Núm. 22 / Any XCV 20 de juliol de 2008
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 30-V-2008 ... 2273
Acords sessió 27-VI-2008 ... 2314
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 2318
Festes locals del municipi de Barcelona de l'any 2009 ... 2319
Denominacions d'espais públics... 2319
Facultats dels regidors en cas d'absència ... 2319
Cartipàs Designació secretària del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolu- pament ... 2321
Designació membre Consell Rector de l'Institut Municipal d'Informàtica... 2321
Designació membre Consell Rector de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona ... 2321
Designació representant al Consell General del Consorci Fira Internacional de Barcelona ... 2321
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 3-VI-2008 2322 Personal Concursos Bases generals que han de regir la convocatòria de sis concursos per a la provisió de sis llocs de treball ... 2323
Director/a de Centre de Serveis Socials... 2324
Administració Econòmica (Contractació)... 2325
Suport a la Gestió ... 2325
Responsable tècnic de manteniment ... 2326
Director/a de Centre de Serveis Socials... 2327
Tècnic/a de gestió i/o planificació de serveis personals ... 2327
Bases generals que han de regir la convocatòria dels concursos per a la provisió dels llocs de treball de l'ICUB ... 2328
Administrador de sistemes ... 2330
Responsable tècnic ... 2330
Nomenaments Nomenament de funcionaris de carrera ... 2331
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 30 de maig de 2008 i aprovada el dia 27 de juny de 2008
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de maig de dos mil vuit, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufre-sa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon García-Bragado i Acín, i Im-ma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Án-geles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Rie-ra, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Cal-vete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secreta-ri general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i quaranta-cinc minuts.
El Sr. Alcalde dóna la benvinguda a la mesa pre-sidencial a l’Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, segon tinent d’alcalde.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 18 d’abril de 2008, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 22 de maig de 2008 (S1/D/2008 2361), que nomena l'Im. Sr. Ricard Go-mà i Carmona, segon tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, en substitució de la Ima. Sra. Imma
Mayol i Beltran, que passarà a ocupar el càrrec de cinquena tinenta d'alcalde.
2. Decret de l'Alcaldia, d'11 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1849), que modifica el lloc de treball i les funcions del Director del Programa d'intervenció en prevenció social, que passa a denominar-se Director del Programa de gestió de l'espai públic i prevenció, adscrit a la Gerència del Districte de Ciutat Vella; i modifica, també, les funcions atribuïdes a la Direcció de Serveis Tècnics i al Departament de Llicències i Inspecció en l'esmentat districte.
3. Decret de l'Alcaldia, de 16 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1819), que sotmet a la Comissió Especi-al de Comptes: El Compte generEspeci-al de l'exercici de 2007, corresponent a l'Ajuntament de Barcelona, als Organismes autònoms municipals, Entitats públiques empresarials, a les Societats mercantils de capital íntegrament municipal i els Estats integrats i consoli-dats, definits pel decret d'Alcaldia de 29 d'abril de 1998.
4. Decret de l'Alcaldia, de 17 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1890), que designa representants de l'Ajuntament les persones següents:
– Consorci Casa Àsia (membre del Consell Rector) Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata en substitució del Sr. Andreu Puig i Sabanés.
– Consorci Fira Internacional de Barcelona (repre-sentant al Consell General)
Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera en substi-tució del Sr. Andreu Puig i Sabanés.
– Consorci de les Biblioteques de Barcelona (vocal del Consell General)
Ima. Sra. Francina Vila i Valls en substitució de la Ima. Sra. Itziar González i Virós.
– Consorci de Turisme de Barcelona (vocal del Consell General)
Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina en substitució del Sr. Jordi Martí i Grau.
– Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona (representant a l’Assemblea General)
Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas en substitució de la Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste.
– Consorci del Gran Teatre del Liceu (membre de la Junta de Govern)
Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello en substitució de la Ima. Sra. Itziar González i Virós.
– Fundació Privada Casa Amèrica a Catalunya (membre del Patronat)
Sr. Àngel Miret i Serra en substitució de la Sra. Antònia Sabartes i Ruescas
– Fundació Barcelona Cultura (membre del Patro-nat)
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot en substitució del Sr. Andreu Puig i Sabanés.
represen-tant de l'Ajuntament de Barcelona en la Comissió Delegada del Consorci Localret, corresponent a l’àmbit territorial de la demarcació Barcelona-Besòs, en substitució de l’Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño.
6. Decret de l'Alcaldia, de 18 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1917), que delega en l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, quart tinent d’alcalde, si pro-cedeix per apartar-se del procediment penal seguit al Jutjat d’Instrucció número 33 de Barcelona, diligènci-es prèvidiligènci-es número 360/2005, pels fets ocorreguts al barri del Carmel de Barcelona el mes de gener de 2005 a conseqüència de les obres en el subsòl per a la construcció de la perllongació de la Línia 5 del Ferrocarril Metropolità de Barcelona, amb reserva de les accions civils que pertoquin a la Corporació Mu-nicipal.
7. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1928), que proposa a l’òrgan competent de la Societat Barcelona de Serveis Municipals, SA, com accionista de Mercabarna, SA, elevar a la Junta General de Mercabarna, SA, la proposta de designa-ció de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete com a membre del Consell d'Administració de Mercabarna, SA, en substitució del Sr. Albert Forcades i Valero.
8. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1935), que crea el Consell Assessor d'Etnologia de Barcelona, designa els seus membres i li atribueix funcions.
9. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1931), que designa la Ima. Sra. Carmen Andrés Añón membre del Consell Ciutat i Comerç.
10. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1922), que designa membres del Plenari del Consell Econòmic i Social de Barcelona, les per-sones següents: en representació del Grup I, Orga-nitzacions sindicals, la Sra. Raquel Gil i Eiroa, Secre-tària de Polítiques de Dona i Igualtat de la UGT de Catalunya, en substitució de la Sra. Carme Simarro i López; i en representació del Grup III i a proposta de l’alcalde, el Sr. Artur Saurí del Rio, Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
11. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1933), que designa la Sra. Cristina Cas-tells i Guiu membre de l’Assemblea General del Consorci Agència Local d’Ecologia Urbana en substi-tució del Sr. Antonio Romero i Barcos.
12. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1934), que nomena la Sra. Cristina Cas-tells i Guiu membre del Plenari del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat en representació de l'Agència d'Energia de Barcelona i en substitució del Sr. Antonio Romero i Barcos.
13. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1964), que: primer, adscriu a la Gerència de Medi Ambient els òrgans amb les denominacions, nivells i funcions que es detallen; segon, modifica les denominacions dels Departaments de Control Opera-tiu, Enllumenat i Energia, Aigües, i Control d'Opera-cions pels de Departament de Gestió Operativa, Departament d'Enllumenat, Departament de Sane-jament, i Departament de Millora Continua, de la Gerència de Medi Ambient; tercer, amortitza el De-partament de Serveis Tècnics de la Direcció de Ser-veis de Neteja i Gestió de Residus; i quart, crea el Departament d'Abastament, adscrit a la Direcció de Serveis del Cicle de l'Aigua, el Departament
d'Estra-tègia, adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió del Coneixement, el Departament Jurídic de Medi Ambi-ent, adscrit a la Direcció de Serveis de Gestió de Recursos, el Departament d'Educació Ambiental, adscrit a la Direcció de Serveis d'Educació Ambien-tal, i el Departament de Projectes d'Obres, adscrit a la Direcció de Serveis d'Inversions i Espai Vial, tots ells amb els nivells, denominacions i funcions que es detallen.
14. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 1956), que amortitza el Departament d'Administració de Personal i Formació del Servei de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, i adscriu el seu personal a la Direcció de Gestió Econòmica i Control de Recursos de la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat.
15. Decret de l'Alcaldia, de 21 d'abril de 2008 (S1/D/2008 2161), que adscriu a la Direcció Executi-va d'e-Administració les funcions que es detallen en document annex; crea el lloc de treball d'assessor de la Gerència Adjunta d'e-Administració i Sistemes d'Informació i crea, també, el Departament Tècnic d'Internet i Nous Canals, dependent de la Direcció Executiva d'e-Administració; i amortitza la Direcció Tècnica d'Internet adscrivint el seu personal al De-partament Tècnic d'Internet i Nous Canals.
16. Decret de l'Alcaldia, de 30 d'abril de 2008 (S1/D/2008 2099), que designa l’Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, membre del Consell d’Administració de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària (IMAS) en substitució del Sr. José I. Cuervo i Argudín; i el no-mena president de l’esmentat Consell d’Adminis-tració.
17. Decret de l'Alcaldia, de 30 d'abril de 2008 (S1/D/2008 2096), que designa els Srs. Jordi Martí i Grau, i Oriol Clos i Costa i la Sra. Marta Clari i Pa-drós, representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió de seguiment prevista a la clàusula quar-ta del Protocol signat l’1 de setembre de 2006 entre l’Administració de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per a fixar els compromi-sos futurs en relació a la nova ubicació de la Biblio-teca Pública de l’Estat a Barcelona.
18. Decret de l'Alcaldia, de 30 d'abril de 2008 (S1/D/2008 2097), que designa la Sra. Eva Maria Gajardo Rodríguez membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona en re-presentació de les organitzacions sindicals dels tre-balladors i en substitució de la Sra. M. Cristina Bailón Tomé.
19. Decret de l'Alcaldia, de 6 de maig de 2008 (S1/D/2008 2159), que actualitza la composició del Consell Ciutat i Comerç.
20. Decret de l'Alcaldia, de 6 de maig de 2008 (S1/D/2008 2223), que designa el Sr. Marc Murtra Millar gerent d'Educació, Cultura i Benestar, amb efectes del 7 de maig d'enguany.
21. Decret de l'Alcaldia, de 6 de maig de 2008 (S1/D/2008 2222), que designa la Sra. María del Mar Gimenez-Salinas Botella, gerent adjunta d'Urbanis-me de la Gerència d'Urbanisd'Urbanis-me i Infraestructures, amb efectes del 15 d'abril d'enguany.
Comunica-ció i Qualitat de Guàrdia Urbana a la DirecComunica-ció de Serveis de Relacions Externes i Qualitat de la Ge-rència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, amortitza el lloc de treball de Cap de Comunicació i Qualitat de Guàrdia Urbana i el Departament de Comunicació i Qualitat de la Direcció de Serveis de Relacions Ex-ternes i Qualitat; i crea els llocs de treball de respon-sable de Programa de Comunicació Externa i de responsable de Programa de Comunicació Interna.
23. Decret de l'Alcaldia, de 13 de maig de 2008 (S1/D/2008 2235), que comunica al Plenari del Con-sell Municipal, per al seu assabentament, l'escrit de data 30 d'abril d'enguany que informa del canvi en la Presidència del Grup Municipal d'ICV-EUiA, la qual passa a l'Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona en substi-tució de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
24. Decret de l'Alcaldia, de 14 de maig de 2008 (S1/D/2008 2262), que aprova, de conformitat amb l’article 99.4 de la Llei 30/2007, de contractes del sector públic (LCSP), els models de plecs de clàusu-les administratives particulars per als contractes d’obres, de subministraments i de serveis, l’auto-rització i adjudicació dels quals estigui atribuïda a l’Alcaldia i es decideixi mitjançant la utilització dels procediments obert, restringit, negociat amb publici-tat prèvia i negociat sense publicipublici-tat.
25. Decret de l'Alcaldia, de 16 de maig de 2008 (S1/D/2008 2304), que designa l’Im. Sr. Xavier Mulle-ras Vinzia membre del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona en substitució del Sr. Lluís M. Alonso González.
26. Decret de l'Alcaldia, de 20 de maig de 2008 (S1/D/2008 2343), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc el Sr. Jordi Rubio i Mayor en substitució de la Sra. Carolina Mar-tínez i García.
b) Mesures de govern
Mg 1. Projectes del Besòs: participació de l’Ajun-tament de Barcelona en les transformacions del Bar-celonès-nord.
El quart tinent d’alcalde, Sr. García-Bragado, ex-plica que aquesta mesura de govern expressa la voluntat del govern municipal d’iniciar un procés d’una major implicació d’aquest Ajuntament, junta-ment amb els dels municipis veïns de Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Mon-tcada i Reixac, en la definició i en la formalització d’un procés de transformació que englobi els dife-rents projectes i iniciatives adoptades pel conjunt de governs municipals en aquesta àrea, perquè una vegada portada endavant la retirada de les torres elèctriques del Besòs i la regeneració de la llera d’aquest riu, s’obre definitivament la reflexió, planifi-cació i execució de les intervencions en els teixits urbans que envolten la important via natural que representa tal riu estructurant un projecte de projec-tes que estan ja en diferents estadis d’execució, per a dotar-los d’una estratègia comuna que permeti multiplicar els resultats esperats en cada un d’ells: no es tracta pas, doncs, d’un projecte improvisat.
Concreta que aquesta reflexió abasta: dins el ter-me municipal de Barcelona els àmbits de la Sagrera, les Casernes de Sant Andreu, la Verneda - Estade-lla, el Bon Pastor, Trinitat Vallbona, els entorns del
Fòrum i el Centre Interuniversitari del Besòs; en el municipi de Sant Adrià de Besòs, els àmbits de la Mina, la Catalana, Penyafort (amb la Ciutat esportiva del RCD Espanyol), les Tèrmiques i el Polígon Mon-solís; al municipi de Badalona, la transformació del Polígon industrial, el Port i les Tèrmiques; al munici-pi de Santa Coloma de Gramenet, els àmbits de Can Peixauet, Santa Coloma - Centre, Can Zam - la Pa-llaresa i el Parc Alimentari - Universitari de Torribe-ra.
Destaca que tots aquests municipis han manifes-tat la volunmanifes-tat de vertebrar-se al voltant d’una estruc-tura tècnica que permeti reflexionar i avançar; que els esmentats projectes de transformació estan vin-culats a processos acollits a la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, impulsats per la Generalitat de Ca-talunya com són els de la serra de Mena a Santa Coloma -Badalona, Torre Baró - Ciutat Meridiana i Trinitat Vella a Barcelona, Sant Roc, Artigues i el Remei a Badalona, Sant Adrià Nord a Sant Adrià de Besòs, de manera que l’estratègia rehabilitadora d’aquests teixits urbans forma part també d’aquesta iniciativa, la qual pretén evitar hipòtesis que serien irreversibles si no es tingués una visió de conjunt ja que un plantejament autista de cada Ajuntament, és a dir segregat i separat dels altres, i també un territori monofuncional, i pretén encarar els reptes de la co-hesió social, de la mobilitat i la necessitat de majors espais de relació social.
Insisteix que la iniciativa en debat té un claríssim enfocament supramunicipal i, per tant, metropolità com que quedat ben palès en el si de la institució que en principi li donarà suport, el Consell Comarcal del Barcelonès, el qual ja ha aprovat el Conveni de creació de l’Oficina Tècnica del Besòs; i que es posa èmfasi en la funció metropolitana perquè aquesta tipologia de projecte acabarà definint no només els objectius de l’esmentada oficina tècnica i de la volun-tat dels Municipis, sinó també el compromís metropo-lità de la nostra ciutat situant el component de la transformació social com un dels objectius de la transformació urbanística que tal oficina tècnica pre-tén impulsar.
Clou la seva intervenció dient que la mesura de govern en debat marca l’inici de tal procés amb la posada en funcionament dels mecanismes que han de permetre generar projectes conjunts i visions uni-tàries i homogènies; que, per tant, ara no s’està plan-tejant cap catàleg d’obres en concret; que es preveu que l’Oficina Tècnica del Besòs estigui operativa l’1 de setembre i aquest Ajuntament esmerçarà els es-forços necessaris perquè sigui així; i que el compro-mís econòmic encara està per definir, però serà aportat des del Sector d’Urbanisme d’aquest Ajunta-ment i serà equiparable al d’altres institucions.
parla d’una estructura autista per significar que totes les actuacions passades i futures (plantejades) no han establert cap relació amb el seu entorn, generant ad hoc una subestructura interna, aïllada de qualse-vol estructura urbana superior, en opinió del seu Grup això ha succeït també a escala municipal i l’exemple més clar d’actuació autista en l’àmbit mu-nicipal ha estat l’àmbit del Fòrum, un espai projectat bàsicament des de Barcelona a pesar de ser fronte-rer amb Sant Adrià de Besòs, on s’han gastat molts diners i, tanmateix, quatre després continua sent un espai autista, raó per la qual dóna la benvinguda a una oficina nascuda per a evitar que es repeteixin aquest tipus de situacions.
Subratlla que en la documentació lliurada es reco-neix que la cohesió social és un repte i, tanmateix, el seu Grup està denunciant des de fa molt de temps que en part de la zona en qüestió situada en el terme municipal de Barcelona, aquest Ajuntament hi ha abocat molts diners que moltes vegades no han pro-duït cap mena de rendibilitat social, tant en l’espai del Fòrum com en altres intervencions fetes més en l’interior dels barris fins al punt que la documentació esmentada reconeix que els nous residents i la po-blació potencial ja no té cap lligam ni sentiment de pertinença i, per tant, esmenta la cohesió social com un dels reptes a afrontar.
Diu, en conclusió, que els membres del seu Grup donen la benvinguda a la nova Oficina Tècnica del Besòs, però creuen que no s’ha de limitar a coordi-nar les actuacions dels diferents municipis, sinó que ha de coordinar també les actuacions d’una mateixa ciutat, perquè, per exemple, es parla de la Sagrera, però no de la gran transformació urbana que repre-senta el Projecte 22@bcn i això és, a parer seu, un error garrafal.
El Sr. Cornet creu que aquesta mesura de govern del Consell Comarcal del Barcelonès demostra que el govern municipal no sap innovar i liderar la Ciutat i, per això, ha de presentar una mesura de govern que explica què farà una altra institució municipal, perquè el govern municipal, en minoria, no aconse-gueix presentar mesures de govern pròpies que res-ponguin a allò que realment Barcelona necessita. Afegeix que la mesura de govern en debat li sembla un revival de quelcom que ja es presentava com a necessari en la dècada dels noranta, de manera que podria semblar encertada si la impulsés una força política que no hagués estat governant ja aleshores; que, efectivament, no és pas, com ja s’ha indicat, una iniciativa improvisada, però expressa, en tot cas, la continuïtat d’una voluntat que mai no s’acaba de materialitzar; que l’alcalde de Barcelona és el presi-dent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Me-tropolitana, la qual té la responsabilitat de coordinar les actuacions perquè no passi això que està pas-sant i, per tant, la mesura de govern en debat conté, d’alguna manera, l’element positiu de fer autocrítica en reconèixer, per primera vegada, que s’han fet projectes autistes i no coordinats amb l’entorn, enca-ra sense dir qui n’ha estat el responsable.
Posa en relleu que s’hi reconeix que el nord de la ciutat de Barcelona no ha experimentat la transfor-mació adequada i es promet afrontar-la ara, a pesar que encara no hi ha aprovat ni el Programa d’actuació municipal ni els Programes d’actuació dels
diferents districtes, situació que afecta la governança de la Ciutat; que s’ha fomentat una estructura autista i un territori monofuncional sense comptar amb el context ni amb el teixit social: per tant, ha de felicitar l’equip de govern per l’element d’autocrítica que con-té el document en debat, i reclamar-li, alhora, mesu-res de govern que contribueixin a mesu-resoldre els pro-blemes de la ciutadania en comptes de contar històries d’allò que no ha complert des de la dècada dels noranta.
El Sr. Portabella expressa l’acord del seu Grup amb la mesura de govern en debat perquè li sembla que durant molts anys la Ciutat s’ha encarat, pel pes d’infraestructures com el port o l’aeroport, molt cap al Llobregat i poc cap al Besòs, si bé amb l’inici de les depuradores, amb la recuperació, encara no acaba-da, de la llera del Besòs, amb el Fòrum i la previsió de crear un clúster energètic a l’entorn del Besòs i, sobretot, amb aquesta mesura de govern, que repre-senta un canvi de concepció urbanística, s’està en-carant definitivament, de manera encertada i trans-versal, una actuació a banda i banda d’aquest riu de manera consensuada i conjunta amb els altres muni-cipis afectats, actuació que ha de portar bons rèdits a totes les persones que viuen en aquest territori. Agrega que la mesura de govern ve a definit una eina, l’Oficina Tècnica del Besòs, formada per repre-sentants dels diferents municipis i institucions per a una intervenció transversal i plural sobre una part molt significativa del territori: per tant, el seu Grup està d’acord amb la creació d’aquesta oficina i farà el seguiment escaient quan es comencin a desenvolu-par els projectes concrets i específics en cadascuna de les àrees; que també li sembla bé el plantejament inicial que aposta per la ciutat mixta amb barreja d’usos i pel coneixement com a eina dinamitzadora de l’economia barrejat amb serveis, habitatge i actu-acions que, sense cap mena de dubte, han de com-portar una millora ambiental significativa a tota la plana de Barcelona; i que, per tant, li agrada la visió conjunta que té la mesura en debat a nivell supra-municipal, és a dir, d’estructura política, però també a nivell d’estructura tècnica, i la visió integrada de territori, per damunt de la delimitació dels diversos municipis.
La Sra. Blasco manifesta que des de fa temps els successius governs municipals han treballat perquè Barcelona tingui noves àrees de centralitat i els en-torns del riu Besòs integren en aquest moment una d’aquestes operacions i conformen un espai fronterer que forma part de diversos termes municipals però que constitueix una única realitat en la qual tenen sentit els discursos que el fan sobre l’Àrea metropoli-tana; que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds– EUiA sempre ha defensat un urbanisme al servei de la millora de la qualitat de vida dels barris d’acord amb un model que comporta mixtura d’usos, convi-vència de la residència i l’activitat econòmica, equi-paments i serveis tant de proximitat com de ciutat per tal d’aconseguir la ciutat inclusiva, diversa i participa-tiva de la qual sempre parla el seu Grup.
Coloma, Sant Adrià i Badalona– i s’està oferint l’oportunitat de fer una ciutat compacta i sostenible amb una mobilitat basada, òbviament, en el transport públic, però que en la urbanització dels seus carrers i places afavoreixi també els desplaçaments a peu i amb bicicleta, situant aquests desplaçaments ano-menats sostenibles en peu d’igualtat amb els que es fan amb el vehicle privat; que l’Oficina Tècnica del Besòs haurà de treballar per promoure i diversificar els processos participatius per a la concreció del planejament urbanístic en una zona on manca bas-tant l’espai relacional i, per bas-tant, cal començar la tasca amb bon peu i posar en marxa els mecanismes necessaris per a fer efectiva la participació; i que, en definitiva, el seu Grup dóna suport a la mesura en debat.
El Sr. García-Bragado agraeix els suports que han expressat a la mesura de govern en debat i també els compromisos de col·laboració i seguiment res-pecte a l’Oficina Tècnica del Besòs; i puntualitza que no li sembla encertat haver esmentat el Fòrum com un exemple d’autisme, perquè s’hi manifesta també la col·laboració de municipis per a la transformació d’un territori, objectiu que és, també, justament allò que persegueix la mesura de govern en debat, la qual pretén resoldre, amb un nou format, les conse-qüències de la iniciativa nefasta en virtut de la qual els tesis metropolitanes varen perdre una represen-tació institucional.
El Sr. García matisa que al seu Grup no li preocu-pa preocu-pas la col·laboració perquè creu que l’Oficina Tècnica del Besòs pot ser un bon instrument, del qual pensa fer-ne seguiment, per a l’actuació que es planteja, sinó els projectes i, per això, ha esmentat el cas del Fòrum, paradigma d’una bona col·laboració entre ajuntaments, però que responia a un projecte mal fet d’entrada, perquè no s’adreçava a resoldre els problemes i reptes amb els quals pretén encarar-se l’esmentada nova oficina, sinó que era un projecte tancat en sí mateix, ja que basta passejar per la zona del Fòrum per adonar-se de com és d’autista tal es-pai, el qual només té vida quan s’hi programa quel-com dins, perquè, altrament, no hi passa ningú, i, d’altra banda, tampoc no està pas fomentant la co-hesió social i tot això quan els recursos que s’hi va-ren esmerçar podien haver-se aplicat a promoure estructures no autistes, a generar cohesió social, a trencar un territori monofuncional i, en definitiva, a oferir solucions als reptes que ara es plantegen.
El Sr. Cornet pregunta si donat que tot el que s’ha fet fins ara ha estat autista i monofuncional i no ha generat cohesió social, es tancarà el Consorci del Besòs; i que per evitar que la iniciativa que avui es planteja no caigui en aquests defectes, no es posi el Fòrum com a exemple.
El Sr. Alcalde remarca que s’ha presentat una mesura de govern molt important de caràcter estruc-tural i que compta amb la participació de tots els ajuntaments implicats; que un president de la Gene-ralitat sempre indicà que barris com la Mina eren una assignatura pendent de la qual entre tots no ens en varem sortir: per tant, a l’hora de criticar el Fòrum cal parar compte i escoltar més l’alcalde de Sant Adrià de Besòs, perquè si ara els barris de l’entorn del Fòrum tenen perspectives de desenvolupament so-cial, econòmic i urbà, és justament perquè entre tots
hi hagué la capacitat de donar la volta a tal espai, una assignatura que no era pas fàcil i, per tant, no es pot caure en la crítica fàcil. Afegeix que si ara es pot encarar la iniciativa que avui es planteja, és perquè abans s’han fet passes molt contundents que per-meten ara desenvolupar l’eix que haurà d’unir el Fòrum amb Sant Andreu–Sagrera, i parlar del polí-gon Monsolís i dels altres projectes: per tant, no es pot caure en la crítica parcial i injusta, sinó que cal escoltar més els barris de l’entorn del Fòrum per a copsar la transcendència de la transformació que representà.
Mg 2. Pla d’equipaments juvenils de Barcelona 2008-2015.
La regidora de Dones i Joventut, Sra. Blasco, ex-posa que el Pla d’equipaments juvenils de Barcelona 2008-2015 és una de les peces més importants del Pla Jove Bcn 2006-2010 que és el Pla director de la política de joventut d’aquest Ajuntament aprovat el 6 d’octubre de 2006 per una àmplia majoria de quatre Grups municipals; que el 20 de novembre de 2007 adquirí, en una mesura de govern exposada en la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, el compromís de presentar un pla d’equipaments juve-nils en compliment d’un dels objectius de l’esmentat Pla Jove, compromís que compleix avui, sis mesos després, amb aquest Pla d’equipaments juvenils 2008-2015, el qual ha estat treballat amb l’absoluta participació i complicitat de tots els districtes de la Ciutat, preveu, en aquest mandat, una dotació de 14 milions d’euros per a inversions en serveis per a adolescents, i joves i té com a horitzó temporal el 2015 de manera que després de la seva execució la Ciutat comptarà amb una xarxa d’equipaments juve-nils sense precedents, concretament: 12 punts d’informació juvenil –ara en tenim 5–; 5 serveis d’atenció i assessorament especialitzat; 17 casals de joves –ara n’hi ha 7–; 12 espais jove –ara en tenim 3–, un dels quals continuarà acollint els serveis del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona, i un espai jove, el de la Bàscula, especialitzat en música; és a dir, en total 47 equipaments juvenils.
Comenta que el Pla en debat no parla només de projectes de construcció i rehabilitació, de reformes, d’adequacions, de manteniment d’espais, sinó que parla també de models de serveis i de programes funcionals en matèria d’equipaments juvenils pioners a Catalunya i més enllà, models que han estat elabo-rats a partir del treball i l’experiència dels tècnics i tècniques de joventut municipals i, per tant, a partir d’un coneixement molt arrelat en la realitat i els equi-paments dels barris; que es tracta de models que estableixen uns estàndards de qualitat per tal de superar la caricatura de considerar un suro amb xin-xetes com un punt d’informació juvenil, un racó d’un equipament com un espai jove, i que aposten clara-ment pel foclara-ment de l’associacionisme juvenil i incor-poren la franja d’edat entre els 12 i els 16 anys amb tota la seva concepció.
no recomanaria un equipament específic però on ja ara hi ha intervenció especial per a joves a partir dels equipaments existents, de manera que comporta la superació del debat entre equipaments juvenils i equipaments intergeneracionals en el sentit de reco-nèixer la necessitat d’espais propis per a la gent jove de la mateixa manera que es fa amb altres col·lectius.
Destaca que amb aquest pla l’Ajuntament de Bar-celona fa un salt importantíssim en les polítiques de joventut que, com a objectiu estratègic, han de con-tribuir a l’emancipació de la gent jove de la nostra ciutat en tant que ciutadans i ciutadanes amb capaci-tat de construir i de desenvolupar projectes vitals i amb capacitat de participar en projectes col·lectius; que la xarxa d’equipaments juvenils constitueix un instrument per a la participació juvenil, perquè entre els mitjans que la gent jove necessita per a participar i exercir els seus drets de ciutadania, els dos ele-ments més tangibles i quantificables són, d’una ban-da, els locals de les entitats i associacions juvenils i, de l’altra, els equipaments oberts a tot el jovent, or-ganitzat o no, associat o no, i el Pla aborda els se-gons sense oblidar els primers, que són objecte d’altres tipus d’intervencions sobre les quals s’està treballant; i que és, doncs, un pla viu que no acaba ni queda fixat de per vida, perquè segurament sorgiran oportunitats de nous espais i, en canvi, decauran altres expectatives, però, en tot cas, hi ha una volun-tat ben clara d’estendre a tota la Ciuvolun-tat els equipa-ments juvenils de qualitat.
La Sra. Vila formula, d’antuvi, una crítica per les formes, perquè en la darrera reunió de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social el seu Grup formulà una pregunta oral a la Sra. Blasco sobre l’elaboració del Pla d’equipaments que la Sra. Blasco s’havia compromès a elaborar en el termini de sis mesos, però un cop formulada la pregunta, la regido-ra interpel·lada s’absentà de la sala i deixà la respos-ta de la pregunrespos-ta a un altre membre del govern mu-nicipal, tanmateix després de la sessió el Grup de Convergència i Unió pogué comprovar que l’es-mentada regidora havia abandonat les seves res-ponsabilitats en tal comissió i deixat de respondre a l’oposició per anar a fer una roda de premsa amb el Sr. Alcalde sobre aquest pla d’equipaments juvenils: pregunta, doncs, si la Sra. Blasco troba correcte, de bona educació i de respecte des d’un punt de vista democràtic tal capteniment, que posa de manifest que l’equip de govern menysprea el bon govern i les pràctiques democràtiques.
Entrant després en el contingut del document en debat, troba que respon a un model dirigista, perquè parteix d’agafar un plànol de la Ciutat i anar-hi col·locant, basant-se en les xifres de població juvenil, territori i transport, diferents equipaments i això li fa preguntar si s’ha consultat les associacions i entitats juvenils de cada districte per saber quines necessi-tats tenen.
Indica que el Pla en debat no té en compte els lo-cals o casals d’entitats de joves que ja puguin estar oferint aquest servei, no incorpora cap mecanisme de cogestió i de col·laboració amb aquestes entitats i no preveu la posada a disposició de cap nou local per a aquestes associacions juvenils.
Pregunta, finalment: per què s’han exclòs els es-pais que no són de titularitat municipal; si les entitats cíviques no contribueixen a l’emancipació i formació dels joves amb una labor social; i per què no s’ha tingut present la tasca de totes aquestes entitats en el pla que avui es presenta.
El Sr. Villagrasa indica, d’entrada, que podria feli-citar la Sra. Blasco si avui hagués presentat un estu-di teòric sobre la política de joventut i els equipa-ments juvenils, i no pas un document que és simplement la justificació d’allò que el govern muni-cipal pretén implantar a Barcelona i la demostració palpable del fracàs del desenvolupament, en els darrers trenta anys, dels equipaments per a joves a la nostra ciutat ja que en el repàs que es fa de les actuacions durant aquest temps es parla molt de reflexionar i poc d’executar.
Significa que Barcelona té 73 barris i, tanmateix, en 39, és a dir més de la meitat, no hi haurà ni un sol equipament per a joves amb l’excusa que a la Ciutat no hi ha sòl per a equipaments, cosa que és veritat perquè l’equip de govern l’ha utilitzat per a fer-hi habitatge 10-hj i ara li’n manca per allò que són prò-piament equipaments: per tant, la culpa de tal situa-ció només és del govern municipal.
Fa notar, més endavant, que el Pla en debat parla de tres tipus d’equipaments, espais joves, casals de joves i punts d’informació juvenil, però el nombre d’equipaments que s’hi esmenta no és cert, perquè en molts casos un espai jove o un casal juvenil coin-cideixen en un mateix edifici amb un punt d’in-formació juvenil; que s’hi confon, doncs, la paraula ús o servei amb la paraula equipament, de manera que el document està maquillat; que hi manca la memòria pressupostària del cost, el calendari detallat del procés d’execució i els convenis de col·laboració amb les entitats juvenils; que un cop executat, hi haurà districtes amb grans dèficits perquè, concre-tament, el de l’Eixample només tindrà equipaments en dos dels seus sis barris, el de Sarrià-Sant Gervasi en tindrà en tres dels seus sis barris, el de Gràcia en dos del seus cinc barris, el d’Horta-Guinardó en cinc dels seus onze barris, i el de Nou Barris en cinc dels seus tretze barris, dades que deixen ben palesos grans desequilibris en el repartiment equitatiu dels equipaments entre els diferents barris de la Ciutat i, tanmateix, sovint un sol punt d’informació hauria pogut suplir el dèficit d’equipaments que quedarà un cop desenvolupat el Pla en debat: creu, doncs, con-venient fer una revisió de tal pla per tal d’assegurar un repartiment més equitatiu i no deixar la meitat de la Ciutat descoberta d’equipaments juvenils.
Creu, doncs, que el Pla presentat és important i ha de tenir dos objectius, per una banda, definir què és un equipament juvenil i quins tipus d’equipaments juvenils hi ha i quines ràtios han de tenir, normalitzar l’existència d’aquests equipaments juvenils i, sobre-tot, estendre’ls perquè no estiguin concentrats en pocs llocs, sinó escampats per tots els districtes i barris; i, per l’altra, dignificar el concepte d’equi-pament juvenil, perquè una cartellera mai no ha estat un punt d’informació juvenil i 60 metres quadrats mai no han estat un casal de joves, i per això s’ela-boraren els plans funcionals que definien les caracte-rístiques, usos i serveis que havien de tenir els equi-paments juvenils i, sobretot, una nova estratègia dels punts d’informació juvenil, els qual havien d’estar interconnectats i treballar en xarxa.
Entrant en el contingut del Pla presentat observa, en primer lloc, que formalment li hauria agradat que no s’hagués presentat com a simple mesura de go-vern, sinó com a proposta d’acord susceptible de ser votada; i que, en la seva opinió, hi ha hagut poc temps per al debat amb els Grups municipals i també amb les entitats de joves de la Ciutat que, al cap i a la fi, seran els principals usuaris d’aquests espais.
Troba, en segon lloc, que en el Pla en debat no queda prou reflectida la mesura 109 del Pla Jove que preveu un programa d’allotjament d’entitats, a pesar que molts dels equipaments previstos haurien de poder cobrir aquesta necessitat ateses les dificultats que pateixen moltes entitats juvenils per a poder disposar d’una seu on establir-se i poder treballar, funció aquesta que, a parer seu, podrien complir equipaments com l’edifici Transformadors, a banda d’acollir el Centre Europa Jove.
Fa notar, en tercer lloc, la poca concreció que té el Pla en debat en determinats districtes de la Ciutat, i també els desequilibris que s’hi poden constatar perquè encara que s’hagin fet passes endavant en alguns districtes, no acaba d’entendre, per exemple, que en un districte com el de Sant Martí, que parteix de zero i està sotmès a una profunda transformació, no hi hagi cap proposta concreta en matèria d’espais joves i casals de joves, ni cap data concreta pel que fa a la finalització d’espais ni tan sols per al 2015, o en el de l’Eixample, que és molt gran, hi hagi un desequilibri territorial ben evident pel que fa als equi-paments juvenils.
Sosté, en darrer lloc, que hi ha hagut poc temps per al debat i concreció del Pla, especialment en determinats districtes, com les Corts o Nou Barris, on hi ha hagut canvis importants pel que fa als equipa-ments juvenils i, tanmateix, aquests dies tenia la sensació que moltes plataformes juvenils no els con-eixien, ni hi havia hagut prou temps per a arribar a un consens amb ells i, per tant, creu que a pesar que certes decisions puguin ser positives i estar justifica-des, la manca d’informació i de diàleg amb les asso-ciacions i plataformes juvenils pot dificultar el desen-volupament del Pla en debat: demana, doncs, al govern municipal compromís i diàleg.
La Sra. Moraleda, després de felicitar la Sra. Blas-co per la presentació d’aquesta mesura de govern sobre el Pla d’equipaments juvenils de la Ciutat, que es desenvoluparà en aquest mandat i en el següent, diu que per al Grup Socialista avui és un dia d’enhorabona perquè Barcelona necessitava una
posada al dia dels equipaments juvenils de districte i de ciutat; per tant, ha de reconèixer la feina molt assenyada i participada amb el territori que han fet la regidora i la Direcció de Joventut amb el Sr. Coromi-nes al capdavant per a determinar quins havien de ser els nous equipaments juvenils i les seves ràtios, i oferir eines als districtes per a situar els nous equi-paments juvenils.
Destaca que el Pla presentat respon a una de les previsions del Pla Jove aprovat a finals del mandat anterior i, un cop executat, Barcelona disposarà de 48 equipaments municipals on el seus joves puguin desenvolupar-se, gaudir d’informació, fer activitats, organitzar-se, gaudir del seu temps de lleure i incre-mentar la seva autonomia personal; que Barcelona sempre ha estat pionera en matèria de joventut i, així, a finals dels anys vuitanta i a principis dels anys noranta fou la primera ciutat a tenir equipaments cogestionats, de manera que avui són molts els equipaments municipals gestionats pel teixit associa-tiu juvenil, entre ells el de Transformadors que ara farà un salt endavant importantíssim. Afegeix que els 12 punts d’informació juvenil, els 17 casals de joves, els 12 espais joves i els 5 serveis d’informació i as-sessorament especialitzat aniran acompanyats d’un desplegament dels serveis que la Ciutat ofereix als seus joves; i que, en definitiva, el nou pla aporta valor afegit i una xarxa que ofereix als joves noves possibilitats de gaudir dels equipaments munici-pals.
Confia que la nova Llei de joventut, que el Parla-ment de Catalunya començarà a tramitar en breu, atorgui recursos suficients a càrrec de l’Administració que fins ara ha tingut competències exclusives en matèria de joventut i, tanmateix, mai no ha tingut present la nostra ciutat.
La Sra. Blasco, en resposta als retrets formals que se li han fet, puntualitza que respecta tots els Grups municipals i que en absentar-se ella de la sessió esmentada, el primer tinent d’alcalde, que té la mà-xima autoritat en la matèria, s’encarregà de respon-dre la pregunta que s’havia formulat: per tant, no té cap dubte que l’oposició fou atesa com calia.
Significa que quan es presenta un pla o una pro-posta, sempre hi ha espai per la crítica, perquè tot es perfectible encara que s’hagi fet amb la millor inten-ció possible, però l’esportivitat hauria de portar tam-bé a reconèixer els encerts, que hi són; que el Pla s’ha fet precisament perquè hi ha dèficits i perquè era, juntament amb l’habitatge i el transport públic, una de les principals demandes fetes pels joves en el procés participatiu obert per a elaborar el Pla Jove Barcelona; que recull amb absoluta receptivitat les aportacions que ha formulat el Sr. Florensa i hi haurà temps per parlar de l’encaix del pla en debat en els diferents territoris i, concretament, el programa d’allotjament d’entitats està incorporat en tal pla, mentre que el pla de suport als locals d’entitats juve-nils serà objecte d’una altra mesura inclosa dins el Pressupost de 2008 aprovat amb el suport d’Es-querra Republicana de Catalunya.
presentat avui es queda curt per tots els arguments que ha exposat.
Addueix que en l’estudi fet per la Fundació Ferrer i Guàrdia el 2007, on s’exposa la situació dels equi-paments juvenils a la nostra ciutat i les necessitats de les entitats juvenils pel que fa a locals, es diu: a) que un de cada quatre esplais i agrupaments de la Ciutat té un local de menys de 100 metres quadrats; b) que es valoren millor els locals cedits per les esco-les concertades i esco-les associacions que no pas els cedits per aquest Ajuntament; c) que la meitat d’esplais i agrupaments es queixa del mal estat de conservació dels seus locals; d) que un 43% de les associacions consideren el seu local insuficient per a satisfer les seves necessitats; i e) que en el 65% dels equipaments hi ha barreres arquitectòniques, el 49% no té calefacció i el 50% no té accés a internet.
Opina, en conclusió, que el Pla d’equipaments avui presentat pot ser molt bonic i estètic, però no es correspon a la realitat ni a les demandes reals de les associacions juvenils; i que, en conseqüència, sem-bla que l’equip de govern no fa una aposta per a enfortir el veritable motor de la cohesió social, que és el teixit associatiu.
El Sr. Villagrasa demana que la Sra. Blasco intenti presentar, en el termini més breu possible, una me-mòria pressupostària del pla avui esposat i un calen-dari detallat de la seva execució; i també insta l’ampliació dels equipaments previstos a l’Eixample, a Horta-Guinardó i a Nou Barris, on hi ha uns dèficits ben palesos.
c) Informes
1. Pacte per a l'ocupació de qualitat a Barcelona 2008-2011.
El tercer tinent d’alcalde, Sr. Carnes, comença l’exposició d’aquest informe dient que Barcelona no és aliena a la desacceleració econòmica global que ja està tenint conseqüències en l’increment de l’atur a la nostra ciutat, perquè 57.687 persones han estat inscrites a les Oficines de Treball de la Generalitat com aturats de Barcelona; que amb dades de l’abril l’atur és un 11,8% superior al mateix moment de l’any passat i s’ha incrementat especialment en els sectors de la construcció i dels serveis immobiliaris; que l’increment de l’atur està afectant amb més in-tensitat els homes i les persones estrangeres, les persones en edats compreses entre els 25 i els 35 anys i aquelles amb estudis secundaris de caràcter generalista; que davant d’aquestes dades preocu-pants, l’Ajuntament té una capacitat d’acció limitada i més tractant-se d’una desacceleració econòmica amb causes globals molt centrades en el sector de la construcció i en el financer, tanmateix aquest Ajun-tament, juntament amb la Generalitat de Catalunya, els Sindicats i les organitzacions empresarials, vol llençar un missatge clar per tal que tots els barcelo-nins i barcelonines tinguin confiança en el present i en el futur d’aquesta Ciutat i el seu treball; i que en el marc d’aquesta política de foment d’acords, el prop-passat dia 20 de maig se signà en el Saló de Cent sota la presidència del Sr. Alcalde i amb presència de la consellera de Treball, dels secretaris generals de CC.OO i de la UGT i del president de Foment del Treball i de PYMEC, el Pacte per l’ocupació de
quali-tat a Barcelona que implica, per primera vegada, un consens entre aquest Ajuntament, la Generalitat, els sindicats i la organització empresarial sobre el model de desenvolupament econòmic pel que Barcelona aposta.
Explica que tal pacte s’estructura sobre l’objectiu de promoure un mercat de treball de qualitat, inclu-siu, amb alta productivitat i que generi oportunitats professionals per a tothom apostant per un creixe-ment econòmic que incorpori més valor afegit i inno-vació i que permeti assolir altes quotes de competiti-vitat, benestar i cohesió social i territorial seguint impulsant la diversificació econòmica com a font de progrés; que és, per tant, un missatge de rigor i seri-ositat, i una responsabilitat sobre la qual es basa l’estructura econòmica de la nostra ciutat, que lluny de presentar símptomes d’esgotament expressa també la seva solidesa ja que: a) aquí l’atur a pesar de créixer, ho està fent menys que a la resta de Ca-talunya i d’Espanya perquè, segons les dades del mes d’abril, aquí està en un percentatge del 8,5%, mentre que a Catalunya està en el 13,6% i a l’Estat en el 13%; b) en el terreny dels contractes indefinits Barcelona manté també una situació d’estabilitat que, dissortadament, està minvant en altres territoris; i c) en el sector més afectat, el de la construcció, aquí tenim una situació millor en 7 punts respecte a la resta de l’Estat i en 3 respecte a Catalunya.
Destaca, finalment, que el Pacte per l’ocupació de qualitat preveu la creació d’una Taula de coordinació i seguiment de les polítiques actives d’ocupació a desenvolupar a la ciutat de Barcelona, taula en la qual, a més dels agents socials i l’Ajuntament, hi serà, per primera vegada, l’Administració competent en les polítiques actives d’ocupació, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, i s’hi defi-niran els programes i polítiques per a la millora de l’ocupació de qualitat a Barcelona.
El Sr. Ardanuy manifesta que el Grup de Conver-gència i Unió considera necessari aquest Pacte per l’ocupació de qualitat a pesar de no haver-ne tingut coneixement formal ni informal fins al mateix dia en què se signà, i li sembla, per tant, un gran error que es parli de pactes i, alhora, es menystingui la majoria del Consistori en una qüestió tan estratègica amb la qual no s’hauria de fer partidisme i més quan en l’exposició d’algun dels intervinents en la signatura, concretament el secretari general de l’UGT, indicà que en un pacte de tal naturalesa era imprescindible que totes les forces polítiques estiguessin en la ma-teixa línia i col·laboressin.
de crisi pot ser un bon instrument per a combatre-la i no es fa cap menció, per tant, ni a les cooperatives ni a les societats anònimes laborals; ni als oficis tradici-onals, ni als nous oficis, ni a les noves professions, oblit que li sembla imperdonable; ni a les iniciatives que en aquest moment s’estan duent a terme en sectors crítics pel que fa a l’increment de l’atur com és el de la construcció i, així, malgrat la constitució d’una plataforma per a potenciar les professions vinculades amb la construcció, aquest Ajuntament no s’ha interessat per a incorporar-s’hi.
Finalment, es congratula dels acords assolits per a gestionar el Pacte en debat, però fa notar que els Grups municipals no poden quedar-ne exclosos i haurien de tenir, com a mínim, un representant en la Comissió de seguiment; i pensa que la bateria d’indicadors pot oferir una visió més concreta de la situació i permetre, per tant, executar polítiques més ben encaminades, però creu que s’ha perdut l’oportunitat d’impulsar un veritable pacte, aspecte que encara es pot solucionar.
El Sr. Fernández Díaz, després de desitjar sort al Sr. Gomà en les noves responsabilitats que ha as-sumit en la mesa presidencial constituïda ara exclu-sivament per homes encara que tingui darrera el quadre de la Reina Maria Cristina, significa que per al Grup del Partit Popular l’ocupació és un element clau per a garantir la igualtat d’oportunitats i la quali-tat de vida de la gent i, per tant, subscriu plenament l’aposta adreçada a garantir una ocupació més esta-ble i de qualitat des de la necessària prioritat que cal donar a aquells sectors, joves, dones i persones de més de 45 anys; ara bé, considera que el pacte que s’ha presentat és, cal dir-ho tot, fluix perquè no apor-ta noveapor-tats i tot allò que s’hi preveu ja hauria d’esapor-tar executant-se i inclòs en altres acords en els quals també participa aquest Ajuntament, i que, d’altra banda, la mateixa justificació de les mesures que s’hi inclouen sembla respondre a la necessitat de fer creure que aquest Ajuntament està fent quelcom, quan està aportant ben poca cosa en aquell àmbit que li és propi.
Recalca que a Barcelona l’ocupació s’ha de mo-dernitzar creant-ne d’estable, reduint la temporalitat, apostant per la formació i invertint en capital humà; que cal, efectivament, posar l’accent en la cada cop més necessària qualitat de l’ocupació i, tanmateix, a la nostra ciutat l’ocupació de baixa qualitat en comp-tes de transformar-se per esdevenir una ocupació d’alta qualitat, està evolucionant en la direcció con-trària, és a dir, s’està convertint en atur i no es recu-pera la mà d’obra perduda: creu, doncs, imprescindi-ble que a Barcelona qualsevol pacte per l’ocupació inclogui mesures concretes, no vaguetats, per a re-moure aquells obstacles que dificulten l’acció de qui realment genera ocupació a la nostra societat, és a dir, les empreses, tant aquelles que són de nova creació com d’aquelles que pretenen ampliar els filons d’ocupació ja existents. Afegeix que a Barcelo-na li sobra burocràcia i intervencionisme i li manca agilitat en la presa de decisions, cosa que impedeix o frena l’activitat econòmica i es fa ben palesa en la lentitud en l’atorgament de les pertinents llicències en les quals es perd un temps que desanima els emprenedors i dificulta les possibilitats de noves contractacions de treballadors.
Recomana, en conseqüència, que a la nostra ciu-tat es faciliti l’activiciu-tat de les empreses reduint-los càrregues, despeses i terminis, implantant una fines-treta única empresarial, suprimint traves administrati-ves i fiscals, donant suport als motors de la nostra economia, als treballadors autònoms i a les micro-empreses, i introduint algunes correccions en sectors emergents com el de ciències de la vida, perquè, concretament, la Bioregió necessita augmentar la seva eficàcia donat que, a parer seu, no hi ha una proporció adequada entre el nombre d’investigadors i els resultats aconseguits, alhora que cal també parar atenció a les dificultats que viuen les empreses far-macèutiques, les quals estan marxant de Barcelona amb la consegüent destrucció d’ocupació i minva de les possibilitats estratègiques de la nostra ciutat.
Es declara favorable a un major desenvolupament de l’apartat relatiu a la inclusió laboral de les perso-nes vulnerables, tot recordant que aquesta mateixa setmana el govern municipal rebutjà en la Comissió corresponent una proposició del Grup del Partit Po-pular en aquest sentit.
Finalment, assenyala la contradicció entre la vo-luntat de potenciar la formació professional i el fet de dificultar-hi l’accés amb la reducció, quan no supres-sió, del batxillerat nocturn a la nostra ciutat; i també apunta la necessitat de redefinir el protagonisme de Barcelona Activa, SA, perquè, a juí seu, no té sentit que sigui la coordinadora del pacte en debat, el qual li sembla massa teòric i imprecís i no concreta prou ni les actuacions ni el finançament que hi aportarà aquest Ajuntament.
La Sra. Capella diu que el Grup d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya es congratula de la signatura del Pacte local per l’ocupació de qualitat 2008-2011, en el qual hi troba diversos punts positius, especial-ment la signatura del Pacte per part de la Generalitat de Catalunya a través de la Conselleria de Treball per tot allò que representa de reconeixement de la capitalitat de Barcelona i d’implicació de l’esmentada conselleria.
Observa, però, que el Pacte té aspectes millora-bles i és una mica genèric per al gust dels membres del seu Grup; que en l’informe presentat avui hi manca una valoració dels resultats de l’anterior pacte per l’ocupació de l’any 2002 i, fins i tot, d’allò que ha succeït des de la signatura del primer pacte amb la mateixa finalitat signat el 1997 perquè això permetria analitzar si les polítiques desenvolupades han estat o no encertades, si han assolit els objectius fixats, i fer una valoració de futur del nou pacte que avui es presenta, en el qual, a juí seu, hi manca la definició d’accions concretes que siguin fruit de l’experiència prèvia aconseguida en l’execució dels pactes prece-dents però, a més, la seva redacció s’hauria d’haver fet de manera més valenta, incloent-hi previsions fruit d’aquesta experiència i, fins i tot, un pressupost con-cret.
Apunta la conveniència de crear, a més de la Co-missió de seguiment, un organisme per a dissenyar i coordinar les accions que han de dur a terme els diferents agents signants; i troba que s’hi hauria d’haver incorporat, també, una representació de les universitats catalanes amb seu a Barcelona perquè fossin assolibles els reptes que el Pacte es marca: el talent i la correlació entre ocupació i formació.
El Sr. Gomà, després d’agrair els bons desitjos expressats pel Sr. Fernández Díaz, agraïment que fa extensiu a tots aquells que aquests dies li han mos-trat un suport que enforteix el seu compromís de treball per Barcelona i la seva gent, manifesta que els membres del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds–EUiA valoren molt positivament que en la conjuntura econòmica actual l’Ajuntament de Barce-lona hagi impulsat el Pacte per l’ocupació de qualitat ja que en aquest moment s’està produint una repun-tada en l’atur que afecta d’una manera especial els sectors de població més vulnerables i, en conse-qüència, és important que a partir del reconeixement d’aquesta situació, l’Ajuntament de Barcelona impulsi polítiques actives que hi donin resposta en un con-text que, tanmateix, a Barcelona presenta uns indi-cadors millors, des del punt de vista relatiu, que el conjunt del país i de l’Estat.
Subratlla que el Pacte avui presentat és important perquè expressa una clara voluntat de concertació entre Administracions i entre Administracions i el conjunt d’agents socials amb dues novetats molt significatives, la incorporació, per primera vegada, del Govern de la Generalitat, i l’existència d’una tau-la, d’un espai de seguiment, que ha de generar una bateria d’indicadors consensuats que permetin l’avaluació del conjunt de mesures del Pacte; que en aquesta concertació l’Ajuntament no hi té un paper qualsevol, sinó un paper d’impulsor i, per tant, d’eix vertebrador del desplegament d’aquest pacte; que és molt important el rol que es reserva a Barcelona Ac-tiva, SA, com espai d’impuls i, per aquest motiu, el conjunt d’agents del Pacte s’incorporarà com a ob-servadors al Consell d’Administració de l’esmentada empresa per tal de poder fer el seguiment exhaustiu i amb detall de com anirà desenvolupant-se el Pacte en debat.
Explicita després que, més enllà de tot això, el su-port del seu Grup obeeix a dos motius de contingut: en primer lloc, perquè el Pacte fa una aposta molt clara per un model de creixement econòmic basat en
la innovació, la recerca i la creativitat, és a dir, per un model de creixement econòmic que situa en el centre l’ocupació de qualitat i, per tant, desestima un model alternatiu vinculat als salaris baixos i a la precarietat laboral i, en conseqüència, opta per un model de creixement coherent amb quelcom fonamental per al seu Grup, la cohesió social; i, en segon lloc, perquè el Pacte preveu deu línies d’actuació concretes, en-tre les quals n’hi ha un bon gruix dedicat a les políti-ques d’inclusió laboral, de les quals són exemple: el dispositiu de formació personalitzat en casos de re-conversió, les estratègies d’inclusió laboral per als col·lectius més vulnerables, i l’impuls a les responsa-bilitats socials de les empreses i a l’estabilitat a l’ocupació que es generi a partir de la contractació pública.
Troba, en definitiva, que el Pacte avui presentat és un bon acord que s’ha d’anar traduint en polítiques actives que situïn l’ocupació de qualitat en el centre d’un model de cohesió social, creativitat i innovació econòmica.
El Sr. Carnes, després d’agrair les consideracions i reflexions que s’han fet en les intervencions prece-dents, puntualitza que no ha presentat un informe que pretén fer cofoisme, sinó que intenta expressar la realitat i el treball que s’està fent des de fa molts anys, encara que, òbviament, s’ha de continuar i perfeccionar; que aquest Ajuntament té en el camp dels Pactes per l’ocupació una tradició que prové de l’any 1997 i la novetat substancial que hi afegeix aquesta nova edició és la incorporació, per primera vegada, de la Generalitat de Catalunya que estarà, des del primer moment, en les polítiques que se’n derivin; que, efectivament, el consens ha d’estar obert a tothom, però el govern municipal ha d’exercir les seves responsabilitats; que el Consell d’Admi-nistració de Barcelona Activa, SA, podrà ser, després de la implicació dels agents socials, l’espai on es podrà fer el seguiment constant de les dades que es vagin obtenint, tot això sens perjudici que es pugui establir, si així es vol, algun altre mecanisme; que pel que fa a la taxa d’ocupació i d’activitat tant d’homes com de dones, Barcelona ha superat els objectius marcats a l’Agenda de Lisboa per al 2010, però això no implica trobar-se confortable en la situació pre-sent; que els percentatges d’assalariats en activitats de coneixement alt estaven el 2001 en el 44,6% i en el primer trimestre d’enguany han arribat al 50,5% i, per tant, s’està avançant en la bona direcció; que li agradaria l’arrelament al país de les indústries far-macèutiques, però es tracta d’empreses que presen-ten, en un mercat molt globalitzat i competitiu, dificul-tats per a fer acords o fusions i, per tant, els manquen les dimensions necessàries, tanmateix s’està treballant amb el Parc de Recerca Biomèdica per reforçar el pol bio i amb el Consorci de la Zona Franca per a reforçar aquest tipus de dinàmiques; en tot cas, encara que l’Administració pugui fer el seu paper, no pot suplir la voluntat d’acord, de fusió o d’integració, decisió que correspon a aquestes em-preses.
plante-gen perquè coses que podien estar clares en una banda no ho estan en altres i, per tant, només pot intervenir com a mitjancer, promotor i impulsor en aquest tipus d’iniciatives, i continuar treballant per-què Barcelona continuï tenint unes taxes d’ocupació i d’activitat més altes que altres llocs i perquè l’ocupació creada tingui un vector de qualitat.
2. Dispositiu municipal per a l'operació estiu (15 de juny - 30 de setembre de 2008).
La regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Sra. Escarp, exposa que l’estiu és un dels períodes en què es fa un ús més intensiu de l’espai públic, en què es produeixen més esdeveniments de caràcter massiu que van des de les Festes majors a la cele-bració de concerts, i en què resulta aconsellable realitzar determinades obres aprofitant els canvis en la mobilitat; que, per tots aquests motius, aquest Ajuntament posarà en marxa, un any més, un dispo-sitiu que permeti garantir el normal funcionament de la Ciutat, dispositiu que posa un èmfasi especial en el civisme i la convivència en l’espai públic, la mobili-tat de les persones i la seguremobili-tat viària, la reducció de la contaminació acústica i el manteniment en l’espai públic de la neteja i els nivells de qualitat; que es tracta d’una operació transversal i coordinada que suma els esforços dels diversos serveis municipals amb un calendari indicatiu comprès entre el 15 de juny i el 30 de setembre, per bé que alguns serveis començaran abans i altres es posaran en marxa a partir del dia 1 de juny; i que tal operació abastarà tota la Ciutat, però incidirà especialment en aquells llocs on es produeix una major concentració de gent com poden ser els districtes centrals o la zona de les platges i es preveuen actuacions complementàries específiques per actes o esdeveniments especials.
Concreta que tal dispositiu es basa en el reforç del nombre d’agents de la Guàrdia Urbana amb un ser-vei mínim diari de 1.099 efectius els dies feiners i de 813 els dies festius, punt en el qual ha de recordar que el dia de la revetlla de Sant Joan entraran en servei els 111 nous agents que hauran acabat la seva formació, i que es fa en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra per tal de garantir tots els siste-mes de seguretat ciutadana; que el dispositiu muntat preveu també: un increment dels transports públics del 5% bàsicament en la zona central i les platges; el manteniment de la freqüència del metro en els me-sos d’hivern; l’increment dels serveis de neteja en el 12% aprofitant les aigües freàtiques i la incorporació de nou material –les set noves baldejadores– i po-sant especial cura en la zona central i les platges; el reforçament dels controls d’alcoholèmia en un 10% per a garantir la seguretat viària; l’establiment de dispositius especials en sortides i retorns; la intensifi-cació dels serveis d’inspecció, sobretot pel que fa al control del soroll i dels vetlladors; el desenvolupa-ment de la 8a campanya de minimització acústica de l’oci nocturn; l’aplicació del protocol d’actuació en situacions d’onada de calor; la posada en marxa de la campanya per evitar incendis forestals a Collsero-la; accions específiques a les platges com ara la nova rampa construïda al passeig Marítim per fer accessibles les platges; i l’entrada en funcionament de nous locals d’atenció al públic i seguretat a les platges de Llevant i de Nova Icària. Afegeix que s’hi inclouen també diversos operatius específics per a
esdeveniments com les Festes majors de Gràcia i de Sants i les Festes de la Mercè amb l’establiment d’uns centres de coordinació en els quals els Serveis de protecció civil tenen un paper predominant; i que per a la Revetlla de Sant Joan es preveu un reforç del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salva-ment que comptarà amb 133 bombers, que repre-senten un increment del 8% sobre els efectius de l’any passat, i es comptarà amb el servei de 175 operaris de neteja i 58 vehicles treballant a les plat-ges i passejos a partir de les sis del matí.
Indica que l’informe presentat explicita també les obres previstes en el proper estiu, la majoria de les quals es dediquen a millorar l’accessibilitat de les parades de metro i al manteniment de la pavimenta-ció i les estructures vials.
Clou la seva intervenció reiterant que es tracta d’un dispositiu transversal basat en la coordinació i el reforç dels serveis municipals i dels Mossos d’Es-quadra per tal d’assegurar el normal funcionament de la Ciutat durant l’estiu.
El Sr. Puigdollers manifesta que segons unes de-claracions del Sr. Alcalde que apareixen avui en un diari de la Ciutat, el govern municipal defensa un model de Barcelona que la fa atractiva perquè no és un parc temàtic, però curiosament després els fets desmenteixen aquestes paraules perquè s’acaba de presentar un informe sobre l’excepcionalitat i sobre la festa, cosa que s’ha de fer però el seu Grup demana que l’èmfasi es posi sobre quotidianitat i el dia a dia, tanmateix això no es troba en aquesta ciutat els dar-rers anys, motiu pel qual el Grup de Convergència i Unió afegeix sis noves propostes als objectius que marca l’informe que acaba de presentar: que es ga-ranteixin cada dia els serveis bàsics (aigua, gas, electricitat, etcètera); que es garanteixin cada dia uns serveis de qualitat als ciutadans i ciutadanes de Bar-celona; que també se’ls garanteixi cada dia una ciu-tat neta en tots els seus barris; que se’ls garanteixi, igualment, en el seu dia a dia la seguretat ciutadana; que se’ls garanteixi, a més, el dret al silenci i a des-cansar i poder dormir a casa seva; i que se’ls garan-teixin, així mateix, els drets higiènics com pot ser poder-se dutxar quan van a la platja.
Clou la seva intervenció dient que al seu Grup li sembla bé que l’Ajuntament cuidi l’excepcionalitat i la Barcelona parc temàtic, però demana, sobretot, que es cuidi la quotidianitat i els serveis bàsics als ciuta-dans que viuen gairebé els 365 dies de l’any a la nostra ciutat, és a dir, la Barcelona del dia a dia dels seus veïns; i sol·licita, també, que es reguli d’una vegada l’aparcament dels autobusos turístics, perquè basta anar a la plaça de Ramon Berenguer per poder comprovar el caos que provoca la mala regulació d’aparcaments d’aquests autobusos; i li agradaria saber per què no s’utilitza l’aparcament que es féu per als autobusos turístics que visiten la Sagrada Família.
