LA CESTERIA EN LERIDA
JoséMJOrtizMartín MJLuisaSanz Rivera José LuisGonzález Arpide
CONSIDERACIONES GENERALES
Siendo co m arca frutícola, El Segría deberiá tener un gran desarrollo de la cestería como complementoa las la- bores agrfcolas propias dela zona.
Sin embargo, en contra de lo que podríamosespera r, Lérida solo cuenta con un cestero dedicadoexclusivamen- te a estalabo r.
Don Migue lAguiló Alaba rt es actua lme nte un profe- sionalde la cestería pero, ¿qué queremosdecircon esta palabra ?Toda profesión tiene dist intosnive lesde especia- lizació ny eneste tipo de artesaníatambién nos encont ra- moscon ello .Así, hay cesterosdevari os tipo s, hay quie- nes solo lo son ocasionalme nte,como los gita nos los cua- les en ciertas épocas delaño venden alos cesterosperrna- nen tes, como lo es en este caso elseñor Aguiló, lo s obje- tos que han id o fabricando paulatinamentea lo largo del año. Llamamos cestero permanente a aquelcuya ún ica profes ión y remuneración es y la recibe a través de la ceste ría .
Si mati zamo s aún más el sign if icado de esta palab ra podremos añadir que él es cestero maestro desde 1926 pues desde ese año ha ejercido su profesión comoautó- nomo , sindepender de ningúngrem ioo asociac ión.
Los hombres son lo s que se dedican habitualmente a ejercer este oficio aunque esto no excluye que las mujeres también colaboren. Violant y Simorra (1) llega incluso a decir que "en el siglo pasado, en la misma Barcelona, mientras el hombre era el encargado de la ces- teria rústi ca y poco vistosa, la mujer -hija o esposa del cestero- era la que tejía la cesteríafina y adornaba con trenzados y, aveces, con mimbrespintados ymuy fino s".
Asíencontramos que la señora de Aguiló colabora y complementael trabajo de surnarído.
Su consideración socialact ua ldista mucho de ser lo que fúe antaño,como demuestrael hec h o de serel único cestero que aun trabajaen esta capita l.Elloha provocado quelas técnicasde elaboraciónpor él empleadasnohaya n sufrido alteración a causa deldesarrollo ind ustrial que sí ha infl uid o , a su vez, en la obtención de los mate riales.
TECNICAS BASICAS DE TEJIDOS
Antes de centrarnos en la cestería lerid an a vamos a ha- cer una pequeñaintrod ucci ón acerca delos dife rentesti-
LA CISTELLERIA A LLEIDA
Traducción alCatalán :Ana Mil Arques
CONSIDERACIONS GENERALS
Sent el Segria comarca fruitera hauria de tenir un desenvolupament més o menys gran de la cístellerla com a complement a les tasques agrícoles de la comarca .
Tanmate ix, contrariament al que podríem espe rar L1eida només té un cisteller que s'h i dediqu i exclu siva- ment o
En Miguel Aguiló Alaba rt és actua lme nt un profes- sio na lde la ciste lleria, peró , que volem diramb aquesta parau la? Cada pro fess ió té dife rents nivells d'especialitza- ció, i en aquest tipu s d'a rtesania tam bé ens ho trobem.
Aix í,hiha ciste llers de diversesmenes : n'hi ha nomésho són de vegades,con elsgitanos,elsqualencertes époq ues de L'any vene n als ciste llers permanents, com ho és en aquest cas el senyo r Agu iló, els objectes que han anat fab rica nt paulat inament duran t tot l'anv, Ano me ne m ciste ller permanet a aque ll, la qua lprofessió iremu nera ció ésla cistelleria.
Si matitzem encar amés elsignificat d'aquesta paraula podrem afegir queell, és un mestre cist eller desdel 1926.
Car, des d'a leho res exerce ix la seva pro fessió autónoma- ment sense depend rede capgremi o associac ió.
Els homes són els que habitualme nt es dediquen a exercir aquestes feines, encara que aixó no exclou la col-laboracl óde les dones. Violan t i Simorra (1) arriba fins i tot a dirque: "Elseqle passat,ala mate ixa Barce- lona, mentre I'ho me eraI'encarrega t de la ciste lleria rústi- ca i poc visto sa, la dona, filia ,o muller delcist eller era quiteixia la'cístetlerfafina i orn ava ambtrenats, i,a cops ambvimets pin tats imolt fins".
Aix í trobem que la dona delsenvo r Aguiló comp le- menta ico l-lab o raeneltreba lldel seuho me.
La sevacons id eraciósocialactualésmolt lIuny d'é sser el que va ésser en un altre temps, com demost ra el fet d'ésser el dar rer cisteller que resta en aquesta capital.
Aixóa provoca rque, les técn lquesd'e l-laboraclóemprad es per ell no haginsofert alte rac ióa causa del desenvolupa- me nt ind ustri al que sique hainflult,enI'el-Iabor aciódeis materi al.
TECNIQUES BASIQUES DE TEIXITS
Abans de centrar-n os en la c1ste llerialIeid atana farem una pet ita int rod ucció sobr e elsdife ren ts tipu sbáslcs de
pos básicos de técnicasde tejidos empleados habitualmen- te en cestería. Así hallamos el tejido en ESPIRAL que pa- rece ser elmás arcaicode todosyconsiste en ir enrollando una tira vegetal alrededor de sí misma cosiéndolapara im- pedir que se deshaga e ir formando el cuerpo de la pieza.
Suele utilizarse para objetos de base circular.También en- contramos más modernamente la técnica de TEJIDO en la que unas tirassirvende armazón a otras que se van entre- cruzando para dar forma al objeto.Otro muy frecuente - mente usado es el pe CUERDA en el que se trenzan "va- riosvástagos para formar tiras o trenzas que luego se cosen unas a otras" (2),y que reciben el nombre de pleitas cuan- do se trata de esparto.
Centr¡Índonos ya en el tema que nos ocupa,debemos tener en cuenta la creatividad personal de cada artesano que imprime un sello propio a sus trabajos. As(,elseñor Aguiló a lo largo de su vida profesional ha llegado a reali- zar más de 40 tejidos cuya fuente de inspirac ión han sido mult itudde piezastextiles. La importancia de este hecho dentro de la cestería reside en la gran aportación de lain- dustria textil catalana a una de las partes de la cestería como es- la realización de entramados, entre los que encontramos elestrellado, enrejillado,en espiga, cruzado de arriba abajo y entrevés, reticular... siendo los más consistentes el enrejillado, en espigay en estrella y,por tanto, los más id óneos para todo tipo de sillas (respaldos y asientos) . Aceptando como base la sim ilitud entre los entramados textiles y los de la cesterla vemos grandes posibilidadesde desarrollo en este tipo de artesanfacatala- na sobre el resto de las regiones españolas, por contar con lainspiraciónque le brinda su cercana industria.
Muchos son los objetos que se pueden hacer teniendo como !fase estos tejidos. Unos están destínados al uso ha- bitual y los más tienen sólo una función decorativa. Esta es, tal vez, la faceta que define al cestero urbano,la priori- .dad de lo exclusivamente estético frente a lo que, además
de serlo, es funcional .
INSTRUMENTAL
Entrelos muchos objetosque este señor realiza el que resulta más autóctonó esla caracolera,confeccionada con tirasde mimbre sin pelar o, en su defecto,con cañas. Para su fabricación, el artesano se ayuda de una serie de útiles necesarios para los distintos procesos de elaboración de cualquier pieza y entre los que destacan como más impor- tantes:el caballete sobre el que apoya la pieza a la que va dando forma por medio de un cuchillo,tijeras, martillo, tenazas, punzones,serrucho ...inst rument al usado también porotros artesanos y que,como vernos.no tienen ninguna particularidad en su aplicac ión ala cestería. Sin embargo, existe una segunda categoría de herramientas específicas de los cesteros,entre los que encontramos la cuchilla (lá- mina de acero afiladapor un lado en cuyos extremostiene adosadas dos empuñaduras) a la que los artesanos gallegos llaman "o euite lo"(3), el ARLACAN parece ser otrapieza muy comun.mente usada por los cesteros para doblarlas gruesas varas del materialpreviamente humedecidas y que consiste en una pieza de madera con una hend idura cu rva.
Fina lmente, encontramos una tercera categoría constitu i- da por un conjunto de inst ru ment os propios de cada ces- tero y que paracada uno tienen una funcióndeterminada distinta, como el verduguillode descabelloen el caso del señor Aguiló. En Galicia encontramos "o ferro de furar enfrío"y "ao quente" que sirven para taladrar (4).
20
técniques de teixits fets servir habitualment en cistellería.
Així,trobern el teixit en espiral que sembla el més arcafc de tots i consisteix en anar enrrtllant una beta vegetal al seu propí voltant cosint-Iaper evitar que es desfaci i anar formant el cos de la pec;:a.S'acostuma a utilitzar per a culs de base circular. També trobem, més modernament la técnica de teixit en la que unes tiresserveixen d'esque- let a unes altres que es van entrecreuant per a donar dor- ma a I'objecte. Un altre usat molt freqüentment és el de corda, en el cual es trenen "diversos rebolls per a formar tires o trenes que després es cusen unes a les altres" (21, i que.rebe.nel nom de "pleites" quan es tracta d'espart.
Centrant-nos ja al tema que ens ocupa, hem de tenir en cornpte la creativitat personalde cada artesa que im- prime ix un segell propi alsseus treballs. Així, el senyor .Aguiló, durant la seva vida professional ha arribat a realitzar més de 40 teixits inspirats en multitud de peces textils. La impo rt ancia d'aquest fet dins de la cisteller ia és en la gran aportació de la ind ústri a textil catalana a una de les partde la cistelleria com és larealit zació d'en- tramats entre els que trobem I'estrellat, enreixat, en espiga, creuat de dalt baixi entrevés, reticular... Essent el més consistents I'enreixat, en espiga ien estel, i per tant els més adequats per a qualsevol tipus de cadires (espatllers i seients ). Acceptant com a base la similitud entre els entrama ts textilsi els de la cistelleria veiem lrn- menses possibilitats de desenvolupament en aquest tipus d'artesaniacatalana. sobre laresta de lesregio ns espanvo- les, per contaramb la inspiració que li ofereixla seva pro- pera indústria.
Són molts els objectes que es poden fer tenint com a base aquests teixits . Uns estan destinats a I'ús habituali els que més tenen només una funció decorativa. Aquesta és, potser, la faceta que defineix al cisteller urbá, la -prioritat de I'exclusivament estétic devant el que, arnés
de ser-hoés funcional.
INSTRUMENTAL
Entre els molts objectes que aquest senyor realitza el que resulta més autócton és la cargolera, confeccionat amb betes de vimet sense pelar o, en el seu defecte amb canyes. Per ala seva fabricac ió, l'art esás'ajudad'unaserie d'utils.necessarisper als diferents procesos d'el-laboració de qualsevol peca, ientre elsque destaquen com arnés Irnportant: elcavallet sobre el que repenja la peca, que donant fo rma, mitjantc;:antun ganivet, estisores,martell, tenalles, burxes, xurrac . . . Instrumental usat també per uns alt res artesa ns, i que com veiem no té cap partícula- rit at en la seva aplicació a la cistelleria. Tanmateixexis- teix una segona categoria d'eines específiques deis ciste- lIer ent re les qual trobem la ganiveta [llámi na d'acer esmolada per un costat als extrems de la qualhi té dues empunyadu resl a la que els artesans fallecs lidiuen "o cuitelo " (31, l'arlacá sembla que és una altra pec;:a usada comunament pels ciste llers per a doblegar les vares del material prviarnent humid ides i que consisteix en una pec;:a de fust a amb un badallcorb. Fianlment,trobem una terce racategoriaconstitu idaperunconjunt d'instruments propis de cada cisteller i que per a cadascun tenen una funciódeterminada diferent,com la pigot d'escabellar en el cas del senyor AguiJó. A Galícia trobem "o ferro de furar en frío" i "ao quente" que serveixper a taladra r(41.
Lacaracolera.
LA CARACOLERA
Siguiendo con la caracolera, describiremos~meram~
te su proceso de fabricación; una vez que las tiras de mim- bre han adquirido suficiente grado de humedad y cortadas al tamaño que se desea, el cestero comienza tejiendo la base de la caracolera, que será de forma circular, con un diámetro de 20 centímetros. De la parte central externa de .este cfrculo salen cuatro varas gruesas de mimbre que se prolongan hacia los extremos. por la parte central interna, otras cuatro varas grandes estan colocadas transversalmente alas externas para dar mayor consistencia af armazón. De tal suerte que este cfreulocuenta con 16 radios de mimbre que se prolongan verticalmente hasta la boca d; laca~
lera, dos de estos cabos prolongados, seelevara~porencr- ma de la boca, para formar un asa, por ello estan reforza- dos por cuatro o cinco varas más, que ~nel ~sa y borde forman un trenzado que le da mayor resistenciaa los gol- pes. Alrededor de estas costillas se irán entretejiendo varas de mimbre más finas,que formarán el cuerpo del utensilio. En la boca se aloja una tapa, construida igual que la base y cuyo diámetro es de u~os 12c~ndmetro~.
A modo de seguro de la tapa, se suele introducir porencr- ma de ella una vara de mimbre alojada en sus extremos en el tejido de la caracolera, y que impedirá la salida de los caracoles una vez que han sido introducidos en la cesta.
Todo el';'imbre utilizadoestá sin pelar, para dar también mayor .resistencia y dureza a este objeto. Este es, en Irneas generales,el proceso de fabricación de estas piezas tan tfpicas de la zona catalana.
MATERIAL
El material que emplea con mayor frecuencia es.~I mimbre (Salix FragiliaL.) en sus diversasformas ~eutili- zación como son: a tirasfinasy gruesas, pelado,Sin pelar y hervido (en este caso toma el color natural], aunque
Instrumental del cestero: tenazas, cu- chillos, manilla, tijeras para cortar mimbre, berbiquí, verduguillo, lima ycuchilla.
LA CARGOLERA
Seguint amb la cargolera, descriurem somerament el seuprocésde fabricació;una vegada que les betes de vimet han adquirit prou grau d'humitat i tallades altamny que es vol, el cisteller cornenca teixint la base de la cargolera, que sera de forma circular, amb un diametre de vint centímetres. De la part central externa d'aquest cercle surtent quatre barres grosses de vimets que es perllonguen vers els extrems per la part central interna, unes altres 4 barres grans estan col-Iocadestravesseres a les externes per a donar més consistencia a I'esquelet . D'aquesta manera aquest cercle té setze radisde vimet ,que es per- llo nquen verticalment fins la boca de la cargolera, dos d'aquestscaps perllongats,s'elevaranpersobre dela boca, pera formar una ansa, per alxóestan reforcats per 4 o 5 barres més, que a l'ansai vora formen un trenat que Ii dóna més resistencia als cops. Al vostant d'aquestes costelles s'aniran entreteixint vares de vimet més fines, que formaran el cos de I'utensili. A la boca hi ha una tapadora, construides igual que la base, iel diametre de la qual és d'un dotze centímetres. Com a asseguranca de la tapadora se sol introduir per sobre una vara de vimet en els ssus extrem allotjada de teixit de la cargolera i que impedirá la- osrtida deiscargols. Tot el vimet que es fa servir esta sense pelar, per a donar més resistencia a aquest objecte. Aquests és, en lfnies generals el procés de fabricació d'aquesta peca tan típica de la zona ca- talana.
MATERIAL
El material que empra més freqüentment és el vimet (salix fragili L.) en les seves diversesformes d'utilització com són: A betes fines i gruixudes, pelat,sense pelar i bollit -en aquest cas pren elcolor natural- encara que
también emplea junco, bambú, caña e, inevitablemente, el plástico.Sibien es cierto que elmaterialmás usado es el mimbre, no dejade ser por ellomenos cierto quelos otros materia les antes citadostienen una funcionalidad concre- ta: asfpues, la caña sueleser más barata;en razóndel ma- nejo, eljunco es más flexiblequela caña...
Además,hay que tener en cuenta el materialpropiode cada zona.As( encontramos que "t rad icionalmen t e se ha venido dividiendo la cesterfa española en4 regiones: paja en Castilla, junco en Andalucfa,de madera en el Norte y de esparto en Levante". (5)
TECNICAS GENERALES DE REALlZACION y ACA- BADO
En lfneasgenerales, una vez obtenido elmaterial, los pasos normalmenteseguidos por este cestero en larealiza- ciónde larnavorfa de las obras son:primeroes condición
indispe nsable humedecer el material dado que ha de amol· darse ala forma que el cestero desea: hecho esto,muchas piezas necesitan un molde de madera o hierro para su me- jo r confección (lámparas, sillones...). Pasando por alto las fases puramente téc nicas de elaboración, llegamos a unas fases finales en lasque elcestero lleva a cabo la termina- ció n de la obra en la que se observan procesos como el barn izado,ahumadodelmimb reo dela madera por medio de una vela, un sopleteo unclavoal rojo, preparacióndel papelpara decorarlaslámparas y as (mismo lainclusió n en la obrade ot rosobjetosauxiliaresque se han ido elaboran- do,como anillas paracortinajes, lám paras... que se hacen .con la méduladel bambú de tal maneraque venciendosu flexibilidad a pulso, se unen ambos extremos (previamente cortados a bisel)por medio de un pequeño clavo o tachue- la.
CESTERIA LERIDANA
Pero no sólo se redu ce a esto elarte cestero le ridano sino que se han fabri cado ot ra serie de objetos en ot ras comarcas,asfen ElPallarsvemos que aparecen otrosobje- tos llama do sallí"pallussa":'pallissa" ,"pallissó" de tejido en esp iral ,utilizadoscomorecipientespara guarda r grano, para meterla gallina clueca;son corrientes los." paners"o paneras ut ilizados.para lleva r la comida al campo,en Ri- bagorzayel Pallars. (6)
Llama la atención el hech o de que en algunas zonas tuvo tanta importancia la cestería quese llegó a crea r un dialecto propio (7) con uncaráctergrem ial muyacusado, lo cua l hace cree ra FerminBauza (8) que teníanconcien- ciade su oficio .También hay concienciade este carácte r en ot ras zo nas españo las, como es el caso de Tórto lade Henares (Gu ad ala jarél)' (9 )
Podríamos terminar este trabajo haciendo un estud io soci oló gico acerca de los problem as que rodea nact ual·
men te a Jos pocos que hoy podemos llamar ceste ros, pero simp lemente intentaremp s da runa explicaci ón clara de lasventajas e inco nvenientes con que act ua lmen te se encuent ra el profes iona l de este campo art esa nal, que pod emoshoy en día llam ar art fst ico aunq ue estetérmino sigue siendo poco aceptadoen ciertossecto res. Lapoca estima en quesiemp re seha tenidoalceste ro haindu cid o a éste necesari amen t e, o bienaabandon ar el oficio co mo único medio devida, o a asocia rsecon laind ustri a através 22
també fa servir jonc, bambú, canya i, inevit ablement el plást ic. Si bé elmaterial més usat és el vimet, no deixa d'ésse r per aixómenys cert que elsmaterialsabans citats tenen unafuncio nalitat concreta :Així, la canyaacostuma a ser més barata; en.raód el manejament el jonc ésmés
flex ible quela
canva. . . .
Arnés, s'ha de tenir en compte el material propi de cada zona. Aix ftrobem que "tradicionalment s'ha anat dividint la cistelleria espanyola en quatre regions: Palla a Castella, jonc a Andalusia, fusta al nord i espaft al L1evant" (5).
TECNIQUES GENERALS DE REALlTZACIO lACA- BAT
En lfnies generals, una vegada obtingut el material els passos seguits normalment per aquest cisteller en la realització de la majaria de les obres són: ler és condició indispensable humidir el material, car, ha d'arnotllar-se al la forma desitjada pelcisteller; fet aixó, moltes peces necessiten un motilo de fusta o ferro per a ser confec- cionades milla r -lIanties, butaques...- . Passant per alt les fases purament técnlques d'el-Iaboració, arribem a unes fases finals en les quals el cistelles fineix la seva obra, en la qual s'observen procesos com el barnleat afumat celvimet o de la fusta mltlanteantun a espelma, un soplet o un sople o un c1au roent, preparació del paper per a decorar les llánti es i també la inclusió a l'obrad'altresobjectes auxiliarsque s'han anat elaborant, com anelles per a cortinatges,llárrties.• .que es fan amb la medula del banbú, de manera que, vencent la seva fle- xibilitat a pols, s'uneixen els dos extrems rnitlanteant un clauet. .
CISTELLERIA LLEIDATANA
Pero , I'a rt cisteller Ileidatá és molt més ampli;alxf,al Pallars trobem que hiha d'altres objeetes: anomenats en aquelles contrades "pallussa, pallissa, pallissó" de teixit acargolat, utilitzts com recipients per a guardar gra, per a posar les gallines lloques:56n també corrents els "pa- ners",fets servirpera dur el menjar al carnp, ala Ribagor-
ca
i el Pallars(6).Crida I'ate nció elfet de qúe en algunes zones va tenir tanta im po rta ncia la ciste lleriaque es va arribara crear un dialeete propi(7), amb uncaráctergremialmoltacusat,la qualcosa facréure a en FermrBauza (8)que teniencon- cienc ia de lIur ofici. També hi ha conscienc iad'aquest car áctera altres zones espanyoles, com élelcas de Tór- tolade Henares (Guadalajara) (9).
Podrrem acabar aquest treball fent un estudisociolóqic sobre els prob lemes que envolten aetualment als pocs que avu i en dia podem anomenarcistellers,pero simp le' ment intentarem donar una exp licació clara deisavantat- gesi inconv eni en ts amb que aetua lmentes tra baelprofes- siana l d'aquest camp art esanal, que podem dir artfstic, encara que aquest terme segueix sent poc acceptat a certs secto rs. La poca est ima que sempre s'ha tingut al cist eller I'ha induit a abandonar I'o fici o a associar-se amb laindú stri a a través de la qualaconsegueixe nunmi- liar cana l de comerclalltza cl ó. Un punt atenir encompte
Técnicas básicas de tejido: 1) En espiral. 2) En tejido.
3) En cuerda.
2 3 1
Entramado básico de la caracolera.
de la cual consiguen un mejor canal de comercializac ión y la fabricación de objetos más baratos e, incluso una mayor rápidez de realización. Un punto a tener en cuenta es la conexión delcestero y laind ust ria. Elcestero consi- derado a nivellocal en un principiovendlapor los pueblos losobjetos que elaboraba. Ellos mismos cultivaban mate- rias vegetales que les servirfan,convenientemente secadas y cortadas, pararealizarsus trabajos .Pero cuando comen- zaron a frecuentarlas ciudades, los objetos quefabricaban
"habitualment e ya estaban en desuso , elgusto había id o
variando,y sustituyendo antiguos materialespor otrosen ese momento considerados más práct icos e incluso más decorativos.
és la conexiódel cisteller i la indústria. El cistellerconsi- derar a nivell loca l en un princ ipi venia pels pobles els objectes que elaborava.ElIsmateixos conreaven matéries vegetals que els havien de servir per a realitzar lIurs tre- balls. Pero, quan van cornencar a freq üenta r les ciutats els objectes que fabricaven freqüentment ja estaven en desús, el gust havia anat variant, isubstitu int anticsma- terials per uns altresmés práctícs ifins itot més decora- tius.
Asf,"' os cesteros se ven obligados a ut ilizar fundamen·
talmente el plástico en detrimento de las materias vegeta- les que no por ello dejan de usarse, pero hasta en ellas ha influido la ind ust ria ya que actualme nte los cesteros no fabrican el mimbresino quelo encargana fábricas quelo envlan ya cortado en tiras. Asf, Don Migue lAguiló Ala- bart lo encarga a las fabricasde Zumárraga y Barcelona.
Aixf, els cistellerses veuen obligats afer servir fo nda- mentalment el plást lc en detriment de les matériesvege- tals,que,no per alxódeixend'usar-se:pero,fíns itot en elles ha influit la indústri a, car actua lment els ciste llers no fabriquenel vimet, sin6 que I'en ca rreguen afabriq ues que I'e nvien ja tallat en lIen q ues. Aixf ,en MiquelAguiló Alabart I'enca rrega afab riq ues de Zumarraga iBarce lona .
Ciertamente resulta lógicoque la civilizac ión abra nue- vos caminos a la artesanfa pero lo que es ilógicoe incohe- rente es que esos mismoscaminos cierren las puertas a aque llos sobrelos que se asienta n .
Certtament resulta Ibgic que la civilitzaci6 obri nous camins a I'artesania, pero el que és i1·lbgic i incoheren t és que aquests mateixos camins tan quin les portes a aquells sobre els qui s'assenteri.
(1) A.ViolantI Simorra-Elarte espallol- Barcelona 1953.
(2) G.Glez-Honto ria.Industria artesana.Madrid1969. (3) A. OteroPedrayo. Historiade Galiela, vol.11.Buenos Aires
1962.
(4 ) A.atero Pedrayo.Ob.cit . (5) G.Glez·Honto ria.Ob .cit.
(6)· A.Vlolant ISimorra.Ob. cit .
(7) Enrique Peinador.Vocabul ario dos cesteirosde Mondarlz en rev. "Nos". Orense. 1922.
(8 ) F.8auza 8rav.Os cesteirosgalegos.En Homenaje a F. Kru- gar.Vol. 11.Mendoza. 1954.
(9) E. Castellote Herraro. Trabajosde asparto en TortoJa de Henares.Aell. Narria.Madrid.1976.