PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT (PEC) I ACOMPANYAMENT A L ESCOLARITAT: ELEMENTS PER A LA REFLEXIÓ

PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT (PEC) I ACOMPANYAMENT A L’ESCOLARITAT: ELEMENTS PER A LA REFLEXIÓ

Informe encarregat per l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i elaborat per Bernat Albaigés, de l’Oficina del Síndic de Greuges de Catalunya, i per Alba Lanau i Luciano Maranzana, investigadors de l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU).

Barcelona, setembre de 2010

ÍNDEX

1.- Presentació 4

2.- Condicions prèvies 5

3.- Concepcions del PEC 6

4.- Elements claus 7

4.1 Elements claus en les polítiques de subjectivitat 7

4.2 Elements claus en les polítiques de treball integrat 13

PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT (PEC) I ACOMPANYAMENT A L’ESCOLARITAT:

ELEMENTS PER A LA REFLEXIÓ

1. Presentació

Aquest document recull, entre d’altres aspectes, les principals conclusions extretes dels diferents grups de treball organitzats en el marc del Seminari Permanent de la Xarxa PEC:

Projecte educatiu de ciutat i acompanyament a l’escolaritat, promogut per la Diputació de Barcelona en data 10 de juny de 2010.

Les reflexions que s’hi contenen parteixen de la premissa que la incorporació de l’acompanyament a l’escolaritat com a un altre dels objectius substantius dels PEC, representa una oportunitat per a la consolidació d’aquesta política educativa municipal. En alguns municipis, i entre la comunitat educativa del territori, els PEC són difícils de sostenir en el temps com a conseqüència del desgast propi de les experiències participatives, dels dèficits de suport econòmic que en ocasions tenen, etc.

La preocupació creixent entre la ciutadania sobre la necessitat de millorar els resultats del sistema educatiu fa que l’acompanyament a l’escolaritat s’hagi convertit en una prioritat en l’agenda política dels poders públics. Aquesta voluntat de promoure la millora de l’èxit escolar es constata en el fet que molts ajuntaments hagin iniciat processos d’avaluació i de revisió tant dels PEC com, específicament, de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. El fet que el PEC esdevingui una bona plataforma per canalitzar i abordar aquesta necessitat pot contribuir a revalorar el projecte en el si de la comunitat educativa.

Cal destacar, a més, que actualment ens trobem davant de canvis institucionals importants en l’àmbit de l’educació. La nova Llei d’Educació de Catalunya, aprovada l’any 2009, consolida els ajuntaments com a administració educativa en el territori, corresponsable també d’aquests resultats educatius, juntament amb el Departament d’Educació. El PEC és una de les estratègies de treball amb la ciutadania a l’abast dels ajuntaments, que el lideren i el promouen, per exercir activament aquesta major coresponsabilitat. A més, el desplegament de les Zones Educatives, eina de planificació i coordinació territorial central, atorga als ajuntaments un major protagonisme en matèria educativa i també representa una oportunitat per revalorar els PEC com a projectes educatius d’abast territorial.

Tradicionalment, i en general, les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat han tingut dificultats de fer partícips els agents educatius del territori en la seva formulació i implementació. Els PEC, per altra banda, han tendit a mostrar dificultats a l’hora de vincular-se

a les dinàmiques dels centres escolars. El tractament de l’acompanyament a l’escolaritat com a objectiu substantiu del PEC també suposa una oportunitat, doncs, per superar aquestes barreres relacionals entre els àmbits de l’educació formal i l’educació no formal, entre l’escola i l’entorn.

2. Condicions prèvies

Les possibilitats d’abordar l’acompanyament a l’escolaritat des del PEC estan condicionades, en part, per alguns dels següents aspectes:

- Coresponsabilitat dels ajuntaments en l’àmbit educatiu. Els grups de treball posen de manifest que existeixen notables diferències entre municipis pel que fa al desplegament de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat i al paper que assumeix l’administració local en aquest àmbit. Mentre hi ha ajuntaments que deleguen la seva responsabilitat educativa a altres administracions públiques o a la xarxa d’agents educatius del territori, i que no es preocupen de promoure polítiques públiques d’acompanyament a l’escolaritat, o n’hi ha que tendeixen a actuar per competència (“perquè toca”), per oportunitat política o per mimetisme amb altres territoris, i no pas perquè hi hagi una priorització per voluntat política o un esforç real d’anàlisi de les necessitats educatives del territori i de planificació política, hi ha altres ajuntaments que mostren un compromís i un lideratge en la formulació i implementació d’aquest tipus de polítiques, i que incorporen l’acompanyament a l’escolaritat com a prioritat política.

- Valoració política del PEC per part dels ajuntaments. Els grups de treball també constaten que, a l’igual que en l’epígraf anterior, hi ha ajuntaments que realitzen una aposta clara per consolidar el PEC com el projecte que contribueix a vehicular de les polítiques educatives del municipi, i ordenar-les mentre que altres ajuntaments, o bé no tenen prou desenvolupat el PEC, o bé el conceben com un projecte educatiu més.

- Finançament. D’acord amb la valoració política amb què compten, també existeixen diferències entre els municipis pel que fa a la provisió de recursos financers i, conseqüentment també, a les possibilitats de dinamitzar actuacions. En qualsevol cas, sembla compartida la sensació que la majoria dels PEC no compten ni amb recursos i temps suficients a disposició dels tècnics ni amb garanties suficients de continuïtat dels projectes que promou (“propostes low cost”). En el context actual, a més, existeix un elevat desconcert sobre els resultats de les retallades pressupostàries derivades de la crisi econòmica en la durada dels projectes existents i en el manteniment de les oficines tècniques.

- Transversalitat. La transversalitat sembla ser encara una assignatura pendent. En molts municipis, el PEC continua essent un projecte promogut des de l’àrea d’educació, amb dificultats per implicar la resta de regidories (serveis socials, cultura, joventut, etc.).

Contràriament al que s’assenyalava en l’epígraf anterior, alguns consideren que els dèficits de finançament de molts ajuntaments poden ser una oportunitat a l’hora de promoure enfocaments multidisciplinars i transversals, per la necessitat d’unir esforços i de prendre decisions importants respecte a la continuïtat i la forma dels projectes en el futur. En qualsevol cas, alguns consideren que, per tal d’implicar totes les àrees municipals, el PEC ha de dependre d’Alcaldia.

- Nivells d’integració de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat al PEC. La incorporació de l’acompanyament a l’escolaritat com a objectiu substantiu del PEC planteja la conveniència d’integrar al seu voltant els diferents projectes del municipi relacionats amb aquest àmbit de la política educativa i que tenen una dimensió de treball amb el territori.

D’una banda, val a dir que nombrosos municipis compten amb una diversitat destacable de projectes d’acompanyament a l’escolaritat d’aquestes característiques. Però de l’altra, molts d’ells, fins ara, o bé no han definit aquests projectes com a part del PEC, o bé no han estat percebuts com a PEC tot i formar-ne part. Alguns ajuntaments destaquen que el PEC té poca presència com a “etiqueta o marca”, encara que englobi un nombre significatiu d’activitats educatives.

3. Concepcions del PEC

Els grups de treball també posen de manifest les diferències entre municipis pel que fa a la concepció del PEC. No existeix consens a l’hora de definir en què consisteix i d’establir el paper que ha de jugar en cadascun dels territoris. Les diferents concepcions es podrien agrupar al voltant de les següents categories:

- PEC com a eina per a la cohesió educativa. El PEC acompleix la funció d’aglutinar els diferents projectes educatius que es duen a terme al territori i de vertebrar i vincular l’acció educativa dels diversos agents locals. Des d’aquesta perspectiva, doncs, es presenta com a “projecte de projectes”, com a paraigües que integra la diversitat d’activitats educatives existents, que permet ordenar-los per evitar que estiguin dispersos i desorganitzats, que relaciona els agents que s’ocupen de dinamitzar-los per donar coherència educativa i continuïtat a aquestes accions, etc. Així, el PEC aporta un marc sobre el qual treballar, ja sigui per organitzar les activitats que ja s’estaven fent, o per dotar-les d’una nova legitimitat.

Això requereix invertir esforços especialment en detectar aquests projectes, en ordenar-los al voltant d’una sèrie d’objectius comuns, en crear xarxa, etc.

- PEC com a eina per a la planificació educativa. El PEC acompleix la funció d’identificar les necessitats educatives del territori i de programar com el mateix territori hi pot donar resposta. En el marc del PEC, doncs, els diferents agents educatius treballen per dissenyar plans d’acció compartits que permetin abordar els diferents reptes educatius existents, amb els seus respectius objectius i estratègies. Es posa l’accent especialment en la diagnosi de necessitats, en el disseny i l’avaluació de programes, en la participació dels agents educatius en la formulació de polítiques, etc.

- PEC com a eina per a la dinamització educativa. El PEC potencia i dóna suport als projectes educatius existents, o en promou de nous, i afavoreix l’extensió de les bones pràctiques en el conjunt del territori. Des d’aquesta perspectiva, doncs, s’orienta bàsicament cap a l’acció. A diferència de les altres dues categories, l’aproximació no ha de ser necessàriament d’abast territorial, sinó que pot estar més focalitzada en la intervenció de determinats agents educatius, ja que intenta reforçar-los. En molts municipis, convé recordar que en el marc dels PEC han sorgit projectes com a ara programes èxit, fires d’entitats, guies de recursos, etc.

4. Elements claus

La Diputació de Barcelona ha definit un model d’acompanyament a l’escolaritat que aborda tres dimensions bàsiques: (a) suport educatiu a les famílies, (b) accions educatives més enllà de l’horari lectiu i (c) col·laboració amb els centres en l’aplicació del seu projecte educatiu¹.

Al nostre entendre, el valor afegit del PEC, en contrast amb altres àmbits de la política educativa, així com el seu potencial a l’hora de promoure l’acompanyament a l’escolaritat, giren al voltant de dos àmbits fonamentals: les polítiques de subjectivitat envers la comunitat educativa i les polítiques de treball integrat. El PEC és, de ben segur, l’instrument més valuós a l’hora de promoure aquest tipus de polítiques.

Els següents apartats s’estructuren al voltant d’aquestes dimensions i àmbits.

4.1. Elements claus en les polítiques de subjectivitat²

(a) Suport educatiu a les famílies:

1 CIIMU (2009). Model de referència per a les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. Diputació de Barcelona. Document inèdit.

2 Entenem per polítiques de subjectivitat aquelles que es proposen promoure entre els infants, les seves famílies i els professionals que intervenen en l’àmbit educatiu valors, sentits, coneixements, predisposicions, expectatives, identificacions, rols, etc. positius envers l’educació.

- Identificació instrumental i expressiva de la família amb l’escola i promoció de relacions positives. El fet que les famílies comparteixin els valors expressius i la cultura que transmet l’escola o que creguin en la seva utilitat com a instrument per a la mobilitat i/o reproducció socials, i que s’hi relacionin d’una manera positiva, exerceix una influència molt important en els resultats educatius dels seus fills i filles. En aquest sentit, el PEC ha de promoure estratègies d’aproximació de l’escola a la realitat de les famílies i també de positivació de la relació.

- Comprensió del PEC per part de la ciutadania. Moltes famílies desconeixen l’existència del PEC o, si n’han sentit a parlar, desconeixen en què consisteix. En ocasions, el PEC sembla més un artifici pensat pels professionals, que un projecte adreçat al conjunt de la ciutadania. El PEC, doncs, si vol abordar l’acompanyament a l’escolaritat i estar al servei de les necessitats educatives del territori, ha de identificar els diferents agents educatius del territori i difondre entre els alumnes i les seves famílies la idea central de ciutat educadora, la importància del paper educatiu que juga el territori.

- Planificació de polítiques de subjectivitat adreçades a les famílies. El PEC, com a eina de planificació educativa compartida entre els agents educatius del territori, esdevé una bona plataforma a partir de la qual planificar el treball amb les famílies en el conjunt del territori. Les entitats locals i els serveis públics poden jugar un paper rellevant pel que fa a la promoció de determinades subjectivitats proescolars entre les famílies, també aquelles que estan menys vinculades a l’àmbit educatiu formal i no formal.

- Coresponsabilitat: famílies com a agents d’acompanyament a l’escolaritat. Les expectatives que construeixen les famílies envers l’educació dels seus fills i filles, o l’interès que mostren sobre les seves tasques i resultats acadèmics, també condicionen les trajectòries escolars. Des d’aquest punt de vista, el PEC ha de conscienciar les famílies que són agents d’acompanyament a l’escolaritat, i ha de dinamitzar-les per tal que acompleixin aquesta funció. De fet, el retraïment de les famílies en relació amb l’escolarització dels seus fills i filles està provocat, en part, pel desconeixement o per determinades sensacions d’impotència sobre com han de realitzar aquest acompanyament (no saben com fer el que l’escola els demana). És en aquest sentit que es manifesta la necessitat de promoure l’empoderament de les famílies com a agents d’acompanyament.

- Coneixement del sistema educatiu i apropiació de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat entre les famílies. Nombroses famílies desconeixen l’estructura del sistema educatiu i la seva oferta d’ensenyaments, o el funcionament dels centres escolars.

Igualment, nombroses famílies també desconeixen quins recursos d’acompanyament a l’escolaritat disposa el territori (serveis d’orientació, PQPI, projectes de diversificació

curricular, tallers d’estudi assistit, etc.). L’aprofitament d’aquests recursos passa, en part, per donar-los a conèixer als alumnes i a les seves famílies.

(b) Accions educatives més enllà de l’horari lectiu:

- Valoració de l’educació no formal per part dels infants i les famílies. La participació dels infants a l’educació més enllà de l’horari lectiu està condicionada per la concepció que les famílies tenen de l’educació no formal, així com dels agents que actuen en aquest àmbit. La indiferència o la resistència envers les propostes d’educació no formal, fruit del desconeixement o de la desconfiança del seu valor educatiu, o de la inexistència de necessitats socials en relació a la cura dels fills/es, són algunes de les concepcions que no estimularien la participació, i que estan especialment presents en els grups socials menys vinculats a l’àmbit educatiu. El PEC ha de contribuir a posar en valor entre les famílies l’aportació de les activitats educatives més enllà de l’horari lectiu en l’educació dels infants en general, i en l’acompanyament a la seva escolaritat en particular.

- Coneixement de l’oferta educativa no formal i dels ajuts existents per part dels infants, les famílies i els centres escolars i dels ajuts existents. La participació dels infants a les activitats educatives més enllà de l’horari lectiu també està condicionada pel coneixement que les famílies en tenen, i també pel coneixement que els mateixos centres disposen sobre l’oferta educativa existent al territori. L’escola, que és institució educativa de referència per a moltes famílies, pot contribuir a reforçar la participació dels infants a les activitats educatives. El PEC pot assumir aquesta tasca, activant diferents estratègies per fer-ne difusió.

- Coresponsabilitat: entitats d’educació en el lleure com a agents d’acompanyament a l’escolaritat. La contribució de les entitats educatives a la millora de l’èxit escolar és molt important, no només pel que fa a la provisió d’oportunitats educatives, sinó també pel que fa a la valoració de la institució escolar i a la generació d’expectatives educatives. Convé recordar que l’educació no formal esdevé un espai de socialització tant transcendent com el de l’escola, però que, a diferència d’aquesta, sovint compta amb una disposició dels infants i joves sense resistències significatives. És en aquest context que els agents educatius no formals poden incidir d’una manera afectiva en la construcció positiva de discursos i relacions dels infants i joves amb l’escola. La figura de l’educador (entrenadors, monitors, etc.) hauria d’assumir un paper molt més actiu en les actuacions específiques de millora de l’èxit escolar. El PEC, que integra les entitats educatives en les seves estructures de treball, hauria de reforçar el paper de les entitats com a agents educatius, també en l’

acompanyament a l’escolaritat.

- Planificació de polítiques relacionades amb l’educació no formal i amb les entitats educatives del territori. En aquest apartat, s’ha destacat les aportacions del PEC a l’hora de difondre l’oferta educativa i de promoure valoracions positives respecte a l’àmbit de l’educació no formal, i també a l’hora de concebre les entitats educatives com a agents d’acompanyament a l’escolaritat. El PEC, alhora que incorpora en el seu treball aquests agents, esdevé una eina de planificació adequada d’aquestes polítiques educatives de subjectivitat.

(c) Col·laboració amb els centres en l’aplicació del seu projecte educatiu:

- Discursos proescolars en el territori. És coneguda la importància del territori en la creació i reproducció de discursos culturals i contraculturals al voltant de l’escola. Tant l’adhesió escolar com la desafecció o la resistència escolars de determinats grups socials són fenòmens que vénen reforçats i suportats per determinats discursos culturals que expressen una determinada manera d’entendre i valorar l’escola. El territori, en aquest sentit, es converteix com a camp privilegiat de construcció i expressió cultural, on aquests discursos proescolars o contraescolars es creen, es transmeten i prenen sentit. Des d’aquest punt de vista, el PEC hauria de promoure polítiques de subjectivitat que combatin la proliferació dels discursos contraescolars que triomfen en determinats territoris , i fomentar altres discursos de valoració positiva de l’escola. El grau d’implicació dels agents del territori en el desenvolupament d’aquestes polítiques de subjectivitat, especialment d’aquells agents més significatius i líders, condicionarà la capacitat de crear sinèrgies d’abast territorial de transformació dels discursos culturals.

- Promoció de valors proescolars i d’expectatives educatives entre els alumnes, i incentivació a l’estudi. Més enllà dels discursos de valoració de l’escola, el territori també assumeix un paper actiu en la creació i reproducció de determinats valors positius per a l’èxit escolar (esforç, disciplina, etc.) i d’expectatives educatives, o en la incentivació dels infants envers els estudis. Amb aquest propòsit, per exemple, hi ha ajuntaments que promouen visites dels alumnes de secundària a centres d’educació superior o concursos en diferents disciplines a escala municipal, o que treballen determinats valors a través de l’esport. El PEC, en col·laboració amb els centres i amb el suport de la resta d’agents educatius del territori, pot incidir en la promoció d’aquestes subjectivitats.

- Reforç de les competències instrumentals des del territori. El domini de les competències instrumentals no recau exclusivament en l’escola. La promoció dels hàbits de lectura o la competència en expressió oral i escrita són abordats per biblioteques, grups de teatre, centres cívics, etc. Els agents educatius locals poden incorporar en la seva activitat quotidiana referències positives als continguts curriculars que s’estan treballant des de les escoles del territori (no des d’una lògica acadèmica, sinó més lúdica). Les setmanes

temàtiques o els eixos d’animació organitzats conjuntament per escoles i altres agents del territori (al voltant del medi ambient, de la natura, de la cultura i l’art, de la història, etc.) van en aquesta línia.

- Coneixement de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat per part dels centres escolars. Com ja hem dit prèviament, els centres escolars no sempre coneixen l’oferta educativa del municipi, ni tampoc les polítiques d’acompanyament disponibles. La derivació dels alumnes amb dificultats d’escolarització als recursos educatius del territori passa per conèixer prèviament les oportunitats existents.

- Valoració del territori com a recurs educatiu per als centres escolars. Els PEC s’han caracteritzat per posar al servei de l’activitat docent dels centres escolars diversos recursos educatius de l’entorn (a través de carteres d’activitats, de visites organitzades a indrets emblemàtics, etc.), que han estat incorporats com a recursos “propis”. Aquesta valoració del territori com a recurs educatiu contrasta amb altres discursos de desvaloració del territori per part dels centres escolars (com a amenaça, com a recurs subsidiari de contenció de determinades dificultats d’escolarització, com a recurs compensatori a qui delegar quan l’escola no pot, etc.), els quals repercuteixen negativament sobre la seva participació en experiències de treball integrat amb el territori (com pot ser el mateix PEC).

El PEC pot contribuir a superar les relacions sovint desiguals entre escola i entorn.

- Promoció de polítiques adreçades a les famílies que combatin la segregació escolar.

En els processos d’admissió d’alumnat, la “fugida” de determinades famílies respecte als centres amb una concentració més elevada d’alumnat amb dificultats d’escolarització està molt relacionada amb la imatge i els prejudicis que socialment s’han construït al voltant d’aquests centres. A més, les polítiques d’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques generen rebuig en nombroses famílies que, o bé veuen limitades les seves opcions d’aconseguir plaça a l’escola desitjada (per la reserva de places o per una determinada zonificació escolar, per exemple), o bé no volen compartir escola amb aquest tipus d’alumnat. En aquest sentit, el PEC pot contribuir a revalorar entre la ciutadania tant el conjunt de l’oferta de centres sufragats amb fons públics com les polítiques d’equitat en l’admissió d’alumnat.

- Valoració del PEC per part dels centres. Nombrosos centres perceben el PEC com a projecte educatiu de l’ajuntament, no com a projecte educatiu del territori, del qual també en formen part. Alguns centres perceben el PEC com a amenaça, com a projecte que els genera més feina sense treure’n benefici. Si bé la incorporació de l’acompanyament a l’escolaritat com a objectiu substantiu del PEC pot ser una oportunitat per aproximar el PEC a la realitat dels centres, l’assoliment d’aquest objectiu amb èxit també passa per superar aquestes valoracions negatives. Tothom aporta la seva part en el projecte comú.

- Coresponsabilitat: tutors i professorat com a agents d’acompanyament a l’escolaritat. Les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat no sempre aconsegueixen transformar l’acció docent, ni establir espais d’interlocució i de treball compartit amb els tutors. En part, això es deu a que tutors i professors acostumen a concebre’s com a “agents escolars” (en sentit estricte), i no sempre com a agents d’acompanyament a l’escolaritat (en sentit més ampli). Des del PEC, s’ha de promoure la implicació del professorat en l’acompanyament de l’alumnat amb més dificultats i amb major desafecció escolar, i aportar-los els instruments i els suports necessaris per al seguiment del procés d’escolarització d’aquests alumnes i per a l’atenció adequada de les seves necessitats educatives, en part des del territori. L’acció tutorial resulta un recurs privilegiat, i no sempre ben aprofitat. Els tutors haurien de ser referents dels centres escolars en el treball integrat per a la millora de l’èxit escolar i haurien d’estar més connectats amb la resta d’agents educatius que intervenen en l’acompanyament a l’escolaritat (família, entitats, etc.).

-

- Planificació de polítiques adreçades als centres escolars. En aquest apartat, hem enumerat diverses subjectivitats a cavall entre l’escola i l’entorn, afavoridores de l’èxit escolar, que es poden veure reforçades des del PEC. El PEC, doncs, ha de contribuir a planificar aquestes polítiques de subjectivitat.

Quadre 1. Polítiques de subjectivitat en el marc del PEC

Dimensions PEC com a eina de cohesió educativa

PEC com a eina de planificació educativa

PEC com a eina de dinamització educativa

Suport educatiu a les famílies

Identificació instrumental i expressiva de la família amb l’escola i promoció

de relacions positives

(Comprensió del PEC per part de la ciutadania)

Planificació de polítiques de subjectivitat adreçades a les famílies

Coresponsabilitat: famílies com a agents d’acompanyament

Coneixement del sistema educatiu i apropiació de les polítiques d’acompanyament a

l’escolaritat

Accions educatives més enllà de l’horari lectiu

Valoració de l’educació no formal per part dels infants i les famílies

Planificació de polítiques de subjectivitat relacionades amb l’educació no formal i

amb les entitats educatives del territori

Coresponsabilitat: entitats com a agents d’acompanyament a

l’escolaritat

Coneixement de l’oferta educativa no formal per part dels infants, les famílies i els

centres escolars

Col·laboració amb els centres en l’aplicació del seu projecte educatiu

Discursos proescolars en el territori

Valoració del territori com a recurs educatiu

per als centres

Planificació de polítiques de subjectivitat adreçades als centres

escolars

Promoció de polítiques de subjectivitat adreçades a les famílies

que combatin la segregació escolar

(Valoració del PEC per part dels centres)

Coresponsabilitat: tutors i professorat com a agents

d’acompanyament

Promoció de valors proescolars i d’expectatives educatives

entre els alumnes, i incentivació a l’estudi

Reforç de les competències instrumentals des del territori

Coneixement de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat per part dels

centres escolars

4.2. Elements claus en les polítiques de treball integrat³

(a) Suport educatiu a les famílies:

- Accés a les famílies socialment menys vinculades. Nombrosos ajuntaments desenvolupen programes adreçats als col·lectius que mantenen una relació més feble o més distant amb l’àmbit educatiu en general i amb l’escola en particular (famílies immigrades, famílies socialment menys afavorides, famílies amb fills o filles adolescents, etc.), amb l’objectiu d’apropar-los a la institució escolar, de fer-los conèixer el seu funcionament, de conscienciar-los sobre la importància de la seva implicació en l’escolarització dels seus fills o filles, etc. En ocasions, aquestes famílies també són les que tenen més dificultats per intervenir davant d’eventuals situacions de dificultat d’escolarització dels seus fills i filles. En aquests casos, el territori (entitats d’acció social, serveis educatius i socials, etc.) esdevé clau a l’hora de donar suport als centres escolars i de treballar l’acompanyament a l’escolaritat amb aquestes famílies. És en aquest sentit que el PEC pot jugar un paper fonamental.

- Integració al PEC dels programes de treball amb famílies. D’acord amb la concepció del PEC com a aglutinador dels projectes educatius del territori, aquest pot integrar els

3 Entenem per polítiques de treball integrat aquelles que es proposen promoure projectes d’intervenció i estructures de coordinació entre dos o més agents educatius que, des de la convicció que els reptes que avui planteja l’educació no poden ser abordats únicament per l’escola, sinó pel conjunt del territori, desenvolupen accions conjuntes orientades a assolir de forma cooperativa objectius comuns i compartits en l’àmbit educatiu.

diferents programes de treball amb famílies, dotar-los de continuïtat i visibilitat i afavorir que es vinculin entre ells i amb els agents educatius locals. Les escoles de mares i pares, els espais de debat educatiu, els tallers familiars, etc. són polítiques que poden millorar el seu impacte si es relacionen entre elles i si busquen el suport de les entitats, els centres escolars, etc. del municipi.

- Orientació dels programes de treball amb famílies cap a l’acompanyament a l’escolaritat. Més enllà d’aglutinar projectes, el PEC també ha de permetre orientar les diferents polítiques existents al municipi envers l’acompanyament a l’escolaritat. Accions i productes dirigits a les famílies, poden incorporar com a eix estratègic l’acompanyament a l’escolaritat. El PEC pot promoure i acompanyar aquest procés.

- Famílies com a agents de formulació de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat.

La importància que té la família en els processos de millora de l’èxit escolar suggereix la necessitat d’incorporar-les en el disseny i en la implementació de polítiques (participació de les AMPA en les diagnosis educatives del territori, participació de les famílies i en concret de les AMPA en els plans d’absentisme o en els programes de transició entre etapes educatives, etc.). En aquest sentit, el PEC ha d’afavorir que les famílies intervinguin en la formulació de polítiques que es promouen des dels centres, des de l’ajuntament i des del territori en general.

- Planificació del suport educatiu a les famílies amb els agents educatius del territori.

Els agents educatius locals (AMPA, centres, entitats, etc.) poden participar en la proposició i en el disseny de projectes de suport educatiu a les famílies. El PEC pot contribuir a dinamitzar aquest treball.

- Projectes compartits de dinamització educativa de les famílies i de suport a les AMPA, que incideixin en l’acompanyament a l’escolaritat. En el treball amb famílies, les AMPA juguen un paper fonamental, ja que funcionen com a mecanisme de transmissió bidireccional: ajuden els ajuntaments a identificar necessitats i fan de vincle amb les famílies en la promoció de les actuacions del PEC. El PEC, a més de dinamitzar les AMPA, pot promoure l’emergència de nous projectes adreçats a dinamitzar les famílies i a implicar- les en l’acompanyament a l’escolaritat dels seus fills i filles.

(b) Accions educatives més enllà de l’horari lectiu:

- Relacions entre educació formal – educació no formal. Els agents educatius de molts territoris insisteixen en la necessitat de desenvolupar de manera més intensa polítiques que promoguin una major coordinació entre els àmbits de l’educació formal i no formal. És prou il·lustratiu que molts territoris comptin amb xarxes entre centres escolars (reunions

periòdiques de les direccions, generalment) i amb xarxes sectorials d’entitats (plataformes d’entitats d’educació en el lleure, taules d’entitats culturals, etc.), però que siguin menys freqüents les xarxes intersectorials aglutinadores tant dels agents d’educació formal com dels de no formal. De vegades, les mateixes polítiques de foment del treball en xarxa reforcen aquesta divisió (perquè creen xarxes sectorials). En aquest sentit, el PEC pot promoure la coordinació i l’articulació de projectes compartits entre els diferents agents educatius a escala territorial. Així s’incrementen les oportunitats educatives i la qualitat de l’oferta, i es dóna coherència i força a l’acció educativa que es desenvolupa des del territori.

- Apropiació del PEC per part de les entitats locals. Com hem dit prèviament, el PEC no sempre és concebut com a projecte educatiu del territori, sinó com a projecte educatiu de l’ajuntament. Per aconseguir implicar els agents educatius locals en l’acompanyament a l’escolaritat, convé que aquests sentin el PEC com a projecte “propi” i s’impliquin en el grup impulsor.

- Obertura i vinculació de les accions educatives més enllà de l’horari lectiu. El PEC pot contribuir a fer que aquestes accions estiguin obertes i a l’abast dels infants i joves del territori. Aquest fet és especialment pertinent en aquelles accions que es desenvolupen des dels centres escolars, que tendeixen a ser més endogàmiques i menys obertes a l’entorn.

- Implicació dels agents líders del territori en la promoció de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. Les entitats-líder del territori no sempre incorporen l’acompanyament a l’escolaritat en les seves estratègies prioritàries d’actuació. Ben sovint, i més enllà de la participació puntual en taules de treball en l’àmbit educatiu, aquests agents orienten la seva capacitat de lideratge a àmbits més propis de la dinamització cultural del territori. La capacitat que tenen les entitats-líder de promoure la implicació dels agents locals i de crear discursos de territori pot ser d’especial ajuda per al treball integrat en l’àmbit de la millora de l’èxit escolar. El PEC pot ser una plataforma adequada per promoure la seva implicació.

- Integració al PEC del PEE i d’altres programes relacionats amb activitats educatives més enllà de l’horari lectiu. En alguns municipis, sembla existir una confusió entre el PEC i el PEE, entre d’altres motius, pel fet que bona part de les actuacions del PEC estan emmarcades en els PEE. El PEC pot integrar el PEE i la resta de programes relacionats amb activitats educatives més enllà de l’horari lectiu.

- Orientació de les entitats educatives locals i de les activitats educatives no lectives envers l’acompanyament a l’escolaritat. El PEC també pot contribuir a implicar les entitats educatives locals en les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat, i a fer que les activitats educatives que promouen incorporin aquest objectiu educatiu. Això pot suposar

haver de repensar determinades activitats amb un caràcter eminentment lúdic, i incorporar referències a l’escolaritat.

- Programació de l’oferta educativa més enllà de l’horari lectiu. El PEC, com a eina de planificació, també pot assumir un paper més actiu en la programació en el territori de les accions educatives no lectives, a fi d’aconseguir que estigui ben equilibrada en el territori, que respongui a les necessitats existents, que garanteixi la seva accessibilitat, etc. En el marc d’aquesta programació, també es poden dissenyar itineraris entre els centres escolars i les accions educatives no lectives.

- Entitats educatives com a agents de formulació de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. Sovint, les entitats locals són concebudes com a proveïdores de serveis educatius, però estan menys considerades en la planificació de polítiques. En aquest sentit, convé optimitzar la participació dels agents educatius en la formulació de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. Les AMPA, els monitors o els tècnics dels projectes locals, per posar alguns exemples, no sempre participen activament en l’avaluació i formulació de polítiques. Aquesta participació és bàsica per entendre la implicació dels diferents agents en les dinàmiques educatives que se’n derivin.

- Planificació del treball en xarxa en l’àmbit de l’acompanyament a l’escolaritat. Els plans educatius d’entorn, els plans de lluita contra l’absentisme escolar i moltes altres polítiques d’acompanyament a l’escolaritat requereixen la intervenció de diferents centres, serveis educatius i socials, entitats, etc. Ja hem destacat abans també la necessitat de promoure la transversalitat en la mateixa administració local o entre diferents administracions. El PEC pot ser un bon espai on planificar aquest treball en xarxa.

- Dinamització del treball en xarxa entre agents educatius en el marc de les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. El PEC, d’acord amb el seu rol de dinamització de projectes, ha de promoure el treball en xarxa entre els agents educatius del territori que promouen polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. Les actuacions que es duen a terme en el marc de les coordinadores d’AMPA o de les Taules d’entitats educatives, sempre que estiguin vinculades a l’acompanyament a l’escolaritat, en són un bon exemple.

- Projectes de vinculació entre escola i entorn en l’àmbit de l’educació a traves de l’ús dels centres més enllà de l’horari lectiu. Darrerament, amb aquest propòsit, proliferen iniciatives consistents en l’obertura de les activitats no lectives que s’organitzen en els centres escolars al conjunt d’infants del territori; o també, que promouen l’aprofitament de les instal·lacions escolars en horari no lectiu per part dels infants i dels agents educatius (famílies, entitats, etc.). Aquestes iniciatives incrementen les oportunitats educatives en

horari no lectiu dels infants i joves, redueixen les desigualtats d’accés a aquest àmbit educatiu i situen l’escola com a institució de referència al territori.

(c) Col·laboració amb els centres en l’aplicació del seu projecte educatiu:

- Implicació dels centres sufragats amb fons públics i de la Inspecció educativa al PEC a les xarxes educatives del territori. En general, els ajuntaments han aconseguit vincular el PEC a les entitats, però ha resultat ser més dificultosa la implicació dels centres escolars, especialment del professorat, que en ocasions té la sensació que se li demana massa. Aquestes dificultats també són compartides per altres xarxes educatives locals. De fet, els grups de treball posen de manifest que alguns programes no han arribat a funcionar perquè ha mancat la col·laboració dels centres i del seu professorat. L’adhesió de la Inspecció educativa al PEC pot afavorir aquesta participació.

- Coordinació dels projectes educatius de centre al PEC. El PEC i els projectes de centres, ben sovint, tenen objectius similars, com pot ser el de la millora de l’èxit escolar o el de la participació de les famílies, però, en canvi, ben sovint no comparteixen estratègies.

Tenir present el PEC en els projectes educatius de centre pot contribuir a reforçar aquests projectes i a vincular-los amb les dinàmiques educatives del territori.

- Promoció de xarxes intersectorials territorials. L’àmbit de l’acompanyament a l’escolaritat requereix posar en relació els centres escolars amb altres recursos educatius (serveis, programes, etc.). Des d’aquest punt de vista, resulta fonamental promoure xarxes que superin les divisions existents entre sectors de l’àmbit educatiu (formal-no formal;

escola-sector productiu; escoles públiques-escoles concertades; etc.) i que siguin útils per planificar i dinamitzar projectes d’acompanyament a l’escolaritat.

- Participació del PEC en la definició d’aquests projectes i en la compensació de determinats desequilibris territorials. El PEC també pot afavorir que els projectes educatius de centre incorporin una dimensió territorial, que estiguin oberts i vinculats a l’entorn. Sens perjudici de la seva autonomia, el PEC pot orientar la definició dels projectes educatius de centre cap a l’aprofitament dels recursos educatius de l’entorn. En aquest sentit, el PEC també ha de contribuir a compensar determinats desequilibris en la potència i la solidesa dels projectes educatius dels diferents centres del municipi. En ocasions, val a dir que els centres amb més dificultats d’escolarització no sempre compten amb més recursos i amb projectes educatius més potents.

- Participació del PEC en la programació dels ensenyaments. La LEC preveu que un paper més actiu del territori (ajuntaments, sector productiu, etc.) en la planificació dels ensenyaments, especialment en el marc de les zones educatives. El PEC, com a projecte

per excel·lència que articula la participació dels agents educatius locals, pot ser una bona plataforma per vehicular aquesta participació en la programació de les ofertes educatives, especialment quan té alguna relació directa amb l’àmbit de l’acompanyament a l’escolaritat (PQPI, programes de diversificació curricular, formació professional, formació d’adults, etc.). Per això, és imprescindible vincular el PEC a la zona educativa i implicar-hi la Inspecció educativa i la direcció de la zona.

- Participació del PEC en la detecció de necessitats formatives al territori. En el marc d’aquest paper més actiu en la programació de l’oferta educativa, el PEC també pot incorporar estratègies de detecció de les necessitats formatives del territori, i també de les dificultats d’escolarització, ja des d’edats més primerenques, per comprovar si estan suficientment cobertes amb programes d’acompanyament a l’escolaritat.

- Integració al PEC de les Taules per la millora de l’èxit, com una manera d’organitzar les actuacions d’aquest objectiu substantiu.

- Disseny d’itineraris formatius i de programes i xarxes de transició entre etapes i entre escola i treball. El PEC també pot contribuir a dissenyar itineraris que reforcin l’acompanyament de l’alumnat en les seves diverses transicions educatives (entre etapes, entre centres, entre formació i treball, etc.). Això suposa coordinar centres escolars i altres serveis i recursos del territori. El treball que es du a terme en el marc de les Xarxes TET o de les coordinacions primària-secundària en són bons exemples.

- Encaix entre Zona educativa i PEC. El projecte educatiu de zona dóna resposta a dos objectius substantius del PEC, la promoció de la coresponsabilitat i l’acompanyament a l’escolaritat. Aquest projecte, doncs, forma part del PEC. A més, cal tenir present que les zones educatives faciliten que els ajuntaments puguin establir dinàmiques de treball amb els centres escolars i, lògicament també, amb el Departament d’Educació. Des d’aquest punt de vista, el desplegament de les zones educatives pot reforçar els projectes educatius d’abast territorial liderats pels ajuntaments, com són els PEC. Cal tenir present, però, que les zones estableixen un projecte de zona que també aborda l’àmbit de l’acompanyament a l’escolaritat com a objectiu central, i que també compta amb la participació de la comunitat educativa del territori (centres, entitats claus, serveis, etc.). Així doncs, per evitar solapaments, confusions i incoherències, especialment en les zones que tinguin com a àmbit territorial un municipi, el Projecte educatiu de ciutat i el Projecte de zona educativa han de trobar el seu encaix, especialment en l’acompanyament a l’escolaritat, àmbit amb coincidència d’objectius. D’entrada, i a l’espera que el model de zona educativa quedi definitivament definit i que, conseqüentment també, es pugui definir aquest encaix, sembla que el PEC pot contribuir a vehicular el treball que la zona educativa ha d’establir amb els

agents educatius del territori, i el Projecte de zona pot contribuir a reforçar el PEC en el marc dels centres escolars.

- Centres escolars com a agents de formulació de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. En el marc dels seus projectes educatius de centre, molts centres disposen de programes per a la millora de l’èxit escolar. Quan depassa l’àmbit del centre, però, la participació dels equips directius i dels claustres de professorat en la formulació d’altres polítiques d’acompanyament a l’escolaritat acostuma a decréixer. És per això que el PEC pot contribuir a reforçar la intervenció dels centres escolars en el disseny de polítiques educatives de territori, especialment a través de la seva integració a les taules de millora de l’èxit existents a diferents municipis.

- Projectes de vinculació entre escola i entorn. El PEC ha de promoure l’obertura de centres a l’entorn, la seva participació en activitats de territori, les relacions amb les entitats locals, la dinamització de projectes compartits entre centres escolars, etc. Tal com ja hem esmentat prèviament, aquestes actuacions permeten maximitzar les oportunitats educatives a l’abast dels infants i joves i situar l’escola com a institució de referència al territori.

- Dinamització dels centres escolars en la implementació de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat. El fet que moltes mesures d’acompanyament a l’escolaritat es duguin a terme des del territori pot contribuir a desvincular els centres de la seva implementació. El PEC ha de promoure la implicació dels centres en el desenvolupament d’aquestes mesures.

Quadre 2. Polítiques de treball integrat en el marc del PEC

Dimensions PEC com a eina de cohesió educativa

PEC com a eina de planificació educativa

PEC com a eina de dinamització

educativa

Suport educatiu a les famílies

Accés a les famílies socialment menys

vinculades

Integració dels programes de treball amb famílies al

PEC

Orientació dels programes de treball amb famílies cap a l’acompanyament a l’escolaritat

Famílies com a agents de formulació de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat

Projectes compartits de dinamització educativa

de les famílies i de suport a les AMPA, que

incideixin en l’acompanyament a

l’escolaritat

Planificació del suport educatiu a les famílies amb els agents

educatius del territori

Accions educatives més enllà de l’horari lectiu

Relacions entre educació formal – educació no

formal

Apropiació del PEC per part de les entitats locals

Implicació dels agents líders del territori en la promoció de polítiques d’acompanyament a

l’escolaritat

Integració al PEC del PEE i d’altres programes relacionats amb l’educació

no formal

Obertura de les accions educatives més enllà de l’horari lectiu (dimensió de

territori)

Programació de l’oferta educativa més enllà de l’horari

lectiu (equilibri territorial entre centres, polítiques d’accessibilitat, etc.)

Orientació de les entitats educatives locals i de les activitats educatives no lectives

envers l’acompanyament a l’escolaritat

Entitats educatives com a agents de formulació de polítiques d’acompanyament a

l’escolaritat

Planificació del treball en xarxa en l’àmbit de l’acompanyament

a l’escolaritat

Projectes de vinculació entre escola i entorn en l’àmbit de l’educació més enllà de l’horari

lectiu

Dinamització del treball en xarxa entre agents educatius en el marc de

les polítiques d’acompanyament a

l’escolaritat

Col·laboració amb els centres en

l’aplicació del seu projecte educatiu

Implicació dels centres sufragats amb fons públics i de la Inspecció educativa

al PEC i a les xarxes educatives territorials

Integració dels projectes educatius de centre al

PEC

Promoció de xarxes intersectorials (escola- sector productiu; escoles

públiques-escoles concertades; escoles-

Participació del PEC en la definició dels projectes

educatius de centre i compensació de desequilibris

territorials

Participació del PEC en la detecció de necessitats

formatives al territori

Participació del PEC en la programació dels ensenyaments

Disseny d’itineraris formatius i de programes i xarxes de

Projectes de vinculació entre escola i entorn (obertura de centres, participació en activitats

de territori, relacions amb entitats, projectes

compartits entre centres, etc.)

Dinamització dels centres escolars en la

implementació de polítiques d’acompanyament a

l’escolaritat

entitats; etc.) transició entre etapes i entre escola i treball

Encaix entre zona educativa i PEC

Centres escolars com a agents de formulació de polítiques d’acompanyament a l’escolaritat