Palafrugell i de la Bisbal; a Girona, el dia 20 de desembre, per als Mossos d'Esquadra de Girona.
El Centre UNESCO de Catalunya continua desenvolupant durant el primer trimestre de l'any la primera fase del projecte Transfer i del projecte Compas, cofinançats per la Direcció General d'Afers Socials i Treball de la Comissió Europea. El mes d'abril, el Centre UNESCO de Catalunya presenta a la Comissió Europea la proposta de cofinançament per al futur desenvolupament dels dos projectes fins al setembre del 2004. A
finals d'agost, la Comissió Europea informa el Centre UNESCO de Catalunya que ambdues propostes de projecte han estat acceptades.
El projecte Transfer és liderat pel Centre UNESCO de Catalunya, amb la col·laboració de l'Escola de Policia de Catalunya i es desenvolupa en coordinació amb els serveis policials irlandesos, italians i suecs, i amb ONG d'aquests tres països. El Centre UNESCO de Catalunya és el responsable de coordinar i gestionar el desenvolupament d'aquest projecte europeu, que té com a principal objectiu l'elaboració de materials formatius per als comandaments policials dels països participants. Els representants de les entitats membres d'aquest projecte es reuneixen a Barcelona els dies 28 de febrer a 3 de març. Diana Marre és l'evaluadora nacional i internacional del projecte. El Comitè executiu internacional es reuneix a Bolonya els dies 25 a 27 d'octubre. Els dies 8 i 10 de febrer, Sílvia Cedó es reuneix a Irlanda amb els responsables irlandesos del projecte. El comitè d'experts català d'aquest projecte es reuneix a Barcelona el dia 3 d'octubre, el dia 13 de novembre i el 18 de desembre; el comitè està format per Alfonso Salomon, Mercè Sala, Diana Marre, Francesc Guillèn, Llorenç Olivé, Teresa Guardans, Susi Pomares, Jaume Domingo i Rosa Negre; Daniel Mundet és el coordinador nacional del projecte i Sílvia Cedó n'és la coordinadora internacional. Els dies 5 i 6 de febrer, Sílvia Cedó, com a coordinadora internacional del projecte Transfer, assisteix a Brussel·les a una reunió convocada per la Direcció General de Treball i Afers Socials de la Comisió Europea amb la finalitat de posar en contacte els coordinadors transnacionals dels diferents projectes europeus.
L'altre projecte europeu en el qual el Centre UNESCO de Catalunya participa com a coordinador nacional és el projecte Compas, anomenat així per les inicials de "Combating and Preventing Discrimination in Police and Schools". El projecte és liderat pel Comissariat d'Afers Estrangers del Senat de Berlín, i agrupa les entitats següents: el Fòrum Antidifamació, l'Aliança contra la Discriminació i el Comissionat pels Estrangers de Brandenburg, per part d'Alemanya; l'Associació per la Solidaritat i la Cooperació Internacional d'Arezzo (UCODEP), Itàlia; l'Institut pels Drets Humans Ludwig Boltzmann de Viena, Àustria; Radar d'Holanda; i el Centre UNESCO de Catalunya. L'objectiu del projecte és la identificació i l'intercanvi de bones pràctiques existents a diversos països europeus en l'àmbit de la lluita contra la discriminació per motius ètnics en el si de les escoles i dels cossos policials. Els representants d'aquestes entitats es reuneixen a Barcelona els dies 22 i 23 de febrer. La reunió de la coordinació europea del projecte té lloc els dies 5 a 8 de desembre, a Arezzo, Itàlia.
El dia 6 de setembre, Sílvia Cedó participa a Mòdena, Itàlia en una reunió internacional amb representants dels serveis policials i de les acadèmies policials italians, francesos i alemanys, per tal de discutir un possible futur projecte internacional en l'àmbit de la formació policial.
Del 10 d'abril al 21 de juny, resta exposada a la seu de la Guàrdia Urbana de Barcelona l'exposició "Policia i immigració", elaborada pel Centre UNESCO de Catalunya, en el marc del projecte europeu Pavement. El Centre UNESCO de Catalunya continua essent l'entitat responsable de la difusió de la Carta de Rotterdam a Catalunya i a l'Estat espanyol.
