Internet: http://w w w .bcn.es N u´m . 27 / A ny LX X X V II 10 d’octubre de 2000 Intranet: http://w w w .ajuntam ent.bcn
Consell Municipal
Acta sessio´ 21-VII-2000 ... 1306
Acords sessio´ 21-IX-2000 ... 1341
Comissió de Govern Acta sessio´ 14-VII-2000 ... 1345
Acords sessio´14-VII-2000 ... 1346
Acords sessio´ 8-IX-2000 ... 1347
Acords sessio´ 21-IX-2000 ... 1350
Cartipàs D elegacio´ signatura ... 1351
D esignacio´ m em bre del Plenari del C onsell M unicipal de Benestar Social... 1351
D esignacio´ vocals del C onsell G eneral de la Fira Internacional de Barcelona ... 1351
Consells Municipals de Districte D istricte 2. L’Eixam ple. Acords sessio´ 4-VII-2000 ... 1352
D istricte 6. G ra`cia. Acords sessio´ 19-IX-2000 . 1353 D istricte 9. Sant Andreu. Acords sessio´ 20-VI-2000 ... 1353
Personal Concursos i oposicions Bases generals que han de regir el concurs oposicio´ restringit per a la provisio´ de 20 places de caporal de la G ua`rdia U rbana de Barcelona ... 1355
Bases generals que han de regir el concurs oposicio´ restringit per a la provisio´ de 2 places de sotsinspector de la G ua`rdia U rbana de Barcelona ... 1359
Bases generals que han de regir el concurs oposicio´ restringit per a la provisio´ de 8 pla-ces de sergent de la G ua`rdia U rbana de Barcelona ... 1361
Anuncis C oncursos ... 1366
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 21 de juliol de 2000 i aprovada el dia 21 de setembre de 2000
Al salo´ de la R eina R egent de la C asa de la C iutat de Barcelona, el dia vint-i-un de juliol de dos m il, s’hi reuneix el Plenari del C onsell M unicipal, en sessio´ or-dina`ria, sota la preside`ncia de l’Excm . Sr. Alcalde Joan C los i M atheu. H i concorren els Im s. Srs. i les Im es. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier C asas i M asjoan, Antoni Santiburcio i M oreno, Jordi Porta-bella i C alvete, Im m a M ayol i Beltran i N u´ria C arrera i C om es, i les Im es. Sres. i els Im s. Srs. R egidors, M a-rina Subirats i M artori, M aravillas R ojo i Torrecilla, Ernest M aragall i M ira, Ferran M ascarell i C analda, Jose´ Ignacio C uervo i Argudı´n, Francisco N arva´ez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M . C arm en San M iguel i R uibal, C atalina C arreras-M oysi i C arles-Tolra`, M . Inm aculada M oraleda i Pe´rez, C arles M artı´ i Jufresa, Francisco Antonio de Sem ir i Zivojnovic, M a-nuel Pe´rez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi H ereu i Boher, Ferran Julia´n i G onza´lez, Joaquim M o-lins i Am at, M agdalena O ranich i Solagran, Josep M iro´ i Arde`vol, Joana M . O rtega i Alem any, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i C hiariello, Tere-sa M . Fandos i Paya`, So`nia R ecasens i Alsina, Jau-m e C iurana i Llevadot, C arJau-m e Servitje i M auri, Santiago Fisas i Ayxela`, Antonio Ainoza i C irera, M . A´ngeles Treserra i Soler, Em ilio A´lvarez i Pe´rez-Bedia, Jordi C ornet i Serra, Em m a Balseiro i C ar-reiras, Jesu´s M aestro i G arcı´a, R oser Veciana i O live´ i Eugeni Forradellas i Bom bardo´, assistits pel secreta-ri general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
H i e´s present l’interventor m unicipal, Sr. Lluı´s M ata i R em olins.
C onstatada l’existe`ncia de quo`rum legal, la Presi-de`ncia obre la sessio´ a les nou hores i quaranta-cinc m inuts.
Es do´na per llegida l’acta de la sessio´ anterior, ce-lebrada el 23 de juny de 2000, l’esborrany de la qual ha estat tram e`s a tots els m em bres del C onsistori; i s’aprova.
En el despatx d’ofici el Plenari del C onsell M unici-pal, acorda:
1. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 5 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2433), que m odifica la com posicio´ de les C om issions del C onsell M unicipal donant de baixa a la C om issio´ de Preside`ncia i H i-senda, com a m em bres, l’Im . Sr. Joan Puigdollers i Fargas i el Sr. O riol Pujol i Ferrusola, i designant: a la C om issio´ de Benestar Social, m em bres la Im a. Sra. Joana O rtega i Alem any, i l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot, en substitucio´ de l’Im . Sr. Joaquim Forn i C hiariello, i suplent la Im a. Sra. C arm e Servitje i M au-ri, en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferrusola; a la C om issio´ d’Educacio´ i C ultura, m em bre la Im a. Sra. M agdalena O ranich i Solagran; a la C om issio´ de
Jo-ventut i D rets C ivils, m em bres la Im a. Sra. Joana O rtega i Alem any i l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot, en substitucio´ de l’Im . Sr. Joaquim Forn i C hiariello; a la C om issio´ de Sostenibilitat i Ecologia U rbana, m em -bre la Im a. Sra. C arm e Servitje i M auri; a la C om issio´ de Serveis U rbans i M antenim ent, m em bre l’Im . Sr. Joaquim Forn i C hiariello, en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferrusola; a la C om issio´ de Seguretat i M obili-tat, m em bres l’Im . Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en substitucio´ de la Im a. Sra. So`nia R ecasens i Alsina, i la Im a. Sra. C arm e Servitje i M auri, en substitucio´ de la Im a. Sra. M agdalena O ranich i Solagran; a la C o-m issio´ de Prom ocio´ Econo`m ica, O cupacio´, Turism e i C om erc¸, m em bre la Im a. Sra. C arm e Servitje i M auri, en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferrusola; a la C o-m issio´ d’Infraestructures i U rbanism e, m em bre la Im a. Sra. So`nia R ecasens i Alsina, en substitucio´ de l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot, que hi resta com a suplent; a la C om issio´ de Polı´tica de So`l i H abitatge, m em bres els Im s. Srs. Josep M iro´ i Arde`vol i Joan Puigdollers i Fargas, aquest en substitucio´ del Sr. Jaum e C iurana i Llevadot, que hi resta com a suplent. 2. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2000 (S1/D /2000 2348), que designa l’Im . Sr. Jordi C ornet i Serra m em bre de la C om issio´ de Preside`ncia i H isenda.
3. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 29 de juny i 5 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2345 i 2416), que designen el Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre m em bre de la Junta R ectora de l’Institut M unici-pal de Persones am b D ism inucio´ i del C onsell d’Ad-m inistracio´ de l’Institut M unicipal d’Educacio´, en subs-titucio´ del Sr. Albert D alm au i Balague´.
4. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2000 (S1/D /2000 2346-2347), que de-signen el Sr. Eduard Spagnolo i de la Torre represen-tant de l’Ajuntam ent en el Patronat de la C asa de M i-serico`rdia de Barcelona i en el C onsell R ector de la C orporacio´ Sanita`ria de Barcelona, en substitucio´ del Sr. Albert D alm au i Balague´.
5. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2455), que:
1r) N om ena regidor adscrit del D istricte: de Sants-M ontjuı¨c, la Im a. Sra. M agdalena O ranich i Solagran, en substitucio´ de la Im a. Sra. So`nia R ecasens i Alsi-na; de N ou Barris, l’Im . Sr. Joaquim M olins i Am at, en substitucio´ de l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot; i de Sant Andreu, la Im a. Sra. C arm e Servitje i M auri, en substitucio´ de l’Im . Sr. O riol Pujol i Ferrusola.
i 2n) D eixa sense efecte el nom enam ent com a re-gidor adscrit del D istrictes: de l’Eixam ple, l’Im . Sr. O ri-ol Pujri-ol i Ferrusri-ola; de les C orts, la Im a. Sra. Joana O rtega i Alem any; de Sarria`-Sant G ervasi, l’Im . Sr. Joaquim M olins i Am at; de G ra`cia, l’Im . Sr. Joaquim M olins i Am at; d’H orta-G uinardo´, la Im a. Sra. Teresa M . Fandos i Paya`; i de N ou Barris, la Im a. Sra. Joana O rtega i Alem any.
m em bre: del C onsell d’Adm inistracio´ de l’Institut M u-nicipal de M ercats la Im a. Sra. C arm e Servitje i M auri, en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferrusola, i del de l’Institut M unicipal d’Educacio´ l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot, en substitucio´ de la Im a. Sra. M aria Teresa Fandos i Paya`; i de la Junta de G overn, de l’Institut M unicipal de Salut Pu´blica la Im a. Sra. M agdalena O ranich i Solagran, en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferrusola, i de la de l’Institut M unicipal d’U rbanism e l’Im . Sr. Joan Puigdollers i Fargas, en substitucio´ de l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot.
7. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 18 de juliol de 2000 (S1/D /2000), que designa gerent de l’Institut M unicipal de Salut Pu´blica, el Sr. Joan G uix i O liver.
8. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 5 i 14 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2417 i 2559), que designen m em bres del Plenari del C onsell M unicipal de Benestar Social: en representacio´ dels consells sectorials m unicipals i/o de participacio´ la Sra. Fa`tim a Ahem d el H addad, en substitucio´ del Sr. Joaquim C hangue´ M ay; en representacio´ de l’a`m bit universitari i professional la Sra. M ontserrat Ferraro i Frago, en substitucio´ de la Sra. R osa M artı´-Sensat i R odrı´guez; com a expert el Sr. D aniel C ando i C ando, en substi-tucio´ del Sr. Josep Ignasi U renda i Bariego; i en re-presentacio´ de la C orporacio´ la Im a. Sra. M agdalena O ranich i Solagran, en substitucio´ de l’Im . Sr. Joa-quim Forn i C hiariello.
9. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2451), que designa els m em bres del C onsell M unicipal de M edi Am bient i Sostenibilitat.
10. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 5 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2418), que designa m em bres del Plenari del C onsell M unicipal de C on-sum , en representacio´ de les associacions de consu-m idors i usuaris, els Srs. R aconsu-m on M alla i Bonet i Josep M . Pons i Penna.
11. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 14 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2557), que designa m em bre del C onsell Escolar M unicipal, en represen-tacio´ dels G rups M unicipals, l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot, en substitucio´ de la Im a. Sra. M . Teresa Fandos i Paya`.
12. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 14 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2558 i 2560), que designen la Im a. Sra. C arm e Servitje i M auri m em bre del Ple del Fo`rum C iutat i C om erc¸ i del Plenari del C onsell M unicipal de C onsum , en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferrusola.
13. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 14 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2561), que designa m em bres del Plenari del C onsell M unicipal de M edi Am bient i Sostenibilitat, en representacio´ del G rup Socialista, l’Im . Sr. Pere Alcober i Solanas, en substi-tucio´ de l’Im . Sr. Ernest M aragall i M ira, i l’Im . Sr. C arles M artı´ i Jufresa, en substitucio´ de la Im a. Sra. M aravillas R ojo i Torrecilla.
14. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 5 de juliol de 2000 (S1//2000 2434), que crea el com is-sionat de la Zona de C ollserola (Vallvidrera-les Planes) i designa per a tal ca`rrec el Sr. M iquel Trepat i C elis.
15. Quedar assabentat del decret de l’A lcaldia, de 4 de juliol de 2000, (S 1/D /2000 2393), que no-m ena funciona`ria eventual la S ra. M arta C ontinente i G onzalo.
16. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2000, (S1/D /2000 2454), que delega en el secretari general la facultat d’ordenar la insercio´ dels anuncis que publiqui l’Ajuntam ent de Barcelona en els diaris oficials.
17. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2000, (S1/D /2000 2478), que trasllada a la G eneralitat, am b inform e favorable, la proposta del canvi de la denom inacio´ de l’IES M ontserrat-G uinardo´ per la d’IES Joan Brossa.
18. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2000 (S1/D /2000 2328), que im posa al contractat laboral Alberto Arquiola i Yepes (nu´m . de m atrı´cula 35.464) la sancio´ d’acom iadam ent per la com issio´ d’una falta m olt greu tipificada com a trans-gressio´ de la bona fe contractual i abu´s de confianc¸a en el com plim ent de la feina a l’article 54.2 d) de l’Es-tatut dels Treballadors en relacio´ a l’annex III del C onveni col·lectiu de treball per al personal laboral, i d’una altra falta tam be´ m olt greu tipificada com in-com plim ent de la norm ativa sobre inin-com patibilitats a l’apartat 4.4 i) de l’annex III abans esm entat.
19. Ratificar els tres decrets de l’Alcaldia, de 29 de juny de 2000, que estableixen les retribucions ı ´nte-gres del personal de l’estructura directiva de l’Adm i-nistracio´ m unicipal.
20. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de juliol de 2000 (S1/D /2000 2456), que introdueix en el plec de cla`usules adm inistratives generals apro-vat per aquest Plenari, les m odificacions derivades del text refo´s de la Llei de contractes de les Adm inis-tracions pu´bliques aprovat pel R eial D ecret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, per tal d’adaptar-lo a la norm a-tiva vigent.
21. Quedar assabentat de l’acord de la C om issio´ de G overn, 9 de juny de 2000, que declara l’ocupacio´ urgent de la porcio´ afectada de vial corresponent a la finca nu´m . 5 del carrer dels Esports.
22. Quedar assabentat dels acords de la C om is-sio´ de G overn, 7 de juliol de 2000, que aproven de-finitivam ent: 1) el P rojecte d’urbanitzacio´ interior de l’illa form ada pel passeig de la Zona Franca, els carrers de la Foneria i de l’E nergia, i l’antiga carre-tera del P rat, per im port de 632.203.202 pessetes (3.799.617,77 euros) el 16% de l’im post del valor afegit inclo`s; 2) el Projecte executiu d’urbanitzacio´ in-terior de l’illa form ada pels carrers de Fernando Pessoa, de Palom ar, del C inca i de Valentı´ Iglesias, al sector C olorantes-R enfe, per im port de 96.802.765 pessetes (581.796,33 euros), el 16% de l’im post del valor afegit inclo`s; i 3) el Projecte ba`sic i d’execucio´ de la urbanitzacio´ de l’espai verd com pre`s entre els carrers de G arcia Faria, de Bac de R oda, del Taulat i d’Espronceda, dins del m arc del Pla especial de re-form a interior del Front m arı´tim del Poblenou, per un im port de 51.564.388 pessetes (309.908,21 euros), el 16% im post del valor afegit inclo`s.
23. Designar vocals del C onsell G eneral del C on-sorci de la C iutat del Teatre, l’Im . Sr. Ferran M asca-rell i C analda, la Im a. Sra. M arina Subirats i M artori, els Im s. Srs. Pere Alcober i Solanas, Santiago Fisas i Ayxela`, la Im a. Sra. Im m a M ayol i Beltran, i els Srs. Jordi M artı´ i G rau, i Josep A. Acebillo i M arı´n.
1r) Designar m em bre del C onsell d’Adm inistracio´ de la societat el Sr. Antoni C am un˜as i Feijoo, en substitucio´ del Sr. Pere Sust i Sagau.
2n) Establir que el term ini de designacio´ del conse-ller que es nom ena sera` l’establert en els Estatuts so-cials, sens perjudici de la renovacio´ que fos proce-dent en el canvi de m andat consistorial.
3r) Facultar indistintam ent el president i el secretari del C onsell d’Adm inistracio´ per com pare`ixer davant notari i elevar a escriptura pu´blica el nom enam ent an-terior, com tam be´ per com plir els tra`m its necessaris per a la seva inscripcio´ en el R egistre M ercantil i tam -be´ la correccio´ d’errors m aterials en cas necessari.
25. Adoptar, en l’exercici de les com pete`ncies re-servades a l’Ajuntam ent com a soci u´nic de les socie-tats privades m unicipals, els acords segu¨ents:
1r) Designar m em bres dels C onsells d’Adm inistra-cio´ de les societats m unicipals segu¨ents:
Pro N ou Barris, SA, el Sr. Eduard R a`m ia i G alle´n, en substitucio´ de l’Im . Sr. Jaum e C iurana i Llevadot.
Barcelona Prom ocio´ d’Instal·lacions O lı´m piques, SA, la Im a. Sra. M aria Teresa Fandos i Paya`, en substitucio´ del Sr. O riol Pujol i Ferusola.
2n) Establir que el term ini de designacio´ dels con-sellers que es nom enen sera` l’establert en els res-pectius Estatuts, sens perjudici de la renovacio´ que fos procedent en el canvi de m andat consistorial.
3r) Facultar indistintam ent els presidents i els se-cretaris dels C onsells d’Adm inistracio´ per com pare `i-xer davant notari i elevar a escriptura pu´blica els no-m enano-m ents anteriors, cono-m tano-m be´ per com plir els tra`m its necessaris per a la seva inscripcio´ en el R e-gistre M ercantil i tam be´ la correccio´ d’errors m aterials en cas necessari.
26. Adoptar, en l’exercici de les com pete`ncies re-servades a l’Ajuntam ent com a soci u´nic de la socie-tat privada m unicipal Infrastructures 2004, SA, l’acord segu¨ent:
Designar el Sr. M ateu Tersol i Andols, gerent de l’esm entada societat.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
1. M ESU R ES D E G O VER N
1.1. Sortida de The R ace, la R egata del M il·lenni, des del Port de Barcelona, el 31 de desem bre de 2000.
El tercer tinent d’alcalde, S r. Portabella, explica que diversos m em bres de l’equip de govern han tre-ballat intensam ent per a aconseguir que The R ace, la R egata del M il·lenni, pugui sortir del Port de Bar-celona en el m om ent en que` l’horari de la terra es posi en el m inut u del segle XX I, e´s a dir, en el pri-m er pri-m inut del dia 1 de gener dels nostres antı´podes a N ova Zelanda; que per a aquesta regata, que te´ una vocacio´ diferent de l’habitual de les regates, s’han construı¨t uns catam arans especials que faran per prim era vegada la volta al m o´n sense tocar port i que incorporaran les tecnologies m e´s avanc¸ades en l’a`m bit de la navegacio´ i de la com unicacio´; i que la sortida de la regata del nostre port significa, per una banda, que Barcelona es convertira` en un punt de refere`ncia m undial en una data tan senyalada com sera` el dia 31 de desem bre de 2000 a O ccident i l’1 de gener de 2001 a O rient i, per l’altra, que el nostre
port disposa de les infraestructures suficients pel fet d’e´sser el punt de sortida d’aquest esdevenim ent que com pta am b patrocinadors d’alta volada. A fe-geix que aquest projecte de ciutat ha de reflectir no-vam ent la capacitat d’im puls, organitzadora i innova-dora de la C iutat.
La ponent de R elacions C iutadanes, Sra. C arreras-M oysi, com enta que per tirar endavant aquesta inicia-tiva, que com pta am b el suport de la M issio´ 2000 del G overn france`s i el patrocini, entre altres, de France-Telecom i D isneyland de Parı´s, s’ha constituı¨t una C om issio´ form ada per aquest Ajuntam ent, l’Autoritat Portua`ria i Turism e de Barcelona; que l’estada d’a-quests catam arans en el port de Barcelona durant el m es de desem bre i el villkge que s’aixecara` en el passeig de Joan de Borbo´, perm etran satisfer l’inte-re`s que aquesta regata desperta en els barcelonins i les persones interessades en el m o´n de la vela.
El Sr. Fisas considera m olt positiva aquesta iniciati-va, ja que, en la seva opinio´, Barcelona s’hauria de convertir en la capital espanyola de l’esport; ara be´, dem ana aclarim ents sobre el cost que l’esdevenim ent tindra` per a l’erari m unicipal en vista que altres inicia-tives han estat rebutjades.
El Sr. Portabella contesta que els term es econo `-m ics del contracte estan evolucionant en benefici de l’Ajuntam ent; que hi haura` una despesa per la cons-truccio´ del village, estim ada en uns 30 m ilions de pessetes, i per les tasques de seguretat, pero` hi ha tam be´ uns elem ents de prom ocio´ internacional de la C iutat que es fan am b The R ace Evenm ent; que per a sufragar tot aixo`, hi ha uns com prom isos de partici-pacio´ per part de la G eneralitat, de Turism e de Barce-lona i de Turism e de C atalunya, els quals acabaran de configurar-se en funcio´ dels patrocinadors; i que la relacio´, repercussio´-preu esta` dintre uns lı´m its posi-tius, pero` encara es pot aconseguir m illorar-la perque` les xifres s’estan acabant d’ajustar.
El Sr. Fisas dem ana que se li facilitin les xifres quan estiguin tancades.
D efinicio´ dels criteris de planejam ent per a la crea-cio´ de la nova dotacio´ destinada a habitatges per a joves.
El president de la C om issio´ d’U rbanism e i Infraes-tructures, Sr. C asas, recorda, d’antuvi, que el docu-m ent de criteris, objectius i solucions generals de pla-nejam ent presentat el m es de febrer plantejava dues alternatives per a definir els nous equipam ents resi-dencials destinats a habitatges per a joves: l’una com portava la m odificacio´ del concepte d’equipam ent de m anera que posteriorm ent, m itjanc¸ant l’elaboracio´ ulterior de plans especials, es pogue´s qualificar qual-sevol espai d’equipam ent com a habitatge de lloguer per a joves, m entre que l’altra, en canvi, im plicava afectar pre`viam ent determ inats espais a habitatges per a joves, seguint un proce´s ana`leg al del Pla d’ho-tels, que en el seu dia definı´ deu espais per tal que s’hi poguessin construir hotels.
qualificacio´ urbanı´stica am b la qual s’identificaran els so`ls que l’Ajuntam ent vol destinar a la dotacio´ d’habi-tatges de lloguer per a joves; que en el m om ent de l’aprovacio´ inicial d’aquesta nova zonificacio´ es dispo-sara` d’un estudi com paratiu de les zones avui qualifi-cades d’equipam ent, de l’u´s de tals zones i dels pos-sibles excedents, de m anera que es garanteixi que els espais que es dediquen a equipam ent de lloguer per a joves no m invaran les reserves per a atendre les necessitats d’altres equipam ents que tenen els D istrictes
C oncreta que dels 100 km2 del term e m unicipal,
11.000.000 m2 estan qualificats d’equipam ent i
d’a-quests 8.000.000 ja so´n equipam ents avui; que dels 3.000.000 de m2 restants, un m ilio´ esta` ja disponible
per a actuacions de les diverses Adm inistracions pu ´bliques; que el desenvolupam ent dels prim ers com -prom isos del Pla d’Actuacio´ M unicipal de construir 2000 habitatges per a joves, requereix 20.000 m2 de
so`l sobre un potencial de 3.000.000 m2 disponibles i,
per tant, no resulta pas una afectacio´ gaire im portant, pero`, a m e´s, es faran els pertinents ajustam ents per evitar que la nova dotacio´ d’habitatges de lloguer per a joves vagi en detrim ent dels altres equipam ents es-colars, sanitaris o d’altra m ena que la zona pugui ne-cessitar.
D estaca que els nous habitatges que es prom ou-ran estaou-ran subjectes a unes condicions sim ilars a les que en el seu dia fixa` el Patronat M unicipal de l’H abi-tatge; que se’n garantira` l’u´s tem poral en condicions assequibles i una destinacio´ preferent als joves am b escassos recursos econo`m ics; i que el desenvolupa-m ent del projecte incloura` diverses m odalitats:
a) en so`ls de titularitat pu´blica m unicipal, la cons-truccio´ i gestio´ dels habitatges es realitzara` priori-ta`riam ent per l’Ajuntam ent de form a directa, o am b convenis am b altres Adm inistracions o be´ am b la par-ticipacio´ de la iniciativa privada o de cooperatives, m itjanc¸ant l’atorgam ent de drets de superfı´cie;
b) en so`ls qualificats d’equipam ent de titularitat pri-vada, els propietaris que vulguin construir-hi habitat-ges de lloguer per a joves, hauran de cedir obligato `-riam ent, lliures de ca`rregues i grava`m ens, els so`ls i els terrenys afectats de sistem es i assum ir, pel que fa al re`gim dels habitatges, les m ateixes condicions que regiran en els so`ls pu´blics, i l’Ajuntam ent, a canvi els atorgara` un dret de superfı´cie per un term ini m a`xim de cinquanta anys, transcorregut el qual l’edificacio´ i les instal·lacions revertiran a l’Ajuntam ent, de m anera que s’aplica un m ecanism e sim ilar a l’aplicat en el cas de les reside`ncies per a estudiants o als hotels;
c) en solars propietat d’altres A dm inistracions, tam be´ sera` obligato`ria la cessio´ del so`l llevat que es tracti d’espais d’equipam ents que m antinguin, en el so`l o subso`l, serveis de la respectiva Adm inistracio´, cas en que` es podra` atorgar directam ent un dret de superfı´cie.
Fa avinent que els criteris que se seguiran per se-leccionar els em plac¸am ents, tindran present la m anca d’incide`ncia en altres necessitats d’equipam ent de la zona que siguin priorita`ries; la idoneı¨tat de l’em plac ¸a-m ent, l’adequacio´ dels terrenys per a acollir opera-cions d’habitatge; i les dim ensions de la prom ocio´ que, com a m ı´nim , hauran de perm etre la construccio´ de vint habitatges.
Tam be´ explicita que en les prom ocions en so`ls de titularitat privada els propietaris, abans d’exercir
els drets d’edificacio´, hauran de com plir les condi-cions segu¨ents: a) cedir els so`ls destinats a habi-tatges per a joves i els afectats de sistem es; b) pre-sentar el projecte d’edificacio´ i la docum entacio´ necessa`ria; i c) garantir el pagam ent dels costos d’urbanitzacio´.
Acaba dient que aprovat ja el docum ent de criteris, objectius i solucions generals de planejam ent, s’obri-ra` un perı´ode de presentacio´ d’ofertes relatives a so-lars de propietat privada i despre´s, en funcio´ de les ofertes que hagin estat seleccionades i de les possi-bilitats que ofereixin els so`ls de titularitat pu´blica, es presentara` a aprovacio´ inicial, no m e´s enlla` de l’octu-bre o novem l’octu-bre propvinent, l’oportuna m odificacio´ del Pla G eneral M etropolita` per a construir habitatge de lloguer per a gent jove que te´ dificultats per a accedir a un habitatge per les condicions del m ercat i les se-ves possibilitats econo`m iques.
El Sr. Puigdollers reconeix la im porta`ncia de la m e-sura que s’acaba de presentar en relacio´ a un tem a que s’esta` discutint des de fa vint anys, tot suposant que, en definitiva, es tracta d’encetar un nou procedi-m ent d’acord aprocedi-m b l’article 125 del R eglaprocedi-m ent de pla-nejam ent.
O pina, per altra banda, que el plantejam ent que ara es fa ha vingut exigit pel fet que en els u´ltim s tres anys s’opta` per vendre patrim oni de so`l pu´blic m unici-pal en com ptes de destinar-lo a construir-hi habitat-ges de lloguer per a joves; i en aquesta lı´nia argu-m ental concreta que, segons consta a la pa`gina 474 de l’Anuari Estadı´stic, m entre els anys 1994 i 1995 es va vendre so`l per una superfı´cie de 232,6 m2 i 314,6
m2 respectivam ent, els anys 1996, 1997 i 1998 es
vengueren, respectivam ent 32.741, 42.169 i 24.350 m2; i que aquestes operacions han reportat ingressos
per uns 11.000 m ilions de pessetes (3.832 el 1996, 4.488 el 1997 i 2.863 el 1998), pero`, en canvi, obli-guen ara a haver de cercar terrenys que el Pla G ene-ral M etropolita` qualifica d’equipam ents, per poder-hi bastir els habitatges de lloguer per a joves que tant necessita la C iutat.
C elebra, tanm ateix, que la proposta que avui s’ha posat dam unt la taula, reculli, igual com succeı´ en el Pla d’hotels en que` tam be´ s’opta` per l’alternativa for-m ulada pel G rup de C iU , la idea que aquest G rup ja form ula` en la seva al·legacio´ de 16 de m arc¸ d’en-guany, la qual recom anava desistir de m odificar l’arti-cle 212 de les N orm es urbanı´stiques m etropolitanes per am pliar els usos de la qualificacio´ d’equipam ent, i crear, en canvi, una nova clau.
Es congratula, doncs, de la bona acollida que ha tingut la seva proposta; i espera que el procedim ent que avui s’enceta contribueixi a resoldre un problem a que s’arrossega des de fa m olts anys.
posar en dubte l’efica`cia de la m esura que s’ha pre-sentat per a resoldre el problem a.
Significa, per altra banda, que durant el darrer m andat l’Ajuntam ent vengue´ solars m unicipals per un valor superior als 10.000 m ilions de pessetes quan aquests terrenys podien haver-se destinat a construir-hi habitatge de prom ocio´ pu´blica; i que no se li han precisat quins so´n els solars que podran quedar afec-tats pel projecte avui presentat, ni tam poc els criteris que s’aplicaran per a adjudicar els habitatges.
El Sr. Forradellas subratlla que l’equip de govern ha fet un esforc¸ per elaborar una m esura que vol tro-bar el punt de conflue`ncia entre les necessitats d’ha-bitatge d’un sector de la nostra societat per una ban-da, i les reserves d’equipam ent de la ciutat per l’altra, de m anera que m e´s que dins la polı´tica estrictam ent d’habitatge, se la pot inscriure dins de la voluntat d’afavorir l’em ancipacio´ dels joves atenent a la reali-tat que m ostrava una publicacio´ del C onsell de la Jo-ventut de Barcelona, on es posaven de m anifest la si-tuacio´ laboral de precarietat i la inestabilitat en la feina que pateix la m ajoria dels nostres joves.
D estaca, tam be´, que la m esura preveu la realitza-cio´ d’una auditoria que faci balanc¸ dels equipam ents existents i de les reserves de so`l, en funcio´ de la qual es prendran les decisions pertinents, les quals, en cap cas, no han d’im plicar la pe`rdua d’equipam ents, aspecte aquest que s’ha d’explicar degudam ent a la ciutadania, fins al punt que fins i tot potser s’hauria de preveure possibles requalificacions com a equipa-m ents pu´blics de superfı´cies equivalents en la m atei-xa zona o la seva proxim itat.
M anifesta que el G rup d’IC -V esta` d’acord am b la titularitat pu´blica i am b els elem ents relatius al lloguer segons els criteris ja aplicats en les prom ocions fetes en les vores dels cinturons, la rotacio´ i els recursos dels beneficiaris; que creu convenient la instal·lacio´ a les plantes baixes de serveis com plem entaris en fun-cio´ de les necessitats del D istricte i del barri; que esti-m a preferible la participacio´ de les entitats sense afany de lucre a les del sector privat; i que els plecs han de definir claram ent els sistem es d’adjudicacio´, especialm ent en les operacions a ca`rrec del sector privat, que han de m antenir en tot cas el seu cara`cter social, el qual precisam ent justifica la m esura que s’ha presentat.
Apunta que potser d’aquı´ un any calgui presentar una m esura sim ilar per poder oferir habitatge digne a la poblacio´ im m igrada.
En vista de les refere`ncies que s’han fet en l’actua-cio´ del Patronat M unicipal de l’H abitatge, posa en re-lleu que el 1999 ha estat un any d’activitat extraordi-na`ria per part d’aquest organism e i que l’operacio´ de les vores de les rondes ha m arcat una fita en el cam p de l’habitatge de lloguer per a joves am b la prom ocio´ de 431 habitatges.
D iu, finalm ent, que la m esura presentada no esgo-ta les possibiliesgo-tats de fer habiesgo-tatges i cal afegir-hi els com prom isos existents, l’execucio´ dels plans espe-cials de reform a interior i els m ecanism es del Pla de l’habitatge, que s’ha d’actualitzar; reclam a del G overn de l’Estat una especial sensibilitat a crear les condi-cions necessa`ries perque` aquest Ajuntam ent pugui continuar treballant en tal terreny, qu¨estio´ aquesta que hi haura` ocasio´ de discutir en el debat de la m o-cio´ sobre les m esures liberalitzadores aprovades re-centm ent pel G overn de l’Estat; i es congratula que la
m esura presentada ofereixi als joves un recurs d’e-m ancipacio´.
El Sr. Portabella rem arca que la m esura de govern presentada parteix de la constatacio´ que la m anca d’habitatge per a joves fa necessa`ria una m odificacio´ puntual del Pla G eneral M etropolita` en diferents punts de la C iutat: saber, doncs, on se situen perm etra` pla-nificar d’una m anera ajustada l’im pacte de tal qualifi-cacio´ sobre els equipam ents i evitar, aixı´, que resulti afectada la dotacio´ d’altres equipam ents que ha de tenir la C iutat. H i afegeix que la m esura, que vol con-tribuir a resoldre una situacio´ no volguda per cap dels G rups del C onsistori, hauria d’abordar tam be´ la situa-cio´ de parelles joves, am b un o dos fills, que tenen tam be´ dificultats per a trobar habitatge per causa del seu poder adquisitiu.
El Sr. C asas aclareix que la m esura presentada no engega pas un nou procedim ent previst en l’article 125 del R eglam ent de planejam ent, perque` el que s’inicia` en el seu m om ent, ja preveia dues alternati-ves, l’una assignar, per via d’un pla especial, l’u´s d’habitatge per a joves a tots els equipam ents, i l’altra determ inar en un pla especı´fic en quins equipam ents es poden construir habitatges per a joves, i s’ha triat aquesta segona opcio´ de m anera que, a partir d’ara, s’obre un perı´ode perque` els particulars puguin oferir els seus so`ls privats i decidir despre´s si els so`ls oferts convenen o no, pre`viam ent a l’aprovacio´ inicial de la corresponent m odificacio´ del Pla G eneral M etropolita`.
Significa que l’Ajuntam ent pot portar treballant la qu¨estio´ de l’habitatge per als joves des de fa tem ps, pero` els plans endegats per altres Adm inistracions, fins i tot un que portava el nom del president de la G eneralitat, han passat per la C iutat epide`rm icam ent i nom e´s han aconseguit que el Patronat M unicipal de l’H abitatge pogue´s fer 430 habitatges: per aixo`, l’A-juntam ent s’ha tornat a avanc¸ar.
En resposta a les refere`ncies que s’han fet a les vendes de so`l, puntualitza que els objectius de la po-lı´tica m unicipal d’habitatge so´n construir habitatge: a) per a reallotjar els afectats pels plans especials de re-form a interior; b) per a atendre els problem es provo-cats per l’alum inosi; c) per a atendre les necessitats de la gent am b m anca de recursos; d) per a atendre les necessitats dels joves i e) per a rehabilitar i trans-form ar en habitatge de lloguer per al conjunt de la po-blacio´. H i afegeix que en els perı´odes que s’han es-m entat en les intervencions dels G rups de l’oposicio´, l’A juntam ent ha adquirit, aplicant-hi els diners que s’han indicat en tals intervencions i tam be´ m olts al-tres fins a totalitzar unes inversions de m e´s de 30.000 m ilions de pessetes, m e´s d’1.200.000 m2 de
so`l, dels quals la m eitat corresponen a zones verdes i espais lliures, 200.000 a equipam ents i 400.000 a habitatges.
Fa avinent que en el darrer m andat aquest Ajunta-m ent va proAjunta-m oure Ajunta-m e´s de 3.500 habitatges que foren construı¨ts per l’Incasol, R egesa, Prom ocio´ de C iutat Vella, SA, o altres operadors pu´blics com el Patronat M unicipal de l’H abitatge; i que l’Ajuntam ent no pot construir habitatges per a joves per a llogar-los a 25.000 o 30.000 pessetes m ensuals en so`ls que te-nen un valor de repercussio´ superior a les 50.000 pessetes per m2, quan l’alienacio´ de tals so`ls perm et
R ecalca que nom e´s es dedicaran a la construccio´ d’habitatges de lloguer per a joves que tenen dificul-tats per accedir a un habitatge, 20.000 m2, e´s a dir,
una part ben petita dels 11.000.000 de m2 de so`l
d’equipam ent am b que` com pta la C iutat; i insisteix que els criteris que s’aplicaran per a fer les adjudica-cions seran els m ateixos que el Patronat M unicipal de l’H abitatge ja ha fet servir en l’adjudicacio´ dels habi-tatges de lloguer per a gent jove construı¨ts en les vo-res de les rondes.
El Sr. Puigdollers observa que en la llista d’actua-cions en el cam p de l’habitatge, el qual acaba de fer el Sr. C asas, s’ha om e`s el program a de venda de so`l per a habitatge que ha com portat en els anys 1996, 1997 i 1998 la venda de 130.000 m2 de so`l qualificat
d’habitatge a un preu m itja` de 115.000 pessetes el m etre quadrat per a obtenir recursos.
El Sr. C asas repeteix que la C iutat ha utilitzat la venda de 130.000 m2 de so`l d’habitatge lliure, no
d’habitatge protegit, per a adquirir, am b els ingressos obtinguts, uns 1.200.000 m2 de so`ls, dels quals
100.000 m2 estan destinats a zones verdes i espais
lliures, 200.000 m2 a equipam ents i 400.000 m2 a
ha-bitatge protegit i gra`cies a aixo` s’han pogut construir en el darrer m andat m e´s de 3.500 habitatges a ca`rrec de diversos operadors pu´blics o de cooperatives.
El Sr. A´lvarez torna a dem anar precisions sobre el nom bre d’habitatges a construir i l’inventari dels so-lars destinats a equipam ent on s’ubicaran.
El Sr. C asas contesta que es tracta de construir els 2.000 habitatges per a joves inclosos en el Program a d’actuacio´ m unicipal; i que els em plac¸am ents es de-term inaran en funcio´ de les ofertes que form ulin els propietaris.
El Sr. Alcalde com enta que la m esura com porta un oferim ent als titulars de so`l d’equipam ent perque` pu-guin acollir-se a la possibilitat de construir-hi habitat-ge de lloguer per a joves, d’acord am b un proce´s si-m ilar al seguit en el cas del pla d’hotels.
C O M ISSIO´ D E PR ESID E`N C IA I H ISEN D A
2. Restar assabentat de l’Inform e de la Intervencio´ G eneral sobre la fiscalitzacio´ a posteriori correspo-nent a l’exercici de 1999 i de la N ota conjunta de la G ere`ncia M unicipal i la Intervencio´ G eneral, sobre la tram itacio´ d’expedients a partir de les observacions realitzades durant l’exercici de 1999.
3. Aprovar el C om pte G eneral de l’exercici de 1999 corresponent a l’Ajuntam ent, als organism es auto `-nom s m unicipals i a les societats de capital ı ´ntegra-m ent ´ntegra-m unicipal.
La Preside`ncia disposa el debat conjunt dels dos dicta`m ens precedents, tal com es decidı´ a la Junta de Portaveus.
El president de la C om issio´ de Preside`ncia i H i-senda, Sr. M aragall, presenta els dos dicta`m ens an-teriors dient que s’hi planteja la qu¨estio´ form al de com provar si la gestio´ de l’Ajuntam ent, dels seus orga-nism es auto`nom s i de les societats de capital ı ´ntegra-m ent ´ntegra-m unicipal ha estat correcta en els seus aspectes econo`m ic, patrim onial i pressupostari, e´s a dir, d’analit-zar si el C om pte que es form ula reflecteix correcta-m ent la situacio´ econo`m ica i financera, els resultats econo`m ics i patrim onials i l’execucio´ i liquidacio´ dels Pressupostos a trave´s de la inform acio´ resultant de la
tasca pre`via que han fet els Serveis m unicipals i el G o-vern m unicipal al llarg de tot l’any, especialm ent, la In-tervencio´ G eneral i la Tresoreria, i dels m ecanism es de fiscalitat i control, als quals s’afegeixen l’Inform e elabo-rat per la Intervencio´ G eneral, de conform itat am b l’ar-ticle 200 de la Llei d’hisendes locals en l’exercici de la fiscalitzacio´ a posteriori, aixı´ com la tasca d’ana`lisi i de revisio´ duta a term e pels G rups Polı´tics M unicipals, tant globalm ent sobre el conjunt del C om pte com de m anera individualitzada cas per cas.
D estaca que de tot aixo` s’ha derivat una colla de recom anacions que el govern m unicipal ha acceptat en bona part i am b satisfaccio´, perque` globalm ent po-sen en relleu la correccio´ form al de la gestio´ i del C om pte G eneral i uns resultats que s’atreveix a quali-ficar de m agnı´fics, opinio´ aquesta com partida pels auditors externs i per la Intervencio´ G eneral, la qual ha form ulat suggerim ents de m illora i perfecciona-m ent, pero` en cap cas no ha expressat el m e´s m ı´nim dubte sobre la correccio´ i fidelitat de les xifres presen-tades ni ha hagut de paralitzar cap expedient. Afegeix que tals recom anacions han estat recollides en un docum ent conjunt, signat per l’Interventor i el G erent M unicipal, seguint l’experie`ncia iniciada l’any anterior i, per tant, continua el cam ı´ d’avenc¸ en el control i en els aspectes perfectibles.
Agraeix la tasca, la qual estim a necessa`ria i u´til, que han dut a term e els G rups M unicipals am b la revisio´ de 5.225 expedients, ja que de les seves al·legacions, que no m odifiquen ni en una com a els resultats del C om pte, se’n deriven crı´tiques i com entaris que es tin-dran presents en anys successius.
Subratlla que, segons els inform es tant de la Inter-vencio´ G eneral com dels auditors externs, l’u´ltim any del m andat anterior es tanca` am b un grau altı´ssim de com plim ent de les previsions del m andat i am b una m olt bona situacio´ econo`m ica, patrim onial i pressu-posta`ria: l’endeutam ent es reduı´ novam ent per vuite` o nove` any consecutiu i aixı´ entre 1993 i 1999 el deute s’ha reduı¨t en 53.000 m ilions de pessetes; es com pli-ren am b escreix les previsions d’inversio´ arribant als 57.000 m ilions si es com pten tots els conceptes i en el m andat la inversio´ directa assolı´ els 125.000 m i-lions de pessetes, als quals cal afegir-ne altres 75.000 per transfere`ncies; hi hague´ una reduccio´ de la pressio´ fiscal; els resultats nets d’explotacio´ resul-taren positius m algrat haver-hi partides extraordina `-ries negatives tan elevades com la cessio´ de l’edifici del Parlam ent de C atalunya; i s’aconseguı´ un rom a-nent de tresoreria positiu, qu¨estio´ per la qual, per cert, els G rups de l’oposicio´ no li han fet arribar la seva felicitacio´.
C onfia, doncs, que el debat que plantegin els es-m entats G rups no se centri en aspectes fores-m als coes-m han fet en les seves al·legacions, que ja han estat de-gudam ent contestades.
R eferint-se, en prim er lloc, als ingressos, com enta que durant 1999 es varen anul·lar i, consegu¨entm ent, renunciar a cobrar, rebuts per valor de 17.500 m ilions de pessetes, dels quals 10.000 m ilions corresponen a im postos m unicipals i 7.500 a m ultes; que la quantitat anul·lada assoleix gairebe´ l’im port de la recaptacio´ volunta`ria de l’im post sobre les activitats econo`m i-ques d’un any i, per tant, si s’hague´s arribat a cobrar, es podria haver rebaixat la fiscalitat per tal im post po-sant-la al nivell d’altres ciutats espanyoles i, concreta-m ent, de M adrid; que tanconcreta-m ateix la concreta-m anca d’efica`cia en la recaptacio´ dels im postos i m ultes obliga a m an-tenir en la nostra C iutat una fiscalitat m olt alta, la qual no esta` justificada en una situacio´ de norm alitat com e´s l’actual. Agrega que, com consta a l’Inform e de la Intervencio´, l’ana`lisi de les liquidacions pendents de cobram ent revela retards im portants en les notifica-cions i deficie`ncies de procedim ent que poden haver donat lloc a prescripcions; i que en via executiva es varen fer dues vendes directes de vehicles per les quals nom e´s s’ingressaren uns 2.000.000 de pesse-tes per 67 vehicles, e´s a dir, unes 30.000 pessetes per vehicle i tam be´ s’adjudicaren tres habitatges per 25.000.000 de pessetes, xifra que significa un preu de 8.000.000 pessetes per habitatge, que tam be´ tro-ba m olt tro-baix.
Tocant despre´s a les despeses, esm enta en pri-m er lloc els segu¨ents defectes form als: a) lliura-m ents de sublliura-m inistralliura-m ents fets abans de l’adjudi-cacio´ de la contracta i, fins i tot, abans de l’obertura de les plaques; b) factures am b dates anteriors a la de la resolucio´ adm inistrativa corresponent; c) m an-ca d’acreditacio´ de les condicions que dispensen de la constitucio´ de la garantia definitiva, i constitucio´ de garanties definitives despre´s de la form alitzacio´ dels contractes; d) adjudicacions a propostes que ofereixen preus m e´s cars; e) constitucio´ de m eses de contractacio´ que no reuneixen els requisits ne-cessaris; f) adjudicacions a em preses que no han acreditat la capacitat necessa`ria; g) m anca, en el procedim ent negociat, de la justificacio´ de les cau-ses per les quals s’hi recorre, de la publicitat neces-sa`ria o de les tres ofertes preceptives; h) no acre-ditacio´ de la solve`ncia econo`m ica i experie`ncia del contractista; i) m anca de l’Inform e de l’Interventor sobre els plecs de cla`usules adm inistratives; j) ad-m issio´ d’ofertes per preu superior al fixat en els plecs de cla`usules: no ente´n, doncs, com pot ser que, a pesar d’aquestes irregularitats, no s’hagi pa-ralitzat cap expedient.
Parla, a continuacio´, del contingut i de les prioritats en la despesa tot dient: a) que l’any passat, durant la cam panya electoral, el seu G rup ja fe´u notar l’incre-m ent significatiu que s’estava produint en la despesa en publicitat i ara les xifres ho confirm en; que la des-pesa en publicitat dobla` la de l’any anterior, que no fou electoral, passant de 553 m ilions de pessetes el 1998 a 1.079 el 1999 i, concretam ent, la despesa de publicitat de la Pone`ncia de D rets C ivils puja` dels 41 m ilions previstos inicialm ent a 117 i les dels M ercats passaren de 150 a 363 m ilions de pessetes: per tant, li agradaria saber els m otius que justifiquen aquest in-crem ent;
i b) que en un terreny tan prioritari com hauria d’e ´s-ser el de l’habitatge, el nivell de les inversions del Pa-tronat M unicipal de l’H abitatge nom e´s ha arribat al 60% de les previsions.
En relacio´ als C om ptes dels instituts i societats m u-nicipals, recorda que des de fa tem ps el seu G rup propugna la privatitzacio´ d’aquelles societats que no tenen estrictam ent una finalitat d’intere`s general per a la C iutat com , per exem ple, el Zoolo`gic, sobre el qual s’ha parlat tam be´ de constituir una fundacio´ que doni entrada a la iniciativa privada per potenciar-lo i m illo-rar-ne els serveis i la qualitat. Assenyala, per altra banda, la necessitat que la societat m unicipal d’Apar-cam ents i Serveis, SA, intensifiqui la construccio´ d’aparcam ents atenent a criteris de cara`cter social m e´s que no pas econo`m ics; i dem ana precisions so-bre quan tornara` a la iniciativa privada la gestio´ del Parc d’Atraccions del Tibidabo, encom anada a l’es-m entada societat l’es-m unicipal d’Aparcal’es-m ents i Serveis, SA, de m anera provisional
La Sra. R ecasens com enc¸a dient que el Sr. M aragall ha reconegut la utilitat de la feina d’ana`lisi dels com ptes m unicipals que fan els G rups de l’oposi-cio´, pero` ha destacat, alhora, que tal feina no m odifi-cava ni en una com a els com ptes presentats i, efecti-vam ent, el G rup de C iU se sent m olt decebut de la m anera com s’han contestat les seves al·legacions am b unes respostes totalm ent gene`riques que no en-tren a discutir el fons de cap de les qu¨estions plante-jades, donant unes vegades m itges veritats, passant, altres, de puntetes o de resquitllada sobre els tem es m e´s inco`m odes per al govern m unicipal i obviant to-talm ent determ inades qu¨estions. Afegeix que les se-ves al·legacions exposaven explı´citam ent irregulari-tats, observacions i fets constatats en 176 expedients i dem anaven que se li’n done´s una resposta que no s’ha donat en cap cas: per tant, el seu G rup no con-sidera satisfacto`ria la resposta rebuda del govern m u-nicipal
O bserva, seguidam ent, que a pesar que la llei obli-ga a dur els com ptes m unicipals a exposicio´ pu´blica i a obrir-los a la C om issio´ Especial de C om ptes perque` pugui analitzar-los, el govern m unicipal fa cas om ı´s dels requisits que la llei im posa, i entrega la docu-m entacio´ que li sem bla o ho fa fora de term ini, com ha succeı¨t concretam ent am b l’Inform e de la Interven-cio´ –a propo`sit del qual aprofita l’ocasio´ per felicitar l’interventor general pel seu rigor– a pesar que es tracta d’una eina que conte´ una inform acio´ de gran im porta`ncia tant per als regidors com per als ciuta-dans que com pareixen en l’exposicio´ pu´blica i que, tot i no form ar part del C om pte G eneral, form a part, en canvi, de l’expedient.
Pensa que l’equip de govern procura que la Inter-vencio´ i els G rups de l’oposicio´ facin la feina respecti-va de m anera paral·lela i sense possibilitat de creuar les seves dades; i no ente´n per que` l’Inform e de la In-tervencio´ no pot estar ja disponible en els quinze dies segu¨ents a la prim era reunio´ de la C om issio´ Especial de C om ptes, ja que el dret constitucional a la igualtat en l’acce´s als ca`rrecs pu´blics inclou, tam be´, el de po-der exercir el ca`rrec en les condicions adequades.
inferirse que hi ha quelcom am agat. Afegeix que tam -poc ha pogut cone`ixer els sous dels ca`rrecs even-tuals a pesar que so´n pu´blics, perque` la llei obliga a publicar-los, i que els ciutadans han de poder cone `i-xer que` cobra, per exem ple, l’arquitecte en cap.
Tracta, posteriorm ent, dels ingressos m unicipals tot m anifestant que te´ la sensacio´ que l’Adm inistracio´ re-capta el que pot, com pot i pels conceptes que pot, com queda ben pale`s en aquests cinc exem ples:
a) durant 1999 s’im posaren m ultes per valor d’11.000 m ilions de pessetes, pero` nom e´s se’n re-captaren 2.000.
b) les sancions, que es m ouen entre 3.000.000 i 5.000.000 de pessetes, im posades als establim ents pu´blics per activitats il·lı´cites, per incom plim ent d’ho-raris o per exercir activitats diferents de les autoritza-des no queden com ptabilitzaautoritza-des en el sistem a, com consta a l’Inform e de la Intervencio´, on s’assenyala la inseguretat del sistem a quant a la com ptabilitat d’ac-tes adm inistratius susceptibles de generar drets o obligacions i s’adverteix que la m anca de com ptabi-litzacio´ de tals sancions com porta un incom plim ent de la Llei d’hisendes locals, im possibilita seguir els pro-cedim ents establerts en el R eglam ent general de re-captacio´ i afavoreix, per tant, la prescripcio´ dels drets; c) per la taxa de control sanitari d’anim als s’havia previst l’ingre´s de 50.000.000 de pessetes i tanm ateix la Intervencio´ constata que no ha trobat ni una pesse-ta ingressada per pesse-tal concepte: per pesse-tant, o be´ l’any passat no es fe´u cap inspeccio´ de control sanitari o no es va cobrar;
d) el seu G rup no ha pogut arribar a saber que` s’havia cobrat per les film acions a la via pu´blica i pels serveis extraordinaris de la G ua`rdia U rbana perque`, segons sem bla, els ingressos s’incorporen al com pte del segell m unicipal;
e) hi ha una partida de 620.000.000 de pessetes d’ingressos de tercers desconeguts, que tanm ateix provenen de persones perfectam ent identificables.
C onsidera que tots aquests exem ples deixen ben pale`s el desgavell existent en els ingressos m unici-pals i la inseguretat i indefinicio´ en que` es troben les persones que paguen respecte d’aquelles altres que no ho fan.
Analitza, m es endavant, am b que` s’han gastat els diners que l’Ajuntam ent recapta tot dient que el 1999 els diners es gastaren priorita`riam ent en publicitat, en la qual s’havia previst gastar en principi uns 800 m i-lions de pessetes, pero` l’any s’ha acaba` gastant-n’hi 1.500 m ilions de pessetes, e´s a dir, una quantitat equivalent a la que costa l’enllum enat de la C iutat i superior a la que es gasta en el m antenim ent de la via pu´blica, que dobla la destinada als recursos hu-m ans i hu-m ultiplica per vint-i-dos la destinada a la pre-vencio´ de la delinqu¨e`ncia, per cinc la destinada a la supressio´ de barreres arquitecto`niques i per tres la destinada a atendre les persones sense sostre, quan el seu G rup esperava un altre ordre de prioritats.
Parla, en darrer lloc, de la form a com s’han esm er-c¸at els recursos m unicipals i com enta:
a) que l’Ajuntam ent no te´ cap polı´tica en m ate`ria de subvencions, perque` s’atorguen un cop fetes les acti-vitats per les quals se sol·licita, i aixo` no e´s bo ni per a les entitats ni per al m ateix Ajuntam ent, el qual no fom enta activitats o projectes i va a rem olc de la ini-ciativa de les entitats, perque` en com ptes de fixar uns objectius i procurar assolir-los com ptant am b la
col·la-boracio´ dels particulars, es lim ita a deixar-se portar per la ine`rcia de l’any anterior i, per tant, no lidera, sino´ que va a rem olc;
b) que la contractacio´ deixa ben clar que l’Ajunta-m ent no col’Ajunta-m pleix allo` que planifica, i executa, en canvi, coses que no estan program ades, ja que la contractacio´ es fa a cops de tim o´ i am b presses: aixı´ s’han fet contractes am b em preses que tenien deutes am b l’Adm inistracio´ m unicipal en im postos tan im por-tants com els relatius a l’activitat econo`m ica i als ve-hicles de traccio´ m eca`nica; s’han form alitzat contrac-tes despre´s d’haver rebut el servei; hi ha expedients en que` la garantia definitiva no s’ha constituı¨t o s’ha dispensat sense justificar-ne els m otius, i en altres, en canvi, la garantia s’ha constituı¨t despre´s de la prestacio´ del servei; s’han fet contractacions directes sense haver fet la consulta preceptiva a tres em pre-ses; s’ha contractat am b em preses que tenen un ob-jecte social o una activitat declarada en l’im post sobre les activitats econo`m iques que no guarden cap rela-cio´ am b el contracte; s’ha recorregut a la tram itacio´ per via d’urge`ncia sense explicitar-ne els m otius i tan-m ateix despre´s l’execucio´ del contracte no ha com en-c¸at en el term ini de dos m esos previst legalm ent; les presses en la contractacio´ obliguen a fer contı´nues m odificacions en els contractes, les quals sovint su-peren el lı´m it legal del 20% , sense explicitar l’intere`s pu´blic ni els fets nous o im previstos que les justifi-quen; m oltes vegades les obres s’han com enc¸at sen-se fer les actes de replanteig, que so´n necessa`ries; s’observen irregularitats en l’actuacio´ de les m eses de contractacio´, les quals algunes vegades no poden m irar-se la docum entacio´ perque` no figura a l’expe-dient, i en altres ocasions fan refere`ncia a inform es on es valoren coses que no consten en el plec, o ac-cepten ofertes d’em preses que no han acreditat tenir la capacitat necessa`ria, o exclouen determ inades ofertes sense tenir un m otiu aparent o form ulen pro-postes d’adjudicacio´ a favor d’em preses que no han obtingut la puntuacio´ m e´s alta.
Pensa, en conclusio´, que totes aquestes irregulari-tats que han estat indicades tant en l’Inform e de la In-tervencio´ G eneral com en l’al·legacio´ del seu G rup responen a una determ inada m anera de fer que com -porta despropo`sits i obliga els ciutadans a pagar les consequ¨e`ncies d’obres m al planificades i m al execu-tades, de les quals podria citar m u´ltiples exem ples; i que tot aixo` provoca la indefensio´ dels ciutadans que es troben davant d’una adm inistracio´ gegant i podero-sa que actua de m anera im previsible, sense tenir uns objectius clars i concrets i portada per la ine`rcia d’un govern que ha perdut la iniciativa i l’em penta.
El Sr. M aestro recom ana al Sr. A´lvarez que no di-gui les coses a m itges, perque` quan aquest regidor ha com parat la pressio´ fiscal de Barcelona am b la de M adrid, no ha tingut present les actuacions que fa l’Estat en aquella ciutat, com queda ben pale`s en el cas del transport pu´blic, qu¨estio´ que portaria a una discussio´, que ara no e´s el m om ent de fer, sobre l’expoli fiscal que pateix el nostre paı´s.
M atisa que l’increm ent de la despesa que tingue´ la Pone`ncia de D rets C ivils respon a l’esforc¸ d’una de-term inada forc¸a polı´tica que m antingue´ la seva repre-sentacio´ en el C onsistori de m anera poc dem ocra`tica i pot elegant.
con-sidera que les propostes d’actuacio´ s’estan com plint i que potser l’esm entada regidora preferiria que aquest Ajuntam ent s’ajuste´s a una m ena de plans quinquen-nals sense com ptar, com sı´ que fa l’equip de govern, am b la societat civil.
El Sr. Forradellas es declara satisfet per l’actuacio´ del Patronat M unicipal de l’H abitatge durant 1999, perque` va aconseguir un volum im portant d’inversio´ i un bon nom bre de places d’aparcam ent i tot aixo` ha perm e`s oferir uns resultats m olt positius que li perm e-ten invertir en noves prom ocions vinculades am b la rehabilitacio´ i la construccio´ de nous habitatges.
Troba, per altra banda, agosarat parlar de m anca de lideratge en un principi de m andat i fer interven-cions catastrofistes davant d’una gestio´, els resultats de la qual podran valorar-se al final del m andat.
El Sr. M aragall contesta les intervencions dels G rups de l’oposicio´, en les quals troba un punt com u´, la m anca de refere`ncia a les qu¨estions de fons que plantejaven en les al·legacions respectives, i una dife-re`ncia, en canvi, en els aspectes anecdo`tics.
C om enta que el G rup Popular ha triat, pel que fa a la polı´tica d’ingressos, una im atge im pactant, pero` que cau pel seu propi pes perque` precisam ent una de les m arques de qualitat d’aquest Ajuntam ent e´s preci-sam ent la gestio´ de l’Institut M unicipal d’H isenda so-bre uns padrons que generen bastants m ilions de do-cum ents cobratoris, i el fet que 17.000 m ilions de pessetes dels m e´s dels 150.000 que es giren estiguin sotm esos a un proce´s de depuracio´, que la im m ensa m ajoria dels casos provoca noves liquidacions, de-m ostra la qualitat de la gestio´ de l’Institut esm entat, el qual s’ha convertit en un vaixell insı´gnia per a la resta de l’Adm inistracio´ local, i la seva efica`cia recaptato`ria que no te´ punt de com paracio´ am b la d’altres Ajunta-m ents del paı´s. Afegeix que els com entaris sobre els problem es de les notificacions i les possibilitats de prescripcio´ no tenen res a veure am b les anul·lacions de rebuts; que si el Sr. A´lvarez assistı´s a un acte de venda de vehicles, podria com provar que no se’n pot pas treure un preu m e´s alt i a tal efecte, acabada la sessio´, li lliurara` una relacio´ dels vehicles venuts, les seves m atrı´cules, preu i antiguitat; i que els pisos em -bargats es ve´nen a preus de m ercat, pero` en un dels casos esm entats hi havia unes ca`rregues que inci-dien en la valoracio´ i van fer trontollar els preus del conjunt.
Significa que la tasca de l’interventor i la dels G rups de l’oposicio´ han d’estar individualitzades, tan-m ateix els G rups estan-m entats han disposat de tetan-m ps suficient per a estudiar l’Inform e de l’interventor i per a creuar i contrastar dades per a aquest debat que es fa conjuntam ent; ara be´, no els han sortit els resultats que tals G rups voldrien, sino´ nom e´s recom anacions sobre aspectes m enors.
Fa notar que aquesta vegada l’atencio´ de l’Inter-ventor s’ha centrat especialm ent en l’actuacio´ dels or-ganism es auto`nom s i les societats m unicipals perque` hi havia m e´s cam ı´ per reco´rrer que en l’actuacio´ dels o`rgans centrals, els procedim ents dels quals estan ja m olt reconduı¨ts encara que siguin m illorables en els aspectes que se sintetitzen en la N ota conjunta de la Intervencio´ i la G ere`ncia, com ara les concessions, que s’integraran en el SIG EF (sistem a d’inform acio´ econom icofinancera), la contractacio´ o les subven-cions, en la gestio´ de les quals, tanm ateix, el darrer any s’ha fet ja, per tram itar-les correctam ent, un
nota-ble esforc¸, donada la riquı´ssim a varietat d’entitats existents a la C iutat.
R especte als com entaris que els G rups de l’opo-sicio´ han fet, donant-ne, per cert, xifres diferents, sobre les despeses en publicitat i protocol, puntua-litza que si es com paren els P ressupostos liqui-dats, l’augm ent no supera en gaire el 20% i encara aquesta difere`ncia es deu a dues cam panyes, l’una de confere`ncies sobre els drets hum ans que perso-nalitats d’arreu del m o´n varen fer en diversos indrets de la C iutat per ajudar a crear conscie`ncia col·lec-tiva sobre el tem a, i l’altra per a inform ar sobre l’o-bertura dels m ercats m unicipals a la tarda. H i afe-geix que els G rups de l’oposicio´ solen confondre publicitat am b inform acio´ necessa`ria i, per aixo`, la xifra que esm enta la Sra. R ecasens inclou una se`rie d’actuacions que no tenen res a veure am b publici-tat, com ara la publicacio´ dels anuncis relatius a les licitacions convocades.
Subratlla, m e´s endavant, que les inversions s’han executat en un 94% i han tingut un escreix forc¸a sig-nificatiu sobre les previsions inicials; i que els G rups de l’oposicio´ confonen gastar am b gestionar correcta-m ent i l’equip de govern, en canvi, no llenc¸a diners sobre els problem es, sino´ que els analitza i procura donar-los la resposta m e´s adequada des del punt de vista de l’intere`s general.
Q uant a la refere`ncia de la Sra. R ecasens sobre l’acce´s a determ inades inform acions, m atisa que se-ran ateses degudam ent les dem andes d’inform acio´ especı´fiques; ara be´, no es poden form ular dem an-des gene`riques sobre conjunts de ciutadans indefinits i no quantificats, e´s a dir, es poden satisfer les de-m andes puntuals sobre qualsevol tede-m a d’intere`s, pero` no anar subm inistrant llistats o refere`ncies col·lectives. Agrega que no es vol am agar ni una sola de les pessetes que es gasten, ni cap de les bonifica-cions que s’atorguen, i per tant ensenyara` una per una totes les que els regidors li dem anin, en les quals no hi ha res a am agar; i que els G rups M unicipals co-neixen perfectam ent les retribucions que paga l’Ajun-tam ent, perque` es com pleixen escrupolosam ent les norm es de funcionam ent establertes.
D iu, en conclusio´, que els com ptes m unicipals es-tan ben form ulats i so´n m olt positius tant per a l’Ajun-tam ent com per a la C iutat, i aixo` no ho han pogut posar en dubte els representants de l’oposicio´; i que s’aniran perfeccionant les qu¨estions concretes que s’han plantejat en les seves intervencions, que ser-veixen d’estı´m ul per a una sistem a`tica m illora de la gestio´ m unicipal.
les dades sobre les bonificacions que ara li acaba d’oferir.
El Sr. A´lvarez m atisa que el transport pu´blic no e´s com pete`ncia de l’Estat i celebra que a la C iutat hi hagi alm enys una persona, el president del Patronat M unicipal de l’H abitatge, que se senti satisfeta de l’actuacio´ d’aquest organism e.
C onsidera que sense autocrı´tica no es poden re-soldre els problem es; que la intervencio´ del Sr. M aragall ha servit per a confirm ar les seves paraules sobre els ingressos fiscals i les vendes de pisos i ve-hicles em bargats, en relacio´ als quals ara el Sr. M aragall es m ostra disposat a facilitar unes llistes que ell li va dem anar fa dos m esos. Afegeix que no pot estar satisfet del fet que nom e´s es cobri un 20% de les m ultes de circulacio´ que s’im posen, ni tam poc del fet que s’hagi trencat un conveni am b la D iputacio´ que perm etia cobrar les m ultes im posades a perso-nes residents fora de la C iutat.
Puntualitza que les seves xifres coincideixen am b les de la Sra. R ecasens, perque` arriben als 1.500 m i-lions de pessetes afegint als 1.079 m ii-lions de les des-peses de publicitat els 233 corresponents a protocol i els altres 200 esm erc¸ats en reunions i confere`ncies, partida aquesta que el 1999, any electoral, es triplica` respecte l’any anterior, en que` nom e´s es gastaren 69 m ilions per aquests conceptes. Agrega que nom e´s un 25% de les despeses de publicitat, e´s a dir, uns 250 m ilions de pessetes, es destinen a inform acio´ al ciutada`.
El Sr. M aragall aclareix que la partida de protocol tingue´ nom e´s una difere`ncia de 7 m ilions de pessetes de m e´s respecte a l’any anterior; que el 1999 fou de-clarat l’Any dels D rets H um ans i aixo` justifica les confe-re`ncies i reunions que es varen fer i el m ateix any tin-gueren lloc a la nostra C iutat els congressos de l’IU LA (International U nion Local Autorities) i de M etro`polis, els quals no poden catalogar-se com una actuacio´ pu-blicita`ria, sino´ com el resultat d’una polı´tica conscient de protagonism e internacional, la qual do´na un rendi-m ent forc¸a espectacular a la C iutat; que l’increm ent de la despesa en publicitat es deu a les dues cam panyes, que ja ha esm entat destinades a explicar als ciutadans determ inades novetats en el funcionam ent dels serveis m unicipals per tal que puguin utilitzar m illor la C iutat; i que la com paracio´ de la despesa en publicitat d’aquest Ajuntam ent am b la que fa una adm inistracio´ ben pro-pera, perm et tenir una valoracio´ de l’esforc¸ que fa aquest Ajuntam ent en tal terreny.
N o esta` satisfet dels resultats que s’obtenen en el cobram ent de les m ultes im posades a persones resi-dents en altres m unicipis, pero` tam poc dels resultats que han obtingut les gestions per a resoldre aquest problem a fetes am b altres Adm inistracions, que sem -blen parar m e´s atencio´ als interessos del C onsell Interbancari pel que fa als com ptes corrents; ara be´, creu que la C arta M unicipal, que la setm ana entrant es com enc¸ara` a negociar a M adrid, ajudara` a resol-dre aquesta qu¨estio´, pero` en tot cas tam poc s’ha d’oblidar que el Pressupost preveia obtenir per a tal concepte uns ingressos de 3.000 m ilions de pessetes i tanm ateix se n’arriben a recaptar 4.000 i escaig: per tant, la gestio´ recaptato`ria de les m ultes e´s m agnı´fica, en la m esura que la legislacio´ i l’entorn perm eten.
S’acorda l’assabentam ent de l’Inform e de la Inter-vencio´ G eneral i la N ota conjunta signada per l’in-terventor m unicipal i el gerent m unicipal; i s’aprova,
am b el vot en contra dels Srs. M olins, M iro´, Puig-dollers, Forn i C iurana i les Sres. O ranich, O rtega, Fandos, R ecasens i Servitje i tam be´ dels Srs. Fisas, Ainoza, A´lvarez i C ornet i les Sres. Treserra i Bal-seiro, el dictam en nu´m . 3 de l’ordre del dia, relatiu al C om pte general corresponent a 1999.
4. Aprovar definitivam ent, en com plim ent de les observacions form ulades pel R egistre M ercantil, els C om ptes anuals, l’Inform e de gestio´, la gestio´ realit-zada pels adm inistradors i l’aplicacio´ del resultat de l’exercici tancat a 31 de desem bre 1998 de la societat unipersonal de l’Ajuntam ent de Barcelona, Inform acio´ i C om unicacio´ de Barcelona, SA, societat privada m u-nicipal, subsanant l’acord adoptat pel C onsell M unici-pal el dia 28 d’abril de 1999.
S’aprova, per unanim itat, aquest dictam en.
5. Aprovar inicialm ent m odificacions de cre`dit del Pressupost de 2000, per un im port de 112.191.822, pessetes (674.286,43 euros), de conform itat am b la docum entacio´ adjunta (refere`ncia 00062390), consi-derant-les definitivam ent aprovades en cas de no pre-sentar-s’hi reclam acions en contra en el term ini d’ex-posicio´ pu´blica.
S’aprova am b l’abstencio´ dels Srs. M olins, M iro´, Puigdollers, Forn i C iurana i les Sres. O ranich, O rte-ga, Fandos, R ecasens i Servitje i tam be´ dels Srs. Fisas, Ainoza, A´lvarez i C ornet i les Sres. Treserra i Balseiro, el dictam en precedent.
6. Aprovar, d’acord am b l’article 60.2 del R eial D e-cret 500/1990, de 20 d’abril, reconeixem ents de cre `-dit, que seran financ¸ats am b ca`rrec al Pressupost de 2000, per un im port de 122.100.000 pessetes (733.835,78 euros).
Aprovar inicialm ent m odificacions de cre`dit del Pressupost de 2000, corresponents als reconeixe-m ents de cre`dit del present expedient, de conform i-tat am b la docum entacio´ que s’adjunta (refere`ncia 00063090), considerant-les definitivam ent aprovades en cas de no presentar-s’hi reclam acions en contra en el term ini d’exposicio´ pu´blica.
S’aprova am b el vot en contra dels Srs. M olins, M iro´, Puigdollers, Forn i C iurana i les Sres. O ranich, O rtega, Fandos, R ecasens i Servitje i tam be´ dels Srs. Fisas, Ainoza, A´lvarez i C ornet i les Sres. Treserra i Balseiro.
realit-zacio´ de totes les actuacions encam inades a la seva execucio´ i plena efectivitat.
8. Autoritzar a la Fundacio´ Privada C laror, am b el N IF nu´m . G 59080259, adjudicata`ria del contracte de concessio´ de la gestio´ del poliesportiu M arı´tim se-gons acord del C onsell Plenari de 19 de febrer de 1999, la constitucio´ d’una hipoteca sobre la concessio´ com a garantia de l’operacio´ de cre`dit concertada per la Fundacio´ am b l’Institut C atala` de Finances i C aja de M adrid, de m anera sindicada, per un im port m a `-xim de 430 m ilions de pessetes i una durada de nou anys, els sis prim ers m esos dels quals seran de m an-ca, per tal de financ¸ar una part de les obres de cons-truccio´ del poliesportiu del M arı´tim ; i deixar sense efecte l’autoritzacio´ del C onsell Plenari de 29 de se-tem bre de 1999, la qual se substitueix per la present. El Sr. Forn anticipa el vot favorable dels m em bres del seu G rup als dos dicta`m ens precedents i al se-nyalat am b el nu´m . 16 de l’ordre del dia, tots els quals afecten la m ateixa finca; ara be´, hi constata un cert desgavell i im provisacio´ tot recordant que el 1990 s’aprova` el Pla especial d’ordenacio´ de l’H ospital del M ar que creava una m acroilla d’equipam ent pu´blic, el 1999 se n’acorda` una m odificacio´ que feia m arxa en-rere i ara s’ha redactat una nova m odificacio´ que re-cupera la idea del Pla especial. Agrega que els argu-m ents, els quals llegeix, exposats a la sessio´ del C onsell del D istricte de C iutat Vella tinguda el m es de m arc¸ sobre el projecte del poliesportiu, han quedat desvirtuats en un nou projecte, el qual no es fara` ja en superfı´cie, sino´ sota terra encara que no dubta que el govern m unicipal adduira` nous m otius per justificar aquest canvi; i que la im provisacio´ com por-ta costos perque` la durada de la concessio´ s’am plia de vint-i-cinc a trenta anys, l’execucio´ de l’obra s’en-darrerira` uns sis m esos i hi ha un encarim ent dels costos de construccio´ que acabaran pagant tots els ciutadans.
El Sr. Alcalde replica que no hi ha hagut cap im pro-visacio´, sino´ la voluntat d’aprofitar l’oportunitat que es presenta; i felicita el G overn de la G eneralitat i el nou conseller d’U niversitats, R ecerca i Societat de la In-form acio´ per la decisio´ de crear un Institut de G eno `-m ica, fona`-m ental per a la polı´tica de recerca de Barcelona i de C atalunya –iniciativa que ha donat lloc a la im m ediata signatura d’un conveni am b el G overn de la G eneralitat i la U niversitat Pom peu Fabra– am b la qual Barcelona que hi aporta el solar, disposara` d’un centre de recerca gene`tica im portantı´ssim i que be´ m ereix algun sacrifici econo`m ic.
Agraeix la sensibilitat de la Fundacio´ C laror davant l’oportunitat que Barcelona pugui acollir un centre de recerca gene`tic m olt im portant per a Europa, que no ha tingut cap paper en el desxifram ent del genom a hum a`. Tam be´ agraeix l’aportacio´ del C onsorci de la Zona Franca al financ¸am ent del nou Institut.
Precisa que el cost del nou edifici del Parc de R e-cerca Biom e`dica, la prim era pedra del qual es posara` per les Festes de la M erce`, s’estim a en uns 7.700 m i-lions de pessetes i afegint-hi el de les sofisticades instal·lacions dels diversos laboratoris es m oura` entre els 12.000 i els 15.000 m ilions de pessetes; que l’edi-fici tindra` una superfı´cie de 18.000 m2 sobre rasant i
entre 15.000 i 17.000 sota rasant; i que la iniciativa te´ una clara im porta`ncia en el projecte de convertir Bar-celona en C iutat del C oneixem ent i en un punt de re-fere`ncia en recerca gene`tica.
S’aproven, per unanim itat, am bdo´s dicta`m ens. 9. Incoar l’expedient de cessio´ gratuı¨ta a l’Estat de la finca situada al carrer C om ercial, nu´m . 5, per tal d’ubicar-hi instal·lacions de la futura B iblioteca P u ´-blica de l’Estat que es construira` a la finca situada a la plac¸a C om ercial, nu´m . 12 (antic M ercat del B orn), de conform itat am b els articles 49 i 50 del R egla-m ent de patriegla-m oni dels ens locals de 17 d’octubre de 1988; sotmetre’l a inform acio´ pu´blica per un perı´ode de trenta dies; i si no s’hi form ulen al·legacions, tenir per aprovada la cessio´ i formalitzar-la en escriptura pu´blica, d’acord am b les condicions del docum ent annex, fent esm ent de l’afectacio´ de l’im m oble a la dita finalitat garantida am b cla`usula de reversio´ au-tom a`tica en els term es de l’article 50.3 del R egla-m ent al·ludit.
El Sr. C iurana no veu pas en aquest dictam en un bon exem ple d’efica`cia adm inistrativa, donat que l’Es-tat form ula` la seva peticio´ fa un any i la finca fou ex-propiada el 1998.
S’aprova, per unanim itat, el dictam en anterior. 10. Constituir un dret de superfı´cie a favor del C on-sorci Sanitari de Barcelona, respecte de la finca situa-da en el carrer de R am on Turro´, nu´m s. 337-339, grafiada en el pla`nol unit, d’acord am b les condicions adjuntes, per a la construccio´ d’un centre d’atencio´ prim a`ria; formalitzar la constitucio´ del dret de superfı ´-cie en escriptura pu´blica, am b la pra`ctica pre`via de les operacions registrals de segregacio´, agrupacio´ o altres necessa`ries per a identificar com a finca regis-tral independent la que e´s objecte del dret de superfı ´-cie; inscriure’l en el R egistre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realitzacio´ de totes les actuacions encam inades a concretar, clarificar i executar el pre-sent acord.
S’aprova, per unanim itat, aquest dictam en.
11. Prim er. Aprovar els Estatuts de la Fira Interna-cional de Barcelona, com a entitat pu´blica de cara`cter consorcial, integrada igualita`riam ent per la G eneralitat de C atalunya, l’Ajuntam ent de Barcelona i la C am -bra O ficial de C om erc¸, Indu´stria i N avegacio´ de Bar-celona, segons la redaccio´ del docum ent annex.
Segon. Consentir la subrogacio´ de la dita entitat en els drets i obligacions corresponents a la Fira O ficial i Internacional de M ostres de Barcelona (FO IM ) en el conveni form alitzat el 21 de febrer de 1994, relatiu a la cessio´ de l’u´s privatiu del conjunt d’edificis i espais lliures de propietat m unicipal que integren el recinte firal de M ontjuı¨c 1.
El Sr. Fisas celebra que, despre´s de m oltes entre-vistes, s’hagi assolit un consens sobre la Fira de Bar-celona en una accio´ que considera la m illor de l’equip de govern en el prim er any d’aquest m andat, encara que lam enta que per les picabaralles entre l’Ajunta-m ent i la G eneralitat, pril’Ajunta-m er sobre el lloc on s’havia d’ubicar l’am pliacio´ i despre´s sobre el financ¸am ent, l’acord arribi una m ica tard i aixo` hagi perm e`s que les fires d’altres ciutats guanyessin protagonism e.
Subratlla que el seu Partit ha m aldat sem pre per a aconseguir tal consens i presenta` en el Parlam ent de C atalunya una iniciativa perque` la G eneralitat partici-pe´s en el financ¸am ent i en els o`rgans de la Fira.
