CAI- Crèdit 1 Prof: Mireia Farré
OPERACIONS ADMINISTRATIVES I DOCUMENTACIÓ SANITÀRIA
UD1- ENTORN SANITARI
1- EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA SANITAT A ESPANYA 2- LLEI GENERAL DE SANITAT
3- SISTEMA NACIONAL DE SALUT
4- ORGANITZACIÓ DE LES ÀREES DE SALUT 5- PLA DE SALUT
6- ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ: sector públic 7- ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ: sector privat 8- ORGANISMES INTERNACIONALS DE L'ÀMBIT SANITARI
1- EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA SANITAT A ESPANYA
- El sistema sanitari es defineix com el conjunt de serveis sanitaris i d’institucions públiques i privades d’una zona i les relacions que s’estableixen entre ells.
- La sanitat a Espanya ha anat evolucionant des del segle XIX, ampliant tan el número de persones cobertes com el de malalties ateses.
- L’aspecte clau que va portar a l’Estat a intervenir en els problemes de salut va ser l’acceptació de que la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut eren més importants que la pròpia assistència sanitària, i que no es podia atendre a aquesta sense el disseny de plans globals ( que obligaven a que l’Estat participés).
- En aquest segle, el 100% de la població té cobertura sanitària.
- El 28 de novembre del 1885 es va promulgar la 1era Llei Orgànica de Sanitat. Aquesta llei es pot prendre com el 1er marc organitzatiu de la sanitat a Espanya.
També van aparèixer durant aquest segle les primeres cases d’auxili per tal d’atendre a persones amb pocs recursos econòmics.
- 1900: Apareix la Llei d’Accidents de Treball, la qual va significar l’inici de les assegurances obligatories, finançades per les contribucions dels treballadors implicats.
- A l’any 1919 , es va crear l’Institut Nacional de Previsió (INP): entitat que es va convertir en la gestora de totes aquestes assegurances
- 1942: es va crear el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) gestionat per l’Institut Nacional de Previsió (INP). Aquí els treballadors s’afiliaven obligatòriament.
- 1944 apareix la Llei de Bases de Sanitat Nacional, la qual atén a nous problemes de salut (medi ambient, riscs laborals, alimentació etc.) mitjançant organismes públics dependents de diferents departaments ministerials.
- La Llei d’Hospitals, de 1962, va organitzar una xarxa hospitalària nacional.
- L’any 1963 es va promulgar la Llei de Bases de la Seguretat Social que delimitava tres àrees fonamentals: SALUT, OCUPACIÓ I SEGURETAT SOCIAL.
- L’any 1978 es crea l’INSALUT (Institut Nacional de Salut) que era l’organisme responsable de l’assistència sanitària i que era gestionat pel Ministeri de Sanitat i Consum. Aquest organisme va cedir les seves competències en matèria de sanitat a les Comunitats Autònomes.
Actualment ha desaparegut.
- L’any 1986 es va promulgar la Llei General de Sanitat Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad. Es la que actualment regeix.
- L’any 1990, gràcies a la Llei general de Sanitat, es va crear el Sistema Nacional de Salut (SNS) i s’aprova una altra llei: la Llei d’Organització Sanitària a Catalunya (LLOSC), que es qui regula la Sanitat a Catalunya.
2- LLEI GENERAL DE SANITAT
- La Constitució Espanyola estableix els drets fonamentals de tots els ciutadans, però no defineix el camí per fer-los efectius. Son les lleis les que posteriorment, definiran aquests camins i desenvoluparan les accions concretes que siguin necessàries per aconseguir-los.
- La Llei General de Sanitat es va crear amb l’objectiu d’atendre a tota la població del territori espanyol en matèria de sanitat i per complir l’article 43 de la Constitució Espanyola:
Artículo 43: Regula el dret a la sanitat de tots els espanyols.
1. Se reconoce el derecho a la protección de la salud.
2. Compete a los poderes públicos organizar y tutelar la salud pública a través de medidas preventivas y de las prestaciones y servicios necesarios. La ley establecerá los derechos y deberes de todos al respecto.
3. Los poderes públicos fomentarán la educación sanitaria, la educación física y el deporte. Asimismo facilitarán la adecuada utilización del ocio.
– Per aconseguir això, la Llei General de Sanitat crea el Sistema Nacional de Salut (SNS).
3- SISTEMA NACIONAL DE SALUT
- El SNS és un organisme que integra totes les estructures i serveis públics que estiguin al servei de la salut.
- Característiques del SNS:
1- Estén els seus serveis a tota la població: tots els espanyols tenen dret a l’atenció sanitària (art.43 const.esp.).
2- Proporciona una atenció INTEGRAL ( a nivell biològic, psicològic o social) al pacient. Per poder fer-ho possible, ha de desenvolupar activitats de:
2.1- Promoció de la Salut (dieta, esports etc.): educar als pacients en hàbits alimentaris, en hàbits esportius etc. En general, ajuda a que es tingui una salut millor.
2.2- Prevenció de malalties: de transmissió sexual (SIDA), programes de vacunacions, accidents de tràfic, obesitat, càncer de pulmó etc.
2.3- Diagnòstic i tractament precoç i eficaç de malalties.
2.4- Rehabilitació per garantir la inserció laboral i social del malalt.
3- Ha de coordinar i integrar tota els recursos públics sanitaris en un únic dispositiu sanitari. A Catalunya, es farà a través del Servei Català de la Salut (SCS) o CATSALUT.
4- El seu finançament es realitza a través de 3 fonts:
4.1- Pressupostos de l’Estat.
4.2- Cotitzacions d’empreses i treballadors.
4.3- Altres taxes
5- Ha de tenir uns mecanismes que permetin realitzar una avaluació i un control de qualitat per tal de millorar els serveis que s’ofereixen.
Existeix una Agència de Qualitat del SNS.
- Actuacions sanitàries (objectius) del SNS:
1- Educació sanitària: és l’element primer i fonamental per a la millora de la salut individual i col·lectiva.
2- Donar atenció integral al pacient: promoció, prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació (tan física com mental).
3- Atenció especialitzada: a través d’especialistes, hospitalització i atenció domiciliaria.
4- Atenció als grups de risc: desenvolupament de programes específics.
Ex.) Prostitució: prevenir malalties de transmissió sexual. Hi ha programes de control d’aquest sector de població.
Ex.) Persones que treballen de cara al públic (professors etc.):
programes de control del síndrome de BURNOUT (estar cremat:
estrès, depressió, ansietat etc.) Ex.) Drogodependents
5- Programes d’orientació en el camp de la planificació familiar.
6- Programes de millora de la salut mental i laboral.
7- Control sanitari dels productes alimentaris.
8- Control sanitari dels productes farmacèutics.
9- Promoció i millora de les activitats de veterinaris. Inclou la higiene dels aliments als escorxadors i indústries i la prevenció de la ZOONOSI (malalties que es transmeten dels animals als humans i poden provocar tuberculosis, rabia etc.)
10-Millora i adequació de les necessitats de formació del personal que treballa en la sanitat pública.
11-Promoció i millora dels sistemes de sanejament (control de les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l'envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per evitar contaminacions biològiques o impureses químiques) , abastament d’aigua, eliminació i tractament de residus sòlids i líquids i també la salubritat (condicions favorables per la salut) de la vivenda.
- Estructura del Sistema Nacional de Salut:
CENTRAL AUTONÒMIC AREES DE
SALUT
MINISTERI DE SANITAT I
CONSUM
MINISTRE
CONSELL INTERTERRITORIAL
PLÀ DE SALUT PLÀ DE SALUT CONSELLERA
CONSELLERIES GESTIÓ DIRECCIÓ PARTICIPACIÓ
SERVEI CATALÀ DE
LA SALUT (catsalut)
CONSELL DE DIRECCIÓ
CONSELL DE PARTICIPACIÓ
CENTRAL AUTONÒMIC AREES DE
SALUT
MINISTERI DE SANITAT I
CONSUM
MINISTRE
CONSELL INTERTERRITORIAL
PLÀ DE SALUT PLÀ DE SALUT CONSELLERA
CONSELLERIES GESTIÓ DIRECCIÓ PARTICIPACIÓ
SERVEI CATALÀ DE
LA SALUT (catsalut)
CONSELL DE DIRECCIÓ
CONSELL DE PARTICIPACIÓ
4- ORGANITZACIÓ DE LES ÀREES DE SALUT
- Cada Comunitat Autònoma té unes ÀREES DE SALUT. Per formar una Àrea de Salut es té en compte una sèrie de factors:
1) Factors geogràfics.
2) Factors demogràfics.
3) Factors socio-econòmics.
- Àrees de Salut a Catalunya:
1) Barcelonès Nord i Maresme 2) Barcelonès ciutat.
3) Barcelonès Centre.
4) Costa de Ponent.
5) Lleida.
6) Girona.
7) Terres de l’Ebre.
8) Tarragonès.
- Cada Àrea de Salut comprèn una sèrie de Regions Sanitàries.
Característiques de les regions sanitàries:
1- S’ha de proporcionar atenció a tres nivells: Atenció primària, especialitzada i serveis hospitalaris.
2- S’ha de tenir un hospital de referència (Lleida-HUAV).
3- Cada regió sanitària té un gerent que es qui gestiona la sanitat d’aquella regió.
Mapa Regions sanitàries:
- La regió sanitària de Lleida agrupa a sis sectors sanitaris: Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell. Cada sector sanitari té un SAP (Servei d’Atenció Primària) que integra a tots els CAP (Centre d’Atenció Primària) i consultoris (pobles) d’aquell sector.
- Cada sector sanitari comprèn una sèrie d’Àrees Bàsiques de Salut: a nivell de població o barri.
5- PLA DE SALUT
- És una eina que defineix les polítiques de salut i de serveis.
- El pla formula propostes dirigides a promoure una millor salut i qualitat de vida dels ciutadans, valorar l'eficiència i la qualitat dels serveis i la satisfacció dels usuaris.
- És un procés cíclic i dinàmic que es renova periòdicament.
- El seu primer pas és l'anàlisi de la salut , la detecció de problemes i els objectius a realitzar en cada cas. L'últim pas és l'avaluació de compliment dels objectius.
- El Pla de Salut té una durada de 3 anys (2002-2005). A partir del 2006 el Pla de Salut durarà 5 anys.
- Com s’elabora el Pla de Salut?
- Segons la Llei General de Sanitat cada Comunitat Autònoma o C.C.A.A.
(competències assumibles per les Comunitats Autònomes) elabora el seu pla de salut.
- S’elabora a partir de les necessitats que hi ha a les diferents regions sanitàries. Cada regió sanitària té els seus SAPS. A partir dels CAP es comença a elaborar el Pla de Salut, presentant les seves necessitats sanitàries als SAP i d’aquí, a les regions sanitàries.
- Cada Regió sanitària presenta les seves necessitats al departament de Salut, que s’encarrega d’elaborar el Pla de Salut a Catalunya i el
presentarà al Consell Executiu ( Generalitat de Catalunya) i aquest finalment, l’aprovarà.
- Un cop aprovat, el conseller (cada conseller de cada CCAA) l’aportarà al Consell Interterritorial (format per 17 consellers de CCAA, 17
representants del govern central i el president que és el Ministre de Sanitat i Consum).
- Característiques o informació que ha de tenir el Pla de Salut 1- Valoració inicial de l’estat de salut de la població: s’analitzen els
recursos humans, materials i econòmics, així com l’estat dels serveis i programes que s’han executat.
2- S’estableixen els objectius a assolir en base al que indiquen els índex de salut i malaltia.
3- S’estudia la viabilitat dels conjunt de serveis que es dona en els programes sanitaris (veure si s’optimitzen o no, si son o no rentables etc.)
4- A de contenir les previsions econòmiques i de finançament, tan a nivell general, com per regions sanitàries.
5- A de contenir mecanismes d’avaluació d’aquest Pla (si funciona o no etc.)
6-ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ:
sector públic
1- Funcions de la conselleria:
1.1- Determinar els criteris de direcció i prioritat de la política de protecció de la salut i de l’assistència sanitària.
1.2- Determinar els criteris de la planificació sanitària i l’ordenació territorial dels recursos humans.
1.3- Direcció, vigilància i tutelatge del Servei Català de la Salut.
AUTONÒMIC
Institut d’estudis de la salut
Gabinet tècnic Gabinet conseller
Consell Assessor Sanitari Consell de direcció
CONSELLERA
Institut Català de la Salut Servei Català de la
Salut
Secretari general
Direccions territorials: BCN, Lleida, Tarragona, Girona Assessoria jurídica
Direcció de Serveis
Subdirecció General d’administració i recursos humans
Direcció General de recursos
sanitaris
Direcció General de Salut Pública
Direcció General de drogodependència
i SIDA
Subdirecció General de protecció de la salut Subdirecció General de promoció de la salut Subdirecció General de planificació sanitària Subdirecció General de serveis sanitaris Subdirecció General de farmàcia i productes sanitaris Subdirecció General d’avaluació i inspecció sanitària AUTONÒMIC
Institut d’estudis de la salut
Gabinet tècnic Gabinet conseller
Consell Assessor Sanitari Consell de direcció
CONSELLERA
Institut Català de la Salut Servei Català de la
Salut
Secretari general
Direccions territorials: BCN, Lleida, Tarragona, Girona Assessoria jurídica
Direcció de Serveis
Subdirecció General d’administració i recursos humans
Direcció General de recursos
sanitaris
Direcció General de Salut Pública
Direcció General de drogodependència
i SIDA
Subdirecció General de protecció de la salut Subdirecció General de promoció de la salut Subdirecció General de planificació sanitària Subdirecció General de serveis sanitaris Subdirecció General de farmàcia i productes sanitaris Subdirecció General d’avaluació i inspecció sanitària
1.4- Coordinar els registres i autoritzacions sanitàries obligatòries de qualsevol tipus d’instal·lació, establiment, activitat, servei i articles directament i indirectament relacionats amb el consum humà.
1.5- Elaborar el Pla de Salut de Catalunya.
2- Funcions de la Secretaria General:
2.1- Realitza funcions d’organització, de procediment i règim jurídic de l’administració de la Generalitat de Catalunya.
3- Funcions de la Direcció General de Salut Pública:
3.1- Ordenar, planificar, executar, controlar i avaluar les activitats
necessàries per descobrir i definir els agents químics, físics i biològics del medi ambient que poden provocar o transmetre malalties.
3.2- Col·laborar amb organitzacions que tinguin competències en matèria de Medi Ambient.
3.3- Realitzar vigilància epidemiològica de malalties i brots epidèmics.
3.4- Control i avaluació dels programes de prevenció de malalties i de promoció de la salut dirigida als individus.
3.5- Desenvolupar l’educació sanitària en la població.
4- Funcions de la Direcció General de Recursos Sanitaris:
4.1- Informació i estudis sobre política sanitària.
4.2- Avaluació de les activitats del CATSALUT en quan als objectius que té marcats.
4.3- S’encarrega d’elaborar estudis i propostes en relació amb la introducció i difusió de noves tecnologies mèdiques.
5- Funcions de la Direcció General de Drogodependencia i SIDA:
5.1- Direcció, planificació i avaluació de les polítiques sanitàries globals en matèria de prevenció i tractament de la drogodependencia i de la SIDA.
5.2- Establiment d’actuacions per al foment i la millora dels serveis en matèria d’atenció i prevenció de la drogodependencia i SIDA.
5.3- Elaboració dels informes per a l’autorització i el registre dels centres i serveis destinats als drogodependents.
6- El Servei Català de la Salut:
-
- El CatSalut, Servei Català de la Salut, és l'ens públic responsable de garantir la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública, per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
- El CatSalut, com a asseguradora pública de Catalunya, té per objectius bàsics:
1· Situar els ciutadans al centre de la gestió sanitària i de la salut.
2· Garantir una atenció sanitària de qualitat.
3· Assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari.
- El sistema sanitari català és un sistema amb finançament públic amb cobertura universal, al que tots els ciutadans de Catalunya hi tenen accés.
Aquest sistema té un responsable de l'assegurament públic: el CatSalut.
- Què fa el CatSalut?
1- El CatSalut planifica, compra i avalua els serveis sanitaris en funció de les necessitats de salut de la població. Actua com a avalador de les
prestacions sanitàries per tal que els recursos sanitaris, econòmics i humans estiguin al servei dels ciutadans i ciutadanes amb uns criteris d'equitat, qualitat i eficiència.
2- Elabora l’avantprojecte de Pla de Salut de Catalunya.
3- Aprova els Plans de Salut de les diferents regions sanitàries.
4- Aprova també les propostes generals en matèria d’ordenació i planificació sanitària.
5- Aprova les propostes generals en matèria d’ordenació i planificació sanitària i la memòria anual del Servei Català de la Salut.
7- L’institut Català de la Salut:
- L'Institut Català de la Salut es el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya, amb 8 hospitals (atenció hospitalària), més de 450 unitats de serveis d'atenció primària i més de 32.000 professionals.
- Això els permet estar presents en tot el territori català oferint serveis integrals, des de la prevenció i la promoció de la salut, fins al diagnòstic i tractament de les malalties més complexes.
- L’ICS té un gerent, el qual es nomenat pel govern de la Generalitat a proposta del conseller de Salut i les seves funcions més importants són:
1- Direcció i coordinació dels centres de l’ICS d’acord amb els plans establerts pel Servei Català de la Salut.
2- Contractació d’obres, serveis i subministraments per l’ICS.
3- Autorització de les despeses i dels pagaments d’acord amb la normativa vigent.
8- L’institut d’Estudis de la Salut:
- L'Institut d'Estudis de la Salut (IES) és un organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament de Sanitat i Seguretat Social, la naturalesa, funcions i règim financer del qual ve definida per la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LLOSC).
- Les funcions que té encomanades l'IES es poden resumir de la manera següent:
1- Promoció de la innovació pedagògica per tal d'aconseguir l’evolució continuada de les capacitats de formació, reciclatge i perfeccionament dels professionals sanitaris i no sanitaris del camp de la salut, i de la gestió i l’administració sanitàries de Catalunya.
2- Assessorament als Departaments de la Generalitat, Servei Català de la Salut, institucions sanitàries, societats científiques i altres col·lectius en aquells temes que li són consultats, per, principalment, en la fixació de la política d’investigació i en l'establiment de les prioritats pel que a la formació, l’avaluació i la recerca en matèria de salut.
3- Exploració i aplicació de noves metodologies pedagògiques i avaluatives en els diferents nivells de formació (pregrau, postgrau i formació
continuada), posant èmfasi en el desenvolupament professional i
aprenentatge dins les organitzacions, millora de la qualitat, formació a distància per a metges i infermeria i avaluació de la competència professional.
- Per desenvolupar aquestes funcions l’IES realitza les següents activitats:
1- Activitats docents presencials i a distància.
2- Estudis, informes i dictàmens en la formació i l’avaluació de la competència dels professionals en ciències de la salut, en els seus diferents àmbits especialitzats
3- Informació sobre la situació de les malalties cardiovasculars i les seves tendències.
4- Reconeixement de l'interès sanitari d’activitats docents o de caràcter científic.
5- Edició de la revista Salut Catalunya i altres publicacions.
7-ESTRUCTURA DEL SISTEMA SANITARI CATALÀ:
sector privat.
- En sector de la sanitat privada a Catalunya podem trobar diferents institucions a les quals pot accedir qualsevol persona:
1- HOSPITALS PRIVATS.
2- CONSULTES PRIVADES.
3- CLÍNIQUES O CENTRES MÈDICS PRIVATS - Formes d’accedir-hi:
1- Directament (pagant)
2- Mútues: el pagament és mensual. Depenen del tipus de prestació que es sol·liciti: ASISA, ADESLAS, SANITAS, PREVIASA ETC.
3- Mútues laborals, escolars i de trànsit.
MUFACE: Mútua de funcionaris civils de l’Estat: professors, metges etc.
ISFAS: Mútua exèrcit, policia etc.
8- ORGANISMES INTERNACIONALS DE L'ÀMBIT SANITARI
8.1- La OMS
- La Organització Mundial de la Salut, és l’organisme de les Nacions Unides especialitzat en salut.
- Es va crear el 7 d’abril de 1948. Tal com estableix la seva Constitució, l’objectiu de l’ OMS es que tots els pobles puguin tenir el grau màxim de salut que es pugui aconseguir.
- La Constitució de la OMS defineix la salut com a un estat de benestar físic, mental i social, i no només com a l’absència de malaltia.
- Els 192 Estats Membres de la OMS governen l’ Organització mitjançant l’ Assemblea Mundial de la Salut. L’ Assemblea esta formada por
representants dels Estats Membres de la OMS.
- Els principals objectius de l’Assemblea Mundial de la Salut son aprovar el programa i els pressupostos de la OMS i decidir les principals qüestions relatives a la política.
8.2- UNESCO
- Organització de les nacions unides per a l’educació, la ciència i la cultura.
8.3- Creu roja internacional 8.4- UNICEF
- Organisme internacional de les nacions unides per a l’ajuda a la infància.
8.5- Medicos mundi, metges sense fronteres, infermers sense fronteres, ACNUR etc.
