Sembra: quadern escolar. Nº8

.Jf1', ••,

QUADE~N_, : E S

e o

^{l A} .~

. l

_, e '" .._{: ~ ~.}

• .. 'OIIl.

r.EBItER

,.

E L P A S T O R E T

En un poble molt llunyà hi havía un home m'olt ric, que tenia una rabereta d'ovelles. Aquestes

e·

. ren pasturades per un rabadà que fea pocs dies que estava en amo.

Un dia estava el pastoret per la muntanya pas-·

turant les ovelles, quan va vore que s'acostaven

a

ell un elefant y un lleó.

El pastoret tot espantat no sabia que fer, i en això quan ja estaven prop d'ell, va anar l'elefant . i

li

va dir.

. ..:- No t'espantes paStoret, puix 'no et farem res.

-Uóvor,.-~l"pastoret es va sossegar un..p.oquet.

El lleÓ i l'elefant tellien molta fam'i li van dir

di

rabadà si els volia donar un corde·tat per amen jar-sè^í

¡.

Va anar

èl

pastoret, aga'Fe un corderèt grah,-èts lo ·dòna i se'l mengen.

Quan se'l van acabar, l'elefant i el lleó I¡-van ,dir.

-Com mos has donat el corderet, te donarem una virtut molt gran, que et podràs tornar en l'a nimal que tu voldràs.

Se'n va anar a retiro molt content el pastoret, va tancar les ovelles, i l'amo li va dir.

- Mira, a eixe tossal que n'h~ha aquí davant

no

vages mai, puix hi ha una serp molt grossà que es menja a tots els que van ,al/j.

- No tingue temor, demà aniré'·j-Ia mataré;- Llavors l'amo va i li diu.

- No, no vages puix te, se mejarà a tu.i a I~s ovelles.

- No s'espante, si que aniré:

- Puix jo faré que no vage$.

l'va anar al sendemà l'amo, agofe'oJ pasto

re';, i

el lligue a una soca d'un abret

- Es igual - va dir el rabadci- anirè,de,totes

mcí.'

neres.

.. il' uedcir el· pasto L'amo se'n va anar I CI I es va q .

ret

lligat, però

va i

diu.

- Que em torne

elefant.

I

f

^{f ' mb ,'a} t,rompa l'abre i

Es tornà e eont, aga,.J

CI ,

l'orranquè.

Desprès va -dir.

- Que em torne

ratolí. ,,' .

Es torne ratolí

i

com les cordes estaven fluixes, se'n

va eixir i

diu.

- Que

em torne

pastoret.

Es

torna rabadà,

se'n va

al corral, trau les ove- lles

¡

marxa cap

^CI

el tossal on es trobava la serp"

Només va arribar dalt,

la

va

vore

que

se

oti

a

rrimavo, puix

era

malt llarga i molt grossa;

Va la serp se li tire al damunt d'una' ovella, fi ell diu.

-. - ^. -

._-_._-

^. _{....~. -~...... ...- .,~~-.}

'_ Que me torne elefant

Se torno

~-Iefallt,

li poso lo ,pota damunt del

. ~

'~ap i li l'~~panetot. lo serp pegava unes cua aes tan grans que un pi que alli hi havie el va a

rranc_ar._

Va, el pastoret i amb un roc, en un ratet

li

talla el CQP, el posa dins d'una saca, i se l'endú a ca

sa. Cride a l'amo i li diu.

, - Mire quin cordére-t niés bonico ha-criat una 'bvella.

::":"'A

vore.

E'I

pastoret agafe e-I cap i Ú"I tiro als peus, i l'dm'6 'd:e l'el'lsurt aprete a córrer.

,'" _,.... 'J~...

.~

D'aquell d'ia" en avant~ el pastoret va ésser é:~

més nomenat del poble. Tots els que el veien di- en: Aquest és el pastoret que va matar la serp".

l.... conte acabat, per un forat se'n ha anat.

Vicent

RENAl,;l

Dibuixos i

gr{jv{¡Jt~

de ('autor

"IV .

Composició i impresió .l. Pallarés,

A.

Herrero, I. Gil.

J. Beire,

J.

Escorihuela, V. Garcio¡

EL CAMPO

...

Un dia me marché con mi padre a labrar al campo, don de habia muchos órboles, toda la gen te estaba labrando, cavando

y

abonando la tie- rra.

Ademós sembraban

y

talaban la leña de los órboles, la ponian a montones, la cargoban a las

caballerias

y

se la lIevaban a éasa.

Carlos

ESCORIHUELA

EL GATO

El gato casi siempre estó por casa cazando los ratones, cuando va a coger un raton para no hacer ruido esconden las uñas, y cuando estón descuidados los ratones, se tira encima

y

se los come.

Vicente

BARRACHINA

EL MOLINO

Mi podre tiene un molino y mi hemono le oyuda. - AIIi hacen oceite de las OCE.itu las que Ilevon los mUleres.

Hay uno muelo que rueda por lo fuerzo de lo electricidod, muele làs oceítunos y lo posta va a parar o un depósito.

Por una via que noy, acercan una vagoneta, en ella van colocanbo los espartines Ilenos de pasta, que se mantiene sujeto por un eje de hieno.

Déspu~sesta vagoneta la arrastran hasta que esta bajo de la prensa hidraulica¡ don morcho al motor, sube la vagoneta y hace chçrrar el oceite gota a gota, sale por un grifo y coe a un depó'sito.

Cuando ya esté la pasta bien prensada, se 'ha- ce bojor la vagoneta, esta pasta es el oruio:

Dsépues vienen los hombres y se lIevan el acel-

te

y si quieren el oruio.

J.. A. BARREDA

CUENTO;

Una vez era un hombre, al que un rapos.9 se.le comía los animales del corral.

El quería coger al raposo y paró un lazo, y pu.

, • J

so una gallina al mismo Iodo del lazo~

El raposo llegó, pero en vez d~ ir a aquella gallina dellazo, fué al gallinero y cogió una viva.

AI poco entró en el corrat el perro, ~ió la ga lIina, se tiró sobre ella y quedó cogiido del lazo que lo ahogò.

l'ALLARÉS

.

l ' Ó l I B A

Un dijous quon eixie d'eHo'a a migdia, me'n vaig anar allà dalt a.l'atra caseta a dinar.

AI cap del rafet me vaig juntar amb Vicent per a jugar, desprès va pujar Enric a baixar una òliba, mos va vore i mos va cridar per a que l'acompanyare, em va pujar a la móquina em va baixar al mas de Masianós i afaità a un home.

Ismael Glh

§

E N D E V I N A L L E S

§

1 Choco con un tren, - late mi corazón. - el que no adivina mi nombre - es barrica borricón.

2 Soy redonda y de buen ver - me tienen el sol y el viento - y no me dejan coer.

3 A pesar de tener l'otos - no me puedo mo ver - llevo la comida a cuestos - y no la puedo corner.

4 Doy descanso, doy tormen1'o, - al bueno y oL de,'eal. - El hombre mós principal, - quiere

em

F,Ji dejar su aliento, - y su vida natural.

5 Oro parece, plata no es.

, 6 Selindret està en el camp, - i tots van vestits.

de roig, - menys el selindret del boig.

7 Una caseta, - ben enr~nquinquilladetCi1- que' els enrenquinquilladors, - no la saben eni0nquin- quillar millor..

Adrià

HERRERO

Solucció: 1 Chocolate, 2 la lefra 0, 3 la mesa,_

4. la cama., 5 el plata no, 6 el cirerer,] la magrana._

,.

, .

,'.' "';" " ,

k '

I

., I

•

Escola Noc

M.O R

Ó

o n a

I nO l'-'

(Castelló)