N. 646 - DIUMENGE XXX (25/10/2020)
«Ens costa d'anar més enllà»
Nosaltres ens hauríem limitat a saber si existeixes o no.
Però Tu ens parles de la necessitat que tenim d’estimar-te.
Nosaltres ens hauríem limitat a estimar-te a tu, i prou.
Però Tu afegeixes una segona exigència, que dius que és inseparable de la primera:
estimar els altres.
A nosaltres ens hauria anat bé, que ens haguessis demanat
que féssim almoina o que ajudéssim:
aviat hauríem complert!
Però tu ens demanes «només» que estimem...
Gràcies, Pare, perquè Jesús, el teu Fill i Germà nostre,
ens ha dit amb la seva pròpia vida
—més que no pas amb paraules—
què vol dir això d’«estimar»:
Ell no ens ha donat coses...
però se’ns ha donat ell mateix.
Que el teu Esperit ens doni la força necessària perquè tots els qui mengem el Pa partit no ens limiten només a menjar el Pa
sinó que arribem també a combregar amb El i a estimar com Ell...
«El qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu» (1Jn 4,20).
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu: En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant:
Estima els altres com a tu mateix. Tots els mana- ments escrits en els llibres de la Llei i del Profetes vénen d’aquests dos». [Mt 22, 34-40]
EL EVANGELIO PARA HOY: No olvidar lo esencial
No era fácil para los contemporáneos de Jesús tener una visión clara de lo que cons- tituía el núcleo de su religión. La gente sencilla se sentía perdida. Los escribas habla- ban de seiscientos trece mandamientos contenidos en la ley. ¿Cómo orientarse en una red tan complicada de preceptos y prohibiciones? En algún momento, el plan- teamiento llegó hasta Jesús: ¿qué es lo más importante y decisivo? ¿Cuál es el man- damiento principal, el que puede dar sentido a los demás?
Jesús no se lo pensó dos veces y respondió recordando unas palabras que todos los judíos varones repetían diariamente al comienzo y al final del día: «Escucha, Israel, el Señor, nuestro Dios, es el único Señor. Amarás al Señor, tu Dios, con todo tu corazón, con toda tu alma, con todo tu ser». Él mismo había pronunciado aquella mañana estas palabras. A él le ayudaban a vivir centrado en Dios. Esto era lo primero para él.
Enseguida añadió algo que nadie le había preguntado: «El segundo mandato es:
amarás a tu prójimo como a ti mismo». Nada hay más importante que estos dos mandamientos. Para Jesús son inseparables. No se puede amar a Dios y desenten- derse del vecino.
A nosotros se nos ocurren muchas preguntas. ¿Qué es amar a Dios? ¿Cómo se puede amar a alguien a quien no es posible siquiera ver? Al hablar del amor a Dios, los hebreos no pensaban en los sentimientos que pueden nacer en nuestro corazón. La fe en Dios no consiste en un «estado de ánimo». Amar a Dios es sencillamente cen- trar la vida en él para vivirlo todo desde su voluntad.
Por eso añade Jesús el segundo mandamiento. No es posible amar a Dios y vivir ol- vidado de gente que sufre y a la que Dios ama tanto. No hay un «espacio sagrado»
en el que podamos «entendernos» a solas con Dios, de espaldas a los demás. Un amor a Dios que olvida a sus hijos e hijas es una gran mentira.
La religión cristiana les resulta hoy a no pocos complicada y difícil de entender. Proba- blemente necesitamos en la Iglesia un proceso de concentración en lo esencial para desprendernos de añadidos secundarios y quedarnos con lo importante: amar a Dios con todas mis fuerzas y querer a los demás como me quiero a mí mismo. [J.A.PAGOLA]
El racó/record de Pere Casaldàliga (Texts)
Diàleg dels bisbes amb els laics: «Som rabiosament clericalistes, jeràrquics; ens en- ganyem amb una sorprenent facilitat pel que fa a les nostres benèvoles concessions.
¿Què més volen ‘ells’? Som nosaltres, els bisbes, i en part també els ‘pares’, els que la sabem llarga... És difícil fer-se a la idea viscuda que el carisma del servei reclama una actitud real d’escolta i de diàleg i de caminar de costat.»
Esperança. “És Quaresma. La Pasqua arriba de nou, dura i gloriosa. Cal ser pobre, impotent. Cal esperar contra tota esperança. Si bé no és gens fàcil compaginar les urgents exigències de la supervivència d’aquest poble meu amb la veritat o el mi- ratge de l’esperança que portem a dins d’una ‘fe’ tradicionalment considerada cris- tiana. La radicalitat no es controla com aquell qui res. I l’amor és radical.
El papa Francesc ens ha escrit carta
Tots aquells que ho hagin tastat, estan d’acord que les paraules, els missatges, les idees del papa Francesc, fan de bon llegir o de bon escoltar: tant per la substància del que diuen com pel llenguatge i to amb què les diu.
Doncs, mireu, tots aquests estan —estem— d’enhorabona. El dia de sant Francesc d’Assís, en un viatge-pelegrinatge que va fer a Assís, el papa va signar i fer pública la seva darrera carta encíclica (que és com si diguéssim: carta circular) a tot el Poble de Déu i a totes les persones de bona voluntat. I per què hem d’estar d’enhorabona?
Doncs, perquè la carta «no diu res de nou» sinó que recull, ordena i sistematitza tota la saviesa que va deixant anar en el dia a dia del seu pontificat: homilia de cada dia, audiències generals, Àngelus, discursos davant grans assemblees, etc.
La carta encíclica porta per títol: «Fratelli tutti» [«Germans tots»] que es també el començament d’una carta de Sant Francesc d’Assís als seus germans i germanes.
En plena redacció de l’encíclica va arribar la pandèmia, «que deixà al descobert les nostres falses seguretats». I sobretot «la incapacitat d’actuar conjuntament.» I a partir d’aquesta constatació fa el seu primer advertiment: «Si algú creu que només es tractava de fer funcionar més bé el que ja fèiem, o que l’únic missatge és que hem de millorar els sistemes i les regles ja existents, està negant la realitat.»
Perquè la realitat és que «aquesta cultura unifica el món però divideix les persones i les nacions, perquè ‘la societat cada vegada més globalitzada ens fa més propers, però no més germans’. Estem més sols que mai en aquest món massificat que fa prevaler els interessos individuals i afebleix la dimensió comunitària de l’existència.»
La seva carta vol ser un estímul perquè «reconeixent la dignitat de cada persona humana, puguem fer renéixer entre tots un desig mundial de germanor.»
Durant unes quantes setmanes anirem veient com ho planteja.
150 aniversari de la mort del P. Claret
Efectivament, el dia 24 d’octubre de 1870, l’arquebisbe Anton M. Claret moria san- tament a l’abadia cistercenca de Fontfreda, al Llenguadoc, prop de Narbona. D’això fa, per tant, 150 anys. I això, els Missioners Claretians i tota l’extensa Família clare- tiana ho volem celebrar: fa 150 anys de la Pasqua de Claret.
Nosaltres estem més acostumats a parlar de la «mort d’un cristià», que no pas de la «Pasqua d’un cristià». Però algú ha fet notar que en el darrer comiat a Pere Casal- dàliga, aquelles comunitats cristianes de la “Pasqua” i no de la “mort” del bisbe Pere.
No és per por de parlar de mort. És perquè es considera molt més important EL PAS (=Pasqua) a la vida nova que comença, que no pas la vida terrena que es deixa...
Si celebrem els 150 anys de la Pasqua de Claret, és per recordar que Claret continua ben present enmig del Poble de Déu, enmig de nosaltres. És present... però invisible.
Uns pocs milers de cristians i cristianes d’arreu de món s’han sentit personalment
«tocats» per aquest esperit de Claret, el senten present i el volen fer visible, posant- se al servei del Poble de Déu i de les seves comunitats amb aquell mateix esperit de servei generós amb què en ple segle XIX ho feia sant Antoni M. Claret.
Calendari d'activitats:
Dilluns, 2 novembre TOTS ELS FIDELS DIFUNTS. Aquest any, tant a la missa d’11 a Sant Tomàs, com a la missa del vespre al Cor de Maria, recordarem nominalment tots els parroquians que hagin mort durant la pandèmia. Totes les famílies que vul- guin que algun familiar seu sigui recordat aquell dia, que deixin a la sagristia el nom i la data de defunció. Hi ha temps fins el dia 1, Tots Sants.
Reparació d’humitats a la coberta
Des de fa uns anys, la pintura de la part superior de l’absis del Temple (damunt del cambril) s’anava deteriorant per la humitat. Darrerament s’ha augmentat moltíssim.
Aquesta setmana mateix han començat les feines d’impermeabilització. El que ara s’impermeabilitza es la part «al darrere» de la cúpula, però la del davant, la que cor- respon a la nau central, també necessita una reparació a fons.
El pressupost de tot això són: 20.751,00 € (+ iva). No cal dir que qualsevol ajuda econòmica, per petita que sigui, serà sempre benvinguda! A l’hora de fer la transfe- rència (al compte del Cor de Maria) només cal afegir com a concepte: COBERTA.
Pensant en les festes de Nadal de DiSA
Des de fa uns anys hem anticipat unes setmanes la recollida d’aliments per tal que DiSA pugui preparar i distribuir amb temps els lots de Nadal a famílies necessitades.
Ha semblat oportú començar a recollir ja (i començar a omplir el Rebost) el primer diumenge de novembre, que enguany és el diumenge que ve, festa de Tots Sants.
Començar a fer ara el recapte, vol dir que les famílies que recullin aliments la primera setmana de mes (de desembre) podran tenir ja el seu detall de Nadal.
D’acord amb les indicacions que hem rebut dels responsables de DiSA, es demanen productes «de Nadal» i productes que es conservin: torrons, polvorons, panetones, bombons (neules: no!); rajoles de xocolata; gel de bany; xampú; sucre; farina; pre- cuinats (llaunes de mandonguilles, llegums cuits, fabada...); melmelades, mel; cafè (soluble i mòlt); fruita en conserva; cereals Kellogg’s; Cola-Cao. I com sempre: oli d’oliva; oli de gira-sol...
L’economia de les nostres parròquies…
Posem els números de c/c de les parròquies, per a aquelles persones que s’estimin més fer l’aportació des de casa. Gràcies a tots i totes, no cal dir! Els comptes són:
Cor de Maria IBAN ES53 2100 3281 1625 0001 3087 Sant Tomàs IBAN ES11 2100 3281 1125 0000 7589
Parròquia del Cor de Maria: P. Claret, 45-47 - 08025 / Tel. 93 458 60 76)
Parròquia de Sant Tomàs d’Aquino: Despatx: Passatge Alió 8 / Tel. 93 457 06 81 Comunitat dels Claretians: 93 476 68 34. // Mòbil parroquial: 609 23 47 67
