• No se han encontrado resultados

Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Febrer 2008

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Nou Barris. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Febrer 2008"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

NOU BARRIS

B A R C E L O N A

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • F e b r e r 2 0 0 8

w w w. b c n . c at

Avança la millora dels

espais interiors de Canyelles

OBJECTIU

La recuperació dels

espais interiors entre

els blocs d’habitatges

ACCIONS

Eliminació de barreres,

nou mobiliari urbà i

més il·luminació

CALENDARI

Culmina la primera

fase, entre Guineueta

Vella i García Lorca

Pàg. 3

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Dora Serra

Exalumna de l’escola Hermenegildo Giner de los Ríos

“A l’escola ens

donaven les llibretes

i els llapis”

E Q U I PA M E N T S Pàg. 6

Mercat de la Mercè

Manté i premia la fidelitat dels clients

E N T I TAT S Pàg. 4

ACAF de Nou Barris

Suport a les persones amb fibromiàlgia

El nou edifici annex al teatre de l’Ateneu Popular de Nou Barris, acabat d’inaugurar, proporciona molt més espai que abans als qui fan els espectacles, ja sigui per ves-tir-se o per guardar el material que necessiten: de llum i so, atrezzo, objectes de circ i malabarisme, etc. Al teatre de l’Ateneu de Nou Bar-ris, s'hi fan espectacles de totes les arts escèniques: circ, teatre, dansa, espectacles infantils, mú-sica –jazz, rock, clàsmú-sica, f la-menc…–, cinema, i també acull conferències. La sala rep una mitjana de 25.000 espectadors anuals, cosa que posa de mani-fest que l’Ateneu s’ha consolidat com un important espai de difu-sió artística.

Més espai per al teatre de

l’Ateneu de Nou Barris

El nou espai, annex a la caixa escènica de l’Ateneu. Pàg. 5

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

Nova edició del

Torneig Ramon

Aldrufeu de bàsquet

a Virrei Amat

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

www.edubcn.cat

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC) Districte

Doctor Pi i Molist, 133.

Telèfon d’informació 010

(0,39 ¤+ IVA d’establiment de trucada, més 0,05 cèntims + IVA per minut tarifat per segon)

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre cívic Can Basté 93 420 66 51 Pg. Fabra i Puig, 274.

Centre cívic Zona Nord 93 276 99 50 Av. Rasos de Peguera, 25.

Centre cívic Les Basses 93 407 29 29 Teide, 20.

Centre cívic Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis.

Ateneu popular de Nou Barris 93 353 95 16 Portlligat, s/n.

Masia de la Guineueta 93 359 40 00 Pl. Ca n’Ensenya, s/n.

Casal de barri de Prosperitat 93 353 86 44 Pl. Àngel Pestaña, s/n.

Casal de barri de Torre Baró 93 276 09 49 Escolapi Càncer, 1.

Centre cívic Porta-Sóller 93 359 36 55 Estudiant, s/n (Baixos Pl. Sóller).

Centre Ton i Guida i Casal 93 354 87 21

de joves de Roquetes

Romaní, 6

Centre d’activitats Vallbona 93 350 93 81 Oristà, 8-10.

Casal La Cosa Nostra 635 88 22 11 Biure, 1

CULTURA

Arxiu municipal de Districte 93 291 68 36 Doctor Pi i Molist, 133.

Bibl. pública Nou Barris 93 291 48 50 Albert Einstein, 2-4.

Bibl. pública Roquetes 93 359 65 27 Pla de Fornells, 31.

Bibl. pública Canyelles 93 274 94 74 Rda. Guineueta Vella, 32-34.

Bibl. popular Torre Llobeta 93 358 56 14 Santa Fe, 2 bis (CC Torre Llobeta).

C. Normalització Lingüística 93 359 06 00 Marie Curie, 20.

SERVEIS SOCIALS

CSS Zona Nord 93 276 99 57 Av. Rasos de Peguera, 25 (centre cívic).

CSS Zona Sud 93 407 29 29 Teide, 20 (c. cívic Les Basses).

CSS Pau Casals 93 274 91 50 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

CSS Roquetes 93 276 98 00 Vidal i Guasch, 76-78.

GENT GRAN

Casal Sant Jordi 93 359 31 54 Pablo Iglesias, 102.

Casal Casa Nostra 93 353 82 29 Maladeta, 38-40.

Casal Prosperitat 93 350 29 04 Pablo Iglesias, 8.

Casal Pau Casals 93 274 91 35 Juan Ramón Jiménez, 4-6.

Casal Turó de la Peira 93 408 10 92 Doctor Pi i Molist, 39-63, int.

Casal Pedraforca 93 350 30 27 Pedraforca, 8-10.

Casal Platja d’Aro 93 276 06 51 Platja d’Aro, 6 bis.

Casal Verdum-Artesania 93 359 24 31 Artesania, 96.

Casal Guineueta II 93 427 14 29 Guineueta, 19.

Esplai Virrei Amat 93 351 00 03 Felip II, 305.

Casal de gent gran de Roquetes

Garigliano, 52-56.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana Nou Barris

Marie Curie, 20.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Aiguablava, 33.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Guineueta 93 274 95 32 Pg. Valldaura, 135.

CAP Roquetes 93 276 80 66 Garigliano 23-27.

CAP Chafarinas 93 354 16 22 Chafarinas, 2-8.

CAP Río de Janeiro 93 276 99 04 Av. Río de Janeiro, 83-91.

CAP Ciutat Meridiana 93 353 19 44 Sant Feliu de Codines, 2.

CAP Turó 93 407 40 52 Cadí, 58-62.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

W

L ’ A G E N D A

L ’ A G E N D A

Dissabte 16 de febrer

XIII Minifestival de Música Independent

A partir de les 17 h. Centre cívic Les Basses (Teide, 20)

Discs radioactius: història dels Aviador Dro. Exposició del Col·lectiu Fotogràfic Subgrup i actuacions de Da-mien Jurado i Chris and Carla (Seattle), Dot Allison (Londres), Paula Frazer (San Francisco), Chris Brokaw (Boston) i Abraham Boba, Le Pianc, Polandsonora i Anímic (Barcelona).

Diumenge 17 de febrer

Ballada de sardanes

De 12 a 14 h. Parc de la Guineueta

Diada del Soci de l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé. A càrrec de la cobla La Principal de la Bisbal.

Diumenge 24 de febrer

Passejada pel barri de la Trinitat Nova

Hora de trobada: 9 h. Sortida metro Via Júlia

Cal confirmar l’assistència abans del 21 de febrer i portar roba i sabates còmodes. L’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris edita un llibret informatiu de la sortida.

Dimecres 27 de febrer

Taller de tast de vins

A les 19 h. Bib. Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)

Dimecres 5 de març

Matriarcats. Entre el mite i la realitat

A les 19 h. Bib. Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)

Cicle temàtic destacat del mes de març.

Divendres 15 de febrer

Friki Nait Power

Nit. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)

Una nit per gaudir al més pur estil ‘friky’ amb la música dels grups Que te dije, Les Afonettes i el Dj CandePalleiro.

Dissabte 23 de febrer

M’an robao la guitarráa

A les 21.30 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)

Un concert i una festa solidària amb els músics afectats pel robatori del 24 d’octubre als locals d’assaig de l’asso-ciació de músics El Arbusto.

Divendres 29 de febrer

Cicle de blues jazz

A les 21 h. Centre cívic Les Basses (Teide, 20)

Consultar programació.

Dissabte 16 i 23 de febrer

La maledicció del faraó/La penya

dels tigres

A les 12 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Narracions a càrrec de Núria Pujol. Per a nenes i nens de 7 a 9 anys. Cal inscripció prèvia.

Dimecres 20 de febrer

L’horripilant monstre de xampú

A les 18 h. Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Per a nenes i nens a partir de 4 anys. Amb Marta Otzet i Isaac el Músic.

Dimecres 27 de febrer

Pica-plat

A les 18 h. Bib. Nou Barris (Albert Einstein, 2-4)

Tast poètic per als més petits, on els versos aniran sor-tint amb l’ajut d’una taula, plats i coberts.

Dissabte 16 i diumenge 17 de febrer

Combinat de Circ 34

A les 22.30 h (ds) i a les 12 h i 19 h (dg). Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)

Màgia, malabars, clown, aeris, acrobàcia i equilibris són les disciplines circenses d’aquest combinat.

Divendres 22 de febrer

Tornarem a començar

A les 18 h. Ateneu Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n)

Espectacle en català pensat per a l’estimulació de la memòria i la fantasia de la gent gran. Cia Ala-de-Tres.

Divendres 29 de febrer

Nous, espectacles de nit a Porta

A les 21 h. Centre Porta-Sóller (baixos plaça Sóller)

De l’1 al 29 de febrer

Perspectiva índia

Centre cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2 bis)

Aquarel·les de Prakash Kortikar.

Del 14 de febrer al 15 de març

El Turó de la Peira

Sala Golfes de Can Basté (pg. Fabra i Puig, 274)

Fotografies de Montse Pinel.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Rosa Farga. Coordinació general:José Miguel Esteban.

Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente Zambrano, Marçal Llenas i Alex Ayaso. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:

Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:

Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

NOU BARRIS

B A R C E L O N A

(3)

Daniel Venteo

D

es de fa uns quants anys, els treballs de mi-llora de les condicions de vida al barri de Canyelles

te-nen entre els seus objectius prioritaris la transformació de l’espai públic interior en-tre els edificis d’habitatges. En el moment de la

construc-ció del polígon d’habitatges –durant l’últim període del “desarrollismo” urbanístic de la dictadura franquista, sense cap mena d’equipaments ni serveis públics–, els desni-vells naturals de l’espai es van resoldre mitjançant la creació de murs i baranes de formigó que amb el temps s’han con-vertit en veritables barreres arquitectòniques per a mol-tes persones. Des de fa anys, l’Ajuntament, amb la implica-ció perseverant de l’associa-ció de veïns, s’ocupa de la re-forma d’aquests espais. Ara, precisament, culmina la

pri-mera fase dels treballs, que han permès reurbanitzar amb criteris de qualitat l’es-pai comprès entre la part est de la ronda de la Guineueta Vella i el carrer de Federico García Lorca.

Les obres han permès elimi-nar nombroses barreres ar-quitectòniques per accedir als habitatges. A més s’ha reno-vat de manera integral la pa-vimentació de l’espai, s’ha canviat completament el mo-biliari urbà i la xarxa de cla-vegueram, i s’ha incrementat la il·luminació. Les millores s’han fet seguint els mateixos criteris de qualitat urbana de la resta d’espais del barri en transformació, tant pel que fa als materials de les zones pavimentades com al mobi-liari urbà. La majoria de l’ar-brat, que ja existia entre els espais dels edificis, s’ha man-tingut sempre que ha estat

possible i també s’han plan-tat nous exemplars, alhora que s’ha introduït el sistema de reg automatitzat. Una altra de les actuacions estratègiques de la transfor-mació del barri és la instal·la-ció de dos ascensors públics

per fer-hi més còmode l’ac-cés. La recuperació per a ús públic dels espais entre els edificis ha anat acompanya-da d’altres iniciatives per ga-rantir la mobilitat viària al barri, com ara la construcció d’aparcaments soterrats com el del carrer de Miguel Her-nández.

Les obres han eliminat nombroses barreres arquitectòniques.

Iniciada la tardor del 2006, les

obres de millora de l’espai públic

entre els edificis del barri de

Canyelles, a la zona del carrer de

Federico García Lorca i la ronda

Guineueta Vella, arriben

pràcticament a la seva fi

Culmina la nova fase de millora

dels espais interiors de Canyelles

És previst l’inici de

la segona fase de

recuperació de

l’espai públic entre

els blocs

C I U TA D A N S O P I N E N

Antonia Escribano

Mestressa de casa

Están muy bien todas las mejoras que están haciendo. Lo han deja-do muy bonito, aunque pienso que tendrían que poner más bancos.

Núria Benedicto

Jubilada

Buenísimas, porque veo que están haciendo cosas útiles para la gente que vive en estos pisos, como las rampas y los ascensores.

Antonio Mañas

Pensionista

Està prou bé, tot i que penso que s’està allar-gant una mica. Pel que fa als carrers, la millora és bona, però si ens referim als edificis, n’hi ha que han tingut molts problemes de construcció.

M. Teresa Torrejón

Neteja

Las rampas me parecen muy bien, como tam-bién los jardines y los ascensores, que están quedando muy bonitos, pero lo que no me gusta es que supriman apar-camientos.

M. Dolores Martín

Neteja

Me parece bien. Está quedando muy bien, creo que todos saldre-mos ganando. Las ram-pas son muy necesarias para la gente mayor.

Rafel Lluís

Jubilat

Molt bé. Quan nosal-tres vam venir al barri, tot eren barrancs i ara és tot molt més accessi-ble, tenim més bones comunicacions i estan força bé.

(4)

Aspecte que oferien les barraques de Santa Engràcia el 1969. (Foto: Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.)

E N T I T A T S

Dolors Roset

E

ls mateixos afectats diuen que la fibromiàlgia i la fatiga crònica són malal-ties incompreses. Les altres persones, des de fora, no veuen res i ells pateixen do-lor i molt cansament. Tot so-vint els malalts senten que no els comprenen i es troben sols. Per donar suport als afectats del districte i vol-tants, es va obrir ara fa qua-tre anys la seu de l’Associació Catalana d’Afectats de Fibro-miàlgia i Fatiga Crónica (ACAF) de Nou Barris. Aquesta associació és consti-tuïda per persones que pa-teixen la malaltia. Elles ma-teixes atenen les persones que van a consultar-los, acu-llen els nous socis i busquen recursos en benefici de tots. S’ajuden els uns als altres i poden entendre més bé que

ningú la situació particular de cada afectat.

A l’ACAF de Nou Barris, s’hi fan activitats per facilitar el contacte entre afectats i

s’o-fereixen recursos per ajudar a pal·liar els efectes de la ma-laltia. Hi ha classes de ioga per relaxar-se i sessions de teràpies de grup on es fan ta-llers de memòria i es parla en general de la fibromiàlgia, com també altres activitats en funció de cada grup. A través de l’associació es po-den aconseguir abonaments a preu reduït per anar a prac-ticar natació o fer

thalaso-teràpia (tractaments amb aigua de mar). També tenen acords especials amb cen-tres d’acupuntura, massat-ges i osteopatia. Amb totes aquestes pràctiques i tracta-ments intenten disminuir el dolor a les vèrtebres lum-bars, genolls i braços, així com desbloquejar el ossos i alleugerir la sensació de cansament. I també, si és possible, disminuir la dosi de medicació.

La fibromiàlgia és una ma-laltia que afecta principal-ment les dones, però també en pateixen alguns homes. Cada cop es troba que afec-ta més persones joves i fins i tot alguns nens. Es calcula que a Catalunya els malalts són uns 250.000.

Més informació: ACAF – Francisca de Río Centre cívic Can Basté

Passeig Fabra i Puig, 274 Dimarts d’11.30 a 12.30 h Dimecres de 17 a 20 h Tel: 699 426 469

ACAF de Nou Barris dóna suport

a les persones amb fibromiàlgia

Membres de l’associació, a l’espai que tenen al cantre cívic Can Basté.

Fa quatre anys

que són a Nou

Barris i tenen 280

afectats que se

n’han fet socis

Afectats de fibromiàlgia de Nou Barris

troben en l’ACAF acompanyament en la

malaltia i suport per trobar recursos per

pal·liar-la

Les barraques de

Santa Engràcia

Al començament dels seixanta, en ple desenvolupament immobiliari descontrolat a Barcelona, alguns empresaris es van aprofitar de la manca d’habitatges per estafar els nous compradors. Un d’aquests fou el constructor Llovet, que va estafar diferents compradors en vendre els matei-xos pisos que es construïen entre els carrers d’Enric Casa-novas i de Sant Francesc Xavier a diversos compradors al-hora. Descoberta l’estafa, el constructor va ser condemnat, però els habitatges quedaren a mig fer, mentre que les per-sones afectades es quedaven sense pis ni diners. L’agost de 1964, davant de la manca d’habitatge, alguns dels estafats entraren i s’hi instal·laren en aquests pisos en construcció. Aquest fet va donar peu a la degradació d'a-questa zona i va propiciar la construcció de tot un seguit de barraques al mig de pla de Santa Engràcia sense llum, aigua ni serveis de sanejament.

El 1966, alarmats per l’estat en què es trobava aquesta zona, el centre parroquial Santa Engràcia, així com l’Asso-ciació de Propietaris de Roquetes, adreçaren diferents es-crits a l’Administració per tal de trobar una solució digna al problema, però no foren escoltats.

En aquesta lluita per eradicar el problema, s’hi afegí anys més tard l’Associació de Veïns, la qual va intentar demos-trar que els barraquistes també eren veïns del barri. Final-ment, el 1983 se’ls concedí als barraquistes, uns nous habi-tatges a Renfe-Meridiana. Net de barraques, el pla de Santa Engràcia es va urbanitzar amb la nova plaça d’Angel Pesta-ña, la qual es va inaugurar el 14 de desembre de 1986.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 68 36

J. M. Contel

(5)

Daniel Romaní

E

l nou edifici annex a l’A-teneu Popular de Nou Barris ja és una realitat. Ara, els usuaris del teatre tenen molt més espai que abans per realitzar els espectacles, com també per vestir-se o per guardar el material amb què treballen. L’edifici, dis-senyat per l’arquitecte Carles Albert Brell, té 424 metres quadrats repar tits en set plantes (l’anterior edifici, més gran de base, tenia sola-ment una planta). Els nous espais estan destinats pri-mordialment a albergar ma-terial de llum i so, atrezzo, instruments de percussió,

objectes que utilitzen els qui fan circ i malabarisme, etc. El teatre de l’Ateneu Popular de Nou Barris va ser construït per donar cabuda a tot tipus de representació. S’hi fan es-pectacles de gran format de to-tes les arts escèniques: circ, te-atre, dansa, espectacles infantils, música –jazz, rock, clàssica, flamenc…–, cinema, i també conferències. La sala té un aforament de 200 persones assegudes i 500 a peu dret. Rep una mitjana de 25.000 es-pectadors anuals, la qual cosa

posa de manifest que l’Ateneu s’ha consolidat com un impor-tant espai de difusió artística a Nou Barris, però també a la ciutat i l’àrea metropolitana. Situat al barri de la Trinitat, al carrer de Portlligat, 11-15, just per sobre de la ronda de Dalt i del carrer d’Aiguablava, l’Ate-neu Popular de Nou Barris és un centre cultural

especial-ment actiu. Una de les seves característiques és la recerca de nous llenguatges, noves ex-pressions i la promoció de pro-postes multidisciplinàries i al-ternatives. ”Davant la creixent homogeneïtzació cultural que ens tracten d’imposar, nosal-tres defensem la diversitat, el mestissatge, l’intercanvi... La perifèria com a alternativa al centralisme, com una manera de fer les coses diferent, des de la perspectiva de la interrelació entre diferents grups: artistes, músics, tècnics, administra-tius, col·laboradors, difu-sors...”, afirma Bidó de Nou Barris, responsable de la gestió de l’equipament.

Una de les especialitats de l’A-teneu Popular de Nou Barris és el circ. Aquesta disciplina artística constitueix la princi-pal activitat formativa a l’Ate-neu. El projecte formatiu en l’àmbit del circ, que va des de nens de 7 anys fins als adults, és una oferta única a Catalu-nya i a EspaCatalu-nya. La majoria de joves catalans artistes de circ ha passat en algun moment per l’Ateneu.

N O T Í C I E S

f

Diada del soci de l’Agrupació Sardanista

Diumenge 17 de febrer se celebrarà la Diada del Soci de l’Agrupació Sardanista l’Ideal d’en Clavé, organit-zada per l’agrupació de les Roquetes. Durant la jorna-da hi haurà ballajorna-da de sarjorna-danes al parc de la Guineue-ta (de 12 a 14 hores) i el concert de sardanes al parc esportiu Can Dragó (17.30 hores). Totes dues activi-tats aniran a càrrec de la cobla La Principal de la Bisbal.

XIII Minifestival de Música Independent

El Minifestival de Música Independent de Barcelona arriba a la seva 13a edició dissabte 16 de febrer. A partir de les 17.00 hores, al centre cívic Les Basses, s’hi podrà gaudir de les actuacions de Damien Jura-do, Dot Allison, Chris and Carla, Paula Frazer, Chris Brokaw, Abraham Boba, Le Pianc, Polandsonora i Animic. Altres activitats que se celebraran seran Discs radioactius: història dels Aviadors Dro i l’expo-sició del Col·lectiu Fotogràfic Subgrup. El preu de l’entrada és de 16 euros, 13 si es compren per anticipat.

Dia d’Andalusia

El pròxim 2 de març, diumenge, se celebrarà el Dia d’Andalusia, al parc de la Guineueta. La jornada s’ini-ciarà a les 8 del matí amb la tradicional ofrena floral a Blas Infante, el bust del qual es troba a l’esmentat parc. Durant la resta del dia es faran activitats varia-des, així com un dinar popular.

El Dia Internacional de la Dona

Durant la primera quinzena de març hi haurà un munt d’activitats al voltant del Dia Internacional de la Dona, el qual tindrà lloc dissabte 8 de març a diver-sos equipaments i casals de barri del districte. En el moment de tancar aquest número encara no se n’ha-via establert la programació.

L’Ateneu de Nou Barris

guanya espai per al teatre

Una fotografia de dones fent puntes de coixí.

“Dones a l’Ajuntament de Barcelona” arriba a Nou Barris

Daniel Venteo

L

’exposició “Dones a l’Ajun-tament de Barcelona” proposa un recorregut histò-ric sobre l’accés de les dones a l’Ajuntament, com també una presentació dels serveis espe-cífics per a dones, de titulari-tat municipal, mitjançant do-cuments, publicacions i fotografies conservats majo-ritàriament en la xarxa d’ar-xius municipals. Aquest viat-ge comença a les darreries del

segle XIX, amb la incorpora-ció de professionals especia-litzades a l’Ajuntament, com ara llevadores, odontòlogues, mestres, professores de músi-ca, químiques, metgesses, etc.

No obstant, no va ser fins a la profunda reforma del govern de la ciutat duta a terme l’any 1924, tot i que de manera molt tímida, que les dones van poder ocupar càrrecs po-lítics. La situació es va

capgi-rar radicalment amb la fi de la Guerra Civil i la instauració de la dictadura franquista. Pel que fa a la creació de serveis municipals específics, durant els primers quaranta anys del segle XX, només cal destacar-ne alguns que es van crear en l’àmbit sanitari i formatiu. La mostra està organitzada per l’Arxiu Municipal de Bar-celonaEs pot visitar fins al 29 de febrer, a l’entrada de la Seu del Districte.

El nou edifici annex

a la caixa escènica

de l’Ateneu Popular

de Nou Barris,

acabat d’estrenar,

albergarà material

de llum i so, atrezzo,

objectes de circ i

malabarisme

Una imatge del bar de l’Ateneu.

(6)

E Q U I P A M E N T S

Joan Anton Font

T

ot i la gran oferta comer-cial que hi ha actual-ment, el mercat de la Mercè sempre ha sabut mantenir una clientela fidel. Com afir-ma en Josep Lluís Gil, presi-dent de l’Associació de Con-cessionaris del mercat de la Mercè, “la clau és la qualitat de la seva oferta comercial, sobretot la relació qualitat-preu.” El mercat disposa tam-bé d’altres incentius, com la targeta de fidelització, opera-tiva des de fa uns quants anys, la qual permet l’acumu-lació de punts per compres fetes. L’èxit de la iniciativa es fa palesa en les 7.000 targe-tes que ja s’han lliurat.

La comoditat dels clients és un altre punt al seu favor. El mer-cat obre els dijous a la tarda, la qual cosa permet a la clientela repartir les compres i evitar-ne la concentració els divendres.

Hi ha un pàrquing davant del mercat que poden utilitzar els clients amb els tiquets que ob-tenen per les seves compres. Una altra opció és utilitzar el servei de lliurament a domicili, que en el cas de compres supe-riors als 120 euros és

total-ment gratuït, i per a compres inferiors s’ha de pagar un im-port molt reduït.

Josep Lluís Gil també destaca la implicació social del mercat i la seva col·laboració amb les entitats del districte. Per fes-tes, sempre fan activitats: participen activament en la Festa Major, per Carnestoltes fan degustacions el Dijous Gras i sardinada el Dimecres de Cendra, per Sant Jordi re-galen llibres, per Nadal parti-cipen a la Cavalcada de Reis amb una carrossa pròpia… La proximitat amb Can Basté fa que sovint organitzin activi-tats ludicoculturals, com el curs de cuina per a nens dels dissabtes al matí.

Més informació: Mercat de la Mercè Pg Fabra i Puig, 270-272 Tel.: 93 429 41 92

El mercat de la Mercè aconsegueix la

fidelitat dels seus clients gràcies a la qualitat

dels seus productes, serveis i promocions

El mercat obre a les tardes els dijous i els divendres.

El mercat de la Mercè manté i

premia la fidelitat dels clients

T

enir cura de la pròpia imatge fa pujar l’au-toestima, la seguretat i el benestar. La per-fumeria Alfabia dóna un cop de mà a les dones perquè puguin lluir la seva millor imatge. D’una banda, hi ha el local que porta la M. Lluïsa Adell, on venen perfums, productes de cosmèti-ca i de maquillatge, i tot just al costat, hi ha el local amb les cabines d’estètica, que porta la seva filla, la M. Lluïsa Ruiz. La idea és que qui va a fer-se un tractament de bellesa a fons pu-gui trobar a la perfumeria els productes per

continuar fent el manteniment a casa. Fan ne-teja de cutis, manicura, pedicura, massatges de relaxació, tenen aparell de raigs UVA... En època de casaments, moltes de les clientes són núvies que van a maquillar-s'hi. Tant la mare com la fi-lla han notat que cuidar-se ja no és una tendèn-cia exclusiva de les dones. L'augment constant de la venda que tenen els productes de cosmèti-ca masculina n'és una prova irrefutable.

Perfumeria Alfabia

Pl. Jardins d’Alfàbia, 1 i 2/Tel.: 93 354 62 30

E L T A U L E L L

Una perfumeria per aprendre a cuidar-se i a agradar-se

El local, a més de vendre, ofereix serveis d’estètica.

Joan Anton Font

El mercat té una gran

implicació social i

col·labora amb les

entitats del districte

S E R V E I P Ú B L I C

Redacció

Amb motiu de l’inici del procés de preinscripció i matrícula del curs escolar 2008-2009, el Consorci d’Educació de Barcelona ha posat en marxa el nou web informatiu www.edubcn.cat. L’objectiu del web és donar suport als centres en les tasques que duen a terme en el procés i facilitar a les famílies la in-formació necessària per participar-hi: des de la con-sulta de les àrees territorials de proximitat o l’accés al full de sol·licitud de preinscripció, fins als proce-diments que cal fer per obtenir una plaça escolar. A mesura que vagi avançant el procés, la pàgina anirà actualitzant la seva informació.

La posada en marxa del web coincideix amb la cele-bració, com cada any, de les jornades de portes obertes als centres escolars de tota la ciutat de Bar-celona, amb l’objectiu que les famílies puguin conèixer de primera mà els centres abans de realit-zar la preinscripció. Els dies de portes obertes com-binen la visita lliure o guiada al centre amb una ses-sió informativa. Els centres informen sobre la normativa vigent, que inclou els criteris d’admis-sió, el calendari i els procediments que se segueixen a la matriculació de l’alumnat. A més, expliquen la seva oferta de places, el seu projecte educatiu, les activitats extraescolars i els serveis escolars que ofereixen, entre d’altres.

Paral·lelament a la celebració de la jornada de por-tes oberpor-tes, l’Ajuntament edita la guia de centres i serveis educatius de la ciutat, la qual inclou l'oferta d'ensenyament prevista per al curs 2008-2009 i que es distribueix gratuïtament per correu. En aquesta guia es pot trobar, entre altres coses, tota l'oferta educativa dels centres públics i privats concertats/ subvencionats, prevista per al curs.

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i canal 26 TDT

RÀDIO

Ràdio Línea IV– 103.9 FM

Joaquim Valls, 82

Ràdio RSK– 107 FM

Pg. Fabra i Puig, 274-276

PUBLICACIONS

Calidoscopi

Publicació trimestral de les biblioteques del Districte. Tel. 93 427 36 93

Gent del barri

La revista de Nou Barris Passeig Valldaura, 162. Tel. 93 427 33 61

Sport 9

Rosselló i Pòrcel, 6 Poliesportiu Can Dragó. Tel. 93 442 06 02

INTERNET

Barcelona World Race

Nou embarcacions i divuit tripulants van sortir el passat 11 de novembre de Barcelona per iniciar la primera volta al món de vela a dues mans i sense escales. Per seguir l'aventura en directe, el web de la Barcelona World Race posa a dispo-sició de tothom la informació més actua-litzada sobre el periple que estan vivint totes i cadascuna de les embarcacions.

www.barcelonaworldrace.com

Barcelona Publicacions

Totes les revistes municipals es poden consultar al web de Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona. Així, estan disponibles publicacions com ara

Barcelona Informació, Barcelona Metròpolis

o Barcelona Economia. En aquest espai, també s'hi troben les novetats editorials així com els mapes de tots els districtes de la ciutat, entre altres serveis.

www.bcn.cat/publicacions

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

E

ls passats dies 3 i 4 de gener es va disputar, al pavelló municipal de Virrei Amat, el torneig de bàsquet Ramon Aldrufeu per a cadets, tor-neig que arribava a la 6a edició en ca-tegoria masculina, i a la 2a en catego-ria femenina.

Sergi Roldán, vicepresident de la Sec-ció Esportiva Santa Eulàlia (SESE), entitat organitzadora d’aquest tor-neig, assumeix que l'objectiu que es van marcar, “i que a poc a poc estem aconseguint, és fer que tots els equips que hi participen siguin, com a mínim, de nivell Preferent”. En aquesta edició, que va atraure més de 300 persones, entre els equips que hi van participar només dos militen en la categoria de Prefe-rent, el Casal Vilafranca, d’aquesta població del Penedès, i el SESE cadet

masculí. A la final, en categoria mas-culina, l’equip del Laietà es va impo-sar als Maristes Ademar de Badalo-na, per 73 a 60. Per la seva part, el SESE (A) femení va guanyar en im-posar-se al Bàsquet Femení Cornellà, per 55 a 45.

Els altres equips participants varen ser: el Casal Vilafranca i el SESE, en categoria masculina, i el BBC Joven-tut de Badalona i el SESE B, en noies. Per a Roldán, un dels al·licients que té aquest torneig és, a més a més que

els nois i noies s’ho passin bé, “do-nar-los una oportunitat en aquestes dates nadalenques de competir en la seva categoria, ja que hi ha diverses competicions oficials i no oficials, però totes de categories superiors o inferiors”.

També organitzen un torneig de Nadal, en col·laboració amb el dis-tricte de Nou Barris, per als pre-mini, “ja que una de les nostres il·lu-sions és aconseguir que tots els nens i nenes puguin jugar a bàs-quet”, conclou Roldán.

El SESE és una institució molt arre-lada a Nou Barris, perquè té més de cinquanta anys de vida i actualment compta amb més de 24 equips fede-rats, amb uns 180 infants, incloent-hi els petits de l’escola de bàsquet.

L’organització del

campionat té entre

els objectius aconseguir

que tots els equips

participants estiguin

en categoria Preferent

El Laietà, en categoria

masculina, i les noies del

SESE, triomfadors de la

present edició

El torneig Ramon Aldrufeu es juga en la categoria cadets.

Nova edició del Torneig Ramon

Aldrufeu de bàsquet a Virrei Amat

(8)

Quins records té de l’escola?

D’ordre, molt d'ordre. Cada dia, el di-rector, el senyor Joan del Clos, estava atent als professors i alumnes. Era una persona que tots respectàvem i es-timàvem.

I del funcionament?

Era una escola on no hi havia càstigs corporals ni tampoc exàmens; la valo-ració de la nostra feina era avaluada pels mestres i el director. D'acord amb la capacitat intel·lectual i de treball de cadascun, proposaven els alumnes que havien de passar a l’institut o a la uni-versitat.

Com va arribar-hi?

Com que als meus pares els agradava l’escola pública, quan l’Ajuntament va posar en marxa aquesta escola, al cos-tat de les cases barates d’Horta, que no quedaven gaire lluny de casa, m’hi van apuntar. Després també hi van inscriu-re el meu germà.

Quants anys tenia?

Quatre, i ja vaig entrar en el segon

curs, perquè sabia llegir i escriure. A l’escola ens donaven les llibretes i els llapis; en canvi, els llibres eren de l’escola.

Com va viure l’etapa de la Repú-blica?

Ha estat la millor de la meva vida. A l’escola, en aquells moments hi fèiem tantes coses!: escola a l’aire lliure, colò-nies, viatges programats arreu de Ca-talunya; si estudiàvem ciències, ho fèiem al nostre hort, on podies veure com creixien les plantes. A més, ens van desvetllar el sentit de la democrà-cia, perquè fins els treballs més petits els havíem d'escollir per votació.

I la guerra?

Va ser una continuïtat, amb l’afegitó que ens donaven pa i llet cada dia, però hi havia el perill dels bombarde-jos i havíem d’anar al refugi. Una altra cosa que recordo és que durant un temps, com que l’església de les cases barates era el centre dels anarquistes i hi havia bastant de moviment, els guàrdies d’assalt cada matí feien un cordó, perquè els nens poguéssim anar a l’escola amb tranquil·litat.

Com va ser la postguerra?

Per començar, ens van treure el

direc-tor. Per sort, un dels professors de l’e-quip, el senyor Ruiz, fou el nou direc-tor i malgrat tot encara duia dins l’es-perit d’aquelles escoles tan maques que hi va haver a Barcelona.

I el canvi?

De mica en mica van anar canviant el professorat. Per descomptat ens van prohibir el català; la Falange venia molt sovint i volien imposar-nos les seves idees: en resum, que es va dete-riorar l'ambient. Llavors, com que ja tenia prop de tretze anys, me'n vaig anar per començar a treballar.

Una llàstima tot plegat, oi?

Per sort, en els darrers temps, a l’escola ens va arribar un missioner, el Pare Fontova, que ens va començar a parlar de religió, cosa que mai no havia fet ningú, i al final uns quants escolars

ens vam incorporar a la nova església de Sant Francesc Xavier, de la qual era rector Mn. Xavier Camprubí, germà d’en Joan Capri, que va arribar a ca-nonge de la catedral.

Com és que va descobrir llavors la religió?

A casa no érem practicants i tampoc s’obsessionaven per això. El primer re-cord del Nadal cristià el vaig viure a l’escola, quan férem la felicitació de Nadal. A l’escola no ens ensenyaven re-ligió, però en canvi sí que ens explica-ven la seva història.

Llavors?

És que el Pare Fontova ens parlava d’u-na manera molt bonica, en el sentit de fets i deixa't d’històries. És aquesta es-glésia la que vaig viure, la d'estimar, perdonar, compartir i respectar.

I de tots aquests records, què en queda?

El record d’aquells temps i la meva in-fantesa m’han portat a retrobar antics companys i, entre tots, hem recuperat part de la història de la nostra escola. Finalment, com que m’agrada escriure, he relatat tota aquesta història en un llibre que, gràcies al Districte de Nou Barris, veurà la llum aviat.

E N T R E V I S T A

D o r a S e r r a

, e x a l u m n a d e l ’e s c o l a He r m e n e g i l d o G i n e r d e l o s R í o s

Dora Serra en el despatx de casa seva.

Dora Serra va entrar com a alumna del Grup

Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos l’any

1932, on va viure el pas de la República, la guerra i

la dictadura. Ara ens explica els seus records

“El record d’aquells

temps i la meva infantesa

m’han portat a retrobar

antics companys”

“A l’escola ens donaven

les llibretes i els llapis”

Referencias

Documento similar

És, a més a més, un llibre molt adient per als joves lectors –a partir dels vuit anys– als qui va adre- çat ja que dona l’oportunitat de reflexio- nar al voltant de les

Indicació de si es fan consultes als grups d’interès, per utilitzar-les en el treball dels òrgans de govern per a la identificació, la gestió i l’avaluació dels impactes,

c) Teníem ganes de fer un disc nou que anara més enllà del format habitual. I sí, el procés ha sigut molt complicat, però també molt emocionant... RESPOSTES.. d) I tant! En

y está previsto que en la convocatoria de septiembre se incorporen los ocho últimos centros que completan todo el circuito nacional -Albacete,.. Barcelona-Nou Barris,

 Eixamplament de la ciutat i degradació dels centres, on es reallotgen aquells que no poden accedir als nous habitatges perifèrics.. Habitatges degradats als quals

importància d'un esdeveniment o la necessitat de tenir-ne coneixença són magnituds molt relatives. En el cas de la informació periodística, es poden confondre fàcilment amb un pur

(i) Scenes which may unsettle young children need special care. Insecurity is less tolerable for a ch.id -particularly an emotionally unstable child- than for a mature adult,

De les autores seleccionades, he considerat que els poemaris més representatius de les perspectives i ontologies del nou materialisme són: Nosaltres, qui (2020) de Mireia