EL BUTLLETÍ INFORMATIU DELS MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONA
NUM.24 OCTUBRE 2007
El president de Mercats de Barcelona, Jordi W. Carnes i Ayats, va participar el 30 de juliol de 2007 en la col·locació de la primera pedra del nou mercat de la Llibertat.
esprés de l'enderroc de les parades de l'històric Mercat de la Llibertat, el mes de juliol es va posar la primera pe-dra del futur mercat remodelat. L'acte oficial va tenir lloc el dilluns 30 de juliol en presència de Jordi W. Carnes i Ayats, president de Mercats de Barcelona.
La reforma engloba la restauració de l'edifici, el soterrament del moll de des-càrrega, la millora de la recollida selec-tiva de la brossa, la climatització, la renovació del mix comercial i la cons-trucció d'un aparcament per als comer-ciants, entre d'altres millores.
L'edifici, obra de l'arquitecte Miquel Pasqual i Tintoré, amb forjats del deixe-ble de Gaudí Francesc Berenguer i Mes-tres, està protegit pel Catàleg del Patri-moni Arquitectònic Històric-Artístic de la Ciutat de Barcelona.
D
CAP AL MERCAT A FER SALUT
S'INICIEN LES RUTES SALUDABLES ALS MERCATS DE GRÀCIA
es Rutes Saludables, la nova iniciativa de Mercats
de Barcelona per promoure els mercats, els seus productes i la relació entre l’alimentació fresca i una bona salut, han començat amb gran èxit de participació el passat mes de maig als mercats de la Vila de Gràcia.
Per aconseguir-ho, s’han organitzat diverses Rutes saludables pel mercat, visites guiades en grups reduïts que durant 40 minuts condueix un especia-lista en dietètica aturant-se en establiments de totes les especialitats (carn i aviram, peix, marisc, bacallà, fruita i verdura).
Hi ha tres tipus de ruta temàtica:
• Ruta de l’alimentació mediterrània. Adreçada al
públic en general per facilitar una dieta equilibrada, rica en vitamines i minerals.
• Ruta de la diabetis. Adreçada als malalts de
dia-betis I o II per ensenyar-los a triar millor els aliments i obtenir una dieta més rica i variada, adequada a la seva dolència.
• Ruta del pes. Adreçada a orientar les persones
amb sobrepès o obesitat.
Per inscriure's a les visites cal adreçar-se a
[email protected]. La inscripció també
es pot fer a l'EAP Sardenya o bé omplint una de les butlletes d’inscripció que hi haurà als establiments del mercat i lliurant-les a la mateixa parada.
Es tracta d'una acció
conjunta amb l'Equip
d'Atenció Primària EAP
Sardenya que té per objecte
promoure la salut entre els
clients del mercat
NUM.24 / OCTUBRE 2007
EL BUTLLETÍ INFORMATIU DELS MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONA
3
COMENCEN LES OBRES DE REFORMA DEL
MERCAT DE LA LLIBERTAT
esprés del trasllat dels comerciants al mercat
pro-visional de la plaça de Gal·la Placídia, el mes d'abril passat van començar les obres de reforma de l'històric
Mercat de la Llibertat. Les màquines van entrar a la
sala de vendes i van començar a enderrocar les parades antigues. Un cop s'enretiri tota la runa generada es començaran a treballar els fonaments: es construiran unes pantalles de ciment per tal de poder excavar.
El futur mercat tindrà un moll de descàrrega soterrat, que eliminarà els sorolls, el trànsit i les olors a l'exterior, i un aparcament per als comerciants. D’altra banda, el nou mercat provisional de la Llibertat va obrir les seves el dia 20 de febrer al lateral dret de la plaça de Gal·la Placídia, a tocar del mercat actual.
D
a Generalitat de Catalunya invertirà un total de 4 milions
d'euros en la reforma integral del Mercat de Sant Antoni. Aquesta aportació és l'element més significatiu del conveni de col·laboració signat entre l'Institut Municipal de Mercats
de Barcelona i el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat.
La modernització amplificarà la potencia comercial del mercat, els beneficis i les interaccions amb el seu eix comercial, el barri i la ciutat. Concretament, es passarà de 6.000 m2 edificats a 30.000, i de 10.000 m2 de
su-perfície comercial a 15.000. Així, el mercat de fresc do-blarà en extensió l’actual Santa Caterina o quadriplicarà La Barceloneta. L'Encant i el Dominical es mantindran gairebé al 100%, mentre que s'alliberaran els quatre patis interiors del mercat i esdevindran espai públic.
4 MILIONS D’EUROS
PER REMODELAR
SANT ANTONI
L
MERCAT
MODERNISTA
El 1831, quan Gràcia
enca-ra eenca-ra una vila independent,
es va presentar el projecte
d’urbanit-zació dels camps,
on més endavant s’alçaria
el mercat de la Llibertat. En
aquest emplaçament s’hi
van ajuntar ben aviat els
pa-gesos de rodalies per vendre
verdures i aviram.
El Mercat de la Llibertat és
una de les joies del
moder-nisme català. Construït l’any
1888 per l’arqui-tecte
Mi-quel Pasqual i Tintoré, els
elements de ferro forjat de
l’exterior, obra del deixeble
i amic personal de Gaudí,
Francesc Berenguer, són el
que més crida l’atenció.
Amb la remodelació es
recu-peraran tots els seus
ele-ments decoratius. L’edifici
està catalogat i protegit amb
el nivell B.
L'estructura d'aquest mercat provisional està dotada amb sistemes logístics moderns, com ara magatzems, càmeres frigorífiques o climatització per tal de fer possible la comercialització de productes frescos de mercat adequada.
Un total de 34 establiments de totes les especialitats, sis de no alimentaris i dues botigues de pagesos s'han instal·lat en un espai de 1.395 metres qua-drats. Són els mateixos que tornaran al mercat origi-nal un cop fiorigi-nalitzin les obres. La construcció del mercat provisional ha estat realitzada per l'empresa Abantia sota la direcció del taller d'arquitectura PB2 Projectes i l'arquitecte Josep Llobet.
La muralla medieval, sota el mercat
Sota l'emplaçament actual del Mercat de Sant
Antoni es troben algunes restes arqueològiques
pertanyents a la muralla medieval de la ciutat de Barcelona. La modernització del mercat per-metrà excavar, identificar i catalgogar, si s’escau, aquestes les restes del Baluard de Sant Antoni, cosntruït durant el segle XVII.
De fet, ja han començat les cates a càrrec del servei d'arqueologia de la Generalitat, que con-firmen l'exis-tència d'aquestes restes, que ja estaven documentades.
A partir de l'experiència adquirida amb la remo-delació del Mercat de Santa Caterina, s'ha pre-vist que la necessària rea-lització d'identificació i preservació de les restes no interfereixi en el calendari de la remodelació del mercat.
SEGON ANIVERSARI DE
SANTA CATERINA
El Mercat de Santa Caterina ens ha permès fer un tomb pel zenit, una ullada sideral als estels des de l'interior del mercat. En ocasió del segon aniversari del nou mercat, entre els dies 10 i 12 de maig, l'associació de comerciants va or-ganitzar tot un seguit d'activitats ben diverses perquè en poguessin gaudir clients i veïns de la zona. La festa va començar dijous a la sala d'actes del mercat amb la instal·lació d'un
Pla-netari viatger de CosmoCaixa. Es tractava d'un
inflable en forma d'iglú amb capacitat per a 15 infants dins del qual es projectava el cel, de nit, a cada estació de l'any. D'altra banda, tots tres dies, un trenet va recórrer el barri acostant els veïns al mercat.
LA CONCEPCIÓ ES
DIS-FRESSA DE MODERNISTA
El Mercat de la Concepció es va submergir per segon any consecutiu en el Modernisme, de fi-nals del segle XIX i principis del XX, per comme-morar el cobriment del mercat, que data de 1888.
Entre els dies 12 i 19 de maig, la Concepció es va disfressart de Modernisme. Donat l'èxit de l'any passat i la gran acollida que va tenir entre els veïns i comerciants, el mercat va programar tot un seguit d'activitats per a totes les edats. Divendres i dissabte van ser els plats forts del Mercat Modernista. Tots els comerciants es van disfressar amb davantals, faldilles i camises d'època. Barrets de copa, còfies i bombins ador-naven els caps dels botiguers.
ELS MERCATS MERCATS ES MOUEN
LA LLIBERTAT ENGEGA
UNA CAMPANYA DE
PROMOCIÓ DEL MERCAT
L'associació de comerciants del Mercat de la Llibertat està duent a terme una campanya de promoció comercial sota el lema “Cada mes fem
festa”.
Després de la celebració de la diada de Sant
Jordi, que a la Llibertat va ser especialment
destacada per l'edició i signatura de 4.000 llibres Cuina al mercat d'Assumpta Miralpeix, els venedors van organitzar festes infantils els dies 5 i 26 de maig.
Al mes de juny, el mercat va celebrar la revetlla
de Sant Joan. Els dies 22 i 23 de juny es van
repartir 2.000 copes de cava personalitzades i es va donar coca als veïns que s'hi van acostar. També es van sortejar dues ampolles de cava mida Magnum, de la mà de Caves Mont-Ferrant.
MULTITUDINÀRIA VII
MOSTRA DE MERCATS
DE NOU BARRIS
Els mercats de Nou Barris van aconseguir con-gregar milers de persones, per setè any conse-cutiu, en l'esperada Mostra de Mercats, una gran festa amb degustacions gratuïtes dels pro-ductes del mercat, que reuneix els comerciants i els veïns en el marc de la festa major de Nou Barris.
Es tracta d'una de les celebracions més multi-tudinàries de la festa major i una de les més consolidades dels mercats de Barcelona. Cada any reuneix prop de 5.000 persones. Enguany, els mercats organitzadors de la mostra eren la
Guineueta, la Mercè, Núria i la Trinitat. Aquests
dos últims mercats van participar-hi per primer cop l'any passat i, donat l'èxit, van decidir tornar-s'hi a implicar.
FLORS DE LA RAMBLA:
SANT JORDI FLOREIX ALS
MERCATS AMB 10.000
ROSES
Sant Jordi i els mercats són una combinació perfecta per celebrar la diada del llibre i la rosa. Els Floristes de la Rambla van repartir fins a 10.000 roses. Les quinze parades de floristes d'aquest mercat municipal són una peça clau de la celebració, reforçada per l'emblemàtica ubicació de les parades, al bell mig de la Ram-bla. La resta de la xarxa de mercats de la ciutat també ha celebrat Sant Jordi amb tota mena d'activitats, des del repartiment de roses a la signatura de llibres, passant per cantades de caramelles.
LA FIRA DE BELLCAIRE
CELEBRA LA FESTA DEL
VENEDOR
Menjar, beure, música, ball, animació, circ, tallers infantils. Aquestes paraules són només aproximatives del que en realitat se celebra cada any a la per aquestes dates. Només assistint a la Festa del Venedor és possible fer-se a la idea de la importància d'aquesta celebració, que reuneix més d'un miler de persones, entre co-merciants i veïns del barri. Diumenge dia 13 de maig va tornar, un any més, una de les festes més antigues dels mercats de Barcelona. La primera edició va tenir lloc l'any 1929, poc des-prés de l'arribada, a les Glòries, de part dels comerciants dels Encants de Sant Antoni.
25 ANYS D'HAVANERES
AL NINOT
Fa 25 anys que l'associació de comerciants del
Mercat del Ninot celebra l'aniversari del mercat
amb una cantada d'havaneres i cremat. Enguany, la principal novetat era Barca de Mitjana. Aquest grup de Premià de Mar substitueix Les Veus dels Pescadors, que després de cantar durant els 25 anys les havaneres del Ninot s'han jubilat.
Barca de Mitjana, però, va delectar dilluns dia 28 de maig el públic de l'Eixample, gairebé un miler de veïns i comerciants, amb cançons tra-dicionals com Mare vull ser pescador o El meu avi -que va cloure la primera part- i, com és ha-bitual, Els segadors, per finalitzar l'acte. A la mitja part va arribar el rom cremat, al davant de la direcció del mercat.
SOPAR DE VAQUES
TORRADETES AL MERCAT
D'HORTA
Prop de 3.000 persones es van cruspir dues ve-delles durant la celebració de les Vaques Torra-detes, organitzada pels comerciants del Mercat
d'Horta, en el marc de la festa del Comerç al
Carrer. El cuiner basc Karlos Ibarrondo va super-visar l'elaboració de l'àpat. Les dues vedelles es van posar a rostir a les 8 del matí d'aquest dissa-bte dia 26 de maig i van estar al foc durant 12 hores.
6
NUM.24 / OCTUBRE 2007 EL BUTLLETÍ INFORMATIU DELS MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONAS’ESTÉN LA CAMPANYA
APROPA'T AL TEU MERCAT
SEGELL DE CORREUS
DEDICAT AL NOU MERCAT
DE SANTA CATERINA
er primera vegada en la història de la
fi-latèlia s'ha emès un segell dedicat a un mer-cat de Barcelona. La Fabrica Nacional de Moneda y Timbre ha emès una sèrie de va-lors filatèlics dedicats als mercats, entre els que hi ha el segell amb la imatge del nou
Mercat de Santa Caterina, amb valor facial
de 0,40 euros. Tots aquests valors filatèlics es van presentar el dijous 26 d'abril en el marc de la inauguració de la XXII Fira del Segell, la Moneda i el Col·leccionisme, Bar-nafil 2007, ubicada a les Drassanes, orga-nitzada pel Gremi de Filatèlia i Numismàtica.
Concretament, com a valors filatèlics s'han emès el segell commemoratiu del mercat, un sobre sencer també del mercat, un gravat del segell, fulls de record dels mercats de la ciutat, sobres de primer dia de Santa
Ca-terina i també de la Boqueria i carnets
fila-tèlics amb segells personalitzats de la Bo-queria, entre d'altres. L'objectiu de l'emissió del segell és retre homenatge a l'esforç
d'innovació i millora del conjunt de mercats barcelonins, en tant que espais de cohesió social. A l'acte, hi eren presents el secretari general de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, Fernando Calafat Echevarria, el director de Correus a Catalunya, Manel Rey, el president del Gremi de Filatèlia i Numis-màtica, Alejandro Serrat, i l'autora del pro-jecte de remodelació del mercat, l'arquitecta
Benedetta Tagliabue.
Barnafil, que va reunir més de 15.000
visi-tants a les Drassanes, també comptava amb una exposició de fotografies en blanc i negre d'Albert Armengol sobre les diverses feines que es desenvolupen als mercats i que sovint no veu el gran públic. D'altra banda, a la fira es presentava un segell dedicat al centenari del moviment scout i es podia observar una mostra formada per més de 200 cartes de refugiats republicans a França, de la col·lec-ció filatèlica d'aquest àmbit més important del món.
P
l Clot i Hostafrancs han estat els darrers mercats en
incorporar-se a la campanya Apropa't al teu mercat que té per objecte acostar els mercats als ciutadans que pensen que els tenen lluny i mostrar-los com s'han modernitzat.
E
Tots els comerciants del mercat es posen d'acord en rebaixar de preu els mateixos productes, fins a una trentena. Són ben diversos: carn, peix, aviram, conser-ves... Les ofertes queden recollides en fulletons de gran format que es poden trobar als mercats en qüestió i es reparteixen a domicili. Els productes rebaixats s'assenyalen amb punxons de color groc als aparadors dels establiments, de manera que els clients i veïns els poden identificar ràpidament.
Els comerciants del Clot, que s'han mostrat molt satis-fets amb la iniciativa, realitzen descomptes directes sobre el preu, fan ofertes i obsequien la clientela amb regals. Tot plegat per promoure comercialment els mercats amb l’objectiu d’incrementar la freqüència, l’import i el volum de les compres habituals entre els clients i atraure nous compradors per la política de preus.
La iniciativa va començar al
Mercat de la Vall d'Hebron
i s'ha estès fins ara a
EL CARMEL INSTAL·LA ELS PANELLS
DE LA CENTRAL D'ENERGIA SOLAR
vista d'ocell, el terrat del Mercat del Carmel presenta una imatge ben
curiosa. La Fundació Terra ja ha instal·lat les plaques que conformen la central d'energia solar del Carmel, una iniciativa pionera que permet als veïns i comerciants invertir en energies netes.
El president de la Fundació, Jordi Miralles, ha explicat que un 70% de les plaques solars del Carmel ja estan participades, fet que suposa un total de 50.000 euros en participació popular. Es preveu que en els propers dies s'arribarà al 100%. No solament hi prenen part els venedors del mercat o els veïns del Carmel. La iniciativa ha arribat a orelles de tot Barcelona i d'arreu de l'Estat. Mercats de Barcelona hi ha invertit 3.000 euros. Es poden comprar paquets de 1.000, 2.000 i 3.000 euros.
OBRE L'AUTOSERVEI
DEL MERCAT DE LA
BARCELONETA
l Mercat de la Barceloneta compta amb un autoservei de l'empresa Caprabo.
Aquest establiment, ubicat a la planta baixa i a l'altell, va obrir les portes el divendres dia 4 de maig, poc després de la inauguració del mercat.
L'autoservei, que compta amb ascensors, disposa d'un total de 964 metres quadrats del nou mercat. Amb la obertura del Caprabo, els veïns de la zona poden fer tota la compra en un sol acte. La incorporació d'autoserveis a l'interior del mercat és una pràctica anglosaxona importada a Barcelona que ha donat molt bons resultats. El one stop shopping permet que en un sol viatge al mercat, el client es proveeixi de tot el que necessita: el menjar fresc que compra al mercat i, per exemple, els productes de neteja per la llar.
Cada vegada són més els mercats municipals de Barcelona que incorporen un autoservei a l'interior. És el cas dels mercats remodelats de la Concepció,
Sarrià, la Ciutat Meridiana, la Marina o el Poblenou, i dels mercats del Fort Pienc, Sant Gervasi o la Trinitat. Caprabo ja és present als mercats de Lesseps,
la Sagrada Família i de Felip II.
Per fer-ho, cal adreçar-se a la Fundació Terra, on resolen tots els dubtes i faciliten la informació d'aquest projecte de participació popular. D'altra banda, una de les portes del mercat disposa d'un panell informatiu que detalla la producció energètica de la central fotovoltaica.
Instal·lada per SunTechnics, la central, que es va mostrar als inversors el dissabte dia 12 de maig de la mà de Miralles i del gerent de l'IMMB, Jordi
Torrades, tindrà una potència de 43,7 kWp i es preveu una producció de
55.000 kWh/any. La superfície de captació d'energia solar és de 318 metres quadrats. Es calcula que el rendiment brut serà d’uns 28.000 Euros i suposarà un estalvi d’unes 25 tones de CO2.
A
Jordi Hereu
Alcalde de Barcelona
ESTRENEM MERCAT,
MILLOREM SARRIÀ
Els mercats municipals d’alimentació han estat sempre, i encara són, un element fonamental de la vida als diferents barris de Barcelona, fins i tot des d’abans que alguns dels avui barris s’afegís al conjunt de la ciutat, com és el cas de Sarrià. Els mercats són un lloc excel·lent i molt agradable per comprar aliments de qualitat. Però són també entitats que generen riquesa per a la ciutat i l’ajuden a transformar-se mantenint un determinat estil de vida, en el qual la proximitat i sostenibilitat són bàsics. Des d’un punt de vista econòmic, els mercats generen treball, fluxes comercials i com a plaça, com a àgora, ajuden a la cohesió social i la vertebració dels barris.
El mercat de Sarrià necessitava posar-se al dia. Per això l’Ajuntament, per mitjà de Mercats de Barcelona, ha invertit diners i esforços per tal que, juntament amb els comerciants pugui des d’ara gaudir de millors serveis. La modernització incorpora modernes càmeres frigorifiques i magatzems, un aparcament per als clients, noves instal.lacions logístiques i una xarxa d’enlumenat nova. També s’ha adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda. Les botigues són ara més grans, més lluminoses i funcionals. El nou mercat manté el millor de la seva tradició (producte fresc excel·lent i acurada atenció personal) i incorpora tot allò que cal al segle XXI per segir sent un establiment líder.
FEM MERCATS,
FEM BARCELONA
Els mercats són un tret característic de la identitat de Barcelona i de Catalunya. Són espais oberts, de diàleg i relació que ajuden a cohesionar els nostres barris. I són també estructures importants en la vida econòmica de la ciutat. Des dels anys 90, l’Ajuntament ha iniciat un ambiciós pla de modernització i remodelació dels mercats de la ciutat. Comptant el mercat de Sarrià, que s’inaugura aquest setembre de 2007, són ja 17 els mercats que han estat modernitzats.
Gràcies a aquesta inversió, Barcelona és avui la capital europea dels mercats. Cap altra ciutat del nostre continent n’aplega tants, quaranta d’alimentació fresca i sis mercats especials. En aquest nou mandat municipal, he assumit la responsabilitat de presidir la xarxa de Mercats de Barcelona. Vull expressar públicament la meva voluntat de continuar treballant per garantir el lideratge que els nostres mercats tenen i de fer-ho amb la participació de tothom, en especial dels comerciants i de les seves associacions.
Jordi W Carnes i Ayats
President de Mercats de Barcelona
Tercer Tinent d’Alcalde
8
NUM.24 / OCTUBRE 2007 EL BUTLLETÍ INFORMATIU DELS MERCATS MUNICIPALS DE BARCELONABREUS
OU LLIBRE DELS MERCATS DE BARCELONA
N
n grup de 15 marroquins i paquistanesos de
l'associació Bayt al-Thqafa va ser l'encarregat d'encetar el calendari de visites dels diversos co-l·lectius d'immigrants de Barcelona, en el marc del programa Benvingut al teu mercat.
Els nouvinguts van ser rebuts pel director del Mercat de la Boqueria, Francesc Puigdomènech, que els va explicar el caràcter eminentment integrador d'aquest mercat. A continuació, el nutricionista
Francesc Gilabert, va acompanyar el grup per
esta-bliments de totes les especialitats (carn, aviram, fruita i verdura, peix, marisc i pesca salada).
A cada botiga, els comerciants mostraven els pro-ductes frescos del mercat que es consumeixen al nostre país. Els assistents, molt interessats, van observar de prop els productes i van comparar el mercat amb un dels del seu país. A la mà, duien un dels 10.000 fulletons editats per l'Institut Mu-nicipal de Mercats, on es recull una seixantena de
U
El Mercat de l’Abaceria Central de Gràcia va recu-perar, el dissabte 5 de maig, una placa històrica d'homenatge a Antoni Serra i Fornells, regidor de l'Ajuntament de Barcelona sota el mandat del qual es va traslladar i inaugurar el mercat actual, que abans estava emplaçat a la que avui coneixem com a plaça de la Revolució. La celebració de la inau-guració del nou mercat va incloure un dinar popular amb un luxós menú en francès.
ABACERIA CENTRAL DE GRÀCIA RESTITUEIX UNA PLACA DE L'ANY 1913
L’
productes autòctons traduïts a diverses llengües, entre elles l'àrab i l'urdú -llengua parlada al Paquis-tan-. Nascuda l'any 1974, Bayt al-Thqafa és una organització d'acollida d'immigrants nouvinguts que reuneix principalment dones d'arreu del món: Tunísia, l'Índia, Filipines, però especialment del Marroc i el Paquistan.
www
.generic.cat
Departament de Comunicació IMMB
Director: Jordi Tolrà • Redacció: Emili Bella, Àngel Peix, Agnès Russiñol Coordinació: Departament de Comunicació IMMB • Fotos: Gabriel Cazado, Jordi Casañas • Edita: Institut Municipal de Mercats de Barcelona Tel. 93 413 28 58 • Fax 93 413 28 99 • www.bcn.cat/mercatsmunicipals
DIPÒSIT LEGAL B.52452-2004
Els mercats de Barcelona. Aquest és el títol del nou
llibre dedicat als mercats municipals de la ciutat, que
va sortir a la venda el mes de maig a les llibreries i als espais especialitzats. El llibre, editat pel departa-ment de Comunicació i Promoció de l'Institut Mu-nicipal de Mercats de Barcelona (IMMB), està editat per Angle Editorial i l'IMMB.
Es tracta d'un repàs actualitzat en imatges de la totalitat de la xarxa de 46 mercats municipals de la ciutat. S'estructura en diversos capítols: La tra-dició dels mercats de Barcelona, un patrimoni viu; Producte i atenció al client; Vida quotidiana; Gent del mercat; i Modernització dels mercats, transfor-mació de la ciutat.
Al llibre queden reflectits els mercats des de tots els punts de vista: com a elements arquitectònics, com a espais de relació social i cultural, com a agents de cohesió i modernització i com a garants de la revitalització comercial del seu entorn, espe-cialment en el cas dels que són remodelats.
