L'Escolarització a la ciutat de Barcelona : recull estadístic. 2000-2001

Texto completo

(1)L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001.

(2) 2. e. Documents. Núm 1 / 2002. DOCUMENTS. Sumari BARCELONA EDUCACIÓ. Presentació. 3. Notes i aspectes metodològics. 4. La població escolar de Barcelona. 5. L’escolarització a la ciutat. 6. D O C U M E N TS Consell editorial Marina Subirats Regidora presidenta de la Comissió d’Educació i Cultura de l’Ajuntament Manel Blasco Gerent de l’Institut d’Educació Teresa Eulàlia Calzada Directora de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Daniel Resines Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball Ignasi García de la Barrera Director adjunt de Planificació Educativa i Coordinació Territorial Manel Vila Director de Serveis Educatius Josep M. Rius Director de Recursos i Serveis Generals Casimir Macià Director de Centres Educatius Municipals Carme Turró Secretària del Consell Escolar Municipal Pilar Figueras Secretària de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores Edició: Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació Disseny: Critèria Impressió: Gramagraf Primera edició: juliol del 2002 D.L. B-35633-2002 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.. L’escolarització per nivells educatius. 13. L’escola als districtes. 17. Conclusions. 38. Annex estadístic. 39. Versió en castellà. 45.

(3) Núm 1 / 2002. L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. e. 3. Presentació L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut d'Educació, realitza un seguiment constant de l'escolarització a la ciutat. Així es fa possible l'anàlisi de la globalitat del territori i, de manera contrastada, l'anàlisi també de cadascun dels districtes i, encara, dels barris de Barcelona. I és a partir d'aquesta anàlisi que podem arribar a planificar els creixements, els suports, els canvis d'orientació, les vinculacions i, en general, totes les iniciatives que conformen l'acció educativa municipal. Tanmateix, pensem que el conjunt d'informacions de què disposa aquesta institució ha de poder servir també a la comunitat educativa, acadèmica i científica de la ciutat. Sens dubte, és una base de treball única que permet la comprensió de l'entorn, l'elaboració de discursos i la projecció de propostes de cara al futur. El disseny de les polítiques educatives esdevé cada vegada més complex: els nous grans reptes plantejats per la LOGSE, els canvis sociodemogràfics més recents i les reformes educatives promogudes pel Govern estatal són elements que hi influeixen en gran manera, i per això són importants les eines que ens ajuden a conèixer, analitzar i planificar. És per aquest motiu que presentem L'escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001 que, més enllà de recollir les estadístiques de matriculació referents al curs 2000-2001, pretén fer també una anàlisi bàsica dels aspectes més rellevants de la planificació escolar i de l'escolarització de la població. El nostre objectiu és poder convertir aquest primer document en una publicació periòdica que ens ajudi a definir les tendències que mouen l'educació a Barcelona curs a curs. Pensem que és una responsabilitat com a institució, tant pel paper que podem fer en la configuració de l'educació a la ciutat com per l'oportunitat de compensar totes les persones que cada dia fan possible que Barcelona sigui una bona escola. Marina Subirats i Martori Regidora d’Educació i presidenta de l’Institut Municipal d’Educació.

(4) 4. e. Documents. Notes i aspectes metodològics * Les dades sobre matriculació procedeixen del Departament d’Ensenyament. Malgrat que hi manquen les xifres d’alumnat matriculat en centres estrangers i d’algun centre privat no concertat, el conjunt de la informació és suficient per conèixer l’estat de l’escolarització a la ciutat. En funció del moment de la recollida de la informació o del moment en què es disposen les dades poden haver-hi diferències respecte a les xifres publicades per altres organismes i, fins i tot, pel Departament d’Ensenyament. Les diferències, en general, són poc significatives. La creació d’una base de dades única per a la ciutat de Barcelona dins del marc del Consorci pot superar els possibles desajustaments actuals. * L’Institut Municipal d’Educació disposa d’una base de dades pròpia que ha permès l’elaboració de l’Informe. Aquest Servei estadístic està dins de la Direcció de Planificació i Coordinació Territorial de l’IMEB. El banc de dades de l’Institut s’alimenta de la informació procedent del Departament d’Ensenyament, del seguiment sistemàtic que es fa del Diari Oficial de la Generalitat, de la documentació elaborada per les diverses àrees municipals i dels propis centres docents, especialment del sector públic.També es compta amb la informació procedent dels districtes municipals. Les dades demogràfiques i les corresponens a la població estrangera s’han obtingut del cens municipal i de l’ Observatori de la Inmigració de l’Ajuntament de Barcelona. * El banc de dades de l‘Institut disposa d’informació relacionada amb els següents aspectes: la denominació i localització dels centres, la seva composició quant a oferta d’ensenyaments, autoritzacions i funcionament, nombre d’unitats i alumnat matriculat, sistema i característiques del finançament públic; així com aspectes relacionats amb projectes específics de cada centre que es van incorporant de forma progressiva. També es fa el registre de les modificacions que es produeixen al llarg del temps. Aquestes fonts d‘Informació han permès, entre altres aspectes, l’elaboració de la cartografia de l’Informe. * L’Informe dóna les dades generals de la ciutat i per districtes. La presentació de les dades per districtes pretén aproximar les estadístiques a realitats més properes.Tanmateix, cal tenir en compte que l’organització politicoadministrativa del municipi no trenca la continuïtat del territori i, per tant, en les zones frontereres l’alumnat matriculat en un centre pot procedir d’altres districtes limítrofes. * Quan un centre docent té alumnat en més d’un edifici, la xifra de la matrícula s’adjudica al districte on està ubicat l’edifici principal segons publica el Diari Oficial de la Generalitat. * La publicació dels annexos permet disposar de la informació desagregada i poder contrastar les dades, fins i tot per millorar-les en cas de detectar-hi algunes insuficiències o errors.. Núm 1 / 2002.

(5) L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. Alumnat escolaritzat a la ciutat La població escolar no universitària de Barcelona comprèn els nois i noies dels 0 als 20 anys matriculats en algun dels centres de la ciutat que imparteixen els ensenyaments de règim general establerts per la LOGSE. 1 L'alumnat de la ciutat escolaritzat en els diversos nivells educatius, des de les etapes d'educació infantil fins a la formació professional de grau superior, es distribueix com mostra la taula 1B. Taula 1. Estructura dels ensenyaments de règim general establerts per la LOGSE. Nivells educatius Primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) Segon cicle d’educació infantil (3-6 anys). Educació bàsica. Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat. Educació obligatòria. Educació secundària. Formació prof. de grau mitjà Formació prof. de grau superior. Educació postobligatòria. Taula 1B. Distribució de l’alumnat per nivells educatius. Formació professional de grau mitjà (a partir de 16 anys) Formació professional de grau superior (a partir de 18 anys) Total:. Per tenir una visió més completa, però també més complexa, de la població escolar a la ciutat cal disposar de la taxa d'escolarització. La taxa d'escolarització indica el nombre d'infants escolaritzats en relació amb el total de la població censada corresponent a aquests grups d'edat. Pel que fa a l'etapa d'educació infantil (0-3 anys), la taxa d'escolarització és del 33%. En l'ensenyament bàsic i obligatori les taxes d'escolarització són superiors al 100% i això és degut, precisament, a l'alumnat escolaritzat a la ciutat però censat en altres poblacions (taula 2). L'existència d'alumnes repetidors d'edats superiors a les que corresponen a les etapes educatives és, també, un factor que fa incrementar la taxa d'escolarització. Taula 2. Taxa d’escolarització per nivells educatius. Educació infantil Parvulari. Educació primària (6-12 anys) Educació secundària obligatòria (12-16 anys) Batxillerat (16-18 anys). 5. Les taxes d'escolarització. La població escolar de Barcelona. Nivells educatius Primer cicle d’educació infantil (0-3 anys) Segon cicle d’educació infantil (3-6 anys). e. Alumnat2 12.513 35.280 72.668 55.128 28.950 6.859 12.567 223.965. Tenint en compte que la població total d'aquestes edats censada a la ciutat és de 266.790 persones, s'observa que la xifra de població escolaritzada és inferior. Aquesta diferència és deguda a diversos factors: a partir dels 16 anys, hi ha una part de la població que surt del sistema educatiu per incorporar-se al mercat laboral o a altres circuits formatius; d'altra banda, la formació professional de grau superior que comença cap als 17-18 anys coincideix amb l'inici de l'ensenyament universitari, l'alumnat del qual no està inclòs en la taula. Un altre factor que cal considerar en relació amb el total de l'alumnat escolaritzat a la ciutat és l'atracció que Barcelona exerceix sobre la població jove censada en altres municipis. El moviment de població censada a Barcelona que va a escoles d'altres municipis és poc significativa pel que fa a l'escolarització bàsica i obligatòria.. Taxa d’escolarització 33% 103%. Educació primària (6-12 anys) Educació secundària obligatòria (12-16 anys). 107% 113%. Canvis en la població escolar de la ciutat La població escolar de Barcelona ha anat variant els darrers anys, tant pel que fa al perfil i les característiques de l'alumnat com, també, en relació amb el seu nombre. Aquests canvis responen tant a factors interns del propi sistema escolar com a l'ampliació de l'edat escolar obligatòria, i també a factors externs com ara els moviments demogràfics i l'augment de la immigració estrangera.. L'ampliació de l'edat escolar obligatòria Amb l'ampliació de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys, s'incorporen al sistema educatiu joves i adolescents que anteriorment en quedaven fora o que se situaven en una zona marginal del sistema. Avui, pràcticament tota la població entre els 14 i els 16 anys és dins del sistema escolar, incrementant d'aquesta manera el nombre d'alumnes escolaritzats. Aquesta decisió també ha tingut altres efectes, com ara els canvis de comportaments i d'actituds dins dels centres, tant per part de l'alumnat com per part dels docents. Els alts i baixos de la natalitat La davallada del nombre de naixements fins ara ha afectat fonamentalment l'ensenyament infantil i el primari. Actualment, les generacions menys nombroses són les que tenen entre 6 i 8 anys, ja que el nombre de naixements assoleix els seus nivells més baixos en els primers anys de la dècada de 1990, tal com es pot veure al gràfic 1 i, de manera més general, a la piràmide d'edats (gràfic 2). Actualment, ja s'està notant una certa recuperació de la natalitat. El descens demogràfic i altres factors com ara la pressió social i les noves necessitats familiars han facilitat i accelerat l'escolarització dels infants en l'etapa del parvulari, a partir dels 3 anys. A Barcelona, pràcticament el 100% de la població de 3 a 16 anys està escolaritzada. 1 Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre (RCL 1990/2045), d’ordenació general del sistema educatiu. 2 En aquesta taula, així com al llarg de l’informe, només es fa referència als alumnes dels ensenyaments de règim general explicitats. Per tant, no hi són inclosos els alumnes dels ensenyaments de règim especial –ensenyaments artístics i d’idiomes–, ni els dels centres d’educació especial..

(6) e. 6. Documents. Núm 1 / 2002. Gràfic 3. Població estrangera per subcontinents. Nens i nenes. Gràfic 1. Evolució de la taxa de natalitat 1980-2000. de 0 a 14 anys. Barcelona, gener del 2001 12. 11,1. 10. 8,6. 8. Europa central i oriental 5%. 8,3 7,5. 6. Orient mitjà 1%. 7,5. Àsia central 11% Resta de països 15%. 4 2. Sudest asiàtic 6%. 0. Amèrica del sud 34%. 1980. 1985. 1990. 1995. Àfrica del nord i Magrib 15%. 2000 Àfrica subsahariana 2%. Gràfic 2. Piràmide d’edads segons el padró d’habitants (31-12-2000). Àfrica central i meridional 0% Amèrica central 11%. Noies. Nois. 20 anys 15 anys 10 anys 5 anys. L'escolarització a la ciutat. 0 anys 10.000. 5.000. 0. 5.000. 10.000. Tant l'allargament de l'escolarització obligatòria com la incorporació dels infants a parvulari ha compensat, en part, la pèrdua d'alumnat que la davallada de la natalitat hauria produït en el conjunt del sistema.. L'augment de la immigració estrangera La població estrangera de 0 a 14 anys resident a la ciutat era, el gener de 2001, de 9.707 persones. En els darrers anys, la incorporació d'alumnat estranger al sistema educatiu barceloní està augmentant, tant pel que fa al seu nombre com pel que fa a la diversitat de les procedències. Aquest creixement afecta els districtes de manera molt desigual, i dóna lloc fins i tot a diferències molt significatives entre les escoles d'una mateixa zona. Concretament, les escoles públiques i algunes escoles privades concertades de Ciutat Vella treballen amb un elevat percentatge d'alumnes d'origen estranger a les seves aules. En una situació en què hi ha una alta proporció d'alumnes d'origen immigrant respecte del nombre total d'alumnes de l'escola diem que es dóna el fenomen de concentració. En aquests casos, les escoles han d'establir mecanismes específics per dur a terme una tasca educativa satisfactòria per a tot l'alumnat. Tanmateix, quan en una mateixa zona tots els alumnes de la minoria de diferent origen sociocultural s'agrupen en una sola escola mentre que en les altres no es veu cap presència d'aquest col·lectiu, ens trobem davant del fenomen de segregació o guetització. En aquest cas, cal una intervenció i una acció decidida de l'Administració per assegurar que el conjunt de les escoles de la zona acullen i atenen de manera compartida la població immigrada que viu al territori. Tot i la diversitat de procedències, entre els estrangers no comunitaris predominen els alumnes d'origen llatinoamericà, amb els quals, per raons lingüístiques i de proximitat cultural, és més fàcil dur a terme la tasca educativa.. La doble xarxa escolar A Barcelona, 741 centres escolars imparteixen ensenyaments de règim general; 283 són de titularitat pública (amb el 35% de l'alumnat) i 458 són de titularitat privada (amb el 65% de l’alumnat). La LODE 3 classifica els centres escolars segons la titularitat: els centres públics tenen com a titular una administració pública, els centres privats tenen com a titular una persona física o jurídica de caràcter privat, i els centres concertats són centres privats sostinguts amb fons públics. La distribució de l'alumnat segons la titularitat del centre varia segons els nivells educatius, per bé que al llarg de l'educació obligatòria, és a dir, dels 6 als 16 anys, el percentatge és bastant similar (taula 3). Els dos sectors, el públic i el privat, funcionen amb dinàmiques molt diferenciades que són resultat dels seus orígens i el seu desenvolupament, però que també estan molt marcades pel tractament normatiu i funcional que regula els centres públics, els centres privats i, fins i tot, els centres privats concertats. Existeix, per tant, una doble xarxa escolar en què resulta difícil trobar i mantenir punts comuns per respondre d'una manera conjunta als reptes i les necessitats de la ciutat. En el camp de la planificació, les diferències en l'aplicació de criteris són molt importants i afecten aspectes com ara l'obertura o el tancament d'un centre, l'ampliació o la reducció d'aules en un curs, l'estructura del centre, la continuïtat entre els nivells d'ensenyament, etc. El tractament diferenciat per part de l'Administració de les dues xarxes finançades amb recursos públics, juntament amb altres factors com ara la davallada d'alumnat per la disminució de la població, no ha facilitat l'entesa entre els sectors. En termes de proporció entre el sector públic i el sector privat concertat, Barcelona és una excepció en el conjunt de municipis catalans, en què la major part de l'alumnat està escolaritzat en el sector públic. El dèficit històric que arrossega l'escola pública a Barcelona és avui un repte per a les polítiques educatives de la ciutat. 3 Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació..

(7) L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. Taula 3. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre. Nivells educatius Primer cicle. Segon cicle. Sector. Sector privat. Sector privat. 12.513. públic 2.563. concertat 867. no concertat 9.083. 20%. 7%. 73%. 13.962. 16.755. 4.563. 40%. 47%. 13%. 72.668. 26.870. 44.457. 1.341. 55.128. 37% 17.665. 61% 36.358. 2% 1.105. 32%. 66%. 2%. 28.950. 10.784 37%. 7.687 27%. 10.479 36%. 6.859. 2.561 37%. 3.462 51%. 836 12%. 12.567. 4.365 35%. 6.531 52%. 1.671 13%. 223.965. 78.770 34%. 116.117 44%. 29.078 22%. 35.280. d'educació infantil Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat Formació professional de grau mitjà Formació professional de grau superior TOTAL. 7. Gràfic 5. Pes percentual dels sectors segons alumnat matriculat. Alumnat. d'educació infantil. e. Barcelona (curs 2000-2001). Sector privat 65%. Sector públic 35%. Catalunya (curs 1999-2000). Sector privat 42%. Sector públic 58%. Nota: Aproximadament el 95% del sector privat és concertat.. Gràfic 4. Distribució de l’alumnat segons la titularitat del centre. L'ensenyament públic: les escoles i els instituts Pel que fa als ensenyaments de règim general, l'escola pública, a Barcelona, compta amb un total de 283 centres. Està gestionada majoritàriament per la Generalitat de Catalunya, tot i que també hi ha escoles gestionades per la Diputació de Barcelona (3) i per l'Ajuntament (63).. Característiques L'escola pública és numèricament minoritària; i tot i tenir presència en tot el territori, està implantada de manera desigual. Segon cicle Els centres docents públics acullen i atenen el conjunt de la d'educació infantil població en edat escolar, és a dir, incorporen la diversitat de perfils socials existents sense cap mena de discriminació. En la mesura en Educació primària què l'alumnat de cada centre representi la població de la zona o del barri, l'escola pot fer d'una manera satisfactòria una funció de Educació secundària cohesió social. obligatòria La proximitat entre l'habitatge i l'escola, especialment en l'ensenyament bàsic i obligatori, permet que l'alumnat es vinculi més estretaBatxillerat ment amb les iniciatives culturals i amb els recursos del territori. També evita desplaçaments innecessaris als escolars de la ciutat. Formació professional El dèficit d'escoles de primària d'alguns districtes, com ara l'Eixamde grau mitjà ple i Sarrià, té caràcter històric. Malgrat la incorporació a la xarxa pública Formació professional de les antigues escoles del CEPEPC (Col·lectiu d'Escoles per l'Escola de grau superior Pública Catalana) i la construcció de nous centres en els darrers anys, l'oferta de places públiques continua essent insuficient per respon0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% dre a la demanda en algunes zones de la ciutat. Aquest fet arriba a l'extrem d'obligar els alumnes a desplaçar-se a altres zones o bé a Sector públic Sector privat Sector privat no concertat matricular-se en centres privats concertats perquè no poden ser escolaritzats a la mateixa zona on viuen. En aquest context, la rigidesa de l'oferta pública, juntament amb la manca persistent d'una resposta Primer cicle d'educació infantil.

(8) 8. e. Documents. Núm 1 / 2002. satisfactòria a les necessitats expressades, ha provocat la contenció de la demanda en el sector públic. A l'Eixample, per exemple, el nombre de preinscripcions per al parvulari (P-3) als centres públics sol ser superior a l'oferta inicial de places. El curs 2000-2001, el 20% de les sol·licituds no ha pogut entrar en el centre sol·licitat en primera opció. El desajust entre la demanda i l'oferta també es fa molt evident en el primer cicle de l'educació infantil (0-3 anys). Els instituts de secundària, amb una oferta acadèmica molt satisfactòria, s'han anat adaptant a les noves funcions i exigències tant del sistema escolar com dels canvis socioculturals. Tanmateix, la ubicació física dels instituts de secundària respon a criteris ja superats com ara la separació d'alumnat segons el sexe. És per aquest motiu que en més d'una ocasió trobem dos instituts a tocar. La distribució actual també és el resultat d'haver construït allà on es disposava d'un solar públic. L'encaix entre la rigidesa del parc escolar (amb concentració d'equipaments en zones amb escassa població escolar), els nous fenòmens sociodemogràfics que afecten la població de la ciutat i la implantació de l'actual sistema educatiu s'està duent a terme amb alguns desajustos, com ara la inadequació, en algunes zones, de l'oferta i la demanda, o les dificultats existents en les vinculacions entre les escoles de primària i els instituts.. Mapa 1. Ràtio mitjana alumnes/unitat per zones estadístiques. Parvulari i educació primària en centres públics (CEIP). Curs 2001-2002. Gràfic 6. Sol·licituds no ateses en la primera opció. Evolució 1997-2001 Ràtio alumnes/unitat 2.000. Demanda no atesa a P-3. 1.500 1.000. Demanda no. Notes: En el CEIP Ferran Sunyer, en implantació a la zona de Sant Antoni, la ràtio es refereix a P-3. Les dades de les zones de Poble Sec i Montjuïc es consideren com a zona única.. 22 a 25 (58 centres en aquestes zones) 19 a 21 (70 centres en aquestes zones) 17 a 18 (24 centres en aquestes zones) 13 a 16 (6 centres en aquestes zones) sense centres. atesa a escola bressol. 500 0 1997 - 1998. 1998 - 1999. 1999 - 2000. 2000 - 20001. Grau d'ocupació El grau d'ocupació dels centres públics varia segons els districtes (mapa 1). En districtes com ara l'Eixample, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, i algunes zones de Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí, la ràtio alumnes-aula està majoritàriament entre 22 i 25 alumnes, és a dir, el grau d'ocupació és a prop del màxim establert per la normativa. D'altra banda, en algunes zones dels districtes de Nou Barris, de Sant Andreu i a la Zona Franca, al districte de Sants-Montjuïc, hi ha centres amb una baixa ocupació que, de ben segur, representen l'única possibilitat que té l'alumnat de la zona de ser escolaritzat. Quan incorporem aquesta situació com una dada més del conjunt de la ciutat, sense fer-ne l'anàlisi corresponent, es provoca una imatge distorsionada de l'oferta global, que sembla excessiva. La paradoxa rau en què hi ha places vacants, però per la seva ubicació –necessària– no poden ser utilitzades per la població de les zones on hi ha mancances de places.. Els serveis i els equipaments de les escoles públiques Els centres educatius, per tal d'adaptar-se a les noves necessitats escolars i respondre als canvis en les formes i les organitzacions familiars, han anat incorporant nous serveis. El servei de menjador, el servei d'atenció abans i després de l'horari estrictament escolar o les activitats extraescolars requereixen un esforç i una organització cada vegada més potents i més complexos. El que inicialment era una resposta a situacions individuals es va convertint en un servei cada vegada més generalitzat i utilitzat pel conjunt de l'alumnat. L'oferta de serveis per part de les escoles i els instituts és molt elevada, tal com recull la taula 4. La majoria de centres també estan dotats d'equipaments destinats al reforç pedagògic de l'alumnat en àrees del coneixement i el desenvolupament de la persona que complementen la tasca docent a l'aula (taula 5). Quan acaba l'horari lectiu, el 80% dels centres d'educació infantil i primària segueixen oberts, cedint els espais (exteriors, en gran part) a activitats majoritàriament esportives però també culturals i de lleure adreçades a la població infantil i juvenil de tot el barri. Són activitats gestionades per entitats del barri: clubs esportius, esplais o casals, centres culturals, etc., que estableixen un acord o conveni amb l'escola i el Districte..

(9) L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. Taula 4. Oferta de serveis per part de les escoles i els instituts Serveis oferts Servei de menjador (CEIP i IES). Núm. centres 217 92%. Activitats extraescolars (CEIP i IES). 194 82%. Servei d'acollida fora de l'horari escolar (CEIP). 117 74%. e. 9. servei públic de l'educació, fan l'ensenyament bàsic i reuneixen els requisits previstos en les lleis: - la participació de les famílies, professorat i alumnat, - la gratuïtat dels ensenyaments objecte del concert, - el dret a definir el caràcter propi, - el ple respecte a la llibertat de consciència, - el caràcter voluntari de la pràctica confessional, - el fet que les activitats escolars complementàries, extraescolars i de serveis no poden tenir caràcter lucratiu.. Taula 5. Equipaments de reforç a les escoles i els instituts Equipaments als CEIP i IES. Núm. centres. % sobre el total dels centres. Equipaments esportius Aula multimèdia. 226 230. 73% 74%. Aula de música Aula de plàstica Biblioteca. 165 63 208. 53% 20% 67%. Laboratori. 196. 63%. La participació en la gestió dels centres La presència i el funcionament dels consells escolars de centre permeten disposar d'un espai de participació en què conflueixen els diversos actors de la comunitat educativa: el professorat i el personal de gestió del centre, els pares i les mares, el conjunt de l'alumnat i els representants del titular del centre. És un òrgan de participació en el govern del centre dedicat a la programació, el seguiment i l’avaluació de les seves activitats i basat en el principi de corresponsabilitat. Les entitats de la ciutat, a l'escola A Barcelona, un gran nombre d'entitats i organitzacions es coordinen a través de l'Institut d'Educació per tal d'oferir a infants i joves activitats i serveis educatius que complementen i reforcen els aprenentatges escolars, al mateix temps que donen a conèixer la diversitat d'equipaments de la ciutat. L'acció municipal L'acció de l'Ajuntament en matèria escolar depassa l'àmbit estrictament competencial. En aquest sentit, és remarcable la col·laboració d'escoles i instituts amb els Districtes, especialment amb l'Àrea de Serveis Personals. Aquesta col·laboració inclou diversos àmbits, des de la participació en les iniciatives del territori fins al treball conjunt en relació amb la població escolar que es troba en una situació més desafavorida: beques de menjador, fer front a l'absentisme escolar, seguiment de l'escolaritat.. Els centres privats: els concerts escolars A Barcelona, el sector privat concertat gestiona dues terceres parts dels centres escolars del tram de l'ensenyament bàsic i obligatori. Els requeriments, els criteris i els procediments per a l'atorgament de concerts estan establerts per la LODE i la LOPAGC 4 Es poden acollir al règim de concerts els centres privats que presten el 4 Llei orgànica RD 9/1995, de 20 de novembre, de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents.. Els centres privats concertats responen a tipologies, orígens i tradicions diferents. Per tant, presenten una certa diversitat tant pel que fa als nivells d'ensenyament que ofereixen com a les formes d'organització i les característiques dels titulars. El nombre de places escolars mantingudes amb fons públics a través de concerts o subvencions ha anat creixent a causa, en part, de la implantació de la reforma i de l'increment de grups que ha suposat l'allargament de les edats de l'ensenyament obligatori. Però també hi ha influït la manera en què s'han aplicat els criteris de finançament a l'ensenyament no obligatori: pràcticament totes les aules de parvulari dels centres privats concertats que fan ensenyament obligatori estan subvencionades. En algunes zones de la ciutat hi ha un excés d'oferta de places. Tanmateix, el sector privat s'ha anat adaptant millor als fluxos de la demanda, tancant centres en unes zones i obrint més aules en altres centres. En l'ensenyament bàsic i obligatori (3-16 anys) gairebé totes les places ofertes pels centres privats gaudeixen del finançament de l'Administració. El sistema de concerts també és present en l'ensenyament no obligatori, de manera especialment notòria en la formació professional (més del 50%).. Gràfic 7. Evolució de les places concertades i de l’alumnat escolarizat en centres privats. Places concertades. 14.0000 13.0000. Alumnat escolarizat en centres privat. 12.0000 11.0000 10.0000 1997 - 1998. 1998 - 1999. 1999 - 2000. La dinàmica territorial Els serveis que ofereixen els centres escolars d'un territori solen ser utilitzats majoritàriament per la població del propi territori, de manera que l'escola s'erigeix com a servei de proximitat tot prenent un paper important en la vida del barri. Conjuntament amb aquesta dinàmica de proximitat territorial es dóna també una dinàmica de mobilitat provocada per la forta atracció que exer-.

(10) 10. e. Documents. Núm 1 / 2002. ceixen els centres privats dels districtes de Les Corts i, especialment, de Sarrià-Sant Gervasi. Aquesta atracció es basa en la tradició de zona escolar, en la voluntat de promoció personal de les famílies i, sobretot, en l'elevada oferta privada que hi ha. Els efectes negatius d'aquesta situació es concreten en l'increment del temps de desplaçament a què està sotmès l'alumnat i en el caos circulatori quotidià que es genera a l'inici i al final de l'horari escolar. L'alumnat procedent d'altres poblacions de l'àrea metropolitana també accedeix a aquests districtes on la concentració d'oferta escolar és desproporcionada en relació amb la població escolar real.. Mapa 2. Moviment de la població escolar en el territori. Educació bàsica (3-16 anys). Taula 6. Relació entre població infantil censada i alumnat matriculat, per districtes Població de 3 a 15 anys censada al districte 7.342. Alumnat matriculat a les escoles del districte 7.227. L'Eixample Sants-Montjuïc Les Corts. 23.309 17.135 9.112. 22.852 13.952 13.459. Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó. 15.922 10.386 16.066. 28.310 10.675 18.128. Nou Barris Sant Andreu Sant Martí. 15.707 14.154 21.819. 14.858 14.183 19.432. Barcelona. 150.952. 163.076. Ciutat Vella. L'estructura dels centres i la continuïtat entre nivells educatius La LOGSE defineix les característiques i els objectius dels diversos nivells d'ensenyament. Igualment, estableix les condicions i els requisits indispensables per a l'exercici de la docència. Aquest conjunt d'elements determina l'estructura global del sistema escolar que s'aplica als centres docents i estableix de manera molt precisa les tipologies dels centres docents i els nivells educatius que han d'impartir.. L'estructura dels centres docents segons el tipus d'ensenyament La variabilitat de l'estructura dels centres depèn, en primer lloc, del tipus de titularitat (taula 7). El sector públic organitza els centres segons la normativa vigent: les escoles bressol imparteixen el primer cicle de l'educació infantil, dels 0 als 3 anys; els centres d'educació infantil i primària (CEIP) imparteixen el segon cicle de l'educació infantil i l'educació primària, dels 3 als 12 anys; i els instituts d'educació secundària (IES) imparteixen l'educació secundària obligatòria a partir dels 12 anys i, opcionalment, els batxillerats i la formació professional, a partir dels 16 anys. El sector privat, en canvi, es caracteritza per una gran diversitat segons com agrupi cada centre els nivells d'ensenyament que ofereix, fet que contrasta amb la rigidesa del sector públic. La laxitud i flexibilitat que se li permet a aquest sector pot arribar a posar en perill l'organització escolar i ser poc respectuosa amb els criteris educatius actuals.. Rangs de les taxes d’escolarització 151% a 180% 116% a 150% 101% a 115% 95% a 100% 80% a 94%. Taula 7. Estructura dels centres segons el tipus d'ensenyament (sobre el 95% dels centres) Sector públic - 2 models a) Parvulari i primària (3-12 anys) b) ESO, batxillerat i, en alguns casos, formació professional (a partir de 12 anys) Sector privat - 6 models a) Infantil i primària b) Infantil, primària i secundària obligatòria c) Infantil, primària i secundària obligatòria i formació professional d) Secundària obligatòria, batxillerat i formació professional e) Batxillerat i formació professional f) Formació professional. Aquesta excessiva flexibilització fa possible que un 30% dels centres privats concertats tinguin una sola línia d'ESO, mentre que en el sector públic el percentatge és només del 17%. Cal tenir en compte que quan en un centre de secundària hi ha un baix nombre d'alumnes, i, per tant, de grups, es fa difícil l'organització per a la diversificació d'assignatures i crèdits..

(11) e. L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. Els 12 centres públics que tenen una sola línia d'ESO no responen a un model establert, sinó que s'hi veuen forçats per dues causes: l'atenció a necessitats específiques d'escolarització en un territori (Zona Franca i Bon Pastor) i perquè, de manera circumstancial, no han tingut matrícules per omplir més d'un grup. En canvi, la majoria dels 50 centres privats concertats que ofereixen una sola línia ho fan perquè això respon al seu propi model de centre (taula 8).. Taula 8. Centres publics i privats amb una sola línia d’ESO, per districtes.. 11. Gràfic 8. Contrast entre la diversitat dels centres públics i la dels privats concertats Centres públics (total 283) Centres privats (total 458) 250 194. 200. 157. 150. Curs 2000 - 2001 100. 4 3 50. 0. 5. 4 formació professional. 2 1 12. 1 4. batxillerat, formació professional. Sant Andreu Sant Martí Barcelona. 6. 8. batxillerat. 3 6 7. 7. 2. 17. ESO, formació professional. 1 3 2. 5. 0. 13. ESO, batxillerat, formació professional. Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris. 1. 0. ESO, batxillerat. 2. 3 2 11. 32. ESO. 1. 50. 37. a partir de P3, primària, ESO, postobligatoris. Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-St. Gervasi. 68 44. 50. a partir de P3, primària, ESO. 4 7. a partir de P3, primària. Ciutat Vella Eixample. 86. Centres privats concertats. només educació infantil. Centres públics. De la mateixa manera, els centres privats concertats flexibilitzen la seva estructura per tenir aules d'infants de fins a 2 anys. D'aquesta manera poden obrir la matrícula amb un any d'antelació i afavorir la captació d'alumnes (taula 9).. Si les adscripcions d'escoles a un institut són massa nombroses és més difícil garantir la continuïtat pedagògica. Actualment, 48 instituts públics (el 74% del total) reben alumnat de fins a 4 escoles de primària, i no n'hi ha cap que en rebi de més de 8.. Taula 9. Centres privats de primària amb matrícula d’infants de menys d’1 any, d’1 any i de 2 anys. Gràfic 9. Comportament real de les adscripcions de CEIP a IES. IES Alumnat 1.168. Centres 33. % de centres sobre el total de centres de primària 17%. 18 16 14 12. En el gràfic 8 es mostra el contrast entre la diversitat dels centres públics i la dels privats concertats.. La continuïtat entre nivells educatius (primària-secundària) Per regular el pas de primària a secundària la normativa estableix vincles entre els centres. En el cas del sector públic, un o més IES es vinculen amb un conjunt de CEIP, de manera que l'alumnat de primària té garantida la plaça en algun dels instituts als quals el seu centre està adscrit, on podrà cursar la secundària obligatòria i continuar amb el batxillerat i/o els cicles de formació professional. L'organització dels itineraris entre l'escola de primària i l'institut és un dels aspectes de la planificació que té més conseqüències educatives per a l'alumnat, ja que permet garantir, si es fa bé, la continuïtat pedagògica des dels 3 fins als 18 anys, tot respectant les característiques i el desenvolupament dels adolescents i els joves.. 10 8 6 4 2 0. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. Nombre de CEIP inscrits.

(12) 12. e. Documents. Núm 1 / 2002. El mapa escolar, a revisió El mapa escolar és l'eina principal per a la planificació i l'ordenació escolars en un territori, és a dir, per a la distribució d'escoles a la ciutat. Els objectius del mapa escolar són: la qualitat de l'ensenyament, la igualtat d'oportunitats en l'accés al saber, la universalització de l'ensenyament secundari, l'equilibri territorial i l'adequació de l'oferta de formació professional a la demanda socioeconòmica del país. El mapa escolar actual, que data del 1995, està encara avui en procés d'aplicació. Tot i l'èxit d'ocupació dels centres recentment inaugurats i la previsió d'increment de demanda dels que s'estan construint, les actuacions programades per a noves construccions són encara incompletes o van endarrerides. D'altra banda, s'han consolidat algunes de les reduccions de grups realitzades en el sector públic per respondre a situacions conjunturals, fet que, en la pràctica, ha anat modificant el mapa escolar sense respondre a un plantejament rigorós i complet. La reducció d'unitats i de centres per manca de matrícula no s'ha fet amb els mateixos criteris a ambdós sectors. En el sector públic, en general, s'ha fet de manera més radical i sovint amb manca de previsió. En canvi, la baixa matrícula en centres privats no ha comportat la reducció proporcional dels concerts. Fins i tot, en alguns casos s'han autoritzat i subvencionat unitats privades en zones on hi havia places escolars suficients. Aquestes decisions han afectat negativament tant els centres privats com els centres públics de les zones en qüestió.. Mapa 3. Construccions escolars previstes. Mapa escolar 1995. 13 8 14. 24 10 7. 23. 16. 22. 21. 11 9 15. 3 19. 2. 4. 12. 1 6 20. 5. 17 18. A més de la desigual oferta pública i privada, els canvis demogràfics, tant pel que fa a la natalitat com a les migracions, i les noves intervencions urbanístiques, sobretot als districtes de Sant Andreu i de Sant Martí, porten a una necessària revisió del mapa escolar de la ciutat que tingui en compte, entre altres aspectes, la utilització racional dels recursos públics, l'estructuració i l'organització adequades dels centres, l'escolarització de l'alumnat estranger evitant la segregació, l'acompliment dels objectius de cada etapa, l'increment de l'oferta pública en zones on hi ha demanda potencial, etc. En definitiva, cal una revisió que, més enllà d'avaluar el nombre de places necessàries, impliqui una reorganització del servei escolar que, en igualtat de condicions, garanteixi l'èxit a tota la població escolar de la ciutat.. Solars cedits 1996-1998 1. IES XXV Olimpíada (inici curs 2000-2001). 2 3 4 5. IES Lluís Domènech i Montaner (inici curs 2000-2001) IES Secretari Coloma (inici curs 2000-2001) IES Salvador Espriu (inici curs 2000-2001) CEIP Vila Olímpica (inici curs 1998-1999). 6 7 8. CEIP Ferran Sunyer (inici curs 2000-2001) CEIP Barrufet (inici curs 2000-2001) CEP Tàber (inici curs 2000-2001). 9 10 11. CEIP Pit Roig (inici curs 2000-2001) CEIP Lavínia (compra del solar de l’edifici actual, 1998-1999) CEIP Miquel Batllori (substitució. Inici curs 2002-2003). 12 CEIP Les Glòries Catalanes 13 CEIP Costa i Llobera (ampliació) Solars cedits 1999 14 CEIP Orlandai (substiutució) 15 CEIP Pompeu Fabra (substitució) 16 IES Pere Bosch i Gimpera (en edifici provisional) 17 CEIP Front Marítim (nova inclusió al mapa escolar) 18 IES Front Marítim (nova inclusió al mapa escolar) En procés de cessió: 19 IES Angeleta Ferrer i Sensat 20 CEIP Baixeres (substitució) 21 CEIP Comptes d’Urgell-Mallorca (substitució) Solars pendents de cessió 22 CEIP Fructuós Gelabert 23 IES Ferran Soldevila 24 CEIP Adrià Gual Pendents de localització: 25 CEIP Tresfonts (substitució) 26 CEIP Arquímedes 27 IES Ferdinand de Lesseps 28 IES Ildefons Cerdà Previsió de noves construccions.

(13) e. L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. L'escolarització per nivells educatius. Mapa 4. Centres de primer cicle d’educació infantil i noves construccions Centres existents 1 2. Educació infantil (0-3 anys) L'educació infantil comprèn dos cicles: el primer cicle o escola bressol (dels 0 als 3 anys) i el segon cicle o parvulari (dels 3 als 6 anys). La seva finalitat és contribuir al desenvolupament físic, intel·lectual, afectiu, social i moral dels infants. Segons estableix la LOGSE, els centres d'educació infantil poden impartir el primer cicle, el segon o ambdós. Els centres de titularitat pública només fan el primer cicle (0-3 anys). Entre els centres privats l'oferta és diversa: alguns només tenen alumnat fins als 3 anys, però la gran majoria en tenen fins als 5 anys. La taula 10 presenta l'alumnat de 0 a 3 anys escolaritzat a la ciutat.. Taula 10. Alumnat de 0 a 3 anys escolarizat a la ciutat. Edat. Població. <1 any. 13.744. Alumnat Sector públic 238. 1 any 2 anys Total. 12.152 11.647 37.543. 869 1.456 2.563. 13. Sector privat 802. Total 1.040. Taxa escolarització 8%. 3.310 5.838 9.950. 4.179 7.294 12.513. 34% 63% 33%. EBM L’Arboç EBM Albí. 3. EBM Xarlot. 4 5. EBM Tris-Tras EBM Bip. 6 7. EBM Xiroi EBM La Fontana. 8. EBM El Vent. 9 10. EBM La Muntanya El Castell. 11. EBM Llar d’Infants. 12 13 14. EBM L’Argimon EBM Pla de Fornells EBM Trinitat Nova. 15 16 17. EBM El Cargol EBM El Tren EBM Palomar. 18 19. EBM Montserrat EBM Barrufets. 20 21 22. EBM Guinbó EBM Pau EBM L’Esquirol. 23 24 25. EBM El Roure EBM Roure Clot EBM Esquitx. 26 27 28. EBM Canigó EBM Forestier EBM Niu d’Infants. 29. EBM Collserola. 30. EBM Cadí. 31 32. EBM Puigmal EBM Chavorrillos. 33. EBM La Mar. Centres existents. Trasllat a nou edifici, després any 2000 34. EBM Valldaura. 35 36. EBM Nenes i nens EBM Ralet. 37. EBM Bambi. 38 39. EBM Bellmunt EBM Mont Tabèr. Nous centres (curs 2002 - 2003) 40 EBM L’Oreneta 41 EBM L’Arquet 42 43 44. EBM Ciutat de Mallorca EBM El Caminet de Besòs EBM Els Tres Tombs. 45 46. EBM Portal Nou EBM El Xalet de la Paperera. 47 EBM La Mar Xica Nou centres (previsió setembre 2003) 48 CEIP Rius i Taulet 49 50 51. Illa Bacardi CEIP Pràctiques I CEIP Mallorca. 52 53 54. Parc Pegaso CEIP Ramón Menéndez Pidal Illa Fort Pienc. La taxa d'escolaritat global de 0 a 3 anys és del 33%, una xifra força elevada. L'increment més important es dóna als 2 anys, en què la taxa d'escolaritat arriba fins al 63%. Possiblement aquesta dada expressa, entre altres aspectes, l'alt nivell d'ocupació de les dones. La presència del sector privat és majoritària, amb el 80% de l'alumnat. Dins del sector públic, l'Ajuntament gestiona 39 centres i el Departament d'Ensenyament en gestiona 5.. Taula 11. Distribució de l’alumnat del primer cicle d’educació infantil, per centres. 1 34 9. 41. 8 35. 40 2. Alumnat 0 -3 Centres Total % Sector Departament 365 5 públic Ensenyament 2.563 20% Ajuntament Sector privat. 2.198. 5. Total % 44 17%. 50. 39 9.950 80% Subven- Autoritzats cionats no subv. 18 12.513. 190. 44. 29. 208 83% 252. 27. 52. 19. 51 23. 38 28. 17. 18. 7. 20 21 22. 32. Total. 37. 6. 11 15. 48 49. 3 4. 10 12 13 14 42 36 16. 26 39 30. 53. 24. 25. 54 45. 31. 33. 46 47. 43.

(14) 14. e. Documents. Núm 1 / 2002. Taula 12. Distribució de l’alumnat de 0 a 3 anys, per districtes. Taula 13. Distribució de l'alumnat segons la titularitat dels centres, per nivells educatius. Sector públic. Sector privat. Total Parvulari. Primària. Secundària. Total 3-16. 13.962. 26.870. obligatòria 17.665. 58.497. Sector privat concertat. 16.755. 44.457. 36.358. 97.570 60%. Ciutat Vella. 293. 294. 587. Eixample Sants-Montjuïc. 111 488. 2.020 836. 2.131 1.324. Sector. Les Corts. 122. 697. 819. públic. Sarrià-St. Gervasi Gràcia. 31 33. 2.108 814. 2.139 847. 36%. Horta-Guinardó. 457. 907. 1.364. Sector privat. 4.563. 1.341. 1.105. 7.009. Nou Barris Sant Andreu. 584 200. 420 597. 1.004 797. Total. 35.280. 72.668. 55.128. 4% 163.076. Sant Martí. 244. 1.257. 1.501. Barcelona. 2.563. 9.950. 12.513 Taula 14. Distribució de l'alumnat segons la titularitat dels centres, per districtes. Mapa 5. Taxa d’escolarització per districtes municipals. Educació infantil de primer cicle. Educació bàsica i obligatòria 3-16 anys. Sector públic. Sector privat. Total. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc. 3.629 5.170 7.308. 3.598 50% 17.682 77% 6.644 48%. 7.227 22.852 13.952. Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris. 3.233 24% 3.814 13% 4.090 38% 7.365 41% 7.157 48%. 10.226 24.496 6.585 10.763 7.701. 76% 87% 62% 59% 52%. 13.459 28.310 10.675 18.128 14.858. Sant Andreu Sant Martí Barcelona. 6.063 43% 10.668 54% 58.497 36%. 8.120 57% 8.764 46% 104.579 64%. 14.183 19.432 163.076. 50% 23% 52%. Educació bàsica i obligatòria. Rangs de les taxes d’escolarització 46% a 52% 39% a 45% 32% a 38% 25% a 31%. La demanda de places del sector públic és molt elevada, i l'oferta és tan insuficient que no hi pot respondre satisfactòriament. La demanda no atesa als centres públics corresponent a la preinscripció per al curs 2000-2001 va ser del 56%, amb 3.434 sol·licituds per a una oferta de 1.517 places. Per al curs 2002-2003 està previst incrementar l'oferta municipal amb unes 500 places.. La LOGSE considera educació bàsica el tram que comprèn el segon cicle d'educació infantil (3 a 6 anys), l'educació primària (6 a 12 anys) i l'educació secundària obligatòria (12 a 16 anys). L'ensenyament obligatori cobreix dels 6 als 16 anys i es concreta en dues etapes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. En les etapes de primària i de secundària obligatòria, el sector públic té una presència minoritària, amb el 36% de l'alumnat (taula 13). El sector privat està concertat pràcticament en la seva totalitat. Els centres no concertats o subvencionats es concentren en l'etapa de parvulari i la majoria no ofereixen continuïtat cap a l'educació primària. Per districtes, la distribució de l'alumnat segons la titularitat és força desigual (taula 14). Tanmateix, els districtes que mostren baixa matrícula en el sector públic (com ara l'Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia) coincideixen amb els que, en els darrers anys, han tingut una demanda no atesa molt significativa. La simple manca d'oferta pública en aquestes zones ha dificultat l'augment d'alumnat en aquest sector..

(15) L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. Educació postobligatòria Els ensenyaments postobligatoris agrupen l'alumnat que ha obtingut el graduat d'ensenyament obligatori i que ha optat entre el batxillerat i la formació professional de grau mitjà. A la formació professional de grau superior s'hi accedeix amb la titulació de batxillerat; tanmateix, s'està experimentant l'accés al grau superior des de la formació professional de grau mitjà. També és possible accedir als ensenyaments de formació professional a través de les proves quan es compleixen uns requisits d'edat i d'experiència laboral determinats. A pràcticament tots els 71 instituts hi ha alumnes matriculats en els batxillerats de ciències de la naturalesa i de la salut, humanitats i ciències socials i tecnologia. També hi ha 121 centres privats que fan batxillerat d'aquestes modalitats. La formació professional de grau mitjà s'imparteix en 19 instituts i en 50 centres privats. La formació professional de grau superior s'ofereix en 20 instituts i en 57 centres privats.. Taula 15. Distribució de l'alumnat d’educació postoblogatòria segons la titularitat dels centres Alumnat. Sector públic. Sector concertat. Sector privat no concertat. Batxillerat. 28.950. 7.687 26%. 10.479 36%. Formació. 6.859. 10.784 38% 2.561. professional de grau mitjà Formació professional de grau superior. 12.567. 4.298. 37%. 63%. 4.365 35%. 8.202 65%. Taula 16. Alumnat matriculat a 4t d’ESO i 2n de batxillerat, per districtes. Curs 2000-2001. Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-St. Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Barcelona. 4t ESO. 2n batxillerat. 708 2.254 1.236 1.250 2.673 862 1.659 1.458 1.442 1.734 15.276. 910 2.693 896 1.171 2.826 598 1.219 1.036 1.006 1.239 13.594. e. 15. Els centres no tenen la mateixa oferta quant a les diverses etapes, modalitats i cicles que imparteixen. El batxillerat, amb uns 30.000 alumnes, té una matrícula molt superior a la de la formació professional de grau mitjà, que no arriba als 7.000 alumnes. Tanmateix, cal tenir en compte que s'està implantant de forma generalitzada el nou sistema, en què l'ensenyament professional ha sofert un canvi molt important respecte del sistema anterior. Possiblement encara no s'han modificat les percepcions i els comportaments d'èpoques passades. La distribució de l'alumnat d'educació postobligatòria segons la titularitat dels centres queda reflectida en la taula 15. La taula 15 també ens aporta informació sobre el grau de concertació dels centres privats. Encara que es tracta d'un ensenyament postobligatori, el nombre de concerts és molt alt, especialment pel que fa a la formació professional, en què és superior al 50% en les dues etapes. Possiblement, s'ha fet una extensió de la política de concerts aplicada en el sistema anterior, quan la formació professional de primer grau incorporava alumnat a partir dels 14 anys que, generalment, no disposava del graduat escolar. L'alumnat matriculat a 4t d'ESO i a 2n de batxillerat durant el curs 2000-2001 forma els grups base per a l'accés als ensenyaments posteriors: batxillerats i cicles formatius de grau mitjà, en el primer cas, i universitat i cicles formatius de grau superior en el cas de l'alumnat que acaba satisfactòriament el batxillerat (taula 16). Dins del conjunt de les etapes educatives no universitàries, els ensenyaments professionals són, de manera especial, la porta d'entrada al mercat de treball. Per tant, l'oferta formativa hauria de preveure de manera més precisa les necessitats i les característiques del mercat laboral. Val a dir, però, que els informes i els estudis existents sobre aquesta qüestió en general són parcials i afecten només algunes famílies o àmbits productius sectorials. Les taules següents mostren l'oferta inicial de la preinscripció feta l'any 2001. Per a cada un dels cicles formatius es dóna la xifra de les sol·licituds presentades per l'alumnat per accedir a les places. Segons aquestes dades, en el sistema escolar es produeix un desajust entre l'oferta i la demanda, fins i tot més marcada en el sector públic que en el privat. En el sector públic, dels 24 cicles de formació professional de grau mitjà, el 62% tenen més demanda que oferta; en la formació professional de grau superior, aquest desajust es produeix en el 65% dels 49 cicles que s'ofereixen a la ciutat. En el sector privat el desajust es redueix al 44% dels cicles de formació professional de grau mitjà i el 12% dels cicles de formació professional de grau superior. Cal tenir en compte que en alguns casos la preinscripció per als cicles formatius de grau superior coincideix amb la preinscripció a la universitat i, en la mesura que no són incompatibles, es produeixen duplicitats..

(16) 16. e. Documents. Núm 1 / 2002. Taula 17. Cicles de formació professional de grau mitjà amb una demanda superior a l’oferta • Preinscripció curs 2001/2002 Centres públics 15 cicles. Centres concertats 7 cicles Oferta de places. Sol·licituds. Pendents d’assignació. Oferta de places. Sol·licituds. Pendents d’assignació. CGM Gestió administrativa. 321. 400. 90. CGM Preimpressió en arts gràfiques. 25. 84. 51. CGM Preimpressió en arts gràfiques CGM Eletromecànica de vehicles. 48 147. 156 228. 83 71. CGM Eletromecànica de vehicles CGM Carroceria. 250 54. 333 61. 77 0. CGM Carroceria. 79. 121. 32. CGM Equips inst. electrotècniques. 111. 171. 68. CGM Comerç CGM Equips inst. electrotècniques. 84 142. 100 170. 16 38. CGM Equips electrònics de consum CGM Mecanització. 241 57. 322 74. 74 14. CGM Equips electrònics de consum. 197. 273. 79. CGM Muntatge i manteniment. CGM Laboratori d’imatge CGM Soldadura i caldereria. 44 27. 250 40. 168 10. d’intal·lacions de fred, climatització i producció de calor. 30. 47. 15. CGM Mecanització CGM Laboratori CGM Cures auxiliars d’infermeria. 141 47 146. 144 87 215. 24 25 63. En total els centres concertats ofereixen 16 cicles de grau mitjà. CGM Estètica personal decorativa 57 CGM Caracterització 28 CGM Instal·lació i manteniment eletrome-. 116 119. 55 80. cànic de maquinària i conducció de línies 17 21 En total els centres públics ofereixen 24 cicles de grau mitjà. 2. Taula 18. Cicles de formació professional de grau superior amb una demanda superior a l’oferta • Preinscripció curs 2001/2002 Centres públics 32 cicles Oferta de places CGS Animació d’activitats físiques i esp. 110 CGS Administració i finances 135 CGS Disseny i producció editorial 28. Sol.licituds. No. 188 246 73. ateses 94 77 32. CGS Gestió comercial i màrqueting CGS Comerç Internacional CGS Desenvolupament i aplicació de. 64 58. 76 66. 17 7. projectes de construció CGS Desenvolupament i aplicació de projectes urbanístics i op. topogràfiques. 80. 96. 24. 134. 227. 2. 83 83 53 43 46. 94 134 336 364 144. 7 30 298 285 85. 50. 336. 284. 51. 57. 6. CGS Sistemes de telecomunicacions i informàtics CGS Agències de viatges CGS Informació i com. turístiques CGS Imatge CGS So CGS Producció d’audiovisuals, ràdio i espetactacles CGS Desenvolupament de projectes mecànics. Oferta de places. Sol·licituds. No ateses. CGS La fabricació de productes farmacèutics i afins CGS Anàlisis i control CGS Química ambiental. 30 89 27. 61 131 120. 29 35 53. CGS Dietètica CGS Higiene bucodental CGS Anatomia patològica i citologia. 32 59 33. 42 119 138. 9 53 94. CGS Pròtesi dental 61 136 CGS Imatge per al diagnòstic 34 65 CGS Educació infantil 28 121 CGS Integració social 32 58 CGS Interp. del llenguatge dels signes 30 104 CGS Asessoria d’imatge personal 50 173 CGS Estètica 31 55 CGS Producció d’audiovisuals, ràdio 60 61 CGS Administració de sistemes informàtics 164 235 CGS Desenv. d’aplicacions informàtiques 191 308 En total els centres públics ofereixen 49 cicles de grau superior. 60 29 75 22 59 99 19 6 74 93. Centres concertats 32 cicles Oferta de places. Sol·licituds. CGS Realizació d’audiovisuals, ràdio i espectacles 30 91 CGS Imatge 20 50 CGS So 30 82 CGS Prod. d’audiovisuals, ràdio i esp. 30 44 En total els centres públics ofereixen 49 cicles de grau superior. No ateses 54 25 42 12.

(17) L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. e. 17. En aquest capítol es pretén donar una informació bàsica de la situació a cadascun dels districtes de la ciutat. Hem considerat que les dades principals que s'han de tenir en compte a l'hora de dibuixar aquesta estructura són les següents:. L'escola als districtes. - Taxa d'escolarització segons els grups d'edats. - Distribució de l'alumnat per sectors segons el nivell educatiu. - Distribució proporcional segons els sectors dels centres educatius, i comparació amb el conjunt de la ciutat. - Distribució de l'alumnat per sectors segons els nivells educatius. - Nombre de centres segons la tipologia de l'oferta educativa i la titularitat (taula i mapa). Cada apartat va acompanyat d'un breu comentari amb alguns dels aspectes que han ajudat a configurar el perfil que trobem en cadascun dels districtes o bé amb determinats elements que cal considerar a l'hora d'entendre la planificació.. Sarrià St. Gervasi. Les Corts. Horta Guinardó. Sant Andreu. Gràcia. L'Eixample. Sants-Montjuïc. Ciutat Vella. Nou Barris. Sant Martí.

(18) 18. e. Documents. Núm 1 / 2002. Taula 19. Taxa d'escolarització de Ciutat Vella segons els grups d'edats de. Ciutat Vella. cada nivell educatiu. Aquests darrers anys el districte de Ciutat Vella ha viscut molts canvis que han afectat la composició de l'alumnat de les escoles. Els factors de canvi més destacats han estat, d'una banda, la immigració, que ha crescut tant en nombre de persones com en diversitat de procedències, i, de l'altra, les remodelacions urbanístiques realitzades, que han atret població de classe mitjana, la qual cosa ha donat lloc a una certa heterogeneïtat socioeconòmica. A partir d'aquests elements, l'àmplia diversitat de cultures que es troba actualment a les aules de les escoles de Ciutat Vella no es veu en altres zones de la ciutat. Ateses les característiques socioeconòmiques de la població, Ciutat Vella ha estat i és escenari de polítiques de col·laboració entre les diferents administracions, i d'aquestes amb les associacions, i d'iniciatives de caire social del mateix districte amb l'objectiu de treballar en projectes comuns per al desenvolupament de la zona.. Població Bressol (0-2 anys). 2.202 1.776. 1.570. 88,4%. Primària (6-11 anys) ESO (12-15 anys). 3.268 2.298. 3.051 2.606. 93,3% 113,4%. ≠9.544. 7.814. 82%. Total (0-16 anys). 1. 18 22. 12 2. 20. 11 16. 7. 3. 21. 13 4. 17 24 5. Taxa. d'escolarització 587 26,7%. Parvulari (3-5 anys). Mapa 6. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Ciutat Vella. 19. Alumnat. 6 15. 25 10 23 14 9 8.

(19) e. L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. 19. Gràfic 10 . Distribució de l’alumnat de Ciutat Vella, per sectors i nivells. Gràfic 11. Centres de Ciutat Vella, segons l’oferta per als diferents nivells. educatius. educatius. 500 293. 294. 4.651. 4.852. 8. 48,9% 51,1%. 6 4. 5. 5. 4. ESO. Batxillerat. Total. Sector privat. a partir de P3, primària. Sector públic. Parvulari Primària. 1. 1. 0. Bressol. 2. 2. 2. 0. 5. 4. 0. 0. 1. 1 0. 0. 0 0. 0. 1. 1. 0. formació professional. 960. 746. Centres públics (total 24) Centres privats (total 20). batxillerat, formació professional. 729 824. 11. 10. batxillerat. 1.392. 12. ESO, formació professional. 1.214. 9.503 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10%. ESO, batxillerat, formació professional. 1.460. 1.500 1.000. 1.689. ESO, batxillerat. 1.591. 2.606. ESO. 3.051. a partir de P3, primària, ESO, postobligatoris. 1.570. a partir de P3, primària, ESO. 587. només educació infantil. Alumnes 2.000. Taula 21. Centres de Ciutat Vella, segons l’oferta per als diferents nivells educatius. 1 2. CEIP Castella - Primària - Pública CEIP Milà i Fontanals - Primària - Pública. 3 4 5. CEIP Rubén Darío - Primària - Pública CEIP Collaso i Gil - Primària - Pública CEIP Drassanes - Primària - Pública. 6 7 8. CEIP Baixeras - Primària - Pública CEIP Cervantes - Primària - Pública CEIP Mediterrània - Primària - Pública. 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25. CEIP Alexandre Galí - Primària - Pública CEIP Parc de la Ciutadella - Primària - Pública CEIP Pere Vila - Primària - Pública IES Miquel Tarradell - Secundària - Pública IES Milà i Fontanals - Secundària - Pública IES Joan Salvat i Papasseït - Secundària - Pública IES Verdaguer - Secundària - Pública IES Pau Clarís - Secundària - Pública Sagrada Família - Primària - Privada Laboure - Primària i secundària - Privada Vedruna - Primària i secundària - Privada Escola Pia Sant Antoni - Primària i secundària - Privada Sant Felip Neri - Primària i secundària - Privada La Salle Comtal - Primària i secundària - Privada Sant Joan Baptista - Primària i secundària - Privada Cintra - Secundària - Privada Calassanci i Escola Pia - Secundària - Privada. Només educació infantil Total centres d'educació infantil A partir de P3, primària Total centres de primària A partir de P3, primària, ESO A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris Total centres de primària i secundària ESO ESO, batxillerat ESO, batxillerat, formació professional ESO, formació professional Batxillerat Batxillerat, formació professional Formació professional Total centres de secundària Total. Centres públics 5 5. Centres privats 4 4. 11 11. 1 1 5. 0. 1 6 1. 5 1 2 1 8 24. 1 4 2 9 20. Gràfic 12. Distribuició de l’alumnat de Ciutat Vella, per sectors 70% 60% 60% 50% 49% Sector públic 50% 40% 36% Sector privat concertat 30% Sector privat 20% 10% 4% 1% Ciutat Vella. Barcelona.

(20) 20. e. Documents. Núm 1 / 2002. L'Eixample. Taula 22. Taxa d'escolarització a l’Eixample, segons els grups d'edats de cada nivell educatiu. L'Eixample és un districte que s'ha caracteritzat històricament per tenir un dèficit important d'escoles públiques, tot i que es va reduir amb la incorporació, en el seu moment, d'un nombre important de centres del CEPEPC. Aquest dèficit genera un alt nivell de demanda no atesa en aquest sector (escola pública). La demanda no atesa ha significat la pèrdua de 500 matrícules en total al llarg dels darrers quatre cursos (taula 22). Aquest dèficit d'escola pública nodreix l'elevada oferta privada existent, especialment la privada concertada.. Taula 21. Demanda no atesa a P-3, a l’Eixample. Evolució 1997 - 2001 1997-98 151 sol·licituds. 1998-99 128 sol·licituds. 1999-2000 163 sol·licituds. 2000-2001 102 sol·licituds. Població. Alumnat. Taxa. d'escolarització 2.131 35,5%. Bressol (0-2 anys). 6.011. Parvulari (3-5 anys). 5.528. 4.588. 83,0%. Primària (6-11 anys) ESO (12-15 anys). 10.401 7.380. 10.347 7.917. 99,5% 107,3%. Total (0-16 anys). 29.320. 24.983. 85,2%. Gràfic 13. Distribució de l’alumnat de l’Eixample, per sectors 80% 73% 70% 60% 60% Sector públic 50% Sector privat concertat 40% 36% 30% Sector privat 23% 20% 10% 4% 4% L’Eixample. Barcelona. Mapa 7. Centres públics i privats concertats d’educació primària i secundària obligatòria. Eixample. 21 22. 23 24. 34. 30. 11 1 25. 28 29. 43 2 12. 40 36. 7. 31 13. 32 9. 15 26. 3. 8. 4. 44 16. 17 27. 37 33. 38 42. 39 41 14. 18 6 19 20. 10. 35. 5.

(21) L’escolarització a la ciutat de Barcelona. Curs 2000-2001. Núm 1 / 2002. Gràfic 14. Distribució de l’alumnat de l’Eixample, per sectors i nivell educatius. e. 21. Gràfic 15. Centres de l’Eixample, segons l’oferta per als diferents nivells educatius. 80% 6.000 70% 5.000. 60%. 4.000. 50%. 3.359. 40%. 3.000 2.453. 30%. 2.020. 2.000. 1.488. 1.622. 6.903 22,5%. 16. 15 11. 9 6 5 només educació infantil. 4.054. Centres privats (total 99). 0. 0. 0 0. 3 2. 1 0. 0 0. 0 2. 3. 3. 0 formació professional. 23.756 77,5%. Centres públics (total 18). batxillerat, formació professional. 6.429. 44. batxillerat. 90%. 7.000. 50 45 40 35 30 25 2o 15 10 5 0. ESO, formació professional. 100%. 7.894. ESO, batxillerat, formació professional. 30.659. ESO, batxillerat. 5.676. ESO. 7.917. a partir de P3, primària, ESO, postobligatoris. 10.347. a partir de P3, primària, ESO. 4.588. a partir de P3, primària. Alumnes 2.131 8.000. 20%. 1.229. 1.000. 10% 111. 0 Bressol Sector públic. Parvulari Primària. ESO. Batxillerat. Total. Taula 23. Centres de l’Eixample, segons l’oferta per als diferents nivells educatius Centres Centres. Sector privat. 1 2. CEIP Auró - Primària - Pública CEIP Els Llorers - Primària - Pública. 3 4 5 6. CEIP Joan Miró - Primària - Pública CEIP Diputació - Primària - Pública CEIP Mallorca - Primària - Pública CEIP Ferran Sunyer - Primària - Pública. 7 8 9. CEIP Escola de la Concepció - Primària - Pública CEIP Carlit - Primària - Pública CEIP Ramon Llull - Primària - Pública. 10 CEIP Tàbor - Primària - Pública 11 IES Maragall - Secundària - Pública 12 IES Parc de l’Escorxador - Secundària - Pública 13 IES Jaume Balmes - Secundària - Pública 14 IES Fort Pius - Secundària - Pública 15 Sant Josep Oriol - Primària - Privada 16 San Francisco de Asís - Primària - Privada 17 Maria Auxiliadora - Primària - Privada 18 Griselda - Primària - Privada 19 Verge Aldama - Primària - Privada 20 Sagrat Cor - Primària - Privada 21 Sagrada Família - Primària i secundària - Privada 22 Institución Pedagógico Social Educativa - Primària i secundària - Privada 23 Sant Miquel - Primària i secundària - Privada 24 Sant Isidor - Primària i secundària - Privada 25 Urgell - Primària i secundària - Privada 26 Mare de Déu del Roser - Primària i secundària - Privada 27 Salesià De Sant Josep - Primària i secundària - Privada 28 Shalom - Primària i secundària - Privada 29 Inmaculada Concepción - Primària i secundària - Privada 30 La Merced - Primària i secundària - Privada. públics 2 2 9. privats 44 44 6. Total centres de primària A partir de P3, primària, ESO A partir de P3, primària, ESO, postobligatoris. 9. 6 5 15. Total centres de primària i secundària ESO ESO, batxillerat ESO, batxillerat, formació professional. 0. 26. 3 1. 2. Només educació infantil Total centres d'educació infantil A partir de P3, primària. ESO, formació professional Batxillerat Batxillerat, formació professional. 3. 2 3. Formació professional Total centres de secundària TotaL. 1 7 18. 16 23 99. 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44. Lestonnac - Primària i secundària - Privada Mare de Déu de les Escoles Pies- Primària i secundària - Privada Casp-Sagrat Cor de Jesús - Primària i secundària - Privada Patronato Social Escolar de Obreras - Primària i secundària - Privada Nuestra Señora del Rosario - Primària i secundària - Privada Maristes La Immaculada - Primària i secundària - Privada Santa Anna-Eixample - Primària i secundària - Privada Sagrado Corazón - Primària i secundària - Privada Mare del Diví Pastor - Primària i secundària - Privada La Inmaculada - Primària i secundària - Privada Mireia - Primària i secundària - Privada Sagrado Corazón - Primària i secundària - Privada Cesc - Secundària - Privada Escola Pia de Nostra Senyora - Secundària - Privada.