Avanç de dades climatològiques de Catalunya. Setembre 2002

(1)

Avanç de dades climatològiques de Catalunya

Avance de datos climatológicos de Cataluña

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE

INSTITUTO NACIONAL DE METEOROLOGÍA

CENTRE METEOROLÒGIC TERRITORIAL A CATALUNYA

SECCIÓ DE CLIMATOLOGIA

(2)

INDEX /

ÍNDICE

El temps

3 El tiempo

Pluviometria

5 Pluviometría

Termometria

10 Termometría

Roses de vents

16 Rosas de vientos

Gràfiques d’evolució mensual

18 Gráficas de evolución mensual

Episodis significatius

21 Episodios significativos

Any agrícola

25 Año agrícola

Comportament climàtic a les estacions

principals

27 Comportamiento climático en las estaciones

principales

Els aiguats del 22 al 24/9 al NE de

Catalunya

28 Los aguaceros del 22 al 24/9 en el NE de

Catalunya

Agraïm molt especialment la tasca desinteressada dels observadors i col·laboradors de la xarxa d'estacions pluviomètriques i termopluviomètriques de l’INM.

Agradecemos muy especialmente la tarea desinteresada de los observadores y colaboradores de la red de estaciones pluviométricas y termopluviométricas del INM.

Foto portada: Cumulonimbos

Cumulonimbus

©INM. Prohibida la reproducció total o parcial per qualsevol mitjà sense l’autorització expressa per escrit

(3)

EL TEMPS A CATALUNYA. SETEMBRE 2002

Els primers dies de setembre predominen els cels ennuvolats sobretot a la meitat Est. En algunes estacions hi ha tempestes i pluges moderades el dia 1. (En mm.: Casserres 63, Tona 29, Taradell 20).

Tenim baixes pressions i el 3 a la tarda es generalitzen les tempestes arreu. En alguns indrets són localment fortes. L’endemà segueixen les tempestes a la tarda-nit. (En mm.: Montserrat i Solsona 39, S.Boi de Lluçanès 40, S.Pau de Seguries 47, Alcover 51, Coma-Ruga 71, Figueres i Ripoll 76). El 5 abunden les boirines i boires matinals al llarg del litoral i a les planes interiors, les precipitacions són més febles. Els vents bufen moderats amb ratxes fortes del NW a ambdós extrems de Catalunya.

El 6 hi ha poca nuvolositat excepte a Girona on encara resten els cels ennuvolats.

Un front fred atravessa la Península i a Catalunya ens afecta els dies 7/8. La baixa en superfície és a les Illes Britàniques i es reflexa a tots els nivells. A últimes hores del 7 cauen pluges febles als Pirineus i al terç Nord-Oriental. El 8 es generalitzen i són moderades i amb tempestes; en algunes estacions de Tarragona i Lleida cauen pedregades (Tivissa, Rasquera, Cervera, Horta de S.Joan). Valors destacats el 7 i 8 en mm.: 56 a Cervera, 42 a Gironella i Agramunt, 40 a La Coma i la Pedra, 34 a Maià de Montcal.

El dia 9 tenim encara nuvolositat al principi amb algun plugim als Pirineus; disminueix al llarg del dia fins a poc ennuvolat. Pugen les temperatures.

Hi ha intervals de núvols mitjans i alts els dies 10 i 11; nuvolositat d’evolució als Pirineus i a l’interior. Durant la nit de l’11 es produeixen pluges febles i fenòmens tempestuosos a la meitat Est. L’endemà està tapat amb tempestes, algunes localment moderades. (Berga i Borredà: 67 mm.).

El 13 resta encara nuvolositat sobretot a la meitat Oriental i s’enregistra algun xàfec feble.

Tenim dos dies amb pocs núvols, bona insolació, boires i boirines matinals a la costa central i planes interiors, els vents són encalmats.

S’acosta una baixa per l’Atlàntic, que es reflexa a tots els nivells. Els seus fronts associats ens arriben el

16. Es tapen els cels d’Oest a Est i s’enregistren xàfecs acompanyats de tempestes, alguns forts. Quantitats més importants: (en mm.) 138 a Castellet i la Gornal, 135 al Pantà de Foix, 122 al Vendrell, 103 a Castellví de la Marca. Es manté la depressió durant uns dies sense moure’s gaire de lloc. El 17 minven les quantitats de les precipitacions.

Els dies 18 i 19 hi ha intervals de núvols amb algun plugim feble a la part central; abunden les boirines i bancs de boira. Augmenten les temperatures, sobretot les màximes, degut a una entrada d’aire càlid procedent del N d’Àfrica. A la superfície de 850 mb tenim la isoterma de 16ºC i a la de 700 mb. entre 4/8ºC. Els dies 19/20 s’assoleixen les màximes absolutes del mes a moltes estacions. Valors en ºC: 32.4 a Gurb de la Plana, 31.5 a Martorell, 31 a Gualba i a Breda, 30 a Cardedeu i a Ciutadilla.

Un altre sistema frontal ens afecta el 20. Els cels són molt ennuvolats i tenim xàfecs tempestuosos, excepte a les terres de Ponent, alguns són moderats. L’endemà queden restes d’inestabilitat sobretot a la meitat Est.

El 22 hi ha núvols al terç NE amb plugims febles, excepte a alguna estació. (S.Celoni 63 mm.) Els vents són moderats amb ratxes fortes de l’W i NW a ambdós extrems de Catalunya. El 23 augmenta la nuvolositat a la costa central amb precipitacions per la tarda que van ser localment fortes. Destaquen al Maresme (mm.): 84 a Arenys de Mar, 44 a Arenys de Munt, 42 al Masnou i a Vilassar.

Continuen els vents moderats a forts del NW als extrems, degut a que la baixa es sitúa al golf de Gènova i un anticicló sobre Irlanda, provoquen un apretament de les isobares a Catalunya. El 24 hi ha algunes pluges a les comarques del Barcelonès, del Maresme i el Vallès Oriental, algunes fortes i amb calamarsa.

(4)

El 27 hi ha alguns núvols al litoral central, les mínimes van recupernat-se i a Girona bufa la tramuntana moderada a forta.

S’acosta una baixa per l’Atlàntic, augmenta la nuvolositat de tipus baix paulatinament. El 29 cau algun plugim feble, hi ha boirines a l’interior i baixen

les temperatures mínimes.

L’últim dia del mes està molt ennuvolat, s’enregistren precipitacions dèbils a la meitat Est i abunden les boirines matinals a les planes interiors. Augmenten les temperatures, sobretot les mínimes, en general.

Valors destacats del mes

Temperatures màximes absolutes: 36.0ºC a L’Albagès el dia 2

33.0 ºC a Montbrió del Camp el dia 1

Temperatures mínimes absolutes: -4.5ºC a Esterri d’Aneu el dia 25 -2.0 ºC al Llac de S.Maurici el dia 24 Precipitació màxima total mensual: 220.6 mm. al Pantà de Foix

Precipitació màxima en 24 hores: 138.0 mm. a Castellet i la Gornal el dia 16

Ratxes màximes de vent: 71 km/h a Castelló d’Empúries el dia 23 i a Lleida el dia 20

(5)

Resum de precipitació a la província de BARCELONA

Estació Codi Total Pmax Dia Estació Codi Total Pmax Dia

Mes 09 de 2002

Aguilar de Segarra 0150 072,0 020,0 4 Arenys de Mar (El Xifré) 0252E 120,5 084,0 23

Arenys de Munt (Coll-Sa-Creu) 0251B 073,6 044,0 23 Argentona 0248 030,4 010,0 2

Badalona (Clarises) 0237B 058,2 021,0 24 Baga (Col. Galceran de Pinos) 0082 042,8 027,0 4

Balsareny 0106 041,9 014,8 3 Barcelona (Badal-Canalejas) 0201C 029,9 023,4 16

Barcelona (Can Bruixa) 0200R 039,3 026,2 16 Berga-Institut 0092C 166,3 067,3 12

Borreda (Puigcercos) 0099 176,8 066,5 12 Caldes de Montbui 0222 018,3 005,5 21

Cardedeu 0213 034,6 006,8 20 Casserres 0097 150,4 062,7 1

Castellar del Valles-Mercat 0228I 028,4 009,2 16 Castellvi de la Marca 0067 122,2 103,2 16

Centelles 0204 068,2 024,3 8 Cubelles (Mas Trader) 0070D 169,8 095,0 16

Cubelles (Salinas) 0070 057,5 032,5 16 El Bruc 0161 045,9 012,4 16

El Masnou 'Nàutic' 0241G 060,4 041,8 24 Els Hostelets de Balenyà 0203 051,6 013,9 4

Esparraguera - Aigües 0163A 033,6 013,0 7 Esplugues de Llobregat - Finestrelles 0198I 050,6 036,1 16

Gava (Miranda) 0073Z 082,6 051,7 16 Gironella- Creu Roja 0095 108,1 042,0 8

Gualba (Joan Ragué) 0265A 032,0 006,8 5 Gurb de la Plana (Bar Hostal) 0348 062,6 019,6 1

Igualada (Ajuntament) 0171C 042,2 015,0 8 Llinars del Valles 0211 040,7 010,5 12

Martorell (La Torre) 0164 016,8 005,5 16 Martorelles 0220 050,6 015,5 24

Moià 0120 024,5 009,8 21 Moia (La Grossa) 0121 032,0 009,0 12

Montserrat 0158O 091,1 039,3 3 Olesa de Montserrat- Afores 0160E 043,5 018,3 7

Pantà de Foix 0069 220,6 135,0 16 Parets del Vallès 0218D 062,4 020,1 3

Piera - Can Aguilera 0172U 039,5 016,6 7 Prats de Lluçanes 0114 035,4 007,8 18

Puig-Reig 0098 053,2 019,5 21 Riner (Xixons) 0131 079,9 026,9 4

Rubí 0190 015,0 004,2 20 Sant Boi de Lluçanès 0337E 118,1 040,3 4

Sant Celoni 0263 093,9 062,7 22 Sant Esteve de Palautordera (Bohigas 0261D 061,1 014,0 5

Sant Quintí de Mediona 0180 021,4 006,6 4 Sant Sadurní d' Anoia 0181 041,6 024,6 2

Sant Vicenç de Torelló - Borgonyà 0333 105,5 036,3 12 Santa Coloma de Gramanet 0233A 065,4 051,4 24

Santa Maria de Besora 0332 176,5 065,0 12 Sitges (Aiguadolç) 0073U 099,0 050,0 16

Taradell - Catalunya 0340A 064,6 021,1 4 Teià 0242 050,6 026,1 23

Terrassa (Pl. de la Creu) 0189A 015,6 005,5 20 Tona- Escola 0341 062,4 028,6 1

Tordera 0280 032,4 014,6 5 Torelló- Afores 0336B 092,3 042,8 13

Vallgorguina (Vivers) 0262 056,6 017,5 22 Viladrau - Aigües 0354B 052,6 015,2 1

Vilafranca del Penedes-INCAVI 0066 086,5 072,3 16 Vilanova de Sau (El Tortades) 0356 066,3 019,0 5

Vilassar de Mar 0245A 097,0 042,0 23 Viver i Serrateix 0142 084,7 028,2 4

Centre Meteorològic Territorial a Catalunya - Secció de Climatologia

(6)

Resum de precipitació a la província de GIRONA

Mes 09 de 2002

Amer 2 0361A 046,2 021,8 12 Bagur - Los Algarrobos 0292A 015,2 006,0 5

Blanes 0281 056,3 014,3 2 Blanes (Marimurtra) 0281A 046,9 008,3 5

Breda 0267A 072,7 023,5 23 Breda (Pl. Rovira) 0267B 076,8 025,5 22

Cadaques 0433 029,8 010,0 12 Campdevànol 0321 108,0 028,2 4

Castelló d'Empúries (El Cortalet) 0411O 042,0 014,6 3 Castell-Platja d'Aro (E. Dep.) 0284C 034,5 016,0 5

Darnius 0417 040,0 016,5 3 Figueres 0429C 111,8 076,0 3

Fontcoberta (L'Anglada) 0378 069,5 024,1 3 Girona (Bell-Lloch) 0370A 023,8 008,4 12

Jafre 0384 057,0 020,0 3 La Bisbal d'Empordà-3 0294B 012,7 004,1 12

La Fageda - Santa Pau 0406C 075,2 041,0 12 La Vall d'en Bas (Can Gronxa) 0388E 098,5 053,0 12 Les Planes d'Hostoles 0360 053,3 030,0 12 L'Estartit (Passeig Marítim) 0385J 047,3 020,7 3

Maià de Montcal (Can Garriga) 0405I 105,9 034,4 7 Oix- Terraple 0396 073,0 035,1 3

Palafrugell 0287 025,2 010,4 5 Pals (Puig Roig) 0299B 034,7 010,2 22

Peralada 0423 046,6 019,0 3 Port de la Selva 0433E 029,9 013,0 12

Puigcerdà - Poliesportiu 9582I 052,8 014,2 8 Ripoll - Progrés 0323 159,9 076,5 3

Roses (Estacion Depuradora) 0432C 031,4 012,7 12 Sant Feliu de Pallerols 0360C 095,6 055,0 12 Sant Pau de Seguries (Era de Baix) 0312A 118,2 046,8 3 Sant Privat d'En Bas 0388F 141,3 056,5 12 Santa Coloma de Farners - Vivers El T 0272U 051,7 015,0 1 Santa Cristina d'Aro 0284 040,1 012,5 13 Sta. Cristina d'Aro - Solius 0283U 062,9 020,2 5 Torroella de Montgrí (Ramon Boi) 0385B 027,3 009,5 9 Vall de Bianya- Pujalet 0394 093,4 026,5 12

(7)

Resum de precipitació a la província de LLEIDA

Mes 09 de 2002

Agramunt 9713 117,7 042,5 8 Almatret 9926H 031,0 014,8 2

Alpicat 9769E 042,1 017,1 20 Arbeca 9766E 015,5 006,0 17

Artesa de Segre 9650 061,0 029,0 8 Aspa 9774 022,7 012,0 3

Bell-Lloc (Semillas) 9768C 019,2 009,3 8 Bellpuig 9727I 016,2 004,5 3

Bon Repòs - Sant Salvador Toló 9702 096,0 026,0 5 Busa 0134E 100,1 029,1 4

Castelldans 9768B 017,5 009,0 3 Cervera 9717 059,4 047,0 8

Cervera Bombers 9717A 066,6 056,0 8 Ciutadilla 9726O 008,3 003,0 3

El Palau d' Anglesola (Escarabat) 9729E 039,5 019,4 7 El Soleràs 9775U 023,3 008,5 20

Els Omellons 9766 015,2 006,0 20 Els Plans de Sió - El Canós 9718C 015,6 005,3 20

Esterri d'Aneu 9657 040,9 015,0 8 Gerri de la Sal 9686 092,1 030,0 4

Granadella 9952 029,5 009,2 20 Granyanella - Tordera 9718 014,0 004,8 3

Guissona - Florejacs 9712O 063,2 017,5 3 Josa i Tuixen- Escola Municipal 9632O 108,0 035,0 8

Juneda 9768 017,5 009,2 3 La Coma i la Pedra (Port del Comte) 0127O 125,9 040,2 8

La Granadella (Sole) 9952B 051,9 023,4 3 La Pobla de Cèrvoles 9772E 031,6 021,5 20

La Sentiu de Sió (Sifon del Sio) 9714I 072,0 026,5 20 L'Albages 9773 021,0 011,3 3

Linyola 9729I 029,9 018,1 3 Llardecans (Bassa Nova) 9776U 057,5 029,1 3

Lleida - Torreribera 9769I 029,9 017,0 8 Lleida (Bordeta) 9770A 023,5 006,5 8

Maials 9777C 018,2 008,5 20 Mollerussa (CU) 9729A 016,4 006,0 8

Mollerussa (Granja) 9729 019,2 009,7 8 Montgai 9714 058,0 026,0 7

Os de Balaguer - Avellanes 9724E 081,8 034,0 3 Sant Maurici (LLac) 9660 097,7 030,3 8

Sarroca de Lleida (Aigües) 9779A 020,8 011,0 4 Solsona 0131U 159,8 039,5 5

Sort (Piragüisme) 9680 097,3 035,0 9 Sunyer 9775 047,5 020,0 6

Tarrega 9720A 011,3 004,1 8 Tora 9647 029,3 014,8 8

Torrebesses 9776I 054,2 026,4 3 Torregrossa 9767E 014,5 012,3 8

Tremp (Bombers) 9700C 051,2 015,2 20 Vallbona de les Monges - Rocallaura 9726 013,6 005,1 20 Vilanova de Bellpuig (CU) 9727U 015,0 007,5 17 Vilanova de Segrià 9768J 041,7 017,1 20

(8)

Resum de precipitació a la província de TARRAGONA

Mes 09 de 2002

Alcover (Museu Municipal) 0037I 122,2 051,0 4 Alforja (Hospital) 0009 041,7 026,9 20

Amposta 9987 074,3 028,5 18 Amposta (Erms-Salats) 9987O 038,8 015,0 18

Ascó 9953E 050,6 030,2 2 Benissanet 9972 079,0 031,0 2

Cabacés 9961 047,5 019,3 18 Castellet i la Gornal (Casañas) 0069B 203,0 138,0 16

Cornudella 9956 075,0 064,0 20 Cunit 0059 068,8 037,3 16

Deltebre 'Parc Natural' 9987N 058,0 020,0 18 El Vendrell-Bombers 0056B 172,0 122,3 16

El Vendrell-Coma-Ruga 0055D 150,2 070,7 5 Flix (Seo) 9951 069,0 034,0 18

Godall 9984 077,2 037,5 18 Horta de Sant Joan 9946C 067,8 037,9 8

La Fatarella 9949 070,2 036,0 2 La Pobla de Massaluca 9947 042,4 026,4 19

La Selva del Camp 0038 080,3 036,0 4 L'Atmella de Mar 0002 048,0 026,0 29

Miravet 9974 106,5 062,5 2 Montblanc 0022 028,9 012,5 20

Montbrió del Camp 0008 098,1 058,8 17 Montferri-Sant Jordi 0053D 062,0 026,0 17

Querol 0047A 033,2 013,0 16 Rasquera 9975 054,5 025,0 8

Reus (Centre de Lectura) 0016B 078,2 033,6 16 Riba-roja d' Ebre 9950 065,3 029,0 18

Riudoms (Camara Agraria) 0015I 095,5 037,0 17 Rocafort de Queralt 0024 011,9 006,9 20

S. Coloma de Queralt (S. Roc) 0044E 016,3 006,0 20 Sarral 0025 022,0 010,5 20

Tarragona (Universitat) 0042A 128,5 055,2 16 Tivissa 9971 060,4 027,5 8

Tivissa - Serra d'Almos 9967 041,0 008,0 2 Valls (2a.) 0034A 085,6 028,1 15

Vila-seca de Solcina 0017 113,2 065,7 16 Villalba dels Arcs 9948 025,0 010,3 4

Vimbodi 0020 028,4 015,4 20 Vimbodí-Riudabella 0019 031,2 019,2 20

(9)

PRECIPITACIÓ TOTAL MENSUAL

(10)

Resum de temperatura a la província de BARCELONA

Estació Codi TM Tm Tt Estació Codi Dia

Mes 09 de 2002

M Dia m Dia TM Tm Tt M m Dia

Arenys de Mar (El Xifré) 0252E +24,5 +16,7 +20,6 +30,5 9 +10,4 25 Arenys de Munt (Coll-Sa-Creu) 0251B +21,7 +15,4 +18,6 +26,7 19 +08,4 25 Badalona (Clarises) 0237B +25,6 +19,0 +22,3 +30,2 9 +12,2 25 Barcelona (Badal-Canalejas) 0201C +25,2 +18,9 +22,0 +28,9 9 +12,2 25

Barcelona (Can Bruixa) 0200R +25,4 +19,9 +22,6 +29,1 9 +13,3 25 Berga-Institut 0092C +23,0 +11,8 +17,4 +28,0 20 +03,5 25

Borreda (Puigcercos) 0099 +20,8 +09,7 +15,2 +25,0 19 +00,0 25 Caldes de Montbui 0222 +25,4 +14,3 +19,8 +30,5 19 +06,5 25

Cardedeu 0213 +24,8 +14,8 +19,8 +29,9 19 +07,7 26 Castellar del Valles-Mercat 0228I +24,6 +13,8 +19,2 +30,0 19 +08,0 24

Cubelles (Mas Trader) 0070D +26,2 +16,8 +21,5 +30,4 9 +09,4 26 El Masnou 'Nàutic' 0241G +24,3 +19,1 +21,7 +28,8 9 +12,3 25

Els Hostelets de Balenyà 0203 +23,3 +10,6 +17,0 +28,5 19 +03,0 25 Esparraguera - Aigües 0163A +26,2 +15,4 +20,8 +30,5 19 +08,0 25

Gava (Miranda) 0073Z +25,7 +18,6 +22,2 +31,0 9 +13,4 25 Gironella- Creu Roja 0095 +25,3 +09,4 +17,4 +29,6 7 +01,0 26 Gualba (Joan Ragué) 0265A +25,9 +13,3 +19,6 +31,0 19 +05,0 26 Gurb de la Plana (Bar Hostal) 0348 +27,0 +10,6 +18,8 +32,4 20 +01,6 26

Igualada (Ajuntament) 0171C +25,7 +13,7 +19,7 +30,0 2 +07,0 26 Llinars del Valles 0211 +23,6 +14,8 +19,2 +27,0 9 +06,5 26

Martorell (La Torre) 0164 +26,7 +15,2 +21,0 +31,5 19 +07,0 26 Moià 0120 +21,6 +10,7 +16,2 +26,5 20 +03,0 25

Montserrat 0158O +20,1 +13,8 +17,0 +25,0 19 +05,5 25 Pantà de Foix 0069 +25,9 +16,3 +21,1 +29,0 1 +10,0 24

Parets del Vallès 0218D +26,8 +14,4 +20,6 +31,6 9 +07,7 26 Prats de Lluçanes 0114 +23,1 +11,2 +17,2 +27,5 20 +02,5 25

Sant Celoni 0263 +25,8 +12,2 +19,0 +29,8 21 +05,0 25 Sant Quintí de Mediona 0180 +24,4 +14,8 +19,6 +27,6 8 +09,5 25

Sant Sadurní d' Anoia 0181 +26,9 +15,3 +21,1 +30,0 1 +07,0 26 Taradell - Catalunya 0340A +23,7 +11,3 +17,5 +28,4 19 +04,1 25

Terrassa (Pl. de la Creu) 0189A +24,7 +15,4 +20,0 +29,5 19 +09,6 25 Tona- Escola 0341 +23,4 +11,5 +17,4 +28,5 19 +04,3 25

Torelló- Afores 0336B +23,3 +11,8 +17,6 +27,6 19 +03,8 25 Vallgorguina (Vivers) 0262 +22,8 +10,5 +16,6 +27,0 9 +03,0 25

Viladrau - Aigües 0354B +20,0 +11,9 +16,0 +25,3 19 +04,3 25 Vilafranca del Penedes-INCAVI 0066 +24,7 +15,4 +20,0 +27,6 9 +09,4 25

Vilanova de Sau (El Tortades) 0356 +20,1 +09,7 +14,9 +25,5 20 +02,5 25 Viver i Serrateix 0142 +23,6 +12,1 +17,8 +28,5 20 +04,0 25

(11)

Resum de temperatura a la província de GIRONA

Mes 09 de 2002

Bagur - Los Algarrobos 0292A +23,1 +15,2 +19,2 +28,0 1 +09,0 24 Blanes 0281 +25,6 +16,0 +20,8 +32,0 9 +08,0 26 Breda 0267A +25,9 +12,5 +19,2 +30,0 19 +06,0 25 Breda (Pl. Rovira) 0267B +25,8 +12,9 +19,4 +31,0 19 +01,0 25

Campdevànol 0321 +22,0 +09,2 +15,6 +26,8 20 +00,5 25 Castellfollit de la Roca 0395 +23,3 +11,2 +17,2 +27,0 18 +03,5 25

Castelló d'Empúries (El Cortalet) 0411O +25,1 +14,9 +20,0 +28,8 1 +07,0 26 Castell-Platja d'Aro (E. Dep.) 0284C +25,3 +11,8 +18,6 +29,0 1 +03,0 29

Figueres 0429C +25,3 +15,5 +20,4 +30,0 18 +08,9 26 Fontcoberta (L'Anglada) 0378 +25,5 +13,7 +19,6 +29,0 1 +06,5 26

Girona (Bell-Lloch) 0370A +26,2 +13,1 +19,6 +30,0 19 +05,0 25 La Bisbal d'Empordà-3 0294B +26,0 +14,8 +20,4 +30,3 1 +06,7 26

La Fageda - Santa Pau 0406C +22,4 +10,3 +16,4 +25,7 3 +02,0 25 La Vall d'en Bas (Can Gronxa) 0388E +24,6 +11,2 +17,9 +30,0 30 +03,0 25

L'Estartit (Passeig Marítim) 0385J +24,0 +17,1 +20,6 +30,4 1 +09,5 29 Peralada 0423 +25,5 +14,4 +20,0 +29,5 3 +08,0 28 Port de la Selva 0433E +24,7 +17,1 +20,9 +28,5 15 +12,0 29 Ripoll - Progrés 0323 +22,9 +09,9 +16,4 +27,2 19 +01,0 25

Sant Pau de Seguries (Era de Baix) 0312A +19,7 +07,8 +13,8 +23,0 17 -01,0 25 Vall de Bianya- Pujalet 0394 +24,0 +10,3 +17,2 +27,0 3 +02,0 25

(12)

Resum de temperatura a la província de LLEIDA

Mes 09 de 2002

Agramunt 9713 +24,2 +13,2 +18,7 +28,0 3 +06,0 25 Bon Repòs - Sant Salvador Toló 9702 +20,5 +09,5 +15,0 +29,0 2 +03,0 25 Cervera Bombers 9717A +25,0 +13,1 +19,0 +29,0 19 +05,0 25 Ciutadilla 9726O +26,1 +13,1 +19,6 +30,0 20 +05,0 24

El Palau d' Anglesola (Escarabat) 9729E +26,3 +13,9 +20,1 +30,0 15 +04,0 25 Els Plans de Sió - El Canós 9718C +24,7 +12,5 +18,6 +28,5 20 +04,5 25

Esterri d'Aneu 9657 +22,4 +03,2 +12,8 +26,0 11 -04,5 25 Gerri de la Sal 9686 +24,8 +11,1 +18,0 +28,5 2 +03,0 25

Guissona - Florejacs 9712O +23,4 +11,8 +17,6 +27,0 1 +06,0 24 Josa i Tuixen- Escola Municipal 9632O +20,7 +06,4 +13,6 +24,0 1 -01,5 25

La Coma i la Pedra (Port del Comte) 0127O +13,4 +06,0 +09,7 +17,0 20 +01,0 24 La Pobla de Cèrvoles 9772E +23,0 +12,6 +17,8 +27,0 19 +05,0 26

La Sentiu de Sió (Sifon del Sio) 9714I +26,2 +13,8 +20,0 +29,5 3 +04,0 25 L'Albages 9773 +28,1 +12,6 +20,4 +36,0 2 +04,0 26

Linyola 9729I +26,7 +13,8 +20,2 +30,0 3 +06,0 26 Lleida - Torreribera 9769I +26,9 +13,7 +20,3 +30,7 19 +06,9 25 Maials 9777C +25,4 +15,0 +20,2 +29,0 11 +08,5 25 Mollerussa (CU) 9729A +26,6 +14,1 +20,4 +29,5 1 +06,5 24

Mollerussa (Granja) 9729 +26,7 +11,8 +19,2 +30,0 1 +05,0 25 Montgai 9714 +24,3 +08,3 +16,3 +29,0 8 +05,0 28

Os de Balaguer - Avellanes 9724E +23,8 +13,8 +18,8 +27,5 1 +08,0 24 Sant Maurici (LLac) 9660 +13,7 +03,5 +08,6 +20,0 15 -02,0 24

Sarroca de Lleida (Aigües) 9779A +26,2 +13,8 +20,0 +30,0 4 +07,3 26 Solsona 0131U +23,7 +12,1 +17,9 +27,5 3 +06,0 25

Sort (Piragüisme) 9680 +23,0 +09,5 +16,2 +27,0 1 +01,0 25 Tarrega 9720A +24,9 +12,9 +18,9 +28,5 20 +04,0 25

Tremp (Bombers) 9700C +26,3 +10,1 +18,2 +30,0 15 +01,5 24 Vallbona de les Monges - Rocallaura 9726 +23,3 +12,2 +17,8 +28,0 1 +05,0 25

Vilanova de Bellpuig (CU) 9727U +25,5 +13,0 +19,2 +29,0 1 +05,0 25 Vilanova de Segrià 9768J +27,2 +12,0 +19,6 +30,5 3 +02,0 25

(13)

Resum de temperatura a la província de TARRAGONA

Mes 09 de 2002

Alcover (Museu Municipal) 0037I +25,8 +13,0 +19,4 +30,5 1 +06,0 25 Alforja (Hospital) 0009 +25,3 +14,8 +20,0 +31,0 1 +07,5 25 Ascó 9953E +26,8 +15,4 +21,1 +29,5 1 +06,5 26 Cabacés 9961 +25,5 +14,6 +20,0 +28,5 1 +07,0 25

Castellet i la Gornal (Casañas) 0069B +24,3 +15,9 +20,1 +28,0 1 +12,0 15 Cornudella 9956 +24,9 +13,0 +19,0 +30,0 20 +05,0 24

Cunit 0059 +24,5 +17,5 +21,0 +28,6 9 +11,6 25 Flix (Seo) 9951 +28,4 +15,8 +22,1 +32,0 11 +08,0 26

Horta de Sant Joan 9946C +24,9 +12,6 +18,8 +28,0 1 +05,2 25 La Fatarella 9949 +26,6 +11,6 +19,1 +31,0 11 +04,0 25

Montblanc 0022 +25,4 +14,8 +20,1 +30,3 1 +07,5 27 Montbrió del Camp 0008 +27,6 +16,5 +22,0 +33,0 1 +12,0 25

Reus (Centre de Lectura) 0016B +25,6 +18,5 +22,0 +29,0 1 +12,5 25 Riudoms (Camara Agraria) 0015I +26,4 +19,2 +22,8 +29,0 1 +12,0 25

Rocafort de Queralt 0024 +24,2 +13,0 +18,6 +30,0 20 +05,0 25 S. Coloma de Queralt (S. Roc) 0044E +23,7 +11,2 +17,4 +29,0 20 +04,5 25 Sarral 0025 +26,3 +12,5 +19,4 +31,0 6 +06,0 26 Tarragona (Universitat) 0042A +25,8 +18,2 +22,0 +29,0 1 +11,5 26

Tivissa 9971 +23,9 +15,6 +19,8 +28,4 1 +07,9 25 Tivissa - Serra d'Almos 9967 +26,3 +16,0 +21,2 +30,0 1 +08,4 25

Vila-seca de Solcina 0017 +27,9 +19,7 +23,8 +31,4 1 +14,8 26 Villalba dels Arcs 9948 +26,0 +14,6 +20,3 +30,0 1 +07,0 25

Vimbodí-Riudabella 0019 +23,6 +12,2 +17,9 +27,7 20 +06,2 26

(14)

TEMPERATURA MITJANA DE LES MÀXIMES

(15)

TEMPERATURA MITJANA DE LES MÍNIMES

(16)

ROSA DE VENTS 09/2002

ARENYS DE MAR

0 5 10 15 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

Ratxa màxima dia 23 a les 17:40 46 km/h 130º

Calmes: 20 BLANES 0 5 10 15 20 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

Calmes: 5 CASTELLÓ D'EMPÚRIES 0 5 10 15 20 25 30 35 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

Calmes: 13 RIPOLL 0 5 10 15 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

(17)

ROSA DE VENTS 09/2002

LLEIDA 0 5 10 15 20 25 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

Calmes: 3 TÀRREGA -5 5 15 25 35 45 55 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

Calmes: 8 TARRAGONA 0 5 10 15 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

Calmes: 11 TORTOSA 0 5 10 15 20 N NNE NE ENE E ESE SE SSE S SSW SW WSW W WNW NW NNW

(18)

Evolución mensual de la temperatura Máxima y Mínima

0 5 10 15 20 25 30 35

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

Martorell (La Torre)

0 5 10 15 20 25 30

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

Igualada (Ajuntament)

0 5 10 15 20 25 30 35

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Ma

Mi

(19)

0 5 10 15 20 25 30

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

Bagur - Los Algarrobos

0 5 10 15 20 25 30

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

Vall de Bianya- Pujalet

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

(20)

0 5 10 15 20 25 30 35

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

Vilanova de Segrià

0 5 10 15 20 25 30

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Días

Ma

Mi

Vimbodí-Riudabella

0 5 10 15 20 25 30 35

TºC

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

Ma

Mi

(21)

(22)

(23)

(24)

(25)

0 50 100 150 200 250 300 350 400

mm.

0 50 100 150 200 250 300 350 400

Sep Oct Nov Dic Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago

Lleida

AVANCE DE DATOS AÑO AGRÍCOLA 2002-2003

(26)

0 100 200 300 400 500 600

mm.

0 100 200 300 400 500 600

Sep Oct Nov Dic Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago

Vilafranca del Penedès

AVANCE DE DATOS AÑO AGRÍCOLA 2002-2003

(27)

º

Observatori de Lleida

0 10 20 30 40 50 60

G F M A M J J A S O N D

Mesos 0 5 10 15 20 25 30 35

Girona - Aeroport Costa Brava

0 50 100 150 200

Mesos Precipitació (mm.) 0 5 10 15 20 25 30 35 Temperatura (ºC)

Reus - Aeroport

0 20 40 60 80 100

Tortosa - Observatori de l'Ebre

0 50 100 150 200 250

Barcelona - Aeroport

0 20 40 60 80 100

Mesos 0 5 10 15 20 25 30

Comportament climàtic de l’any 2002

Temperatura màxima mitjana normal 1971-2000

Temperatura màxima mitjana 2002 Temperatura mínima mitjana 2002

Temperatura mínima mitjana normal 1971-2000

Precipitació total 2002

(28)

LA SITUACIÓ METEOROLÒGICA DEL 22 AL 24 DE SETEMBRE DE 2002

AL NORD-EST DE CATALUNYA

Ramon Pascual

Meteoròleg del Grup de Predicció i Vigilància (GPV) Centre Meteorològic Territorial a Catalunya

Institut Nacional de Meteorologia

Aquest article ha estat publicat en forma semblant al número 13 de la revista Penell de l’ACOM

Introducció

Un dels elements meteorològics d’escala comarcal més recurrents a Catalunya és el desenvolupament de xàfecs i tempestes, sovint amb intensitats de precipitació torrencials (superiors a 1mm/minut), que afecten a les comarques de la Selva, Vallès Oriental, Maresme i Barcelonès. Aquestes comarques es troben a l’àrea que rep genèricament el nom de “nord-est” de Catalunya. També les comarques del litoral i prelitoral situades entre la ciutat de Barcelona i Tarragona: Baix Llobregat, Garraf, Alt i Baix Penedès, pateixen de vegades precipitacions intenses i copioses, associades a situacions meteorològiques sinòptiques i/o mesoscalars similars a les que generen les precipitacions a les comarques anteriorment anomenades.

Els estudis publicats els darrers anys entorn de les precipitacions conegudes genèricament com de tipus “maresme” han recollit part del coneixement generat en les tasques de predicció operativa del Centre Meteorològic Territorial a Catalunya (CMTC) i han establert una connexió clara entre aquestes precipitacions i els sistemes de vents regionals (tramuntana, mestral) que s’estableixen en determinades condicions sinòptiques al nord-est de la Península Ibèrica i sud-est de França. Aquestes circulacions han estat àmpliament estudiades des de principis del segle XX, tant a l’escala de Catalunya o les Balears (E. Fontseré, J. M. Jansà) com a l’escala de la Mediterrània Occidental (A. Jansà, C. Ramis, A. Genovès, J. Campins, i molts d’altres).

Els xàfecs i tempestes que es van produir els dies 22, 23 i 24 de setembre de 2002 i que afectaren especialment a les comarques del litoral i prelitoral al nord de Barcelona ho feren en un entorn mesoscalar arquetípic: sistema de vents tramuntana-mestral en nivells baixos, baixa freda a l’Europa central amb l’eix del tàlveg associat orientat de NE a SW i amb un moviment lleugerament retrògrad, és a dir, d’est a oest.

Ara bé el fet més remarcable d’aquest episodi és que, malgrat l’aparent estacionarietat de la situació meteorològica mesoscalar, el caràcter dels fenòmens associats a la convecció que es va generar fou força variat al llarg dels tres dies: convecció profunda amb els fenòmens habituals com calamarsa i llamps i convecció poc profunda amb pluja càlida d’intensitat torrencial. Els efectes negatius sobre el territori es concentraren especialment el dia 23 al produir-se crescudes importants en els cabals de les rieres i rials del Maresme central (Sant Pol, Canet, Arenys, Caldes d’Estrac) i les conseqüents revingudes i inundacions de tipus flash flood (inundació sobtada) i també el dia 22 al registrar-se petites inundacions a la zona de Sant Celoni i Palautordera, al Vallès Oriental. En les dues ocasions es van produir talls de vies de comunicació i pèrdues materials força importants, com els 12 cotxes arrossegats per les aigües al Rial de Pau Costa a Arenys de Mar (Font: Arenys.org). Afortunadament no es van haver de lamentar pèrdues humanes.

En quant als registres de precipitació el dia 22 destaquen els 62.7 mm a Sant Celoni (Font: INM, xarxa secundària), i també calamarsa a aquesta localitat (Font: Diari AVUI). Entre les quantitats i intensitats de precipitació enregistrades el dia 23 cal destacar els 84 mm d’Arenys de Mar a l’observatori del Xifré (Font: INM, xarxa secundària), 75 d’ells caiguts en aproximadament 30 minuts. Aquest xàfec fou en conseqüència de caràcter torrencial. A altres observatoris del Maresme els valors foren: Arenys de Munt 70 mm, Canet de Mar 56 mm i Caldes d’Estrac, 38 mm (Font: Arenys.Org). Segons les dades del SMC a Cabrils s’enregistraren el dia 24, 44.9 mm, amb una intensitat molt forta entre les 21 UTC i les 22 UTC i a Badalona 65.2 mm, amb una intensitat quasi torrencial durant una hora. Sembla que en algun altre punt d’aquesta mateixa població es superaren els 100 mm al llarg de la tempesta. Al pluviòmetre de Canyelles (CLABSA), a la ciutat de Barcelona, es recolliren 36.4 mm, dels quals 23.7 mm van caure en 20 minuts, és a dir, també torrencialment. També va caure calamarsa en alguns punts afectats per la tempesta.

Anàlisi de la situació sinòptica i mesoscalar

(29)

una depressió centrada al nord d’Itàlia i un anticicló dinàmic centrat sobre d’Irlanda. A nivells alts els elements més característics eren, a més de l’anticicló britànic, la baixa freda sobre Europa central amb lent moviment retrògrad (de nord a sud i d’est a oest). Aquesta baixa tenia associat un tàlveg de geopotencial i de temperatura situat sobre el nord-est de la Península Ibèrica. Les temperatures analitzades a 500 hPa restaren al llarg dels tres dies entre els –15ºC i els –18ºC.

La interacció del flux de component nord amb el Pirineu va generar el conegut dipol orogràfic de pressió amb un mínim baromètric a la vessant sud de la serralada i un màxim a la vessant nord. Aquesta deformació del camp de pressió a nivells baixos és la responsable de l’aparició del sistema regional de vents tramuntana–mestral amb els seus elements característics associats: les línies de cisallament, la zona de convergència de flux d’humitat catalano-balear (ZCCB) i els vòrtexs associats a les línies de cisallament: positiu (ciclònic) en la del mestral i negatiu (anticiclònic) en la de la tramuntana. Aquests elements es poden veure a la figura 1.

Els efectes que aquesta circulació mesoscalar produeix sobre els camps de nuvolositat i precipitació són els següents:

1.-Dins l’àmplia ZCCB es genera nuvolositat habitualment estratiforme encara que sovint amb convecció embeguda. La nuvolositat estratiforme no és precipitant però sí ho és la convectiva, enregistrant-se llavors xàfecs i tempestes sobre el mar.

2.- Els vòrtexs positius i negatius estableixen fluxos del sud-est entre Tarragona i el sud de la Costa Brava, més o menys variables en quant a intensitat, localització del seus màxims de velocitat i duració. La interacció d’aquests fluxos marítims amb les serralades costaneres (litoral i prelitoral) i en determinades circumstàncies amb el terrals nocturns, crea àrees molt localitzades de convergència a nivells baixos i de forçament orogràfic en les que es genera nuvolositat convectiva diürna o nocturna. Aquesta nuvolositat és la responsable de molts dels xàfecs intensos que s’enregistren en aquestes àrees al llarg de l’any.

L’estudi de les imatges de satèl·lit (Meteosat i NOAA) i dels camps de pressió i temperatura del model d’àrea limitada (HIRLAM) del INM mostren que aquests elements mesoscalars estaven presents durant els dies analitzats. Cal dir que aquests fluxos marítims es superposen a la marinada (cicle diürn) i per això els corrents convectius sorgeixen més freqüentment (però no exclusivament) per la tarda.

A les imatges satel.litàries es poden observar també altres elements característics d’aquestes situacions: cordes paral·leles de núvols baixos orientades en la direcció de la tramuntana a l’àrea del Golf de Lleó i nuvolositat estratiforme de tipus baix també cobrint la vessant nord de la serralada pirinenca. Les imatges del canal WV de Meteosat són la principal eina per a reanalitzar els camps de geopotencial de nivells alts i identificar així estructures dinàmiques o tèrmiques que afavoreixen la convecció profunda o els moviments ascendents a gran escala.

A les imatges corresponents a aquests dies podem veure alguns elements que van resultar fonamentals pel aprofundiment de la convecció:

1.- Es pot confirmar la presència i l’avanç cap el sud del tàlveg retrògrad europeu.

2.- Al llarg del dia 22 es detecta l’avanç cap el sud d’un màxim d’humitat de forma allargassada que correspon a un front fred a nivells alts. Aquest front ha estat deformat per l’acció de la baixa freda europea, la DANA centrada al nord de Portugal i l’anticicló d’Irlanda. Sota aquesta banda, que forma un arc de nuvolositat de tipus alt visible a les imatges IR de Meteosat, es genera la tempesta de Sant Celoni i també d’altres al nord d’Itàlia. Per tant veiem que, en general, és indispensable l’acoblament de la convergència del flux a nivells baixos amb una pertorbació a nivells alts per a aprofundir la convecció.

(30)

Pluges convectives de tipus càlid i de tipus fred

Abans de continuar en l’anàlisi del nostre episodi hem de fer una petita referència a una de les classificacions bàsiques dels tipus de pluja associats als processos convectius. Els processos microfísics que intervenen en la formació del núvol convectiu i en la precipitació associada determinen finalment els fenòmens meteorològics que s’enregistraran a superfície i l’aparença que aquestes estructures precipitants tenen des del punt de vista de diferents sensors com són els radiòmetres dels satèl·lits o el radar meteorològic.

La classificació fonamental divideix les pluges convectives o xàfecs en tipus càlid i tipus fred. Si l’altitud de

la isoterma de zero graus és relativament gran i/o els corrents ascensionals no són ni molt intensos ni molt profunds la fase sòlida de la precipitació (gel) o l’aigua en estat de subfusió (per sota dels 0ºC) no juga un paper important en la generació de partícules prou grans per a precipitar. El creixement de les gotetes nuvoloses fins a ser gotes de pluja es realitza en aquest cas a partir del mecanisme anomenat de coalescència–col·lisió. Sembla segons alguns autors que la presència de nuclis de condensació grans, com podrien ser cristalls de sal marina, afavoreix també aquest procés.

Quan els corrents verticals són prou intensos i profunds, apareix una gran quantitat de partícules de gel i com una la part principal de la precipitació es produeix per sobre de l’altitud de la isocero, el procés d’acreció (creixement) que predomina és la captació d’aigua subfosa per les partícules de gelades, procés anomenat en anglès riming. La precipitació en superfície pot ser molt forta o torrencial en qualsevol dels dos casos però en el primer el número de descàrregues elèctriques serà molt petit o nul i serà molt difícil que es produeixi precipitació sòlida a superfície.

L’observació satel.litària pot mostrar en els dos casos cims nuvolosos força freds i alts (amb temperatures per sota fins i tot dels –60ºC) però en el primer tipus també es possible que no sigui així doncs els corrents convectius intensos no són profunds (Figura 3). La intensitat de precipitació però és alta doncs la taxa de creació de precipitació a partir del subministrament de vapor d’aigua, el que s’anomena eficiència, és molt elevada.

L’observació radàrica dels dos tipus de precipitació mostra elements característics més diferenciats com són el valor de l’echotop (altitud a la que es troba un valor determinat de reflectivitat radar) i l’altitud del centroide de la cèl.lula convectiva, és a dir, del que podríem dir nucli del núvol convectiu. Aquests dos paràmetres sempre són menors en el cas de les pluges càlides. En qualsevol cas però, els valors de reflectivitat en els nivells més baixos poden ser molt elevats assenyalant les grans intensitats de precipitació.

Figura 2. Dispar de convecció profunda per arribada d’un màxim d’humitat a nivells alts. Meteosat 7. 14:00 UTC. 22/9/2002. CANAL WV. Font: INM.

(31)

Anàlisi de la convecció

Coneixent ja el marc sinòptic i mesoscalar en el que es van desenvolupar les precipitacions convectives dels dies 22, 23 i 24 de setembre de 2002 podem encetar l’anàlisi de la situació a l’escala dels processos convectius.

Malgrat que els xàfecs i les tempestes van estar presents en àrees del Pirineu, Prepirineu i de l’interior de Girona, els punts on aquests van tenir més significació van ser als sectors litoral i prelitoral al nord de la ciutat de Barcelona, i en aquesta mateixa. Els primers nuclis convectius importants es van generar tant el dia 22 com el 23 a la zona de convergència de flux a nivells baixos situada al Vallès Oriental, sobre la divisòria d’aigües entre la Tordera i la conca del Besòs. Aquesta divisòria connecta la Serralada Prelitoral (Pla de la Calma, al Montseny) amb la Serralada Litoral (Massís Corredor-Montalt), trobant-se el punt més baix d’aquesta connexió al voltant dels 200 m sobre el nivell del mar. Cal dir que ja s’ha observat anteriorment que les valls de la Tordera i el Besòs canalitzen els fluxos a nivells baixos de component est o sud cap a la depressió del Vallès i generen amb freqüència un àrea de convergència a la divisòria esmentada. Per contra, la tempesta del dia 24 es va originar directament sobre la plana litoral del Maresme central però de seguida el seu nucli més intens es va traslladar a la serra de Marina.

En l’anàlisi de la formació i desenvolupament de tempestes s’ha de tenir molt present que una vegada s’han generat els primers nuclis, la formació de les següents cèl·lules tempestuoses (el que podríem anomenar convecció de segona generació) bé molt condicionada pels corrents freds superficials (fronts de ratxes) associats a la precipitació de les primeres tempestes.

La dimensió horitzontal de totes les estructures fou força reduïda (subcomarcal), afectant les precipitacions intenses a àrees molt localitzades. El moviment del conjunt de les diferents cèl·lules fou força complex i es van identificar trajectòries quasi en totes les direccions. El dia 22 es traslladaren fonamentalment de NW a SE essent el nucli de Sant Celoni força estacionari inicialment. El dia 23 també va mostrar un moviment en conjunt en aquesta direcció però la cèl·lula responsable de les pluges intenses a Arenys va realitzar una trajectòria poc habitual, de SW a NE, seguint la costa, desprès de néixer al sud de la riera d’Argentona, mentre que la que posteriorment va afectar alguns punts del Maresme sud es va traslladar en direcció contrària, de NE a SW. Finalment la tempesta del dia 24 es va moure també de NE a SW en una primera fase per desprès allunyar-se cap al SE, mar endins. El moviment de NE a SW en una primera fase i desprès cap el SE s’ha analitzat en altres episodis i sembla ser una conseqüència de la interacció entre els fronts de ratxes i la serralada litoral. És una propagació de la convecció que es pot qualificar d’anòmala doncs en latituds mitjanes es considera normal la formació de les noves cèl·lules a la dreta de les antigues i cap endavant segons el vent a capes mitges (700 hPa) i en aquests casos no és així.

En la següent taula i a la figura 4 mostrem altres característiques de les estructures convectives d’interès en aquest estudi:

Aiguat Reflectivitat radar màx. a nivells baixos Echotops (llindar 12 dBZ) màx. (km) Temperatura de brillantor (canal IR) en el cim del núvol

Presència

de llamps Calamarsa o pedra

Sant Celoni (22/09/02)

57 dBZ 13 km -55ºC Sí però

pocs. Sí.

Arenys (23/09/02)

53 dBZ 7 km -20ºC No. No.

Badalona

(24/09/02) 55 dBZ 8 km -30ºC Sí. Abundants. Sí.

(32)

Figura 4. Talls verticals de radar (esquerra) i 1er PPI (tall més baix; dreta). De dalt a baix: 15:00 UTC 22/9/2002; 16:50 UTC 23/9/2002; 19:30 UTC 24/9/2002. Font: INM/UPC.

Així doncs es pot veure com les característiques d’aquestes tres tempestes foren força diferents i es pot inferir a partir de les dades anteriors i dels valors de precipitació enregistrats (totals i intensitats) que els processos de precipitació freda i càlida es van barrejar, predominant els primers o els segons (Arenys) en funció de les condicions termodinàmiques ambientals a les capes baixes i mitges atmosfèriques.

Resum

La situació meteorològica a escala sinòptica i mesoscala gran que va afectar a Catalunya durant els dies 22 a 24 setembre de 2002 establí les condicions favorables per al desenvolupament de xàfecs i tempestes molt intensos, que van originar crescudes en els cabals de petits cursos fluvials i inundacions a comarques del que s’anomena genèricament “nord-est” de Catalunya i especialment a la “costa central nord”. La localització precisa dels punts on es van disparar els corrents convectius a nivells baixos i es generaren per tant els primers nuclis de precipitació està molt lligada a les convergències de fluxos humits i aquests a l’orografia. Un punt favorable per al naixement de cúmuls i la posterior evolució a cumulonimbus és la divisòria d’aigües entre la Tordera i el Besòs, i també l’àrea propera a la desembocadura d’aquest però és possible la seva formació a altres punts d’aquests comarques.

El posterior moviment (translació + propagació) de les masses nuvoloses i les seves precipitacions associades depèn en una primera fase de la interacció dels corrents freds generats per la pròpia precipitació amb els fluxos superficials i l’orografia. Normalment aquest moviment és del NE al SW, i en conseqüència les tempestes en aquesta situació sinòptica comencen a afectar a punts de Maresme i poden arribar a la ciutat de Barcelona i fins i tot al Baix Llobregat i Garraf. Quan la tempestes han crescut prou s’independitzen dels factors superficials i el seu moviment consisteix llavors en una translació força rectilínia mar endins, cap el E/SE, conduïda pels vents de nivells mitjos.

(33)

(calamarsa) i llamps i sense aquests dos elements (aiguats del dia 23). La intensitat de la precipitació fou però en els dos casos molt elevada.

Agraïments

En general, a tots els aficionats a la meteorologia per les seves aportacions quantitatives o qualitatives sobre els fenòmens meteorològics, especialment d’aquells que es manifesten de manera virulenta a escales locals.

Bibliografia general i específica

Campins, J.; Calvo, J.;Jansá, A. 1997.The tramontane wind: Dynamic diagnosis and Hirlam

Simulations. INM/WMO International Symposium on cyclones and hazardous weather in the Mediterranean,

Mallorca, Spain, April 14-19.

Diversos autors. Servicio de Técnicas de Análisis y Predicción 2000. Curso de Diagnóstico y Predicción

de la Convección Profunda. Instituto Nacional de Meteorología. Document intern.

Jansà, A. 1997. A general view about mediterranean meteorology: cyclones and hazardous weather. INM/WMO International Symposium on cyclones and hazardous weather in the Mediterranean, Mallorca, Spain, April 14-19.

Martín-Vide,J. 1997. Els factors físics: Inputs pluviomètrics i resposta del sistema fluvial, en Les Inundacions. Quaderns d'Ecologia Aplicada, 14, Diputació de Barcelona.

Pascual, R. 1999. Estudio de precipitaciones intensas en la comarca catalana del Maresme. Nota Técnica del CMT en Catalunña. Nº1. Instituto Nacional de Meteorología.

Pascual, R. 2000. Estudio de la situación de lluvias intensas en Cataluña del 4 de agosto de 2000 Nota Técnica del CMT en Catalunña. Nº2. Instituto Nacional de Meteorología.