Gaseta municipal de Barcelona. Any 079, núm. 11 (20 març 1992)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Actasessió 24-1-1992 386

Acta sessió extraordinària 11-11-1992 395

Comissióde Govern

Actasessió 17-1-1992 397

Actasessió 7-11-1992 399

Acords sessió 21 -11-1992 401

Disposicions Generals

Acords dels_{òrgans degovern}

Estatuts del Consorci de l'Auditori i _l'Orquestra . . 404

Modificacions de crèdit 409

Consells _{Municipalsde Districte} Districte5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords

sessió 17-XII-1991 411

Districte 6. Gràcia. Acords

sessió 29-1-1992 411

Districte 10. Sant Martí. Acords

sessió 27-11-1992 412

Consell _{Municipal Permanent}

Acta sessió 22-1-1992 413

Personal

Concursos i_oposicions

BasesGenerals quehan deregir la convocatòriade 7 concursos_{per alaprovisióde 7 llocs de treball 416}

Conscurs 391. Assessor Jurídic de la Divisió de Serveis Tècnics del Districte de_l'Eixample ... 417

Concurs 392. _{Capdel NucliOrgànic Intersectorialde} la Zona de Montbau _{(Districte d'Horta-Guinardó) 417} Concurs 393. Cap del Programa d'Atenció a la

Vellesa

_(Àrea

_d'AfersSocials i Joventut) 418 Concurs 394. _Cap del Negociat

Juridico-adminis-tratiu del'Àreade_{Desenvolupament Econòmici}

Social 418

Concurs 395. Cap del Servei d'Ocupació

(Àrea

d'Afers Socials i Joventut) 419

Concurs 396. Cap del Servei d'Inserció Social

(Àrea

d'Afers Social I Joventut) 419

Concurs 397. Capdel la Divisióde Serveis Perso¬ nals del Districte d'Horta-Guinardó 420

Anuncis

Anuncis _{publicatsen el Butlletí Oficialde laProvín¬} cia dels dies 1 al 29 de febrer de 1992 421

Notificacions 423

Ajuntament

HtF

de

Barcelona

Núm. 11 /_{AnyLXXIX 20 de}

CONSELL

PLENARI

Acta de la sessió celebrada el dia 24 de generde

1992, i aprovada el dia 3 de marçde

1992

AlSaló de la Reina _{Regent de la Casa de la Ciutat de}

Barcelona, el diavint-i-quatre degenerde mil nou-cents noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari sota la presi¬ dència de l'Excm. Sr. AlcaldePasqualMaragall i Mira. Hi

concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde Lluís Armet i

Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. _{Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim} de Nadal i _{Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan} Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Albert Batlle i _{Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier Valls i Serra,} Oriol _{Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria}

Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos, Joan Fuster i

Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Francesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara iCarrió, Antoni Lucchetti i Farré,

Francesc Vicens i _{Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Josep} Caminal i Badia, Artur Mas i Gavarró, Josep M. Sama¬

ranch i Kirner, Sara M. Blasi i Gutiérrez, Jordi Bonet i

Agustí, Teresa Perelló i Domingo, FèlixAmati Parcerisa, Antoni Marcet i _{Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente,} Modest Batlle i Girona, Joan Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, Aleix Vidal-Quadras i Roca, José Alberto Fernández i Díaz, Emilio

Àlvarez

i Pérez, assistits per ril·lm. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Enric Truñó i _{Lagares, Joan Colldecarrera i Ortiz, i Joan} Puigdollers i Fargas.

Hi és _{present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i} Remolins.

Constatada l'existència de_{quòrum legal, la Presidèn¬} cia obre la sessió a les deu hores i vint minuts.

Es dóna _{per llegida l'acta de la sessió anterior,} celebrada el 24 de desembre de 1991, l'esborrany de la qual ha estattramèsatots els membres del Consistori; i s'aprova.

En el _despatxd'ofici el Consell Plenari acorda:

Ouedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 1991 _{(NC-197), que constitueix les} Sots-direccions del Gabinet Jurídic Central i en _{designa els}

responsables.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de generde 1992 (NC-1), que nomena membre del Plenari del Consell _{Municipal de Benestar Social la Sra. Espe¬}

rança Esteva i Ortega, com a Presidenta del Col·legi

d'Assistents Socials.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de gener de 1992 (NC-3), que designa membres del Consell Tributari els Srs. _{següents: President: l'll im. Sr.}

Ignasi de Lecea i Ledesma; i Vocals: els Srs. Mario

Pagès i Martínez, Joaquim Tornos i Mas, Joan Carles Giménez-Salinas i Colomer, Jordi Sopeña iGil, Antònia Agulló i Agüero, i Martín Pagonabarraga i Garro.

Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 14 de

gener de 1992 (NC-4), que nomena el Sr. Ricard Huer¬

tas i de Trias, Coordinador de Serveis del Districte de

l'Eixample.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 14 de

_J

gener de 1992 (NC-5), que actualitza la composició de la Comissió Gestora del Parc de _Montjuïc.

Quedarassabentatdel decret de l'Alcaldia, de 24de

gener de 1992 (NC-8), que designa l'll im. Sr. Guerau

Ruiz i _{Pena, President de} la Comissió de Tria i Elimina¬

ció de la documentació _{municipal, i adscriu l'Arxiver} Municipal a laDirecció de

l'Àmbit

de

l'Alcaldia-Presidèn-cia.

Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 24de

gener de 1992 (NC-9), que nomena el Sr. Francisco Longo i Martínez, membre del Consell d'Administració de l'Institut Municipal d'Informàtica.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de

generde 1992 (NC-11), que nomenael Sr. Lluís Olivella

i _{Conill, Director de l'Institut Municipal d'Informàtica.} Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de

generde 1992 (NC-7), que nomenael Sr. Rafael Manza-

_j

neda i _{López, representant de l'Ajuntament de Barcelo¬}

na al Comitè Local de la Creu _{Roja, en substitució del} Sr. Eduard _{Spagnolo i de la Torre.}

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 24 de

generde 1992 (NC-10), quedesigna el Sr. LluísBoada i Domènech Director dels _{Programes de Medi Ambient i} integra la Unitat Operativa d'Higiene Ambiental a

l'Àrea

de Medi Ambient i Serveis com a Unitat _{Operativa de} Planificació i Control Ambiental.

RatificareI decret de l'Alcaldia, de 16 de desembre de 1991 _{(NC-185), que nomena el Sr. Jordi Marco i} Sanz membre del Consell _{Municipal del districte de} CiutatVella, en substitució del Sr. Joan Zafón i Celma. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 14 de gener de 1992 _(NC-2), que designa Interventor de Fons Munici¬

pals elSr. Lluís Mata i Remolins, Vice-interventor muni¬

cipal, de conformitat amb l'article 17.1 del Reial Decret

1174/1987 de 18 de setembre, designació que

tindrà

> efectes fins a la _{provisió reglamentària de la plaça; i}

dóna _{compte de la vacant produïda a les Direccions} Generals de la Funció Pública del Ministeri de les Administracions _Públiques, i d'Administració Local

del

Departament de Governació de la Generalitat de f*

Catalunya.

Ratificare Is decrets del'Alcaldia, de 16 de desembre de 1991 _{(P-1361-1363), pels quals, envirtut deconcurs,}

es nomena: els Srs. Rafael Estela i Aleu, i Francesc Xavier Llovet i Guillem, Directors de MercatB; i lesSres. Margarida M. Canelai Mir, i LídiaMonterde i Ventura,

i

el

Sr. Albert Gil i Lecha, Directors de Mercat C.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 16

de desembre de 1991 (E-445 i 446), quetraslladen a

la

Generalitat _{sengles propostes} que els Col·legis

Públics

dels carrers Rei Martí, núm. 6 i Mare de Déu de Port,

núms. 109 i 111 es continuïn denominantCol·legi

Públic

Ratificarl'acord de la Comissió de Govern de 13 de desembre de 1991, que aprovales modificacions intro¬

duïdes en el Procediment complementari de laCampa¬

nya

municipal de

mesures per a

la protecció i millora del

Paisatge

urbà i el

seu text

refós

i

prorroga

fins

alaseva

terminació el 1992 el període d'aplicació dels seus programes

d'actuació i dels

seus

beneficis, i també el

període

d'aplicació dels Programes especials

per a

la

Supressió de traves

i barreres arquitectòniques

i de

substitució d'antenes.

Ratificarel text dels Convenis següents:

A) Amb la

Municipalidad Provincial

de Trujillo

(Perú),

per a

la

cooperació municipal

en

les àrees d'equipa¬

ment urbà, conservació del medi ambient i enfortiment de la

_gestió

municipal.

B) Amb la

Intendència

Municipal de

Asunción

(Para¬ guai), per a

l'assessorament

en

matèria

de tecnologies i

desenvolupament urbà, millora ambiental, capacitació

tècnica en projectes de participació i descentralització,

reforma i modernització de l'Administració municipal i

capacitació

en els mecanismes

d'atenció

social.

Designar, exercint funcions de Junta General de la

Societat Privada _{Municipal Informació Cartogràfica} i de Base, membre del Consell d'Administració de l'esmentada societat el Sr. Francisco Longo i Martí¬

nez, designació que ésper un termini de quatreanys i, en totcas, coincident amb el mandat consistorial; i facultar el President de la societat i el Secretari General de l'Ajuntament per comparèixer davant de notari i elevar a _{escriptura pública aquest nomena¬}

ment i també per complir amb els tràmits necessaris per a la seva inscripció en el Registre Mercantil,

àdhuc la correcció dels errors materials, en cas ne¬

cessari.

S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos

aI ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificareis acords de la Comissió de Govern, de 17

gener de 1992, pels quals s'aprova inicialment: 1) l'Estudi de detall de _compensació de volums a les

parcel·les del carrer de Buenos Aires, núms 54, 56 i 58;

2) l'Estudi de detall per a l'addició de dues noves plantes a la finca del _{Passeig de Gràcia, núm. 98; 3)}

l'Estudi de detall per a la concreció d'alineacions i

rasants del Torrent de Can Mora; i 4) l'Estudi de detall

d'ordenacióde la zona 16-a. _{d'habitatgepúblic situada}

a_{l'avinguda Vallbona de Torre Baró.}

El Sr. Marcet _{anticipa l'abstenció dels membres del}

seu _{Grupen l'apartat 2)de l'Estudi de detall relatiu}

a la finca núm. 98 del _{passeig de Gràcia perquè, a pesar} que la Comissió Tècnica de Manteniment i Millora de

l'Eixample

ha emès informe favorable, en opinió del

Districte l'entorn no sortirà beneficiat estèticament i

l'esgotament de la volumetria en edificis consolidats

resulta un mal _precedent.

El Sr. Lucchetti contesta que, efectivament, la proposta compleix la _legalitat urbanística vigent i que, per evitar l'impacte visual assenyalat pel President del Districte, les plantes_afegides arrencaran de la segona crugia.

El Sr. Bonet anuncia també l'abstenció del seu _Grup en _{l'apartat4) relatiu}

al'Estudi de detall de lazona 16-a.

d'habitatge

públic situada a l'avinguda de Vallbona, perquè comporta la modificació del Pla especial de

reformainterior _{aprovat fa cinc o sis anys, solució que,}

a _{més, arriba tard i això ha impedit el desenvolupament}

de l'esmentat Pla.

El Sr. Lucchetti replica que precisament l'Estudi de detall presentatavui desencalla l'execució de tal Pla.

S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs.

Cu-llell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle, Audet, Olmedo, i Alsina

pel que fa als apartats 2) i 4).

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 17 gener de 1992, pel qual s'aprova inicialment el Projecte

d'urbanització de_{l'avingudaSalvat Papasseït, del carrer} de Cermeño,des del carrer deGinebra fins al'avinguda Litoral, i del carrerde Balboaentre les esmentades avin¬ gudes.

El _{Sr. Fernández avança el vot favorable dels mem¬} bres del seu _{Grup, peròdemanaqueabans de l'aprova¬}

ció definitiva es _{corregeixin les mancances del plec de}

condicions _{pel que faa les obres d'enllumenat, i certes} deficiències en l'estat d'amidaments.

El Sr. Batlle i Girona comenta _{que els dos anys}

transcorreguts des de l'entrada del Projecte a l'Ajunta¬ ment fins a _{l'informe que n'avala l'aprovació, denoten} manca d'eficàcia.

El _{Sr. Casas destaca que el Projecte incideix sobre} els antics_{terrenys deCatalanade Gas i obre la} Barcelo-neta als vials laterals del Cinturó Litoral; i que el retard s'explica per les modificacions que s'han introduït a instància del Districte en el _{Projecte inicial i que són de} gran importància social.

El _{Sr. Batlle i Girona insisteix que aquestes mateixes}

raons _{exigien una celeritatmés gran en latramitacióde}

l'expedient.

S'aprova per unanimitat.

ALCALDIA

Informe sobre l'estat de les obres _olímpiques. El _{Regidor de Programació i Pressupostos, Sr.}

Vega-ra, comença la seva exposició, que il·lustra amb la

projecció de diapositives, advertintquelesinformacions

que donaràtenen com afons ladocumentació que rep el _Grup de treball per al seguiment de les obres olímpi¬ ques, presidit pel Sr. Alcalde, i del qual formen part representants de la Generalitat, de l'Administració de

l'Estat, de HOLSA, i del COOB'92; que les fotografies

aèries daten de la segona quinzena de novembre perquè les condicions climàtiques dels últims dies han

impedit obtenir-ne d'altres de més actualitzades; i que la documentació lliurada al Consistori inclou un _plànol

esquemàtic, un diagrama de barres que resumeix el

calendari, i un informe escrit.

Referint-se _{primerament al Cinturó Litoral diu} que el

tronc del tram Port-Montjuïc ja està acabat, però que¬ da _{pendent la connexió amb l'avinguda dels Ferrocar¬} rils Catalans amb un _{pont sobre la Rente, que quedarà}

acabat cap al 31 de març; que eltronccentral deltram 8, que inclou el pont sobre l'A-19,

entrarà

en servei el

proper 16 de febrer i la mateixa data

està

fixada peral

tram _{9 queenllaça l'anterior amb el Nus de la Trinitat;}

_i

que en aquestNus també el 16 de febreres posara en

servei un vial _{d'enllaç dels} trams 8 i 9 amb el

Segon

Cinturó, el 15 d'abril s'obrirà al trànsit la connexió del Cinturó Litoral amb les _{autopistes, el 15 de maig}

quedarà connectada la Pota nord i

finalment l'1 de

juny es podran fer tots els

moviments previstos

en

tal

progra-mat _{per unes etapes que tenen una}

_{funcionalitat}

_par¬

cial.

Tocant _{després al Segon}

_Cinturó,

_concreta que

la

finalització dels dos trams de laPota sud més propers

ala _{Diagonal està previstaperals}

_dies

₂₈

i

4 d'abril i la

dels dos trams més propers al Nus del Llobregat

està

prevista per al 28 de febrer i el

17 de

març; que

el

24

de febrer s'obrirà al trànsit el tram _{Diagonal-Pearson}

mentre _{que el 28 quedarà obert el tronc}

_del

_tram

Pearson-Can Caralleu, lavialitat local del qual quedarà

enllestida a _{mitjan abril; que en el tram}

_Can

Caralleu-Iradier (que comprèn el Nus de la plaça

Borràs,

de

gran complexitat

tècnica

pels seus tres

nivells i la

manca _{d'espai) el tronc i les connexions entraran en}

servei el 24d'abril, i la vialitat localafinals de juny; que el tram Iradier-Collserola està _{pràcticament acabat i}

podria obrir-se al

trànsit

el 14 de febrer, si les conne¬

xions amb altres trams ho fanfuncional; que en eltram Collserola - Jordà el tronc estarà acabat el 29 de

febrer; que la connexió del Segon Cinturó amb el

Cinturó Litoral està programada per al 15 de febrer;

que en la Pota nord, en la part que arriba fins a la

carretera de la Conreria i _{garanteix la connectivitat} amb la Vila_{Olímpica de Montigalà, el tronc entrarà} en servei el 24 de març i l'acabament de l'obra es

produirà el 6 d'abril.

Remarca _{que l'execució dels Cinturons està sota} control i les dates anunciades deixen un_{marge suficient}

perl'acabament de la vialitat local; i que, com reflectei¬

xen els diagrames de barres, el 31 de març, pel que fa

al tronc central, només restaran pendents la part de la connexió del Nus de laTrinitat, eltram2 de la Pota sud, el tram 4 del _{Segon Cinturó i els enllaços del Nus de la} Trinitat amb les _Autopistes.

Respecte a la plaça de les Glòries, indicaque en la

primera setmana de febrer s'obrirà a la circulació el

nivell _{superior, que correspon a la connexió de la Gran} Via amb l'A-19 i que l'acabament de tot el conjuntestà

previstper al 30 de maig.

Tracta a continuació de les _{Àrees olímpiques en} construcció i detalla: que en l'Anella Olímpica i Parc de Montjuïc només resten pendents d'acabament: a) la segona fase de la urbanització, que es preveu tenir a punt el 31 de març; b) la Torre de Comunicacions de Telefònica, on, finalitzada ja l'obra civil, es preveu enllestir els tests funcionals el mes _{d'abril; i c) els} accessos a la Piscina _{Municipal tant per la banda de} Miramar com _{per la del Poble-sec, que es completaran} en un termini de tres mesos; que en

l'Àrea

olímpicadel Parc de Mar la urbanització finalitzarà el 15 d'abril i el Polisportiu de Nova Icària quedarà enllestit a finals del mateixmes; que en

l'Àrea

olímpicade la Vall d'Hebron, l'acabament de les instal·lacions _{esportives i dels habi¬} tatges per als periodistes està programat per a mitjan

març; que el 31 de gener es preveu tenir acabada l'Àrea _{olímpica de la Diagonal; i} que en la Torre de Collserola, acabada_{ja l'obra civil, s'estan instal·lant els}

equips tècnics i els diversos agents esperen tenir rea¬ litzades el 15 de _{maig totes lesproves que assegurin la} transmissió atot el món.

Subratlla, enconclusió, que les dades que acaba de facilitar _{permeten esperar l'acabament de totes les} actuacions ressenyades amb tranquil·litat.

El Sr. Lacalle,després d'agrair les detallades explica¬ cions del _{Regidor de Programació i Pressupostos i de} congratular-se pels canvisque la ciutatestà experimen¬

tant, observa que el 1985 les previsions d'inversionsen

infrastructures fetes pelsresponsablesde la Candidatu¬

ra _{olímpica s'estimaven en uns 237.000 milions de}

pessetes, tanmateix avui les inversions s'avaluen en més 800.000 milions, xifra que no inclou els costos

d'urbanització que signifiquen 200.000 milions més de

manera _{que les previsions inicials s'han triplicat per les} causes _{següents: la}

_modificació

_{de projectes, la incor¬}

poració de projectes nous, els increments habituals de costos _{i, tal vegada, una mala}

_{planificació}

_{de les obres.} Tot això el _{porta a preguntar, perinformació detots els} barcelonins, en quant s'han incrementat els costos, ja que concretament, segons les seves notícies, la remo-delació de l'Estadi havia de costar 25.000 milions de pessetes, però n'ha costat 36.000, i la de Piscina

Municipal, pressupostada en 700 milions de pessetes n'ha _{importat 1.600.}

El Sr. Alcalde puntualitzaque el cost total de l'Estadi

ha estat 8.000 milions de _{pessetes i} no pas els 36.000

esmentats _{pel Sr. Lacalle.}

El Sr. Cullell _{agraeix les informacions facilitades i} expressala sevaconfiançaenl'èxit dels Jocs Olímpics. Ara _{bé, considera que seria una greu equivocació} atribuir la gran

transformació

que

està

experimentant la

Ciutat únicament als Jocs_{Olímpics, tot i} quen'han estat l'excusa i el catalitzador, perquè no es pot menystenir tampoc el creixement econòmic experimentat pel país

entre els anys 1986 i 1990 i difícilment repetible; que

l'impacte de la transformació urbana haestatmés grosi

xocant en haver-se _{hagut de fer en poc temps, donat} queconcretament, quanell eraConseller d'Obres Públi¬

ques des de l'Ajuntament se li posaren traves a la realització dels Cinturons, obra que no es considerava

prou progressista; que no s'ha de caure tampoc en el perill del conformisme, perquè en infrastructures bàsi¬

ques encara hi ha mancances: la xarxa secundària de clavegueram continua essent insuficient i els grans col·lectors no _{han evitat que amb els ruixats d'ahir}

saltessin totes les_{tapes; el Cinturó Litoral té}un disseny discutible i _{pot provocar problemes; a la Vila Olímpica} s'ha perdut una ocasió única per contribuir a resoldre

en _{part el problema del'habitatge; i l'Olimpiada cultural} no _{pot mostrar-se tampoc com un èxit de gestió.}

Subratlla quecal continuar aprofitant els actius de la

Ciutat, com arala Fira, lasituació de Barcelona, i el Port,

perquè després dels Jocs no es torni a repetir el

fenomen viscut _{després de 1888 i 1929; que en aquest}

esforç per evitar el creixement a batzegades ha de

participar tot el Consistori.

Indica que de cara al màxim aprofitament de

l'èxit

dels Jocs _{Olímpics hallegit amb preocupació la}

_notícia

d'alguns incompliments de les línies d'actuació del

Pla

Estratègici el fracàs, quecitaatítol anecdòtic, ha de

fer

veure _{que sempre no hi haurà un senyor}

_Samaranch

que ens tregui les castanyes del foc, i que cal

ésser

moltcurosos en ladefinició de lesnovesinfrastructures,

com l'arribada del tren d'alta velocitat; que

també

veu

amb _{preocupació per} al desenvolupament del

reequili-bri urbà la manca de dotacions _{pressupostàries per} a l'execució dels Plans _{especials de reforma interior,}

_als

quals caldria dedicar molta atenció, i la

reducció

de

les

inversions de l'Institut Municipal d'Urbanisme per a obresno _olímpiques.

Creu, doncs, que caldria fer en aquest

hemicicle

un debat sobre I'«after_{day» i reflexionarsobrela}

_Barcelona

assequible, la Barcelona cara i la Barcelona que, se¬ gonsalgunes notes aparegudes en la premsa,

s'escriu

enundistricte de negoci seria un gran error o, almenys,

no coincideix amb el model de ciutat que propugna el

seu _Grup,

sinó

que

cal

un gran

esforç perquè la

transformació urbana operada estigui al servei de la seva_gent.

El Sr. Vegara renuncia a contestar les intervencions

anteriorsperquè no s'hi

han formulat

reflexions

sobre la

marxa de les obres olímpiques, que constituïa el tema de la seva intervenció, sinó sobre els seus costos, als

quals

afegeix,

irònicament, els de la recollida de les

tapes de

clavegueres

a

què ha fet

esment

el Sr.

Cu-llell.

El Sr. Alcalde matisa que les xifres esmentades pel Sr. Lacalle es devien referir, potser, a l'Anella Olímpica

perquè

l'Estadi

no

ha

costat

gaire

més dels 8.000

milions pressupostats, que equivalen a la

meitat dels

costos de laremodelació de l'Estadiolímpic de Roma, i

el Palau Sant Jordi n'ha costat també 8.000, una mica més d'allò que s'havia pressupostat i que

també és

menys de la meitat del cost

del Palau

Bercy

de

París,

on, per altra banda, s'ha presentat

algun

problema de

funcionalitat; que els excessos de costos no superen

les xifres habituals en l'Administració, llevat del casdel

Cinturó Litoralperal qual s'havien pressupostat

25.000

milions de _{pessetes, però n'ha acabat costant}

_35.000,

xifra que és conseqüència de la

polèmica

entre

engi¬

nyers i urbanistes sobre el

caràcter del

cinturó

i

que

s'ha resolt amb una fórmula humanística satisfactòria queevita nous insultsa la trama urbana ia la vida

social

de la Ciutat; que el Grup de treball peral seguiment de

les obres _{olímpiques ha valorat els projectes que con¬} trola en 370.000 milions de _{pessetes i ha demanat de} les Administracionsun 1 % _{d'aquestaxifra}per

destinar-la als acabaments, perquè concretament les dotacions pressupostàries per als accessos a la Piscina

olímpica

del Poble-sec no _{són suficients per fer-los tan dignes} com es _{desitja; que hi ha una}

_preocupació

_{no pels}

terminis d'acabament, sinó per la qualitat dels acabats;

que el Departament d'investigació de «The Economist» preveu a Catalunya un creixement superior al d'altres regions europees gràciesa dos factors, l'un la

diversifi¬

cació del teixit industrial i Paltre els Jocs Olímpics

entesos com a_{trampolí, és adir, no com un element de}

passat i de present, sinó de futur; que la

preocupació

pel post-Jocs està essent analitzada pels mitjans més

exigents; que l'Alcalde de Sevilla ha precisat que del

bilió de pessetes que es calcula com a cost de la

Expo'92, la meitat, és a dir, 500.000 milions cor¬ responen al tren d'alta velocitat, altres 120.000 a la carretera de Madrid-Sevilla, 100.000 més a la carretera

de _{Màlaga, 100.000 a inversions a la ciutat de Sevilla i}

180.000 o 190.000 a les inversions a la zona de la

Cartuja, on s'haurien _{d'afegir 175.000 milions}

més,

import de les inversions privades.

Remarca, finalment, que cal perdre la por a les xifres

quan tenen darrera una realitat tan _esplèndida com la

mostradaa les_{diapositives; que avuino s'ha fetesment}

atot una _{colla d'altres obres importants en els barris:}

parcs,_{rehabilitacions, instal·lacions polisportives i altres,} de les_{quals la gent se sent molt satisfeta i orgullosa; i} confia que a mitjan abril estiguin acabades totes les

obrestroncáis delsCinturons, de manera que es pugui

donar la voltaa tot Barcelonasense _{haver de parar.}

La _{Presidència, a les onze hores i quaranta minuts} suspèn momentàniament la sessió, la qual reprèn un

quart _{després amb l'assistència de} tots els membres ressenyats al començament.

QUALITAT DE VIDA

ÀREA DE TRANSPORTS

Negociat de Transport i

Circulació

Modificar l'article 30 de _{l'Ordenança municipal de} Circulació de vianants i de vehicles, aprovadaperacord del Consell Plenari de 27 de setembre de 1991, que

quedarà redactat en la forma següent:

1. La velocitat de tota classe devehicles dins el casc

urbà de la ciutat de Barcelona no _{podrà ultrapassar els}

50 _quilòmetres per hora.

2. Quan circumstàncies _{especials ho requereixin, es}

podran prendre les oportunes mesures

d'ordenació

del

trànsit, prohibint o restringint la

circulació

de vehicles, o

canalitzant les entradesa unes zonesde la ciutat per a

determinades vies, així com reordenant l'estaciona¬

ment.

És dóna _compte que l'apartat 1) de l'article que es modifica, en virtut de l'informeemès pel Consell Munici¬ pal Permanent té aquesta redacció:

1. La velocitat de tota classe devehicles dinsel casc

urbà de la ciutat de Barcelona no _{podrà ultrapassar els}

50 _{quilòmetres per hora, sense perjudici d'altres se¬} nyalitzacionsespecífiques enraó de la

pròpia

configura¬

ció i circumstàncies de cada carrer.

El _{Regidor de la Via}

_Pública,

_{Sr. Torres, explicaque la} reducció de la velocitat màxima respon a dos motius: l'un de millora de la_{seguretat vial i l'altre de qualitat de} vida, i s'inscriuen en la línia de diverses recomanacions de la Comunitat Econòmica Europea a partir de l'infor¬

me Girandot (que propugna la limitació de la velocitat

en el territori comunitari recomanant la de 50 _quilòme¬ tres _{per horaen els nuclis urbans amb la}

_{previsió, fins}

_i tot, de zones on no se superin els 30 quilòmetres per hora), del Consell Superior de Seguretat Vial i de l'Insti¬

tut Català de _{Seguretat Vial,} mentre que, per altra

banda el _{Reglament de circulació} recentment aprovat pelConsell de Ministres també limita la velocitat

màxima

en nuclis urbans als 50 _quilòmetres perhora.

Per _{justificar la} mesuraaddueix:

a) Des d'una perspectiva de millora de la seguretat

vial: que dels 11.104 accidents produïts a la

Ciutat els 9

darrers mesos de 1991 el70 %corresponien a conduc¬ tors d'edats compreses entre el 21 i els 30 anys, i el

50 % es _{degueren a excessos de velocitat; que els}

accidents més greus es produeixen a hores nocturnes,

en vies _{ràpides i ben senyalitzades; que el}

₁₉₉₁

_es trameteren a la Prefectura Provincial de Trànsit 18.000

expedients de retirada de carnet per haver superat

el

límit de la velocitat urbana; que l'impacte d'una

col·lisió

equival a una caiguda des d'alçades de

3,6, 10 i 15

metres _{segons que la velocitat sigui de}

_{30, 50}

_o

₆₀

quilòmetres per hora; que les

distàncies de frenat

són

19, 36 i 60 metres a velocitats de 50, 60 i 80 quilòme¬

tres _{per hora respectivament; que les}

_{conseqüències}

dels accidentssón contusionslleus avelocitatsinferiors als 20 _{km/h i} menys greus de

20

a

30 km/h,

però

entre

els 30 i els 50 km/h apareixen ja causes

d'invalidesa i

mortalitat i a més de 50 _{km/h els accidents}

_{són quasi}

mortals; que a partir dels

60

km/h es

produeix l'efecte

túnel que comporta

pèrdua

de

visió lateral amb la

conseqüent

disminució

de

la

capacitat de reacció

per part del conductor.

b) Des de la

perspectiva de

millora de la qualitat

pels gasos emesos es

redueix

entre un

10 i

un

30 %,

disminució _{gairebé equivalent a}

_{la produïda}

_per

_la

implantació dels tubs

catalítics

que seran

obligatoris

dintre de poc temps; i que una ciutat

alemanya

que

redui la velocitat màxima de 50 a 30 km/h aconseguí

rebaixaren el 47,6 % l'òxid de nitrogen, en el 13,4 % el

monòxid de carbònic, en el 21,9 % els hidrocarburs i el soroll en 7 decibels, que equivalen a una

reducció

del trànsit de la meitat.

c) Des de la perspectiva

de la

fluïdesa del trànsit,

que la fluïdesa

màxima

es

troba al voltant de

45 km/h

perquè a mesura que augmenta

la velocitat

el conjunt

de vehicles circulants perd homogeneïtat i es distorsio¬

na lautilització de l'espai.

Diu, enconclusió, que cal pensarmés enla seguretat

perdeixar de pensar en els

accidents.

El Sr. Fernández avança el vot favorable

dels

mem¬

bres del seu _{Grup aldictamen, que considera inneces¬}

sari a la vista del nou _{Reglament de}

_Circulació

_aprovat

pel Consell de Ministres,

però qüestiona la legalitat

del

ban de l'Alcaldia dictat el desembre que implantava la

mateixa limitació, com també la publicitat institucional

de _{què fou objecte l'esmentat ban, alhora que es} declaradecebut_{pel fetque lesmodificacions de}

_l'Orde¬

nança no s'estenguin a altres aspectes com

són: la

circulació dels monopatins, la implantació del

límit

dels

20 _{km/h en els} carrers residencials i dels

40km/h

en

el

transport de mercaderies perilloses, i

l'obligatorietat del

casc.

El Sr. Amat esdeclaradecidit _{partidari del dictamen i}

detotes les mesures tendents a reduir la sinistralitat en

els nostres carrers, tanmateix veu cert oportunisme en la_{publicació del ban} quelimitava la velocitat

màxima als

50 km/h pocs dies abans que

s'establís l'obligatorietat

de tal limitació amb caràcter _general per a tot l'Estat.

Assenyalaque en matèria de

circulació

i seguretat

vial,

té més _{importància l'efectiu compliment de lesmesures} ques'adopten que no pas les declaracions i els gests,

i

peraquesta raó, estima insuficients els quatre radars

de

control de _què disposa actualment la Guàrdia Urbana,

sobretot quan properament la xarxa

viària s'ampliarà

considerablement amb l'obertura dels nous Cinturons.

Pregunta, doncs: amb quins vehicles i equipses garan¬

tirà l'efectivitat de la mesuraque tot seguit s'aprovarà;

quan

l'Àrea

disposarà d'equips que facin una

anàlisi

exhaustiva delsaccidents, les seves causesi lesmesu¬

res _{per evitar-los; quines campanyesinformatives}

_s'han

previst per fomentar l'ús del casc i dels cinturons; i

quan i com els índexs d'accidents de la nostra

Ciutat

davallaran a _{les cotes d'altres ciutats europees.}

El Sr. Torres _puntualitza que el ban de l'Alcaldia es recolzava _{legalment en la Llei de}

_Circulació

_{i seguretat} vial i es dictà _{perquè havia dubtes sobre la data}

d'aprovació del Reglament estatal; que l'ús del casc no

és _{obligatori fins al juny per a les motos i}

_fins

_al setembre per als ciclomotors; que els mitjans de què

disposa la

Guàrdia

Urbana

són,

en la seva

opinió,

suficients, sobretotatesosels acords amb la Prefactura de Trànsit sobre la utilització dels seus elements a les

entrades de la ciutat i zones_{frontereres; que la investi¬}

gació sobre la sinistralitatpot partir de la

col·laboració

i presència de l'Ajuntament en el

Consell

Superior de Seguretat Vial i en l'Institut

Català

de

Seguretat Vial; i

que les campanyes informatives s'han de desplegar

conjuntament amb les altres institucions implicades.

El Sr. Alcalde comenta que en el terreny

pedagògic

s'està estudiant la possibilitat que el Municipi es consti¬

tueixien _{part enelsprocessos peraccidents amb morts} o ferits _{provocats per imprudència}

temerària;

que tam¬ bé es _{promourà un estricte compliment}

_{de la}

_normativa

laboral _aplicable a missatgers i repartidors, ja que el sistema de retribució a _{preufeto per peçarepartida, els}

aboca a cometre _{imprudències; que la legalitat vigent}

permetria reduir la velocitat

màxima

per

dessota dels

60 km/h i, pertant, el ban de l'Alcaldiaera

plenament

legal;

que l'obligatorietat del casc per

als conductors

de

ciclomotors s'ha ajornatper pressions

econòmiques

de lesindústries afectades, peròesfaran palesos al'autori¬

tat que correspongui els beneficis i

perjudicis

de l'antici¬ pació d'aquestamesura; que en les

contestacions

ales

enquestes sobre el nou

límit

de velocitates

detecta

una confusió entre els conceptes de velocitat màxima i velocitat mitjana o comercial, ara bé aquesta

última

no té perquè empitjorar pel fet que es

rebaixi

el

límit

de la

primera, que l'Ajuntament

tindrà els mitjans

per a fer

complir; que els directius de la Seat-Volkswagen pre¬ sentaren _{fa pocs dies un prototip que desconecta} automàticament el motor quan es deixa de prémer

l'accelerador, mecanisme que estalviarà la meitat del

consum i de la contaminació; que tals vehicles es comercialitzaran a _{partir de 1994,}

però,

_mentrestant,

l'empresan'oferiràdesis adeu ataxistesperfer-neuna avaluació del rendiment.

El Sr. Amat reclama que

l'Àmbit

de la Via Públicaes doti d'un _{equip que analitzi els accidents i proposi} formes d'eliminar punts negres; i que a cada Districte hi hagi una persona

dedicada

a aquesta tasca.

El Sr. Fernández, per la seva condició de motorista des de fa catorze anys, remarca la importància de l'ús

del casc, i ensems la necessitat que l'Administració

municipal adopti mesures preventives perevitar la defi¬

cient abrasió dels _{passos-zebra, que causa moltes}

patinades quan plou, el llençament

de burilles

a

la

calçada, els sots, les tapes del clavegueram

mal encai¬

xades i les reixes en mal estat; i que laGuàrdia Urbana vetlli per l'observança de les normes sobre

distàncies

frontals i laterals i els _{avançamentsde motoristes.} El Sr. Torres contesta que l'increment de l'abrasivitat

dels passos-zebra aniria en detriment de laseva visua¬

lització i, pertant, de laseguretat dels vianants; i que a

partir de la prohibició expressa establerta en

el

nou

Reglament de

Circulació,

la

Guàrdia Urbana

podrà

desplegar les accions sancionadores pertinents.

El Sr. Alcalde _{precisa que tots els suggeriments que} s'ha formulat en el curs del debat enriquiran l'acció de

l'Àmbit,

que està estudiant l'enunciació de set pecats

i

set virtuts capitals en matèria de

circulació.

Comissió redactora del Manual de Civisme

i Urbanitat

Informe sobre el Manual de Civisme i Urbanitat.

La Sra. Mataen laseva condició dePresidenta dela

Comissió redactora, de la qual explicita la

composició,

significa que la

presentació

d'aquest informe

sobre

el

procés de redacció del Manual de Civisme

i Urbanitat

el

mateix dia que el relatiu a

l'execució

de les

obres

olímpiques, no ha estat producte de la casualitat,

sinó

que obeeix a l'oportunitat de parlar al mateix temps

de

l'urbanisme i de les seves _{conseqüènciesen la}

_urbani¬

tat; i que el seu informe no versarà sobre el

contingut

del manual distribuït (el capítol 8è. del qual s'ha

de

trobat en l'escó), sinó sobre el procés d'elaboració, extraordinàriament important per a la virtualitat del text en el futur ique téunaconstant: l'augment de la partici¬

pació.

Explica que el text distribuït està sotmèsa una doble

correcció: la jurídica a càrrec del Sr. Galofré, Cap del

Gabinet Jurídic, i la literària i estilística, en mans del Sr.

Joaquim Horta; que ha estat lliurat també a diversos funcionaris, literats, periodistes, metges, economistes,

juristes; que

la

il·lustració

es

farà

per unadoble via: les il·lustracions_{ja existents sobre la Ciutat i el} seucivisme, i les_{aportacions de cinc il·lustradors i cinc il·lustradores,}

un _percada

capítol,

_{els noms dels quals detalla; que el}

Manual _{presentat arrenca de la convicció de poder-lo} redactar amb consens literari i conté més de setanta citacions de _{cinquanta autors que han tractat els} com¬

portamentsa la

Ciutat;

que la Comissió hafixat el 10 de febrer com a _{termini per a rebre aportacions i a partir}

d'aquell dia les examinarà per redactar el text final que

es _{presentarà al Consell de Benestar Social i al Consell}

Escolar _{Municipal i estudiarà les diverses vies de publi¬} cació: _{llibre, conjunt de quaderns, resum i ampliació;} que s'ha suscitat un ampli moviment de col·laboradors

espontanis que fan arribar al seu despatx auques, anotacions i cartes sobre _{civisme; i que confia que el} text _{presentat pugui esdevenir unaveritable Carta dels} ciutadans de Barcelona.

El Sr. Samaranch, referint-se a la metodologia del treball _{presentat, assenyala que el text no té caràcter}

repressor ni vinculant, sinó voluntarista i, per tant, cal estimular la _{participació} ciutadana, que és l'únic mitjà

d'aconseguir que els ciutadans se sentin moralment obligats a complir-ne les recomanacions i, per això, fa notar que és una llàstima no haver començat la redac¬ cióa_{partir del consensde totes les forcespolítiques del}

Consistori; que val la pena sotmetre'l a un ampli debat ciutadà i _{procurar-hi la participació de les Associacions} de _{veïns, els gremis, els col·legis professionals, els} sindicats i, en definitiva,tot l'entramat de la societat civil

perquètots ells se sentin vinculats i solidaris amb el text final i la _{pressió de la societat civil obligui} a complir-lo. Considera, en conseqüència, que s'han d'evitar les pressesen elprocés de redacció i recomana: a) que es creï una comissió amb _{participació dels regidors dels}

diferents _{grups perquè reelabori la documentació pre¬}

sentada _{avui; b) que el text resultant tingui la màxima} difusió entre els diversos estaments ciutadans i s'ac¬ ceptin tant com _sigui possible els suggeriments de tots ells; c) que a l'índex figuri l'agraïment a tots els col·lec¬ tius_{participants, amb mencióexpressa delseu nom; d)}

que el procés de redacció quedi obert també a les aportacions de les escoles; tot això a fi de promoure

una _{veritable mobilització ciutadana perquè el text}

no acabi essent tan sols unaobraliterària interessant i ben

publicada, sinó que canvií els hàbits dels ciutadans.

Apunta també que aquest Ajuntament ha de fer una

autoanàlisi i marcar-se uns _{objectius de millora i fer un}

seguiment de comels _{compleix; i insisteix} en laconve¬

niència de _{defugir les preses en la redacció del ma¬} nual.

El Sr. Fernández_{opinaque el Manual, malgrat uncert}

retard, _començael seu camí amb bon peu, perquè s'ha

lliurat amb _{força antelació, regla de cortesia amb els}

Grupsde_{l'oposició que no solen guardaraltresrespon¬}

sables_{municipals; que arriba tambéenun momentmolt}

oportú, ja que envista de lesmancances _{que es poden}

observar en _{la vida ciutadana, cal difondre entre els}

barcelonins les conductes _{cíviques més adequades}per

a una bona _{convivència, i posar una barrera entre els} preceptes de compliment obligatori, establerts a les Ordenances_{municipals i les recomanacions del Manual} de Civisme i _{Urbanitat; que el període de reflexió que} s'enceta _{permetrà corregir algunes visions} massa opti¬ misteso _{parcials que elseu Grupno acaba de compar¬}

tir; i que amb aquest propòsitofereix la seva col·labora¬ ció a la Comissió redactora. _{Suggereix finalment la} constitució d'una comissió formada per representants de tots els grups municipals i l'establiment de mecanis¬

mes que garanteixin la participació de les institucions, associacions, _col·legis, etc., perquè el Manual reflecteixi la sensibilitat detots els barcelonins.

El Sr. Torres, com a contribució a la redacció del Manual, llegeix unfragment d'una declaració del Senat

on es _{diu que l'ambient tolerant i, fins itot, receptiu ales}

infraccions del trànsit i les persones que les cometen,

cerca i obtéunacerta_{justificació en les deficiències de} les infrastructures i en les _{pràctiques d'una Administra¬} ció vista com aliena i distant, _{però té} com a causa profunda la manca d'una cultura cívica participativa, democràtica i solidària.

La Sra. Mata indica que tots els punts del Manual

dediquen un paràgraf a determinar què pertoca (terme subjecte a revisió jurídica) als ciutadans i què pertocaa l'Ajuntament, és a dir, els drets i deures de cadascú, per no crear un text voluntarista, sinó un text que incideixi en les voluntats; que el consens pot arrencar d'un text inicial totalment obert; que en una primera fase se'n trametran _{exemplars ales escoles i atots els} col·lectius del teixit _{associatiu, començant perla Fede¬} ració d'Associacions de Veïns i les associacions de

mestres; que la pressa en la redacció queda justificada per la conveniència de comptar com més aviat millor amb unes normes d'ús i convivència en consonància

amb els canvis urbanístics que està experimentant la Ciutat; que s'estudiaran les aportacions de tots els

Grups; i que la constitució d'una comissió perestudiar les _{aportacions i esmenes que puguin formular els} diferents_{Grups,compta amb lasevaplena conformitat.}

El _{Sr. Alcalde expressa el seu total acord amb les} consideracions _{exposades pels Srs. Samaranch i Fer¬} nández pertal queel Manual arribi al fons de la societat i mobilitzí les _{opinions que li donaran pes específic.}

Significa que la composició de la Comissió corporativa que s'ha demanat hauria de respondre més a les inclinacions _{personals vers la qüestió que no pas a la} proporcionalitat estricta de les forces presents en el Consistori; que amésdels Consellsesmentats, s'hauria de consultar també al Consell de Circulació i _Seguretat Vial; i que la Sra. Mata s'encarregarà de canalitzar les diferents _{propostes que s'han fet en el curs del debat.}

ÀMBITD'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA

Coordinació de Serveis de Personal

Resolució _{d'expedients sobre compatibilitat d'activi¬} tats.

Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en les quatre propostes següents:

Autoritzar als senyors RamonCasanovas i Mínguez, i Francesc Fernández i Porras, la compatibilitat sol·licita¬

privada que cadascun

d'ells declara,

excloent del

seu exercici el terme municipal de Barcelona per

tal d'evitar

possibles

coincidències

entre

l'activitat

pública i priva¬

da, garantint d'aquesta manera

l'objectivitat, la impar¬

cialitat i la _{independència que}

_{ha de}

_{presidir la}

seva

actuació com a funcionaris, i per salvaguardar

l'interès

públic, que podria

sortir perjudicat

en cas

de produir-se

aquella

coincidència;

tanmateix: la

seva

dedicació

pro¬ fessional _{privada no}

_podrà

_superar

_la

_meitat

_de

_la

jornada laboral

setmanal vigent

a

l'Administració Públi¬

ca, totde conformitat amballòque disposen els articles

2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibilitats del

personal al servei de

l'Administra¬

ció de la Generalitat; i per altra banda, la present

autorització està condicionada a l'efectiu compliment

dels deures _{públics i} a la

modificació

de

la normativa

d'Incompatibilitats.

Autoritzar als senyors Manuel

Fernández

i Alonso,

Antoni Homs i Guzmàn, la compatibilitat sol·licitada

entre la seva activitat _{municipal, amb la categoria} que

en cada cas s'indica, i l'exercici de l'activitat privada

quecadascun d'ells declara, jaque aquesta

activitat

no

figura compresaentre

les

causes

d'incompatibilitat

pre¬ vistes en els articles2, 11 i 12 de la Llei 21/1987, de 26

de novembre, sobre _{Incompatibilitats del personal al} servei de l'Administració de la Generalitat, si bé la present

autorització està condicionada

a

l'estricte

com¬ pliment delsseus deures

públics

i

al manteniment de la

dedicació a l'activitat_{privada dintre delslímits establerts} perl'article 11 de l'esmentada Llei i pot

deixar-se

sense

efecte per modificació de les

circumstàncies relatives al

lloc detreball, per modificació del règim d'incompatibili¬

tats, o per interès públic.

Autoritzar al Sr. Josep M. Viladot i Creus, la compati¬

bilitat sol·licitada entre la sevaactivitat municipal com a Tècnic _{Superior d'Economia i la}

_realització

_{de treballs}

d'investigació sobre la

racionalització

i

millora de l'Admi¬

nistració Públicaper al'Instituto Nacional de la Adminis¬

tración Pública, d'acord amb allò que preveu l'article 9

de la Llei _21/1987, de 26 de novembre, d'Incompatibili¬

tats del personal al servei de

l'Administració

de la

Generalitat i l'article 6 de la Llei _{53/1984, de 26 de} desembre, d'Incompatibilitats del personal al servei de

les AdministracionsPúbliques.

Autoritzar als senyors Josep Rafael González i Tor¬

mo, Miguel

Ángel

Saigi i Grau, i Xavier Bohigas i

Janoher; lacompatibilitat sol·licitada entrela sevaactivi¬

tat _{municipal i la de Professor Associat de les Universi¬} tats _{que en cada cas s'indiquen, d'acord amb}

_allò

_que

preveu l'article 4.2 de la Llei

21/1987,

de

26

de novem¬ bre, d'Incompatibilitats del personal al servei de l'Admi¬

nistració de laGeneralitat, i amb les limitacions previstes als articles 5 i 6 de la mateixa Llei.

S'aproven perunanimitattotes quatre propostes.

ÀREA DE FINANCES

Autoritzar el Patronat del Museu Nacional d'Art de

Catalunyaper aconcertar sengles operacions de

crèdit

amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona per l'import de 1.000 milions de pessetes a set anys

i

al

tipus d'interès variable del Mibor

més 0,375 %; i amb

el

Banco Central Hispano Americano pel mateix import i

durada el tipus d'interès variable Mibor

més

0,25%

i comissió d'obertura del 0,30 % sobre l'import total; i destinar la _{quantitat de 3.256.803.381 pessetes per tal}

que el Museu Nacional d'Art de

Catalunya

pugui aten¬ dre els _{pagaments derivats dels esmentats}

_crèdits,

_de conformitat amb les anualitats a_consignar

pressupostà-riament, que es detallen en

l'expedient.

S'aprovaper unanimitat.

ÀMBIT D'EDUCACIÓ I CULTURA

Aprovar la

constitució del Consorci de l'Auditori

i l'Orquestra integrat per la

Generalitat de Catalunya

i

l'Ajuntament de Barcelona; aprovar

els

corresponents

Estatuts, segons document que

s'adjunta; i facultar

l'Alcalde per realitzar les

actuaciones pertinents

per a

l'efectivitat de l'esmentat acord.

El _{Regidor de}

_{Cultura, Sr. Bohigas,}

exposa que en

virtut del Conveni _{signat, l'Auditori (la}

_construcció

_del qual és finançada en un

50

% per

l'Estat,

en un

25

%

perlaGeneralitat i en el 25 % restantper

l'Ajuntament)

serà _{gestionat per un}

_{Consorci format}

per aquestes

dues últimes institucions i que avui esporta a aprova¬

ció consistorial _{després d'acurats estudis; que l'Audi¬} tori esconvertirà en un grancentre cultural i en seu de

l'Orquestra deBarcelona; que la

Generalitat,

a

partir

de

1991, començà a contribuir al sosteniment

de l'Or¬

questra amb una

participació del 10 % del

pressupost

d'aquesta

formació

musical,

contribució

que

s'anirà

incrementant en un 10 % anual fins a arribar al 50 %; que els òrgans de govern

del Consorci

són

el

Consell

Rector i el Consell Executiu, de caràcter paritari, la

presidència del qual

correspondrà

a l'Alcalde o perso¬ na en _{qui delegui i la}

_{Vice-presidència,}

_{a una persona}

designadaperla Generalitat

amb categoria de Director

General com a mínim; i que, un cop constituït, el

Consorci decidirà si val més establir una _gerència

única o dues, l'una per a l'Orquestra i l'altra per

l'Auditori, jaque hi ha raonsa favor i en contra

d'una i

altrafórmula.

El Sr. Armet remarca _{que en cinc anys}

_s'assolirà

_la

participació de la Generalitat en el

50 % del pressupost

de _{l'Orquestra i que mentre la}

_construcció

_de

_l'Auditori

es fa amb la _{participació dels} tres _{nivells de l'Adminis¬}

tració, per a l'explotació posterior es crea un

consorci

entre la Generalitat i _l'Ajuntament enel qualper primera

vegada es dóna un fet de

transcendència

institucional:

l'atribució de la _presidència a l'Alcalde de Barcelona,

el

qual, tanmateix, té unavoluntat de

delegació

en perso¬

nes _{significatives.}

El _{Sr. Alcalde expressa el desig de tot el}

_Consistori

quelesaportacions

econòmiques

esfacin sense

laxitud

en els terminis fixats.

El Sr. Vidal-Cuadras valora positivament el dictamen

dient que la constitució del nou Consorci denota un canvi d'actituds en les relacions entre la Generalitat i l'Ajuntament, informades durant massa temps

pels

pe¬ cats_{capitals, la confrontació i la desconfiança, que}

_avui

són _{reemplaçades} perla

col·laboració

i el suport

mutu;

que l'Auditori ve a corregir una

deficiència objectiva

de

Barcelona _{respecte altres metròpolis culturals i}

_consoli¬

da la tradició cultural de la Ciutat, que entre altres

realitzacions _{compta amb el Liceu i el Palau}

_de

_la

Música; que també corregeix el pecat

capital

de la

gasiveria del Ministeri de

Cultura

amb

les

inversions

culturals a _{Catalunya i, més concretament a}

Barcelona,

capital deCatalunya, que necessita una gran

projecció

espanyola i mediterrània per la qual el

Ministeri ha

de

enfoca-ments d'horitzó més estret, en què es pot tenir la

temptació de

caure.

Referint-se al contingut dels Estatuts considera que els vocals procedents del món cultural haurien d'ésser

personalitats

molts relacionades amb la

vida musical,

per

evitar

la

politització d'aquests càrrecs;

que

s'hauria

d'aclarir el finançament, la titularitat i el règim de gestió

de _{l'aparcament; i que vista l'envergadura} del projecte,

s'hauria d'accelerar el ritme de lesaportacions de la Ge¬ neralitat.

Anuncia, enconclusió, que el seu Grup donarà el vot

favorable al dictamen.

El Sr. Torres concreta que l'aparcament serà cons¬ truït i explotatperla Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis.

El Sr. _{Bohigas puntualitza que l'acceleració del ritme} de les_{aportacions de la Generalitat és} unadecisió que pertoca a la mateixa

Generalitat, però

que es procurarà

forçar al

màxim;

i que l'especialització musical dels vocals està recollida, en esperit, en el text proposat, tanmateix tampoc fan cap nosa en els òrgans directius del Consorci _{algunes persones versades en els camps} econòmic i _gerencial.

El Sr. Alcalde expressael seu optimisme, donat que el nou Sots-secretari del Ministeri de Cultura és un antic funcionari municipal.

S'aprovaper unanimitat el dictamen.

Justificada la _{urgència en la forma reglamentària,} es debat la moció següent:

Dels Srs. Armet, Lucchetti, i Ferreiro:

Negociat de Planejament

Aprovar provisionalment el Pla especial de reforma interior dels _Habitatges del Governador, promogut pel Patronat _{Municipal de l'Habitatge, en la seva versió} refosa que incorpora les modificacions no substancials derivades de les _{al·legacions presentades durant el} tràmit d'informació al _{públic i les que figuren en l'infor¬}

me de _{l'Àrea d'Urbanisme, de 21 de gener de 1992;} estimar_{parcialment les al·legacions presentades perla} Sra. Teresa Salvador i Salvador, l'Associació de Veïns de Verdum, la Comissió de Veïns de les Vivendes del

Governador, el Sr. Francisco Torres i Torres, la Sra. M. del Rocío Acuña i Fernández i el Sr. José-Víctor _Capón Fernández, en el sentit expressat en l'informe abans

esmentat; trametre_l'expedient ala Comissiód'Urbanis¬

me_{de Barcelona peraltràmitde lasevaaprovació defi¬}

nitiva.

El _{Regidorde Planejament, Gestió Urbanística i Con¬} trol de _{l'Edificació, Sr. Lucchetti, justifica la presentació}

d'aquest expedientper la via d'unamoció perla neces¬ sitat de no retardar la solució d'un _{assumpte ben} conegut detot el Consistori ique és un dels socialment més greus de la Ciutat; i explica que atenent les

al·legacions, per tal de guanyar més habitatges, s'afe¬

geix unaplanta més i s'incorpora al procés expropiatori

un_{grup de parcel·les situades alcarrer de Viladrosa, de}

manera _{que el sostre edificable passa dels 39.000m2}

previstos inicialment a 48.000 _{que, malgrat tot, no}

donaran solució a la totalitat de problemes que la

remodelaciódel barri plantejava.

El Sr. Ferreiro apunta la conveniència d'apressar la

decisió _{final de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona,}

que soltrigar molt aresoldre definitivament, sobretoten

vista de l'existència de dotacions _{pressupostàries del} Ministeri _{pendents d'utilització.}

S'aprova perunanimitat.

Tot _{seguit el Sr. Alcalde fa avinent que considera} precs els escrits següents presentats en forma de moció pel Grup de Convergència i Unió:

Dels Srs. Amat, Mas, i Bonet:

Sol·licitar al Govern de la Generalitat que, de confor¬ mitat amb l'article 36 de la Llei sobre Policia de _l'espec¬ tacle, les activitats recreatives i els establimentspúblics, deleguilescompetències sancionadores i les de l'article 5 _{d'aquesta llei amb la finalitat de poder exercir un} control mésacurat enles activitats dels establiments de

públicaconcurrència, especialmenten les hores noctur¬

nes.

El, Sr. Alcalde es mostra disposat a acceptar aquest prec i a sol·licitar de la Generalitat la delegació que es demana.

El Sr. Torres _{apunta que seria convenient ajornar la} sol·licitud fins que s'aprovi la Llei de Seguretat ciutada¬

na en _{tràmit, que pot incidir sobre aquesta problemàti¬}

ca; i el Sr. Alcalde _{comparteix aquestaopinió.}

El Sr. Amat _{agraeix la sensibilitat de l'equipde govern}

en una _{qüestió íntimament lligada amb la qualitat de}

vida i amb la convivència i la_{urbanitat, jaque Barcelona} és unaciutat extraordinàriament sorollosa,com palesen els mapes sònics, i cal protegir el descans dels veïns. Observa, alhora, que l'aprovació dels plans d'usos en tràmit és un element _{indispensable per aconseguir la} tranquil·litat nocturna, que no es potobtenir tan sols per la via de l'acció _repressiva.

El Sr. Casas _{puntualitza que} aquesta delegació de funcions s'ha estudiat perla impossibilitat d'aplicar uns plans d'usos retornats per un excés de cel de l'òrgan

que els havia d'aprovar definitivament; i que tal delega¬

ció de funcions ha de tenir_{present la realitat organizati¬}

va _{d'aquest Ajuntament de manera que siguin els}

Presidents de Districte qui puguin sancionar les infrac¬ cions.

El _{Sr. Fernández també expressa el suport del seu}

Grupala sol·licitud i deixa constànciaque té subjacent la _{problemàtica} denunciada pels veïns afectats per determinats establiments de concurrència _pública, so¬ rolls que l'Ordenança corresponent no permet comba¬

tre _{adequadament: demana, doncs, que lescompetèn¬}

cies, un cop delegades, s'exerceixin amb efectivitat i contundència i que s'estudií la conveniènciade revisar la normativa _{reguladora dels establiments esmentats.}

El Sr. Valls_{opinaque lescompetències les ha d'exer¬} cir _{qui les té, i que aquest Ajuntament així ho ha de} reclamar en lloc de _{suplir les Administracions que no}

actuen _{quan els pertoca de fer-ho.}

El _{Sr. Alcalde posa en relleu el valor simbòlic de la}

delegació de competències que es demana, davantun

període nou de la vida política catalana, que està

començant a canviar; i que la delegació es mou en la

línia que auspiciava ahir mateix el Ministre de les Admi¬

nistracions _Públiques.

Dels Srs. Lacalle, Vidal-Quadras, Fernández, i

Àlva-rez:

Instar el Ministeri de Treball i _{Seguretat Social perquè} rehabiliti els _{habitatges construïts, en el seu dia, pel}

«Montepío Textil» en el Districte de Sant Martí.

El Sr. Alcalde indica que trametrà aquest prec al

titular de les _{competències.}