Direcció General
de Relacions Laborals Sepúlveda, 148-150 - 08011 Barcelona Tel. 93 228 57 57
www.gencat.cat/alafeinacaprisc
Centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball
Inspeccions Provincials de Treball i Seguretat Social
Barcelona Pl. d’Eusebi Güell, 4-5 08034 Barcelona
Trav. de Gràcia, 303 08025 Barcelona
Girona Av. Montilivi, 118 17003 Girona
Álvarez de Castro, 4, 2n 17001 Girona
Lleida Pol. Ind. El Segre J. Segura i Farré, 728-B 25071 Lleida
Riu Besòs, 2 25001 Lleida
Tarragona Polígon Camp Clar Riu Siurana, 29-B 43006 Tarragona
Vidal i Barraquer, 20 43005 Tarragona
Per a més informació
FULLET-TRASTORNS MUSCULOESQUELETICS-SETEMBRE07REALITZACIÓ: IDDIC (WWW.IDDIC.COM)D.L. T-1739-2007
Trastorns
musculosquelètics d’origen laboral
ı
CATı
ESPı
FRAı
ENGı
RUMı ﺮﻋ ı
中文ı
Trastornos musculo esqueléticos de origen laboral Troubles musculo-squelettiques dʼorigine professionnelle Muscular skeletal disorders of occupational origin Afecţiunile musculo-scheletice la locul de muncă
ﻞﻤﻌﻟﺍ ﻦﻋ ﺔﻤﺟﺎﻨﻟﺍ ﺔﻴﻤﻈﻌﻟﺍﻭ ﺔﻴﻠﻀﻌﻟﺍ ﺕﺎﺑﺍﺮﻄﺿﻹﺍ
与工作有关的骨骼肌肉紊乱
Trastorns musculoesquelèticos d'origen laboral 1 Trastornos musculo esqueléticos de origen laboral 13 Troubles musculo-squelettiques dʼorigine professionnelle 19 Muscular skeletal disorders of occupational origin 25 Afecţiunile musculo-scheletice la locul de muncă 31 ﻞﻤﻌﻟﺍ ﻦﻋ ﺔﻤﺟﺎﻨﻟﺍ ﺔﻴﻤﻈﻌﻟﺍﻭ ﺔﻴﻠﻀﻌﻟﺍ ﺕﺎﺑﺍﺮﻄﺿﻹﺍ 37 与工作有关的骨骼肌肉紊乱 43
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Introducció
Els trastorns musculosquelètics (TME) són una de les lesions relacionades amb el treball més comunes. Afecten treballadors de tots els sectors i representen un problema impor- tant en matèria de salut i de costos associats. Un altre aspecte que caracteritza aquests tipus de trastorns és la seva tendència a la cronicitat.
Prova de la magnitud d’aquests trastorns és que:
A Catalunya, l’any 2005, pràcticament 1 de cada 3 accidents en jornada de treball amb baixa ha estat produït per sobreesforços i quasi 9 de cada 10 malalties professionals de- clarades són de tipus musculosquelètic.
Segons dades preliminars de l’Enquesta de condicions de treball de Catalunya 2005, el 97,9% dels treballadors refereixen estar exposats a una o més situacions de risc relacio- nades amb els TME.
Segons dades extretes de les comunicacions d’altes d’accidents de treball durant el 2005, el 25% del total dels dies de baixa corresponen a accidents per sobreesforç físic sobre el sistema musculosquelètic.
1
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Què són els trastorns musculosquelètics (TME) associats a la càrrega física del treball?
Per TME entenem el problemes de salut que afecten l’aparell locomotor, és a dir, muscles, tendons, esquelet ossi, cartílags, lligaments i nervis. Els símptomes associats poden anar des de molèsties lleus i puntuals, fins a lesions irreversibles i discapacitats. Aquí ens referirem particularment a aquells TME induïts, causats o agreujats per l’activitat laboral o per les cir- cumstàncies en que aquesta es desenvolupa.
Característiques d’aquests trastorns són:
El dolor és la seva manifestació inicial.
Acostumen a tenir un temps de desenvolupa- ment i recuperació llargs.
Afecten la qualitat de vida i de treball.
Apareixen especialment en activitats amb una càrrega física important, i cal tenir present que activitats que impliquin inactivitat muscular també poden propiciar l’aparició d’aquests ti- pus de trastorns.
Tenen un origen multicausal.
On es localitzen i per què es produeixen els TME?
El sistema musculosquelètic esta format pels se- güents elements:
L’esforç físic és una part fonamental de l’acti- vitat laboral. Aquest esforç mecànic molt intens o molt repetitiu, particularment quan manquen
ELEMENTS FUNCIÓ LESIONS / ALTERACIONS Ossos Donen estructura corpo-
ral i són part fonamental del moviment
Fractures, fissures...
Osteïtis (inflamació os)
Articula-
cions Connecten els ossos entre si i els permeten la mobilitat
Artritis (inflamació articu- lació)
Artrosi (desgast articular) Luxació
Lligaments Mantenen la unió entre
els ossos Distensió
Ruptura (esquinç) Músculs Originen el moviment
corporal Distensió
Ruptura Fatiga muscular Tendons Transmeten la força
muscular als ossos Tendinitis ( inflamació tendons)
Tenosinovitis ( inflamació del tendó i la seva funda) Nervis Transmeten el senyal del
cervell al múscul Compressió Atrofia Vasos Permeten l’arribada de
l’oxigen i els nutrients als teixits
Compressió (que provoca isquèmia o falta de reg sanguini) Dilatacions (varices...) 2
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Els símptomes són:
El dolor és el símptoma més freqüent i moltes vegades l’únic que es manifestarà. Tanmateix, pot aparèixer certa inflor, fatiga, pèrdua de for- ça, limitació de la mobilitat, formigueigs i fins i tot pèrdua de sensibilitat.
L’aparició d’aquests símptomes acostuma a ser gradual. Inicialment solen ser lleus i transitoris, però evolucionaran cap a l’empitjorament si no es detecten precoçment i s’apliquen les mesu- res correctores adients.
Les causes principals:
Els TME d’origen laboral tenen el seu origen en les condicions en què es desenvolupa el treball.
les condicions de treball adients, pot ser causa de lesions que afecten especialment el sistema musculosquelètic.
Els problemes de salut apareixen concretament quan l’esforç mecànic supera la capacitat de càr- rega dels components del sistema musculosque- lètic descrits en el quadre anterior.
Es poden produir dos tipus de lesions, unes agudes i doloroses i d’altres cròniques i de llar- ga durada. Les primeres estan causades per un esforç intens i breu que pot produir una fallida estructural i funcional (fractura, trencament de lligament...). Les segones són conseqüència d’un esforç mantingut, i produeixen dolor i disfunció progressiva (tendinitis...).
Es localitzen a:
(en ordre de freqüència de major a menor) ZONA AFECTADA LESIONS SÍMPTOMESEsquena
Coll Afectació dels discs interverte- brals (protrusió, hèrnia...)
Dolor per contractura muscular Dolor radicular per compressió nerviosa (ex. ciàtica) Paràlisi o parestèsies Atròfia muscular Espatlles
Colzes Tendinitis
Artritis Dolor
Limitació de la mobilitat
Canell Tendinitis
Tenosinovitis Compressió nervi- osa (síndrome de la canal carpiana)
Dolor Parestèsies Atrofia muscular
3
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Així, l’exposició al següents riscs pot donar lloc a l’aparició de TME:
4
La postura en el treball: romandre molt temps en la mateixa postura (dempeus, assegut, agenollat...) o adoptar postures forçades (braços per sobre de les espatlles, flexions o extensions forçades).
Els moviments repetitius: la manipulació d’objec-
tes freqüent i repetida o la realització d’operaci-
ons repetides durant un temps perllongat.
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL 5
La manipulació manual de càrregues: ja sigui desplaçar verticalment, transportar, empènyer o tirar de les càrregues.
La vibració transmesa a mans i braços.
L’ús de màquines que provoquin vibracions que
afectin al cos sencer.
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
DISSENY DEL LLOC DE TREBALL Reduir al mínim els esforços físics.
Proporcionar ajuts mecànics.
Disminuir el pes dels elements de treball.
Disminuir el pendent i la distància a recórrer amb càrrega.
Tenir present les mides físiques dels treba- lladors exposats.
Possibilitat d’alternar postures asseguda i dempeus.
Proporcionar cadires amb el seient i el res- patller regulables en alçada i inclinació.
Fomentar l’ús de reposapeus, portadocu- ments com a elements adaptadors.
Alternar treballs dinàmics i estàtics.
Aprofitar la gravetat i el moviment d’inèrcia dels elements de treball.
Controlar el ritme i la duració de l’exposició.
Mesures preventives
Les mesures preventives s’han de dirigir priori- tàriament a la millora dels sistemes de treball, tant pel que fa als elements organitzatius com al disseny antropomètric del lloc de treball, i dels equips i màquines, la qual cosa permetrà tenir present, entre d’altres, les diferències de gènere.
Tot això sense oblidar el paper de la vigilància de la salut en coordinació amb la resta de les acci- ons preventives.
Així, l’empresari haurà d’aplicar en cada cas les mesures adients d’entre les següents:
6
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Facilitar l’accessibilitat a totes les àrees de treball.
Afavorir la mobilitat de les extremitats dins de les seves àrees, proporcionant espai su- ficient i ubicació dels elements de treball dins les àrees de confort a l’abast de les extremitats.
Afavorir l’ambivalència de les extremitats així com la simetria dels moviments.
Repartir els esforços entre les extremitats su- periors i les inferiors.
Recobrir les superfícies de recolzament per protegir els teixits tous de pressions localit- zades.
Proporcionar una visió completa i adient del l’àrea de treball.
Ubicació preferiblement frontal dels elements a visualitzar (desviació lateral màxima de 15º i entre 15º i 30º per sota de la línea visual horitzontal).
Adequar la distància visual ull-objecte, així com la intensitat lumínica tenint en compte les limitacions visuals del treballador, la fre- qüència d’observació, el nivell de precisió i les exigències visuals de la tasca.
Possibilitar la regulació en alçada i inclinació de les pantalles de visualització de dades (PVD).
7
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
DISSENY DELS EQUIPS DE TREBALL Millorar les característiques físiques dels equips de treball.
Limitar el pes i el volum dels equips o proporci- onar elements de subjecció mecànics.
Garantir l’estabilitat dels equips (cal que el centre de gravetat estigui tan a prop com es pugui de la zona de subjecció).
Limitar la desviació del canell, prioritzant equips on sigui el mànec o l’eina els que adop- tin l’angle de desviació.
Posició adaptada del pla de treball (horitzontal, vertical o inclinat).
Especial atenció a les zones de subjecció.
Garantir que les vores de la subjecció siguin ar- rodonides, per tal d’evitar forces de compressió sobre la pell i altres teixits.
Evitar les formes predefinides en les zones de subjecció.
Garantir l’espai suficient per ubicar-hi els 5 dits i poder repartir l’esforç entre ells.
Evitar el plàstic, preferiblement utilitzar la goma semirígida o material similar antilliscant que augmenti la rigidesa de la subjecció i la distribució de pressions en el palmell de la mà.
8
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Especial atenció a les característiques funcio- nals dels equips de treball.
Evitar equips que propaguin vibracions a les extremitats, allunyant la subjecció del motor al màxim, o recobrint aquesta zona amb material amb propietats aïllants de les vibracions.
ORGANITZACIÓ DEL TREBALL
Com a complement de les mesures tècniques, establir una relació entre els temps de treball i els temps de recuperació per a prevenir la fatiga.
En general es recomana: no superar 2 hores de treball amb exigències de càrrega modera- da sense incloure un període de descans de 15 minuts com a mínim (pel cap baix). No superar 45 minuts de treball amb exigències de càrrega elevada sense incloure un període de descans de 10 minuts com a mínim.
En treballs repetitius cal evitar que comportin més de 4 moviments cada minut, un cicle de treball inferior a 30 segons o realitzar movi- ments similars amb els mateixos grups muscu- lars més del 50% del temps de treball.
Com a criteri preventiu es recomana una relació entre temps de treball i temps de recuperació com a mínim de 5:1 (cada 50 minuts de treball repetitiu li han de seguir 10 minuts de temps de recuperació).
En treballs estàtics s’hauria d’evitar mantenir esforços musculars de durada superior a 1 mi- nut seguit.
9
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
VIGILÀNCIA DE LA SALUT
El paper de la vigilància de la salut d’acord amb els protocols específics adients, és primordial ja que els TME, per la seva evolució clínica peculiar, en especial els que tenen el seu origen en la repe- tició de moviments o esforç per càrregues, poden tenir una simptomatologia inicial imprecisa que pot passar desapercebuda.
Molts TME no solen manifestar-se de forma im- mediata i caldrà tenir present els dolors i les mo- lèsties musculosquelètiques com a signes d’aler- ta que permetran una detecció precoç i evitar la seva evolució.
CONEIXEMENT DE LES BONES PRÀCTIQUES RE- LACIONADES AMB LES ACTIVITATS REPETITIVES O AMB ESFORÇ
Amb independència de la resta de les mesures preventives, és molt important que els treballa- dors coneguin les tècniques que redueixen o evi- ten els riscos.
Aquestes bones pràctiques s’han d’aprendre, ja que el seu coneixement no és innat. Difondre-les, posar-les en pràctica i utilitzar-les quotidiana- ment permetrà reduir les conseqüències negati- ves en el sistema musculosqueletic.
10
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
PARTICIPACIÓ DELS TREBALLADORS I ELS SEUS REPRESENTANTS
La participació dels treballadors i els seus representants és molt important, ja que les accions preventives han d’adaptar-se a cada situació, sistema de producció, activi- tat o lloc de treball. La discussió, l’assaig i l’acord al si de l’empresa, són eines fona- mentals per a l’aplicació del conjunt de les mesures adients.
Lesions que es deriven si les mesu- res preventives no s’incorporen
Entre les lesions o patologies més freqüents po- dem destacar:
Tendinitis o tenosinovitis: inflamació d’un tendó o de la funda que el recobreix. Afecten principalment als braços, especialment a ni- vell de l’espatlla, el colze, el canell i les mans.
Les característiques generals són: dolor, infla- mació i limitació de la mobilitat. El factor de risc més freqüentment associat a aquest tipus de lesions són els moviments repetitius.
Neuropaties per atrapament: compressió d’un nervi en algun punt del seu recorregut. Dos exemples força coneguts són la síndrome de la canal carpiana, per compressió del nervi me- dià a nivell del canell i la ciatàlgia (o ciàtica) conseqüència de la compressió del nervi ciàtic a nivell de la columna vertebral. Símptomes ca- racterístics són formigueig, entumiment i dolor.
Raquiàlgies: quadres de dolor per afectació de les estructures vertebrals. És el cas de les cervicàlgies (dolor a la columna cervical) i les lumbàlgies (dolor a la columna lumbar), uns dels TME més freqüents i que estan presents en el 17 % de les baixes per accident laboral.
11
TRASTORNS MUSCULOSQUELÈTICS (TME) D’ORIGEN LABORAL
Glossari
Hèrnia discal: és una lesió que es produeix quan una part del disc (nucli) que hi ha entre dues vèrtebres, es desplaça a través d’un part debilitada del disc. Llavors pot comprimir una arrel d’un nervi provocant molèsties a l’esque- na o cama (en el cas de les hèrnies discals lumbars) o en el coll i braç (quan es tracta d’una hèrnia cervical).
Parestèsia: sensació anormal de calor, formi- gueig, cremor, etc., sense un estímul que ho provoqui.
Nutrients: substàncies en què l’organisme transforma els aliments que per fer-los assi- milables per cos
Disc intervertebral: coixí de fibra i cartílag que hi ha entre dues vèrtebres.
Entumiment: sensació subjectiva de pesadesa, insensibliitat o adormiment, d’una part del cos.
Treball repetitiu: activitat amb cicles inferiors a 30 segons o aquell en els que es repeteixen els moviments elementals durant més d’un 50% de la durada del cicle.
Treball (muscular) estàtic: aquell tipus d’es- forç que implica una contracció muscular con- tinuada i mantinguda durant un cert temps.
Normativa
Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (BOE de 10 de novembre de 1995).
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de preven- ció (BOE de 31 de gener de 1997).
Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de se- guretat i salut en els llocs de treball (BOE de 23 d’abril de 1997).
Reial decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut rela- tives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors (BOE de 23 d’abril de 1997).
Reial decret 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització (BOE de 23 d’abril de 1997).
Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball (BOE de 7 d’agost de 1997).
12
Trastornos musculo
esqueléticos
de origen laboral
TRASTORNOS MÚSCULO ESQUELÉTICOS (TME) DE ORIGEN LABORAL
Introducción
Los trastornos músculo esqueléticos (TME) son una de las lesiones relacionadas con el trabajo más comunes. Afectan a trabajadores de todos los sectores y representan un problema importante en materia de salud y de costes asociados. Otro aspecto que caracteriza a este tipo de trastornos es su tendencia a la cronicidad.
Prueba de la magnitud de estos trastornos es que:
En Cataluña, el año 2005, prácticamente 1 de cada 3 accidentes en jornada de trabajo con baja ha sido producido por sobreesfuerzos y 9 de cada 10 enfermedades profesionales declaradas son de tipo músculo esquelético.
Según datos preliminares de la Encuesta de condiciones de trabajo de Cataluña 2005, el 97,9% de los trabajadores refieren estar expuestos a una o más situaciones de riesgo relacionadas con los TME.
Según datos extraídos de las comunicaciones de altas de accidentes de trabajo durante el 2005, el 25 % del total de los días de baja corresponden a accidentes por sobreesfuerzo físico sobre el sistema músculo esquelético.
¿Qué son los trastornos músculo esqueléticos (TME) asociados a la carga física del trabajo?
Por TME entendemos los problemas de salud que afectan al apa- rato locomotor, o sea, músculos, tendones, esqueleto óseo, car- tílagos, ligamentos y nervios. Los síntomas asociados pueden ir desde molestias leves y puntuales, hasta lesiones irreversibles y discapacitantes. Aquí nos referiremos particularmente a aquellos TME inducidos, causados o agravados por la actividad laboral o por las circunstancias en que ésta se desarrolla. Características de estos trastornos son:
El dolor es su manifestación inicial.
Acostumbran a tener un tiempo de desarrollo y recuperación largos.
Afectan a la calidad de vida y de trabajo.
Aparecen especialmente en actividades con una carga física importante, teniendo presente que actividades que impliquen inactividad muscular también pueden propiciar la aparición de este tipo de trastornos.
Tienen un origen multicausal.
¿Dónde se localizan y por qué se producen los TME?
El sistema músculo esquelético esta formado por los siguientes elementos:
ELEMENTOS FUNCIÓN LESIONES / ALTERACIONES Huesos Dan estructura corporal
y son parte fundamental del movimiento
Fracturas, fisuras...
Osteítis (inflamación del hueso)
Articula-
ciones Conectan los huesos entre sí y les permiten la movilidad
Artritis (inflamación de la articulación)
Artrosis (desgaste articular) Luxación
Ligamentos Mantienen la unión
entre los huesos Distensión Ruptura (esguince) Músculos Originan el movimiento
corporal Distensión
Ruptura Fatiga muscular Tendones Transmiten la fuerza
muscular a los huesos Tendinitis (inflamación tendones)
Tenosinovitis (inflamación del tendón y su funda) Nervios Transmiten la señal del
cerebro al músculo Compresión Atrofia Vasos Permiten la llegada del
oxígeno y los nutrientes a los tejidos
Compresión (que provoca isquemia o falta de riego sanguíneo)
Dilataciones (varices...) 14
TRASTORNOS MÚSCULO ESQUELÉTICOS (TME) DE ORIGEN LABORAL
El esfuerzo físico es una parte fundamental de la actividad la- boral. Este esfuerzo mecánico muy intenso o muy repetitivo, par- ticularmente cuando faltan las condiciones de trabajo adecua- das, puede ser causa de lesiones que afectan especialmente al sistema músculo esquelético. Los problemas de salud aparecen concretamente cuando el esfuerzo mecánico supera la capacidad de carga de los componentes del sistema músculo esquelético descritos en el cuadro anterior.Se pueden producir dos tipos de lesiones, unas agudas y dolorosas y otras crónicas y de larga duración. Las primeras están causadas por un esfuerzo intenso y breve que puede producir una quiebra estructural y funcional (fractura, rotura de ligamento...). Las segundas son consecuen- cia de un esfuerzo mantenido, produciendo dolor y disfunción progresiva (tendinitis...).
Se localizan en: (en orden de frecuencia de mayor a menor)
Los síntomas son:
El dolor es el síntoma más frecuente y muchas veces el único que se manifiesta. No obstante, puede aparecer cierta hin- chazón, fatiga, pérdida de fuerza, limitación de la movilidad, hormigueos e incluso pérdida de sensibilidad.
La aparición de estos síntomas acostumbra a ser gradual.
Inicialmente suelen ser leves y transitorios, pero evoluciona hacia el empeoramiento si no se detectan precozmente y se aplican las medidas correctoras adecuadas.
ZONAAFECTADA LESIONES SÍNTOMAS Espalda
Cuello Afectación de los discos interverte- brales (protusión, hernia...)
Dolor por contractura muscular Dolor radicular por compresión nerviosa (ex. ciática) Parálisis o parestesias*
Atrofia muscular Hombros
Codos Tendinitis
Artritis Dolor
Limitación de la movilidad Muñeca Tendinitis
Tenosinovitis Compresión nervio- sa (síndrome del túnel carpiano)
Dolor Parestesias Atrofia muscular
Las causas principales:
Los TME de causa laboral tienen su origen en las condiciones en que se desarrolla el trabajo.
Así, la exposición a los siguientes riesgos puede dar lugar a la aparición de TME:
La postura en el trabajo:
permanecer mucho tiempo en la misma postura (de pie, sen- tado, arrodillado...) o adoptar posturas forzadas (brazos por encima de los hombros, flexio- nes o extensiones forzadas).
Los movimientos repetitivos:
la manipulación de objetos de forma frecuente y repetida o la realización de operaciones repetidas durante un tiempo prolongado...
La manipulación manual de cargas: ya sea desplazar verti- calmente, transportar, empujar o tirar de las cargas.
La vibración transmitida a manos y brazos.
El uso de máquinas que provo- quen vibraciones que afecten al cuerpo entero.
15
TRASTORNOS MÚSCULO ESQUELÉTICOS (TME) DE ORIGEN LABORAL
Medidas preventivas
Las medidas preventivas se tienen que dirigir prioritariamente a la mejora de los sistemas de trabajo tanto en cuanto a los ele- mentos organizativos, como al diseño antropométrico del puesto de trabajo, y de los equipos y máquinas, lo que permitirá tener presente entre otros, las diferencias de género. Todo eso sin ol- vidar el papel de la vigilancia de la salud en coordinación con el resto de las acciones preventivas.
Así, el empresario tendrá que aplicar en cada caso las medidas adecuadas entre las siguientes:
DISEÑO DEL PUESTO DE TRABAJO Reducir al mínimo los esfuerzos físicos.
Proporcionar ayudas mecánicas.
Disminuir el peso de los elementos de trabajo.
Disminuir la pendiente y la distancia a recorrer con carga.
Tener presente las medidas físicas de los trabajadores ex- puestos.
Posibilidad de alternar las posturas sentada y de pie.
Proporcionar sillas con el asiento y el respaldo regulables en altura e inclinación.
Fomentar el uso de reposa pies, porta documentos como ele- mentos adaptadores.
Alternar trabajos dinámicos y estáticos.
Aprovechar la gravedad y el movimiento de inercia de los ele- mentos de trabajo.
Controlar el ritmo y la duración de la exposición Facilitar la accesibilidad a todas las áreas de trabajo.
Favorecer la movilidad de las extremidades dentro de sus áreas, proporcionando espacio suficiente y ubicación de los elementos de trabajo dentro de las áreas de confort al alcan- ce de las extremidades.
Favorecer la ambivalencia de las extremidades así como la simetría de los movimientos.
Repartir los esfuerzos entre las extremidades superiores y las inferiores.
Recubrir las superficies de apoyo para proteger los tejidos blandos de presiones localizadas.
Proporcionar una visión completa y adecuada del área de trabajo.
Ubicación preferiblemente frontal de los elementos a visua- lizar, (desviación lateral máxima de 15º y entre 15º y 30º por debajo de la línea visual horizontal).
Adecuar la distancia visual ojo–objeto así como la intensi- dad lumínica teniendo en cuenta las limitaciones visuales del trabajador, la frecuencia de observación, el nivel de pre- cisión y exigencias visuales de la tarea.
Posibilitar la regulación en altura e inclinación de les panta- llas de visualización de datos (PVD).
DISEÑO DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO
Mejorar las características físicas de los equipos de trabajo.
Limitar el peso y el volumen de los equipos o proporcionar elementos de sujeción mecánicos.
Garantizar la estabilidad de los equipos, es preciso que el centro de gravedad esté lo más próximo a la zona de suje- ción.
Limitar la desviación de la muñeca, priorizando equipos don- de sea el mango o la herramienta el que adopte el ángulo de desviación.
Posición adaptada del plan de trabajo (horizontal, vertical o inclinado)
Especial atención a las zonas de sujeción.
Garantizar que los rebordes de la sujeción sean redondeados, para evitar fuerzas de compresión sobre la piel y otros teji- Evitar las formas predefinidas en las zonas de sujeción.dos.
Garantizar el espacio suficiente para ubicar los 5 dedos y poder repartir el esfuerzo entre ellos.
Evitar el plástico, preferiblemente utilizar la goma semi-rígi- da o material similar antideslizante que aumente la rigidez de la sujeción y la distribución de las presiones en la palma de la mano.
Especial atención a las características funcionales de los equipos de trabajo.
Evitar equipos que propaguen vibraciones a las extremida- 16
TRASTORNOS MÚSCULO ESQUELÉTICOS (TME) DE ORIGEN LABORAL
des, alejando la sujeción del motor lo más posible, o recubrir esta zona con material con propiedades aislantes de las vi- braciones.
ORGANIZACIÓN DEL TRABAJO
Como complemento de las medidas técnicas, establecer una relación entre los tiempos de trabajo y los tiempos de recuperación para prevenir la fatiga.
En general se recomienda: no superar 2 horas de trabajo con exigencias de carga moderada sin incluir un periodo de des- canso de 15 minutos como mínimo. No superar 45 minutos de trabajo con exigencias de carga elevada sin incluir un periodo de descanso de 10 minutos como mínimo.
En trabajos repetitivos es preciso evitar que comporten más de 4 movimientos cada minuto, un ciclo de trabajo inferior a 30 segundos o realizar movimientos similares con los mis- mos grupos musculares más del 50% del tiempo de trabajo.
Como criterio preventivo se recomienda una relación entre tiempo de trabajo y tiempo de recuperación como mínimo de 5:1 (cada 50 minutos de trabajo repetitivo le tienen que se- guir 10 minutos de tiempo de recuperación).
En trabajos estáticos se tendría que evitar mantener esfuer- zos musculares de duración superior a 1 minuto seguido.
VIGILANCIA DE LA SALUD
El papel de la vigilancia de la salud de acuerdo a los protocolos específicos adecuados, es primordial ya que los TME, por su evo- lución clínica peculiar, en especial los que tienen su origen en la repetición de movimientos o esfuerzo por cargas, pueden tener una sintomatología inicial imprecisa que puede pasar desaperci- bida. Muchos TME no suelen manifestarse de inmediato y habrá que tener presente los dolores y las molestias músculo esquelé- ticas como signos de alerta que permitirán una detección precoz y evitar su evolución.
CONOCIMIENTO DE LAS BUENAS PRÁCTICAS RELACIONADAS CON LAS ACTIVIDADES REPETITIVAS O CON ESFUERZO
Con independencia del resto de las medidas preventivas, es muy
importante que los trabajadores conozcan las técnicas que re- ducen o evitan los riesgos.Estas buenas prácticas se tienen que aprender, ya que su conocimiento no es innato. Difundirlas, po- nerlas en práctica y utilizarlas cotidianamente permitirá reducir las consecuencias negativas en el sistema músculo esquelético.
PARTICIPACIÓN DE LOS TRABAJADORES Y SUS REPRESENTANTES
La participación de los trabajadores y sus representantes es muy importante, ya que las acciones preventivas tienen que adaptar- se a cada situación, sistema de producción, actividad o puesto de trabajo. La discusión, el ensayo y el acuerdo por parte de la empresa, son herramientas fundamentales para la aplicación del conjunto de las medidas adecuadas.
Lesiones que se derivan si las medidas preventi- vas no se incorporan.
Entre las lesiones o patologías más frecuentes podemos desta- car:
Tendinitis o tenosinovitis: inflamación de un tendón o de la funda que lo recubre. Afectan principalmente a los brazos, especialmente a nivel del hombro, codo, muñeca y manos.
Características generales son, dolor, inflamación y limitación de la movilidad. El factor de riesgo más frecuentemente aso- ciado a este tipo de lesiones son los movimientos repetiti- vos.
Neuropatías por atrapamiento: compresión de un nervio en algún punto de su recorrido. Dos ejemplos bastante conoci-
17
TRASTORNOS MÚSCULO ESQUELÉTICOS (TME) DE ORIGEN LABORAL
dos son el síndrome del túnel carpiano, por compresión del nervio mediano a nivel de la muñeca y la ciatálgia (o ciática) consecuencia de la compresión del nervio ciático a nivel de la columna vertebral. Síntomas característicos son hormigueo, entumecimiento y dolor.
Raquialgias: cuadros de dolor por afectación de las estruc- turas vertebrales. Es el caso de les cervicalgias (dolor en la columna cervical) y las lumbalgias (dolor en la columna lumbar), representan unos de los TME más frecuentes y que están presentes en el 17 % de las bajas por accidente la- boral.
Glosario
Hernia discal: es una lesión que se produce cuando una par- te del disco (núcleo) que hay entre dos vértebras, se desplaza a través de una parte debilitada del disco. Entonces puede comprimir una raíz de un nervio provocando molestias en la espalda o pierna (en el caso de las hernias discales lum- bares) o en el cuello y brazo (cuando se trata de una hernia cervical).
Parestesias: sensación anormal de calor, hormigueo, que- mazón, etc., sin un estímulo que lo provoque.
Nutrientes: sustancias en que el organismo transforma los alimentos para hacerlos asimilables por el cuerpo.
Disco intervertebral: cojín de fibra y cartílago que hay entre dos vértebras.
Entumecimiento: sensación subjetiva de pesadez, insensibi- lidad o adormecimiento, de una parte del cuerpo.
Trabajo repetitivo: actividades con ciclos inferiores a 30 segundos o aquellos en los que se repitan los mismos movi- mientos elementales durante más de un 50% de la duración del ciclo.
Trabajo muscular estático: aquel tipo de esfuerzo que im- plica una contracción muscular continuada y mantenida durante un cierto tiempo.
Normativa
Ley 31/1995 de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales (BOE de 10 de noviembre de 1995).
Real decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los servicios de prevención (BOE de 31 de enero de 1997).
Real decreto 486/1997, de 14 de abril, por el que se estable- cen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en los puestos de trabajo (BOE de 23 de abril de 1997).
Real decreto 487/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que comporte riesgos, en particular dorsos lumbares, para los trabajadores.
Real decreto 488/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equi- pos que incluyen pantallas de visualización (BOE de 23 de abril de 1997).
Real decreto 1215/1997, de 18 de julio, por el que se esta- blecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo (BOE de 7 de agosto de 1997).
18
Troubles
musculo-squelettiques d’origine
professionnelle
TROUBLES MUSCULO-SQUELETTIQUES D’ORIGINE PROFESSIONNELLE
Introduction
Les troubles musculo-squelettiques (TMS) sont une des lésions liées au travail les plus fréquentes. Ils touchent des travailleurs de tous les secteurs et représentent un problème important en matière de santé et de coûts associés. Un autre aspect caractérisant ce type de troubles est sa tendance à la chronicité.Une preuve de l’importance de ces troubles est que :
En Catalogne, en 2005, près de 1 accident sur 3 lors d’une journée de travail avec un congé maladie était dû à un effort démesuré et 9 maladies professionnelles sur 10 déclarées sont de type musculo-squelettique.
D’après des donnés préliminaires du Sondage sur les conditions de travail en Catalogne 2005, 97,9% des travailleurs indiquent qu’ils sont exposés à une ou plusieurs situations à risque liées aux TMS.
D’après des données extraites des communications d’exeat d’accidents de travail en 2005, 25% du total des jours de congé maladie correspondent à des accidents dus à un effort démesuré physique sur le système musculo-squelettique.
Que sont les troubles musculo-squelettiques (TMS) associés à la charge physique du travail ?
Nous entendons par TMS des problèmes de santé qui affectent l’ap- pareil locomoteur, soit les muscles, les tendons, le squelette osseux, les cartilages, les ligaments et les nerfs. Les symptômes associés vont de simples gênes ponctuelles à des lésions irréversibles et handicapantes. Ici, nous ferons particulièrement référence aux TMS induits, provoqués ou aggravés par l’activité professionnelle ou par les circonstances dans lesquelles cette activité se déroule. Les ca- ractéristiques de ces troubles sont les suivantes :
La première manifestation est la douleur.
Leur période de développement et de récupération est habi- tuellement longue.
Ils affectent la qualité de vie et du travail.
Ils apparaissent, en particulier, lors d’activités associées à une charge physique importante. Toutefois, il faut indiquer que des activités impliquant une inactivité musculaire peuvent égale- ment générer l’apparition de ce type de troubles.
Différentes causes sont à l’origine de ces troubles.
Où se localisent les TMS et pourquoi se produisent-ils ?
Le système musculo-squelettique comprend les éléments sui- vants :
ÉLÉMENTS FONCTION LÉSIONS / ALTÉRATIONS Os Ils constituent la struc-
ture corporelle et sont une partie fondamentale du mouvement
Fractures, fissures...Ostéite (inflammation de l’os)
Articula-
tions Elles relient les os entre eux et en permet la mobilité
Arthrite (inflammation de l’articulation) Arthrose (usure articulaire) Luxation
Ligaments Ils maintiennent l’union entre les os Distension
Rupture (foulure) Muscles Ils permettent le mouve-
ment du corps Distension Rupture Fatigue musculaire Tendons Ils transmettent la force
musculaire aux os Tendinite (inflammation des tendons)
Ténosynovite (inflammation du tendon et de sa gaine) Nerfs Ils transmettent le
signal du cerveau au muscle
Compression Atrophie
Vaisseaux Ils permettent l’arrivée de l’oxygène et des nutriments aux tissus
Compression (qui provoque une ischémie ou un manque d’irrigation sanguine) Dilatations (varices...) 20
TROUBLES MUSCULO-SQUELETTIQUES D’ORIGINE PROFESSIONNELLE
L’effort physique est une partie fondamentale de l’activité profes- sionnelle. Cet effort mécanique très intense ou très répétitif, en particulier en cas d’absence de conditions de travail appropriées, peut provoquer des lésions qui affectent spécialement le système musculo-squelettique.Les problèmes de santé apparaissent concrètement lorsque l’effort mécanique dépasse la capacité de charge des composants du système musculo-squelettique décrits dans le tableau précédent.
Deux types de lésions peuvent se produire à savoir des lésions aigues et douloureuses et d’autres chroniques et de longue durée.
Les premières sont provoquées par un effort intense et court qui peut produire une cassure structurelle et fonctionnelle (fracture, rupture du ligament...). Les secondes proviennent d’un effort sou- tenu, produisant une douleur et un dysfonctionnement progressif (tendinite...).
Ils se localisent dans : (par ordre décroissant de fréquence)
Les symptômes sont :
La douleur est le symptôme le plus fréquent et très souvent le seul à se manifester. Toutefois, il peut se produire un gon- flement, fatigue, perte de force, limitation de la mobilité, fourmillements et même perte de sensibilité.
L’apparition de ces symptômes est le plus souvent progressive.
Au début, ils sont légers et transitoires, mais ils évoluent vers une aggravation s’ils ne sont pas dépistés précocement et si les mesures de correction appropriées ne sont pas appliquées.
ZONE
AFFECTÉE LÉSIONS SYMPTÔMES
DosCou Affectation des disques intervertébraux (protubé- rance, hernie...)
Douleur due à une contracture musculaire
Douleur radiculaire due à une compression nerveuse (ex. sciatique) Épaules
Tendinite Tendinite
Arthrite Douleur
Limitation de la mobilité Poignet Tendinite Ténosynovite
Compression nerveuse (syndrome du tunnel carpien)
Douleur Paresthésies Atrophie musculaire
Les principales causes :
Les TMS d’origine professionnelle résident dans les condi- tions dans lesquelles le travail est réalisé.
Ainsi, l’exposition aux risques suivants peut donner lieu à l’ap- parition de TMS :
La position au travail : rester longtemps dans une même position (debout, assis, agenouillé...) ou adopter des positions forcées (bras au- dessus des épaules, flexions ou extensions forcées).
Les mouvements répétitifs : la manipulation fréquente et ré- pétée d’objets ou la réalisation d’opérations répétées pendant un temps prolongé...
La manipulation manuelle de charges : déplacer verticale- ment, transporter, pousser ou tirer des charges.
La vibration transmise aux mains et aux bras.
L’utilisation de machines provoquant des vibrations qui affectent l’ensemble du corps.
21
TROUBLES MUSCULO-SQUELETTIQUES D’ORIGINE PROFESSIONNELLE
Mesures préventives
L’objectif prioritaire des mesures préventives est d’améliorer les systèmes de travail aussi bien liés aux éléments organisation- nels qu’à la conception anthropométrique du poste de travail, et des équipements et machines. Cela permettra d’avoir à l’esprit, entre autres, les différences de genre. Sans oublier le rôle de la surveillance de la santé en coordination avec les autres actions préventives.Ainsi, le chef d’entreprise devra appliquer, dans cha- que cas, les mesures appropriées parmi les suivantes : CONCEPTION DU POSTE DE TRAVAIL
Réduire au maximum les efforts physiques.
Fournir des aides mécaniques.
Diminuer le poids des éléments de travail.
Diminuer l’inclinaison et la distance à parcourir entre la charge.
Ne pas oublier les mesures physiques des travailleurs expo- Alterner, dans la mesure du possible, les positions assise et sés.
debout.
Fournir des chaises dont le siège et le dossier sont réglables en hauteur et inclinaison.
Encourager l’utilisation de repose-pieds, porte-documents comme éléments adaptateurs.
Alterner les travaux dynamiques et statiques.
Profiter de la gravité et du mouvement d’inertie des éléments de travail.
Contrôler le rythme et la durée de l’exposition.
Faciliter l’accessibilité à toutes les zones de travail.
Favoriser la mobilité des extrémités dans les zones en offrant un espace suffisant et un emplacement des éléments de tra- vail dans les zones de confort à portée des extrémités.
Favoriser l’ambivalence des extrémités ainsi que la symétrie des mouvements.
Distribuer les efforts entre les extrémités supérieures et infé- rieures.
Recouvrir les surfaces d’appui pour protéger les tissus mous de pressions localisées.
Fournir une vision complète et appropriée de la zone de travail.
Emplacement de préférence frontal des éléments à regarder (déviation latérale maximum de 15º et entre 15º et 30º en dessous de la ligne visuelle horizontale).
Adapter la distance visuelle œil-objet ainsi que l’intensité lumineuse en tenant compte des limitations visuelles du tra- vailleur, la fréquence d’observation, le niveau de précision et les exigences visuelles du travail.
Permettre le réglage en hauteur et inclinaison des écrans d’affichage de données (PVD).
CONCEPTION DES ÉQUIPEMENTS DE TRAVAIL
Améliorer les caractéristiques physiques des équipements de travail.
Limiter le poids et le volume des équipements ou fournir les éléments de fixation mécaniques.
Garantir la stabilité des équipements ; le centre de gravité doit obligatoirement être le plus près possible de la zone de fixation.
Limiter la déviation du poignet, en veillant à ce que le man- che ou l’outil de l’équipement adopte l’angle de déviation.
Position adaptée du plan de travail (horizontal, vertical ou incliné).
Attention particulière aux zones de fixation.
S’assurer que les rebords de la fixation soient arrondis pour éviter des forces de compression sur la peau et d’autres tis- Éviter les formes prédéfinies dans les zones de fixation.sus.
Garantir l’espace suffisant pour placer les 5 doigts et pouvoir répartir l’effort entre eux.
Éviter le plastique, utiliser de préférence le caoutchouc semi- rigide ou un matériau similaire antidérapant qui augmente la rigidité de la fixation et la distribution des pressions sur la paume de la main.
Attention spéciale aux caractéristiques fonctionnelles des équipements de travail.
Éviter la propagation des vibrations aux extrémités, en éloi- 22
TROUBLES MUSCULO-SQUELETTIQUES D’ORIGINE PROFESSIONNELLE
gnant au maximum la fixation du moteur, ou en recouvrant cette zone d’un matériau ayant des propriétés isolantes des vibrations.
ORGANISATION DU TRAVAIL
Comme complément des mesures techniques, établir une relation entre les temps de travail et les temps de récupéra- tion pour éviter la fatigue.
En général, il est recommandé : de ne pas dépasser 2 heures de travail avec des exigences de charge modérée sans in- clure une période de repos de 15 minutes minimum. Ne pas dépasser 45 minutes de travail avec des exigences de charge élevée sans inclure une période de repos de 10 minutes mini- mum.
Lors de travaux répétitifs, il est nécessaire d’éviter de réaliser plus de 4 mouvements par minute, un cycle de travail infé- rieur à 30 secondes ou réaliser des mouvements similaires en utilisant les mêmes groupes musculaires plus de 50% du temps de travail.
Comme critère préventif, un rapport entre le temps de travail et le temps de récupération recommandé minimum de 5:1 est recommandé (50 minutes de travail répétitif doivent être suivies de 10 minutes de temps de récupération).
Lors de travaux statiques, il est recommandé d’éviter de faire des efforts musculaires d’une durée supérieure à 1 minute suivie.
SURVEILLANCE DE LA SANTÉ
Le rôle de la surveillance de la santé conformément aux proto- coles spécifiques appropriés est primordial vu que les TMS, en raison de leur évolution clinique particulière, spécialement ceux dont l’origine se trouve dans la répétition de mouvements ou d’efforts par charges, peuvent avoir une symptomatologie initiale imprécise pouvant, dès lors, passer inaperçue.
De nombreux TMS ne se manifestent pas immédiatement et il faudra être attentif aux douleurs et aux gênes musculo-sque- lettiques qui représentent des signes d’alerte permettant de les dépister de manière précoce et d’éviter leur évolution.
CONNAISSANCE DES BONNES PRATIQUES LIÉES AUX ACTIVITÉS RÉPÉTITIVES OU ACCOMPAGNÉES D’UN EFFORT
Indépendamment des autres mesures préventives, il est très im- portant que les travailleurs aient connaissance des techniques qui réduisent ou évitent les risques.
Ces bonnes pratiques doivent être enseignées, étant donné que leur connaissance n’est pas innée. Les diffuser, les mettre en pratique et les utiliser quotidiennement permettra de réduire les conséquences négatives dans le système musculo-squelettique.
PARTICIPATION DES TRAVAILLEURS ET DE LEURS REPRÉSEN- TANTS
La participation des travailleurs et de leurs représentants est très importante, vu que les actions préventives doivent s’adapter à chaque situation, système de production, activité ou poste de travail. La discussion, l’essai et l’accord de la part de l’entreprise sont des outils fondamentaux dans l’application de l’ensemble des mesures appropriées.
Lésions qui en découlent si les mesures préventi- ves ne sont pas appliquées.
Parmi les lésions ou pathologies les plus fréquentes, il faut men- tionner :
Tendinite ou ténosynovite : inflammation d’un tendon ou de la gaine qui le recouvre. Elles affectent principalement 23
Oui Non
TROUBLES MUSCULO-SQUELETTIQUES D’ORIGINE PROFESSIONNELLE
les bras, en particulier au niveau de l’épaule, du coude, du poignet et des mains. Les caractéristiques générales sont douleur, inflammation et limitation de la mobilité. Les mou- vements répétitifs sont le facteur de risque le plus fréquem- ment associé à ce type de lésions.
Neuropathies par pincement : compression d’un nerf sur un point de son parcours. Deux exemples assez bien connus sont le syndrome du tunnel carpien (par compression du nerf moyen au niveau du poignet) et la cystalgie (encore appelée sciatique), conséquence de la compression du nerf sciatique au niveau de la colonne vertébrale. Les symptômes caracté- ristiques sont fourmillement, tuméfaction et douleur.
Rachialgies : tableaux de couleur par affectation des struc- tures vertébrales. C’est le cas des cervicalgies (douleur dans la colonne cervicale) et des lombalgies (douleur dans la co- lonne lombaire), qui font partie des TMS les plus fréquentes et qui sont présentes dans 17 % des congés maladie liés aux accidents du travail.
Glossaire
Hernie discale : il s’agit d’une lésion qui se produit lors- qu’une partie du disque (noyau) qui se trouve entre deux vertèbres se déplace à travers une partie affaiblie du disque.
Il peut alors comprimer la racine d’un nerf, provoquant alors des gênes dans le dos ou une jambe (dans le cas des hernies discales lombaires) ou dans le cou et le bras dans le cas d’une hernie cervicale).
Paresthésies : sensation anormale de chaleur, fourmille- ment, brûlure, etc., sans un stimulus à l’origine.
Nutriments : substances à travers lesquelles l’organisme transforme les aliments pour les rendre assimilables par le corps.
Disque intervertébral : coussin en fibre et cartilage se trou- vant entre deux vertèbres.
Tuméfaction : sensation subjective de lourdeur, insensibilité ou engourdissement d’une partie du corps.
Travail répétitif : activités ayant des cycles inférieurs à 30
secondes ou celles pour lesquelles les mêmes mouvements élémentaires sont répétés plus de 50% de la durée du cycle.
Travail musculaire statique : le type d’effort impliquant une contraction musculaire continue et soutenue un certain temps.
Règlementation
Loi 31/1995 du 8 novembre sur la prévention des risques professionnels (JOE du 10 novembre de 1995).
Royal décret 39/1997 du 17 février qui approuve le Règle- ment des services de prévention (JOE du 31 janvier 1997).
Royal décret 486/1997 du 14 avril qui établit les disposi- tions minimums de sécurité et de santé sur les postes de travail (JOE du 23 avril 1997).
Royal décret 487/1997 du 14 avril relatif aux dispositions minimales de sécurité et de santé liées à la manipulation manuelle de charges comportant des risques, en particulier dorsolombaires, pour les travailleurs.
Royal décret 488/1997 du 14 avril sur les dispositions mini- mums de sécurité et santé relatives au travail incluant des équipements dont les écrans d’affichage (JOE du 23 avril 1997).
Royal décret 1215/1997 du 18 juillet, qui établit les dispo- sitions minimums de sécurité et santé dans le cadre d’utili- sation par les travailleurs d’équipements de travail (JOE du 7 août 1997).
24
Muscular
skeletal disorders
of occupational
origin
MUSCULAR SKELETAL DISORDERS OF OCCUPATIONAL ORIGIN
Introduction
Muscular skeletal disorders (MSDs) are some of the most common work-related injuries. They affect workers from all sectors and are a significant health problem with its associated costs. Another aspect that characterises this kind of disorder is the tendency they have to become chronic.
Evidence of the magnitude of these disorders is the fact that:
In Catalonia, in 2005, almost 1 out of every 3 accidents during the working day with time off were the result of over effort and 9 out of 10 professional illnesses declared were of a muscular skeletal kind.
According to preliminary data from the Questionnaire on Work Conditions in Catalonia 2005, 97.9% of workers state they are exposed to one or more risk situations related to MSDs.
According to data taken from communications concerning accident reports during 2005, 25% of all the days taken off for sickness corresponded to accidents as a result of physical effort on the muscular skeletal system.
Which are the muscular skeletal disorders (MSDs) associated to physical effort at work?
MSDs are the health problems that affect the locomotor sys- tem, in other words muscles, tendons, the skeleton, cartilages, ligaments and nerves. The associated symptoms may range from slight, occasional annoyance to irreversible, disabling injuries.
Here, we particularly refer to MSDs that are induced, caused or aggravated by work or by the circumstances under which the work is carried out.
Characteristics of these disorders are:
Pain is the initial sign.
They usually take some time to develop and require long re- cuperation.
They affect quality of life and work.
They particularly appear in activities with a significant physi- cal force, bearing in mind that activities that involve muscu- lar inactivity can also favour the appearance of this kind of disorder.
They have an origin of multiple causes.
Where and why do MSDs occur?
The muscular skeletal system is made up of the following ele- ments:
ELEMENTS FUNCTION LESIONS / ALTERATIONS Bones They give structure to the
body and are a fundamen- tal part of movement
Fractures, fissures. Osteitis (inflammation of the bones)
Articula-
tions They connect the bones to each other and give them mobility
Arthritis (inflammation of the articulation)
Osteoarthritis (wearing of the articulation)
Dislocation Ligaments They maintain the union
between bones Swelling
Rupture (sprain) Muscles They are the origin of body
movement Swelling
Rupture Muscular fatigue Tendons They transmit muscular
energy to the bones Tendonitis (inflammation of tendons)
Tenosynovitis (inflammation of the tendon and its sheath) Nerves They transmit the signal
from the brain to the muscle
Compression Atrophy 26
MUSCULAR SKELETAL DISORDERS OF OCCUPATIONAL ORIGIN
Physical effort is a fundamental part of our work activity. This very intense or highly repetitive mechanical effort, particularly when the work conditions are inadequate, can be the cause of injuries that particularly affect the muscular skeletal system.
Health problems appear when the mechanical effort exceeds the load capacity of the components of the muscular skeletal system described in the chart above.
There can be two kinds of lesion: acute, painful ones and chronic, long-lasting ones. The first are caused by an intense, short effort that can produce a structural, functional breakage (fracture, broken ligament, etc.) The second are the result of an ongoing effort, and produce pain and progressive dysfunction (tendonitis, etc).
They are found in: (in order from greatest to least frequency)
The symptoms are:
Pain is the most frequent symptom and is often the only one. However, there can also be some swelling, fatigue, lack of energy, limited mobility, tingling and even loss of sensi- tivity.
The appearance of these symptoms is usually gradual. They are initially slight and passing, but they worsen if not de- tected early and unless suitable corrective measures are applied.
AFFECTED
AREA LESIONS SYMPTOMS
Back
Neck Affecting the invertebral disks (protrusion, hernia, etc.)
Pain due to muscular contraction
Radicular pain due to nerve compression (e.g. sciatica) Paralysis or paraesthesia*
Shoulders Tendonitis Tendonitis
Arthritis Pain
Limited mobility Wrist Tendonitis Tenosynovitis
Nerve compression (carpal tunnel syndrome)
Pain Paraesthesias Muscular atrophy
The main causes:
MSDs of an occupational origin come from the conditions under which work takes place.
Therefore, exposure to the following risks can lead to MSDs ap- pearing:
Posture at work: remaining in the same posture for a long time (standing, sitting, kneel- ing, etc.) or adopting forced po- sitions (arms above shoulders, bent or forced stretches).
Repetitive movements: handling objects frequently and repeat- edly or carrying out repeated operations for a prolonged period of time, etc.
Manually handling loads:
whether moving them vertically, transporting them, pushing or pulling them.
The vibration transmitted to hands and arms.
The use of machines that provoke vibrations that affect the entire body.
27
MUSCULAR SKELETAL DISORDERS OF OCCUPATIONAL ORIGIN
Preventative measures
Preventative measures should mainly be aimed at improving work systems both with regard to organisational elements, such as the anthropometrical design of the work place and of the equipment and machines, which would permit taking differ- ences of gender, among others, into account. Not forgetting the role of watching over health in coordination with the rest of the preventative actions.
Therefore, the entrepreneur will have to apply suitable measures in each case, including the following:
DESIGN OF THE WORK PLACE
To reduce the number of physical efforts to a minimum.
Provide mechanical aid.
Reduce the weight of the work elements.
Reduce slopes and the distance to be covered with loads.
Take into account the physical measures of the workers ex- posed.
Possibility to alternate posture, sitting and standing.
Provide chairs with seats and back supports that can be ad- justed with regard to height and inclination.
Foster the use of footrests, document rests as adapting fea- tures.
Alternate dynamic and static jobs.
Make the most of gravity and inertia of work elements.
Control the pace and duration of the exposure.
Facilitate accessibility to all the work areas.
To favour the mobility of extremities in the areas, providing enough room and placing the work elements in the areas of comfort within reach of the extremities.
To favour the ambivalence of the extremities as well as sym- metry of movements.
To share the efforts between the upper and lower extremi- ties.
To cover the support surfaces to protect the soft tissues from localised pressure.
Provide a complete, suitable vision of the work area.
Location preferably in front of the elements to be viewed (maximum lateral deviation of 15º and between 15º and 30º below the horizontal visual line).
To make sure the visual eye-object distance is suitable, as well as the intensity of the lighting, taking into account the worker’s visual limitations, the frequency of observation, the level of precision and visual requirements of the task.
To make it possible to adjust the height and inclination of screens for viewing data (DVS).
DESIGN OF WORK EQUIPMENT
To improve the physical characteristics of the work equipment.
Limit the weight and volume of the equipment or provide ele- ments of mechanical support.
To guarantee the stability of the equipment, it is essential that the centre of gravity is as close as possible to the sup- port area.
Limit the deviation of the wrist, giving priority to equipment in which it is the handle or the tool that adopts the angle of deviation.
Adapted position of the work plan (horizontal, vertical or in- clined).
Special attention to gripping areas
To guarantee that the edges of the gripping areas are round- ed, to prevent compression on the skin and other tissues.
To prevent predefined shapes in the gripping areas.
To guarantee sufficient space to fit in all 5 fingers and to be able to distribute the effort between them.
To prevent plastic, preferably using semi-rigid rubber or a similar non-slip material that increases the rigidity of the gripping area and its distribution on the palm of the hand.
Special attention to the functional characteristics of the work equipment.
Avoid equipment that causes vibrations to the extremities, 28
MUSCULAR SKELETAL DISORDERS OF OCCUPATIONAL ORIGIN
moving the motor mount as far away as possible, or covering the area with materials with properties that isolate it from vibrations.
ORGANISATION OF THE WORK
As a complement to the technical measures, to set up a relationship between working times and recovery times to prevent fatigue.
In general, it is recommended not to exceed 2 hours of work with moderate load demands without including at least a 15- minute rest period. Not to exceed 45 minutes work with high work demands without including at least a 10-minute rest period.
In repetitive work you should avoid them involving more than 4 movements a minute, a work cycle of less than 30 seconds or doing similar movements with the same group of muscles more than 50% of the time working.
As a preventative criteria, we recommend at least a 5:1 work to recovery time relationship (every 50 minutes of repetitive work followed by 10 minutes of recovery time).
In static work, you should avoid maintaining muscular efforts that last for more than a minute at a time.
WATCHING OVER HEALTH
The role of watching over health in accordance with correct, specific protocols is essential as MSDs, due to their particular clinical evolution, in particular those with their origin in repeating movements or efforts of load, can have initial imprecise symp- toms that could go unnoticed.
Many MSDs are not immediately obvious and you may need to have pain and muscular skeletal problems as signs that enable their early detection and prevent them from developing.
KNOWLEDGE OF GOOD PRACTICES CONCERNING REPEATED ACTIVITIES OR ONES WHICH INVOLVE EFFORT
Independently of the rest of the preventative measures, it is very
important that workers get to know the techniques that reduce or prevent risks.
These good practices need to be learnt, as their knowledge is not innate. Disseminating them, putting them into practice and using them daily will enable you to reduce the negative consequences on the muscular skeletal system.
PARTICIPATION OF WORKERS AND THEIR REPRESENTATIVES The participation of workers and their representatives is very im- portant, as preventative actions need to be adapted to each situ- ation, production system, activity or work position. Discussion, tests and agreement by the company are fundamental tools for applying the set of suitable measures.
Lesions that can occur if the preventative measures are not incorporated.
The most frequent lesions or pathologies to be mentioned in- clude:
Tendonitis or tenosynovitis: inflammation of a tendon or of the sheath that covers it. They mainly affect the arms, espe- cially at shoulder, elbow, wrist and hand level. General char- acteristics are pain, inflammation and limited mobility. The risk factors most frequently associated to this kind of lesion are repetitive movements.
29
Yes No
