Númm. 6 / Any C
M
G
Consell M Acta se Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Comissio Comiss vitat Comiss vent Comiss Acta Comiss ActaMU
GA
Municipal essió 21/12/2 essió extraord s sessió 1/2/20ó de Govern
essió 23/1/20 essió 30/1/20 s sessió 30/1/2 s sessió 6/2/20
ons del Cons
sió de Cultura t i Innovació. sió de Qualitat tut i Esports. A sió de Presidè a sessió 12/12 sió d’Economia a sessió 12/12
UN
A
013 ... dinària 18/1/2 013 ... 13 ... 13 ... 2013 ... 013 ... sell Municipa , Coneixemen Acta sessió 1 t de Vida, Igu Acta sessió 11 ncia i Règim I 2/2012 ... a, Empresa i O 2/2012 ...N
AS
S
... 013 ... ... ... ... ... ... al nt, Creati- 1/12/2012 . altat, Jo- 1/12/2012 .. Interior. ... Ocupació. ...NIC
SE
SUMA
614 676 686 690 697 703 708 712 756 799 831CI
E
ARI
Comissió d sió 13/1 Comissió d Acta ses Acords Sessions d DisposicionDecrets de l’A
Creació de mentac Delegacion competè ment de Autoritzar amb els Establir els del Catà Delegació dor del
P
ET
de Seguretat 12/2012 ... d’Hàbitat Urbà ssió 13/12/20del mes de ge
ns generals
’Alcaldia
e la Taula mun ió del Vehicle ns en la Comi ències relacio e subvencions signatura pel s vehicles de p
s criteris que àleg de llocs d temporal de l Districte de l’
PA
TA
i Mobilitat. Ac ... à i Medi Ambie 012 ...
ner de 2013 .
nicipal per a la Elèctric a Bar ssió de Gover nades amb l’a s...
ls tràmits rela propietat mun regularan l’ap de treball ...
la signatura d Eixample ...
10 de febre
AL
A
cta ses- ... ent. 904 ... ... a imple- rcelona rn de atorga- ... acionats nicipal ... plicació ... el regi- ...Modificació lloc de treball de la Direcció
Executiva de Qualitat de Vida i Igualtat .... 967 Nomenament director/a Direcció Executiva
de qualitat de Vida Igualtat i Esports ... 967 Adscripció mitjançant encàrrec de funcions
al lloc de treball de la Direcció de Serveis
Jurídics ... 968
Cartipàs
Designació membre de la comissió de Pre-
sidència i Règim Interior ... 969
Designació membres del Consell Rector de
l’Institut Municipal d’Informàtica ... 969
Personal
Concursos
Bases de la convocatòria del concurs de mè- rits per a la selecció de director/a de cen-
tres educatius ... 970
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 21 de desembre de 2012, aprovada el dia 1 de febrer de 2013
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-u de desembre de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Ma. Pilar Díaz López, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Míriam Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Mercè Homs i Molist. Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 26 d’octubre de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents:
1.Decret de l’Alcaldia, de 19 d’octubre de 2012 (S1/D/2012 3584), que crea la Direcció de Coordinació de Contractació Administrativa, adscrita a la Direcció de Serveis Generals.
2.Decret de l’Alcaldia, de 19 d’octubre de 2012 (S1/D/2012 3586), que crea la Gerència Adjunta de Projectes Estratègics, adscrita a la Gerència Municipal i adscriu el Gabinet Tècnic de Programació i la Direcció d’Auditoria Interna a l’esmentada Gerència Adjunta.
4. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2012 (S1/D/2012 3682), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Junta de Direcció del Consorci del Besòs.
5. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2012 (S1/D/2012 3681), que designa membres del Consell Municipal de Benestar Social.
6. Decret de l’Alcaldia, de 29 d’octubre de 2012 (S1/D/2012 3683), que completa la designació dels membres del Jurat del Premi Consell Municipal de Benestar Social als Mitjans de Comunicació, edició 2012.
7. Decret de l’Alcaldia, de 24 d’octubre de 2012 (S1/D/2012 3737), que delega la signatura de la regidora del Districte de Ciutat Vella, Ima. Sra. Mercè Homs i Molist, que té conferida dels actes, acords i resolucions en l'exercici de totes les funcions executives del Districte, per una banda, i l'assistència a les sessions de la Junta de Portaveus i del Consell Plenari del Districte, per altra, durant el període de baixa per maternitat, en favor del Primer Tinent d'Alcalde, Im. Sr. Joaquim Forn Chiariello, d'acord amb allò que disposen els articles 16 i 17, respectivament, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i disposicions concordants.
8. Decret de l’Alcaldia, de 9 de novembre de 2012 (S1/D/2012 3848), que crea i reestructura diferents departaments de la Gerència d’Hàbitat Urbà.
9. Decret de l’Alcaldia, de 13 de novembre de 2012 (S1/D/2012 3949), que nomena la Sra. Elena Morales Azofra membre del Consell Municipal del Districte de Sant Andreu en substitució de la Sra. Angels Oró Grau.
10. Decret de l’Alcaldia, de 29 de novembre de 2012 (S1/D/2012 4098), que modifica la denominació del Comissionat/da d’Immigració, adscrit a l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, per la de Comissionat/da d’Immigració i Acció Comunitària, per tal de dirigir i coordinar la política en matèria d’immigració i acció comunitària i el Pla d’Assentaments Irregulars.
11. Decret de l’Alcaldia, de 29 de novembre de 2012 (S1/D/2012 4099), que modifica el lloc de treball de Director/a de l’Oficina Tècnica de la Candidatura Barcelona Pirineu 2022, adscrit a la Gerència Municipal, en el sentit que el seu nivell de responsabilitat passa a nivell equivalent al 2850E.
12. Decret de l’Alcaldia, de 3 de desembre de 2012 (S1/D/2012 4175), que delega en el Gerent d’Hàbitat Urbà diferents atribucions en matèria d’execució de sentències.
13. Decret de l’Alcaldia, de 3 de desembre de 2012 (S1/D/2012 4177), que delega en el Gerent Adjunt d’Urbanisme diferents atribucions en matèria d’urbanisme i activitats.
14. Decret de l’Alcaldia, de 4 de desembre de 2012 (S1/D/2012 4220), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella el Sr. Agustín Beneyte Mayor en substitució del Sr. Juan Herrero Sapeti.
15. Decret de l’Alcaldia, de 10 de desembre de 2012 (S1/D/2012), que delega en l’Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans, regidor del Districte de Sant Martí diferents atribucions en relació a Declaració d’Infrahabitatge i autorització d’entrada a domicili per les finques ubicades al carrer Zamora, núms. 73-79 i núms. 70-72.
17. Decret de l’Alcaldia, d’11 de desembre de 2012 (S1/D/2012), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sants-Montjuïc el Sr. Albert López i Martínez en substitució del Sr. David Aguilar i Lleyda.
18. Decret de l’Alcaldia, de 17 de desembre de 2012 (S1/D/ 2012 4334), que aprova l’adequació retributiva per als empleats municipals mitjançant l’atorgament d’una gratificació extraordinària en concepte de productivitat el mes de desembre de 2012, pel grau d’assoliment dels objectius fixats, en les quanties que es proposen per part de les diferents Gerències de cada àmbit d’actuació municipal; i autoritza l’adequació retributiva per als empleats dels organismes autònoms i de les entitats públiques empresarials i altres ens instrumentals adherits a l’Acord de condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’abonament d’una gratificació extraordinària en concepte de productivitat el mes de desembre de 2012, pel grau d’assoliment dels objectius fixats.
Acord de la Comissió de Govern de 19 de desembre de 2012:
19. Manifestar el suport a la candidatura de la ciutat de Madrid per a l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics de l’any 2020; aprovar l’acord en virtut del qual la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona manifesta el seu suport a la candidatura de la ciutat de Madrid i atorga les garanties sol·licitades al manual de la candidatura elaborat pel Comitè Olímpic Internacional, segons el document que consta a l’expedient. Autoritzar a l’Ajuntament de Madrid a incorporar a la candidatura per a l’organització dels Jocs Olímpics i Paralímpics de l’any 2020 a la ciutat de Barcelona com a subseu olímpica per acollir diferents partits de la competició de futbol a l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys, i
establir amb l’Ajuntament de Madrid, en el moment processal oportú, el corresponent conveni de cooperació institucional, que concreti els diferents aspectes que incidirien en la participació de la ciutat de Barcelona en els Jocs Olímpics i Paralímpics Madrid 2020; encarregar a l’Institut Barcelona Esports (IBE), organisme autònom local, la gestió de l’acord que s’aprova, així com l’exercici de totes les accions que se’n derivin per a la seva execució, d’acord amb allò establert a l’article 16.e) de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, en relació amb el previst a l’article 49.1er.16 del Reglament Orgànic Municipal aprovat per Consell Municipal en sessió de 16 de febrer de 2001.
b) Mesures de govern
Mg 1. Pla d’Il·luminació de Barcelona.
El tercer tinent d'Alcalde, Sr. Vives, presenta la mesura de govern, que mira d'introduir criteris a partir dels quals s'haurà d'il·luminar la ciutat a partir d'ara, dels quals ja n'han informat als grups municipals el regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans i els serveis tècnics.
Precisa la importància del terme criteri per comprendre què es pretén amb el pla, atès que s'enfronta a la manera com la ciutat ha de ser il·luminada i per definir amb quina tecnologia.
Observa que, darrerament, els debats que s'han produït sobre les qüestions d'il·luminació s'han centrat massa en les tecnologies, quan allò realment important és comprendre com s'ha de fer. En aquest sentit, remarca que fins ara la ciutat ha estat curosa pel que fa a aspectes com la contaminació lumínica, però ara aplicar les nombroses oportunitats d'il·luminació.
Posa en relleu que actualment la il·luminació de la ciutat és homogènia i trista i, per tant, pot ser molt millorada gràcies a les noves tecnologies d'il·luminació dels espais i que, sobretot, pot beneficiar els vianants.
persones s'hi puguin desenvolupar millor, fent de les voreres el veritable focus d'atenció de les polítiques públiques d'enllumenat.
El segon aspecte del pla és la millora dels nivells lumínics, l’eficiència energètica i la intel·ligència funcional; així, destaca que avui dia és possible il·luminar adequadament sense que hi hagi una afectació en l'aspecte del consum energètic, fent que els elements d'intel·ligència en la gestió de la ciutat siguin clau.
Finalment, el tercer aspecte bàsic incideix en la personalització dels carrers, edificis i monuments, que en la mesura s'ha tractat en dos nivells; d'una banda, s'ha actuat sobre les tipologies de carrer –més d'una trentena– on es contemplen els elements que han d'il·luminar-se i de quina manera i, en aquestes tipologies, s'hi aplica el concepte d'ecosistema urbà, atès que no s'ha donar el mateix tractament d'il·luminació a un carrer comercial, a un espai veïnal, una plaça o un parc.
Per tot plegat, consideren que aquesta mesura de govern, que té l'objectiu de canviar la fesomia nocturna de la ciutat i millorar-ne la qualitat lumínica en benefici de les persones, és molt rellevant.
La Sra. Escarp, en primer lloc, agraeix la presentació de la mesura i, sobretot, al Sr. Puigdollers la seva presentació de fa uns dies dels objectius i del treball tècnic que incorpora el pla. Justifica aquest agraïment personal perquè, gràcies a aquella presentació i a la roda de premsa posterior, ha entès què és el que avui presenten, i no pas pel contingut de la mesura de govern.
Entén que és evident que l'enllumenat és un servei bàsic i prioritari de l'ajuntament, que genera benestar, qualitat de vida i seguretat; altrament, el govern, en comptes d'oferir un pla d'enllumenat a fi de debatre els objectius i analitzar com es van adaptant les noves tecnologies i es redueix la contaminació lumínica, presenten un pla d'il·luminació que genera unes expectatives, que es van rebaixant en comprovar que no hi consta ni pressupost ni calendari d'actuacions concretes.
Així doncs, constata que al pla hi manquen les realitats, i la sensació que li fa és que no és ni un pla d'enllumenat ni d'il·luminació, com a molt, un esbós de pla director, o una guia d'usuari per a qui projecti obres o manteniment.
Subratlla que en la mateixa mesura s'expressa que el pla tan sols marca criteris, que no concreta tecnologies ni desenvolupa projectes. Igualment, en la documentació que han fet arribar als grups municipals, hi ha fotografies de l'abans i del després, on l'abans és ara i ni tan sols coincideixen al mateix lloc les unes amb les altres.
Afegeix altres aspectes poc clars en el document, com ara la referència a la intel·ligència funcional, quan del que en realitat es tracta és d'una prova pilot de detecció a l'avinguda Josep Tarradellas, és a dir, que el llums es van encenent a mesura que passa el vianant.
Recapitula, però, que malgrat aquestes observacions el seu Grup està d'acord amb il·luminar més i millor, amb els objectius bàsics de progressar en el canvi continuat cap a la millora de l'enllumenat, de la il·luminació vertical; estan d'acord amb l'adaptació dels espais i la priorització dels vianants; en aquest sentit, recorda que quan es referien a l'urbanisme des d'una perspectiva de gènere, un dels aspectes que hi incorporaven era la il·luminació de les voreres; trobar la millor manera que la il·luminació de totes les vies sigui l'adequada i incorporar millores tecnològiques, eficients i no contaminants.
Afirma que amb tot això estan d'acord i que comparteixen bona part dels objectius de la mesura, tot i que apunta que paga la pena posar en valor tot allò que ja s'ha fet, com les inversions dels anys 2009-2011, de més de seixanta milions d'euros, o el canvi de tecnologia, els darrers dos anys, que va suposar la substitució de 28.000 làmpades.
Conclou, doncs, que comparteixen objectius i la valoració de la feina ja feta, però discrepen amb la manera com plantegen la mesura, on barregen una mica de millores tecnològiques, l'experiència d'una ciutat asiàtica, una guia a l'usuari i, de tot plegat, en treuen un pla d'il·luminació.
El Sr. Ramírez agraeix la presentació de la mesura, la feina dels Srs. Vives i Puigdollers, així com la de tots els tècnics que han elaborat el pla, un document que qualifica d'essencialment tècnic.
Destaca que el pla inclou els principis que ha defensat llargament el seu Grup, entre els quals prioritzar el vianant enfront de les vies de circulació, potenciar els eixos comercials i buscar sistemes sostenibles i l'adaptació de la il·luminació a la realitat urbana. Tanmateix, confirma que el seu Grup també té la sensació que la ciutat té poca llum.
Observa que es dóna continuïtat a l'acord pressupostari entre CiU i el PP de l'any 2012, fruit del qual, l'Ajuntament va posar en marxa els primers projectes d'enllumenat vinculats al Pla d'il·luminació l'estiu passat, amb la implantació de diferents sistemes, com ara els del carrer Galileu, el monument de Mossèn Cinto Verdaguer, i la part central de l'avinguda Tarradellas.
Igualment, es refereix a què el cost d'elaboració i de redacció del pla figuren entre les actuacions previstes en l'acord del pressupost a què s'ha referint.
Així doncs, reitera que comparteixen els objectius del pla perquè dóna prioritat als vianants i als eixos comercials; contempla la col·laboració público-privada, presenta un model d'enllumenat amb uniformitat i eficiència, harmonia amb l'arbrat, i adapta la il·luminació a la realitat urbanística, optimitzant el consum energètic i millorant la qualitat dels espais públics.
Finalment, remarca que la mesura contempla l'equilibri entre funcionalitat i estètica, i s'il·luminen els monuments i els edificis també des del pla vertical.
Fa notar que la ciutat ha evolucionat mentre que l'enllumenat s'ha quedat estancat i, per aquest motiu, consideren fonamental adaptar-lo a les necessitats d'una ciutat del segle XXI. Amb aquest objectiu, avui el govern ha presentat un document sobre de quina manera cal il·luminar la ciutat, un document de caire estratègic i tècnic, que apunta les línies fonamentals que marcaran el canvi i les característiques lumíniques perquè Barcelona tingui una il·luminació més eficient, menys groga i més homogènia.
Afegeix que el Grup del PP entén que s'hi hauria d'incorporar la manera com s'ha de fer tot plegat, i insta al govern a establir la inversió que asseguri el seu compliment, així com el calendari de les actuacions i un pla d'implementació amb les actuacions prioritàries.
Quant a la dotació econòmica per il·luminar la ciutat d'una altra manera, recorda que el seu Grup ha reclamat el compromís de destinar vint milions d'euros d'inversió a aquesta partida dins del pla de manteniment integral d'enllumenat.
En referència al calendari, assenyala la voluntat d'incorporar-hi el període de vigència, i demanen que el govern el marqui entre 2013-2020, i que a partir de l'any vinent, s'executin els projectes prioritaris de remodelació de carrers, definint el model d'implicació público-privada així com la il·luminació ornamental.
Pel que fa a la determinació de projectes prioritaris, el seu Grup demana que s'incorporin dues fases d'actuació; la primera amb un pla d'implementació, amb actuacions estratègiques com ara el pla de millora del passeig de Gràcia, la revitalització integral del Paral·lel o l'execució del projecte d'il·luminació de Pere IV; i una segona fase, per al segon semestre de 2013, en què s'implementin projectes de remodelació i il·luminació de carrers o nous projectes lumínics, desplegant-los en el marc de manteniment integral d'enllumenat.
Es refereix, tot seguit, a la necessitat de col·laboració dels Districtes a fi de determinar amb més rigor les actuacions concretes a desenvolupar; alhora que expressa la voluntat de conèixer, així que s'hagin definit, quines seran les col·laboracions público-privades, concretament els costos que assumirà l'Ajuntament en cada projecte, destacant casos concrets com ara la il·luminació de La Pedrera, la Sagrada Família i altres edificis singulars.
Finalment, diu que es feliciten per la incorporació d'una de les peticions històriques del seu Grup: la elaboració d'un mapa lumínic de la ciutat, a fi de saber on calen actuacions i amb quina prioritat.
llum. Remarca que això coincideix amb la percepció de la ciutadania, que en l'enquesta del darrer estiu, puntuava la il·luminació amb un 6,1.
Posa en relleu que durant el mandat anterior es va avançar molt en la millora i l'eficiència de la il·luminació, i ja es plantejaven alguns reptes, el marge de millora en alguns eixos, així com la necessitat de repensar la il·luminació ornamental.
Així doncs, tenint clara la feina feta, el pla que avui els presenten hauria de servir per avançar en el procés de millora i de modernització de les instal·lacions, reduir la contaminació lluminosa, apostant pels leds i el vapor de sodi i adequar l'enllumenat als parcs, per exemple. Tanmateix, allò que el govern municipal proposa amb aquesta mesura de govern, on hi manca el pressupost, el calendari i una planificació concreta, és realment vague. Així, parlen de més il·luminació a les voreres, però no parlen dels vials, essencials pel que fa a la seguretat i la prevenció de la sinistralitat; igualment, empren el concepte més eficiència per donar més lluminositat, i pregunta amb quins diners ho volen fer, atès que la llum blanca dels leds necessita una gran inversió inicial. En aquest sentit, precisa que l'eficiència no hauria de significar un augment del consum, sinó que es consumeix millor i, per tant, la reducció de la despesa energètica, de manera que consideren que no respon als criteris de sostenibilitat que caldria incorporar.
Quant a l'observació que la il·luminació nocturna és trista, fa notar al Sr. Vives que en horari nocturn les ciutats dormen, per tant, un valor de sostenibilitat és assumir els límits.
Seguidament, expressa la perplexitat que li causa l'afirmació de l'Alcalde que tot això es farà a cost zero atès que, d'entrada, requereix una gran inversió per instal·lar leds a tota la ciutat, indispensables per a tots els objectius que planteja la mesura. Igualment, en la mesura es parla de personalització en la funció de les tipologies i dels usos dels carrers, i pregunta si continuaran priortizant les vies "prèmium" de les que no en són, fracturant el territori en funció de si respon o no a la ciutat aparador que tant agrada al govern municipal. Entén que el seu interès se centra en alguns eixos comercials, especialment els que estan adreçats al turisme, deixant de la banda les necessitats quotidianes de la ciutat i oblidant l'equitat en el territori.
Afegeix que li sorprèn la referència a la participació en la mesura, i entén que confonen les reunions entre regidors del govern amb participació, i li demana que li respongui amb quines associacions o entitats han elaborat les propostes que presenten o, fins i tot, amb quins grups polítics, al quals només han ofert l'explicació del Sr. Puigdollers, que aprofita per agrair.
Observa que quan parlen de col·laboració público-privada, com sempre, hi veuen oportunitat de negoci, però els recorda que l'enllumenat és i ha de continuar sent un servei públic bàsic, i com a tal ha de respondre a interessos públics i generals.
El Sr. Portabella agraeix la presentació d'aquest pla d'il·luminació i fa avinent que el seu Grup comparteix la idea que la il·luminació marca en bona part el ritme de l'activitat de la ciutat, i que és important per donar sensació de seguretat i de comoditat. Així doncs, barrejant aquest criteri amb l'obligació de l'Ajuntament d'oferir una bona il·luminació pública, els sembla encertat que es presenti aquest pla.
D'altra banda, posa de manifest que no han pogut llegir una part del document, concretament la dels gràfics, i han demanat que els la concretin més i els la facin arribar a fi de valorar les previsions.
Pel que fa als objectius de la mesura, subscriuen els tres que presenta, i que valora tot seguit. En primer lloc, entenen que prioritzar el vianant enfront dels vials de circulació és adequat, més encara en una ciutat que dóna molta importància als desplaçaments a peu i amb l'índex de sinistralitat dels vianants és molt elevat. Així doncs, el fet d'afavorir que hi hagi una bona il·luminació especialment en els passos de vianants els sembla molt encertada, i suggereix que s'estudiïn models que s'han desenvolupat en alguns llocs de Catalunya.
sentit, subratlla que el fet que hi hagi llum pot generar més o menys contaminació en funció de la ubicació.
En tercer lloc, quant a la personalització de carrers edificis i monuments, posa en relleu que la ciutat té diferents característiques i activitats i entenen que és raonable que cadascuna tingui la llum adequada. Tanmateix, en aquest apartat, destaquen que l'ordenança d'usos del paisatge urbà fa referència a la il·luminació i cal que es compleixi. Així, diu que no tenen cap inconvenient en l'ús d'il·luminació en base a una consideració estètica destinada a certs edificis, però rebutgen que es generalitzi.
El Sr. Vives agraeix les aportacions dels grups municipals, de les quals ja havien tingut ocasió de parlar abans d'aquesta sessió.
Així, en primer lloc, valora molt positivament l'aportació del Sr. Ramírez perquè els ajuda a centrar la proposta, atès que la xifra de vint milions d'euros els sembla encertada, alhora que també creuen que és possible desenvolupar aquest pla en els propers dos anys i mig, de manera que siguin constatables els resultats.
Igualment, coincideix amb el Sr. Portabella amb la necessitat que tot plegat es faci respectant els criteris que ha esmentat i els que són vigents, atès que creu que cal estar molt atents a introduir elements d'estalvi i d'eficiència, que ha d'esdevenir, per se, un element fonamental en tot el que es vagi desenvolupant.
Observa, tanmateix, que els Grups que afirmen que comparteixen els objectius del govern municipal, quan tenien responsabilitats de govern no els havien aplicat, atès que, tot i que s'han fet inversions molt importants en il·luminació els darrers anys, s'han fet amb uns criteris diferents. Així, inversions fetes a les acaballes del mandat anterior no prioritzaven el vianant o no singularitzaven els espais públics.
Celebra, en conseqüència, que els nous objectius que apareixen en el nou pla director d'il·luminació siguin compartits majoritàriament pel consistori municipal.
La Sra. Sanz fa notar al Sr. Vives que Barcelona sempre s'ha caracteritzat per no ser una ciutat aparador, per l'equilibri territorial i el servei a la ciutadania, i li demana que continuïn aplicant criteris que ho garanteixin.
El Sr. Vives li pregunta per quin motiu, a Ciutat Meridiana, cal il·luminar-se amb una candela pel carrer.
Mg 2. Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana en els casos de dació en pagament i execucions hipotecàries i la seva compensació mitjançant un ajut social.
La Sra. Recasens presenta la mesura de govern, tot destacant que un dels eixos prioritaris del govern de l'alcalde Trias és l'atenció a les persones, sobretot a les més vulnerables a conseqüència de la crisi econòmica, en aquest cas concret aquelles persones que no poden mantenir les seves obligacions hipotecàries. Així, en l’actual context de crisi econòmica, nombroses famílies es veuen abocades a procediments d’execució hipotecària de la casa on viuen, i al desnonament després de l'execució de la sentència.
Assenyala que a aquest drama social se li afegeix que, fruit de l'aplicació de la llei vigent, aquestes famílies havien de liquidar una plusvàlua a l'Ajuntament. En conseqüència, tot i ser legal el cobrament d'aquest impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, el govern municipal considera injusta aquesta càrrega en tots els casos, una consideració que sap que comparteixen tots els grups municipals. Per tant, el setembre passat van anunciar que aquesta administració no cobraria la plusvàlua en els casos de pèrdua de l'habitatge per execució hipotecària, un compromís que van fer públic amb una modificació normativa i que va ser assumit directament per l'Alcalde davant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Precisa que, per donar compliment al compromís, el govern va fer un primer intent d'incloure'l en les ordenances fiscals per al 2003, tot i que no ha estat possible atès que no han tirat endavant. Així, el govern ha optat, excepcionalment, per l'elaboració d'una proposta que ha fet possible la modificació que detalla tot seguit.
perquè volen que totes les famílies afectades se'n puguin beneficiar. D'aquesta manera, la dació en pagament o l'execució hipotecària hauran de ser conseqüència de l'impagament del préstec hipotecari sobre l'habitatge habitual, i que els afectats no tinguin altres béns suficients per fer front al deute.
Posa en valor la voluntat d'establir un procediment molt senzill, automàtic i resolt només amb un tràmit davant l'administració, on s'ha d'autoliquidar la plusvàlua corresponent i dirigir-se, en els trenta dies hàbils posteriors al desnonament, a l'IM d'Hisenda i, immediatament el pagament s'ajorna durant sis mesos, un termini per garantir que el procediment s'atura, i automàticament l'afectat s'inclou en un programa social a través del qual és l'Ajuntament qui assumeix el deute tributari.
Indica que aquesta via per què han optat ha estat complicada quant a la seva tramitació, però finalment han pogut assolir en paral·lel l'acord d'ajornar els pagaments de plusvàlua i desenvolupar el programa d'ajuts per compensar i cancel·lar el deute.
El Sr. Carnes felicita el govern municipal, i a l'oposició alhora, per aquest acord que palesa la capacitat dels grups de l'oposició de formular propostes i la diligència del govern per recollir-les, i fins i tot avançar-s'hi.
Així doncs, confia en la diligència amb què s'apliqui la mesura, que qualifica de ben intencionada, tot i que l'èxit de moltes de les iniciatives que es plantegen no rau en la seva presentació, sinó en la seva resolució.
En aquest cas, entén que tothom està d'acord amb la formulació, tot i que la valoració només la podran fer quan comprovin si és possible fer-ho amb diligència, i sàpiguen com es resoldrà el repte de la dotació que s'habilitarà per fer front a la cancel·lació de les plusvàlues.
El Sr. Mulleras remarca que en el context de crisi econòmica i el drama social que signifiquen els desnonaments a Espanya i, per tant, a Barcelona també, el govern municipal porta a aquest Plenari la present mesura de govern sobre l'exempció de l'impost de plusvàlua, que complementa les mesures que el govern espanyol ja va posar en marxa fa uns mesos.
Fa avinent que el Grup del PP aplaudeix aquesta mesura, i diu que hi estan d'acord fins al punt que ja els ho havien proposat públicament el 5 de novembre, i el govern, també públicament, ho va refusar.
Posa de manifest que en aquesta qüestió hi ha un debat profund sobre les formes del govern, que exemplifica amb el fet que la darrera setmana d'octubre el govern va manifestar que no es podia aprovar aquesta exempció fiscal perquè no s'aprovaven les ordenances fiscals; fins i tot van culpar els partits de l'oposició d'haver impedit l'aplicació d'aquest benefici fiscal. El 5 de novembre, el Grup del PP va fer l'oferiment al govern per aprovar individualment una bateria de bonificacions fiscals, entre les quals la que ara debaten, i, fins i tot, els van fer avinent que estaven disposats a aprovar-les individualment a fi de beneficiar els ciutadans.
Recorda, també, que el govern va refusar aquella proposició argumentant que era il·legal, tot i que ara que la planteja el govern, sorprenentment, ho ha deixat de ser. Per tant, es pregunta què ha passat durant aquest temps, per quin motiu aquesta mesura ha passat a ser factible.
Adverteix que hi ha política fiscal més enllà de les ordenances fiscals, i ara ho poden comprovar, atès que amb aquest acord estan aplicant política fiscal sense tenir les ordenances fiscals de l'exercici aprovades. Entén, doncs, que el problema no és que no es pugui fer, sinó voler-ho fer.
Tanmateix adverteix que s'ha perdut massa temps en prendre aquesta mena de mesures; amb el resultat que, en dos anys, s'han desnonat 450 famílies que no podran beneficiar-se de l'ajuda. Així doncs, el Grup del PP demana al govern municipal que també se'ls apliqui aquest benefici, malgrat que sap que esgrimirà que això és complicat, però insisteix que voler és poder.
El Sr. Mestre posa de manifest que la mesura de govern que avui es presenta és necessària i urgent ja que l'agreujament de la crisi econòmica, i la seva durada, provoca l'increment de situacions injustes i dramàtiques.
Destaca que, els darrers anys, diversos grups municipals han defensat propostes en aquesta mateixa cambra en referència a aquestes problemàtiques, i avui mateix el seu Grup defensarà una proposició en aquest sentit; en conseqüència, subscriuen plenament la mesura.
Tanmateix, fa notar que s'ha arribat a aquesta situació en què els ajuntaments han d'adoptar mesures per donar resposta a les emergències socials derivades de les execucions hipotecàries pel fracàs del govern del PP a l'estat i del Reial decret 6/2012 de 9 de març. En aquest sentit, rebat la valoració que el Sr. Mulleras en el sentit que aquesta mesura que els ocupa complementa el decret, com també discrepa amb què voler sigui poder, atès que el govern de l'estat podia i no va voler, i va elaborar un decret que no és altra cosa que publicitat i absolutament insuficient per fer front a aquesta situació social dramàtica.
Centrant-se en la mesura, comenta que hi troben a faltar concreció, així, diu que voldrien saber què entén el govern municipal per no tenir béns suficients per fer front al deute hipotecari, de quina manera els quantificarà i valorarà. Igualment, malgrat la redacció imprecisa del document, diu que conclouen que a la mesura s'hi podran acollir persones individuals i famílies.
Finalment, proposa, d'una banda, que l'Ajuntament promogui, amb l'acord amb els grups municipals i parlant-ho amb els grups parlamentaris del Congrés, una modificació de la llei d'hisendes locals a fi que les transmissions d'habitatges habituals derivades d'una execució hipotecària es declarin exemptes de l'impost de plusvàlua. Entenen que aquesta seria una mesura real per resoldre aquesta situació en l'àmbit de la legislació general.
Afegeix com a segona proposta que el govern municipal posi en marxa una campanya informativa sobre aquesta mesura, de manera que totes les persones i famílies afectades per les execucions hipotecàries o la dació en pagament s'hi puguin acollir, atès que el termini és limitat a trenta dies.
El Sr. Laporta destaca que aquesta mesura deixa sense efecte el pagament de la plusvàlua als afectats per una execució hipotecària i la dació en pagament. En aquesta línia, destaca que el juny d'enguany el Grup d'UpB va presentar a la Comissió d'Economia, Empresa i Ocupació un prec amb què demanaven, justament, la supressió de l'impost de plusvàlua en els casos d'execució hipotecària. Per tant, felicita el govern municipal per l'adopció de la mesura, així com per la celeritat amb què ha fet front a la situació i que dóna compliment a aquell prec, que es tractava d'una demanda explícita de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca.
Precisa que, segons dades del deganat dels jutjats de Barcelona, durant els nou primers mesos d'enguany s'han produït 3.439 desnonaments, cosa que significa tretze desnonaments diaris, mentre que l'any passat els nombre de desnonaments a la ciutat va ser de 4.610. Posa de manifest que darrere d'aquestes xifres hi ha drames familiars i personals, als quals s'hi afegia l'obligació de pagament de la plusvàlua.
Conclou, doncs, que la mesura és justa i és necessària, i entén que les administracions han de procurar no crear situacions encara més injustes.
La Sra. Recasens fa un seguit de consideracions després de sentir totes les intervencions, la primera de les quals fa referència al fet que tot els grups municipals comparteixen la preocupació i, en conseqüència, troba viable instar al govern de l'estat per impulsar els canvis legislatius necessaris per regular aquestes situacions. Si no és l'estat qui eximeix d'entrada del pagament de l'impost, com a mínim pot cedir les competències a les administracions locals, atès que finalment aquestes famílies acaben entrant per la porta dels serveis socials; per tant necessiten els instruments necessaris, àgils i ràpids.
En aquesta línia, assenyala que el govern municipal ha tirat endavant mesures com ara posar habitatges socials a disposició dels afectats; ha demanat al govern de l'estat i als grups parlamentaris que es reservi un percentatge significatiu dels habitatges propietat del banc dolent per als ajuntaments i les entitats socials; i l'Alcalde ha adreçat una carta als màxims responsables de les entitats financeres de Barcelona per exigir-los que aturin els desnonaments.
que s'apliqués amb efectes retroactius, fa notar la complicació que suposa detectar els casos de dos anys enrere, alhora que considera evident que cal una dotació pressupostària per fer front a la compensació del deute i que ha d'incloure, també, la campanya informativa.
Per tant, apel·la a la responsabilitat dels grups municipals perquè s'asseguin a negociar i puguin dotar pressupostàriament el conjunt de mesures que, de moment, el govern tira endavant en solitari.
Confirma, doncs, que ho faran amb diligència, motiu pel qual fan l'ajornament només a sis mesos; i precisa que l'IM d'Hisenda consultarà el punt d'informació cadastral per esbrinar les propietats de les persones afectades.
Finalment, demana al Sr. Mulleras que no sembri confusió i remarca que en el debat de les ordenances fiscals han tingut moltes ocasions d'aclarir coses. Li recorda que li va advertir que, fora dels tràmits i els terminis legals, no és factible tirar endavant amb un conjunt de subvencions tots els canvis normatius; una altra cosa és el compromís que va assumir l'Alcalde de fer aquesta excepció, establint un procediment absolutament legal.
El Sr. Carnes considera que les darreres intervencions posen damunt la taula que la subrogació de compromisos fiscals per la via de la subvenció no deixa de ser excepcional; en aquest sentit, entén que si es vol fer front a aquesta problemàtica en concret, i a d'altres, calen canvis legislatius en l'ordenament jurídic, en aquest cas la llei d'hisendes locals, altrament tot s'aguanta per un fil.
Creu, per tant, que la feina s'ha de fer en aquest sentit, contràriament es corre el risc d'impugnacions o de discrepàncies formals.
Finalment, posa en relleu que és obligació del govern municipal impulsar les mesures, però també és bo que reconegui que els grups de l'oposició també poden propostes, cosa que li permetria avançar més.
El Sr. Laporta puntualitza que en la seva primera intervenció ha posat de manifest que la mesura recull una demanda explícita de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca, representants de la qual són avui a la tribuna de públic, i es felicita perquè han pogut comprovar com l'ajuntament de Barcelona dóna resposta als seus esforços en favor de les persones que pateixen drames personals derivats d'aquestes situacions.
Mg 3. Pla per a la Inclusió Social de Barcelona 2012-2015.
La Sra. Fandos, abans d'entrar en el contingut de la mesura de govern, saluda les entitats que formen part de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva que avui els acompanyen, i que han fet una aportació molt remarcable al document; fa extensiva la salutació a l'equip de Qualitat de Vida encapçalat pel seu gerent, al qual agraeix tota la feina que hi ha esmerçat.
Tot seguit, indica que el Pla per a la Inclusió social de Barcelona vol ser l'instrument de mandat per abordar els reptes de la inclusió social; el pla director que marqui les prioritats de govern; un pla transversal que concep la inclusió des de tots els sectors de la política municipal, però sobretot és un pla de ciutat que es configura i s'executa amb la societat civil i el teixit associatiu. En definitiva, és el full de ruta per a tots els actors que treballen en la inclusió social a la ciutat.
El defineix com una eina per avançar cap a una societat més inclusiva, on es millori la qualitat de vida i es redueixin les desigualtats socials i es faci efectiva la igualtat d'oportunitats en tots els àmbits; en definitiva, amb l'objectiu d'una ciutat més cohesionada.
Indica que el pla fixa línies estratègiques, 88 objectius i 192 actuacions, amb la seva distribució territorial i també el llistat de plans i programes. Destaca quant a la primera línia estratègica –"L’Ajuntament de Barcelona, una administració municipal inclusiva"– els elements innovadors en matèria d'inclusió, així com la responsabilitat social corporativa de l'Ajuntament.
Indica que la segona línia inclou els aspectes de transversalitat –Barcelona, ciutat inclusiva i cohesionada–, tota la feina amb les àrees de l'Ajuntament, però molt especialment amb promoció econòmica, educació, cultura, prevenció i mobilitat i hàbitat urbà, i aprofita per agrair la participació de les tinences d'alcaldia en la definició del pla.
Defineix la tercera línia estratègica –"Les persones i el barri, centrals en les polítiques de qualitat de vida i igualtat"– com el cor del pla juntament amb la quarta línia, i consta de 146 actuacions en la línia de fer avançar els serveis socials i altres serveis cap a la inclusió; en aquest sentit, vol reconèixer la feina que s'ha fet fins ara, atès que parteixen d'un Pla d'Inclusió anterior, i destaca la tasca feta en mandats anteriors, de la qual recullen el testimoni. Precisa que s'hi inclouen aspectes com l'atenció alimentària, l'habitatge, la inserció sociolaboral, la infància en risc, les persones vulnerables i en situació de pobresa; hi especifiquen la manera com augmentaran els recursos i els equipaments en habitatge, el reforç dels programes d'inserció, la posada en marxa de nous centres d'infància i gent gran, alhora que s'hi avança la posada en marxa altres programes, per exemple, en l'àmbit esportiu.
Pel que fa a la línia quarta, la descriu com la més innovadora del pla, l'estratègia compartida amb la societat civil i la ciutadania, que inclou 18 objectius i 23 actuacions, i que suposa un primer pas cap a una estratègia de treball compartida per prioritzar i adequar els recursos de la ciutat per atendre més i millor les persones, crear un espai de coordinació de les polítiques socials, d'habitatge i altres polítiques en l'àmbit de la inclusió. Tot plegat, desenvolupat amb plans especials, sectorials i programes.
Conclou la seva primera intervenció agraint novament la feina de tothom qui ha participat en l'elaboració d'aquest pla.
La Sra. Moraleda agraeix la presentació de la mesura de govern a la tinent d'Alcalde, igualment, expressa l'agraïment del seu Grup al personal professional, així com a les nombroses entitats del Consell Municipal de Benestar Social i les que conformen l'Acord Ciutadà per la feina que han dut a terme, així com per la gran quantitat d'aportacions encertades que han fet al pla.
Dit això, es refereix a la posada en marxa, el març de 2005, del Pla Municipal per a la Inclusió Social, que va néixer amb l'objectiu de fer de Barcelona una ciutat diversa, inclusiva i solidària on les persones poguessin desenvolupar projectes de vida en condicions de llibertat i d'igualtat. Remarca que va significar un full de ruta compartit, on quedaven ben delimitades les responsabilitats que assumirien les administracions i les entitats.
Destaca que aquella va ser una gran aposta del govern municipal: la posada en marxa d'un model de serveis socials de qualitat, públic i universal. Va significar un esforç econòmic i polític importantíssim que ha portat Barcelona a ser avui una ciutat amb millors condicions per acarar la crisi tan dura que es pateix. Així, actualment la ciutat disposa d'una xarxa potent d'entitats que treballen en favor de la inclusió social.
Fa notar que el lideratge del govern local va ser decisiu i imprescindible per dur a terme aquell primer pla, configurant la Barcelona inclusiva amb el suport del l'Acord Ciutadà, que palesa el compromís de la ciutat, de l'Ajuntament i les entitats d'aglutinar els agents polítics, socials i econòmics; i s'ha de consolidar com el pal de paller de la resta de plans i de polítiques. Igualment, remarca que significa un espai d'innovació, de diàleg, d'intercanvi i de compromís; en definitiva, de treball en xarxa.
setmana: el 47% de persones ateses per Càritas era la primera vegada que s'hi adreçaven; o que el 28% de les famílies no tenen ingressos de cap mena.
Per tot plegat, confirma que coincideixen amb què el nou pla ha d'articular les polítiques sectorials i territorials que garanteixin la prestació dels serveis per a la inclusió a la ciutadania; no obstant això, consideren que per ser un pla situat en plena de la crisi li manca un lideratge fort i propositiu de les polítiques socials que durant anys ha tirat endavant la ciutat, malgrat tenir menys competències de les que té avui. Afegeix que també hi troben a faltar una mica més d'ambició, atès que al seu parer té una visió minimalista del paper que les administracions han de tenir en el mapa institucional.
Pel que fa a la durada del pla fins al 2015, opina que és curta, i que caldria anar una mica més a llarg termini en els objectius.
En conseqüència, convida el govern municipal a tenir un paper de lideratge actiu en el disseny i l'aplicació de polítiques a fi de reduir les desigualtats i que no renunciï a ser el motor de les polítiques socials de la capital de Catalunya.
La Sra. Martín observa que aquest pla arriba amb retard, una vegada ja ha transcorregut un any i mig de mandat. Recorda que han passat dos anys d'ençà que va finalitzar el pla anterior, i tot aquest temps no han disposat de cap full de ruta municipal en matèria de pobresa; tot plegat agreujat per un context d'emergència social. Celebren, tanmateix, que avui presentin aquest pla i fan extensiu l'agraïment a totes les persones que hi han col·laborat i hi han fet aportacions, bé des del Consell de Benestar Social o bé a través de les xarxa de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva; agraeix, també, la presència de les persones que avui els acompanyen en aquesta sessió.
Assenyala que, una vegada analitzat el document, s'han sentit decebuts en comprovar la tebiesa i la manca de compromisos concrets. D'entrada, precisa que hi troben a faltar un calendari de desplegament on es concretin els recursos materials i financers amb què compten i, alhora, tampoc no s'hi inclou cap dotació pressupostària vinculada a aquest pla. Per tant, desconeixen d'on i quan vindran els diners per materialitzar els compromisos que incorpora el pla. Així doncs, entenen que l'actual govern municipal ha superat els seus antecessors que, com a mínim, van assenyalar uns compromisos de despesa.
Remarca, tot seguit, que el Grup del PP va presentar vint-i-una esmenes al pla de caràcter substancial, de les quals només n'han incorporat quatre íntegrament, cosa que agraeixen malgrat que ho consideren insuficient.
Conclou, doncs, que es tracta d'un pla de mínims, on no es concreten la majoria d'accions com, per exemple, el fet que no s'hi fa cap referència a quants habitatges amb serveis per a la gent gran pretenen assolir; tampoc la quantificació dels habitatges de lloguer accessible que incorporaran a la borsa de lloguer, o l'increment del nombre d'habitatges d'inclusió. Tampoc no contempla com a mesura l'exigència del compromís del conveni d'equipaments socials 2005-2016 entre la Generalitat i l'Ajuntament, i el més preocupant és que el govern de la primera, amb CiU al capdavant, hagi paralitzat la posada en marxa de cinc equipaments amb les obres acabades ja fa més d'un any.
Destaca que aquests equipaments representen entre dues-centes seixanta-tres i dues-centes setanta-tres places, i han tingut una inversió liquidada de 23 milions d'euros.
Afegeix que tampoc no s'inclouen al pla compromisos adquirits en ferm pel govern municipal com la creació de la finestreta única social o la d'un fons de contingència social de caràcter anual, acords polítics a què va arribar amb el PP per a l'aprovació dels pressupostos de 2012; o la mateixa creació de l'expedient social únic; o l'augment del parc d'habitatges de lloguer social amb habitatges provinents de les entitats socials, i subratlla que, a data d'avui, encara no han formalitzat cap conveni per fer-ho possible, tot i que ja fa dos anys que el Grup del PP va fer la proposta i va ser aprovada amb el suport del Grup de CiU.
una demora de dotze dies de mitjana per accedir a una primera visita als centres de serveis socials; 994 persones grans en llista d'espera per accedir a un habitatge amb serveis; i fins a dos anys d'espera per a una plaça en una residència municipal.
Conclou que, quan apareixen situacions d'emergència social perquè la pobresa es cronifica i moltes famílies de classe mitjana ja han caigut en l'exclusió social, quan augmenten un 30% les llars sense cap ingrés a Catalunya, quan hi ha un 28% de pobresa entre els menors de setze anys i quan hi ha més de vint desnonaments diaris, un pla d'inclusió que no tingui un compromís ferm, i que deixi la majoria d'actuacions en meres declaracions d'intencions, i no contingui una memòria de dotació de recursos no acara veritablement la lluita contra l'exclusió i la pobresa.
El Sr. Gomà comença la seva intervenció saludant els representants de les entitats socials que fan possible la inclusió i el benestar als barris de la ciutat, i també els professionals de l'Àrea de Qualitat de vida; també agraeix a la Sra. Fandos la presentació del Pla d'Inclusió avui, que va ser objecte de la primera iniciativa del seu Grup en la primera sessió de la Comissió de Qualitat de Vida, Igualtat, Joventut i Esports del mandat, i que palesa la rellevància que donen al pla, malgrat que arribi tard. Observa que el context en què arriba és especialment dur socialment a Barcelona, amb milers de desnonaments acumulats, prop de cent quinze mil persones a l'atur; la majoria de joves sense feina o treballant en precari; desigualtats socials creixents, la pobresa infantil per damunt del 25% i moltes famílies amb dificultats per cobrir necessitats bàsiques. A tot això, hi afegeix els impactes de les retallades impulsades pels governs de CiU a la Generalitat i del PP a l'estat, que tenen unes conseqüències tant o més dures que la mateixa crisi: més de tres mil persones vulnerables sense renda mínima d'inserció, una reducció dràstica dels ajuts socials als lloguers; les persones amb dependència moderada, sense dret a prestacions; i tancament de serveis de salut als barris.
Considera que ja es pot afirmar que la crisi ha instal·lat dinàmiques de fractura social a Barcelona, i que les retallades i les polítiques neoliberals han trencat el contracte social de drets i de redistribució que tants anys i tantes lluites havia esmerçat.
Així doncs, posa en relleu que, en aquest context, allò que esperaren del govern municipal és, en primer lloc, que activi totes les palanques d'exigència a la Generalitat i a l'estat; i, en segon lloc, que enforteixi el ventall propi de polítiques públiques d'inclusió. Altrament, es troben, d'una banda, amb un govern municipal i un alcalde que han apostat per la subordinació i els silencis còmplices amb les retallades; i, en segon lloc, amb un pla d'inclusió que, en la seva opinió, té llums i ombres.
En l'apartat de les llums, la part positiva, valoren la continuïtat del compromís amb les polítiques d'inclusió i amb l'Acord Ciutadà, així com el manteniment del conjunt de principis i de valors compromesos amb la universalitat dels drets socials, l'apoderament personal i col·lectiu i la igualtat en la diversitat; en aquest sentit, remarca el paper de les entitats socials, clau per garantir aquest enfocament, i la bona disposició del govern municipal.
Tot seguit, fa una valoració crítica del pla que resumeix breument en quatre elements. En primer lloc, l'excés d'enunciats genèrics que no són avaluables i, per tant, poden esdevenir autèntics brindis al sol, i només un 8% de les mesures estan quantificades. En segon lloc, posa de manifest la manca d'ambició, amb unes propostes tímides, lluny de l'audàcia que convindria per fer front a les injustícies inherents a la crisi; en aquest sentit, es pregunta per què renuncien a complir les ràtios d'educadors socials, o a universalitzar la targeta rosa; o a anar molt més enllà del 20% de reserva social en la contractació.
En tercer lloc, apunta que el pla implica la formalització d'una renúncia a situar la inversió en equipaments com un element prioritari; els compromisos del pla impliquen una gran reducció en relació al període anterior.
municipal impulsa des de la resta d'àmbits accions de desmuntatge i de gir conservador que són antagòniques a la filosofia de la inclusió; en aquest sentit, esmenta la gestió privatitzada de les escoles bressol, l'abandonament de les polítiques actives d'ocupació, l'encariment salvatge del transport públic i de l'aigua, o l'aposta per un urbanisme del luxe i de la banalitat, que són càrregues de profunditat contra un model de ciutat inclusiva i cohesionada.
Conclou, per tant, que es tracta d'un pla que preserva el model de drets socials, però que és inconcret i poc ambiciós; en definitiva, una oportunitat perduda.
El Sr. Laporta expressa l'agraïment d'UpB a totes les persones que han participat en la redacció del Pla d'Inclusió 2012-2015, sens dubte el més important de la ciutat perquè comporta el compliment d'un seguit d'objectius per fer una ciutat més inclusiva, que millora la qualitat de vida dels seus ciutadans, que redueix les desigualtats socials i que va en la línia d'aconseguir la plena igualtat d'oportunitats.
Per tot plegat, reitera l'agraïment al govern municipal i als professionals de l'Àrea de qualitat de vida, i saluda els representants de la societat civil que han participat en l'elaboració del pla, així com els representants de les entitats del tercer sector, presents en aquesta sala.
Fa notar, a més, que el pla va acompanyat de la bona notícia que suposen les declaracions de l'Alcalde anunciant l'increment entre un 3 i un 4% de les partides socials el 2013.
Afegeix que UpB se sent especialment satisfeta per la incorporació de la majoria d'aportacions que ha fet al pla; concretament es refereix a la incorporació de les aportacions del grup de treball del Consell Municipal de Benestar Social; a la comprovació que en les diverses línies estratègiques que estableix s'han concretat mesures; i, a més, es feliciten per la revisió i l'adaptació del text original a una versió de gènere transversal.
Observa, tot seguit, que en qüestions tan sensibles com les referents a l'habitatge social han incorporat propostes del seu Grup, com ara abaratir el lloguer de l'habitatge d'acord amb la realitat econòmica actual mitjançant pactes i convenis amb els propietaris de pisos buits, podent comprovar, alhora, el seu estat de conservació.
Igualment, s'han tingut en compte les aportacions quant a la inserció sociolaboral, moltes de les quals desenvolupa Barcelona Activa, que forma part de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, malgrat que li han reduït el pressupost del 40% en només dos anys. Fa avinent, en aquesta línia, que el seu Grup insistirà a demanar mesures que comportin la implicació directa de l'empresa privada en el teixit comercial de la ciutat.
Quant als àmbits d'infància i família, remarca que han insistit en què un pla d'inclusió ha d'incorporar mesures d'equitat en l'accés a l'educació i per lluitar contra el fracàs escolar; en aquest sentit, celebren que el pla contempli diverses accions de col·laboració amb federacions d'educació a l'aire lliure, així com l'augment del nombre de projectes mitjançant convenis de col·laboració amb entitats del tercer sector.
Conclou que la màxima responsabilitat d'aquest consistori és vetllar pels seus conciutadans i, especialment, per aquells que més ho necessiten, i expressa el desig que Barcelona sigui una capital d'estat i, alhora, que sigui molt bona ciutat per viure.
La Sra. Fandos agraeix les intervencions dels grups municipals i, tot seguit, diu que coincideix amb la Sra. Moraleda amb què, amb tota probabilitat, al llarg del mandat hauran d'aconseguir que el pla tingui un recorregut més enllà, de manera que està d'acord que caldrà anar-lo revisant i valorant estratègies que vagin més lluny.
Dóna les gràcies al Sr. Laporta per la seva intervenció i per totes les aportacions del Grup d'UpB durant el procés de redacció del pla, totes en positiu.
ni volen dir que faran cinc mil contractes laborals nous a través dels serveis d'inserció social; tampoc no vol donar xifres i, després, no acomplir-les com succeïa durant el mandat anterior, concretament en el cas dels educadors socials, dels quals no van arribar ni a un 7% del que havien dit.
Insisteix que intenta ser positiva, valorar la feina precedent i, com demostra el pla, continuar-la i augmentar les prestacions; altrament, no tenen cap intenció de desmuntar un pla que ha funcionat. En aquest sentit, remarca que hi ha partides de l'àmbit de la inserció social que s'han augmentat d'un 70%.
Afegeix que en el pla anterior hi havia moltes menys actuacions que en el present; aquell contenia trenta-set accions, mentre que l'actual en té 192; alhora que puntualitza, com a resposta a l'acusació de manca de d'un pla d'inversions, que els el van donar l'altre dia, i remarca que l'anterior govern va invertir en aquest àmbit un 1,8% del pressupost global de l'Ajuntament, mentre que ara s'hi inverteix el 3,2%.
Destaca que no tenen cap problema per informar d'aquests assumptes, i es refereix, pel que fa als convenis amb el tercer sector per a aquest exercici, diu que enguany significaran 8,9 milions d'euros, mentre l'any passat aquests convenis van significar 3,8 milions. Admet que, tot i aquest augment significatiu, no és suficient i que continuen intentant augmentar-ho.
Acaba la seva intervenció adreçant-se a la Sra. Martín, i puntualitza que, justament en teleassistència, l'estat ha deixat de pagar tres milions per aquest concepte i que els haurà d'assumir aquesta administració; igualment, quant a l'acusació de desmuntatge de l'estat del benestar, li recorda què està passant amb la llei de la dependència; o, quant a les residències que ha de fer la Generalitat, li pregunta amb quins diners vol que les faci.
Per tant, li demana que abans de fer determinades intervencions reflexioni. La Sra. Moraleda ratifica els arguments de la seva primera intervenció en referència a la necessitat de lideratge del de la ciutat en la resolució dels nous problemes sorgits arran de la crisi, i adverteix que, probablement, la desigualtat social i territorial creixeran els propers mesos; els indicadors són preocupants quant a les diferències territorials de renda, el fracàs escolar, i l'atur de llarga durada.
En aquest sentit, recorda les tres aportacions del seu Grup al PAM, tenir com a objectiu la pobresa zero a Barcelona, que cap barceloní ni barcelonina es quedi sense llar; i els vint projectes estratègics als vint-i-cinc barris de la ciutat que més ho necessitin.
Mg 4.Estratègia de Barcelona per l’enfortiment de la FP.
El Sr. Ardanuy presenta la mesura de govern basada en la formació professional, un assumpte que motiva i posiciona tots els grups del consistori.
Precisa que qualsevol economia, consolidada o emergent, s'ha de fonamentar, com a mínim, en tres pilars: una xarxa potent d'empreses, d'indústria que sigui innovadora; un sistema universitari i de recerca, amb capacitat de transferència als sectors industrials; i un sistema de formació professional eficient que formi professionals d'alta preparació.
Per tant, la mesura de govern que avui presenten s'emmarca en el Pla estratègic de Formació Professional 2012-2015, i és una aposta de la ciutat per la innovació i la millora de la qualificació. Igualment, significa un instrument més per combatre l'atur juvenil i per ajudar a reduir les taxes d'abandonament escolar amb mesures de segona oportunitat.
Remaca que Barcelona té 95 instituts de formació professional que constitueixen una xarxa potent, tot i que per aprofitar aquest talent cal la implicació de les administracions públiques i la societat civil. En aquest sentit, assenyala que disposen del Consorci d'Educació de Barcelona i la Fundació Barcelona Formació Professional per desenvolupar aquest concepte formatiu; en aquest àmbit, la fundació suposa un instrument assentat en l'administració pública, en el món empresarial i en el dels representants de l'àmbit social.
govern municipal de fer-ho. Amb aquest objectiu, l'estratègia que avui presenten amb l'objectiu de potenciar i enfortir la formació professional té sis eixos i vuitanta-nou mesures concretes.
Precisa que el primer eix és el coneixement i la innovació sistèmica de l'FP, del qual destaca la capacitat que cal per crear passarel·les d'anada i de tornada de l'FP de grau superior i de la universitat, imprescindible per posar en valor el talent existent. Destaca, igualment, la creació d'aliances amb les empreses per desenvolupar una estratègia potent d'FP on line, l'única manera d'incrementar clarament el nombre de graduats.
El segon eix és la difusió i l'orientació, del qual destaca l'estratègia que ha de seguir Barcelona per millorar l'orientació acadèmica i professional a través de les tecnologies de la informació i amb els instruments a l'abast.
El tercer eix es refereix a la competència i la qualificació, d'on destaca el compromís d'aquest ajuntament per desenvolupar la formació professional dual, amb la participació de sectors com ara l'alimentari, i el compromís que, el proper curs, els estudiants d'especialitats en el món de l'alimentació tinguin la formació dual incorporada a la seva trajectòria acadèmica.
El quart eix incideix en la cultura del treball, molt vinculada a l'emprenedoria com a element bàsic per a què l'FP generi emprenedors.
El cinquè eix és el de la internacionalització, que contempla l'element clau de la mobilitat d'alumnes i de docents, que ajuda a analitzar models existents, la millora del propi i, fins i tot, contribueix a la capacitació idiomàtica i la millora de l'experiència professional.
Finalment, el sisè eix és el de la integració; en aquest àmbit remarca l'existència de centres d'excel·lència, entre les quals cita com a referent el centre Anna Gironella de Mundet en el sector tèxtil o l'Institut Bonanova, que lidera el clúster de salut i biotecnologia; igualment, posa en relleu l'existència del teixit necessari per liderar el sector nàutic o les telecomunicacions.
Finalment, assenyala que el pla té una quantificació de l'ajuntament de Barcelona de 2,8 milions d'euros directes i, també, la intencionalitat d'impactar en 53.000 estudiants de grau mitjà i superior de formació professional, que qualifica de palanca de canvi per sortir amb èxit de la situació de crisi.
La Sra. Andrés inicia la seva intervenció dient que el seu Grup comparteix amb el govern municipal l'objectiu d'enfortir la formació professional a Barcelona, que ha estat una prioritat d'aquest ajuntament d'ençà de fa vint anys, motiu pel qual va impulsar la creació de la Fundació Barcelona Formació Professional el 2006, amb els eixos que acaba d'esmentar el regidor.
Precisa que aquests eixos no només són els objectius de la fundació, sinó els que van vertebrar el pla estratègic d'FP de la ciutat 2008-2011, i el pla que avui es presenta és continuïtat d'aquell i el millora en alguns aspectes.
Observa que el fet de presentar avui aquest pla estratègic com a mesura de govern reclama un grau de compromís màxim per part de l'Alcalde i de la Comissió de Govern, però també per part de tots els membres d'aquest consistori, atès que l'educació no hauria de ser un element de confrontació política, sinó una estratègia política compartida; en aquesta línia, arribar a consensos en l'àmbit educatiu és apostar pel futur dels més joves i per la millora del país.
Per tot plegat, reivindiquen que a la mesura de govern s'hi incorpori tot el que ja ha fet aquest ajuntament en l'àmbit de la formació professional, ja que fa gairebé vint anys que ho compta entre les seves apostes, en un moment en què aquesta mena de formació no es considerava igual que avui.
Així, remarca que aquesta administració va ser capdavantera amb la creació de la fundació del Consell de l'FP i amb tot un seguit d'apostes i dotacions econòmiques que s'hi han dedicat. Per aquest motiu, demanen al govern que s'hi incorpori tot allò que ja s'ha fet, atès que enforteix la mesura i li dóna més valor, alhora que expressa consens entorn de l'educació.
