1
ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA
En el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, a les 19.05 hores del dia 22 de novembre del 2010, sota la presidència de l’alcalde, Excm. Sr. JORDI HEREU I BOHER, es reuneix en sessió ordinària el ple del Consell de Ciutat.
Hi concorren:
Vicepresidenta primera: Sra. Marta Cots Sastre. Vicepresident segon: Sr. Alejandro Goñi Febrer.
Com a convidades:
Sra. Maria Assumpció Vilà, Síndica de Greuges; Im. Sr. J. William Carnes, primer tinent d’alcalde; Ima. Sra. Montserrat Ballarin, regidora d’Hisenda;
Ima. Sra. Imma Balseiro, regidora del grup municipal del PP
En representació dels grups polítics municipals
2 En representació dels consells ciutadans de districte
Sr. Joan Bordetas i Castell, Consell Ciutadà del Districte de l’Eixample; Sr. Antonio Guillén Martínez, Consell Ciutadà de Sants-Montjuic; Sr. Joan Solé i Pujol, Consell Ciutadà del Districte de les Corts; Sra. Roser Vallhonesta Molins, Consell Ciutadà del Districte d’Horta – Guinardó; Sr. Josep Ortiz Sacristan, Consell Ciutadà del Districte de Nou Barris; Sr. Antonio Fortes Gutiérrez, Consell Ciutadà del Districte de Sant Andreu; Sr. Jordi Gras, Consell Ciutadà del Districte de St. Marti.
En representació dels consells sectorials de ciutat
Sr. Manuel Casas i Puig, Consell de Protecció i Defensa dels Animals; Sra. Maria Pilar Díaz López, Consell Rector de l’ Institut de Persones amb Discapacitat; Sra. Maria Dolors Martí Solà, Consell Escolar Municipal de Barcelona; Sr. Enric Piquet Miquel, Pla Estratègic de l’Esport; Sr. Enric Francès Gaspar, Consell Municipal d’Associacions de Barcelona; Sr. Vicenç Gasca i Grau, Consell de Ciutat i Comerç; Sra. Montse Benito, Consell Municipal de Cooperació;
Sr. Joan Cuyas Robinson, Consell de Medi Ambient; Sr. Josep Molina Ayala, Consell d’Habitatge Social
En representació de les institucions rellevants de la ciutat
Sr. Àngel Crespo Sánchez, Comissions Obreres (CCOO); Sra. Muntsa Villanueva, Federació d’Associacions de Pares i mares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC); Sr. Antoni Cabré Segarra, de la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament (FCONGD); Sr. Juan José Casado, Unió General de Treballadors (UGT); Sr. Julio Ríos Gavira, Federación de Casas Regionales y Entidades Culturales en Cataluña (FECARECAT); Sr. Carles Carreras Verdaguer, Universitat de Barcelona (UB); Sr. Daniel Serra, Universitat Pompeu i Fabra (UPF); Sr. Xavier Ruestes, Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC);Sra. Carmen San Miguel, Associació Barcelona Consell de Cent; Sra. Montserrat Balaguer, Consell d’associacions de Barcelona (CAB); Sra. Àngels Guiteres Mestres, Taula del Tercer Sector Social de Catalunya; Sra. Neus Bonet, Col·legi de Periodistes de Catalunya;
En representació de les entitats del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes
3 Tornero, Associació d’Excursionistes de Barcelona; Sra. Eulàlia Perarnau, Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafranc i la Bordeta; Sr. Fabià Mohedano, Moviment Laic i progressista
Persones d’especial rellevància ciutadana
Sr. Joaquim Calvo Jaques; Sr. Carles Duarte; Sr. Enric Estrenjer;
Sr. Miquel Àngel Fraile; Sra. Elisenda Rius; Sra. Rosa Romeu Tarragona; Sra. Adela Subirana,
Persones del Registre Ciutadà
Sr. Carlos Aledo Torres; Sra. Cristina Dacruz Rovira; Sra. Marta Galceran Vercher; Sra. Estel Muñoz Díaz; Sr. Jacint Ribas Deix; Sr. Emilio Ruiz Pérez;
Assistits per la secretària delegada, Sra. Maria Jose Calvo.
Han excusat la seva assistència a aquesta sessió
Sr. Enric Sánchez Arias, Sr. Albert Palazuié, Sr. Salvador Barrau Viñas, Sra. Huma Jam Shed, Sr. Antoni Lucena Cruz, Sr. Manuel Ruiz i Sánchez, Sr. Antoni Navarro Monteys, Sr. Jordi Rogla de Leuw, Sr. Ricard Riol, Sra. Teresa Lloret, Sra. Anna González Batlle, Sr. Oriol Bohigas Guardiola, Sr. Joan Rosell, Sra. Marisol Marqués, Sra. Eva Fernández Lamelas, Sr. Buenaventura Bassagoda, Sr. Lluís Sans, Sra. Alba Cuevas, Sra. María José Vázquez, Sra. Concepció Pujolar Contijoch, Sr. Miquel Àngel Essomba, Sra. Trinitat Capdevila Burniol, Sra. Núria Galán i Orriols, Sr. Josep Güell Ramon, Sra. Lluïsa Bertran Martí, Sr. Lluís Martin García, Sra. Mayte Regodón Muñoz, Sr. Enric Tomás de Castro; Sra. Marta Gallego, Sra. Carmen Fisse Segarra, Sra. Mercedes Cerdà Ramos.
Ordre del dia
1.Aprovació de l’acta del Plenari del 20 de juliol de 2010.
2.Debat i aprovació del Dictamen final del Pla estratègic de turisme.
3.Debat i aprovació del Dictamen de pressupostos i ordenances fiscals municipals
de 2011.
4.Debat i aprovació del Dictamen de la Carta de Ciutadania
5.Altres assumptes
4 L’alcalde saluda els assistents a la sessió, agraeix l’assistència i el treball desenvolupat entre sessions, i recorda l’ordre del dia abans de passar al primer punt
1.Aprovació de l’acta del Plenari del 20 de juliol de 2010
Atès que no hi ha cap comentari, es dóna per aprovada l’acta de la sessió del 20 de juliol de 2010
2.Debat i aprovació del Dictamen final del Pla estratègic de turisme
L’alcalde dóna la paraula al vicepresident segon Sr. Alejandro Goñi perquè presenti la proposta de dictamen sobre el pla estratègic de Turisme de Barcelona
El Sr. Alejandro Goñi fa lectura del Dictamen que s’adjunta a aquest acta com a annex 1
Finalitzada la lectura, l’alcalde obre un torn d’intervencions.
El Sr. Miquel Ángel Fraile demana un aclariment en relació amb els continguts del text. Troba una certa contradicció al dictamen quan diu, per una part, que no hi ha hagut voluntat expressa per part de l’Oficina del Pla de recollir actuacions concretes del Consell de Ciutat, i per altre, que el Consell no ha volgut entrar en aportacions concretes perquè la seva funció consisteix a concentrar-se en les estratègies; considera que si el Consell s’allunya de les aportacions concretes, tampoc pot demanar saber quins són el recursos concrets per desenvolupar el Pla.
El vicepresident segon respon que no es tracta de baixar més o menys, sinó que, precisament, la part més important d’un projecte estratègic, l’interès polític en l’aplicació del Pla i en la manera de finançar-lo, és la que no figura al Pla o el Consell no coneix.
El primer tinent d’alcalde Sr. Jordi Williams Carnes ressalta com a dada rellevant el fet que en l’elaboració del Pla estratègic de turisme hi han participat de manera directa més de set-centes persones, alguns de les quals són membres directes del Consell de Ciutat, i d’altres institucions com el Consell Econòmic i Social de la ciutat de Barcelona, gremis, sindicats, i associacions professionals.
5 Explica que a l’àmbit de la promoció hi ha dos apartats, el professional, en el qual és competent Turisme de Barcelona, que va aprovar per unanimitat el Pla a la Comissió Executiva del Consorci de Turisme, i l’altre apartat, el de la ciutadania, que es competència del Consell de Ciutat que formula altres propostes com és la governança del turisme. En aquest apartat es planteja la creació del Consell de Turisme i Ciutat, com a espai on estiguin representats els diferents col·lectius i institucions de la ciutat, que avui per avui no estan representats en la Comissió de Turisme del Consorci de Turisme de Barcelona.
Comenta que quant a l’apartat econòmic, sorgeix el concepte del fons de turisme de ciutat, i que s’estan estudiant les diferents formes juridicoeconòmiques per poder implementar-lo. Quant a algun tipus de taxa, com les que hi ha en alguna altra ciutat, informa que és una proposta que es va treballar i que ha quedat precisament a expenses de poder-la desenvolupar amb la Llei d’hisendes locals, per poder-la dotar del marc jurídic que permeti implementar-la als ajuntaments que voluntàriament ho vulguin fer. Creu que el Pla, en tot cas, és un punt de partida i al mateix temps un procés de participació no tancat que planteja una sèrie de reptes a la ciutat, recollits al dictamen, com la gestió de l’impacte que genera el turisme.
Finalitza dient que, durant el procés, ha quedat clar que en aquests quinze anys han aparegut nous actors que han d’opinar sobre la manera de gestionar el turisme a la ciutat, i que tant a les conclusions com a la corresponent mesura de govern queden clarament reflectits el que seran els reptes de la gestió del turisme en els propers anys.
Torn d’intervencions
La Sra. Emma Balseiro, regidora del Partit Popular i membre del Consorci de Turisme, referint-se a la intervenció del primer tinent d’alcalde, diu que comparteix amb el dictamen de Consell de Ciutat, que si bé el procés de participació ciutadana va ser molt ampli, únicament ho va ser durant la fase de diagnosi; en canvi, en la fase propositiva, on s’especifiquen les accions concretes i l’estratègia que ha d’orientar les polítiques de turisme a la ciutat de Barcelona, el contingut ha quedat limitat al que han decidit els responsables de la redacció del propi Pla.
Diu que tot i que el Consorci de Turisme va aprovar per unanimitat un document, aquest document únicament recollia un dels quinze programes que s’especifiquen al Pla estratègic, i que els altres catorze programes no van passar pel Comitè Executiu de Turisme de Barcelona. Demana que consti en acta aquesta informació perquè creu important que també la coneguin les persones que no són membres del Consorci de Turisme de Barcelona.
6 crítiques en els mitjans de comunicació dels sectors, li sorprèn que no existeix cap mena d’autocrítica per part del govern municipal, no només respecte a la situació actual de turisme a la ciutat de Barcelona, sinó fonamentalment del procés d’elaboració del Pla que se n’ha seguit durant pràcticament dos anys. Procés que inicialment va despertar l’entusiasme de tots els que hi van participar, i que al final ha acabat amb la decepció de la gran majoria, perquè el que havia de ser un document d’una bona part de la ciutat s’ha convertit en un document exclusivament del govern de l’Ajuntament de Barcelona.
Pensa que més enllà de les convocatòries electorals, les polítiques estratègiques de la ciutat com la de turisme, amb un important impacte en l’evolució econòmica de la pròpia ciutat, haurien de comptar amb el consens majoritari de la ciutadania i de tots els grups municipals representats a l’Ajuntament de Barcelona, i lamenta que el procés hagi acabat amb aquest resultat
El Sr. Miquel Ángel Fraile diu que la seva valoració personal sobre la proposta de dictamen es que no hi ha dictamen. Considera que el document no entra en valoracions ni estratègiques ni concretes, sinó simplement en una valoració metodològica. Creu que el Consell de Ciutat hagués pogut fer alguna aportació respecte a la bondat o no del Pla, i considera que, com a Consell de Ciutat, s’ha perdut una oportunitat per definir-se o orientar respecte a un tema tan important com és el turisme de Barcelona
El Sr. Carles Duarte recorda, perquè no es dramatitzi més del compte, que com es diu al Dictamen, el Consell de Ciutat es va pronunciar en l’Informe que va presentar a la sessió plenària d’aquest Consell el 26 de gener del 2010, fent recomanacions i propostes sobre aspectes estratègics que es recullen als documents resultants de la fase de diagnosi. Recorda que al primer paràgraf del punt 3 del dit informe es diu que: “presenten les valoracions i recomanacions de caràcter general del Consell de Ciutat, fent referència a aspectes de cabdal importància per emmarcar la diagnosi i la proposta estratègica del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona”.
Tot seguit, l’alcalde sotmet a aprovació (sense el posicionament dels representants del grups polítics municipals) el Dictamen sobre el Pla estratègic de turisme de Barcelona, demanant vots a favor, vots en contra i abstencions.
Es dóna per aprovat el Dictamen amb 3 vots en contra i 2 abstencions
7 L’alcalde dóna la paraula al Sr. Alejandro Goñi, vicepresident segon del
Consell de Ciutat, perquè presenti la proposta de Dictamen sobre els Pressupostos i les ordenances fiscals municipals del 2010.
El vicepresident segon, dóna lectura a la proposta de Dictamen que s’adjunta a aquesta acta com a annex 2
Finalitzada la lectura, l’alcalde obre un torn d’intervencions.
El Sr. Javier Mulleras, representant del Grup Municipal del Partit Popular, comenta les coincidències i les discrepàncies del seu grup amb el Dictamen que es presenta a aprovació
Quant a les coincidències, cita les moltes incerteses que hi ha en el pressupost municipal, la preocupació sobre la situació financera de la Generalitat que no se sap com evolucionarà desprès de les properes eleccions autonòmiques, així com el que es diu en relació amb l’IBI i la caiguda de les transferències a entitats sense afany de lucre.
Quant a les discrepàncies, diu que el seu grup discrepa i està en contra del Dictamen en qüestions bàsiques com tot el que fa referència a les recomanacions fiscals que es fan, no creuen que sigui bo incrementar l’endeutament i incrementar els impostos amb noves figures impositives com les taxes del turisme i dels preus del Parc Güell, molt al contrari, creuen que la fiscalitat de Barcelona ja està al màxim, i el que recomanen en alguns casos es baixar-los i en tot cas incrementar les bonificacions
Considera que l’Ajuntament ha d’exigir que les transferències de l’Estat i de la Generalitat no tinguin caigudes tan importants com les que hi ha hagut el 2009 i el 2010. Creu que el Pla econòmic i financer de l’Ajuntament, per solucionar aquestes caigudes i aquests pressupostos, estrangulen el creixement a partir del 2012 i limiten la capacitat d’endeutament i d’inversió de la ciutat
En aquest context, coincideixen que el que cal és sortir de la crisi com abans millor i creuen que per sortir-ne s’han d’adoptar mesures de reactivació econòmica i d’estímul fiscal baixant els impostos a les empreses, petites i mitjanes, als comerciants i als veïns
Finalitza dient que hi ha una font d’estalvi molt important al pressupost que no s’ha aplicat i que s’hauria d’aplicar, que és l’estalvi de moltes despeses improductives relatives a l’estructura d’empreses i organismes autònoms, i que s’haurien de garantir els serveis bàsics de l’Ajuntament, com l’atenció social, la seguretat, i la promoció econòmica, incrementant la importància que es dóna a aquestes partides en els pressupostos.
8 que tothom coneix el gran nucli que és Nou Barris, de gent treballadora i humil, molts d’ells actualment amb greus problemes d’atur, i opinen que el que cal és pujar els impostos.
Explica que quan estan dient que cal augmentar els impostos, el que estan dient és que a la nostra ciutat, al nostre estat i a la nostra nació, hi ha gent que té bastant més que ells i que aquells han de pagar més i que això ho diuen cada any. No es creuen que es puguin baixar impostos i a la vegada donar millor benestar social.
El Sr. Miquel Ángel Fraile diu que no és dels que creu que s’ha de fer una guerra entre apujar o abaixar impostos. Pensa que hi ha impostos que són lògics, com el IBI que suposa que puja molt, perquè hi ha activitat econòmica, especialment el turisme, que ha fet que molts immobles tirin endavant i realment la ciutat se’n beneficia.
Explica que no pot estar d’acord amb el Dictamen en l’apartat que parla d’afegir més impostos al turisme -una altra cosa és si al parc Güell s’ha de cobrar o no s’ha de cobrar- perquè, tal com s’ha definit el sector del comerç, no creu que s’hagi d’ofegar l’activitat comercial i turística amb més impostos directes, ni que aquest sigui el millor missatge en aquests moments, perquè gràcies al turisme a Barcelona treballa molta gent, molta gent que viu a Nou Barris i que treballa a Mercabarna i a molts altres llocs de la ciutat.
Està d’acord que es puguin fer estalvis a d’altres àmbits i que pot ser caldria ser més sensibles amb l’apartat de promoció econòmica i a la cohesió social. Diu que repassant l’acta de l’última sessió, recordant el tema de la Diagonal, pensa que tots els diners que es van gastar en aquell moment es podien haver dedicat a altres temes específics de caràcter social.
El Sr. Fabià Mohedano, representant del Moviment Laic i Progressista, explica que veient els pressupostos, és obvi que anem una mica de baixada. Diu que això també ho patiran les organitzacions socials que tenen convenis i suports amb l’Ajuntament de Barcelona, i demana que, des de les regidories, se sigui transparent i valents a l’hora de dir: «Mireu, entitat, aquest any hem de reduir un 20 per cent, un 30 per cent, un 40 per cent.» Perquè serà la millor manera que les entitats també puguin planificar, com ho faran ells amb el seu projecte.
El Sr. Àngel Crespo, representant de Comissions Obreres, felicita a la Permanent i la Comissió de Treball que ha preparat el dictamen, perquè és un dictamen més treballat que altres anys, amb moltes més dades, i creu que això demostra que el Consell de Ciutat va millorant, cosa que considera important.
9 utilitzant un espai que és comú. Pensa que no és una ximpleria, ni una rucada, ni és posar-li més impostos als ciutadans de Barcelona. És, en tot cas, cobrar a unes entitats que estan traient rendiment d’això. Diu que el que es planteja no és pressionar més els ciutadans de Barcelona sinó, en tot cas, a determinats segments de gent que té més recursos.
En relació amb el turisme, creu que és veritat que té avantatges, però també que té un impacte molt dur sobre la ciutat. El Dictamen ho deixa clar quan destaca l’increment del pressupost en la despesa en neteja viària, sobretot vist per barris. Al centre de la ciutat o alguns altres districtes tenen molt més pes de la despesa de la neteja viària que d’altres com, per exemple Nou Barris o altres barris, cosa que es deu al fet que hi ha una pressió del turisme sobre aquestes zones i, per tant, és un cost que té la ciutat. Per tant, és lògic que aquells sectors que més es beneficien d’aquest ingrés, del que suposa el turisme a Barcelona, també siguin els que aportin. Diu que s’hauria de veure quina és la fórmula exacta, però que han d’aportar també alguna part d’aquesta despesa.
Per últim, creu que és bastant injust que sempre ens estem omplint la boca de participació i que les despeses que més baixin en el pressupost siguin precisament aquelles adreçades a la participació i, en canvi, no baixi la del premio Godó que segurament és per a un segment també molt determinat de la població.
El Sr. Enric Estrenjer, com a ciutadà, es pregunta si baixaria en nombre de turistes de la ciutat, si per l’entrada a una icona turística importantíssima de Barcelona, en comptes de cobrar 12 euros, se’n cobressin 13, i aquest euro més s’ingressés per benefici de la ciutat, col·laborant d’aquesta manera amb la neteja, amb els serveis públics, amb la seguretat, amb l’ajuda els barris...
La Sra. Montse Balaguer, representant del Consell d’Associacions de Barcelona, demana a l’Ajuntament que, respecte a les retallades que patiran algunes entitats en els seus convenis, al voltant del 15 per cent, se’ls permeti certa flexibilitat a l’hora de negociar-la. I justifica aquesta demanda dient que a les seves entitats tenen molts treballadors, que estan oferint un servei públic i que, per tant, han de garantir aquests llocs de treball i les condicions dignes.
El Sr. Josep Molina, representant del Consell d’Habitatge Social de Barcelona, manifesta que vol donar suport a les intervencions de Nou Barris i de Comissions.
10 Entén i comparteix la proposta que es fa al Dictamen en funció de nous tipus impositius relacionats amb l’activitat turística. Diu que el turisme s’ha incrementat molt des de l’any 1992, pensa que tot el sector s’està beneficiant, suposa que el cost per a la ciutat és molt més elevat, i pensa que alguna cosa s’haurà de regular perquè tot l’augment de la despesa relacionat amb aquesta activitat també tingui una font d’ingressos.
En relació amb el tema de l’habitatge, diu que el Dictamen parla de la reducció del 9,6%, però no especifica en quines partides es fa la reducció. Li preocupa que aquesta reducció pugui estar relacionada amb els programes socials destinats a evitar els desnonaments i a la gent que està en una situació de precarietat i que es veu forçada a sortir de casa perquè no pot pagar el lloguer, i en cas que fos així, pensa que seria un aspecte molt negatiu.
La Sra. Elisenda Rius, com a ciutadana i membre de la Comissió redactora, diu que es van quedar perplexos quan van veure que la partida d’imprevistos creixia de 6 milions el 2010 a 10 milions al pressupost del 2011. Personalment proposa que el 2011 es mantingui congelada la partida i que els 4 milions de diferència vagin destinats a cobrir la partida de convenis amb entitats perquè no pateixen greus reduccions
Aclareix que ningú parla de rebaixa d’impostos com diu el Sr. Mulleras. L’Ajuntament parla de congelació d’impostos i el Dictamen proposa que no hi hagi congelació i que, com a mínim, es pugi l’IPC per garantir el manteniment dels serveis.
Creu que s’hauria d’obrir un debat a la ciutat sobre noves figures impositives. Diu que qualsevol persona que viatgi una mica, sap que a moltes ciutats del món, per pernoctació o per estada, es paguen tres o quatre euros que el mateix hotel gestiona i ningú s’escandalitza. Tampoc ens hem d’escandalitzar a Barcelona.
Un altre tema és qui ha de gestionar-ho: l’Ajuntament? Un govern metropolità? Té sentit que ho faci Barcelona i no l’Hospitalet?. És conscient que en aquest plenari no toca, però creu que en algun moment han de parlar de com obtenir més ingressos per contribuir a la despesa dels serveis que genera el turisme a la ciutat i, a la vegada, contribuir que els comerciants desenvolupin la seva activitat i es promocionin.
11 d’imprevistos de 6 a 10 milions d’euros (67%), i de l’altra reduir la partida destinada al suport a les entitats i associacions.
La Sra. Felisa Pérez, representant de l’Associació Benestar i Desenvolupament considera que la rebaixa pressupostària de la qual s’està parlant és una rebaixa de la xocolata del lloro, perquè en realitat tampoc és que hi hagi tanta despesa en participació, creu que s’hauria de revisar perquè realment és poc significativa percentualment en relació amb el volum de despesa de l’Ajuntament, i en canvi,és molt important per a les entitats que hi participen.
El Sr. Jordi Williams Carnes, primer tinent d’alcalde, comenta que vol fer alguns comentaris arran de les intervencions, i diu que algunes seran respostes específiques, i d’altres intentarà emmarcar-les en les reflexions que s’han fet. Explica que el document que ha treballat la Comissió ha tingut algunes modificacions fruit de les al·legacions rebudes durant el període d’informació publica que poden fer referència a algunes de les intervencions que s’han fet.
Fa algunes consideracions respecte a la situació dels pressupostos. Respecte a les transferències per part de l’Administració central diu que creixeran un 9 per cent, descomptant la liquidació, que és negativa, del 2008.
Respecte a les transferències de la Generalitat, informa que previsiblement actuarà amb un pressupost prorrogat i que aquest és el marc en que es treballa. Pel que fa referència a l’atenció social, explica que hi ha un conveni marc que es va signar al llarg del 2010 que preveu una aportació superior a la que teníem; pel que fa referència a educació, diu que hi ha una base de càlcul que està fixada per a cada plaça escolar, per tant, hi ha un element metodològic, que en el moment que s’incrementen aquestes places –especialment a les escoles bressol– hi ha un mecanisme automàtic de recàlcul; quant a la Llei de barris, també hi ha un marc financer acordat sobre les corresponents dotacions; i pel que fa al Fons de Cooperació Local, també està dotat respecte a aquest tema.
Informa que l’Ajuntament va aprovar un pla econòmic financer al desembre del 2009, modificat al juliol del 2010, perquè al reial decret que el Govern va aprovar al maig del 2010 hi havia una previsió que deia que l’Administració local no es podia endeutar.
12 manera, per una banda l’Ajuntament ha exercit la seva autonomia, però al mateix temps ho ha fet en el marc d’austeritat plantejat, amb els tres criteris polítics de reactivació econòmica, atenció a les persones, i convivència en l’espai públic.
Quant al contracte i la contractació externa, i en referència a l’esmentat apartat de Neteja i Recollida de Residus, comenta que, quan l’Institut municipal de Parcs i Jardins es planteja que hi ha una davallada -les que sorgeixen són únicament motivades per l’aplicació del Real decret 8/2010- sobre les despeses de personal d’aquest ens i que, per tant, no és un procés vinculat al servei. Reconeix que és veritat que en les grans contractacions hi ha un element que va incorporat en aquestes despeses, que és la capacitat i l’avaluació del control, que no l’han de fer elles, però que sí que va en aquestes partides.
Pel que fa a les despeses imprevistes i funcions no classificades, al final, fruit d’un procés de discussió i negociació, la partida no estarà dotada de 10 milions, sinó de tres quatre-cents milions, i la quantitat sobrant es destinarà a despesa social i a més inversió.
Pel que fa a l’atenció a les persones i la contenció amb sanitat, recorda que sanitat està emmarcada en un consorci i, per tant, és la Generalitat qui ha de fer-hi front. El decalatge de la reducció de l’aportació de l’Administració local l’ha de subsumir el Consorci Sanitari i, per tant, a la Generalitat. Diu que això ja va passar a l’àmbit d’educació i ara també està començant a passar en l’àmbit sanitari.
Pel que fa a la Setmana Blanca, informa que hi ha una dotació de 400.000 euros per a l’any que ve.
Quant a l’espai públic i la Guàrdia Urbana, fa esment que la incorporació i formació durant el present mandat és de mil nous agents, que és l’acord que van establir el 20 de juliol de 2007 al Consell Plenari i que la previsió és que la plantilla superi els tres mil agents en servei el 2011.
Sobre els temes fiscals, diu que la tarifació que l’Ajuntament preveia de l’1,3 esta basada en la previsió que el Ministeri d’Economia i Hisenda fa el 28 de maig d’enguany, i és el deflector del PIB. Diu que en aquest moment l’escenari està per sobre del 2 per cent, però l’indicador amb què treballa l’Administració és l’informe del 28 de maig, per tant, la previsió que l’Ajuntament ha fet de preus públics i taxes ha estat de l’1,3, llevat d’alguns sectors que, pel seu especial impacte social i en l’actual context, han preferit congelar.
13 a l’interior de les caixes i, per tant, aquesta possibilitat tributària que podria donar-li l’activitat es queda reduïa.
Pel que fa que els turistes tributin per l’accés a algun tipus d’instal·lació de reconegut prestigi o de reconegut impacte turístic a la nostra ciutat, recorda la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la no discriminació per ciutadà comunitari que, com a mínim, dificulta la possibilitat de poder posar un preu a qualsevol ciutadà europeu. Assenyala que, evidentment, el que no faran és fer-li pagar l’accés al que viu al barri, com per exemple, al parc Güell.
Considera que, per tant, aquest debat que podria semblar lògic i normal des del punt de vista dels ulls barcelonins, s’ha de poder articular perquè després no apareguin els típics recursos que pot plantejar una agència de viatges dient que als seus turistes els estem fent pagar.
Diu que en el Pla estratègic de turisme s’han estudiat aquests temes, però s’ha deixat en els termes de crear un fons de turisme, perquè hi ha diferents figures impositives i la solució no és fàcil si es vol que la decisió tingui recorregut jurídic i no quedi deslegitimada per algun tipus de recurs, o algun tipus de sentència.
Comparteix, i fins i tot també els operadors, que caldran diners; el debat és oportú i pertinent, perquè s’ha de decidir a què es destinen aquests diners. Pensa que els diners han de poder servir per al blindatge de la ciutat, especialment en aquells llocs on hi ha més impacte -creu que en això hi ha un consens important- i al mateix temps per a la transformació o la millora de la marca, de la imatge turística de la ciutat. Diu que el debat està obert, però que la implementació de les accions corresponents no és competència del sector, sinó del govern de l’Estat.
Explica que s’han fet gestions amb el Ministeri d’Economia i amb la Federació Espanyola de Municipis per tal d’implementar-ho. El Ministeri d’Economia va dir que en aquesta situació de crisi no creia oportú crear noves figures impositives. El sector no es nega a fer que es reguli aquest mecanisme, a l’únic que es nega és que només sigui d’aplicació a Barcelona, donant una imatge discriminatòria i generant una possible pèrdua de capacitat competitiva amb altres sectors.
Comparteix que aquesta ciutat -alguns han demanat increments fiscals i altres han demanat reduccions fiscals- el que ha volgut al llarg de tota aquesta legislatura és ser previsible l’àmbit fiscal. Diu, utilitzant paraules de l’alcalde, que han sigut una mica avorrits i que no han pujat ni han abaixat perquè entenien que era un tema de previsibilitat. Diu que el que sí que han fet en algun cas és congelar, quan es tractava de sectors socials que mereixien una atenció prioritària donada la situació econòmica
15 El vicepresident segon, Sr. Alejandro Goñi, agraeix molt sincerament a les persones que han participat a les dues comissions, la de turisme i la de pressupostos, perquè s’ha treballat, amb bona voluntat, amb consens, i amb equitat, i, per tant, els documents que s’han presentat són el fruit d’un treball d’hores de les persones que les han ocupat per treballar per la ciutat. També agraeix, i demana que consti en acta, l’ajuda de la secretària, Sra. Maria José Calvo, i del tècnic Sr. Orland Blasco, que no deixen de ser, al final, els dipositaris de tota aquesta feina, els que la transformen i els que la porten al plenari endreçada i ben portada.
El Sr. Jordi Williams Carnes intervé per comentar i agrair les intervencions que s’han fet relatives a l’assumpció per part del govern i que també els col·lectius socials tindran una reducció. Diu que entén i accepta la posició dels representants d’aquests organitzacions, perquè també és la seva obligació demanar que es plantegi quant es redueixen i quan es fan els convenis o els contractes, i que s’analitzi com els afecta la gestió de la despesa. I es compromet que aquestes reduccions es facin amb la màxima transparència.
Finalitzades les intervencions, l’alcalde afegeix que el pressupost preveu l’augment dels habitatges d’acollida, igual que els àpats en companyia i els àpats a domicili. Explica que el pressupost té tres prioritats que impliquen un augment dels recursos: el manteniment de l’espai públic, que vol dir des de neteja, fins la incorporació de 250 agents de la Guàrdia Urbana; l’atenció a les persones, que vol dir el programa de la lluita contra la pobresa i el desenvolupament de la xarxa d’atenció primària; la promoció econòmica, que vol dir, entre d’altres temes, Barcelona Activa i el desplegament del Pacte per a l’ocupació de qualitat, augments que obliguen a reduir als àmbits on es pot reduir.
Diu que aquestes prioritats per atendre la gent que ho està passant pitjor en aquests moments només ho fa Barcelona, i ho fa perquè hi ha capacitat per fer-ho. Barcelona és la ciutat que més inverteix per càpita i que té menys endeutament per càpita. No es deixa d’atendre els més vulnerables, no es deixa de netejar la via pública, no es deixa de vigilar, no es deixa de potenciar la promoció econòmica. Que l’Estat recapti més és el que permet que ens transfereixen més i que es desenvolupin les polítiques. La Generalitat també transfereix més per finançar serveis gràcies als acords vigents.
Pensa que aquest debat sobre els pressupostos es pot fer perquè existeix el Consell de Ciutat. Diu que s’aprovarà un magnífic pressupost que garantirà les polítiques més rellevants i més bàsiques per a la ciutat, i especialment per a la gent que pitjor ho passa, sense cap sorpresa fiscal, fent estabilitat.
16 ho necessita. Valora la reflexió perquè les coses també volen madurar i necessiten el seu temps, i ja es veurà quin mètode tècnic s’acaba utilitzant.
Agraeix les reflexions i el treball realitzat per la Comissió, i recorda que, com sempre diu, no cal que l’Ajuntament estigui d’acord al cent per cent amb els dictàmens del Consell de Ciutat. Diu que es farà l’aprovació definitiva d’uns pressupostos que generin més consens després d’escoltar totes al·legacions, propostes i comentaris de la ciutadania, el Consell de Ciutat i els grups municipals.
Tot seguit, l’alcalde sotmet a votació l’aprovació del Dictamen sobre els Pressupostos i les Ordenances fiscal municipals per al 2011, i demana vots a favor, vots en contra i abstencions
Es dóna per aprovat el Dictamen amb 1 vot en contra i 2 abstencions
4.Debat i aprovació del Dictamen sobre la Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona
L’alcalde dóna la paraula a la Sra. Marta Cots, vicepresident primera del Consell de Ciutat, perquè presenti la proposta de Dictamen sobre la Carta de Ciutadania. Carta de dret i deures de Barcelona.
Abans de passar a la lectura de la proposta de Dictamen, la Sra. Marta Cots, presidenta també del Consell de Joventut, comenta les intervencions a l’anterior punt en què es va parlar del Consell de Joventut, i diu que com moltes altres entitats també patiran pel decrement dels recursos destinats a convenis i subvencions i, per tant, miraran de solucionar-ho, tot i que la situació del joves no només es solucionarà arreglant el Consell de la Joventut, sinó amb contractes de qualitat i anant molt més enllà.
Explica que, a l’anterior plenari també es va debatre la Carta de Ciutadania i es van fer moltes aportacions. Diu que també es va parlar molt del procés, a la Permanent i amb la regidora que porta l’Àrea de Participació, del procés oficial d’al·legacions, i del procés de debat del Consell de Ciutat, i considera que cal trobar l’encaix i els temps entre tots aquest consens. Informa que al debat del Consell de Ciutat els grups politics municipals van decidir no participar-hi perquè entenien que ja havien fet una feina prèvia de consens, i que, per tant, va ser una comissió en la qual van estar representades totes les altres entitats, institucions i persones que formen part d’aquest Consell.
Tot seguit dóna lectura a la proposta de Dictamen que s’adjunta a aquest acta com annex 3.
17 La Sra. Elisenda Rius explica que havia enviat a la Permanent un canvi de frase que creu que no ha arribat a tothom. Proposa suavitzar el terme, quan es parla de les concepcions neoliberals al primer paràgraf de la pàgina 6, i en lloc de dir : «[...] en contraposició a les nocions neoliberals que plantegen una concepció minimalista i mercantilista dels serveis públics», dir «[...] en contraposició a polítiques que plantegen una concepció en la qual es minimitza el valor dels serveis públics».
El Sr. Enric Estrenjer, diu que, estant totalment d’acord amb l’informe, pensa que haurien de reflexionar una mica sobre el tema. Pensa que amb aquest Dictamen estan complint el paper que l’Ajuntament diu que té el Consell de Ciutat, ser l’òrgan majoritari i més representatiu de la participació de la ciutat, cosa que comporta uns deures i unes obligacions. Opina que, quan es parla de la Carta del Ciutadà, s’està parlant d’una cosa molt i molt seriosa, i considera que no és de rebut que gairebé no hagin pogut participar en la redacció. Entén que ja no es podrà tirar enrere, però creu que es pot exigir que això no torni a passar.
El Sr. Javier Mulleras diu que en aquest dictamen hi ha temes que el seu grup pot compartir, com per exemple tot el que fa referència a les persones amb discapacitat, creuen que el dictamen està prou encertat en aquest tema. Diu que, deixant de banda temes importants com les referències a la seguretat, molt important per a tots els que estimem la llibertat, consideren que hi ha algunes qüestions que els hauria agradat veure en aquest dictamen, com per exemple totes les esmenes que ells han fet a la Carta, com la utilització de les llengües, del català i del castellà, en les relacions amb l’Ajuntament, el dret dels pares a escollir l’educació i la llengua amb la qual volen educar els seus fills, o, per exemple, els deures de les persones immigrades perquè respectin el marc de convivència de què ens hem dotat democràticament en aquest país. De la mateixa manera que s’estableix el compromís per garantir la seguretat i la convivència, consideren que no s’han de plantejar temes que extralimitin l’àmbit municipal, entre altres coses perquè la Carta municipal ho estableix d’aquesta manera. També creuen que es fa poc èmfasi en la no-discriminació de ciutadans per cap causa, per naixement, raça, orientació sexual, religió, o qualsevol altra circumstància personal o social.
Diu que, per totes aquestes raons, el seu grup discrepa del dictamen que s’ha fet. Creuen en la importància d’aquests temes que son sobre els que han presentat esmenes i veuen que no han quedat recollides en el dictamen que s’està sotmetent a votació.
18 El Sr. Enric Estrenjer, informa que un grup de ciutadans, membres del Consell, ha fet al·legacions, algunes de les quals van quedar recollides també al Dictamen.
El Sr. Javier Mulleras diu que no és la seva intenció en absolut, ni abans ni ara, fer un debat. El que sí creu és que tenen l’obligació, malgrat pertànyer a un grup municipal, que és un partit polític, d’explicar el seu posicionament en aquest Consell de Ciutat, perquè tothom que forma part d’aquest Consell de Ciutat ho pugui escoltar i puguin conèixer la seva opinió, igual que els altres membres del Consell tenen el dret i l’obligació d’explicar els seus posicionaments, però que no volen obrir cap tipus de debat perquè és veritat que aquest no és el lloc de fer els debats dels partits polítics.
El Sr. Enric Canet, representant del Casal dels Infants, creu que hi ha hagut un problema seriós de metodologia i li sembla que no és la primera vegada, per això aquesta vegada va ser una mica la gota que va vessar el got. Diu que entenen que els partits polítics i els juristes poden consensuar, i desegur que han fet un treball molt rigorós i molt ben fet, però pensa que, si haguessin treballat des de bon començament amb el Consell de Ciutat, potser el resultat no hauria estat tan perfecte com fan els juristes i els representants dels partits polítics, però hauria estat més participatiu. Com a membre de la Comissió agraeix als altres membres d’aquesta, el rigor, la serietat dels debats i la preparació de tothom que fet de les sessions de treball un possibilitat constant d’aprendre.
La Sra. Assumpció Vilà, Síndica de Greuges, s’uneix al reconeixement que es fa a totes les persones que han treballat per poder presentar el Dictamen que s’està debatent, i agraeix també la feina que s’ha fet per ala millora de la Carta de Ciutadania.
Explica que aquest any es compleix el vintè aniversari de la Carta Europea de salvaguarda dels drets humans, Carta de salvaguarda que aposta per la institució defensora dels drets com una garantia i que la Carta de Ciutadania es fonamenta en ella, si bé, en aquest cas, és un producte de l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona.
Diu que la Sindicatura de Greuges de Barcelona va fer una primera versió de la Carta l’any 2006, versió que es va quedar només en projecte. Per això ara, davant l’oportunitat que els ciutadans de Barcelona puguin disposar d’aquesta eina de compromís amb els seus deures, vol donar-li el seu vot de confiança al projecte, que, tot i ser millorable, sempre serà una eina per continuar avançant, i com deia la primera versió de La Carta redactada per la Sindicatura, no hi ha drets sense deures, no hi ha deures sense drets, i sense drets ni deures no hi ha ciutadania.
19 ciutadana es prenguin en consideració, i pensa que no és demanar gaire quan la Llei de procediment administratiu de Catalunya diu que els drets dels ciutadans a una bona administració inclou el dret a participar en la presa de decisions. Segon la igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat i vulnerables; garantia del dret a l’accessibilitat universal, a la igualtat d’oportunitats i a la vida independent de les persones amb diversitat funcional. Tercer, el compromís amb la qualitat humana i la garantia social dels serveis públics, garantint l’aplicació rigorosa de les clàusules socials en els contractes municipals per tal d’obtenir una ciutat amb una dimensió més integradora.
Finalitza dient que tothom pot comptar que el text que surti haurà de ser interpretat i aplicat per la seva Sindicatura amb òptica progressista i com a defens de mínims irrenunciables. Diu que La Carta li compromet com a síndica, en la garantia dels drets i deures, i que per la seva part assumirà amb tota decisió la defensa de la Carta de Ciutadania, de la Carta de salvaguarda i de la Carta municipal de Barcelona, i que a més de defensar-la la sotmetrà a crítica constructiva. Per tot això es compromet a fer un seguiment sistemàtic de l’aplicació de la Carta de Ciutadania, i a emetre anualment, prèvia consulta al Consell, un informe d’avaluació del seu impacte i de la seva aplicació per part dels diferents òrgans municipals, en una secció especial de l’informe anual al Plenari.
El Sr. Josep Molina, agraeix el treball que ha fet la Comissió i insisteix que la crítica que es fa a la retallada de la participació és important. Diu que tots els presents saben que no volen governar, però sí que la naturalesa jurídica del Consell de Ciutat és per expressar l’opinió del conjunt de les entitats que hi sónrepresentades.
20 La Sra. Pilar Díaz, representant del Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i també com a membre de la Comissió de la Carta de Ciutadania, agraeix el treball i el resultat del dictamen final, que a més ha estat consensuat per totes les persones que hi han participat. Agraeix que s’hagin tingut en compte en el dictamen les seves al·legacions quant a les persones amb discapacitat i lamenta que el Consell de Ciutat no hagi pogut participar d’aquests vint mesos que han estat treballant els experts, perquè pensa que el resulta hauria estat més ric i més consensuat, i la Comissió no hauria tingut la impressió d’impotència. Diu que s’ha fet un Dictamen, però que no saben en cap cas quina serà la resposta que es donarà a les recomanacions d’aquest.
El Sr. Àngel Crespo s’afegeix a les felicitacions a la Comissió, fent esment de la intervenció de la Sra. Elisenda Rius en el punt anterior, i diu que no està d’acord amb la proposta de treure del text del Dictamen la paraula mercantilització, perquè una qüestió és que hi hagi una paraula que sigui altisonant, i una altra cosa és el del concepte mercantilització que li semblava que s’ha de mantenir.
Demana al regidor del PP, i a la resta de regidors i regidores, que igual que deia que la Comissió de Pressupostos no havia tingut en compte les seves aportacions, ells encara estan a temps de tenir en compte les del Consell de Ciutat per modificar, millorar i fer una Carta de Ciutadania que també estigui més consensuada entre els grups municipals i el Consell de Ciutat.
El Sr. Joaquim Mestres, regidor de Drets Civils, fa quatre comentaris. El primer és que dels cinc grups municipals que van estar treballant en la Carta de Ciutadania, el Grup Socialista, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa Verds - Esquerra Unida han votat l’aprovació inicial de la Carta, i el Partit Popular ha mantingut els vots particulars que ha expressat el senyor Mulleras, i es va abstenir en l’aprovació inicial, però que els cinc grups municipals vam coincidir en la necessitat de demanar l’opinió del Consell de Ciutat amb relació amb la Carta de Ciutadania. És per això que, com es diu al dictamen, el 16 de juny d’aquest any van participar els cinc grups municipals en una reunió de la Permanent del Consell de Ciutat, on van explicar com havien estat treballant la Carta i van demanar un dictamen sobre la Carta si semblava bé a la permanent i al plenari del Consell de Ciutat. Agraeix, per tant, el treball de la Comissió i de la Permanent i de totes les persones que han assistit a les dues sessions plenàries en què s’ha discutit la Carta
21 En tercer lloc comenta que al llarg de tot el procés d’exposició pública de la Carta han rebut al·legacions, algunes presentades per persones que formen part del Consell de Ciutat, i altres per entitats que no estan representades en el Consell. Diu que totes les al·legacions les estan treballant conjuntament els cinc grups municipals, juntament amb els Serveis Jurídics municipals amb la voluntat d’incorporar a la Carta totes aquells al·legacions que els semblin no només raonables, sinó que milloren la Carta. Informa que moltes d’aquestes al·legacions han estat assumides, en part o en la seva totalitat, perquè moltes, en algunes qüestions que també es plantegen en el dictamen del Consell de Ciutat, milloren la Carta.
Per últim comenta que la intenció dels cinc grups municipals és respondre a totes les qüestions que es plantegen al dictamen del Consell de Ciutat abans que la Carta de Ciutadania sigui finalment aprovada pel Consell Municipal, el dia 17 de desembre.
Finalment, diu que la Carta de Ciutadania no deixa de tenir la intenció de ser una expressió d’un contracte de ciutadania, que vol dir una relació de compromisos, en diem drets i deures, entre els ciutadans i les ciutadanes i d’exigència de relació dels ciutadans i ciutadanes amb la ciutat, però també de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la ciutadania de Barcelona.
Explica que el que intenten definir amb aquesta Carta de Ciutadania és un model de convivència que estableix drets i que estableix deures entre ciutadans i ciutadanes, entre aquests i l’Ajuntament i de l’Ajuntament vers aquests. El Dictamen afirma que hi ha pocs deures de l’Administració local, però ell pensa que més aviat és tot al contrari, perquè cada reconeixement de drets de ciutadans i ciutadanes porta implícita l’exigència d’un deure de l’Ajuntament de proveir les condicions perquè aquest dret es pugui exercir i es pugui garantir.
22 La Sra. Felisa Pérez, representant de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), diu que tota l’estona està pensant que hi ha temes on el perill de no aconseguir consens polític és increïble, en especial els temes d’atenció a les persones i de ciutadania. Diu que només no hi ha hagut consens amb un partit polític, que la metodologia ha anat com ha anat, però que tothom està d’acord amb la Carta, cosa que el fa pensar que li fa por que aquesta falta de consens total es pugui utilitzar de forma demagògica per a interessos electoralistes. Diu que quan u va en una direcció i veu que tots els cotxes van en l’altra direcció ha de tenir clar que està anant en contra direcció i li demana que es doni la volta i es posi a l’uníson, perquè en cas contrari pot xocar i poden haver-hi problemes
El Sr. Jordi Gras es dirigeix al regidor Sr. Joaquim Mestre dient-li que, atès que tenen la intenció de fer l’aprovació definitiva de la Carta de Ciutadania el dia 17 de desembre, poden aprofitar que la Permanent del Consell de Ciutat es reuneix el 14 de desembre per explicar quins han estat els acords dels grups polítics respecte al contingut i les propostes i consideracions del Dictamen.
Finalitzades les intervencions, l’alcalde diu que els dictàmens del Consell de Ciutat es fan perquè el Consell sap que els representants dels grups polítics municipals o el govern municipal sempre els tenen en compta, però tenir en compte no vol dir l’assumpció al cent per cent, perquè per a això estan les responsabilitats dels grups polítics o de l’equip de govern.
Diu que aquesta capacitat d’escolta, de tenir en compte, responent en positiu o en negatiu, però de manera raonada, és quelcom evident, és el que dóna sentit de cogovernança i és el que faran amb la Carta de Ciutadania.
Tot seguit sotmet a votació l’aprovació del Dictamen sobre la Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona, demanat vots a favor, vots en contra i abstencions
Es dónaper aprovat el Dictamen amb 1 vot en contra
5.Altres assumptes
La secretària informa dels resultats de la consulta sobre la data de la segona festa local de Barcelona, que es va fer per correu electrònic el dia 28 d’octubre, per acord de la Permanent del dia 27 d’octubre, a demanda del Primer Tinent Sr. J. William Carnes que va presentar i demanar l’opinió del Consell de Ciutat en relació al tema.
23 partidàries que sigui el dia 7 de març (80%), 5 persones són partidàries que sigui del dia 23 de setembre , 1 persona és partidària que sigui el dia 14 de febrer, i 1 persona és partidària que sigui el dia 25 de juliol. Les persones que es manifesten partidàries dels dies 23, 14 i 25 de juliol, ho fan per raons de tipus històriques i de tradició.
L’alcalde ratifica dient que, d’acord amb els resultats presentats, la segona festa local de Barcelona d’enguany serà el dia 7 de març.
La Sra. Ester Capella, representant del Grup Municipal d’Esquerra Republicana, planteja una qüestió que segons ella crea distorsió cada vegada que els grups municipals han d’emetre el vot per assumir o no assumir un dictamen. Creu que genera una distorsió, perquè, en definitiva, els grups polítics són receptors dels dictàmens que fa el Consell de Ciutat, i tot i que també participem del Consell de Ciutat, tenen uns altres mecanismes per votar a favor i en contra o abstenir-se. Diu que aquest fet es va plantejar, creu que al primer Consell de Ciutat, quan va ser l’única que no va votar, i ningú entenia per què no havia votat i quina posició havia pres el Grup Municipal d’Esquerra. Llavors va intentar explicar-ho i veu que Plenari rere Plenari torna a passar el mateix, és a dir, uns voten, els altres no voten i això genera una distorsió. Diu que cal que es posin d’acord els grups municipals perquè pensa que els grups municipals tenen d’altres mecanismes per emetre el corresponent vot.
Entén que la Carta municipal ha generat debat i molta discussió sobre si era o no era idoni el moment en què s’ha portat al Consell de Ciutat.
Veu que hi ha d’altres plans estratègics de la ciutat que també generen el mateix debat i el mateix qüestionament –l’altre dia, per exemple, en la Permanent, la senyora Moraleda plantejava la possibilitat de portar al Consell de Ciutat el debat del Pla d’usos de la muntanya de Montjuïc–, i li agradaria que també en aquest punt els grups es posessin d’acord sobre què és el que va al Consell de Ciutat, definint mol bé quins són els rols de cadascú, perquè de vegades també hi ha disfuncions i vasos comunicants, i no s’acaba d’entendre quina és la postura de cadascú en el lloc i en l’àmbit que ocupa, i llavors genera moments de tensió innecessaris perquè en definitiva tots estan treballant pel mateix, uns en un costat i els altres en l’altre.
Diu que els grups polítics tenen les obligacions que comporta el fet d’haver estat elegits per la ciutadania a través d’un procés validat per tothom i que tothom hi està d’acord que és l’òptim i l’adequat. Considera que el Consell de Ciutat té uns altres mecanismes, però creu que han de començar a posar-se d’acord sobre a qui li correspon què en cada moment.
24 Diu que és cert que hi ha un document que parla del rol del Consell de Ciutat, que també a cadascú li pertoca saber què han de fer en cada moment, perquè a vegades es produeixen uns debats que crispen molt les persones que hi intervenen, es diuen coses que després són de difícil rectificació i que fan malbé al pas endavant que es fa amb un determinat document. Per tant demana, perquè creu que és bo, que tothom faci una reflexió sobre aquesta qüestió.
El Sr. Manel Cases, representant del Consell Municipal de Protecció i Defensa dels Animals, diu que tothom sap que Catalunya ha prohibit les curses de toros i que, si tot va bé, aviat s’haurà de decidir quin ús es donarà a la plaça Monumental, que ocupa una illa sencera de l’Eixample en un lloc molt estratègic. Diu que el Circ du Soleil, entitat cultural de gran prestigi internacional, van ser els primers que van retirar la utilització dels animals al seu espectacle i que a la ciutat de Las Vegas han posat un circ estable.
Proposa que l’Ajuntament els suggereixi la possibilitat d’entrar en converses amb l’empresa Balaña per tal d’aconseguir que la Monumental sigui l’espai estable d’aquesta companyia a Barcelona, cosa que també seria un valor per a la ciutat en la seva promoció turística
El Sr. Jordi Puig, representant de la Xarxa Comunitària de Sant Antoni, diu que arran de les intervencions al debat dels dictàmens sobre el Pla estratègic de Turisme i de la Carta de Ciutadania, es detecten unes deficiències formals que no són menors i que el porten a qüestionar-se a si mateix, i anima a obrir un procés de reflexió al Plenari o a la Permanent. Considera que el Consell de Ciutat ha de ser molt proactiu en la defensa del seu paper i en el conjunt del temes que s’han de treballar i no vol que el tema quedi mort en aquesta sessió plenària.
La vicepresidenta primera, Sra. Marta Cots, en relació amb la intervenció del Sr. Jordi Puig, diu que precisament el tema de la Carta va propiciar que la Permanent decidís, de cara al proper mandat, prendre mesures com a Consell de Ciutat per tal de trobar l’encaix del Plenari del Consell, les propostes i recomanacions, les metodologies per a la participació, així com la incorporació dels debats propis. Diu que el tema de la Carta de Ciutadania va ser una mica la gota que vessa el got i que la Permanent considera que és del tot necessari fer-ho i pensa que també els grups polítics comparteixen aquesta opinió- perquè el Consell tingui l’espai que ha de tenir i serveixi per al que ha de servir.
25 expressa quelcom que és positiu perquè els obliga a cuidar els mecanismes per portar correctament al Consell els temes sobre els quals volen demanar opinió.
Reitera el seu agraïment pel treball desenvolupat, i dóna per finalitzada la sessió a les 21.15 hores.
