1 / 2010
Revista del Zoo de Barcelona
Terra de Dragons:
Nova instal·lació de dragons
de Komodo
Els formiguers gegants
tornen a Barcelona
El Punt Verd:
El Zoo sostenible
DESCOBREIX
LA FAUNA SALVATGE D' ÀFRICA
Prepara't per a descobrir un dels llocs més màgics del planeta, la sabana africana,
un increïble safari en 4x4 on us endinsareu en els grans parcs del nord de Tanzània,
Serengeti, Ngorongoro, Taranguire i Manyara per observar tota la naturalesa i
la fauna que viuen en ells. Elefants, girafes, zebres, lleons, guepards, gaseles,
lleopards i molts més seran els protagonistes d'aquesta gran aventura. A més
de visitar un poblat Masai, on coneixereu tots els costums d'aquesta tribu ancestral.
UN VIATGE INOBLIDABLE PER A TOTA LA FAMÍLIA!
ZOOCLUB BARCELONA:
Tel. 93 225 67 86 · [email protected]
TABIASAFARIS:
C/Presó, 9 Àtic · 43201 Reus
Tel. 977 345 088 · Mov. 670 682 533/667 569 696
www.tabiasafaris.com · www.tabiasafaris.es.tl
AVENTURA!
TANZÀNIA
LA TEVA PROPERA
JA POTS FER
EL TEU SOMNI
REALITAT PER
NOMÉS
(GLWRULDO
Terra de Dragons, la primera instal·lació del nou Zoo
Pocs dies abans de Setmana Santa, obríem les noves instal·lacions per als dragons de Komodo, un habitat orientat a afavorir la immersió en el món dels dragons i el seu paisatge característic de l’Illa de Flores, així com a conèixer altres espècies animals de la zona d’Àsia, com el cérvol muntjac i els esforços que la comunitat zoològica realitza per a l’estudi i conservació dels dragons de Komodo a la reserva de Wae Wull. Es tracta d’una instal·lació moderna, pensada per al gaudiment dels nostres visitants però que incorpora tots els elements necessaris per a garantir el benestar dels animals.
Amb aquesta peça, hem posat la primera pedra del procés de transformació progressiva del Zoo de la Ciutadella, que conti-nuarà amb la primera fase de la nova sabana, les actuacions preliminars de la qual s’han iniciat amb les obres d’habilitació de l’antic circuit d’educació viària de la Ciutadella i el trasllat d’instal·lacions afectades a diferents indrets del Zoo.
Un altre fet destacat ha estat el retorn al Zoo del formiguer gegant, concretament d’un mascle i una femella joves, que després del preceptiu període d’adaptació han estat presentats públicament en la instal·lació que fins fa poc ocupaven els dragons de Komodo. Més enllà de la singularitat i atractiu d’aquesta espècie, vull fer especial referència al projecte de recerca i conservació endegat amb el Zoo Florencio Varela de Buenos Aires, mitjançant el qual el Zoo de Barcelona col·labora en el programa de reproducció en captivitat de l’ós formiguer, en la potenciació de la conservació de l’espècie en estat salvatge i en la protecció del medi natural on viu i en tasques educatives i divulgatives per afavorir la seva conservació.
Tot continuant amb el programa de millora d’instal·lacions i d’increment de l’oferta d’activitats amb valor afegit del Zoo, vull destacar les millores al Terrari, el nou Punt Verd, que a banda de millorar la capacitat de gestió dels residus del Zoo esdevé un espai formatiu i divulgatiu, i el nou espai Mira i Toca a la Granja infantil, amb el qual volem incidir en tot el relatiu a la tinença responsable d’animals.
Com ja us vam informar anteriorment, ha començat al Zoo el rodatge de la pel·lícula de dibuixos animats sobre Floquet de Neu. Estem segurs que contribuirà a difondre la figura del goril·la blanc i el seu missatge conservacionista entre les noves generacions.
Per acabar, vull cridar la vostra atenció sobre un petit i modest espai del Zoo però carregat de simbolisme: el Quadre d’Honor, situat a l’accés al Zoo pel C/ Wellington amb el qual volem retre homenatge permanent a les persones o col·lectius que des de diferents posicions, disciplines i circumstàncies han contribuït al progrés i desenvolupament del Zoo. En l’acte d’institució del Quadre d’Honor varem homenatjar a l’Antoni Jonch i Cuspinera i a en Jordi Sabater i Pi, per-sones clau en el desenvolupament del Zoo en les dècades dels seixanta i setanta del segle passat, les plaques memorials dels quals obren el quadre d’honor que anirà incorporant noves persones i col·lectius vinculats a la dilatada història del Zoo.
En nom de tot l’equip del Zoo, us convido a visitar i conèixer tots els nous espais!!
Ignasi Cardelús i Fontdevila
President del Zoo
Editada per Zoo de Barcelona
Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 Mail: [email protected] · www.zoobarcelona.com
Director: Rafael Cebrian Cap de redacció: M. Neus Miró
Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos
Coordinació: Jordi Fàbregas
Fotografia: Alex Mascarell, Arxiu Zoo, Claudio Ciofi, Jordi Fàbregas, Mª Teresa Abelló
ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 · [email protected]
El Zoo de Barcelona no es fa responsible de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials., sigui quins sigui el mitjà o
procés de reproducció, sense autorització de l’editor.
G r a n Vi a C a r l e s I I I , 8 5 b i s 0 8 0 2 8 B a rc e l o n a
Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat Sots-director: Emilio Rodríguez Cap de Conservadors: Lluís Colom
Cap de Parc: Jordi Indiano Cap de Serveis Generals: Jorge Cerón
Maquetació i impr
essió:
Icària I
niciativ
es S
ocials
Dipòsit legal:
Tel·Entrada
és bestial!
Amb Tel·Entrada pots gaudir dels millors
espectacles de la forma més còmoda i fàcil
Connecta’t a
www.telentrada.com
o truca al
902 10 12 12
1 / 2010
6 El nostre Zoo
Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona
13 Els nostres animals
El nou hàbitat dels dragons de Komodo
17 Educació
Cursos i activitats
21 Pòster
Muntjac
25 El nostre Zoo
Comença el rodatge de “Floquet de Neu”
26 Els nostres animals
Sessió educativa amb lleons marins
28 Els nostres animals
Els óssos formiguers tornen al Zoo
30 Zoo
Club
33 Dossier
La UB estudia els dofins del Zoo de Barcelona
36 Punt verd del Zoo
38 Quadern de camp
40 La nostra revista de fa...
41 Ecoiniciatives
Ecoinvestigadors
42 Adoptants
13
26
33
9LQHDFRQÂL[HU
(OQRVWUH=RR
'
urant aquests darrers mesos, ha tingut lloc la sego-na fase de les obres de sego-naturalització de lesinstal-lacions centrals del Terrari. Les velles instal·instal-lacions
s’han renovat totalment per tal d’aconseguir un entorn
naturalit-zat molt més atractiu per al públic i també, naturalment, per als
animals. La integració en el paisatge de roques i arbres artificials,
plantes naturals, cascades, sorres i pedres, així com de visió
sub-aquàtica a totes les instal·lacions, fan que el públic visitant es faci
una idea més aproximada de l’entorn salvatge on viuen aquests
animals, i d’aquesta manera, pugui gaudir-ne amb més intensitat.
Els animals que actualment ocupen aquestes instal·lacions són:
· Una parella de iacares Caiman yacare, originaris d’Amèrica del Sud, que habiten en pantans i rius amb poca corrent i abundant
vegetació.
· Un mascle jove de cocodril de Morelet Crocodylus moreletti.
Aquesta espècie poc representada a les col·leccions zoològiques
és natural d’Amèrica central.
A les instal·lacions centrals, provisionalment dividides en dues
parts, hi trobem 5 exemplars joves de la tortuga gegant de les
Ga-làpagos Geochelone nigra, espècie en perill d’ extinció amb un alt nivell de protecció internacional, i un grup reproductor de
l’escas-sa i greument amenaçada tortuga bruna asiàtica Manouria emys
L’altra part de les instal·lacions, està ocupada per un animal
espec-tacular, un gran exemplar de tortuga tova africana Trionyx triun-guis. A l’ espera de trobar-li parella, sols la seva presència omple les Instal·lacions. Comparteix l’hàbitat amb un gran exemplar de
tortuga de caixa africana Pelusios nigeri un grup de deu cries de tortugues brunes asiàtiques nascudes a les nostres instal·lacions.
La darrera part de les instal·lacions, vol imitar un manglar
tropi-cal, concretament asiàtic, i l’espècie triada és una gran femella
de Crocodylus porosus, el cocodril marí, l’espècie de cocodril més gran del món que habita en amplies zones del sud-est asiàtic i
Austràlia.
XXXII ASSEMBLEA GENERAL
ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA
DE LA FAPAC
El dissabte 27 de març de 2010, es va celebrar al Zoo de Barce-lona la XXXII Assemblea General ordinària i extraordinària de la FAPAC (Federació d’associacions de Mares i Pares d’alumnes de Catalunya).
L’assemblea va tenir lloc a la Carpa del Zoo, i va durar tot el matí. Per la tarda, es van crear grups de treball a les aules del Zoo In-fantil. L’acte va tenir una participació d’unes 400 persones que
van poder gaudir de les instal·lacions del Zoo.
Naturalització de les instal·lacions centrals del Terrari
El passat mes de desembre, el Zoo va guanyar el primer premi Medi Ambient convocat per BS:M, on es premiaven els projectes referents al medi ambient
que les diferents divisions del grup ha-vien desenvolupat durant l’any 2009.
La iniciativa que va merèixer el primer premi, va ser la realització del Manual de Bones Pràctiques Mediambientals, un document que estableix les
políti-ques respecte als residus, i estableix un pla d’acció molt ambiciós per a gestionar adequadament els residus que genera el Zoo.
(O1RVWUH=RR
Una gavina de rècord
(
l passat dia 21 de març de 2010, al Riu Daugana, Riga (Letònia), un ornitòleg va observar una gavina amb unamarca de PVC blava a la pota esquerra. Aquesta noticia, va
sor-prendre’ns molt positivament ja que es tracta d’una gavina
ria-llera Larus ridibundus que va ser anellada al Zoo de Barcelona el dia 16 de gener, en el marc d’un projecte de col·laboració del Zoo
de Barcelona i l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), per marcar
di-ferents espècies de gavines i ardèids al recinte del Zoo. El més
sorprenent és que aquesta gavina fou observada a Barcelona el
dia 13 de març, fet que confirmaria que aquest individu va
rea-litzar un desplaçament de 2.350 Km en 9 dies. Tot un rècord per
a una gavina! g
L’empresa URBASER, col·laboradora habitual del Zoo de Barcelona, ens ha regalat aquest magnífic exem-plar de Xanthorrhoea preissii, un arbre propi de les terres australianes d’aspecte espectacular, i que ens recorda les plantes prehistòriques. El podreu veure en el camí que envolta la Terra de Dragons, l’hàbitat del dragó de Komodo.
(OQRVWUH=RR
Jugant amb la neu!
/
a gran nevada que va emblanquinar Barcelona la tarda del 8 de març, va afectar de manera bendife-rent els diversos hostes del Zoo. La majoria es van
retirar a les confortables instal·lacions interiors on els esperava
el sopar i la calefacció. D’altres però, com els cérvols comuns,
tot i tenir la possibilitat d’aixoplugar-se, van aguantar la nevada
estoicament; mentre que els pandes vermells, originaris de
l’Hi-màlaia, aprofitaven el gruix de neu que s’anava acumulant per
a jugar-hi i rebolcar-s’hi.
L’endemà, les temperatures van pujar,
la neu es va fondre ràpidament i els
animals de climes càlids van poder
sortir sense cap por de constipar-se.
Els ximpanzés van descobrir algunes
clapes de neu que encara es
mante-nien sobre dels troncs i es van estar
una bona estona comprovant,
fas-cinats, com es marcaven les
em-premtes de les mans en aquest rar
i fred material.
(
l passat mes de desembre es va signar a les nostres instal·lacions elconve-ni de col·laboració entre el Zoo de
Barcelona i DEPANA (Lliga per a la defensa
del Patrimoni Natural) pel rescat, la
protec-ció i la conservaprotec-ció de la mona de Barbaria
(Macaca sylvanus), en el marc del Programa de Recerca i Conservació del Zoo 2009-2011.
La mona de Barbaria habita en boscos de
ce-dre i roure, zones arbustives i penya-segats de
fins als 1.600 o 2.000 metres d’altitud del Marroc,
Algèria i el penyal de Gibraltar, on va ser introduïda.
Ac-tualment les poblacions salvatges d’aquesta espècie estan
dismi-nuint dràsticament a causa principalment del tràfic il·legal i per la
destrucció del seu hàbitat.
Els animals joves són venuts il·legalment com a mascotes en
dife-rents països europeus, però quan arriben a la maduresa sexual es
tornen conflictius, es converteixen en un problema i són
abando-nats o arracoabando-nats en gàbies.
El Zoo de Barcelona acull a les seves instal·lacions un
grup d’aquestes mones rescatades per DEPANA
dins del territori espanyol.
El Zoo i DEPANA estan compromesos en la
lluita per evitar el tràfic d’aquesta espècie i
assegurar-ne la conservació en el seu hàbitat
natural, en el marc del Programa de Recerca i
Conservació del Zoo de Barcelona.
Una nova espècie al Zoo: la mona de Barbaria
l p
a l
ni
Barcelona i DE
del Patrimoni
ció i la conserv
(Macaca sylvan
de Recerca i Co
La mona de Ba
dre i roure, zo
fins als 1.600
Algèria i el pe
Una n
inats, com es marcaven les em
premtes de les mans en aquest rar
fred material.
l
d B b i
a signar nve-de a .
e-s de
(O1RVWUH=RR
Treballant per als amfibis i rèptils
([FXUVLÍHO3DUF1DWXUDOGHO*DUUDI
&RQIHUÂQFLDGHO'U&ODXGLR&LRIL
5HFHSFLÍDOn$MXQWDPHQWGH%DUFHORQD
5H
(
nguany, el Zoo de Barcelona ha estat l’amfitrió de la reunió de primavera dels conservadors d’amfibis irèptils dels zoos de la European Association of Zoos and Aquaria: l’EAZA Midyear Amphibian & Reptile TAGs Mee-ting. Les jornades que es van celebrar entre el 27 d’abril i l’1 de maig, van acollit a 33 experts d’arreu d’Europa que van dedicar
aquesta reunió a analitzar els resultats dels programes de cria i
projectes de conservació diversos.
Aprofitant la recent inauguració de les noves instal·lacions dels
dragons de Komodo al Zoo, es van reunir també a Barcelona els membres del Programa europeu de cria en captivitat d’aquesta
espècie Varanus komodoensis, i el Dr. Claudio Ciofi de la Universi-tat de Florència, responsable del projecte d’EAZA de conservació
del dragó de Komodo a l’Illa indonèsia de Flores, que va impartir
una interessant conferència a l’inici de les jornades.
Per tancar d’una manera pràctica i amena la reunió, tots els
parti-cipants van poder visitar els Parcs Naturals del Garraf i del
Mont-seny, acompanyats per tècnics de la Diputació de Barcelona, així
com del centre de protecció de la fauna de la Generalitat a
Tor-referrussa, on van seguir amb especial interès els programes de
conservació de la tortuga mediterrània i el tritó del Montseny,
(OQRVWUH=RR
/
’Ajuntament de Barcelona i Barcelona de Serveis Mu-nicipals S.A. (BSM:SA), en un acte formal de reconeixe-ment a la important tasca desenvolupada al llarg de la història del Zoo de Barcelona, per persones i col·lectius que amb la seva aportació i llegat que han definit la seva essència i característiques actuals, institueix el Quadre d’Honor del Zoo, un espai modest però carregat de simbolisme en el qual es vol retre homenatge permanent a la memòria de les persones que, des de diferents posicions, disciplines i circumstàncies, han contribuït al seu progrés i desenvolupament.S’integraran al Quadre d’Honor del Zoo, les persones o col-lectius que hagin destacat per la seva aportació directa o in-directa al progrés i desenvolupament del Zoo, ja sigui com a treballadors, promotors, mecenes, voluntaris, científics, investi-gadors, etc. o que hagin destacat de forma coetània al Zoo per la seva contribució al camp de les ciències naturals, la zoologia, la biologia, les ciències veterinàries, la docència, la promoció
dels valors de la natura i de la preservació de la biodiversitat, la conservació de la fauna, el coneixement dels ecosistemes i, en general, de totes aquelles branques del coneixement vincula-des a la funció i missió del Zoo en els seus anys d’existència.
la biologia, les ciències veterinàries, la docència, la promoció
Antoni Jonch i Cuspinera (Granollers, 1916 - 1992). Zoòleg i farmacèutic.
Va ser professor de biologia i de química, Pre-sident de la Agrupació Excursionista de Gra-nollers de 1944 a 1957 i director del Museu de Granollers des del 1947 fins el 1955. Entre el 1956 i el 1985 va ocupar el càrrec de Director del Parc Zoològic de Barcelona i en va impulsar la seva ampliació i modernització situant-lo com a institució capdavantera a nivell internacional, creant el Centre de Biologia Animal i el Departament d’Educació.
De 1958 a 1986 fou Secretari General de la Unión Ibe-roamericana de Parques Zoológicos i de 1961 a 1986 fou membre de la Unió Internacional de Parcs Zoològics. El 1952 va fundar el Centre d‘Estudis de Granollers, del que també va ser Director (1952-55). Aquest mateix any va ser nomenat Membre del Patronat de la Muntanya del Montseny
El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
“Des de l’any 1954, quan guanyà per concurs la plaça de conservador convocada per l’Ajuntament de Barcelona, el nostre pare va lluitar pel Parc Zoològic amb tenacitat, amb il·lusió, amb fervor, amb entusiasme; de tal manera, que ell desitjava que el seu estimat Zoo deixés de ser satèl-lit per tal que pogués prendre volada amb la condició d’astre solar i bri-llar a bastament. I creiem que ho aconseguí plenament al bri-llarg de la seva tasca com a director.”
Fina Jonch i Sampere
Jordi Sabater Pi (Barcelona 1922-2009). Etò-leg i primatòEtò-leg.
El Dr. Sabater va desenvolupar la major part de les seves investigacions a Guinea Equa-torial, on va ser director del Centre d’Adap-tació i Experimend’Adap-tació Animal d’Ikunde des de la seva creació l’any 1960 fins a la inde-pendència de Guinea el 1969.
Durant aquests anys va mantenir una estre-ta col·laboració amb el Zoo de Barcelona i va realitzar els treballs de camp que li donaren un gran prestigi internacional. Entre aquests treballs cal destacar els seus estudis sobre la conducta i l’eco-logia dels ximpanzés, i el descobriment de la capacitat d’aquests primats per a fabricar eines i per a transmetre aques-tes tècniques de generació en generació. També van tenir molt de ressò, dins la comunitat científica, els seus estudis sobre la granota goliat, l’anur més gran del planeta, i els estudis sobre l’ocell indicador de la mel. Va ser, però, un fet fortuït el que li va donar més popularitat: el descobri-ment, l’any 1966, de l’únic goril·la albí que s’ha conegut mai, en Floquet de Neu, que va esdevenir tot un símbol de Barcelona i del Parc Zoològic. A partir de 1969, any en què va abandonar Guinea, es va incorporar a la plantilla del Parc Zoològic de Barcelona, on va ocupar els càrrecs de conservador del Terrari i conservador de primats fins a l’any 1985.
“Primer de tot, hem d’entendre que estem davant d’un autodidacte, d’un científic de camp, al cap i a la fi, d’un naturalista clàssic.”
Oriol Sabater i Coca
-RUGL6DEDWHUL$QWRQL-RQFK
GHMXQ\GH
(O1RVWUH=RR
$
Espanya existeixen més de 54.000.000 de línies de te-lèfons mòbils per a uns 46.000.000 d’habitants, més
aquells mòbils antics que són reemplaçats, dels quals
es reciclen menys del 5%. Al mateix temps, l’explotació del col-tan, un valuós mineral que es fa servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, està al centre dels enfrontaments que
produeixen milers de víctimes i refugiats a la República
Demo-cràtica del Congo. La mineria il·legal destrueix a més, els
hàbi-tats d’espècies com els ximpanzés i goril·les, en greu perill per
la caça furtiva i la desforestació.
Aportant el teu mòbil en desús a la campanya pots ajudar a:
· Reutilitzar terminals i reduir la insostenible demanda dels seus components.
· Reciclar elements útils i disposar adequadament de mate-rials tòxics, evitant la contaminació del medi.
· Recaptar fons pels programes de desenvolupament, educació i conservació al Congo, com el del Centre de Re-cuperació de Ximpanzés de l’Institut Jane Goodall a
Tchim-pounga. Allí es té cura de més de 140 ximpanzés rescatats,
i es duen a terme programes de desenvolupament
sosteni-ble amb la comunitat local.
(
l passat 28 de febrer va néixer una nova cria de goril-la, filla de la Machinda i del Xebo, després d’una ges-tació d’uns 260 dies. La Machinda, que té 31 anys, és una de les filles de Floquet de Neu, i és la primera que pareix dins el mateix grup de goril·les sense separar-la. Anys enrere però,per a garantir la viabilitat de les cries, les femelles es separaven
del grup i dormien soles al dormitori. Avui, la Machinda té una descendència de 6 goril·les, tres d’ells es troben a
Barce-lona: la Muni , l’Ngoro i la nova cria.
Des del passat 24 de març fins el diumenge 11 d’abril, el Zoo
va organitzar una campanya per a trobar nom a la cria de
goril·la (femella) nascuda al febrer. Els cuidadors van proposar
quatre noms en llengua fang, de Guinea Equatorial, lloc
origi-nari d’aquesta espècie: Babule (Tendre) amb 5.073 vots va ser el guanyador, seguit de Kikile (Aviat) amb 3:998 vots, Nvom (Sort) amb 1.969 vots i Engom (Març) amb 1.334 vots.
El total de vots recollits, més de 12.000, demostra la gran
acolli-da i el gran interès que la campanya “Ajuacolli-da’ns a buscar nom”, ha
aconseguit.
amb 1.969 vots i Engom (Març) amb 1.334 vots.
El total de vots recollits, més de 12.000, demostra la gran
da i el gran interès que la campanya “Ajuda’ns a buscar n
aconseguit.
EL ZOO COL·LABORA AMB EL
INSTITUT JANE GOODALL
EN LA RECOLLIDA DE MÒBILS
oril-
ges-s, és
dins
ò,
n
r
gi-r el
ort)
olli-”, ha
Si voleu més informació de la campanya i saber com apadrinar
(OQRVWUH=RR
(
l passat mes de març, coincidint amb les vacances de Setmana Santa es va inaugurar un nou espai a laGran-ja del Zoo. L’espai és una caseta de fusta amb grans
finestrals on hi trobem dues ocelleres laterals, quatre
instal·lacions de mida mitjana i una peixera central, on s’hi
allotgen diferents animals típics dels
comer-ços de venda de mascotes.
Els dies feiners, portem a terme un programa
sobre tinença responsable d’animals
anome-nat “Mira i Toca” adreçat als alumnes de
primà-ria. I els caps de setmana fem una acció
educati-va dirigida al públic que ens visita.
Aquest nou espai ha estat especialment dissenyat
per a acollir el Taller i per a poder fer la màxima
difusió de la importància de la reflexió profunda, i
analitzar detingudament les possibilitats familiars
per a poder adquirir un animal de companyia i
pro-curar-li el benestar necessari.
El Taller del Mira i Toca s’ha reestructurat després d’un
assessorament per part d’un equip pedagògic de la Universitat
Autònoma, i com a resultat d’un grup de treball que hi ha
esmer-çat moltes hores. S’ha canviat l’estructura i la dinàmica del Taller
fent-lo molt més atractiu per als alumnes i professors.
Aquesta activitat està pensada per als alumnes de Segon i Tercer central, on s’hi
-a e- mà- cati-enyat àxima unda, i miliars
ia i
pro-é d’
Mira i toca
Cicle de Primària, en la qual, d’una manera participativa, es
pre-senten les necessitats dels animals captius, la forma de
mane-jar-los i la importància de no tenir animals salvatges com
a animals de companyia. També es reflexiona sobre la
problemàtica del tràfic il·legal d’animals. Aquesta
activi-tat es fa amb el suport d’animals vius procedents de la
nostra col·lecció, que els alumnes observen i aprenen
a manipular. Cal notar que les espècies observades
en aquesta activitat són aquelles que accepten una
prudent manipulació, sempre sense perjudici per a
la seva salut física i psíquica per tal de preservar-los
el benestar.
l’Acció Didàctica de la Granja per al públic
con-sisteix en unes curtes xerrades sobre els animals
domèstics, impartides pel personal del
Departa-ment d’Educació, amb la possibilitat de veure molt
de prop els animals domèstics i poder acaronar-los. S’acaba
l’ac-ció amb una visita a les noves instal·lacions del taller “Mira i Toca”
de la Granja, on es veuen les condicions que s’han d’aconseguir
per tenir els animals amb el major benestar possible.
Les preguntes que sorgeixen en aquesta acció didàctica són:
Tots els animals poden ser animals de companyia? Sóc una bona
companyia per aquest animal de companyia? On ha nascut
l’ani-mal que hem escollit com a mascota? Estem disposats a dedicar
a l’animal tot el temps que requereix per estar sa i content? A la
botiga sempre trobem cadells, però sabeu que tots els cadells
creixen?
Els pares i mares i els infants podran comprovar doncs, si
real-ment és necessari tenir un animal com a mascota i, en cas
afir-matiu, quines espècies són les més adients, quina cura se n’ha de
tenir, quines despeses comporta...
Esperem que aquest nou espai i l’activitat tinguin tant bona
aco-llida com va tenir per les vacances.
Es continuarà realitzant els caps de setmana i festius en els
hora-ris que s’avisaran pel servei de megafonia del Zoo.
(OVQRVWUHVDQLPDOV
Veniu a veure i a sentir
els dragons de Komodo!!
l nou hàbitat per a dragons de Komodo al Parc
Zo-ològic de Barcelona, presenta unes instal·lacions
totalment originals pel seu concepte i per la seva
presentació als nostres visitants. La intenció és que
el visitant es submergeixi en el món dels dragons; el paisatge
que l’ envolta, la vegetació, el so...; que senti els dragons i que
s’emocioni amb uns animals que desperten la nostra
imagina-ció i ens transporten a terres llunyanes i enigmàtiques. Per a
aconseguir aquestes fites s’ha reproduït el tipus de roques i de
vegetació que acompanyen als dragons en el seu hàbitat, i a
més a més, s’ha construït un espectacular centre d’
interpre-tació on el visitant fa una autèntica immersió sensitiva, on es
podria dir que es trobarà cara a cara amb els dracs.
Però no només tot està pensat perquè els visitants gaudeixin,
sinó també pel benestar dels nostres animals. No podria ser
d’una altra manera, ja que aquesta és la premissa fonamental.
Per exemple, aquests animals necessiten llum i sol. Així doncs,
per a aprofitar la bonança del nostre clima, el sostre es pot
obrir i deixar passar els raigs solars. Com que aquests animals
necessiten intimitat en algunes èpoques del seu cicle vital, les
instal·lacions es poden separar en dos mòduls totalment
au-tònoms.
(
&RPSRGHXYHXUHWRWVHOV
GHWDOOVHVWDQSHQVDWVSHUTXÂ
HOVDQLPDOVSXJXLQHVWDUFÌPRGHV
LSUHVHQWLQXQDFRQGXFWDQDWXUDO
(OVQRVWUHVDQLPDOV
La Reserva de WAE WULL
l’est de l’illa de Komodo es troba l’illa de Flores. Aquesta illa que pertany a l’arxipèlag de les illes menors de la Sonda, no deixa de sorprendre al món per la seva insòlita història natural que podríem descriure com la dels grans contrastos; com sinó definir una illa on han viscuts plegats éssers tan insòlits com un elefant nan del gènere Stego-don, rates gegants, llangardaixos enormes que superen els tres metres, i un insòlit “hobbit” que només mesurava al voltant de 100-110 cm d’alçada conegut com “l’home de Flores”, i batejat científicament amb el nom de Homo floresiensis, que va habitar l’illa fins fa menys de 18.000 anys.
$
De tot aquest món fantàstic que sembla tret d’ una pel·lícula de
monstres de sèrie B, actualment només sobreviu el llangardaix
gegant, que és ni més ni menys que el nostre conegut dragó de
Komodo, Varanus komodoensis.En efecte, a l’illa de Flores, i concretament a la seva costa oest, és l’únic lloc
fora del petit arxipèlag que formen les illes de
Komodo, Rinca i Gili Montang, on es troba
aquest impressionant animal.
Que va passar amb el resta de l’antiga
fauna que poblava l’illa? Doncs que
l’arribada de l’home modern i la
in-troducció d’altres espècies noves a
l’illa com ara els búfals, els cérvols, els
senglars i els micos, els van portar a
l’extinció, una història que s’ha repetit
inexorablement en tantes i tantes illes del
nostre planeta.
I quin serà el destí del nostre dragó?, quina és
la seva situació actual? Doncs no gaire bona, la
ve-ritat sigui dita, la seva àrea de distribució a la costa oest s’ha
vist reduïda, i la seva població es veu molt amenaçada per
l’exis-tència de caçadors furtius que abaten les seves preses habituals
com és el cérvol, Cervus timorensis, i sobre tot, per la pèrdua de
l’hàbitat per la expansió de l’ activitat humana que crema sovint
els boscos i la sabana per a reconvertir-los en terrenys per a la
ramaderia i l’agricultura.
Conscients d’aquesta situació, les autoritats indonèsies van
crear, el 1985, la Reserva Natural de Wae Wuul, a la
costa nord-oest de l’illa. Aquesta reserva
ocu-pa unes 1.500 hectàrees amb elevacions
que no superen els 500 m. Els hàbitats
presents a la reserva natural són les
sa-banes i els boscos monsònics xeròfils
que perden les fulles a l’època seca; el
clima és, però, lleugerament més
hu-mit que el del Parc Nacional de l’illa de
Komodo.
Una interessant fauna pobla l’extensió
de la reserva que comprèn espècies com
els ja esmentat cérvol de Timor, Cervus timo-rensis, o el búfal d’aigua Bubalis bubalis. També tenen molt d’interès les espècies d’aus endèmiques
de Flores: l’ocell monarca de Flores Monarcha sacerdotum, el corb de Flores Corvus florensis, el lloro de Flores Loriculus floscu-lus,i el xiulador de coll nu Pachicepala nudigula. Per als amants dels rèptils, la reserva és un petit paradís, ja que espècies tan in-s l’únic lloc
lles de
oba
l
ina és
bona, la
ve-l t t ’h
crear, el 1985, l
costa nord pa une que pre ba qu cl m Ko Un de la
els ja es
rensis, o el tenen molt d’in
(OVQRVWUHVDQLPDOV
teressants com el varà salvator Varanus salvator, el cròtal de bam-bú Trimeresurus albolabris, el verinós escurçó de Rusell Vipera rus-selli,la cobra escupidora Naja naja sputatrix,i la pitó reticulada
Python reticulatus, conviuen amb l’autèntica joia de la reserva: el dragó de Komodo.
La població de dragons a l’illa de Flores ha
anat decreixent contínuament,
s’es-tima que la seva població actual
és d’aproximadament uns 160
individus. Dins de la reserva,
la seva població també ha
anat reduint des del
dar-rer cens realitzat el 1991
pel Departament
Indo-nesi de Protecció dels
Boscos i de la Natura,
cens en el qual es van
comptabilitzar 66
in-dividus. La darrera
co-municació feta el 2004,
compte una densitat de
només 1 dragó de Komodo
per cada 60 hectàrees, un
va-lor 4 vegades menor del que es
troba al Parc Nacional de Komodo.
Aquesta reducció reflecteix l’augment
de la pressió de les activitats humanes dins
del límits de la reserva en els darrers anys.
La conservació del dragó del Komodo, com la de totes les
espè-cies en perill d’extinció, és inimaginable sense una protecció
acu-rada de tot l’ecosistema que en garanteixi la seva supervivència.
L’any 2005, gràcies al suport de l’EAZA (Associació europea de
Zoos i Aquaris), més concretament de l’EEP per el Varanus ko-modoensis (el grup de zoològics europeus que el mantenen i crien), es va iniciar un pla de conservació de la vida salvatge
de la reserva en general, i més concretament dels
dragons de Komodo. Aquets pla es va
veu-re definitivament impulsat amb un
conveni amb el govern indonesi
que es firmà el 3 de març de
2008, i que té com principal
tasca la protecció dels
dra-gons dels Komodo i la
biodiversitat a l’oest de
l’illa de Flores (reserva
de Wae Wuul). Aquets
projecte, com d’altres
semblants portats a
terme pels zoològics
europeus, es basen
en l’ actual doctrina de
l‘EAZA: es mantenen
ani-mals d’espècies en perill
d’extinció per aconseguir la
seva reproducció en captivitat
(conservació ex-situ), però, el ma-teix temps, es dirigeixen importants
es-forços per a la conservació de les espècies en
el seu hàbitat (conservació in-situ).
Quan el desembre de l’any 2005 van arribar procedents de Gran
Canaria els dos exemplars de dragons que actualment tenim, el
Zoo de Barcelona es va comprometre a contribuir a la protecció
3URMHFFLÍDXGLRYLVXDODPEVR'DO&HQWUHGn,QWHUSUHWDFLÍGHOD
(OVQRVWUHVDQLPDOV
En que consisteix el suport del
zoològics europeus a la
conser-vació dels darrers dragons de
Flores? El treball que l’ EAZA
està realitzant a la reserva es
basa amb els següents punts:
1ª La conscienciació de la comunitat local sobre la
importància de la reserva en general i dels
dra-gons de Komodo en particular.
2º Contribuir al desenvolupament social i econòmic
de les comunitats locals. Es tracta de que la
pobla-ció local participi a la gestió de la Reserva i en la
vigilància i control de l’aplicació de les lleis
conser-vacionistes vigents.
3º Formació professional del personal de la reserva
per puguin realitzar correctament la seva tasca de
control i seguiment de la fauna salvatge.
4º Millora de les infraestructures de la reserva i del
seu entorn, com exemple d’ aqueta tasca tenim la
construcció el 2008 de la nova caseta dels
guàrdi-es amb fons aportats directament pels zoos
euro-peus.
5ª Realització de treball de camps , com censos de les
poblacions de Komodo i de les seves preses,
inves-tigació genètica, fisiològica i microbiològica.
de la reserva de Wae Wuul, de la llunyana illa de Flores, i així ho
ha estat fent fins l’actualitat. Està previst, fins i tot, que durant
els propers anys, la nostra participació s’incrementi encara més.
La preservació de les espècies en regions on les comunitats
hu-manes tenen gran carència de recursos, sempre resulta molt més
difícil. No es poden obviar les necessitats de la població local,
ja que molts plans conservacionistes han fracassat precisament
per no incloure entre les seves prioritats la millora de la qualitat
de vida de la població local. Per això és tan important que la gent
que viu a prop de la reserva, no la vegin com un impediment
per el seu desenvolupament, sinó com un recurs important per
a atraure el turisme i les inversions, i que alhora, esdevingui un
símbol d’identitat del qual se’n puguin sentir orgullosos. El camí
per a aconseguir aquest suport per part de la població és
l’edu-cació, la comunil’edu-cació, i l’enfortiment de la seva participació en
les decisions que els puguin afectar.
Tota aquesta feina que el nostre zoo està ajudant a realitzar,
so-vint és ignorada pel nostre públic i per la població en general,
per la qual cosa convé fer pública tota l’activitat
conservacio-nista que s’està realitzant, no només al nostre recinte sinó en
un lloc encara molt més important: en el medi natural, que és
precisament on està en joc el futur de la biodiversitat del nostre
planeta.
Manel Aresté
Conservador del Terrari
2LTXHVHPEODWUHWGnXQD
SHOOÇFXODGHPRQVWUHV"
(GXFDFLÍ
Dissabtes d’aventura
Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.
Activitat per als dissabtes al matí.
Apunta’t a l’aventura del Zoo! Vine a conèixer els animals i les seves històries! Els educadors i educadores del Zoo te les ex-plicaran!
T’emportaràs un quadern de treball i passatemps.
Calendari d’activitats:
24 d’abril: Pingüins i altres aus
8 de maig: La Casa del Rèptils
15 de maig: Com aprenen els dofins?
29 de maig: Explorem el Zoo!
5 de juny: Què fan els veterinaris del Zoo?
12 de juny: Rècords animals!
19 de juny: Els carnívors en perill!
Avanç 4t. trimestre
18 de setembre: Et presentem els lleons marins i els dofins!
Dissabtes de 10 h a 13 h. Per als socis Zoo-Club: 15,90 € Per als no socis de Zoo- Club: 23,00 € Només per als socis de Zoo-Club!
Inscripció per a 3 Dissabtes d’aventura dife-rents, descompte de 25%
· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.
· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.
· Places limitades.
0$,*
-81<
L(67,8
Activitats
2010
Els secrets del Zoo
Activitats de diumenge al matí per a petits i
grans.
Quants animals hi ha al Zoo? Quin és el nom dels dofins? Conei-xeu el Jardí de les Papallones?
Descobriu tot això i molt més amb els educadors i educadores del Zoo!
Us emportareu un dossier de record i un petit regal.
Calendari d’ activitats:
9 i 30 de maig: El Zoo portes endins
6 i 20 de juny: Fauna Urbana
Avanç 3r. trimestre:
19 de setembre: El Zoo portes endins
Diumenges de 10 h a 12.30 h.
Família sòcia de Zoo- Club: 25,00 € per família
(inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 7,00€ per nen a partir del tercer.
Família no sòcia de Zoo- Club: 75,00 € per fa-mília (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 15,00€ per nen a partir del tercer.
· Inscripcions fins el dimecres anterior a l’activitat. · Cal fer el pagament de l’activitat en el moment
de la inscripció. · Places limitades.
9ROVFRQÂL[HUHOVGRILQV"
(GXFDFLÍ
Festes d’aniversari
Per a nens i nenes i adults.
(Recomanada per infants majors de 4 anys)
Una festa molt animal! Convidats els teus
amics i els animals del Zoo a la teva festa
d’aniversari!
Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i ser felicitats pels dofins.
En tot moment estareu acompanyats per un educador/ra. El nombre mínim d’assistents per festa és de 10 persones.
Per als socis Zoo- Club 20,25 € Per als no socis de Zoo-Club.24,10 €
· Cal fer el pagament del nombre mínim d’assis-tents en el moment de la inscripció.
· Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 4,50 € en concepte de menú.
Festes
d’aniversari
en grup
Ara podeu celebrar l’aniversari de diversos amics amb els ani-mals del zoo! Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i apropar-vos als animals del Terrari .
En tot moment estareu acompanyats per educadors/res.
PER A GRUPS DE MENORS DE 8 ANYS
Preus especials fins a 30 nens/es:
per als socis de Zoo- Club: 350€/grup
per als no socis de zoo- Club: 450€/grup
PER A GRUPS DE MAJORS DE 8 ANYS
Preus especials fins a 40 nens/es:
per als socis de Zoo-Club: 450€/grup
per als no socis de Zoo-Club: 550€/grup.
Cal reservar el més aviat millor.
Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció.
Dissabtes i diumenges de 10,30 h a 13 h.
P
ROMOCIÓ
ESPECIAL
EXTRAOR
DINÀRIA
Casals de Zoologia
Estiu 2010
Per a nens i nenes de 5 a 13 anys.
Activitats per a les vacances escolars.
Casals per a joves, de 14 a 16 anys. Casals en anglès, de 9 a 10 anys
Passa les vacances al Zoo! Faràs amics i, junts, aprendreu moltes coses: com es prepara el menjar dels animals, on dormen, com en tenim cura... fins i tot, amb els educadors o educadores po-dreu apropar-vos a alguns animals.
Programa
28, 29, 30 de juny, 1 i 2 de juliol
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys) · PONIS I CAVALLS (de 5 a 8 anys) · LA VOLTA AL MÓN EN 80 ESPÈCIES (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
5, 6, 7, 8 i 9 de juliol
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys) · PONIS I CAVALLS (de 5 a 8 anys)
· DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (8 a 12 anys)
· DESCOBREIX EL MÓN DELS MAMÍFERS.
(5 a 13 anys, es fan grups per edats)
12, 13, 14, 15 i 16 de juliol
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys) · PONIS I CAVALLS (de 5 a 8 anys)
· DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (8 a 12 anys) · VIURE A L’AIGUA, QUINA AVENTURA! (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
19, 20, 21, 22 i 23 de juliol
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys) · PONIS I CAVALLS (de 5 a 8 anys)
· DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (8 a 12 anys) · MICOS I MONES (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
26, 27, 28, 29 i 30 de juliol
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys) · PONIS I CAVALLS (de 5 a 8 anys)
· DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (8 a 12 anys) · CONEIX LES CRIES I CADELLS DEL ZOO (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
2, 3, 4, 5 i 6 d’agost
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)
· COM PROTEGIR ELS ANIMALS?
(5 a 13 anys, es fan grups per edats)
16, 17, 18, 19 i 20 d’agost
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys)
· APRÈN COM ES TREBALLA AL ZOO!
(5 a 13 anys, es fan grups per edats)
23, 24, 25, 26 i 27 d’agost
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) · VIURE A L’AIGUA, QUINA AVENTURA! (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
3 h.
30 i 31 d’agost, 1, 2 i 3 de setembre
· LA GRANJA DEL ZOO (de 5 a 7 anys) · PONIS I CAVALLS (de 5 a 8 anys)
· VACANCES ANIMALS! (5 a 13 anys, es fan grups per edats)
de 9 h a 16 h. Casal de 5 dies:
Per als socis de Zoo- Club: 178,00€
Per als socis de Zoo- Club amb carnet de
famí-lia nombrosa: 160,00€
Per als no socis de Zoo- Club: 197,50€
Per al no socis del Zoo- Club amb carnet de
família nombrosa: 178,00€
Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal, i una hora després de la seva finalització (8h a 17h). Preu: 3,90€/hora
· Places limitades.
PER A MÉS INFORMACIÓ TELÈFON902 457 545. Inscripcions a partir del dia 3 de maig des del web:
www.zoobarcelona.com
28, 29 i 30 de juny, 1, 2 i 3 de setembre
· THE ZOO IN ENGLISH! (9 a 10 anys)
de 9 h a 16 h. Casals de 3 dies:
Per als socis de Zoo- Club: 106,80€
Per als socis de Zoo- Club amb carnet de família nombrosa: 96,00€
Per als no socis de Zoo- Club: 118.50€
Per al no socis del Zoo- Club amb carnet de famí-lia nombrosa: 106.80€
28, 29, 30 de juny, 1 i 2 de juliol 30 i 31 d’agost, 1, 2, 3 d’agost · FOTOGRAFIA ANIMAL (14 a 16 anys)
30 i 31 d’agost, 1, 2 i 3 de setembre · CONDUCTES PARTICULARS (14 a 16 anys)
de 10h a 14h
Per als socis de Zoo- Club: 106,80€
Per als socis de Zoo- Club amb carnet de família
nombrosa: 96,00€
Per als no socis de Zoo- Club: 118,50€
Per als no socis del Zoo- Club amb carnet de
fa-mília nombrosa: 106,80€
· Places limitades
PER A MÉS INFORMACIÓ TELÈFON902 457 545 de 9h a 20h RESERVES: www.zoobarcelona.com
Departament d’Educació del Parc Zoològic de Barcelona Passeig de Circumval·lació, 3 – 08003 Barcelona
Horari de secretaria:
dilluns a divendres de 9h a 13,30h i de 15h a 16,30 h
et de família
NOVETAT! NOVETATS
AL
SETEMBRE
DIA HORA ACTIVITAT EDAT
28 juny-2 juliol 16.30-18.30h
C
OMTREBALLENELSVETERINARISDELZ
OO?
5-9 juliol 16.30-18.30h
A
PRENENTATGEICONDUCTADELSMAMÍFERSMARINS (15-17 anys) 12-16 juliol 16.30-18.30hA
PRENENTATGEICONDUCTADELSMAMÍFERSMARINS (adults)19-23 juliol 16.30-18.30h
A
PRENENTATGEICONDUCTADELSMAMÍFERSMARINS (15-17 anys) 26-30 juliol 16.30-18.30hA
PRENENTATGEICONDUCTADELSMAMÍFERSMARINS (adults) PREU: 165€ no soci - 145€ soci o estudiant - Data límit de pagament: dilluns 7 de junINICIA
Z
OO
2010
(GXFDFLÍ
Cursos intensius
d’especialització per a
universitaris
· BIO-SÓNAR I COMUNICACIÓ EN CETACIS: MECANISMES I COMPORTAMENT SOCIAL
DADES BIOLÒGIQUES
Pes:14 – 35 kg
Llargària:89 – 135 cm
Gestació:205 – 214 dies
Nombre de cries:1
Pes en nèixer: 1.000 – 1.300 g
Longevitat: més de 15 anys
Reproducció: Vivípara
Alimentació: Herbívora
Vida social: Solitària
MUNTJAC
M
UNTIACUS
MUNTJAK
M
FITXA TÈCNICA
CLASSIFICACIÓ
Classe: MAMÍFERS
Ordre: ARTIODÀCTILS
Família:CÉRVIDS
Gènere: MUNTIACUS
Espècie:MUNTJAK
ECOLOGIA
Distribució:
Ocupa una àmplia área de distribució del sud-est asiàtic que s’extén des de
l’Índia i el sud de la Xina fins a Sumatra, Java i moltes petites illes d’Indonèsia
Hàbitat:
És un petit cérvol de comportament solitari que viu a les jungles tropicals
asiàtiques. Es caracteritza per la presencia de canins superiors força
desen-volupats, de fins a 25 cm de llargària en els mascles, i perquè quan s’espanta,
emet una mena de lladruc per avisar de qualsevol perill.
DADES BIOLÒGIQUES
IOLÒGI UES
Pes:14 – 35 kg
Llargària:89 – – 135 cmm
Gestació:205 – 214 dies5 – 214
Nombre de ccries:1
Pes en nèixeer:1.0000 – 1.300 g
Longevitat: : més dde 15 anys
Reproducciió:Vivíípara
Alimentaciió: Herrbívora
Vida social:Solitàària
FITXA
A TÈCNICA
C
CLASSIFICCACIÓ
Classe:MAMÍFERSMAMÍFE
Ordre:ARTIODÀCTILSARTIOD
ECOLOGIA
OLOGIA
Dist ibu ó: stribució
Ocupa una àmplia área pa una àmplia área de
l’Índia i el sud de la XiXina fin
Hàbitat:
És un petit cérvol de comt cérvol de com
asiàtiques. Es caracteritza pes. Es caracteritz
volupats, de fins a 25 cm depats, de fins a 25
MUNTJAC
M
UNTIACUS
MUNTJAK
SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE
Atesa la seva petita grandària i la seva àmplia àrea de
distribu-ció, encara és una espècie comuna en moltes regions, malgrat
que la desforestació per a obtenir més espai per als conreus i,
l’excés de caça, l’han fet desaparèixer de moltes altres zones.
Es-pècie força adaptable, es reprodueix bé en captivitat i ha estat
introduïda amb èxit a molts llocs del món.
Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per
a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de
(O1RVWUH=RR
Comença el rodatge
de “Floquet de Neu”,
la primera pel·licula
sobre l’únic gorila
blanc al món
'HFRUDWFRQVWUXÉWDOSDUWHUUH
GHGDYDQWGHOVOOHRQV
l dilluns 24 de maig va començar el rodatge de
“Flo-quet de Neu”, la primera pel·lícula basada en la figura
de l’únic goril·la blanc al món, que va viure al Zoo de
Barcelona. Dirigirà la pel·lícula l’Andrés Schaer i
comp-tarà amb un cast format per Pere Ponce, Elsa Pataky, Felix Pons
Ferrer, Rosa Boladeras i els nens Claudia Abate i Joan Sullà.
La pel·lícula, amb guió de l’Albert Val i l’Amèlia Mora, barrejarà
imatge real amb animació 3D generada per ordenador i es
ro-darà en versió original catalana durant 8 setmanes a diversos
punts emblemàtics de Barcelona.
Per posar veu als personatges animats, comptarem amb
algu-nes de les veus més prestigioses del país, el Constantino
Rome-ro i el Carlos Latre, entre d’altres.
A la pel·lícula, en Floquet de Neu anirà a la recerca d’una poció
que el converteixi en un goril·la normal i corrent per a que els
seu nous companys goril·les del Zoo l’acceptin como a un dels
seus. Paral·lelament, el malvat Luc de Sac, un dels homes més
malastrucs del món, el buscarà per tota la ciutat amb la intenció
de caçar-lo, convençut que el goril·la albí és un amulet infalible
contra la seva mala sort.
Després de dirigir “Pérez, el ratolí dels teus somnis 2”, l’Andrés
Schaer, tornarà a enfrontar-se a la difícil tasca d’integrar
anima-ció i imatge real. La seva experiència en aquest terreny, el
con-verteixen en un dels majors especialistes a l’hora de combinar
les dues tècniques. Tan bon punt finalitzi el rodatge, Schaer es
traslladarà a la factoria d’animació, Filmax Animation, a
Santia-go de Compostela, on dirigirà la barreja i on ja s’estan fent les
primeres animacions de la pel·lícula.
La pel·lícula està produïda per Julio Fernández per a Filmax, en
coproducció amb Muf Animation i Utopía Global i el Zoo de
Barcelona, amb producció associada de Televisió de Catalunya,
amb la col·laboració, ICIC (Institut de les Indústries Culturals) i
amb la participació de TVE.
(
(Q)ORTXHWGHSHWLW
a sessió educativa que es realitza al Zoo de Barcelona a
diari amb els lleons marins Zalophuscalifornianus pre-tén que, mentre el públic passa una estona entretingut
observant les habilitats del nostre grup, a la vegada
aprèn nous coneixements d’aquesta espècie; biologia,
anato-mia i etologia d’aquest grup de pinnípedes, i la necessitat de
protegir i conservar el medi natural que ens envolta i que està
en perill a data d’avui.
La majoria d’exercicis que es fan servir
durant la nostra explicació són
comporta-ments naturals. D’aquesta manera
prete-nem mostrar conductes pròpies d’aquests
animals, habilitats que poden realitzar
grà-cies a la seva morfologia o remarcar alguna
de les característiques d’espècie.
La sessió educativa del Zoo de Barcelona està
composada per sis mòduls:
MÒDUL 1. PRESENTACIÓ
En aquest mòdul donem a conèixer el tipus d’instal·lació i els
animals que la ocupen.
La instal·lació exterior dels lleons marins, on es desenvolupa la
sessió educativa, imita l’hàbitat natural d’aquesta espècie. En
aquesta, els animals tenen una ample platja (420m2) per
esti-rar-se i per que les cries juguin, una illa situada en el centre de
la piscina, lloc sol·licitat per tots els otaris perquè allà es senten
refugiats i poden descansar. La piscina ocupa una superfície de
(OVQRVWUHVDQLPDOV
250m2, té 500m3 d’aigua i una profunditat màxima de 2m. Hi ha
uns dormitoris interiors amb piscina interior de menor
dimen-sió que estan connectats amb una zona de quarantena exterior
i aquesta, a la vegada, a l’hàbitat exterior.
És destacable la barrera física de la instal·lació entre animals i
visitants, ja que imita una paret rocosa a la que els nens, i no
tan nens, es poden enfilar. En altres punts de la instal·lació les
separacions són enormes vidres (finestres fins el terra) que ens
fan sentir en l’hàbitat dels lleons marins.
Els cuidadors disposen de diverses portes d’entrada per
entre-nar i alimentar els animals, però sempre amb la possibilitat de
separar un o més animals per possibles tractaments o exercicis
específics.
El grup de lleons marins que tenim al zoo de Barcelona està
format per un únic mascle reproductor acompanyat de tres
fe-melles adultes reproductores i, en aquests moments, de les
se-ves tres cries. Generalment, en aquest grup, cada any neixen de
dos a tres otaris. Els petits, només néixer, neden amb les seves
mares, exploren la instal·lació, juguen entre ells i, poc
a poc, aprenen a confiar en els seus cuidadors.
Uns mesos després del seu naixement
comen-cen a alternar la llet amb el peix. És llavors
quan comença el seu entrenament, que al
principi únicament consisteix en
guanyar-se, d’una forma mútua, la confiança entre l’
entrenador y l’ animal.
Sessió educativa amb lleons
marins al Zoo de Barcelona
està
mares, expl
a poc, a
Uns
cen
qu
p
se
(OVQRVWUHVDQLPDOV
MÒDUL 2. DIFERÈNCIES ENTRE OTARIS I FOQUES
Assenyalem com a principals
dife-rències la presència de pavellons
auditius, la morfologia de les seves
aletes y la flexibilitat.
Per mostrar aquestes diferències
fem servir exercicis que mostren
aquests aspectes i fins i tot,
imita-cions de conductes de foques, com
per exemple, la forma que tenen
aquestes de desplaçar-se
arrosse-gant la part ventral sense fer servir
les aletes posteriors.
MÒDUL 3. CARACTERÍSTIQUES
Es tracta d’ exposar les
característi-ques dels lleons marins com part de
l’ordre dels mamífers. Expliquem,
en-tre alen-tres coses, que la seva pell està
recoberta de pèl i per a què el fan
servir, fins i tot la utilitat de les seves
ungles durant el període de muda. També parlem de les seves
mamelles i com, en posició d’ecografia, les fan servir per
alimen-tar a les seves cries. Aprofitem llavors per parlar del període de
lactància. Finalment, com a curiositat, mostrem el seu melic.
MÒDUL 4. ALIMENTACIÓ
Exposem les principals eines per a la captura de les seves
pre-ses: els ulls, les vibrisses i finalment la seva boca, així com les
seves dents, tot explicant la utilitat de cada una d’elles. El
pú-blic pot observar d’a prop, gràcies a aquesta presentació, parts
del cos d’un otari que normalment no podria veure sense una
sessió educativa, com l’interior de la boca o el moviment de les
seves vibrisses.
MÒDUL 5. COMUNICACIÓ
Consisteix en una breu presentació de les dos principals formes
de comunicació d’aquests animals: les seves vocalitzacions i la
identificació olfactiva entre mare i cria i altres individus de la
mateixa espècie.
D’aquesta forma, cada lleó marí vocalitza per separat, mostrant
a tothom que cada to de veu és diferent. Després d’això, dos
otaris apropen els seus musells l’un amb l’altre fins tocar-se, tal
i com fan les mares i les cries durant el període de lactància per
el reconeixement.
MÒDUL 6. ACOMIADAMENT
Donem les gràcies al grup d’animals que han participat en la
sessió educativa alhora que donem un missatge
conservaci-onista i de conscienciació ecològica, tot remarcant la
impor-tància de cadascun de nosaltres per a la conservació del medi
ambient.
També destaquem el benefici que
per a aquests animals comporta la
realització dels exercicis que es fan
servir en cadascun dels mòduls de
la presentació. Els entrenaments,
amb variacions i aleatorització
d’exercicis, son un potent estímul
per a ells, i ho viuen com si es
trac-tés d’una mena de joc. Millora la
relació entre cuidador i animal, i
aquesta activitat i estimulació
in-crementa el benestar dels nostres
lleons marins.
Equip de Mamífers Marins.
s tracta de dos animals
joves nascuts l’any 2008 i
que van arribar a
Barcelo-na el passat mes de febrer.
Des de la seva arribada a Barcelona, la
parella d’ossos formiguers ha passat
un període d’adaptació. Posteriorment,
han estat traslladats a la instal·lació que
ja ocupen adequadament remodelada.
Aquesta instal·lació és la mateixa que
ha-vien ocupat anteriorment els ossos
formi-guers el 2002.
Es tracta d’una instal·lació d’uns 380m2
exteriors separats en dos patis. Un
prin-cipal de 250m2 i un altre d’addicional de
130m2. La instal·lació té a més un
dor-mitori de 44m2 i un altre d’addicional
de 17m2. De moment els dos exemplars
estan provisionalment separats fins que
comenci l’època de cel.
El formiguer gegant o ós formiguer és un
mamífer sud-americà que pot tenir 1,20
metres de llargada i una cua de fins a 90
centímetres de longitud. És una espècie
estrictament terrestre de comportament
solitari i discret que fa que la seva
biolo-gia sigui poc coneguda.
D’entre els trets característics de l’espècie
destaquen el musell corbat cap avall des-proveït de dents i amb una llengua que
pot fer més de mig metre de llarg, i les
esmolades i fortes urpes, especialment la
del tercer dit, molt més llarga que la resta.
(OVQRVWUHVDQLPDOV
Els óssos formiguers tornen
al Zoo després de 8 anys
El Zoo de Barcelona va presentar el dia 22 de maig la nova parella d’óssos
formiguers, amb una festa amenitzada amb jocs infantils i especialment
dedicada a la comunitat argentina resident a la ciutat.
(OVQRVWUHVDQLPDOV
Habita les sabanes arbustives i zones forestals obertes
d’Amèri-ca Central i del Sud, des d Hondures fins al Gran Chaco, al nord
de l’Argentina.
Els formiguers gegants tenen una sola cria després de sis mesos
de gestació. Tan aviat com neix, s’enfila a l’esquena de la mare,
on passa desapercebuda perquè en aquesta posició
coincidei-xen exactament les ratlles i els colors del pelatge de mare i fill.
Menja gairebé exclusivament formigues i tèrmits. En aquest
sentit, el seu nom científic, Myrmecophaga, significa literalment “menjador de formigues”. Per alimentar-se fa servir una llengua
llarga, que presenta unes petites espines impregnades d’una
saliva viscosa que fa que els tèrmits i les formigues hi quedin
enganxats. Localitza les seves preses gràcies a un finíssim
olfac-te i accedeix als seus nius després de trencar-los amb les
pode-roses urpes.
D’esquerra a dreta: Andrés Mangiarotti, Cònsul adjunt de l’Argentina. Ignasi Cardelús, President del Zoo, Miquel Trepat, Director del Zoo i Mª Ángeles Huzman, Cuidadora
QUIN NOM T
’AGRADA MÉS?
Fins el proper 13 de jun
y, els barcelonins
que passin pel z
oo podran votar sobr
e
el nom que v
olen donar als animals
. Els
noms proposats són d
’origen guaraní i
són els següents:
Mascle:
ARANDU (sa
vi)
HORY (alegr
e)
IRÛ (compan
y)
TUVICHA (cap
(jefe)
)
Femella:
ARAI (núvol)
Un nou avantatge
per els Socis
Hem inclòs a les pàgines d’aquesta revista 6 vals de descompte en l’entrada al Zoo perquè pugueu convidar els vostres familiars i amics a visitar el Zoo a un preu especial. Presentant aquest val a les taquilles podran comprar la seva entrada amb un 30 % de descompte.
Recordeu que tots els socis
podeu fer les vostres reserves
als hotels de Costa Brava Verd
Hotels/Petits Grans Hotels de Catalunya amb un 10% de
des-compte!
=RR&OXE
l novembre passat, vam realitzar el sorteig d’una
esta-da en un hotel de la cadena Costa Brava Verd Hotels/ Petits Grans Hotels de Catalunya entre els socis que ens heu donat la vostra adreça electrònica i tots els que
vàreu participar l’any passat en la campanya d’actualització de
dades del Zoo Club a través del lloc web del Zoo.
Els guanyadors van ser la família Morreres – Aparicio, socis del Zoo Club des del 1989, que van rebre el premi de mans de la Sra.
Esther Porta, representant de la cadena hotelera, i el director del
Zoo Sr. Miquel Trepat. Vam passar una molt bona estona amb
la Mª Àngels, el Carles, la Gisela i el Jordi, tot visitant les noves
instal·lacions dels dragons de Komodo, i parlant dels projectes
del Zoo. Aquesta família ens van explicar que han triat un hotel
de Calella de Palafrugell per a fer la seva escapada.
Premi per a uns socis veterans!
(
D’esquerra a dreta: Esther Porta, Mª Àngels Aparicio, Gisela Morreres, Carles Morreres, Miquel Trepat i Jordi Morreres.
I SORTEGEM MÉS PREMIS!
Continuem sor
tejant pr
emis per als socis que ac
tualitzeu les v
ostres dades! Doneu-nos les v
ostres dades ac tuals a través de la w
eb del Z
oo (www .zo-obarcelona.cat) i podr
eu guan yar un cap de setmana de desc
oberta al P arc Natural del Delta de l
’Ebre amb l ’asses-sorament d
’un guía especialitzat, amb
Delta Turístic & Ren t
scapa
seva escapada.
/D*LVHODLHO-RUGLKDQ HVWDW GHOV SULPHUV QHQV D YLVLWDUOD7HUUDGH'UDJRQV GHO=RR
U
p
H
I no us oblideu de c
onsultar a la nostra web el llistat actualitzat dels avantatges que us ofereix el Zoo Club.
Les últimes novetats són un 10 % de descompte a Catalunya en
Miniatu-ra i un 10% de descompte als ser
veis de Delta Turístic & Rent
'RVVLHU
a fa uns anys que la Universitat i el Zoo duen a
ter-me projectes d’investigació conjunts que perter-meten,
d’una banda, proporcionar una formació pràctica als
universitaris i, de l’altra, aconseguir informació molt
valuosa sobre comportaments animals.
Fins l’any passat, els projectes de final de carrera realitzats pels
alumnes de la facultat de psicologia s’havien centrat en
diver-ses espècies de primats. En el curs 2008/2009, però, es va
deci-dir incorporar els dofins com a subjectes d’estudi. El treball es
realitzaria sota la tutela de Maria Teresa Abelló, conservadora
de primats, i aleshores també de mamífers marins i, Montserrat
Colell, professora d’Etologia de la UB.
En un principi, el projecte estava enfocat a fer un seguiment
de l’adaptació de la Leia al grup de l’Aquarama, format per tres
individus: la Nika, l’Anak i el Blau. La Leia és una femella jove que abans residia al Dofinari; la Nika, de 45 anys i matriarca del grup, és el dofí en captivitat més vell d’Europa; l’Anak, feme-lla adulta, és la mare de la Leia; i el Blau, encara jove, és l’únic mascle del grup.
La implicació de les alumnes i la col·laboració del personal del
parc van permetre d’aprofundir en la investigació, i, d’aquesta
manera, els objectius a assolir van esdevenir cada vegada més
nombrosos. Així doncs, l’estudi és va centrar en les relacions
so-cials del grup, analitzant la posició jeràrquica i el rol del
cadas-cun dels individus del grup, la seva conducta sexual i lúdica i els
trets de personalitat característics de cada dofí.
La primera fase del projecte, va consistir en elaborar l’ etogra-ma de l’espècie. Va ser un punt crucial del treball, no només
