• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 089, núm. 29 (10 nov. 2002)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 089, núm. 29 (10 nov. 2002)"

Copied!
63
0
0

Texto completo

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 29 / Any LXXXIX 10 de novembre de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

Comissió de Govern

Acords sessió 9-X-2002 ... 1462

Cartipàs

Nomenament membres comissió d’estudi per a la redacció de la memòria justificativa de la participació en la Societat Barcelona Alta

Velocitat 2004, SA ... 1465 Designació representants al Consell General

del Consorci de Recursos per a la

Integra-ció de la Diversitat ... 1465 Designació membre de la Junta de Govern

de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i

Qualitat de Vida ... 1465

Consells Municipals de Districte Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords

sessió 11-VII-2002 ... 1466 Districte 6. Gràcia. Acords sessió 8-X-2002 .... 1467 Districte 10. Sant Martí. Acords sessió 8-X-2002 1468

Comissions del Consell Municipal Comissió de Benestar Social. Acta

sessió 17-IX-2002 ... 1471 Comissió d’Educació i Cultura. Acta

sessió 17-IX-2002 ... 1474 Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana.

Acta sessió 18-IX-2002 ... 1477 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta

sessió 18-IX-2002 ... 1480 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació,

Turisme i Comerç. Acta sessió 19-IX-2002 . 1483

Comissió de Presidència i Hisenda. Acta

sessió 19-IX-2002 ... 1486 Comissió de Política de Sòl i Habitatge. Acta

sessió 19-IX-2002 ... 1496 Comissió d’Infraestructures i Urbanisme.

Acta sessió 19-IX-2002 ... 1500

Acords

Acords del mes d’octubre ... 1510

Personal Concursos

Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 7 concursos per a la provisió de 12

llocs de treball ... 1512 Informador/a de l’Oficina per a la No

Discrimi-nació ... 1513 Secretari/ària tècnic/a de Prevenció ... 1514 4 llocs de treball d'administrador/a de sistemes 1514 Cap de continguts del web de l’Ajuntament a

Internet ... 1515 3 llocs de responsable de continguts del web

de l’Ajuntament a Internet ... 1516 Responsable de sistemes d’informació de

Barcelona Informació ... 1517 Responsable de qualitat de Barcelona

Informació ... 1517

Anuncis

(2)

COMISSIÓ DE GOVERN

Acords

Acords de la sessió celebrada el dia 9 d’octubre de 2002

Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

ACORDS DECISORIS

COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA

1. Aprovar el conveni annex amb la Diputació de Barcelona, relatiu a la permuta de l’ús de les plantes baixa i primera de la finca núm. 177 del carrer dels Almogàvers, propietat d’aquesta institució provincial, per l’ús de la finca núms. 35-39 del carrer de Port Lli-gat, de propietat municipal, per tal d’instal·lar-hi, res-pectivament, estudis i dependències de BTV i un parc mòbil de la Diputació.

COMISSIÓ DE PROMOCIÓ ECONÒMICA, OCUPACIÓ, TURISME I COMERÇ

2. Aprovar el període de funcionament de les instal·lacions d’enllumenat nadalenc a la via pública: des del dia 22 de novembre de 2002 fins al dia 6 de gener de 2003, ambdós inclosos. Data i hora de co-mençament: dia 22 de novembre de 2002 a les 19 hores. Horari de funcionament: dies normals, des de les 18 hores fins a les 21.20 hores. Dies extraordina-ris: 24, 25, 31 de desembre i 5 de gener, des de les 18 hores fins a la 1 hores.

COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME

Districte de l’Eixample

3. Aprovar definitivament el Projecte d’urbanització d’interior d’illa unitat d’actuació 3 situada als carrers de Roger de Flor i d’Alí Bei, per import de 322.839,85 euros, el 16% impost del valor afegit inclòs, formulat per la Junta de Compensació de l’interior d’illa i fin-ques adjacents als carrers de Roger de Flor i d’Alí Bei; de conformitat amb les condicions establertes en l’informe de la Direcció de Plans i Projectes de 20 de setembre de 2002, que s’hauran de tenir en compte en el moment de l’execució de l’obra, el qual figura a l’expedient i es dóna per reproduït; requerir l’indicat interessat perquè, en el termini de deu dies a comp-tar des de la data en què rebi la notificació de l’apro-vació definitiva, ingressi la quantitat de 38.689,32

euros en concepte de garantia per a respondre de la bona execució de les obres; publicar aquesta resolu-ció en el Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; notificar aquest acord als interessats en aquest procediment; i donar-ne compte a la Comissió d’Infraestructures i Urba-nisme.

Districte de Nou Barris

5. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització de la unitat d’actuació 1 del Pla especial de reforma inte-rior del barri de Porta, per import de 539.960,26 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, for-mulat per Pro Nou Barris, SA, d’acord amb les condi-cions establertes en l’informe de la Direcció de Plans i Projectes Urbans de 25 de juny de 2002, el qual fi-gura a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de vint dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; i notificar-ho als interessats en aquest pro-cediment.

6. Aprovar inicialment el Projecte d’urbanització de la unitat d’actuació 2 del Pla especial de reforma inte-rior del barri de Porta, per import de 642.010,11 euros, el 16% de l’impost del valor afegit inclòs, for-mulat per Pro Nou Barris, SA, d’acord amb les condi-cions establertes en l’informe de la Direcció de Plans i Projectes Urbans de 15 de juliol de 2002, el qual fi-gura a l’expedient i es dóna per reproduït; sotmetre l’expedient a informació pública durant el termini de vint dies mitjançant anuncis al Butlletí Oficial de la Província i en un diari dels de més circulació de Catalunya; requerir l’indicat interessat perquè prèviament a l’aprovació definitiva presenti el projecte recollint-hi les modificacions derivades dels esmen-tats informes; i notificar-ho als interessats en aquest procediment.

(3)

COMISSIÓ DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE

Districte de Sants-Montjuïc

8. 1r) Aprovar la constitució de la Junta de Com-pensació de la unitat d’actuació núm. 2 de la Modifi-cació del Pla General Metropolità per a la reordenació de les afectacions viàries al barri d’Hostafrancs, for-malitzada mitjançant escriptura pública atorgada en data 11 de juliol de 2002 davant la notària de Barce-lona, Sra. Concepción Pilar Barrio del Olmo, sota el núm. 7 del seu protocol. 2n) Traslladar a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, la documentació que prescriu l’article 13 de la Instruc-ció aprovada per Ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de 6 d’agost de 1982, als efectes de la inscripció, en el Registre d’Entitats Ur-banístiques Col·laboradores, de la Junta de Compen-sació. 3r) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a cadascun dels interessats en l’expedient. 4t) Donar-ne compte a la Comissió de Política de Sòl i Habitatge.

Districte de Gràcia

9. 1r) Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 14 f) del Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre mesures per facili-tar l’execució urbanística, i de l’article 113.3 del Re-glament de gestió urbanística, de conformitat amb l’article 118.4 i la disposició transitòria novena de la Llei 2/02, de 14 de març, d’urbanisme, l’operació jurí-dica complementària al Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació 4-4’ de la Modificació del Pla Ge-neral Metropolità per a l’ordenació de l’eix nus de Collserola – Lesseps, tram d’Esteve Terrades, formu-lat per Peromoinver, SA, i el Sr. Martín Moras Atares. 2n) Publicar aquest acord en el Butlletí Oficial de la Província, en un diari dels de més circulació de la província, i notificar-lo individualment a tots els propi-etaris afectats. 3r) Donar-ne compte a la Comissió de Política de Sòl i Habitatge.

Districte d’Horta-Guinardó

10. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 158 del Reglament de gestió urbanística i en compli-ment de l’article 11 de les Normes urbanístiques del Pla especial de reforma interior d’un sector de la Taxonera, el canvi de sistema d’actuació per a l’exe-cució de la unitat d’actuació J-1 d’aquest Pla especial de reforma interior, fixat en el de compensació, al sis-tema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, regulat als articles 133 i següents de la Llei d’urbanis-me. Notificar aquest acord als interessats i publicar-lo al Butlletí Oficial de la Província i en un diari de gran circulació.

11. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 158 del Reglament de gestió urbanística i en compli-ment de l’article 11 de les Normes urbanístiques del Pla especial de reforma interior d’un sector de la Taxonera, el canvi de sistema d’actuació per a l’exe-cució de la unitat d’actuació V-3 d’aquest Pla especial de reforma interior, fixat en el de compensació, al

sis-tema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, regulat als articles 133 i següents de la Llei d’urbanis-me i a l’article 15 del Reglad’urbanis-ment sobre d’urbanis-mesures per facilitar l’execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997, de 25 de novembre. Notificar aquest acord als interessats i publicar-lo al Butlletí Oficial de la Pro-víncia i a un diari de gran circulació.

12. Aprovar definitivament, a l’empara de l’article 158 del Reglament de gestió urbanística i en compli-ment de l’article 11 de les Normes urbanístiques del Pla especial de reforma interior d’un sector de la Taxonera, el canvi de sistema d’actuació per a l’exe-cució de la unitat d’actuació V-4 d’aquest Pla especial de reforma interior, fixat en el de compensació, al sis-tema de reparcel·lació en la modalitat de cooperació, regulat als articles 133 i següents de la Llei d’urbanis-me. Notificar aquest acord als interessats i publicar-lo al Butlletí Oficial de la Província i en un diari de gran circulació.

Districte de Nou Barris

13. 1r) Desestimar el recurs de reposició interposat per la Sra. Marta Giró i Amigó, actuant com a mandatària verbal de les Sres. Catalina Felicidad Martínez Belmonte i Rosario i Juana Albarracín Martínez, contra l’acord de la Comissió de Govern, de 10 de juliol de 2002, d’aprovació definitiva del Projec-te de reparcel·lació de la unitat d’actuació situada a la confluència dels carrers de Nou Barris i del Pla dels Cirerers, pels motius que figuren en l’informe de 27 de setembre de 2002 que consta en l’expedient, en els seus propis termes i que es donen per reproduïts. 2n) Donar-ne compte a la Comissió de Política de Sòl i Habitatge.

Districte de Sant Andreu

14. 1r) Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. José Juárez i Campos contra l’acord de la Co-missió de Govern, de 10 de juliol de 2002, pel qual es declara la Junta de Compensació de la unitat d’actua-ció 5 del Pla especial d’ordenad’actua-ció de l’entorn del car-rer de Campeny, beneficiària de l’expropiació de les finques dels propietaris que no s’hi han incorporat, pels motius que figuren en l’informe de 25 de setem-bre de 2002 que consta a l’expedient, en els seus propis termes, i que es donen per reproduïts. 2n) Do-nar-ne compte a la Comissió de Política de Sòl i Habi-tatge.

15. 1r) Desestimar el recurs de reposició interposat pel Sr. Alejandro Díaz Secanell, en representació del Sr. Àngel Giménez i Rivera, contra l’acord de la Co-missió de Govern, de 12 de juny de 2002, d’aprovació definitiva del Projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació 5 de la Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit del 1r. Cinturó, entre el carrer de Sant Quintí i l’avinguda Meridiana, pels motius expo-sats a l’informe de 26 de setembre de 2002 que figu-ra en l’expedient, en els seus propis termes que es donen per reproduïts. 2n) Donar-ne compte a la Co-missió de Política de Sòl i Habitatge.

(4)

decla-rar, a l’empara dels articles 54 de la Llei d’expropia-ció forçosa (LEF) i 63 i següents del Reglament d’ex-propiació forçosa dictat per a la seva aplicació, la procedència de la reversió de la finca núms. 71-77 del carrer de Bascònia, de 327 m2 de superfície i

qualificada de 6-b pel Pla parcial d’ordenació del sec-tor de Sant Andreu, aprovat el 13 i 17 de juny de 1958, per no haver-se executat el planejament que en va motivar l’expropiació i perquè el planejament urbanístic actualment vigent qualifica la part més im-portant de la finca, que es troba edificada, de zona de conservació de l’estructura urbana i edificatòria, conjunt protegit (clau 15-p) i manté la resta com a 6-b. Iniciar els tràmits corresponents, a l’empara de l’article 68 del Reglament d’expropiació forçosa, per procedir a la reversió de la finca núms. 71-77 del car-rer Bascònia de Barcelona; requerir la Sra. Isabel Castells Golorons perquè proposi el preu en què esti-mi la reversió de la finca núms. 71-77 del carrer Bascònia, en el termini de vint dies, a comptar a par-tir de l’endemà de la recepció de la notificació d’aquest acord, a fi d’intentar l’avinença prevista a l’article 24 de la LEF; i en el supòsit que no hi hagi mutu acord, iniciar la peça separada d’apreuament, de conformitat amb l’article 29 de la LEF, requerint la interessada abans esmentada perquè formuli en el termini de deu dies, comptadors a partir de l’endemà de la finalització del termini d’avinença, el correspo-nent full d’apreuament on es concreti el valor,

degu-dament motivat, en que estimi la reversió dels habi-tatges de referència i addueixi, en el seu cas, quan-tes al·legacions cregui pertinents.

Districte de Sant Martí

(5)

CARTIPÀS

Decret. Atesa la necessitat urgent de crear la co-missió d’estudi encarregada d’elaborar la memòria per a la constitució de la Societat Barcelona Alta Ve-locitat 2004, SA, i coordinar adequadament en el temps els processos paral·lels que es desenvolupen per a la constitució de l’esmentada societat, per part del Grup Fomento: Renfe i CGIF, i pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Genera-litat de Catalunya.

Atès el punt quart del conveni signat entre el Minis-teri de Foment, la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta-ment de Barcelona pel desenvolupal’Ajunta-ment de les actu-acions relatives a la xarxa d’alta velocitat de la ciutat de Barcelona i en ús de les facultats atorgades a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta municipal de Barcelona, disposo:

Primer. Nomenar com a membres de la comissió d’estudi per a la redacció de la memòria justificativa de la participació de l’Ajuntament en la Societat Bar-celona Alta Velocitat 2004, SA, les persones se-güents:

– Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, primer tinent d’al-calde.

– Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, regidor president de la Comissió de Presidència i Hisenda.

– Sr. Ramon García-Bragado i Acín, gerent del Sec-tor d’Urbanisme.

– Sr. Enric Lambies i Ortín, director de Coordinació i Recursos del Sector d’Urbanisme.

Segon. Fixar com a termini màxim per a la presen-tació de la memòria justificativa el 23 d’octubre d’en-guany per poder sotmetre-la a aprovació inicial en el Plenari del Consell Municipal del mateix mes.

Barcelona, 1 d’octubre de 2002. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 4012)

* * *

Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta municipal de Barcelona, i de conformitat amb el que estableix l’article 10 dels Estatuts del Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat, disposo:

Designar representants de l’Ajuntament de Barce-lona al Consell General del Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat, les persones se-güents:

Ima. Sra. Núria Carrera i Comes Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos

Barcelona, 18 d’octubre de 2002. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 4042)

* * *

Decret. En ús de les atribucions conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13 de la Carta municipal de Barcelona, i de conformitat amb el que estableix l’article 9 dels Estatuts de l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i Qualitat de Vida, disposo:

Designar el Sr. Manuel Buenaño i García membre de la Junta de Govern de l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i Qualitat de Vida, en substitució de la Sra. Julia del Campo i Barón.

Donar compte de la present resolució al Plenari del Consell Municipal per a la seva ratificació.

Barcelona, 21 d’octubre de 2002. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(6)

CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE

Acords

Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi

Acords de la sessió celebrada el dia 11 de juliol de 2002

1. Aprovar les actes de les sessions ordinària de 8 de maig de 2002 i extraordinària de 13 de juny de 2002.

2. Part informativa

Despatx d’ofici

Quedar assabentat de les llicències d’activitat,

d’obres majors i menors resoltes des del dia 8 de maig fins al dia 4 de juliol de 2002.

Quedar assabentat de l’acord de la Comissió de Benestar Social del Consell Municipal de 18 de juny de 2002, de modificació per ampliació de la conces-sió de la gestió i explotació del Complex Esportiu Mu-nicipal de Can Caralleu, a favor de l’entitat gestora “Nou Can Caralleu” (exp. 1/98 i 2/98).

Quedar assabentat de les adjudicacions dels tractes administratius, mitjançant el sistema de con-curs, des del dia 1 de gener fins al dia 9 de juliol de 2002, següents:

Adjudicatari Descripció Import

La Rulot Infraestructures, SL Servei empostissats, equips de so, llum i complements. 54.091,00 Club Lleuresport Barcelona Gestió, dinamització, coordinació equipaments Collserola

(2n semestre 2002-any 2003). 260.645,00

Ascensores Ersce, SA Manteniment aparells elevadors Districte de Sarrià-Sant

Gervasi (2002-2003). 35.592,81

Sevip, SA Manteniment sistemes de seguretat i alarmes Districte de

Sarrià-Sant Gervasi (2002-2003). 29.511,70

Construcciones y Servicios Faus, SA Obres espais entorn centre cívic Biblioteca Vallvidrera. 190.442,51 Suministros para Espacio Activo, SA Mobiliari de la Biblioteca de Vallvidrera. 101.748,57 Auxiliar de Obra Civil, SA Obres d’arranjament solar i un tram del carrer de la

Duquessa d’Orleans. 162.307,25

Societat Cat. Instal·lacions i Obres Obres ludoteca Sarrià a via Augusta-passeig de la

Bonanova. 101.017,88

Construc. Materiales y

Pavimen-tos, SA Obres arranjament casc antic Sarrià (2002-2003). 497.985,29

Construc. Técnico Especializadas, SA Obres adequació viària St. Gervasi Sud i plaça

de Cardona (2002-2003). 876.265,75

Construc. Materiales y

Pavimen-tos, SA Obres remodelació carrer de Vallirana (2002-2003). 759.316,27 Construcciones y Servicios Faus, SA Obres urbanització plaça de la Mina Grott. Primera fase. 92.377,09 Construcciones Técnico

Especiali-zadas, SA Obres pati escola Costa i Llobera. 136.500,25

Construcciones y Servicios Faus, SA Obres adequació viària carrer de Pàdua entre

Balmes/Ge-neral Mitre (2002-2003). 465.412,65

3. Part decisòria

Informar favorablement, si escau, sobre el Pla es-pecial d’ampliació subsòl equipament del carrer de Lluçanès, 35-41.

Informar favorablement, si escau, la modificació del PGM en els àmbits dels carrers de Marmellà i dels Reis Catòlics.

(7)

Munta-ner i Sant Gervasi de Cassoles, i de remodelació de la plaça de la Mina Grott.

Aprovar la modificació de les Normes de funciona-ment del Consell de les Dones del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Informar favorablement les propostes de nomen-clatura dels carrers del Districte següents:

– Passatge de Ricard Zamora. – Carrer de Josep Maria Lladó.

– Rotondes de la ronda de Dalt (Can Caralleu, Bor-ràs i Bellesguard).

Propostes d’acord

Aprovar la proposta següent, presentada pel Grup Municipal del Districte del Partit Popular de Catalu-nya: “Que en els darrers dies ha estat tapiada la porta Nord d’accés de vianants del Cementiri de Sarrià sense avís previ als seus propietaris i veïns. Aquest fet és contrari a acords presos per aquest Consell i a la voluntat de 1.300 veïns que amb les seves signatu-res havien reclamat l’obertura d’aquesta porta. Tenint en compte aquest fet es demana:

1. L’obertura immediata de la Porta Nord del Ce-mentiri de Sarrià per tal de facilitar l’accés dels seus veïns i propietaris.

2. La seva senyalització com a porta del cementiri. 3. La comunicació dels punts 1 i 2 als propietaris i

veïns afectats.”

Aprovar la proposta següent, presentada pel Grup Municipal del Districte del Partit Popular de Catalu-nya: “Instar l’equip de govern a desestimar la cons-trucció d’un “half pipe” al Jardí de Brusi i, per tant, respectar el projecte de remodelació del Jardí de Brusi excloent-ne l’esmentat equipament.”

Aprovar la proposta següent, presentada pel Grup Municipal de Districte de Convergència i Unió: “Fer complir les normes i ordenances vigents, per tal que no es produeixin problemes de mobilitat al carrer de Sant Guillem, causades per l’estacionament de vehi-cles de l’esmentada empresa que explotarà el super-mercat, ni l’aparició incontrolada de residus provi-nents de l’activitat que s’hi desenvoluparà.”

Aprovar la proposta següent, presentada pel Grup Municipal de Districte d’ERC-Els Verds: “El Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi insta l’Ajuntament de Barcelona que demani al Consorci del Parc Collserola que promogui, davant el Parla-ment de Catalunya, que es declari la serra de Collserola com a Parc Natural de Collserola, i es con-sideri un nou marc de protecció en forma de Llei de protecció integral.”

Districte 6. Gràcia

Acords de la sessió celebrada el 8 d’octubre de 2002

Aprovar l’acta de la sessió anterior.

Part informativa

Despatx d’ofici:

Quedar assabentat del despatx d’ofici.

Part decisòria

Informar favorablement el Pla especial d’ordenació de l’equipament docent situat a la plaça de Lesseps, núm. 19.

Proposar com a candidats a la medalla d’Honor de Barcelona a: “Colles de cultura popular de Gràcia” i “Agrupament escolta Ramon Llull”.

Informar favorablement les Normes de participació ciutadana.

Aprovar la proposta següent presentada pel grup municipal de Convergència i Unió:

“Primer. Rebutjar l’actitud d’AENA vers la seva in-tenció de suprimir els avisos en català de la megafo-nia del aeroport del Prat, doncs aquesta mesura atempta clarament contra els drets del poble català per no poder emprar la llegua pròpia del país, consti-tuint una discriminació i una ofensa a la societat cata-lana i a les seves institucions.

Segon. Instar la companyia AENA perquè respecti la llegua catalana i els ciutadans que la utilitzen i, per tant, retiri la mesura de suprimir el català en la comu-nicació interior de l’aeroport pel que comporta de dis-criminatòria dels drets lingüístics dels treballadors i usuaris.

Tercer. Instar el Govern espanyol a respectar els principis de pluralitat lingüística contemplats a la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en tots els àmbits de la nostra societat.

Quart. Fer arribar la present al Govern de la Gene-ralitat, a la Direcció General de Política Lingüística, al Govern de l’Estat espanyol, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la Federació de Munici-pis de Catalunya i a AENA.

Part de control. Grups municipals

Aprovar, per tots els grups municipals que confor-men el Consell del Districte, els acords adoptats en la declaració institucional següent:

“El Consell Municipal del Districte establirà vies de continuïtat al procés de l’Agenda 21 de Gràcia. Així doncs, a l’hora de fer altres processos participatius es tindran presents les propostes que es generin en l’Agenda 21 del Districte.

El Consell Municipal del Districte s’adhereix a l’Agenda 21 de la ciutat de Barcelona.

(8)

Am-bient del Districte, la concreció dels 10 objectius ge-nerals en el nostre districte per a les properes dèca-des.”

Aprovar, per tots els grups municipals que confor-men el Consell del Districte, els acords adoptats en la declaració institucional següent:

“Treballar per una tolerància zero vers la violència contra les dones a la nostra ciutat.

Visualitzar la realitat i l’amplitud de la violència vers les dones, negant-nos a ser còmplices amb el nostre silenci.

Promoure i donar suport a les iniciatives de preven-ció de la violència de gènere que es produeixin a la ciutat.

Manifestar públicament el nostre rebuig a la violèn-cia i la responsabilitat inqüestionable de qui la practi-qui.

Respectar els sentiments, percepcions i processos de les dones víctimes de la violència, fomentant la seva autoestima i valorant les seves decisions i indi-catives.

Considerar la violència domèstica com un fet soci-al, del que tothom és responsable, i no com una qüestió privada en la que ningú no ha d’intervenir.

Treballar per promoure la cultura de la resolució de conflictes sense violència, potenciant la construcció de nous models relacionals a la nostra ciutat.

Reconèixer i posar en pràctica models alternatius de vida que no impliquin violència a les relacions en-tre les persones.

Col·laborar, participar i difondre activament aque-lles activitats que posin en marxa altres associacions de la ciutat contra la violència vers les dones.

Ens comprometem a desenvolupar les accions se-güents:

Entitats:

Participar en les accions proposades a partir de l’establiment d’una acció de resposta davant els pos-sibles futurs casos de morts de dones per causa de la violència de gènere.

Difondre la informació entre les sòcies i els socis de la nostra entitat sobre activitats de sensibilització vers la violència contra les dones que es duguin a ter-me a la ciutat.

Organitzar com a mínim una xerrada/conferència/ taula rodona o col·loqui als socis i sòcies sobre sensi-bilització i prevenció de la violència de gènere un cop l’any amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Donar a conèixer els diferents serveis per a víctimes de la violència de gènere que existeixen a la ciutat.

Ser transmissors/es de materials d’informació so-bre recursos d’atenció a dones que pateixen maltrac-taments.

Acollir, si escau, a la seu de l’entitat exposicions o altre tipus de materials audiovisuals entorn a la sensi-bilització de la violència contra les dones.

Ajuntament:

Reiterar el compromís d’execució del “Pla Operatiu contra la violència vers les dones” amb accions de prevenció i sensibilització. Millorar la xarxa de recur-sos públics i privats per a la protecció i l’atenció a les dones víctimes de violència a la ciutat, així com im-pulsar activament accions formatives respecte la vio-lència de gènere.

Establir i consensuar amb les entitats integrants del Acord una acció de resposta pública davant els possi-bles futurs casos de morts de dones per causa de la violència de gènere i participar en les accions que se’n derivin.

Donar suport a les associacions i entitats que for-men part del Acord en contra de la violència vers les dones en els aspectes següents:

– Donar suport a les iniciatives de sensibilització contra la violència vers les dones com ara xerra-des, exposicions, materials audiovisuals o similars que es duguin a terme a la ciutat de Barcelona. – Proporcionar materials d’informació sobre serveis

d’atenció a dones que pateixen maltractaments. Difondre públicament els diferents recursos per a víctimes de la violència de gènere que existeixen a la ciutat.

Acollir les iniciatives que des de la xarxa associati-va, cultural, acadèmica o política puguin desenvolu-par-se en relació a l’eradicació de la violència de gè-nere.

Potenciar els programes i activitats que incorporin nous models de convivència i posin de manifest una cultura de pau a les relacions interpersonals.”

Districte 10. Sant Martí

Acords de la sessió celebrada el dia 8 d’octubre de 2002

A) S’aprova l’acta de la sessió anterior.

B) Part informativa:

1. Quedar assabentat del nomenament de la Sra. Laia Serra i Sellarès com a consellera del Districte en substitució del Sr. Pere Nieto i Díaz del Grup

munici-pal del districte IC-Verds.

Atesa la considerable assistència de públic, per unanimitat, s’acorda tractar excepcionalment en aquest moment de la sessió la moció següent:

“Informar favorablement el Pla especial de reforma interior de l’Eix Llacuna dins la Modificació del Pla Ge-neral Metropolità per a la renovació de les àrees indus-trials del Poblenou “Districte d’Activitats 22@bcn.”

2. Quedar assabentat de l’informe d’execució del pressupost a 31 d’agost de 2002.

(9)

4. Quedar assabentat de l’estat d’execució de les obres.

5. Quedar assabentat de l’endegament del procés per a la constitució del Consell del Ciutadà del Distric-te.

6. Quedar assabentat de la celebració de les Jor-nades de Participació Ciutadana els dies 25-26 d’oc-tubre.

7. Quedar assabentat de la proposta del Districte a les Medalles d’Honor del ciutadans de Barcelona.

8. Quedar assabentat del Mapa Solidari de Sant Martí.

C) Part decisòria:

a) Propostes d’acord:

1. Informar favorablement les Normes reguladores de la participació ciutadana.

2. Aprovar la constitució de la Comissió de Lectura de Sant Martí.

3. Informar favorablement la Modificació de les Normes urbanístiques pel que fa a la regulació del ti-pus d’ordenació segons edificació aïllada i la Modifi-cació de l’article 181 “separació a llindars” de les Or-denances metropolitanes d’edificació (Títol III. Disposicions complementàries de les NNUU).

4. Informar favorablement el Pla de millora urbana de l’illa delimitada pels carrers d’Àlaba, del Dr. Trueta, d’Àvila i l’avinguda d’Icària, inclosa a l’àmbit de la MPGM per a la renovació de les àrees industri-als del Poble Nou “Districte d’Activitats 22@bcn”.

5. Informar favorablement el Pla especial d’ordena-ció i concred’ordena-ció d’usos de l’equipament 7@ a l’illa compresa entre la rambla del Poblenou i els carrers de Sant Joan de Malta, Perú i Bolívia.

6. Informar favorablement la Modificació del PGM per a la ubicació de la nova subestació de Fecsa al carrer de Sant Joan de Malta, núm. 126-146.

7. Informar favorablement la modificació Puntual del Pla especial de la parcel·la situada al carrer d’Àvila, núm. 126-138 dins l’àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poble Nou “Districte d’Activitats 22@bcn”.

8. Informar favorablement el Pla de Millora Urbana de Modificació del PERI Diagonal Poblenou a les illes limitades per l’avinguda Diagonal, Selva de Mar, Pu-jades i Fluvià, presentat per l’Oficina de Projectes In-tegrals.

9. Informar favorablement el Pla Especial Integral d’ordenació del conjunt de parcel·les del carrer de Rogent, núm. 82 al 88, amb la prescripció següent:

“Els volums tècnics d’instal·lacions i el volum a construir en la quarta planta de cada un dels edificis, per compensar l’edificabilitat sostreta a les plantes dos i tres, s’agruparà de dos en dos, de manera que quedi separat el volum resultant de les finques núm. 80 i 90 del carrer de Rogent.”

10. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya perquè habiliti els pressupostos necessaris per a la construcció d’una residència de gent gran al carrer del Concili de Trento, del districte de Sant Martí, i subscriure, si s’escau, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya als efectes corresponents.

11. Instar a la Generalitat de Catalunya perquè iniciï immediatament les obres d’execució del pro-jecte de la residència per a gent gran que s’ha d’ubicar al carrer de Llull, entre els carrers de Pro-vençals i de la Selva de Mar, així com agiliti els trà-mits necessaris perquè es puguin iniciar les obres per a la construcció de la residència de gent gran prevista per al barri La Pau, i subscriure, si s’es-cau, un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya als efectes correspo-nents.

b) Proposicions

c) Moció:

El Grup Municipal de Convergència i Unió formula la proposta d’acord següent:

Iniciar tots els tràmits necessaris per a poder con-vocar el concurs de gestió de la instal·lació de la Mar Bella amb un termini màxim de dos mesos.

Es rebutja la moció.

D) Part de control: precs, preguntes i declaracions de grup:

1. Preguntes:

1.1 Presentades pel Grup Municipal de Districte Convergència i Unió i que es transcriuen literal-ment:

– Quines accions ha dut a terme el govern munici-pal per impedir les obres al Parc Mòbil i enderro-car l’edifici per acabar la zona verda pendent des de la finalització del jocs?

– Quin és l’origen del valor d’expropiació de l’edifici que el regidor del Districte va exposar en la darre-ra audiència pública?

A proposta del Grup Municipal de Convergència i Unió s’aprova per unanimitat el manifest següent:

“Atès que el 12 d’octubre, diversos promotors ve-nen desenvolupant a Barcelona actes d’apologia del nazisme, del feixisme i del racisme.

Atès que els Estats i la Unió Europea han hagut d’emprendre legislacions nacionals o comunitàries, com la tipificació de l’apologia del genocidi, fins la creació, el 1997, de l’Observatori Europeu de Fenò-mens Racistes i Xenòfobs.

Atès que les autoritats locals tenen un paper cab-dal a fer, donada la seva proximitat a la ciutadania i la seva relació amb el teixit associatiu.

Proposem el Plenari del Districte de Sant Martí l’adopció dels acords següents:

Sol·licitar a la Delegació de Govern que no autoritzi cap manifestació o acte públic d’apologia al genocidi, al feixisme, al nazisme i al terrorisme, que pogués és-ser sol·licitat al nostre municipi, especialment pel pro-per 12 d’octubre.

Rebutjar tota declaració o manifestació on es faci apologia del racisme, la xenofòbia, el genocidi o el terrorisme o la discriminació en contra dels drets hu-mans.

(10)

Ratificar el compromís de defensa dels drets hu-mans i de suport i recolzament a les entitats que ac-tuen i lluiten contra el feixisme, la xenofòbia, el terro-risme, i en defensa de la convivència i el diàleg.

Traslladar aquests acords a la Delegació del Go-vern per al seu coneixement i enviar còpia a la plata-forma cívica per un 12-O en llibertat”.

(11)

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

Comissió de Benestar Social

Acta de la sessió celebrada el dia 17 de setembre de 2002 i aprovada el dia 15 d’octubre de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia disset de setembre de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Benestar Social sota la presi-dència de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes. Hi as-sisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Albert Batlle i Bastardas, Immaculada Moraleda i Pérez, Lourdes Muñoz Santamaría, Roser Veciana i Oliver, Jaume Ciurana i Llevadot, Magdalena Oranich i Solagran, Joana Ortega i Alemany, Emma Balseiro i Carreiras, Teresa M. Fandos i Payà i Josep Gascón i Castillo, assistits pel secretari general de la Corporació Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusa la seva absència l’Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.

S’obre la sessió a les setze hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 2 d’agost de 2002, que aprova el plec de clàusules, mitjançant procedi-ment negociat, per a l’adjudicació del contracte de prestació dels serveis de primer contacte, informació i derivació del servei d’atenció a immigrants estrangers i refugiats (SAIER), per als exercicis 2002-2003, i per un import de 262.842,05 euros.

2. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 30 de juliol de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs que té per objecte la neteja dels edificis i locals muni-cipals adscrits al Sector de Serveis Personals, per als exercicis 2003-2004, i per un import de 196.043,27 euros.

3. Districte de Sant Martí

Del gerent municipal, de data 1 d’agost de 2002, que adjudica a l’entitat Penya Barcelonista Barcino la

concessió de la gestió del camp de futbol municipal Menorca situat al carrer de Menorca/Parc de Sant Martí, així com la cessió dels béns de domini públic afectes a l’esmentat equipament, per un període de 4 anys.

b) Mesures de govern c) Informes

Al Plenari del Consell Municipal:

1. Informe del Consell Municipal de Benestar Soci-al: Propostes 2002.

Es tractarà al Plenari del Consell Municipal.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

2. Autoritzar la integració al Consorci de Recursos i Documentació per a l’Autonomia Personal (CRID), de manera directa, de l’Ajuntament de Barcelona, en substitució de la participació indirecta que ostenta a través de l’Institut Municipal de Persones amb Dismi-nució de Barcelona. Ratificar els acords de modifica-ció dels estatuts de l’esmentat Consorci i d’aprovamodifica-ció d’un nou text refós –que s’acompanya com a annex-aprovats pel Consell General del Consorci de Recur-sos i Documentació per a l’Autonomia Personal (CRID) en data 14 de novembre de 2001.

La Sra. Carrera explica que el Consorci ha ampliat els seus objectius, motiu pel qual l’Ajuntament passa a integrar-se de forma directa al Consorci modificant la participació indirecta que fins ara hi tenia a través de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució.

La Sra. Fandos pregunta per què es produeix la substitució.

La Sra. Carrera puntualitza que, inicialment, l’ob-jectiu del Consorci era donar suport als municipis en els temes d’accessibilitat per a persones amb dismi-nució i que ara també dóna suport en programes d’immigració, fet que motiva el canvi.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC-EV, PPC i amb la reserva de CiU.

3. Atorgar la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu en la seva categoria d’Or al Club de Tennis “La Sa-lut”, en ocasió del seu centenari, com a reconeixe-ment de la important i continuada tasca de promoció de l’esport i, en particular, de l’esport del tennis a tra-vés de la seva escola, a Barcelona.

(12)

seu centenari. Destaca la important funció social que el Club ha complert en el barri de Gràcia.

La Sra. Fandos reconeix que en aquesta ocasió sí s’ha consultat amb els Grups la proposta i manifesta el seu total acord a l’atorgament de la Medalla.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, ERC-EV, CiU i PPC.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

Districte de Sants-Montjuïc

4. Resoldre el recurs potestatiu de reposició inter-posat el 16 de maig de 2002 per la Sra. Alba Camps Harder, en representació de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’escola Bressol l’Esquirol de Barcelona en el sentit de declarar-lo inadmissible per manca de legitimació activa del recorrent per a inter-posar-lo, sense perjudici de la incongruència de les al·legacions formulades, que no tenen relació amb l’acte impugnat d’adjudicació del contracte de gestió de serveis del poliesportiu municipal La Bordeta.

El Sr. Batlle explica que es desestima el recurs de reposició presentat. En l’informe que figura en l’expe-dient, s’hi posa de manifest la manca de legitimació activa del recurrent així com la incongruència en la petició, i es fa constar també la seva extemporaneï-tat, ja que durant el període d’informació pública no es van presentar al·legacions. Fa constar que, des-prés de diverses reunions, s’ha arribat a un acord amb l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’es-cola en relació a les característiques de l’obra i que si aquest acord s’hagués produït abans el recurs no s’hauria presentat.

La Sra. Fandos anuncia l’abstenció del seu Grup perquè encara que ara s’informi que s’ha arribat a un acord, no en té constància per escrit, i per altra banda perquè entén que aquest és un tema del qual han tin-gut coneixement ara, a través del recurs, i considera que n’havien d’haver estat informats amb anterioritat. En el mateix expedient, hi figuren cartes anteriors a l’adjudicació enviades al Districte en les quals es de-manava informació del projecte. Considera que pot-ser aquesta documentació havia de formar part de l’expedient o que si més no s’hauria d’haver comuni-cat la possibilitat d’un conflicte. Fa constar la seva sa-tisfacció per l’acord a què s’ha arribat amb l’Escola.

La Sra. Balseiro anuncia el vot en contra del seu Grup. Considera que es troba davant una posició greu de l’Ajuntament de manca de diàleg amb les as-sociacions i entitats precisament coincidint en el temps amb el procés d’aprovació de les Normes de Participació Ciutadana. Posa de manifest que el dia abans de celebrar-se la Comissió, en que s’ aprovà l’adjudicació, es van presentar més de 400 signatures per part de l’Escola Bressol manifestant el seu temor per com aquesta construcció podria afectar l’escola. La situació no es va comentar a la Comissió de Ben-estar Social, amagant els fets, motiu pel qual demana es reconsideri aquesta actitud.

El Sr. Batlle indica que l’expedient es troba sufici-entment documentat, amb un informe que incorpora la posició del secretari del Districte que explica quin ha estat el procediment seguit. La participació queda

clara amb el diàleg entre el Districte de Sants-Montjuïc i l’AMPA que han arribat a un acord. Un dels motius bàsics de la desestimació del recurs és la manca de legitimació activa de la persona que el for-mula. Es contesten totes les al·legacions formulades, es reitera la seva extemporaneïtat; una d’elles impug-nava un acte que no s’havia produït, la llicència d’obres que ni havia estat atorgada ni a hores d’ara ha estat atorgada. Insisteix que tot i que ni des del punt de vista formal ni de fons els recurrents tenien la raó, s’ha buscat, a través del diàleg, una via de solu-ció i, gràcies a la informasolu-ció, el conflicte ha quedat solucionat.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Veciana expressa el vot favorable d’ ERC-EV; la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU; la Sra. Balseiro expressa el vot contrari de PPC, i s’aprova.

Districte de Sant Martí

5. 1r) Declarar vàlid el procediment de licitació del concurs per a la concessió de la gestió del Camp de Futbol Municipal Júpiter, situat al carrer de l’Agricultu-ra, núm. 238, així com la cessió dels béns de domini públic afectes a l’esmentat equipament. 2n) Adjudicar l’esmentada concessió a l’entitat Fundació Privada Club Esportiu Júpiter per un període màxim de set anys a partir de la data de la signatura del contracte, en base a l’indicat en el plec de clàusules particulars que regeix tal concessió i l’oferta presentada per l’es-mentada entitat, i pel cànon establert en la clàusula 7a de l’esmentat plec. 3r) Requerir l’adjudicatari per-què en el termini màxim de quinze dies naturals, a partir de la data de recepció de la notificació d’aques-ta resolució, constitueixi la garantia definitiva, per un import de 4.000 euros, i comparegui per formalitzar el contracte, en el termini màxim de trenta dies naturals a partir de la mateixa data. 4t) Facultar al gerent del Districte, Sr. Lorenzo Albardías i Marfil per a la signa-tura del contracte.

El Sr. Batlle explica que s’adjudica la gestió del Camp de Futbol de la Verneda a la Fundació Privada del Club Esportiu Júpiter, que va ser l’únic licitador i que és l’Entitat que ja gestionava aquest equipament. Se li concedeix la gestió per un període de set anys amb una inversió prevista de 72.121 ¤ per a la repa-ració de la instal·lació, així com per a la millora i am-pliació del local social.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Veciana expressa el vot favorable d’ ERC-EV; la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU; la Sra. Balseiro expressa el vot favorable de PPC, i s’aprova.

6. Desestimar les al·legacions presentades per Mediterranean Fitness, SL, al plec de clàusules admi-nistratives particulars i de prescripcions tècniques que han de regir la gestió de la instal·lació Complex Esportiu Municipal Maresme, aprovat inicialment per la Comissió de Benestar Social del Consell Municipal de data 18 de juny de 2002 i aprovar definitivament l’esmenat plec.

(13)

políti-ca de preus i l’equilibri financer de la instal·lació no queden garantits; les que fan referència al fet que les quantitat destinades a promoció esportiva tampoc queden garantides i les que manifesten que el plec no garanteix la promoció esportiva. El plec no tan sols garanteix la promoció, sinó que preveu, a més, una possible destinació per promocionar el futbol en el barri.

La Sra. Fandos indica que, pel que fa a les al·-legacions, el seu Grup s’abstindria, però pel que fa a l’aprovació del plec votarà en contra, tenint en comp-te com ha anat tot el procés. Entén que els plecs de clàusules no s’han de fer a mida, sinó que han de se-guir uns criteris objectius. Aquest és un expedient que quan ja s’havia pràcticament fet l’adjudicació, es va haver de parar i, casualment, l’empresa que ara fa les al·legacions és la que va quedar fora. Creu que tot el procés està massa mal fet per donar-li suport.

La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Veciana expressa el vot favorable d’ ERC-EV; la Sra. Fandos expressa el vot contrari de CiU; la Sra. Balseiro expressa l’abstenció de PPC, i s’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

7. Institucionalitzar, amb caràcter anual, la compa-reixença del Síndic de Greuges davant el Consell Mu-nicipal de Benestar Social per tal de presentar el seu informe en aquells punts que fan referència a matèri-es pròpimatèri-es d’aqumatèri-est Consell.

La Sra. Fandos recorda que l’any passat es va pre-sentar davant el Consell Municipal de Benestar Social l’informe anual del Síndic de Greuges i que aquesta experiència va ser valorada molt positivament per tots els participants.

La Sra. Carrera agraeix la formulació de la propos-ta i està d’acord amb el seu contingut. Puntualitza que la compareixença del Síndic es va fer davant la Permanent del Consell.

La Sra. Fandos, per aquest motiu, proposa modifi-car l’acord que tindria el redactat següent: “Acordar, amb caràcter anual, la compareixença del Síndic de Greuges davant la Permanent del Consell Municipal de Benestar Social perquè presenti el seu informe en aquells punts que fan referència a matèries pròpies d’aquest Consell”.

La Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU; la Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Veciana expressa el vot favorable d’ERC-EV; la Sra. Balseiro expressa el vot favorable de PPC, i s’aprova amb el redactat següent: “Acordar, amb ca-ràcter anual, la compareixença del Síndic de Greuges davant la Permanent del Consell Municipal de Benes-tar Social perquè presenti el seu informe en aquells punts que fan referència a matèries pròpies d’aquest Consell”.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

Del Grup Municipal CiU:

8. ¿Quin és el capteniment de la Regidoria d’Es-ports respecte al possible trasllat del Club de Futbol Damm i el posterior ús de les seves instal·lacions?

El Sr. Gascón formula la pregunta perquè és públic i notori que el Club de Futbol Damm està cercant un nou emplaçament per a les seves instal·lacions en el districte de Nou Barris. El camp va ser objecte de po-lèmica entre l’equip de govern i els veïns per la possi-ble construcció en el seu lloc d’habitatges per a joves. En aquell moment, la pressió veïnal i la posició de CiU va ser de defensar el caràcter merament esportiu del camp. Actualment el possible trasllat d’aquest club obre noves perspectives. No discuteix la legiti-mació del Club de Futbol Damm per prendre la deci-sió que estimi convenient i més tenint en compte que les properes obres d’ampliació del carrer Pintor Alzamora provocaran, a parer de club, la impossibili-tat de seguir utilitzant l’espai restant com a camp de futbol.

El Sr. Batlle explica que en aquest moment no hi ha cap determinació presa i que s’està en converses amb la Societat; es contemplen diverses possibilitats i cap d’elles està descartada, inclosa la que continuï com a camp d’esports ampliant per un extrem el solar amb una franja similar a la que s’expropiaria per les obres del carrer. També s’estudien possibilitats com l’expropiació total del camp, la permuta per un altre solar o la gestió per part del club en concessió d’un dels camps de futbol existents. Manifesta l’important labor social que el club desenvolupa, ja que és una de les escoles de futbol més acreditades de la ciutat i insisteix en la voluntat de solucionar el tema. Puntua-litza que el solar és de titularitat privada i que per tant hi ha una possibilitat real de que la Damm pugui des-tinar-lo a un altre tipus d’equipament. El Pla especial de concreció d’usos i la llei de l’esport estableixen els tràmits que possibiliten aquests canvis. Pensa, però, que el futur més factible és que aquest continuï sent un espai esportiu.

Es dóna per tractada.

9. ¿Quines dades, referents al creixement de la po-bresa, té l’Ajuntament que puguin confirmar els infor-mes elaborats per Càritas i la Creu Roja? ¿Quins pro-grames d’actuació té previstos aplicar l’Ajuntament per donar resposta a aquesta situació?

La Sra. Fandos formula la pregunta ja que, segons informes elaborats per Càritas i la Creu Roja, la po-bresa creix a la ciutat de Barcelona de forma progres-siva i va en augment el nombre de persones que vi-uen a precari a la ciutat. Vol saber si les dades dels informes coincideixen amb les de l’Ajuntament. Mos-tra la seva preocupació pel fet que una ciutat com Barcelona, que vol ser pionera, tingui aquesta situa-ció. Considera que si s’està treballant per un Fòrum 2004 que vol abordar els temes de la solidaritat i con-vivència és més important actuar que parlar. Demana quines mesures i programes preveu portar a terme l’Ajuntament.

(14)

en les seves propostes en incrementar les rendes mínimes i les pensions no contributives. Si no hi ha polítiques dels governs estatals i autonòmic, l’abor-datge de la pobresa no es pot fer; calen activitats de política social, urbanística, educativa per abordar de forma contundent i eficaç la pobresa. La Memòria de Càritas de l’any 2001 posa de manifest que baixen en un 7% les intervencions en persones nacionals i hi ha un 20% d’augment en les persones immi-grants. Pel que fa a les dades pròpies de l’Ajunta-ment, indica que un 17.5% de les persones ateses als districtes són immigrants i es preveu que l’any 2002 el tant per cent de persones immigrants ateses als districtes arribi al 20. També han augmentat en un 19% els usuaris de serveis de reinserció social i un 11,2% els àpats servits en els menjadors socials. Les dades mostren que ha augmentat la pobresa entre els immigrants. L’estratègia que s’ha adoptat ha estat: augmentar el personal que fa detecció al carrer, augmentar el nombre de serveis i incloure la pobresa en polítiques d’inclusió (ofertes laborals, atenció als menors, etc.). Finalment, fa referència a un article del Sr. Bohigues amb el títol “Sense sostre però amb massa sostre”, en el qual manifesta la ne-cessitat que quan l’espai públic és ocupat per perso-nes al llindar de la pobresa caldria un millor control urbanístic, una promoció de l’habitatge econòmic i un compromís per eradicar-la.

La Sra. Fandos manifesta que li hauria agradat una resposta més fonamentada, que s’hagués presentat quin és el Pla de l’Ajuntament i que no es tornés a dir, com sempre, que la responsabilitat correspon a les altres administracions. Considera que les pensions no contributives necessiten un replantejament més ampli. Puntualitza que el Govern autonòmic ja ha fet més del que podia i que és l’Estat el competent per a modificar-les. Avança que formularà per escrit unes preguntes més concretes.

La Sra. Carrera explica que el Pla d’atenció a la pobresa està en actiu, s’està fent tot l’esforç necessa-ri per presentar properament una proposta que preve-gi un projecte a quatre anys vista. Recorda que la renda mínima d’inserció i les pensions no contributi-ves són competència estatal però insisteix que els governs autonòmics tenen una situació estratègica per aconseguir millores en aquests tipus de pensions. La Sra. Fandos lamenta que es dediqui més temps a pensar que a actuar.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

En no haver-hi més assumptes per a tractar, la pre-sidència aixeca la sessió a les disset hores.

Comissió d’Educació i Cultura

Acta de la sessió celebrada el dia 17 de setembre de 2002 i aprovada el dia 17 de setembre de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia disset de setembre de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió d’Educació i Cultura sota la presi-dència de l’Ima. Sra. Marina Subirats i Martori. Hi as-sisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. següents: Sr. Ferran Mascarell i Canalda; Vladimir de Semir i Zivojnovic; Jesús Maestro i García; Jaume Ciurana i Llevadot; Joana Ortega i Alemany; Josep Gascón i Castillo; Magdalena Oranich i Solagran; Teresa Fan-dos i Payà i Emma Balseiro i Carreiras, tots ells assis-tits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès.

Han excusat la seva absència l’Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran i l’Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torre-cilla.

S’obre la sessió a les disset hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Sector de Serveis Personals

Del gerent municipal, de data 1 d’agost de 2002, que adjudica al Sr. Josep Llinàs Carmona el contrac-te de la direcció facultativa d’arquicontrac-teccontrac-te de les obres de reforma de la Casa Padellàs al Museu d’Història, per als exercicis 2002-2003, i per un import de 29.000 euros.

2. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Del gerent municipal, de data 26 de juliol de 2002, que adjudica a l’Associació Benestar i Desenvolupa-ment (ABD) el contracte de concessió de la gestió dels serveis de l’espai infantil de Sarrià, per als exer-cicis 2002-2004, i per un import de 32.224 euros.

3. Districte de Sarrià-Sant Gervasi

(15)

de gestió, organització i dinamització de l’equipament espai cultural Pere Pruna, per als exercicis 2002-2004, i per un import de 142.366,56 euros.

4. Districte de Gràcia

Del gerent municipal, de data 1 d’agost de 2002, que aprova el plec de clàusules i convoca concurs per adjudicar el contracte del projecte d’obres de l’es-tructura de la biblioteca central de Gràcia a la plaça de Lesseps, per als exercicis 2002-2003, i per un im-port de 2.680.513 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord b) Proposicions c) Mocions

V) Part de control

a) Precs b) Preguntes

Del Grup Municipal CIU:

1. ¿El regidor de Cultura, considera adequada la llegenda que acompanyava la fotografia promocional de l’exposició organitzada per l’ICUB titulada “Càncer de mama”?

La Sra. Oranich explica les raons que han portat el seu Grup a presentar aquesta pregunta i, en aquest sentit, explica els antecedents d’aquesta exposició celebrada al cafè Schilling i amb el suport de l’ICUB, en la llegenda de la qual es deia, entre d’altres coses que (llegeix) “...el càncer de mama és la primera cau-sa de mort entre les dones de 35 a 60 anys; (...) les causes d’aquesta malaltia no són prou investigades; (...) les mamografíes tenen massa vegades mala qualitat i són avaluades incorrectament; tenir un diag-nòstic i tractament correctes és un joc d’atzar...”. Per això pregunta si, des d’una institució pública com l’ICUB, es pot donar suport a aquest tipus d’informa-cions tan tergiversades i que es donen en relació a un assumpte tan greu i delicat com ho és aquest.

El Sr. Mascarell diu que, abans de posar de mani-fest el seu parer sobre aquesta qüestió, vol explicar quina és la relació de l’Institut de Cultura de Barcelo-na amb aquesta i amb d’altres exposicions. En aquest sentit, diu que aquesta exposició es va pre-sentar a la sala petita de La Capella, exposició en la qual no apareixia en cap moment cap marca instituci-onal, ni de l’ICUB ni de l’Ajuntament. També diu que les exposicions fetes en aquell lloc compten tradicio-nalment amb una petita mostra que fa el cafè

Schilling, el qual es troba just davant, i mostra als as-sistents un exemplar d’aquest targetó-cartell, en blanc i negre, corresponent a l’exposició de Barcelo-na, i un altra en color, de la mateixa exposició feta a la ciutat de Berlín. Seguidament informa que el fet que surti el logotip de l’ICUB en el targetó-cartell pu-blicitari que promociona la mostra no és més que una deferència que ha tingut La Capella amb el cafè Schilling, qui habitualment col·labora amb l’Institut de Cultura, però que això no vol dir, en cap cas, que aquesta exposició hagi estat a iniciativa municipal i que, per tant, no existeix cap mena de vinculació en-tre l’organització d’aquest acte, d’àmbit exclusiva-ment privat, i l’Institut de Cultura de Barcelona. Tam-bé diu que potser caldria revisar el costum d’autoritzar la utilització del logotip de l’ICUB sense necessitat d’autoritzar-ne, al mateix temps, els contguts d’una exposició, la qual cosa podria fins i tot in-terpretar-se com una mena de censura, però que creu que això tampoc és necessari. Dit això, conside-ra que si la llegenda que surt juntament amb la foto-grafia de la targeta pot haver ferit la sensibilitat d’al-guna dona, li sembla certament incorrecte el seu ús, tot i que creu que ningú l’hagi llegit amb mala predis-posició o mala voluntat, però insisteix que si algú ha pogut fer aquesta interpretació, possiblement és que la llegenda està mal plantejada. Finalment, lamenta que hagi pogut ferir la sensibilitat de la regidora que ha plantejat la pregunta.

La Sra. Oranich diu que no es tracta tant de ferir –o no- alguna sensibilitat, tot recordant ja que ella perso-nalment no se n’ha sentit de ferida, sinó que parla d’una eina de diagnòstic mèdic com són les mamo-grafíes que han salvat a tot el món milions de vides de dones, i que en el cartell-targetó tants cops esmentat es diu, dit d’una manera col·loquial i planera, que les mamografíes no serveixen per a res, la qual cosa pot induir –i aquest és el gran perill- a moltes dones a no fer-se-les, i més quan l’Institut Municipal de la Salut i la resta d’organismes de la Generalitat i d’altres adminis-tracions estan intentant la promoció d’aquesta pràctica preventiva. Per això insisteix que si algú diu que “no serveix per a res”, és quelcom que certament es pot considerar com una imprudència greu. Per tant, desta-ca un cop més que l’aparició del logotip d’una institució pública com és l’Institut de Cultura de Barcelona en un cartell-targetó que dóna a entendre precisament el que ha comentat és quelcom que no s’hauria de permetre en cap cas. Finalment, diu que, tot i condemnar qual-sevol mena de censura cultural, sí creu que cal dur a terme alguna mena de control per part de la gent de l’ICUB que eviti precisament l’aparició del seu logotip en mostres com la comentada.

(16)

La Sra. Oranich agraeix la resposta donada i cele-bra el fet que el regidor de Cultura comparteixi la seva visió, com no podia ser d’altra manera, però de-mana al Sr. Mascarell que faci quelcom més del que ha dit, ja que la seva insistència en el tractament in-formatiu d’una qüestió tan important com les mamografíes no es troba motivada per interessos personals o partidistes, sinó que és en interès de la comunitat científica. Per tant, li demana que, tot i in-sistir que no es tracta de fer censura, sí que cal algu-na mealgu-na de control previ d’aquest tipus d’aspectes o alguna actuació addicional i complementària que vagi més enllà de fer-li arribar a l’artista i al lloc on es va celebrar la exposició aquesta circumstància.

Es dóna per tractada.

2. ¿Ha renunciat la Regidoria de Cultura a fer visi-bles o a museitzar les restes romanes de la plaça de Sant Miquel, en concret les termes que s’hi localitzen així com la casa de Lucius Minucius Natalis? ¿Consi-dera adequada la intervenció urbanística que s’hi fa? El Sr. Ciurana diu que aquesta és una pregunta que –malauradament- ja és el tercer cop que la fan en aquesta comissió. Comenta l’estat actual de les obres que s’estan executant actualment a la plaça de Sant Miquel, i recorda que fa uns anys es va ex-cavar la plaça i que es varen trobar unes restes ro-manes, les quals sembla que inclouen les antigues termes de la ciutat romana, així com la casa familiar de Lucius Minucius Natalis. Per aquestes raons, creu que les restes arqueològiques són prou impor-tants i que, per tant, està convençut que valdria la pena que fossin visitables i museïtzades. Això ja ho va plantejar el seu Grup fa una colla de mesos, abans que s’iniciessin les actuals obres, i la contes-ta que varen rebre en aquell moment va ser que aquestes restes no eren una prioritat i que es faria una intervenció lleugera. Avui han passat els mesos, les obres de la plaça estan a punt de ser finalitza-des, i la intervenció lleugera esmentada ha consistit a posar una llosa de formigó a sobre de l’espai ocu-pat per les restes, la qual cosa fa molt difícil -o gaire-bé impossible- que en un termini breu de temps es puguin recuperar les restes. Per això pregunta si, des del punt de vista de la Regidoria de Cultura, s’ha renunciat de forma gairebé definitiva a fer visi-bles i museïtzar les restes romanes tants cops es-mentades, així com saber si es considera adequada la intervenció urbanística que s’hi ha fet.

El Sr. Mascarell diu que respondrà breument, ja que ha tingut ocasió de comentar aquest assumpte en diferents comissions. En aquest sentit, reitera que les actuacions arqueològiques de la plaça de Sant Miquel no es consideren una prioritat, tal i com ja va dir al seu moment, criteri que segueix mantenint, i respecte a si troba adequat el tractament urbanístic donat a la plaça, diu que sí, que el troba adequat i no que no hi ha cap motiu per a no considerar-ho així, ja que el tracte donat a la zona central de la plaça creu

que és perfectament compatible amb poder, en el seu moment, plantejar-se fer una nova excavació.

El Sr. Ciurana diu que no pregunta només si consi-dera adequada la intervenció feta, sinó de manera especial si el regidor de Cultura ha renunciat a fer vi-sibles o a museïtzar les restes romanes de la plaça de Sant Miquel.

El Sr. Mascarell diu que no hi ha renunciat, tot i que no ho considera prioritari.

El Sr. Ciurana diu que el seu Grup hagués desitjat trobar molta més sensibilitat per part del regidor de Cultura sobre aquest tema, atesa la importància que, al seu parer, tenen aquestes restes arqueològiques. Per tant, tractant-se del Sr. Mascarell, creu que hau-ria de mostrar més sensibilitat que no pas un altre re-gidor amb responsabilitats d’urbanisme o com a regi-dor del Districte, però essent la cultura la responsabilitat del regidor que ha contestat, creu que és sorprenent aquest poc interès pel patrimoni histò-ric de la ciutat, i més quan, un cop finalitzades les obres, seria il·lògic preveure que, després de sis, set o vuit mesos, a algú se li ocorri tornar a aixecar la pla-ça, fet que -en principi- significa que durant una bona colla d’anys aquestes restes no estaran a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, cosa que li sap greu.

El Sr. Mascarell reitera que li sembla que actual-ment ja hi ha prou processos d’excavació de restes arqueològiques a la ciutat perquè la necessitat de do-nar una resposta científica i cultural a les restes que es troben a Barcelona s’estigui produint d’una mane-ra ordenada i correcte.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

Fora de l’ordre del dia, la Sra. Subirats informa els assistents d’un aspecte relacionat amb la inauguració -el dia d’ahir- d’algunes noves escoles, en concret de nou (9) escoles bressol. En aquest sentit, informa que hi haurà una exposició, el proper mes de novembre, en la qual es podran veure els edificis en maqueta i el seu entorn, però que, a més, si els regidors i regido-res pregido-resents tinguessin interès a visitar alguna d’aquestes noves escoles, els proposa l’organització d’una visita guiada, perquè les puguin veure i rebre les explicacions oportunes. Per tant, els proposa que, a través de la persona que exerceix com a cap de Gabinet seu, es coordini la seva organització i que les persones interessades puguin informar sobre la dis-ponibilitat de dates per a poder fer aquesta visita con-junta.

Els assistents es donen per assabentats.

(17)

Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana

Acta de la sessió celebrada el dia 18 de setembre de 2002 i aprovada el dia 14 d’octubre de 2002

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia divuit de setembre de dos mil dos, s’hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana sota la presidència de l’ Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran. Hi assisteixen els Ims. Srs.: Jordi Hereu i Boher, Joaquim Forn i Chiariello, Eduard García i Plans, Jordi Cornet i Serra i Miguel E. Arredonda Palacio-Valdés, assistits pel secretari ge-neral de la Corporació Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència l’Ima. Sra. Carme Servit-je i Mauri i l’Im. Sr. Vladimir de Semir Zivojnovic.

S’obre la sessió a les onze hores i trenta minuts.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici b) Mesures de govern c) Informes

A la Comissió:

1. Informe sobre la participació de Barcelona a la Cimera de Johannesburg.

La Sra. Mayol comenta, molt breument, quins són els reptes que s’han marcat les ciutats en el context de la Cimera sobre desenvolupament sostenible. Va-lora positivament la importància que s’ha donat a l’eradicació de la pobresa i a l’educació medioam-biental que fins ara s’havia considerat un luxe dels països rics. Una altra qüestió nova és que han partici-pat en la Cimera, a més dels Estats i les ONGS el món empresarial, el món local, el món sindical i orga-nitzacions de molts diferents tipus des de Creu Roja Internacional fins l’OMS i una xarxa de regions cap a la sostenibilitat en la qual participaven la Generalitat i el Govern Basc. Destaca que l’Organització Ciutats i Medi Ambient, que ha liderat el procés de col·labo-ració internacional dels Ajuntaments, va presentar una síntesi del que han de fer les ciutats, que es pot resumir en passar de l’Agenda 21 a l’Acció 21 com a mecanisme per a implementar polítiques. Planteja que les ciutats sostenibles que passin a l’acció seran les que tindran economies viables per combatre la pobresa i es podran constituir en societats justes i en pau que seran eco eficients amb capacitat de respos-ta davant dels desastres i imprevistos. Hi ha la cons-ciència que la ciutat és part del problema i de la solu-ció. Per finalitzar, explica que dins la Campanya de la Comissió Europea Ciutats Iberoamericanes cap a la sostenibilitat s’ha demanat a la ciutat de Barcelona que actuï de pont d’unió entre la xarxa europea i la iberoamericana.

El Sr. Forn manifesta que valora positivament el fet que s’hagi ampliat la participació a altres sectors.

La-menta que el Govern de Catalunya o altres governs re-gionals que tenen una força i unes polítiques impor-tants en el seu territori estiguin representades d’una forma que considera secundària. Com a fet col·lateral, comenta, que creu que l’alcalde de Barcelona va per-dre una ocasió en la seva intervenció de no expressar-se en català. Està bé fer declaracions de bones inten-cions en defensa de la llengua, però quan es té ocasió de poder parlar en fòrums internacionals, cal fer-ho, tal com el mateix alcalde ho va fer davant de l’OMS.

La Sra. Mayol, pel que fa a la primera qüestió, està d’acord amb el Sr. Forn i creu que segurament s’han de trobar noves vies de participació dels governs re-gionals. Pensa que hauria estat millor que la delega-ció de l’Estat hagués estat més plural. Podria ser una fórmula positiva que en qüestions internacionals la delegació incorpori representants de les comunitats autònomes.

El Sr. Cornet manifesta que Espanya va estar molt ben representada en la Cimera perquè a part de l’Es-tat hi van ser presents la Generalil’Es-tat de Catalunya i Barcelona ciutat. En aquest sentit, li dol el comentari. La Sra. Mayol no vol entrar en polèmica, però co-menta que la delegació oficial és l’acreditada i que el govern de la Generalitat es va haver d’acreditar com una empresa per poder estar-hi present.

Es dóna per tractat.

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

2. Aprovar l’acord adoptat el 14 de febrer de 2000 per l’Assemblea General de l’Associació Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat, associació de la qual és membre l’Ajuntament de Barcelona. L’es-mentat acord modificà els articles 6, 11, 12 i 17 dels Estatuts de l’Associació, d’acord amb el document annex. Notificar aquesta resolució a l’esmentada As-sociació.

La Sra. Mayol explica que en l’Assemblea General de l’Associació Xarxa de Ciutats i Pobles Cap a la Sostenibilitat es van proposar unes petites modifica-cions dels Estatuts que amb aquest acord que ara se sotmeten a aprovació de l’Ajuntament com a membre de l’Associació.

El Sr. Forn anuncia la reserva de vot del seu Grup. El Sr. Cornet anuncia també la reserva de vot del seu Grup. Pregunta per quin motiu es vol delegar en el director general.

La Sra. Mayol contesta que l’Assemblea va ser conscient que les possibilitats de gestió inversora amb les delegacions inicials era molt petita i per agili-tar la gestió es va considerar necessari delegar en el director general.

Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V i amb la reserva de CiU i PPC.

Referencias

Documento similar

167 Le pauvre malheureux implorait du regard Mais le pécheur vert, sans y faire attention, le roula cinq ou six fois dans la farine, l'en- farina des pieds a la tete, si bien

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

La inclusión de la dimensión de género y/o sexo en la inves- tigación -como categoría analítica en el estudio de las jerarquías, de las normas sociales y de los símbolos

The part I assessment is coordinated involving all MSCs and led by the RMS who prepares a draft assessment report, sends the request for information (RFI) with considerations,

En aquesta línia trobam les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears celebrades entre els dies 11 i 14 d’octubre de 2018 a Alcúdia, gràcies a l’organització de la Secció

i- Pauta d'observació entorn als trets estructurals del servei (característiques físiques, ubicació). Cada un dels instruments elaborats en el marc de la present recerca

La ruptura amb aquestes aproximacions fragmentàries de la geografia urbana balear va ser la publicació, a sis mans, el 2006 (27 anys després de la tesi mallorquina de