Barcelona economia. Núm. 39 (1999)

Barcelona

economia

Direcció de Serveis

Ajuntament

de Barcelona Alcalde

JoanClosiMatheu

President de la Comissió d'Hisenda i Funció Pública Ernest

_Maragall

i Mira

Director de Serveis

d'Empreses

i_Finançament JoanRaurichiLlach

Redacció de Barcelona Economia Xavier Güell iFerrer,Director.

María JesúsCalvoNuño,

Cap

de Redacció. LluísHansen i Fors

ConselldeRedacció

Ignasi

Ragàs. Cap

de Gabinet de laTerceraTinència.

Ajuntament

de Barcelona. Joan Raurich. Director de Serveis

d'Empreses

iFinançament.

Ajuntament

de Barcelona.

GuillemSánchez.Director

_Adjunt

dela Gerència de Serveis Centrals.

_Ajuntament

de Barcelona. RamonSeró. Gerent dels Serveis Generals.

Àrea Metropolitana

de Barcelona.

Consell Assessor

Jordi Canals. Secretari General. IESE.

JaumeGarcía._Departamentd'Economia iEmpresa.Universitat_PompeuFabra.

Joaquimde Nadal.

_Regidor

de Presidència i Política Cultural.

_Ajuntament

de Barcelona. MartíParellada. Director. Estudis de Formació Continuada. Universitat de Barcelona. FrancescRaventós. Conseller

_Delegat.

Catalanad'Iniciatives,S.A.

MaravillasRojo.TerceraTinenta d'Alcalde.

_Ajuntament

de Barcelona. FrancescSantacana. Coordinador General. Pla

Estratègic

Barcelona 2000.

AntoniSantiburcio.

_Regidor

de Política de Sòl i

Habitatge. Ajuntament

de Barcelona. Robert Tornabell.

Degà.

ESADE.

Joan Trullén.

_Departament

d'Economia

_Aplicada.

Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Ma.

_{Vegara. Regidor}

de Medi Ambienti_{Serveis Urbans.}

_Ajuntament

de Barcelona.

BARCELONA ECONOMIA posaadisposiciódelsseuslectorsunnúmero de telèfon_(el402 72_38),unde fax_(el402 72₂₅₎iunaadreçadecorreu

electrònic_(msolano@_mail.bcn.es)per atendrequalsevolconsultao

comentari referits als_contingutsque hiapareixen.

Agraïmla informació i la col.laboració_prestadespertoteslesentitats,

organismesi empreses citadescom afonts informatives i molt_especialmenta:

Ajuntamentde Barcelona:_Departamentd'Estadística;Direcció de Serveis de Control del'Edificació;Unitat_Operativade_{Neteja; Departament}d'Estudis Fiscals;Regidoriade Promoció Econòmica i_Ocupació.

Generalitat de_{Catalunya: Departament}d'Indústria;Direcció General_d'Ocupació; Direcció General d'ActuacionsConcertades,Arquitecturai_Habitatge;Institut d'Estadística de_Catalunya;Ferrocarrils de la Generalitat de_Catalunya. Altres institucions i entitats: Turisme deBarcelona;Cambra Oficial de_Comerç, Indústria i_NavegaciódeBarcelona; Cambra de la_PropietatUrbana de Barcelona;Col.legi d'Arquitectesde_Catalunya;S.P.M._Transportsde_Barcelona, SA.;Prefectura Provincial deTrànsit;INE _(Barcelona);Autoritat Portuària de Barcelona;AeroportdeBarcelona;Fira de_{Barcelona; RENFE; MEFFSA;} Borsa deBarcelona;Forcadell.

Direcció de Serveis_d'Empresesi_Finançament Barcelona Economia

Indicadors econòmics de Barcelona Núm. 39. Primer trimestre 1999

Març1999

Edició: @_Ajuntamentde Barcelona Direcció de Serveis_d'Empresesi_Finançament Línia de_{disseny original:}Ferran Cartes / Montse Plass

Barcelona

economia

Índex

Indicadors econòmics

Sínteside la

_conjuntura

5

I. Indústria 13

Evolució de l'activitat industrial 15

II. Finances 29

Sistema bancari 31

Contractaciódevalorsi de derivats 34

III.

_Consum,

_{comerç i preus} 35

Matriculació de vehicles 37

Consum

_d'energia

i

_aigua

38

Preusdeconsum 40

FiradeBarcelona 42

Escombraries domiciliàries 44

IV.

_Transports,

comunicacionsiturisme 45

Port: mercaderies i

_passatgers

47

Aeroport:

passatgers

i mercaderies 51

Transport

públic

urbà iderodalia 54

Activitat turística 56

V. Construcció_y mercatimmobiliari 61

Consum de ciment 63

Construcció

_d'habitatges

64

Llicències d'obres 67

Preusalmercat_immobiliari:

habitatges

i

_places

_d'aparcament

70

Cost d'accésa

l'habitatge

79

VI.

_Ocupació

ioferta d'activitat econòmica 81

Mercat detreball 83

Oferta d'activitat econòmica 88

Resumen/Summary

[,

-,.'.,

,

.

'''..

-.,

..".

,,

..''

,',,'

',

,

..

..

,',.;

.,

-.i-

..

.

..

... ....-,

.,.

‘,.. -,---.

l.

,

i,

.'f.

,t.•

..r.:,,,--.

.-w..

;

Síntesi de la

_conjuntura

Evoluciódel'economiade Barcelonai

_{regió metropolitana}

durant el 1998.

Si hom observa lestaxesdecreixementde la

_producció

i dels nivells

_d'ocupació

de Barcelona ientorn

metropolità

ambuna cer

ta

_perspectiva,

esconstata _{que l'actual fase}

_expansiva

_difereixno

tablement de l'anterior

_període

alcista. En contrastamb el de la

segona meitat dels

vuitanta,

l'actual cicledecreixement és menys

explosiu

is'assembla més alde larestade

_països

de la UE.

Aquest

fet confirma les diferents circumstàncies en_{les que s'han}

_produït

ambdós processos i alerta sobre la inconveniència de

comparar-los

sensemés.

Malgrat

quehihaunarelativa

disparitat

entreels resultats dels

principals

indicadors d'activitat econòmica durant els darrersme sosde

l'any,

la

majoria

deixenentreveure unalleu desacceleració

dela tendència

_{expansiva mantinguda}

finsa

mitjan d'any.

Com

ja

s'intuïa a

partir

de les dades deltercer

_trimestre,

_{sembla queel}

punt de màxim creixement econòmic

ja

s'hauria assolit i superat durant els trimestres centrals de

_l'any,

_{per passar} a unafase de creixement lleument més moderat.De

_fet,

les

_previsions

decaraal

1999

_apunten

a unmanteniment del

_creixement,

reduint-se elmar

ge que durant el 1998 l'ha

separat

del creixement anual

_mitjà

del

darrer lustre. Siesdonen per bones

_aquestes

_previsions,

la

_conjun

turaactual d'alentiment del creixement és_mésunafase deconso

lidació queno _{pas de}trencament_{de la}tendència.

Per

_quart

_any

_consecutiu,

elcreixement econòmic del'àrea de Barcelona supera el del

conjunt

de laUnió

_Europea.

Deixant de _{banda que l'activitat econòmica}

_{desenvolupada}

a

l'àrea de Barcelona durant

_l'any

_passat

_hagi

evolucionat demésa

menys —a la ciutat central aquesta evolució haestat

_força

més

homogènia—

s'estima queelcreixemententermesreals s'haurà

mantingut,

per segon any

consecutiu,

a l'entorn del quatre _per cent.El1998esconverteix aixíenel

_cinquè

_any

_d'expansió

econò mica

_{ininterrompuda,}

amb un creixement anual acumulatiu du

rant_el

_{quinquenni superior}

_altres_percent tantaBarcelonacom a

larestade la

_{regió metropolitana.}

Un_{creixement que supera} àm

pliament

el_ques'ha

_registrat

al

_conjunt

de laUEdurantelmateix

període,

estimat en un

2,4

_percentde

mitjana

anual.

Creixement econòmici

_ocupació

ala RMB %

(Creixement

anual

_mitjà)

20

15

10

5

0

—5

10

1

1987-1991 1992-1993 1994-1998

M PIB O_Ocupaciótotal O_Ocupacióassalariada _NIIIAtur_registrat

Laconstrucció i elconsum

_privat

substitueixen_elsector_exterior

com amotorsdel creixementeconòmical'àmbit

metropolità.

Això_{demostra que les economies}

_domèstiques

comencen a ser

beneficiàriesdirectes

_d'aquest

creixement.

Al'hora d'identificarels_{factors sobre els que s'ha basat}elcrei

xementeconòmicde la

_ciutat,

estretament

_lligat

al dinamisme de

l'economia

_{metropolitana,}

s'ha

d'insistir,

un _any

més,

enla inver

sió i enla

_{despesa privada}

en consum. Ambdós components, que

presenten

taxesde creixement molt

_dispars,

han

_mantingut

_durant totel 1998uncreixementmés_{intens que el}

_registrat

un_{any abans.}

Percontra,

l'exportació,

undels

_puntals

de

_l'expansió

de _{la pro}

ducció industrial i de l'economia en

_general

durant els darrers

anys, començaamostrar

_símptomes

_{d'esgotament.}

_{Totel contrari}

de les

_{importacions,}

_que creixen

_seguint

laforta

_expansió

de la demanda interna.

Elresultat

_agregat

_d'aquestes

dues

_{trajectòries}

ésuna

aportació

negativa

delsector_exterioralcreixement delPIB. Un canvid'es

cenari molt rellevantsi es_{compara amb la història} mésrecent, llevat de

_{l'excepció puntual}

de 1995.Uncanvi que s'haderelacio

nartantamb la crisi financera i econòmica que durantel1998 s'ha

assentatadiversesàrees del

_planeta

—Rússia haestatel

penúltim

ensurt—i ha

_forçat

unarevisióala baixa de les

_previsions

de crei

xement

_mundial,

comamb

_l'augment

delconsum

privat.

Transports

_

Període

I

Valor absolut

itaxainteranual(°/0)

Darrers12mesos

itaxainteranual(°/0) Trànsit depassatgers

Aeroport.Total_{(inclòs trànsit) (milers)}

-Interior_(milers)

- Internacional(milers)

Port. Total_{(inclòs trànsit) (milers)}

4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98

3.877 9,8 16.070 6,7 12,1

2.190 _8,7 8.675 4,5 9,8

1.618 13,7 7.072 _13,0 16,9

187 25,8 1.065 22,6 18,8

Toti l'alentiment de lestaxesde creixement _especialmentde vols ineriors,l'aeroportha donat servei durant el 1998a16 milions depassatgers,unmilió més que durant el 1997. Per contra, el trànsit depassatgerspel port,de la mà delscreuersi de laimplantaciódenoveslínies i_operadorsde trànsit exterior i de_cabotatge,

continua_expandint-sei_jaha_superatla xifra emblemàtica del milió de_{passatgers/any.} Total

internacional aeroport

01997/1996 .1998/1997 Total_port

Port. Tràfic de mercaderies 28

24 -20 -d?. - :-6-16

,- ₁₂

-È4

;. 8

4

o

-Total_{(milers tones)} Sortides_{(milers tones)} Entrades_{(milers tones)}

-Càrrega general (milers tones) Exportacions (milers tones) Importacions (milers tones)

- Contenidors (Teus) 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 6.434 2.207 4.227 3.432 1.274 1.369 300.052 4,4 -4,0 9,3 11,6 -0,3 22,5 20,5 24.725 9.073 15.652 13.080 4.758 5.165 1.095.113 -0,7 -3,5 1,1 11,2 1,8 18,6 12,7 5,6 6,8 4,9 16,6 13,0, 20,9 26,7

Estancament del tràfic total per lesmenors'mportacionsd'hidrocarburs ipeldescens de lesexportacionsde

ciment. La_{càrrega general}continua_{guanyantpasgràc'es}a l'impulsde les_importacionsque reclamauna

demanda interna creixent i_malgratla forta contenció de les_{exportacions,}afectades per la crisi queimperaa

diverses latituds. .

Tota port Càrrega general Teus

01997/1996 •1998/1997

Transport públicde_passatgers

-Total servei urbà_(milers) Xarxa Metro_(milers) Xarxa Bus_(milers) FGC_(Cat.i_{Sarrià) (milers)}

- Total servei de rodalia(milers)

RENFE_(milers) FGC_(milers) 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 135.679 74.849 54.577 6.253 33.088 23.320 9.768 -1,2 0,1 -4,9 20,2 5,2 3,8 8,7 499.844 280.324 198.564 20.956 120,271 88.517 31.754 3,6 8,5 -3,6 16,3 5,2 3,5 10,2 -2,2 -3,6 -0,5 0,2 4,8 4,1 6,9

Les dades del darrer trimestre hanaccentua l'evolució dels_primersnous mesos:descens del nombre d'usua ris de l'autobús_{compensatparcialment}prunamajorut'lització delmetroi notable creixement del nombre d'usuaris dels ferrocarrils de rodalia. Els 620 milions de_passatgersque han utilitzat aquestsmitjans públics durant el 1998representenunafita histórica.

Totalservelurbà Totalservei rodalia

01996/1995 01997/1996 •1998/1997

Queel_{creixement econòmic basculi cap}a un

major protagonis

mede la demanda interna deconsum

_pot

ser un canvi fins itot

favorable

pel

dinamisme econòmic de la ciutatatesala

_composició

i

_{especialització}

de lasevabase

productiva.

Mentre el creixement

s'ha recolzat en l'activitat industrial ien

l'exportació,

un

ampli

ventall de subsectors terciaris relacionats directament amb l'acti vitat

_productiva

i ambunanotable

presència

ala ciutatcentral han

participat

activamentenel

_procés

d'internacionalització del teixit

industrial català. Quan el

protagonisme

estraslladaala demanda

interna i

_especialment

alconsum

privat, l'important

i

especialitzat

sectorcomercial i de serveis

personals

localitzataBarcelona n'ha

d'ésserun dels

primers

beneficiats.

8

L'espectacular augment

del nombre de vehicles matriculats

reflecteixel canvi d'escenarien _{el que} es mouenleseconomies

domèstiques gràcies

ala millora de

_l'ocupació

i al descens dels

_tipus

d'interès.

L'adquisició

de vehicles-amésde lestransaccions immobilià

ries-ésun dels indicadors

típics

del nivell de

confiança

delscon

sumidorsenlaseva

capacitat

de

despesa.

Durantel

1998,

ala pro

víncia de Barcelona s'han matriculat més de 230.000

vehicles,

un

25,7

percentmés _que

_l'any

anterior. A banda de ser lataxade

creixementméselevada de la

_dècada,

el volumdematriculacions

gairebé iguala

el rècord del 1989. D'altra

banda,

un_cop

descomp

tades les

baixes,

s'obté l'incrementmés

_important

_{que s'ha}

_produït

fins aradel parc automobilístic

provincial.

Una bona notícia

pels

sectorsindustrials i de serveis beneficiats

_però

notan_bona

_pel

_que

significa

de

_reforçament

d'un sistema de mobilitat amb

primacia

Turisme,

consum

i preus

Valor absolut Darrers12mesos 1997 Indicadors Període taxain i

_{taxa iaterá,Lutd2s)}

Consum- Matriculació

Electricitat d'ús comercial-industrial_(Gwh) 4t.tr.98 992 _0,7 3.917 _{5,4 3,2} Electricitat d'ús domèstic_(Gwh) 4t.tr.98 323 _-6,2 1.348 _{-6,8 2,0} Gas canalitzat_{(milions tèrmies)} 4t.tr.98 597 6,0 2.716 4,7 -1,8 Matriculació de vehicles _(província) 4t.tr.98 63.832 21,3 230.146 25,7 15,5 Deixant de banda la reducció delconsumdomèstic d'electricitat_-imputablebàsicamentacanvis_compta bles de les empreses subministradores- elconsum Iligatal'activitat _productivareflecteix laconuntura

econòmica_{expansivaque viu la ciutat. Unaexpansiórecolzada cada cop més}enla demanda_interna,comfa evident_{l'espectacular}augmentdel nombre de vehicles matriculats.

28 24

-20

Electricitat Gas Vehicles cial.-ind. _(prov.

01997/1996 _•1998/1997

Visitants i_{pernoctacions}hoteleres 18

Total_{pernoctacions (milers)}

Visitants segons motiu de la visita (milers)

-Negocis (milers)

-Turisme_(milers)

- Fires iCongressos (milers) - Altres(milers)

nv.-ds.98 nv.-ds.98 st.-oc.98 st.-oc.98 st.-oc.98 st.-oc.98

1.052 430 122 296 66 17

3,7 10,8 -42,5 34,1 38,8 -76,7

7.400 2.969 977 1.334 347 269

6,2 5,2 -18,4 17,3 8,9 2,2

9,8 -7,8 -14,7 10,9 -17,2 2,9

Les dades del darrer bimestre confirmenun_{fet queja}fa_tempsquees_{produeixique caracteritza els resultats}

del_conjuntde_l'any:unasubstitució acceleradaentreels clients dels hotels dels homes de_negocisi_professio nals queviatgenper motius de feina-excepteels que vénen per assistirafires,congressos i reunions d'em

preses- per turistes. Gairebé la metitat dels quepernoctenals hotels de la ciutat ho fancom aturistes. Pemoctacions Visiants Visitants hoteleres quepernocten per turisme

01997/1996 •1998/1997

I.P.C._(Variacióacumulada iinteranual) (1) ,

Barcelona_{(província) (%)}

Catalunya (%) Espanya (%) Subjacent (%)

U.E. _(%)

4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98

0,4 0,3 0,2 0,2 0,0

-1,9 1,8 1,4 2,2 1,3

2,2 2,1

2,0 2,0 2,0

La forta contenció de preus del darrer trimestre -més contundentalarestade_{païsosde la UE que}no_pasa

Espanya-haestat_{cabdal per situar la inflació espanyola}enmínims històrics_perònohaestat_{suficient per}

retallar el diferencial de preus queens_separade la_{mitjanaeuropea. En}termesd'inflacióharmonitzada,la diferència amb la_mitjanade_païsosde l'àreaeuro erade_gairebésis_dècimes,amb tendènciaa_augmentar.

(1) Taxes referidesa31 de desembre de 1997.

'

des. 95 des.96 des. 97 des. 98

- Bena.(prov.)- Catalunya Espanya l I

L'impuls

creixent de la demanda interna haestatfonamental per tal de mantenir el ritme decreixementdel'activitat industrial

a la

_{regió metropolitana}

durant els darrersmesos de

_l'any.

Toti que els resultatsde l'activitat industrial

_{corresponents}

als

darrers blinestresmostren

_símptomes

de

desacceleració,

_especial

mentde

_{l'exportació, l'epígraf}

més dinàmic dels darrers anys, el

creixement delainversió

_empresarial

en béns

d'equipament

ila

represa de la demanda deconsum,

especialment

de béns

duradors,

expliquen

que,en

conjunt,

els resultats assolitsdurantel1998 ha

gin

estatelsmés

_positius

delsdarrers deu_anys.

_Especialment

_per

què

entractar-se_d'un

_període

dilatat de creixement

sostingut,

s'ha

pogut

modernitzar el teixit

_productiu,

millorar-ne laseva

competi

tivitat i generarnousllocsdetreball.Totun

_procés

deconsolida ció de la indústria

_{metropolitana}

_{que s'ha}

beneficiat,

a

més,

d'uns

costosfinancers que han evolucionat claramentala baixa.

És

_d'esperar

_queen un

_procés

de creixent mundialització i d'in

tegració plena

de lanostraeconomiaenla Unió Econòmica i Mo

netària,

l'agreujament

de lasituaciódecrisi financeraieconòmica

a l'Extrem Orienti Rússia acabi afectant -de manera diferent

segons el grau d'obertura i

exposició

de cada subsector- el ritme de creixement de l'activitat industrialdelnostre

_país.

La

_progressi

vamoderació del ritme de creixement de les

_exportacions

i

_l'aug

mentde les

_importacions

ensón els

_{primers senyals.}

D'altra ban

da,

la

_reposició

d'estocs i la

_capacitat

_{d'absorció que}mostra el mercatinteriorsón

_suficients,

_{de moment, per}amantenirla_pro

ducció ila

_{capacitat productiva}

utilitzadaenels elevats nivellsas

solits

_després

de dosanysde creixement molt intens.

Mercat

de treball

4dicado

Període

1

itaxainter Valor

absaš

Darrers 12mesos

taxainteranual_(%) 19

Ocupació

Residents actius Residents_ocupats Residents actius _(RMB) Residents ocupats(RMB)

Contractacions_registrades

31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98 4t.tr.98 672.146 622.206 1.864.870 1.719.079 227.738 -0,6 0,8 -0,9 0,9

25,0 679.546 _19,4 -0,5

0,7 -0,8 0,6 15,5

L'Enquestade Població Activa posa de relleunovament_quetoti la millora de les_expectativesde trobar feina,la_{població que}enbusca continua lliscantala baixa.Alhora,s'accentuael creixement de lacontracta

ció, ambtot_{el que}implica d'augmentde la_temporalitaten unexercicien_{el que també haaugmentat}la contractació indefinida. 20 18 16 14 12

1,

10 8 6 -4 -2 -0 -Contractacions

1996/1995 1997/1996 1998/1997

Atur_registrat .

Totalaturats_registrats

Atur masculí Atur femení

Atur_{juvenil (16-24 anys)} Aturatssense ocupacióanterior Totalaturatsregistrats (RMB)

31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98

49.940 22.837 27.103 5.113 5.501 145.777 -15,2 -18,5 -12,1 -32,6 -22,6 -17,8 --11,6 -15,8 -7,5 -18,1 -5,4 -12,6

El creixement de l'activitat econòmicaen unentornd'estancament de la_poblacióenedat de treballar afavo reix el fort descens de la xifra d'aturats. A grans trets, durant el darrer trimestre del'anys'ha_mantingutla tendència descendent dels_primersnou mesosi s'hatancatl'exercici amb la reducció més_important-en

temes relatius- de la dècada. Els més_jovesien_generalels_homes,peldinamisme de la construcció i la indústria,hanestatels col.lectius més afavoritsal'hora de trobar feina.

JJ

Total Masculí Femení Juvenil

Odes.1997/des. 1996 _•des. 1998/des. 1997

Taxesd'atur_{registrat(%) (1)} 16

15 14 ,..., 13 ì. ' 11 ES 10 9 8 Barcelona_{(provisional)} RMB Catalunya Espanya

31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98 31 ds. 98

7,4 7,8 7,4 11,0 -8,7 9,4 8,9 12,8

L'evolució de lestaxesd'atur durant el darrer trimestre haestat_{força dispar}als diferents àmbits. Menre_que a Barcelona iala_{regió metropolitana}s'ha_mantingutla tendènciaala baixa delsnouprimers_mesos,a

Catalunyai_Espanya-que havien acumulatunnotable descens- s'han_mantingutal nivell assolitenacabar l'estiu. El resultat final ésunareducció sensible detoteslestaxesiunamajor homogeneitzaciódels nivells d'aturatotsels àmbits.

(1)Taxes referidesa31 de desembre de 1997.

7

des. 95 des. 96 des. 97 des. 98

- Barcelona -- RMB

-Catalunya Espanya

Eltràficdemercaderies

_pel

_port

també_començaa

patir

lescon

seqüències

de la revisió ala baixa de les

expectatives

de creixe

ment de l'economia mundial

i,

en

_definitiva,

delsfluxos comer

cials. En

_aquest

cas,

l'impacte

ésmés acusat entre els

líquids

i

sòlids a doll

-ciment,

productes energètics

i

primeres

matèries

peralaindústria- queno _pasentre la

càrrega

general,

que sibé

registra

unretrocés

important

enel

capítol d'exportacions,

acon

segueix

mantenir per segon any consecutiuun

_augment

alvoltant

del vint percentenles

importacions. Aquesta

dualitat del tràfic

exterior de

_productes

acabats i semielaborats

_permet

tancar _l'e

xercici ambun

_augment

de

_gairebé

el 13 percentenel nombre de

contenidors quehan

_passat

_pel

_port.

10

Lesraons _que

expliquen

el Ileuretrocésdel volum

demercaderies_{que han}

_{passat pel port}

durant el 1998

vanmés enllàde la

_simple

reducció delsfluxos comercials

internacionalscom a

conseqüència

del canvi

d'expectatives

de creixementanivell mundial.

Abanda de

_{l'agudització}

de la crisi econòmicaonomés finance ra_que endiferents latitudsafecta

_negativament

les

_exportacions

catalanes,

s'ha de recórrer també a d'altres factors _per

_explicar

l'estancament,

entermes

físics,

del volum de mercaderies que ha

canalitzat el

_port

de Barcelona durant el 1998. D'una

_banda,

les elevadestaxes de creixement que ha

_mantingut

elsector de la

construcció al

_llarg

de

_l'any

han frenat les

_exportacions

de ciment. De

l'altra,

la

_benignitat

de les

temperatures

durant els darrersme sos ha fet innecessari

_augmentar

les

importacions

de

productes

energètics.

També s'ha de considerar que el

persistent

descens dels preus de les

primeres

matèries ha

_pogut

alentirles_compres

massives i reduir elsestocsdavantles

_perspectives

de

_poder

com

Construcció i

mercat

immobiliari

,kdigtdors .Pesínde

Valor absolut

iadanwmul

Darrers 12mesos

it °/0) 100

Construcció residencialillicencies d'obres Construcció_{d'habitatges:}

-Iniciats

- Projectesvisats

(província)

Obranova_previstaales llicències:

-Nova_planta:nombre_d'habitatges

- Novaplanta: superfície (m2) - Reforma iampliació: superficie (m2)

4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98 4t.tr.98

1.524 -40,8 6.458 21,5 30,0 10.404 _-21,2 45.797 -0,1 31,9

1.512 3,3 6.112 _{5,5 73,1}

273.178 -51,4 1.143.791 -19,0 94,4 109.464 103,6 422.607 29,6 -8,1

Malgratla_negativa evolució del darrer trimestre -bàsicament_pelsmàxims assolitsun_anyenrere- els resultats del_conjuntde_l'anytant_{pelque fa al nombre}d'habitatgesiniciatscomal de_previstosales llicències d'obres marquennousrècords i assegurenunacceptablenivell d'activitat delsectordurant el 1999.

80 -60 -413 -20 -20 Llicències d'obres

Nombre _{Superfície Habitatges}

habitatges nova iniciats

fl1997/1996 •1998/1997

Preus almercatimmobiliari

Preu de vendahabitatges

Sostre residencial_(venda):

-Habitatgesnous_(pta/m2)

-Segonamà_(pta/m2) preu d'oferta preu de transacció

- Places

d'aparcament (milers pta.)

Locals de_{negoci-(lloguer mensual):}

-Oficines_{(total ciutat) (pta/m2/mes)}

- Locals comercials(pta/m2/mes)

2n.sem.98 lr.sem.98 2n.sem.98 2n.sem.98 lr.sem.98 lr.sem.98 260.976 -2.400 1.097 1.195 7,6 --4,0 12,1 16,8 255.508 246.440 241.462 2.400 -6,1 9,5 18,4 -6,6 -1,0 4,7 2,8 -5,6 -0,6 -6,7

L'evolució dels preus de venda durant el segon semestre,pressionatsperunademandacreixent,haaccentuat

l'increment_registratdurant la_primerameitat de 1998._{L'importantaugment}del preumitjàenelmercatde segona màpreludiaque la tendència alcista delsnous continuarà durant el_primersemestred'enguany.El creixement econòmic_sostinguti la represa de la demanda deconsum comencen adesvetllar elsestancats

preus delloguerdels locals afectes.

..

Nou 2a. mà Places

(trans.) aparcament

El1997/1996 •1998/1997

Si l'afebliment de les

_expectatives

de creixement econòmic mundial s'han començata fer sentir en eltràfic de mercaderies

canalitzat através_{de les grans infraestructures}

_{aeroportuàries,}

el trànsit de

_{viatgers, especialment}

turistes,

ha

_mantingut

unritmede

creixement

notable,

sobretotenel trànsit internacional.

Aquestes

dades,

afegides

al'evolució

_igualment

expansiva

de les

pernocta

cions

hoteleres,

confirmen que Barcelona -que combinaunaàm

plia

i variada oferta cultural ambunclima mediterrani

temperat

guanya

quota

demercat i

_adeptes

entre els amants del turisme

urbà. Sembla

_{inqüestionable}

_queelturisme -recolzaten unaacti

vitat

_igualment

a

l'alça

comésla celebració de

fires,

congressos i reunions

_{empresarials-}

es

_configura

comundelssectorsamb més

pes de l'economia de Barcelona.

Tot i que el creixementassolitel 1998és sensiblementmenor

al

_{d'anys anteriors, l'aeroport}

de Barcelona ha

_guanyat

unmilió

de

_passatgers.

El_{trànsit per}

_l'aeroport

durantel 1998 ha

_superat

els 16 milions

de _passatgers, set d'ellsenvolsinternacionals.Més d'un milió de

passatgers

han arribatosortit delaciutat_pervia

_marítima,

unvint

percentmés_que

_l'any

1997. Lasuma

d'aquests

i altres fluxos de

visitants ha

_generat

uns

7,4

milions de

pernoctacions

als hotelsde

la

ciutat,

xifra que

representa

un_augment

superior

al sis percent

enrelació amblad'unanyenrere.

Aquests

tres_{indicadorspresen} ten

_augments

_que, entermes

_acumulats,

oscil.lenentreel60 iel75

percentenels _{darrers cinc anys.}

L'augment

del nombre de visitantsque han

passat

perlaciutat durant el

1998,

ja sigui

per

oci,

feinao

negocis, afegit

a

l'augment

de

l'ocupació,

ha inciditen una

major

utilització del

transport

pú

blic urbà i

_{metropolità.}

Si hom deixadebanda les variacions hete

rogènies

segonsels diferents

_mitjans

de

_transport

i àmbits d'in

fluència

_{-ja sigui}

_{per determinades obres al} carrer_quehan fet

perdre

usuarisa

algunes

línies

d'autobusos,ja sigui

_per

l'ampliació

imilloradedeterminats serveis delmetroidelferrocarril de roda fia- el fet és que elnombre de

_viatgers

_{que han utilitzat}

_aquests

mitjans

de

_transport

col.lectiu al

_conjunt

de la

_{regió metropolitana}

ha

_augmentat

prop d'un

quatre

per cent,

recuperant

novamentels

nivells assolitsa_{començament dels noranta, quan el nivell}demo

torització de la

_població

erasensiblement inferioral'actual.

Abanda de la indústria i dels serveisala

venda,

elsectoreconò

micambun

major

ritme de

creixement,

tanta_{la ciutat central}com a laresta de l'entorn

_{metropolità,}

haestat el dela

construcció;

especialment

l'edificació residencial

i,

coms'ha pogutconstatarals

carrers de la

ciutat,

l'obra

pública.

Algunes

deles

_magnituds

_{que il.lustren la}

_{singularitat d'aquest}

exercici des del

punt

de vista de la

_promoció

i construcció residen

cial alaciutatsónels 6.500

_habitatges

iniciatsi elsmés de 6.100

aprovats

enles llicències d'obranova.Són_{xifres que representen}

unaaccentuació delatendènciafortament

_expansiva

del 1997fins

al

_punt

_que

_{pràcticament dupliquen}

les dotacions

_mitjanes

_que oferiaelsectorfatot

just

tres o

quatre

_anys.

La combinació

_d'aquest

creixement intens i

_sostingut

delsector

residencial amb el

_repunt

de la inversió

_empresarial

en novesins

tal.lacions i la reactivació de la inversió

_{pública, especialment}

de l'administració local enelcasde la

ciutat,

_explica

_{que el nombre}

d'ocupats

assalariatsenelsector

_hagi

_augmentat

_gairebé

un vint

percentennomésdos anys. En el mateix

_període,

i

_després

de reduir-seen un_terçel nombrede

_desocupats,

l'atur sectorials'ha

situatenels mínims de la dècada.

Gràciesalareducció del preu del dinerfinsamínims històrics

i a

_l'augment

de

l'ocupació

associat a uncreixement econòmic

sostingut,

elsectorimmobiliari residencial viumoments

d'eufòria.

La

_pressió

d'una demanda

_{—ja sigui}

finalistao

simplement

in versora—_{que creix}a mesura_queesredueixen els

_tipus

d'interèsi

veu com_{augmenten les}seves

_{possibilitats}

d'accedira un

_habitatge

en

propietat

ala ciutat—unasituació que durant el 1998 s'haac

centuat

_però

_que

_ja

es

palesava

durant el 1997—alimenta

_l'impor

tant

_augment

de l'oferta

_d'habitatges

denova construcciói dina mitza també el nombre de transaccionsenelmercatde_{segona mà.}

L'estalvi acumulat en els darrers _anys d'incertesa

_econòmica,

l'augment

delnivellde renda

_disponible

derivat de

_l'augment

de

l'ocupació

iunefecte

riquesa igualment positiu

_{per la revaloritza}

ció dels actius

_financers,

són

_alguns

_{dels factors que,} en unentorn

de preus dels

habitatges

relativament estancatsientot cas,infe

riorsentermes_{reals als de començament}de la

_dècada,

_expliquen

larevitalització de la demandaresidencialalaciutat.

A banda

_d'aquests

factors n'hi ha d'altres de més

_subjectius

però igualment

determinats.Un és la transformació urbanística que ha viscut i viu la ciutat i que ha revaloritzat novamentelseu

caràcter

residencial;

un

altre,

parcialment lligat

a

l'anterior,

_pot serla

percepció

_que téuna_{part de la}

important

demanda latent

acumuladaenelsdarrers_{anys deque}lescondicions queesdonen —o esdonaven durant el 1998— per accedira un

habitatge

ala

ciutatsón

_{irrepetibles.}

Aquest

cúmul de circumstàncies favorables per la demanda re

sidencial

_explica

_quetoti_que les

_promocions

enofertaafinalde 1998sumavenmés de deumil

habitatges

nous —un 60 percent més_{que la dotació}

_mitjana

del bienni anterior— elpreu

mitjà

de

vendaésun

7,6

_percent

_superior

ald'un_{any abans.}Un

_augment

que també ha

tingut

elseu

reflex,

i ambméscontundència encara,

enel mercatde segonamà.

Enrelació amb

_aquesta

evolució dels preus de vendadelsostre

residencial cal fer dues consideracions de

_signe

oposat.

D'unaban

da,

és

_previsible

_{que durant el 1999 la tendència alcista}esmantin

gui perquè,

com

ja

s'ha

dit,

entermesrealsencara nos'ha superat

el màxim assolit durant el1990

i, sobretot,

perquè

encarahi ha

diner per col.locar abans que l'euro substitueixi físicamentla_pes seta.De

l'altra,

quanels

_tipus

d'interès

_{pràcticament ja}

hantocat

fons,

si

_persisteixen

_{augments de preus}

_superiors

als delarenda

disponible,

creix

_l'esforç

_{econòmic que} unafamília ha de fer per

comprarun

habitatge

i en

_{conseqüència}

la demandamésfeble es

redueix o esdeslocalitza.

12

El 1998acaba ambun

_{augment espectacular}

delnombre

d'assalariats afiliatsala

_Seguretat

Sociali undescens històric

de l'atur

_registrat

en un_context,

_però,

_{de lleu}reducció

de la

_població

activa.

Hem

_volgut

reservar_{per al final}

_d'aquesta

anàlisi

_l'impacte

que la

_{conjuntura expansiva}

ha

_tingut

sobre

_l'ocupació.

Sens

dubte,

l'aspecte

més destacat de l'evolució econòmica del 1998 ésl'im

pacte

positiu

que ha

tingut

enles economies

domèstiques

i laseva

capacitat

de

_despesa

_{per la via de}

_l'augment

dels nivells

_d'ocupa

ció. Lesdades així ho avalen.L'atur

_registrat

s'ha reduït

_gairebé

un 18 percenta la

regió metropolitana

—més d'un 15 _per cent entre els barcelonins— finsa nivells

desconeguts

en els darrers

vint anys.

L'ocupació,

mesurada

_pels

afiliats al

_Règim

General de la

_Seguretat

Social,

hacrescut_{prop d'un}set_percent_al

_conjunt

de

la

_{regió metropolitana.}

Una_{evolució que inclou}unelevat percen

tatge d'aflorament d'activitat

submergida.

Aquesta

evolució delmercatlaboral dónacontinuïtat i

_reforça

la tendència

_mantinguda

_d'ençà

el 1995. El dinamisme de l'activi

tat industrial i de la

_{construcció,}

_explica

_{que l'atur masculí}

_hagi

continuat disminuint més queno _{pas el femení.}

_{Malgrat això,}

ien

part

gràcies

a la represa d'activitats terciàries beneficiades

per

l'augment

de la

_despesa

en_consum,la reducció de l'atur femení

s'haaccentuatdurant el 1998. En tot_{cas, elsegment de}

_població

mésbeneficiat per la creació

_d'ocupació

ha continuatsentel dela

gent

jove.

Unfet _que s'accentuaràen els propers anys,

_especial

mentala ciutat

central,

_quan

_s'incorporin

almercatde treball_ge

neracions cadacop amb menys efectius.

Cal

_però,

matisar

_aquesta

lecturatan

_positiva

de l'evoluciódels

nivells

_d'ocupació.

D'unabanda_perl'evolucióde la

contractació,

quetot ila reforma del1997_{que fomenta l'estabilitat}

_laboral,

con

tinua descansant

_{majoritàriament}

enla contractació

temporal

ien unelevat

_percentatge

decontractes de moltcurtadurada.Del'al

tra,

perquè

niun

període

relativament

_sostingut

de

_bonança

eco

nòmica i de millora de les

_expectatives

detrobarfeina ha estat

suficient per reactivarunestaxesd'activitat sensiblement inferiors

ales europees,

especialment

entre les dones.

_Aquest

ésun tema

que reclamauna

especial

atenció_{i que}no es

_pot

esbandir ambuna

simple

referènciaa l'economia

_submergida.

Les

_expectatives

a

mitjà

termini es mouenentre el

_previsible

manteniment de

_l'expansió

de la demanda interna ilacreixentdi

ficultat per

augmentar

les

_exportacions

de manufactures. Cal

_plan

tejar-se

queen unasituació de creixent

integració

dels mercats, és

prioritari

vetllar per la

competitivitat

delsnostres

_productes

_iser

veis.Un

_objectiu

finsacert

_punt

incompatible

amb les tensions de preus derivades d'una inflació clarament

superior

a la

mitjana

europea i ambun mercatde treball que

_frega

la

_{plena ocupació}

en

molts àmbits i sectorssense_{que la}taxad'activitat de la

població

catalanaenedat de treballar

sigui

_{capaç de}trencarla barrera dels

Evolució de l'activitat industrial

Indicador sintètic d'activitat industrial

El

_recorregut

descendent del'indicadorde clima industrial al

llarg

del1998

_parteix

de

_l'optimisme

_{que regnava}a_començament

de

_l'any

_{per l'entrada}

_d'Espanya

al

_primer

_grupde l'euro i acaba

enlaincertesa _{que domina}afinal

d'any

_{per les}

conseqüències

de

lesconvulsions

_econòmiques

internacionals.

Efectivament,

sila_represa dela

confiança

empresarial

queva

generar lacertesa _que

_Espanya

formaria part_{del grup de}

_països

queformarienl'eurovafer_{que durant}els

_primers

mesosde

l'any

l'indicador de clima industrial assolísa

_Catalunya

els valorsmés

elevats desdel

_1989,

lesnotíciesdel

_{progressiu empitjorament}

de

la situació econòmica a

Ásia,

Amèrica delSud i Rússia han fet que, mes a_{mes, s'anés} deteriorant elclima

_d'optimisme

queca

racteritzà

_aquell

inici

_d'any.

Indicadorde climaindustrial

0

/

-20

-30

-40

-50

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998

— Catalunya Espanya — UnióEuropea

Nota: els valors_{grafiatscorresponen}ala_mitjanadels saldos de les_{opinions empresarials}referidesa

lacarterade comandestotal,alsestocscanviats de_signeiala tendència de la_{producció (mitjanes} mòbils detresmesos).

Font: Direcció General d'Indústria de la Generalitat i Ministeri d'Indústria i_Energia.

Les

_{opinions empresarials obtingudes}

a

partir

de les

_enquestes

de

conjuntura

industrial realitzadesenels darrersmesosdel 1998con

firmen queesmantéla incertesaen_{el futur que}es

començà

a

pal

par

després

de l'estiu. Els valors assolits per l'indicadordeclima

industrialmostren_{aquest deteriorament de les}

expectatives,

enha verretroceditmolt

_ràpidament

atotelnostre_{entorn, fins}atornara

situar-se denou en valors

negatius:

a

Catalunya

es

registra

undes

censacusatdurant el quart

trimestre,

mentre_quea

Espanya

ésmolt més moderat. En

canvi,

alaUnió

_Europea

—on

primer

es van no

tarels efectes dela crisiinternacional—el retrocés

_registrat

durant

lasegona meitat de

l'any

haestattambémolt intens.

Laseveracorreccióa

l'optimisme

dels

empresaris

no

té,

_perara,

un

equivalent

nien l'activitat manufactureranien elsindicadors d'activitatreal. Si bé esdetecta un cert_alentiment

_després

_d'un

bienni

_(1996-97)

decreixement

_accelerat,

itotassumint_queel mà

xim cíclic

_ja

s'hadeixat enrere,elsector industrial mantéun no

table ritmede creixement.Durant el_segon semestre_de

_l'any

_el VABdelsector —tant a

Catalunya

com a

Espanya—

hacrescut més que el del

_conjunt,

toti lliscarlleumentalabaixa.

Per

_branques

d'activitat,

els

_empresaris

delsectorde béns inter

medissón_{els que}acusenmés_{aquesta situació}

d'incertesa,

ambun

retrocésde l'indicador sectorial finsa–13_puntsal novembre. Per

contra,elsectordebéns

_d'equipament

surt_{relativament indemne}

en

_aquest

deteriorament

generalitzat, ja

_{que és}l'únic subsectorels

valors del

_qual

continuenen la

_{franja positiva.}

Enquesta

de

conjuntura

industrial

Evolucióde l'activitat industrial ala

_regió

_{metropolitana}

durant el darrer bimestre de 1998.

Els resultats de les

enquestes

d'activitat industrial correspo

nentsal darrer bimestre de 1998 semblen_{temperar el que}a co

mençamentde tardors'intuïacom un

imparable

canvi detendèn

cia.

_{Especialment pel}

_quefaa l'evolució dels volums

d'ocupació.

El saldo clarament

_{negatiu d'aquesta}

variable durant el bimestre

setembre-octubre esmodera notablement abans de final

d'any.

Alhora,

el relatiu daltabaix quedeclaren_{moltes empreses} enles seves

_exportacions

s'absorbeix immediatament isense

_gaires

pro blemes

_gràcies

ala moderada_{represa de}lesvendes interiors.

Lasuma

_d'aquestes

dues grans tendències

_pel

_{que fa}alesven

des téunaincidència mínimaen l'evolució de la

_producció.

En

relació amb un _anyenrere, les

respostes

empresarials

apunten

a unalleu

_pèrdua

dedinamisme quees_{compensa per}la consolida

ció dels nivells de

_producció

assolits

_després

_{d'un any de}fort crei

xement.La_{moderació dels preus de}

_venda,

_aprofitant

la tendèn cia alabaixade lescotitzacions internacionals de moltes

_primeres

matèries,

inclòs el

_petroli

i

derivats,

haafavorit

_l'augment

de la

producció

i de les vendes.

Evolució del

_conjunt

de la indústria

saldos 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50

1 1 1 1 1 11111 11111 11111 III 11 11111

_60

1993 1994 1995 1996 1997 1998

—Producció — _{Vendes interiors} —

Vendes exteriors Preus de venda Cartera comandes Estocs_productes

Font: Elaboraciópròpia.Tots elsgràfics d'aquestasecció s'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial de _Comerç,Indústria i_Navegacióde Barcelona. Els valorsgrafiatssón_mitjanesmòbilsdels saldos de 6 bimestres.

Laindústria

_{metropolitana}

tanca

_l'any

ambunelevat nivell

d'activitati també _{amb la relativa incertesa que genera}

l'estancament de lacarterade comandes.

Si béentermes_{d'activitat efectiva}elsresultats del darrer bimes

tre de 1998mostrenunaevolucióencaranotablement

_expansiva,

lasituació declarada de lacarteradecomandesafinal

d'any

revela una

_{significativa}

i_preocupant

_pèrdua

de dinamisme.

_Després

d'un any i

mig

de constant

_recuperació

del volum de comandes_que

obliga

a

allargar

el

_període

de treball_{necessari per}asatisfer-les

—toti

_l'augment

delsvolums

_d'ocupació

i dela

_capacitat

_producti

vautilitzada—s'entraen unafase d'estancament i

_apareix

un

_pri

mersaldo

_negatiu,

irrellevantentermesabsoluts

_però

_quesembla

anunciar queladesacceleraciódelcreixementdel'activitat indus triales

generalitza

ala

_majoria

desubsectors.

saldos

Evolució de l'activitat industrialala

regió

metropolitana

20 15 10 5 0 —5 —10 —15 20

Producció Vendes interiors Vendes exteriors Preus de venda Estocs de_prod.elab.

I 11992 = 1993 = 1994 1995 = 1996 Effil 1997 1998

L'activitat de laindústria

_{metropolitana}

durant el 1998.

Com

_ja

és habitual enaquestes

pàgines,

coincidintamb la difu

sió de les dades deldarrer bimestre de

_{l'any corresponents}

ales

enquestes de

conjuntura

industrial que elabora la Cambra Oficial de

Comerç,

Indústriai

_Navegació

de

_Barcelona,

_aprofitem

_{per fer}

una

anàlisi,

necessàriament

sintètica,

de l'evolució de les

_princi

pals magnituds

que han

_configurat

l'activitat industrial del'àrea

barcelonina durantel 1998.

A manera de breui necessari

_apunt

_metodològic

cal recordar queles dades utilitzades perelaboraraquesta visió sintètica

—grà

fic i taula

_adjunts—

són

_{mitjanes aritmètiques}

dels_{corresponents}

saldosbimestrals. Amb_aquesttractament

_agregat

dels sis bimes tres de 1998 es

pretén

sintetitzar en unasola dada pervariable

l'evolució de tot l'exercici.

L'objectiu

és

disposar

de

_magnituds

que reflecteixin les grans tendències de fons. En

_{conseqüència,}

l'única lectura vàlida

_{d'aquestes mitjanes}

anuals ésla de laseva

comparació

amb les

_{corresponents}

a_anysanteriors.

16

Com

_ja

_{avançaven els resultats}

_bimestrals,

les

_mitjanes

anuals confirmen que el 1998 haestat el millor exercici de ladècada

pel

quefaal'activitat industrial del'àreade Barcelona.

La

_simple

observació de les dades resultants

_pel

_{1998 correspo}

nents al totaldelaindústria_{posa de}manifest l'absència de

_signes

negatius.

Unasituació que, si hom deixa de banda el nivell d'es

tocs,es

repeteix

_{per segon any}consecutiumentre_{que per}obtenir

unaaltra referència

_comparable

s'ha deretrocedir finsel

1989,

Pe

xercici immediatament anterior alacrisi del Golf.

Elfort creixement dels nivells de

_producció

durant el

_primer

semestre

_explica

_que,

_malgrat

els

_símptomes

de desacceleració dels darrersmesosde

_l'any,

la

_mitjana

_{anual dels saldos correspo} nental 1998

sigui

lamés elevada dels darrers deu_anys.Llevat dela

de11994,

quefou el

primer

exercici amb saldo

positiu després

d'un

quadrienni

dedeclivi industrial.Untretdiferencial bàsicentrela

conjuntura

del1998i la de

_quatre

_{anys abans són els}

_gairebé

vuit

punts

percentuals

de diferència quehi haentre els nivells d'uti

litzacióde la

_{capacitat productiva}

installada.

El creixement

_sostingut

de les vendes

_{—especialment}

enelsmercatsexteriors— haestat determinantal'hora

d'impulsar l'ampliació

del teixit industrial del'àrea

i

_augmentar

el nombre de llocs de treball.

Undelsefectes més

_positius

_{de la forta reactivació que ha viscut}

l'activitat industrial de la

_{regió metropolitana}

durant la segona

meitat dels norantahaestatla

_generació

denous llocs de treball.

Un

_procés

_{que si bé}enels

_primers

momentsva_{passar bàsicament}

perla creació

d'ocupació

atravésde serveis relacionats amb l'acti

vitat

industrial,

en els darrers dos_anyss'ha concretat en un_aug

ment

_{força generalitzat}

deles

_plantilles

_{de les empreses industrials}

enquestades.

Unaevolució que ha estatdeterminant per reduira

menys dela meitat l'atur sectorial existentenelmoment_d'encetar

Síntesi de l'evolució de

tu

l'activitat industrial

_(1996-1998)'

Vendes 1,:„5,",.!.:.

Vendes

'

1 ',.'1' '

Carterade Preus _Previsions

...,„,_

(dades provincials)

Capacitat

Debilitat Volumde

od ..■,

■,.

Nivell

, _dó

Nivell d'e ,,,.. _

Alimentació 1996 _{19,3 -0,47 -22,5 -1,0} 17,8 -39,2 10,5 10,2 79,8 38,3

1997 _{8,5 1,84 -24,5 2,7 18,2 -26,7 9,7 18,2 78,4 42,7}

1998 _{26,2 0,22 0,2 29,5 29,2 18,2 -3,7 31,0 82,6 39,7}

Tèxtil 1996 _{-12,2 -0,68 21,8 -20,5 -8,5 -41,3 -11,0 5,0 78,5 67,2}

1997 _{14,0 0,41 0,2 16,7 11,5 -3,8 14,5 23,2 80,9 45,5}

1998 9,2 0,64 22,0 2,0 -7,0 -21,2 -7,8 22,0 82,4 43,0

Pell, calçat 1996 _{12,7 -0,20 23,3 -7,3 20,3 -39,5 17,5 8,2 82,6 51,0}

i_{confecció 1997 -9,0 -1,17 25,5 -20,3 -6,7 -60,5 -7,2 15,5 86,5 60,8}

1998 -28,8 -2,21 30,3 -26,7 -29,3 -61,0 -18,8 20,2 81,6 72,7

Fustai mobles 1996 -6,3 1,16 -18,7 -5,0 -21,3 -27,2 1,5 33,0 83,9 62,0

defusta 1997 7,5 0,83 -30,3 0,8 -1,7 19,2 9,7 25,0 89,8 62,2

1998 _{33,0 1,42 -45,7 11,0 17,3 14,8 -9,0 30,3 88,2 45,3}

Arts

_gràfiques

1996 _{4,8 -0,32 1,5 -0,3 -3,5 -12,0 5,8 16,5 78,8 71,2}

1997 22,7 0,03 -0,5 21,5 23,7 12,0 -2,3 30,7 80,4 62,5

1998 18,5 1,18 1,8 17,8 21,5 6,8 -0,3 16,2 80,6 66,8

Indústria 1996 _{27,0 -0,43 5,5 14,2 18,3 11,0 13,0 31,5 79,6 69,8}

farmacèutica 1997 9,5 0,04 6,5 -4,8 3,0 6,3 5,8 28,3 80,7 54,0

1998 0,0 -0,29 8,3 0,3 -1,7 -13,8 1,2 35,2 79,1 21,0

Productes metàllics 1996 _{4,2 0,04 4,7 -12,7 6,5 -46,5 5,7 18,2 80,7 63,3}

1997 18,7 1,08 -1,0 13,7 22,7 -9,8 -1,0 36,2 80,9 86,7

1998 _{16,2 0,50 7,5 11,0 12,7 9,5 5,5 28,0 82,4 19,5}

Maquinària

i 1996 _{-2,3 -0,45 22,2 1,0 10,5 1,2 -15,3 17,5 84,9 67,8}

materialelèctric 1997 27,3 -0,19 14,7 6,2 25,0 24,0 -3,3 52,3 86,4 80,9

1998 21,0 -0,72 13,3 15,5 18,7 21,8 -4,2 20,3 87,4 35,5

Automoció 1996 _{39,0 0,67 -11,0 29,0 31,3 19,0 24,7 40,2 82,3 35,5}

1997 7,5 0,04 -20,8 -6,8 -5,0 81,0 26,5 57,7 86,7 16,2

1998 20,7 0,81 -30.5 _{-0,5 12,0 86,5 28,2 33,8 90,1 16,0}

Totalindústria 1996 6,7 0,05 8,7 -1,3 8,5 -25,0 1,2 23,3 81,1 52,5

1997 _{11,5 0,46 -0,3 8,0 12,5 5,5 5,2 33,3 84,0 40,7}

1998 _{14,7 0,49 4,2 10,2 9,7 13,3 1,0 27,0 86,1 33,5}

1. Les dades sónmitjanesdels saldosbimestrals,amb_l'excepciódel nivell_d'ocupació,de la debilitat de la demanda i de lacapacitatproductivautilitzada,que sónmitjanesde_{percentatges.} Font: Elaboració_pròpiaa_{partirde les dades facilitades per la Cambra Oficial de Comerç,}Indústriai_Navegacióde Barcelona.

L'evolucióde lacarterade comandesienúltima instànciadeles

vendes,

és elmotor_quemoula

_producció

i

_l'ocupació

de les em

presesindustrials.La

mitjana

dels saldos bimestrals corresponents

al'evolucióde lesvendes durant el bienni 1997-1998 i laseva com

paració

amb la de

_períodes

anteriors -amb

_l'excepció

del

_ja

es

mentat1994- deixa constància dela intensitaticonsistència del

procés

d'expansió

que hacaracteritzat l'activitat industrialalare

gió metropolitana.

Elcreixement de la

_producció

industrial s'harecolzaten

prime

rainstància i bàsicamenten

l'exportació,

_quenoha

_parat

decréi

xer

d'ençà

el

_1993,

ien una

_posterior

_represade lademandainter

na _{que, segons els}

empresaris,

durant tot el 1998 hamostrat un

major potencial

de creixement queno _pas

l'exportació,

_queco

mençava

ja

anotar_{la crisi}russai asiàticai la revisióala baixa de

les

_previsions

de creixement econòmica nivell mundial.

Aquells

sectorsmésabocatsa

_{l'exportació}

o més sensibles ala

_competència

de

_productes

_queprovenend'economies

emergents

sónels

_primers

afectats_{per la crisi}financera

i econòmicad'ExtremOrient.

L'augment

delesvendesenelmercatinteriorvaassociata un

incrementde la

_despesa

delesfamílies_que, al seutorniabanda

d'altres

factors,

depèn

de l'evolució dels nivells

_d'ocupació

i de la

sevaestabilitat i

_també,

dela

_major

o menorfacilitat quetenen_per

endeutar-se.En

_{conseqüència,}

elcanvi radical queals ullsde l'em

presari

industrial ha

_experimentat

la feblesa de la demandacom a

factorque limita

l'expansió

de la

producció

s'ha

_d'imputar

tanta

l'augment

dels nivells

_d'ocupació

com a la sensible reducció del

preu del

diner;

unfactor aquest darrer_que,amésd'incentivarun

augment delademanda de

_crèdit,

desviarecursosde l'estalvisen serisc

cap al consumi la inversió.

saldos 40 30 20 10 0 -10 -20 -3 -40 -50 _60

saldos 50 40 30 20 10

-20 -30 _40

—

Vendes interiors

---...-\

---.—

-.1'

/

4

iiiii iiiii 11111 11111 11111 11111

1993 1994 1995 1996

Vendesexteriors

1997 1998

/\,i..\

\,

./.-..'

n

1 1 1 1 1 11111 11111 11111 11111 11111

1993 1994 1995 1996

Total indústria —Alimentació

Arts_gràfiques Automoció

1997 1998

—

Tèxtil Farmacèutica

A final

_d'any,

el creixement de la

_producció

esrecolza

bàsicamenten

l'impuls

de la demanda interna i enla

_reposició

d'estocs.

Sials factors esmentatshom hi

_afegeix

unafortacontenció dels

preus de

venda,

ja sigui

per

l'augment

de la

competència

oper

l'evolucióala baixa dels preus de

primeres

matèriesi

productes

semielaboratsenels mercats

internacionals,

era

previsible

el_pro

gressiu

enfortiment delademanda de consumdurant el darrer

any.La

_pèrdua

de vendesenelsmercatsexteriors s'ha substituït

perun

_augment

de les vendes interiors i per reposar estocs.Pel

que faala

_previsió

de la xifra de

_negocis

durant el

1999,

els_empre

saris són, en

_general,

força

_optimistes.

18

saldos 50

Producció

40 30

■A

10

_

\

77.

0

\---10

/\---/-/

-20 -30

--dy

j_{iiii 11111 11111 11111 11111} 11111

_.40

1993 1994 1995 1996 1997 1998

variació_(%)

Ocupació

3

2

1

r'''N 0

"...„,_

,‘...,._..."

...,"

_V

_\./

\\/

-1

r

-2

'---/

3 11111 11111 iiiii 11111 11111 iiiii

1993 1994 1995 1996 1997 1998

saldos Preus devenda

50

40

30

20

\...

...--\....\

0 —

-10

20 11111 11111 11111 11111 11111 11111

1993 1994 1995 1996 1997 1998

— _{Total indústria} — Alimentació —Tèxtil

54 16 48 20 59 23 66 –3 69 –3 4 70 6 63 —1 52 48 -15 -0,42 40 -10 42 -4 46 -21 86 -9

Total indústria

_{(sense Construcció)}

(dades provincials)

A) Resultatsdelbimestreobservat

comparatsambl'anterior(')/0)

1)

Producció

2)

Nombrede_{personesocupades}

3)

Vendes totals

4)

Vendesenelmercatinterior

5)

Vendesenel mercatexterior

6)

Preus devenda

B) Situacióal final delbimestre_(%)

7)

Estocs de_producteselaborats

8)

Cartera decomandes

9)

Període de treball_asseguratamb l'actualcarteradecomandes

C) Resultatsreferitsales_perspectives perals propers treso_quatre mesos_(')/0)

10)

Producció

11)

Vendes

12)

Cartera de comandes

13)

Preus de venda

14) Ocupació

D)

Capacitat productiva

utilitzada_(%)

Igual

Saldo Variacióen %

Igual Saldo

Igual

Saldo

Igual

Saldo Igual Saldo

No n'hi ha mai Normals Saldo Normal Saldo Dies Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo Manteniment Saldo •

47 38 44

-18 15 45 18

-0,41 0,60 1,63 1,95

-17 15 54 11

• 47 37 ₄₄

-20 4 ₄₃ 10

40 36 41 39

-18 25 46 7

86 68 75 78

1 17 -5 8

4 3 4 4

73 80 74 73

2 ₆ 5 6

• 58 52 ₅₈

• 13 25 15

54 61 66 74

51 53 48 48

•

39 34 1

50 46 53 60

20 45 29 14

53 57 63 62

25 29 26 22

• 78 84 79

13 6 4 8

70 72 72 76

-7 7 12 4

84,8 84,5 86,6 87,3

29 -21 0,38 26 -24 31 -29 32 -29 29 46 -1,22 24 46 32 37 29 30 86 4 74 -9 5 64 -2 3 77 4 58 17 67 11 64 70 41 44 60 10 37 47 58 7 55 26 62 11 90 -2 83 -5 69 -6 73 -6

85,2 86,9 85,8

Font: Tots els_quadresi_gràficsde les_enquestess'han elaborat amb dades de la Cambra Oficial deComerç,Indústria i_Navegacióde Barcelona.

Factorslimitadors de la

_producció

100 80 60 40 20 -0 1996 1997 Debilitat demanda Competènciaestrangera I I 1998

1-1

Dificultats_finançament Altrescauses 85 80 75 70 65

Capacitat

productiva

utilitzada (nv-ds 1998)

1 2 3 4 5 6 7 8 9

—

Total indústria

1Alimentació

2Tèxtil 3 Pell iconfecció 4 Fusta i mobles 5 ArtsGràfiques

6 Farmàcia

7 Prod. metà1fics

8 _{Maquin.elèctrica} 9Automoció

Alimentació

1997 1998

(dades provincials)

A) Resultats delbimestreobservat

comparatsambl'anterior(4)/o)

1)

Producció

2)

Nombre de persones

ocupades

3)

Vendes totals

4)

Vendesenelmercatinterior

5)

Vendesenelmercatexterior

6)

Preusde venda

B) Situacióal final del bimestre(%)

7)

Carterade comandes

8)

Períodede treball_assegurat amb l'actualcartera de comandes

C)

Capacitat productiva

utilitzada_(°/0)

nv

16 14

,..,.

25 68

->,..

,

26 -4

.

27 19

16 72

60 -12

Igual

Saldo

22 -35

Variacióen% _{-2,05 -0,79 -0,06} 1,70 2,40 -3,03 1,11

Igual

38 16 12 33 23 7 59

Saldo 10 11 80 5 28 68 6

Igual

30 17 26 39 30 15 59

Saldo 2 9 66 4 20 72 6

Igual

65 17 52 52 47 32 78

Saldo 8 58 46 18 20 50 -17

Igual

84 63 90 75 91 51 86

Saldo 10 28 -7 18 0 -48 -13

Normal 72 75 74 67 64 74 88

Saldo -14 23 22 10 28 25 1

Dies 37 39 36 37 37 60 39

82.6 _{79,1 83,9 86,8 76,8 84,6} 84,2

saldos 50 40 30 20 10 0 -10 -20 -30 -40 -50

iffi

-60

Producció Vendes Vendes Preus Cartera de _{Perspectives Perspectives}

interiors exteriors de venda comandes _producció vendes

nv-ds 1995 = nv-ds 1996 1.1 nv-ds 1997 nv-ds 1998

Les_{empreses del}sectorde l'Alimentació

implantades

ala

regió

metropolitana

han acabat

_l'any

ambun saldo moderadamentne

gatiu pel

quefaales

exportacions.

Unasituació queno esdonava

d'ençà

l'estiu del 1997.La_{represa del}consumintern ha evitat que

aquesta

desacceleració de les vendesa l'exterior

hagi

afectat de

moment elcreixement de la

producció.

20

Tot_{i que les}

_perspectives

referidesanivells de

producció

iven

desnosón

_{especialment optimistes}

acurttermini iestanlleument persotade les declaradesun_{any enrere, el}certés_quelacartera decomandes acaba l'exercici ambunasituació sensiblement mi

llor que la de final del 1997.

Aquest

fet i el manteniment de la

capacitat productiva

utilitzadafan

_possible

tancar

l'any

amb un

repunt

de

_l'ocupació,

suficient

_perquè

la

_mitjana

anual

_presenti

un