Escola Universitària d’infermeria Gimbernat
Treball final de Grau
Curs acadèmic 2017-2018
Programa d’educació per la salut: Promoció dels
hàbits d’alimentació saludables i activitat física
per a la prevenció del risc cardiovascular a
adults d’entre 50 i 70 anys d’edat al barri de Creu
Alta de Sabadell.
Alba Nogués Jiménez
Susana Miguel
2 Agraïments:
M’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que amb la seva ajuda han col·laborat per a la realització del present treball.
Agrair els consells, l’orientació i el seguiment continu de la meva tutora Susana Miguel.
I en especial al meu pare i a la meva mare, per tot el que fan i han fet per mi, per preocupar-se i sacrificar-se per donar-me una educació i fer-me en gran
4
Índex:
1.- Introducció ... 7
1.1.- Justificació ... 8
1.2. Marc teòric ... 12
1.2.1.- Que són les malalties cardiovasculars? ... 12
1.2.2.- Tipus de malalties cardiovasculars ... 13
1.2.3.- Epidemiologia de les malalties cardiovasculars ... 14
1.2.4.- Etiopatogenèsis de les malalties cardiovasculars ... 16
1.2.5.-Calcul del risc cardiovascular ... 16
1.2.6.- Nutrició i malalties cardiovasculars" ... 18
1.2.7.- Activitat física i malalties cardiovasculars ... 20
2. Metodologia ... 21
2.1.- Fase preliminar del programa de salut ... 22
2.1.1.- Anàlisis de la situació de salut: Perfil Epidemiològic ... 22
2.1.2 Anàlisis de la situació de salut: Perfil Comunitari ... 24
2.1.2.1 Àmbit geogràfic i urbanístic ... 24
2.1.2.2.- Àmbit demogràfic ... 26
2.1.2.3. Àmbit econòmic ... 27
2.1.2.4.- Àmbit educatiu ... 28
2.1.2.5.- Àmbit cultura i comunicació ... 29
2.1.2.6.- Equipament sanitari ... 30
2.1.2.7.- El barri ... 30
2.1.3.- Identificar els factors que s’associen al comportament sobre el que es vol intervenir (Factors predisponents, factors facilitadors i factors de reforç) mitjançant el mètode PRECEDE ... 33
2.1.4.- Anàlisi de les dades obtingudes i priorizació dels problemes. DIAGNÓSTIC EDUCATIU ... 36
2.1.4.1.- Anàlisis dels resultats ... 37
2.2 Fase de desenvolupament ... 46
2.2.1.- Objectius ... 46
2.2.2 Intervencions educatives que es proposen ... 48
2.3.- Previsió de recursos ... 60
2.4.- Temporització de les intervencions ... 61
2.5.- Avaluació del programa de salut ... 62
3.- Disseny final del programa de salut proposat ... 66
4.- Discussió i conclusió ... 69
5.- Annex 1 ... 77
5 Resum / Abstract:
Les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars són la primera causa de mortalitat i morbiditat a l'Estat espanyol i als països desenvolupats.
El present programa de salut té com a objectiu disminuir la prevalença de malalties cardiovasculars de la població d'entre 50 i 70 anys d'edat del barri de Creu Alta en un 30% en el termini de 3 anys. Amb la finalitat de dotar a les persones d'eines i estratègies per a prevenir aquestes malalties i que prenguin consciència de la seva autocura convertint-se en l'agent actiu del procés.
D'aquesta manera s'esperen futurs resultats de millora de la salut i del benestar de les persones del barri, reduint la incidència i la prevalença de malalties cardiovasculars a llarg termini. Així com reduir la mortalitat i la morbiditat cardiovascular, i disminuir el nombre de reingressos hospitalaris.
El projecte desenvolupa un anàlisi de la població a la qual va dirigit el programa de salut, així com una sèrie d'enquestes que ens ajuden a identificar
l'existència de mals hàbits entre la població diana, concloent que aquests són causats per la manca de coneixements o la manca de voluntat. També es valora l'impacte que provoquen les malalties cardiovasculars a nivell de Sabadell.
Un cop identificades les necessitats de la població es va realitzar un diagnòstic educatiu mitjançant el model PRECEDE. Aquest model està basat en l'anàlisi dels factors predisponents, facilitadors i de reforç que afecten a una
determinada conducta. Després de l'anàlisi es planifiquen unes intervencions educatives amb l'objectiu d'aconseguir un canvi comportamental.
Cal seguir treballant per a enriquir a la societat mitjançant l'educació per la salut. La gravetat d'aquest problema correspon a tots, és un problema de salut pública el evitar una població insana, hem de treballar per a promoure hàbits de vida saludables i disminuir complicacions que produeixen malalties cròniques.
6 Resum / Abstract:
Cardiovascular and cerebrovascular diseases are the leading cause of mortality and morbidity in Spain and in developed countries.
The objective of this health program is to reduce the prevalence of
cardiovascular diseases among the population between 50 and 70 years of age in the Creu Alta district by 30% within a period of 3 years. In order to provide people with tools and strategies to prevent these diseases and to become aware of their self-confidence by becoming the active agent of the process. In this way, future results of improving the health and well-being of the people of the neighbourhood are expected, reducing the incidence and prevalence of long-term cardiovascular diseases. As well as reducing mortality and
cardiovascular morbidity, and reducing the number of hospital admissions.
The project develops an analysis of the population to which the health program is directed, as well as a series of surveys that help us identify the existence of bad habits among the target population, concluding that these are caused by the lack of Knowledge or lack of will. The impact that is caused by
cardiovascular diseases at the Sabadell level is also valued.
Once the needs of the population were identified, an educational diagnosis was carried out using the PRECEDE model. This model is based on the analysis of the predisposing factors, facilitators and reinforcement that affect a certain behaviour. After the analysis, educational interventions are planned to achieve a behavioural change.
We must continue working to enrich society through education for health. The seriousness of this problem corresponds to all, it is a problem of public health avoiding insane population, we must work to promote healthy living habits and reduce complications that produce chronic diseases.
7 1.- Introducció:
En el present treball es desenvolupa el disseny d'un programa de salut orientat a la població d’entre 50 i 70 anys d’edat del barri de Creu Alta de Sabadell amb factors de risc cardiovascular. Amb aquest programa es pretenen millorar estils de vida per a que siguin més saludables mitjançant intervencions
específiques on promoure hàbits d’alimentació saludables i consells per
augmentar l’ activitat física. D’aquesta manera s’esperen resultats de millora de la salut i del benestar de les persones del barri, disminuint els esdeveniments cardiovasculars a llarg termini.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, encara que les malalties cardiovasculars continuen essent la principal causa de mort a Espanya, s'ha mantingut la seva tendència descendent any rere any en l'última dècada, passant de representar un 34,5% de les defuncions totals a Espanya el 2001 a un 30,5% el 2011 (1). Tot i així no podem deixar de considerar-les com un desafiament per a l'Atenció Primària de Salut, ja que és en aquest nivell d'atenció, on es pot realitzar una tasca educativa a la població de forma més continuada, promovent la salut, prevenint la malaltia i evitant que empitjori quan ja ha aparegut un esdeveniment cardiovascular o factors predisponents (2). La Guia Europea de Prevenció realitzada pel Comitè Espanyol Interdisciplinari per a Prevenció Cardiovascular, al 2012 va recomanar el control dels factors de risc cardiovasculars mitjançant un estil de vida cardiosaludable (3). Aquests es divideixen en dos grans grups: els factors de risc modificables i els no
8 contempli la promoció dels hàbits d’alimentació i l’activitat física. Amb l’objectiu de reduir la incidència i la prevalença de les malalties cardiovasculars i
aconseguir dotar a les persones d’eines i estratègies per a prevenir aquestes malalties i que prenguin consciència de la seva autocura convertint-se en agents actius del procés.
Segons l'OMS (1983), si s'enfoca l'EpS des d'un model participatiu i adaptat a les necessitats, la població adquirirà una responsabilitat en el seu aprenentatge i aquest no estarà únicament centrat en el "saber", sinó també en el "saber fer" (4).
1.1.- Justificació:
Les malalties cardiovasculars i cerebrovasculars són la primera causa de mortalitat i morbiditat a l’Estat espanyol i als països desenvolupats, amb un alt impacte a les poblacions i un elevat cost al sistema nacional de salut (5).
L’any 2011 representaven el 30,5% del total de defuncions (1). Dins el grup de les malalties cardiovasculars, les malalties isquèmiques del cor són la primera causa de mort entre els homes (20.226 defuncions) i les malalties
cerebrovasculars la principal entre les dones (17.529 defuncions) (6).
Si ens referim a Catalunya, més de la meitat de les defuncions es deuen a malalties del sistema circulatori o a tumors. En els homes la causa més
freqüent de defuncions són els tumors (34,4%) i en les dones, les malalties de l’aparell circulatori (31,0%). Com s’observà l’any 2011 per primera vegada, la proporció de morts per càncer (28,8%) ha estat superior a la de malalties del sistema circulatori (28,3%) en ambdós sexes conjuntament.
9 a les dones. A partir d'aquestes edats, passen a ser la primera causa de mort en ambdós sexes (6).
Els canvis demogràfics observats en les darreres dècades i previstos per als propers 30 anys mostren una tendència cap a l’envelliment, amb un fort
increment de la població de més de 65 anys, fins i tot de la població de més de 80 anys. Tant la malaltia coronària (MC) com els accidents vasculars cerebrals (AVC) augmenten significativament després dels 65 anys, de manera que són responsables de més del 27% de les morts entre els de 65 a 74 anys i quasi el 38,7% dels que tenen 75 anys o més (7).
10 Segons el registre del departament de salut realitzat l’any 2013, la principal causa de mort a Sabadell ve donada per malalties de l’aparell circulatori. Trobem que 216 homes van morir per aquestes causes, sumant un 26,41% de les defuncions. En el cas de les dones van ser 268 ciutadanes les que van morir per problemes circulatoris, sumant un 31,27% de les defuncions. La suma dels dos sexes demostra un resultat de 484 defuncions, sent el 28,90% de les causes de mort a Sabadell. Seguidament trobem que la segona causa de mort són les malalties causades per un tumor, sumant 474 defuncions, és a dir un 28,30%. I en tercer lloc trobem les malalties respiratòries, que van ocasionar 150 morts, sent només el 8,96% de les defuncions (9).
L’any 2015 a Sabadell la taxa d’hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria va ser de 11,2 persones per cada 100 habitants, principalment per: Malalties de l'Aparell Circulatori (12,6% dels contactes) i Malalties de l'Aparell Digestiu (11,4% dels contactes) (10).
En referència al Cap Creu Alta de Sabadell, no hem trobat cap registre oficial amb dades sobre les malalties més prevalents del barri. Tot i així, valorant l’impacte que provoquen les malalties cardiovasculars a nivell de Sabadell, podem constituir que el risc cardiovascular és el problema de salut més
prevalent, i cal tenir en compte el seu caràcter crònic i la seva repercussió tant sobre la salut pública com sobre la salut individual; a més del risc de
complicacions, la disminució de la qualitat de vida i la dependència que produeixen, els costos socioeconòmics que comporten i els increments de demanda assistencial.
S'han identificat una sèrie de factors que augmenten el risc que una persona pugui arribar a patir malaltia cardiovascular. Entre ells el colesterol, la
hipertensió, el tabac, el sedentarisme, el sobrepès i la diabetis. Però també hi ha altres que ens protegeixen d'aquestes malalties com per exemple, portar una dieta equilibrada, mantenir un pes ideal o practicar activitat física
11 Com bé va descriure l'Organització Mundial de la Salut (OMS) (1946), la salut és "un complet, benestar físic, psíquic i social" (12), aquesta premissa no es pot complir si els hàbits d'alimentació no són saludables i l’estat físic tampoc està conservat, ja que són elements condicionants per al nostre benestar. La modificació d'aquests estils de vida perjudica directament la nostra salut i és en aquest punt on el personal sanitari ha de treballar per així poder prevenir les conseqüències dels mals hàbits alimentaris i el sedentarisme, ja que la
responsabilitat a mig i llarg termini del control dels factors de risc cardiovascular recau en l’assistència primària (13).
Hi ha nombrosos estudis científics que evidencien com l’exercici físic adequat, la correcció dels factors de risc cardiovascular i els programes de recolzament psicològic, no sols millora la qualitat de vida dels malalts que han patit una malaltia cardíaca aguda, sinó que millora la supervivència a mig i llarg termini i disminueix el nombre de reingressos hospitalaris (13).
El Comitè d'Experts de l'OMS en Planificació i Avaluació dels Serveis d'Educació per a la Salut va declarar que l'EpS representava una acció
exercida sobre els individus per portar-los a modificar els seus comportaments. Es pretén que els individus adquireixin i conservin hàbits de salut sans, que aprenguin a fer servir més assenyadament els serveis de salut que tenen a la seva disposició, i que estiguin capacitats a l'hora de prendre decisions (de manera individual o col·lectiva en les respectives comunitats) que s'impliquin en tot moment en la millora del seu estat de salut i el sanejament del medi en què viuen (4).
En aquest treball es realitzarà el disseny del pla d’intervenció educativa, per a transformar els hàbits alimentaris i l’esport físic. Potenciant aquests dos àmbits trobarem incidències de millora en molts dels factors de risc esmentats
12 de molt temps d’evolució, i per altre banda, la bibliografia dona per demostrada la eficiència en la intervenció per modificar determinats hàbits de salut i estils de vida que contribueixin a augmentar el risc cardiovascular.
1.2. Marc teòric:
1.2.1.- Que són les malalties cardiovasculars?
Les malalties cardiovasculars són un terme ampli que abasta problemes del cor i dels vasos sanguinis (14). S’estableixen de forma lenta i subclínica durant dècades, però es manifesten la majoria de vegades de manera abrupta i imprevista (15). Sovint es deuen a l'aterosclerosi, és a dir quan el greix i el colesterol s'acumulen a les parets del vas sanguini (artèria). Aquesta acumulació es diu placa. Amb el temps, la placa pot estrènyer els vasos sanguinis i causar problemes a tot el cos. Si una artèria resulta obstruïda, això pot portar a una cardiopatia isquèmica o un accident cerebrovascular, aquestes dues són les malalties més prevalents dins del grup de les malalties
cardiovasculars, constituint més d’un 55% dels casos (14, 16).
13 1.2.2.- Tipus de malalties cardiovasculars
La cardiopatia coronària és el tipus més comú de malaltia cardíaca i succeeix quan s'acumula placa a les artèries que condueixen al cor; i aquest no pot rebre suficient sang ni oxigen. Una artèria bloquejada pot causar un atac cardíac. Amb el temps, la cardiopatia coronària pot debilitar el miocardi i provocar insuficiència cardíaca o arítmies.
La insuficiència cardíaca ocorre quan el miocardi es torna rígid o feble. No pot bombar suficient sang oxigenada, la qual cosa causa símptomes en tot el cos. La malaltia pot afectar el costat dret o el costat esquerre del cor. És molt freqüent que els dos costats del cor estiguin compromesos. La hipertensió arterial i l'arteriopatia coronària són causes comunes de la insuficiència cardíaca.
Les arrítmies son problemes relacionats amb la freqüència cardíaca (pols) o el ritme cardíac. Això passa quan el sistema elèctric del cor no és òptim. El cor pot bategar massa ràpid, massa lent o de forma irregular. Algunes alteracions del funcionament del cor, com un atac cardíac o una insuficiència cardíaca, poden causar problemes amb el sistema elèctric del cor.
Les malalties de les vàlvules cardíaques ocorren quan una de les quatre vàlvules del cor no té un funcionament òptim. La sang pot escapar-se a través de la vàlvula en la direcció equivocada (anomenat regurgitació), o és possible que una vàlvula no s'obri prou i bloquegi el flux sanguini (anomenat estenosi). Un batec cardíac inusual, anomenat buf cardíac, és el símptoma més comú. Alguns problemes del cor, com un atac cardíac, una cardiopatia o una infecció, poden causar malalties de les vàlvules del cor.
14 cames, això pot lesionar els nervis i teixits.
La pressió arterial alta (hipertensió) és una malaltia cardiovascular que pot conduir a altres problemes com ara atac cardíac, insuficiència cardíaca i accident cerebrovascular.
Un accident cerebrovasculars causat la manca de flux sanguini al cervell, poden ser isquèmics o hemorràgics.
Les isquèmies poden ser causades per obstrucció arterial, com per exemple un coàgul, per plaques d’arteriosclerosis o per alteracions vasomotores.
Els hemorràgics solen ser provocats per un sagnat arterial, la causa més freqüent es la hipertensió arterial.
L'accident cerebrovascular té molts dels mateixos factors de risc que una cardiopatia.
La cardiopatia congènita és un problema amb l'estructura i funcionament del cor que està present en néixer. Aquest terme pot descriure molts problemes diferents que afecten el cor. És el tipus més comú d'anomalia congènita (14).
1.2.3.- Epidemiologia de les malalties cardiovasculars
A Catalunya les malalties cardiovasculars (MCV) són la primera causa de mortalitat en el conjunt de la població i en dones, essent en homes la segona causa després del càncer. Aquí, com a la majoria de països de la Mediterrània, les taxes de mortalitat per aquestes malalties són més baixes que als països anglosaxons, del nord i el centre d’Europa.
Les MCV han estat especialment importants com a causa de mort a partir dels 65 anys d’edat.
Pel que fa a les altes hospitalàries, les MCV són la primera causa
15 Evolució de la mortalitat per malalties cardiovasculars. Catalunya, 1983-2000 (7).
S’han observat millores en alguns indicadors com són la hipercolesterolèmia (ha disminuït un 3,5% referent al 1990), la hipotensió (ha disminuït un 18,5% referent al 1990), però la prevalença de sobrepès i obesitat ha augmentat en aquest període, un fenomen que és generalitzat al món occidental. El
percentatge de la població que és moderadament activa ha seguit estable (7).
A la resta d’Espanya les malalties cardiovasculars constitueixen també la primera causa de mort en la població espanyola, originant el 2014 un total de 17.393 morts, el que suposa el 30% de totes les defuncions. En els últims 40 anys hi hagut un descens en la mortalitat, per contra, les taxes de morbiditat hospitalària gairebé s'han triplicat durant aquest període. Més de la meitat de la reducció de la mortalitat cardiovascular s'ha atribuït a canvis en el nivell de factors de risc en la població, especialment la reducció de la colesterolèmia, la pressió arterial i el tabaquisme, una tendència favorable contrarestada
16 Taxa de mortalitat ajustada per la edat de la malaltia cardiovascular, malaltia isquèmica del cor i
insuficiència cardíaca en ambdós sexes. Espanya, 1975-2014. (18)
1.2.4.- Etiopatogenèsis de les malalties cardiovasculars
Les malalties cardiovasculars (MCV) tenen un origen multifactorial, entre els quals podem destacar l'edat i el sexe com factors de risc cardiovasculars (FRCV) no modificables i el tabaquisme, la hipertensió arterial (HTA), la hipercolesterolèmia i la diabetis mellitus com FRCV modificables.
No obstant això, l'impacte dels FRCV sobre l'aparició de MCV és molt diferent entre països amb nivells similars de desenvolupament. Com hem explicat anteriorment, a la conca del Mediterrani les taxes de cardiopatia isquèmica són molt inferiors a les de països del nord d'Europa (15).
1.2.5.-Calcul del risc cardiovascular:
17 una sèrie de característiques, utilitats i limitacions que s'han de considerar quan s'utilitzen en la pràctica clínica diària (20).
Per calcular el risc cardiovascular a Espanya existeixen diferents funcions adaptades i desenvolupades: SCORE calibrat per a la població espanyola, REGICOR, FRESCO i ERICE.
A la majoria de comunitats autònomes s'utilitza SCORE, però en altres, com a Catalunya s'utilitza la funció REGICOR i fins i tot la Framingham.
No obstant això, més enllà de la funció que es fa servir per al seu càlcul, el més important és estimar el RCV com a estratègia de prevenció cardiovascular en la pràctica clínica i aplicar les recomanacions de les guies sobre la base del judici clínic i les preferències del pacient.
Per calcular el risc de mort cardiovascular a deu anys d'una persona, cal buscar la taula del seu propi sexe, si consumeixen tabac i la seva edat (la més
propera). Dins de la taula, cal buscar la cel·la que estigui més propera a la PA i el colesterol total d'aquesta persona. El càlcul de risc haurà d’ajustar-se a l'alça a mesura que la persona s'acosta a la següent categoria d'edat (17).
18 1.2.6.- Nutrició i malalties cardiovasculars:
Pel que fa la dieta començaríem per procurar limitar la ingesta energètica per mantenir un pes saludable. La composició del greix de la dieta és més
important que la quantitat total ingerida, destacant la reducció del RCV
associada al consum d'àcids grassos poliinsaturats i l'efecte dels àcids grassos instaurats trans d'origen industrial, els quals es recomana evitar. A Espanya, la seva ingesta mitjana es troba entre 2 i 2,5 g / dia (un 1% de la ingesta calorífica total), una quantitat associada amb un increment del risc de malaltia coronària superior al 10%. Mentre que la ingesta de fibra (30-45 g / dia) redueix el risc de diabetis i MCV, la de sucres afegits augmenta la mortalitat cardiovascular. Reduir la ingestió de sal és efectiu per baixar la pressió arterial en pacients hipertensos i normotensos, pel que es recomana consumir menys de 5 g / dia. Els assaigs clínics no han trobat efectes beneficials ni dels suplements de vitamines (A, B, C, D o E) ni de l'oli de peix en prevenció cardiovascular (14).
Els grups d’aliments recomanats són varis, en primer lloc destacaríem les fruites i les verdures; s’ha demostrat que l’augment del consum d’aquestes millora la pressió arterial i la funció microvascular (21). És recomanable la ingesta diària de fruites i verdures (≥ 5 peces al dia) i de fruits secs (30 g / dia), ja que aquests poden arribar a disminuir fins a un 30% el RCV (16) . En un recent informe basat en l'Enquesta de Salut per a Anglaterra, s'han estudiat els hàbits alimentaris de 65.226 persones representatives de la població anglesa entre 2001 i 2013. Es va observar que el consum ≥ 7 racions diàries de fruita i verdura redueix els riscos específics de mort per cardiopatia en el 31%. Aquest informe també va posar de manifest que les verdures tenen un efecte
beneficiós per a la salut significativament major que les fruites (21).
19 Per altra banda, el consum regular de té verd s'ha relacionat amb petites reduccions dels factors de risc de MCV, com el colesterol unit a lipoproteïnes de baixa densitat i la pressió arterial, que poden tenir rellevància clínica.
El vi i el cafè són dos begudes que, de manera similar al te verd, contenen una àmplia varietat de substàncies fitoquímiques que s'han associat a un efecte protector contra la cardiopatia.
Les revisions recents indiquen que la cervesa i en especial el vi negre
s'associen a una major reducció del risc de MCV a causa del seu alt contingut de polifenols. Tenint en compte que un consum moderat d'alcohol (per
exemple, dos gots de vi al dia) causa un augment significatiu de les
concentracions de lipoproteïnes d'alta densitat i una reducció del risc de MCV, mentre que el risc de malaltia per a un consumidor intens seria el doble d’alt. Un consum moderat de cafè (2 a 4 tasses al dia) no ha mostrat cap efecte advers a llarg termini i alguns autors fins apunta una associació protectora. No obstant això, és ben sabut que un consum excessiu de cafeïna condueix a una hipertensió, i en particular el cafè no filtrat contribueix a elevar la concentració sèrica de lipoproteïnes de baixa densitat, total de colesterol i triglicèrids (19). Per altra banda el consum regular de begudes sucoses augmenta el risc d'obesitat i malaltia coronària (un 20% major amb una beguda diària), i el consum excessiu d'alcohol s'associa amb un RCV alt, per la qual cosa es desaconsella l'ús de sucs i alcohòliques (16).
Per últim, el consum de peix almenys una vegada per setmana redueix un 16% el risc de malaltia coronaria. Els aliments funcionals amb fitosterols (2 g / dia) redueixen fins a un 10% els nivells de colesterol LDL (16).
En definitiva, el risc de MCV i la seva mortalitat associada són més baixos quant major és l'adherència a la dieta mediterrània.
Un patró alimentari que pot servir com a model de referència per a la prevenció cardiovascular seria una dieta rica en productes d'origen vegetal fresc o
20 una escassetat de productes rics en sucres i carns vermelles, oli d'oliva com a font principal de greix, ingesta de formatge, iogurt, pollastre i peix en quantitats moderades, i consum moderat de vi en les menjades).
1.2.7.- Activitat física i malalties cardiovasculars
El sedentarisme i la inactivitat física afecten més de la meitat de la població. L'activitat física regular es recomana durant tota la vida com a part d'un estil de vida saludable.
Està demostrat que la pèrdua d’un 5% i, sobretot, d’un 10% del pes inicial té un efecte notable sobre la potència dels factors de risc cardiovascular a l’obesitat. També, cal recordar que activitats físiques lleugeres o moderades, com ara caminar, proporcionen beneficis per a la salut, incloent la reducció del risc de MC. No obstant això, augmentar els nivells d’activitat física de la població segueix essent un repte important. Així a Catalunya la proporció de persones adultes que caminen més de 30 minuts al dia, o que fan exercici físic durant el temps de lleure, no s’ha modificat en els darrers anys (7).
Les persones de qualsevol edat i condicions que practiquen activitat física regularment tenen menor risc de complicacions i de mortalitat cardiovascular. Aquest efecte és causat per la influència favorable de l'exercici habitual sobre molts factors de RCV (HTA, pes i diabetis) i la millora de la Capacitat física i la salut mental. L'estil de vida sedentari, En conseqüència, està considerat com un dels factors de risc principals de MCV.
A les guies europees es recomana la pràctica d'exercici aeròbic a tots els adults sans de qualsevol edat.
21 El risc de complicacions cardiovasculars durant l'exercici és extremadament baix (5-17 defuncions / milió / any, segons la intensitat del risc) en adults aparentment sans. Per ells, en els pacients de baix risc no seria necessari un estudi cardiològic previ; en canvi si que seria pertinent realitzar un estudi cardiològic a persones sedentàries que pretenen iniciar un pla d'entrenament exigent (16).
2. Metodologia
Com ja hem esmentat anteriorment, el treball es centrarà en una regió
geogràfica de Catalunya, concretament al barri de Creu Alta de Sabadell, que es troba a la comarca del Vallès Occidental.
L’estudi que es durà a terme es tracta d’un projecte d’un programa educatiu amb l’objectiu de millorar el coneixement i els hàbits alimentaris i el foment de la practica d’exercici físic. El disseny d’aquest estudi permetrà realitzar una anàlisi preliminar sobre l’efectivitat d’una intervenció educativa com a prova pilot abans de realitzar l’estudi a gran escala.
Per dur a terme aquest treball primerament hem de conèixer la població del barri de la Creu Alta, saber com viuen, com actuen, què fan, de quines eines disposen... i també hem de saber quines són les necessitats d'aquesta població d'estudi.
Per això ha estat necessària la realització d’enquestes, ja que les dades obtingudes, segons la bibliografia, són escasses. L’enquesta la realitzarem a adults d’entre 50 i 70 anys del barri amb risc cardiovascular. És una enquesta individual que inclou 14 preguntes (annex 1), la primera pregunta intenta
estimar en quina freqüència solen realitzar exercici físic els adults del barri, i les 13 següents fan un petit estudi sobre quin tipus d’alimentació segueixen.
22 A través dels resultats de l’enquesta obtindrem una visió més específica sobre els estils de vida que han adquirit aquestes persones al llarg dels anys, amb l'objectiu de poder facilitar les habilitats necessàries i els coneixements òptims per millorar la seva salut.
Per altra banda, es realitzaran petites entrevistes amb quatre infermeres del centre d’atenció primària per conèixer quin es el seu punt de vista sobre aquest projecte.
2.1.- Fase preliminar del programa de salut
2.1.1.- Anàlisis de la situació de salut: Perfil Epidemiològic
Per tal de realitzar el programa de Salut, és necessari conèixer el perfil epidemiològic de la comunitat a la que ens dirigim, és a dir desenvolupar un estudi de la morbiditat, la mortalitat i els factors de risc, tenint en compte les característiques geogràfiques, la població i el temps.
En aquest cas farem un estudi de la població de Sabadell amb dades dels anys 2011 i 2017, ja que és la informació més actual disponible.
La natalitat a Sabadell l’any 2016 va ser de 2.154 infants, 1.166 nens i 988 nenes. Actualment el barri de la Creu alta forma part del districte 2 de la ciutat de Sabadell conjuntament amb el barri de Can Puiggener. Amb una població total de 17.955 habitants sent un 8,64% de la població de Sabadell.
Les estadístiques demostren que el barri es caracteritza per una població envellida, el cens de població del barri dividit per edats és el següents: la població d’entre 0 i 14 anys era de 2.412, entre els 15 i 24 anys 1.667
habitants, entre els 25 i 49 anys 6.206 habitants, entre els 50 i 64 anys eren 3.705 habitants. I de 65 anys en amunt 3.965 habitants (10).
23 departament de salut realitzat l’any 2013, la principal causa de mort a Sabadell ve donada per malalties de l’aparell circulatori. Trobem que 216 homes van morir per aquestes causes, sumant un 26,41% de les defuncions. En el cas de les dones van ser 268 ciutadanes les que van morir per problemes circulatoris, sumant un 31,27% de les defuncions. La suma dels dos sexes demostra un resultat de 484 defuncions, sent el 28,90% de les causes de mort a Sabadell (9). Seguidament trobem que la segona causa de mort són les malalties
causades per un tumor, sumant 474 defuncions, és a dir un 28,30%. I en tercer lloc trobem les malalties respiratòries, que van ocasionar 150 morts, sent només el 8,96% de les defuncions (24).
L’any 2015 a Sabadell la taxa d’hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria va ser de 11,2 persones per cada 100 habitants, principalment per: Malalties de l'Aparell Circulatori (12,6% dels contactes) i Malalties de l'Aparell Digestiu (11,4% dels contactes) (22).
Segons dades de l’Idescat, la pàgina web de l’estadística oficial de Catalunya, a l’any 2015 la taxa de mortalitat a Sabadell és de 8,48 defuncions per cada 1.000 habitants (26).
Entre els anys 2011 i 2015 la taxa de mortalitat en homes és major que en el cas de les dones, sent de 1.105 defuncions per cada 100.000 habitants en el cas dels homes, i de 664 defuncions per cada 100.000 habitants en dones. Fent un total de 848 defuncions per cada 100.000 habitants (27).
Durant aquest període també trobem que dels 0 als 64 anys d’edat trobem una taxa de 160 defuncions per cada 100.000 habitants, i dels 65 anys en amunt 3.689 defuncions per cada 100.000 habitants (28).
24 grip, la varicel·la i les malalties de transmissió sexual (clamí- dies, herpes, tricomones i altres) (24).
2.1.2 Anàlisis de la situació de salut: Perfil Comunitari
L’objectiu de realitzar un perfil Comunitari és realitzar una comprensió profunda de la comunitat a la que ens dirigim, per tal de decidir quines estratègies
utilitzarem, quines institucions locals podrien ser importants o podrem
necessitar, entendre el context en el que operen les llars i les institucions locals i poder identificar-ne els vincles i finalment, dissenyar i executar el projecte més eficaç i més sostenible.
2.1.2.1 Àmbit geogràfic i urbanístic
La ciutat de Sabadell està situada al centre de la comarca del Vallès
Occidental, de la qual n’és capital juntament amb Terrassa. La ciutat ocupa 37,79 km² i es troba a 190 metres sobre el nivell del mar (30)
A l’est de la ciutat hi ha el riu Ripoll, que passa durant 7 quilòmetres separant alguns barris com Torre-romeu o Poblenou i que va ser de gran importància durant els temps de la revolució industrial en que s’hi van construir fàbriques.
Situació comarcal
25 Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el parc natural de Collserola al sud.
Distribució de la ciutat
La ciutat de Sabadell es distribueix en 7 districtes, on hi ha 1 o 2 sectors formats per diferents barris. A continuació podeu veure’ls:
-Districte 1
·Sector Centre Centre, Hostafrancs i La Cobertera
·Sector St. Oleguer Laietana, Sol i Padrís, Eixample
-Districte 2
·Sector Creu Alta La Creu Alta
·Sector Can Puiggener Can Puiggener ·Sector Togores
-Districte 3
·Sector Ca n’Oriach Ca n’Oriach, Torreguitart, Torrent del Capellà ·Sector Nord La Plana del Pintor, Can Deu, La Roureda
·Sector St. Julià St. Julià -Districte 4
·Sector La Concòrdia La Concòrdia, Can Borgonyó ·Sector Can Rull Can Rull, Cifuentes, Via Alexandra ·Sector Berard Can Llong
-Districte 5 ·Sector Gràcia
·Sector Can Feu, Merinals, Can Gambús -Districte 6
·Sector La Creu de Barberà La Creu de Barberà, Les Termes ·Sector Sud Espronceda, Campoamor
·Sector Sant Pau -Districte 7
26 2.1.2.2.- Àmbit demogràfic
Població i distribució per edats (31) (30).
• Població 2017: 209 931 hab. (2017). • Homes: 102.153.
• Dones: 107.778
• Densitat: 5.555,2 hab./km²
• Percentatge de joves: 16% • Percentatge adults: 67% • Índex envelliment: 17%
Distribució de la població per edats i sexe, 2015.
27 Origen de la població a Sabadell 2016:
• Població nascuda a Catalunya 2016: 139.045 habitants • Població nascuda a Espanya 2016: 42.180 habitants • Població estrangera 2016: 27.021 habitants
Podem observar que més de la meitat de la població és catalana o nascuda a Catalunya. Aproximadament una quarta part ha vingut d’Espanya i la resta és estrangera d’arreu del món, sobretot sud-americans i africans (32).
2.1.2.3. Àmbit econòmic:
13%
20% 67%
POBLACIÓ NASCUDA A SABADELL, 2016.
Estranger Espanya Catalunya
25%
10%
35% 30%
MERCAT LABORAL (2011)
28 Al quadre, veiem que al 2011 el 35% dels Sabadellencs tenia feina dins de la ciutat i nomes el 10% no en tenia, mentre que només el 5% estava a l’atur cobrant (ocupada és resta a l’activa) i el 25% estava inactiva per estudis, jubilació o alguna altra raó.
Segons les estadístiques, al 2012 l’edat més perjudicada a l’atur és entre els 35 i els 44 anys al sexe masculí i dels 35 als 39 al femení.
Aquí podem fixar-nos que el sector que està més en crisi és el de serveis, amb més de la meitat del percentatge, seguit de la indústria i la construcció. L’últim lloc és per la agricultura dins de la ciutat.
2.1.2.4.- Àmbit educatiu
Sabadell és una ciutat molt gran, per tant, té una gran quantitat de centres educatius en el seu terreny. Actualment existeixen 37 escoles bressols que fan la funció de guarderia; 61 col·legis de primària on comencen a introduir-se en el món educatiu; 37 instituts de secundària, 18 dels quals ofereixen batxillerat i 9 formació professional; i finalment 3 edificis universitaris, 2 de públics i 1 de privat, casualment estan ben a prop entre ells.
1%
20%
17% 57%
5%
ATUR PER SECTORS, 2012
29 També hi ha 7 biblioteques públiques dins de la ciutat i que estan al nostre servei per qualsevol consulta.
La majoria de la població entén i el sap parlar el Català, però hi ha una petita part que no l’entén, això es possible que sigui per la immigració que ha
aparegut els últims anys.
Segons les estadístiques recollides veiem que des de l’any 1996 fins ara cada any s’ha anat reduint molt la quantitat de població no titulada fins a reduir-la més de la meitat en 10 anys. Però també ha disminuït la gent amb el 1r grau d’estudis. En canvi, ha augmentat la població que aconsegueix titulació de 2n grau i universitari, cosa que afavoreix molt a l’educació global.
Per altra banda, dins del municipi hi ha una gran quantitat d’entitats que
s’encarreguen de la educació en el lleure, la majoria són esplais amb voluntaris que fan de monitors i que s’encarreguen de transmetre els valors que ells creuen correctes.
2.1.2.5.- Àmbit cultura i comunicació
Sabadell té una infinitat d’associacions culturals. Són presents 24 associacions de veïns distribuïdes en 7 districtes, 140 entitats esportives i 67 instal·lacions del mateix àmbit, una cinquantena d’entitats de cultura popular en les que destaquen les colles de gegants i les de foc, una vintena dedicades al espectacle teatral arreu de la ciutat, diferents associacions de comerciants i moltes més que ens deixem.
30 2.1.2.6.- Equipament sanitari:
A Sabadell hi ha 14 centres d'atenció primària (CAP) i un consultori, distribuïts per les 7 Àrees Bàsiques de Salut que integren el territori de la ciutat. Aquests son: el CAP Ca n'Oriac, el CAP Can Rull, el CAP Centre, el CAP Concòrdia, el CAP Creu Alta (Can Puiggener), el CAP Creu de Barberà, el CAP Gràcia, el CAP II Sant Fèlix, el CAP La Serra, el CAP Merinals, el CAP Nord, el CAP Poble Nou, el CAP Sant Oleguer, el CAP Sud i el CUAP II Sant Fèlix. Per altra banda trobem el Consorci Hospitalari del Parc Taulí, aquest es va crear el 31 de desembre de 1986. És un consorci de naturalesa jurídica pública de la Generalitat de Catalunya i caràcter institucional.
El mateix centre gestiona: l’ Hospital de Sabadell, UDIAT Centre Diagnòstic, Albada Centre Sociosanitari, Salut Mental Parc Taulí, Atenció Primària Parc Taulí, Atenció a la Dependència Parc Taulí, i també els serveis de Sabadell Gent Gran Centre de Serveis, a través d'una societat anònima. A més a més, és Unitat docent de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i té la consideració d'Hospital Universitari.
El Parc Taulí és el centre sanitari de referència dels 9 municipis del Vallès Occidental Est: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Polinyà, Ripollet, Sabadell, Sant Llorenç Savall i Sentmenat.
2.1.2.7.- El barri:
31 La majoria d’edificis antics del barri són cases angleses tot i que des de fa ja més d’una dècada s’estan substituint per edificacions de pisos.
El barri de la Creu Alta era un barri dormitori per una part de la gent i molta altra treballava en el petit comerç (sabater, carboner, peixater, carnisser,...) i en la indústria tèxtil.
El barri ha sofert molts canvis després que la indústria perdés pes i que
s’instal·lés el complex consumista d’El Corte Inglés. El Corte Inglés va portar i ha portat al barri tot un complex d’edificis, hotels, multicinemes, bars i
restaurants nous que han fet tancar molts petits comerços que feia anys que funcionaven.
Però s’ha de tenir en compte que el barri és molt més que tot això, que hi ha un mercat municipal que també li dóna molta vida i que disposa d’un teixit
associatiu molt fort.
32 La població d’aquest barri o del districte és d’aproximadament de 25.000 persones, dividides entre la Creu Alta, Can Puiggener i Togores. Tot i així el lloc amb més població és la Creu Alta. Observem també que hi ha molta
diversitat entre un barri i un altre, veient doncs que la Creu Alta es considera un barri bastant cèntric, en comparació amb Can Puiggener, que és un barri amb moltes dificultats i mancances econòmiques, i d’infraestructura...
El tema educatiu dins del barri de la Creu Alta és molt ampli. Hi ha 3 escoles públiques i 3 concertades, una escola bressol municipal i una escola bressol lliure que es diu “La Tombarella”.
També esmentar que en tot el districte 2 no hi ha cap institut públic on els alumnes puguin continuar els seus estudis d’ESO i Batxillerat.
El barri de la Creu Alta és un barri de tradició, un barri antic que fa més de 100 anys que existeix. Això fa que la llengua vehicular de la majoria de la població sigui el català, tot i que des que va començar a créixer la ciutat en temps de la industrialització a Catalunya, la llengua ha variat molt i el castellà també forma part de molta població del barri.
Pel que fa a l’associacionisme i la cultura d’aquest barri trobem que el barri de la Creu Alta té un teixit associatiu molt gran i podríem dir que és un bressol d’entitats.
Podem veure que el barri de la Creu Alta disposa del poliesportiu de Can Balsach, el Mercat, el Cap, la Parròquia de Sant Vicenç, l’Estruch (sales polivalents, teatre, seu d’entitats...), Sabadell Cultura (seu d’entitats), una biblioteca, un centre cívic, etc.
33 A més a més, podem trobar altres entitats de caire educatiu en el temps del lleure dels infants, com: l’Esplai La Branca, el Moviment d’Esplai del Vallès i l’Aula d’Esplai del Vallès.
2.1.3.- Identificar els factors que s’associen al comportament sobre el que es vol intervenir (Factors predisponents, factors facilitadors i factors de reforç) mitjançant el mètode PRECEDE:
El model PRECEDE/PROCEED (Green i Kreuter, 1991) és una eina que facilita l'elaboració d'un ampli diagnòstic comunitari abordant múltiples determinants de la salut i permet la participació activa de la població, aconseguint així les metes del projecte. El model fa possible proposar les estratègies d'intervenció d'acord amb les necessitats que influeixen en la salut de grups socials específics. Per a Green i Kreuter, l'educació per a la salut s'estableix llavors com una eina de la promoció de la salut que redueix els costos i la dificultat de posar en pràctica altres solucions amb estratègies més complexes per aconseguir les metes proposades. Les activitats i programes de l'educació per a la salut es dirigeixen a les escoles, les llars, la indústria i les associacions comunitàries, entre altres. Green i Kreuter assenyalen que les comunitats que comparteixen cultura i tradicions, els veïnats o ambients laborals, comparteixen també la capacitat de sentir i assimilar els efectes dels canvis acordats i acceptats per ells, particularitats que fan que aquests llocs siguin escenaris adequats per aconseguir disposicions de gran abast social en matèria de salut. Afirmen així mateix que l'educació per a la salut permet reduir els costos i la dificultat d'instrumentar altres estratègies més complexes (33).
34 multisectorials per intervenir i generar accions efectives. El model ofereix com a avantatge la possibilitat de realitzar un ampli diagnòstic, buscant assegurar l'èxit del programa d'educació per a la salut.
En aquesta fase del treball identificarem els factors que influeixen en els comportaments escollits (alimentació i exercici físic). Per als autors del model PRECEDE, aquests factors es poden classificar en tres categories no excloents entre si: predisponents, facilitadors i reforçants (33)
• Factors predisponents: Dins dels factors predisponents es troben les habilitats que tinguin els individus, incloent els coneixements, creences, valors, actituds, sexe, edat, cultura, etc.
Els factors predisponents es diferencien en els següents subgrups:
◦ Coneixements:
▪ No coneixen amb certesa les conseqüències de no realitzar una alimentació saludable a llarg termini.
▪ Falta de coneixements per a seguir una dieta equilibrada.
▪ Desconeixements de les repercussions que comporta una vida sedentària.
▪ No tenen coneixements dels beneficis de realitzar una correcta activitat física.
◦ Actituds:
▪ No son conscients del risc que comporta mantenir mals hàbits alimentaris.
▪ Presenten una actitud sedentària.
▪ No valoren el risc que comporta seguir una alimentació no equilibrada.
35
◦ Creences/valors:
▪ Creuen que el consum d’aliments no saludables de manera regular i en petites quantitats no perjudica la salut.
▪ Creuen que poden prendre mal al realitzar segons quin tipus d’esports.
▪ Consideren que no disposen de temps per a dedicar-lo a formacions d’educació per la salut.
• Factors facilitadors: Són els recursos personals, les aptituds, recursos socials i el que els permet dur a terme la conducta que desitgen.
Permeten modificar la motivació per tal de influir a l’individu per a que canvi la seva conducta.
◦ Habilitats:
▪ No tenen l’habilitat per a realitzar una alimentació equilibrada; quantitat, forma de cuinar-ho i horaris.
▪ No els solen agradar els aliments saludables i no tenen l’habilitat per a cuinar-los o preparar-los per a que siguin més agradables per a ells.
▪ No tenen l’habilitat per a integrar oci no sedentari al dia a dia.
◦ Recursos
▪ No disposen de recursos econòmics per assumir segons quin tipus d’aliments.
▪ No disposen de cap programa de salut vinculat a la promoció dels hàbits d’alimentació saludable.
▪ No disposen de programes ni associacions que promoguin l’exercici físic.
▪ No disposen d’espais gratuïts per a realitzar exercici que no siguin a l’aire lliure.
36 • Factors reforçants: Son els que s’obtenen pel comportament
(recompensa, penalització o iniciativa). Poden ser socials, donats per la família, grup d'iguals o professors.
◦ Reals:
▪ La família no considera que tingui un problema alimentari o sedentari.
◦ Subjectius:
▪ La alimentació saludable no es tan apetitosa.
▪ No mostren una autopercepció molt positiva d’ells mateixos.
▪ El fet de mantenir uns bons hàbits alimentaris i d’exercici físic els farà sentir menys cansats i amb un pensament més positiu sobre ell mateix i el seu entorn social.
2.1.4.- Anàlisi de les dades obtingudes i priorització dels problemes. DIAGNÓSTIC EDUCATIU
Un cop identificats els factors que s’associen al comportament sobre el que es vol intervenir, podem donar eines i recursos a la població del barri d’entre 50 i 70 anys d’edat per a que disminueixi el risc cardiovascular.
Seguidament, mitjançant una sèrie d’enquestes a la població del barri i a professionals sanitaris del CAP Creu Alta, hem pogut extreure informació que ens ha ajudat a realitzar unes intervencions més específiques.
S’han realitzat un total de 8 enquestes, 4 a la població del barri d’entre 50 i 70 anys d’edat amb risc cardiovascular i 4 als professionals sanitaris del CAP Creu Alta.
37 vida dels adults en relació a la seva alimentació diària i la seva activitat física seguint un mostreig probabilístic, ja que no la realitzarem a tots els pacients amb un alt risc cardiovascular del barri.
2.1.4.1.- Anàlisis dels resultats:
• Enquestes dirigides a la població:
Els resultats es mostren en forma de diagrama circular. Els espais de color vermell son considerats mals hàbits (ja siguin alimentaris o d’esport), i els espais de color verd són considerats hàbits saludables.
1. Cada quant sols realitzar esport?
La població es mostra majoritàriament com una població sedentària. Només un 25% de la població sol realitzar uns 15 minuts diaris d’activitat física els set dies de la setmana, i 1 dia de la setmana realitzen 1 hora d’activitat vigorosa.
0% 0%
25%
75%
Molt, solc realitzar esport vigorós més de 3 dies a la setmana.
Bastant, realitzo 30 minuts diaris d’activitat moderada cinc dies a la setmana, o 75 minuts/setmana d'activitat vigorosa o una combinació equivalent.
Sovint, camino uns 15 minuts diaris els set dies de la setmana, i un dia a la setmana realitzo 1 hora d’activitat vigorosa.
38 2. Quantes racions de fruita i verdura sols menjar diàriament?
En general solen menjar poques quantitats de fruites i verdures diàriament, nomes un 25% de la població sol menjar 7 racions, sent aquest el mínim recomanable.
3. Quants cops a la setmana sols menjar peix? 25%
50% 25%
2 5 7
25%
50% 25%
39 Mostren menjar poques racions de peix a la setmana, nomes un 25% de la població sol menjar 3 racions, sent aquest el mínim recomanable.
4. Quants cops a la setmana sols prendre begudes ensucrades (sucs) o refrescs?
Un 50% de la població pren diàriament begudes ensucrades. L’altre 50% no consumeixen begudes ensucrades o refrescs.
5. Quants cops a la setmana sols beure alcohol? 50% 50%
0 7
25%
25% 25%
25%
40 El 25% de la població consumeix 7 o 8 unitats d’alcohol a la setmana. Un altre 25% en consumeix 7. Un 25% consumeix 3 unitats. I només el 25% assegura no prendre alcohol.
6. Quants cops a la setmana sols menjar carn vermella?
El 50% de la població consumeix carn vermella 1 cop a la setmana, sent
aquesta quantitat més que suficient. El 25% en consumeixen 1 o 2 vegades, i el 25% restant 2 vegades.
7. Quants cops a la setmana sols menjar rebosteria industrial? 50%
25% 25%
1 2 1 o 2
50%
25% 25%
41 Un 50% de la població no consumeix rebosteria industrial. Un 25% en
consumeix 5 cops a la setmana. L’altre 25% en consumeix cada dia.
8. Cada quant sols menjar a centres de fast-food?
El 75% de la població no consumeix fast food. Un 25% de la població sol consumir fast food 1 cop al mes.
9. Quants cops a la setmana menges fruits secs? 75% 25%
0 1/mes
67% 33%
42 Un 67% de la població no consumeixen fruits secs. El 33% restant solen consumir 1 o 2 cops a la setmana.
10. Utilitzes oli d’oliva a casa teva?
El 100% de la població consumeix oli d’oliva.
11. Cada quant sols menjar embotits? 100%
0% Sí No
25%
25% 50%
43 El 50% de la població consumeix embotits a diari. El 25% en consumeix 2 o 3 cops a la setmana. Un 25% en consumeix només 2 cops a la setmana.
12. Menges llaminadures i/o caramels varies vegades al dia?
El 100% de la població no consumeix llaminadures ni caramels.
13. Quants cops a la setmana sols menjar llegums? 0%
100% Sí No
25%
25% 25%
25%
44 Només el 25% de la població consumeix llegums 2 o 3 vegades a la setmana, sent una quantitat escassa. L’altre 75% de la població esta repartida entre només 1 o 2 vegades a la setmana.
Resumint, podem observar l’existència de mals hàbits entre els enquestats, que poden ser producte de la manca de coneixements o la manca de voluntat per realitzar una dieta equilibrada. Les preferències alimentàries exposades pels enquestats són generalment aliments no saludables i descriuen el menjar saludable com a monòton, avorrit i poc gustós. És cert que alguns habitants segueixen conductes alimentaries saludables, tot i que encara hi ha petits aspectes a millorar dins la seva dieta.
En general trobem carències en certs ítems com per exemple, en els hàbits sedentaris, la manca de consum d’aliments com els llegums, fruits secs, peix, fruita i verdura. I l’excés de consum d’embotits, rebosteria industrial, carn vermella, alcohol, begudes ensucrades i refrescs.
• Enquestes dirigides a les infermeres del CAP de Creu Alta: Per altra banda, a part de les preguntes que hem descrit als diagrames circulars, vam proposar dues preguntes a professionals sanitaris del CAP de Creu Alta.
En primer lloc es va preguntar si creien que els adults d’entre 50 i 70 anys del barri de Creu Alta amb risc cardiovascular serien bons candidats (amb bona disposició i interessats) per participar en un projecte educatiu per canviar els seus hàbits alimentaris i d’esport.
En general es va trobar una reacció positiva a aquest plantejament. Les
45 Per altra banda, troben dificultats no només amb la motivació sinó també per la manca de temps que presenten alguns habitants del barri. Consideren que la població que està en actiu (treballant) és difícil que vingui a realitzar activitats d’educació si no és que ho veuen molt necessari. Responen que seria
necessari proposar a la població un horari adient a les seves possibilitats. Tot i així afirmen que els habitants del barri són bons candidats, la població en general posseeix una manca d’informació en aquests aspectes que es detecta a les consultes.
En segon lloc es va preguntar per propostes d’activitats o projectes que podríem realitzar a la població del barri. En aquesta enquesta vam poder extreure idees molt concretes, útils i productives. Les infermeres proposaven realitzar tallers educatius relacionats amb l’alimentació com per exemple:
• Cuina saludable.
• Cuina per diabètics, HTA, DLP, obesitat,... • Taller per identificar grups d’aliments.
Així com xerrades informatives:
• Sobre els riscs que comporten seguir una alimentació no saludable.
• Xerrades informatives d’hàbits alimentaris per grups de risc: HTA, DM, DLP, obesitat... dirigits per infermeria i potser amb algun pacient expert.
Buscar la col·laboració d’associacions del barri:
• Grups de persones per sortir a caminar liderats per una infermera i un assistent social. (realitzar la marxa Nòrdica, caminades pel barri, pel Parc Catalunya...)
• Fer un conveni amb la Unió Excursionista de Sabadell o el Club Natació de Sabadell.
• Fer convenis amb gimnasos privats per que realitzin activitats dirigides a persones d’aquesta edat (procurar que facin descomptes el primer any).
46 Després de l’anàlisi i priorització dels problemes es considera adient actuar sobre tres dels factors per tal d’afavorir un canvi de conducta. Per tant aquest programa prioritza l’actuació sobre:
• Falta de coneixements sobre el risc que comporta seguir una alimentació no saludable.
• Falta de coneixements per a seguir una alimentació equilibrada.
• Falta de motivació per a realitzar activitat física, així com falta de coneixements i utilització dels recursos que ofereix (o podria oferir) el barri Creu Alta i la ciutat de Sabadell.
2.2 Fase de desenvolupament: 2.2.1.- Objectius:
Amb aquest programa es pretén ensenyar estils de vida saludables mitjançant intervencions específiques on promoure hàbits d’alimentació saludables i activitat física.
Controlant aquests dos factors de risc modificables, s’espera que la població desenvolupi un estil de vida cardiosaludable.
Es pretén dotar a les persones d’eines i estratègies per a prevenir aquestes malalties i que prenguin consciència de la seva autocura convertint-se en l’agent actiu del procés. D’aquesta manera s’esperen futurs resultats de millora de la salut i del benestar de les persones del barri, reduint la incidència i la prevalença de malalties cardiovasculars a llarg termini. Així com reduir la mortalitat i la morbiditat cardiovascular, i disminuir el nombre de reingressos hospitalaris.
Com a objectiu general:
47 Com a objectius de comportament:
• Aconseguir que el 80% de la població que assisteixi als tallers aprengui a realitzar una dieta equilibrada.
• Aconseguir que el 80% de la població que assisteixi als tallers realitzi activitat física regularment, utilitzant els recursos que ofereix (o podria oferir) el barri Creu Alta i la ciutat de Sabadell.
Com a objectius específics:
- De coneixement:
• Un cop realitzats els tallers, el 80% de la població diana serà conscient del risc que comporta seguir una alimentació no saludable.
• Un cop realitzats els tallers, el 80% de la població diana sabrà identificar els beneficis de realitzar activitat física regularment.
- D’habilitats:
• Un cop realitzats els tallers, el 80% de la població diana mostrarà
habilitats per a seguir una alimentació equilibrada de manera autònoma.
• Un cop realitzats els tallers, el 80% de la població diana realitzarà activitat física adaptada a les seves necessitats.
- D’actituds:
• Un cop realitzats els tallers, el 80% de la població estarà sensibilitzada de la importància de mantenir una dieta equilibrada.
48 2.2.2 Intervencions educatives que es proposen:
Per tal de dur a terme les intervencions educatives es plantejaran diferents activitats, tallers i dinàmiques per tal d’assolir els objectius plantejats. El
programa dissenyat te una durada de 6 mesos, de gener a juny, aprofitant com a agents motivadors l’entrada d’any del gener i el bon clima dels mesos de maig i juny.
La presentació del programa es realitzarà la segona setmana de gener, on es plantejaran els objectius del programa i les diferents intervencions educatives plantejades. A aquesta sessió informativa també seran convidats els familiars de les persones que vulguin participar al projecte i s’oferirà un tríptic informatiu i motivador.
Prèviament a l’inici del programa, es passarà als participants el qüestionari pre intervenció. Així, posteriorment es podrà valorar les millores que mostra aquest projecte envers la salut de la població del barri.
Les sessions aniran dirigides a ampliar i canviar els coneixements, les actituds i les habilitats de la població diana. Seran liderades per una infermera que serà formada prèviament per conèixer l’objectiu del programa i el contingut que cal donar a cada sessió. No es pretén realitzar classes magistrals, teòriques ni poc motivadores, es pretén oferir sessions assembleàries, on tots els components de l’aula participin activament i es sentin motivats per a conduir les classes cap a on més els interessi. L’objectiu és que ells mateixos s’interessin pel seu benestar i que a través de nosaltres aconsegueixin les eines necessàries per aconseguir-ho.
Al final de cada sessió dedicarem uns minuts a realitzar entre tots unes petites conclusions i valoracions del que haguem treballat aquell dia.
Durant tot el procés es mirarà d’ evitar qualsevol tipus de jerarquia entre els formadors i els espectadors, i entre els mateixos participants del curs.
D’aquesta manera es pretén crear una relació horitzontal entre tots, facilitant la confiança i el respecte.
49 aprofitar les instal·lacions gratuïtes instal·lades a l’aire lliure i que contribueixen a realitzar esport adaptat a la gent gran.
CALENDARI de les sessions:
El primer dijous de cada mes, a l’any 2019:
• Gener 3: Plantem un arbre per a créixer tots junts. • Febrer 7: I tu, què menges?
• Març 7 : Anem al mercat! • Abril 4: Cinefòrum reflexiu • Maig 2: Cuinem plegats!
• Juny 6: Excursió a la muntanya i cloenda.
• A continuació presentarem les activitats proposades:
1r dia, 3 de Gener:
Nom de l’activitat: Plantem un arbre per a créixer tots junts. Lloc: Sala del centre cívic de creu alta.
Objectius educatius: Es pretén fer una sessió d’iniciació al curs, començar a conscienciar el grup sobre el que treballarem durant tot el curs. Escoltar les seves preocupacions, que senten i intentar motivar-los per a que es
comprometin amb ells mateixos a complir els objectius que es proposin. Dirigit a: Tots els habitants del barri de Creu Alta de Sabadell d’entre 50 i 70 anys d’edat i amb risc cardiovascular.
Grup: Persones inscrites a les sessions (entre 10 a 20 persones).
Recursos (materials i humans): Infermera, full de grans dimensions (amb un arbre dibuixat), post its de diferents colors, bolígrafs.
Temps total: 2:45h. Gener dia 3.
50 • Seure en rotllana, que cadascú digui el seu nom i una afició.
Posteriorment realitzant una dinàmica per a trencar el gel dels participants (15 min).
• Explicar que durant el curs establirem 4 grups de 5 persones cada un. Cada grup haurà de posar-se un nom. Aquests grups participaran a un «concurs» que durarà els 6 mesos. Durant les sessions es realitzaran una sèrie de preguntes als participants del «concurs», els grups que les encertin guanyaran punts. Al final del curs es farà el recompte final. (15 min)
• Explicar que al final d’aquesta sessió realitzarem un mural entre tots. S’enganxarà a la paret un full de grans dimensions on hi haurà dibuixat un arbre, les arrels de l’arbre representaran els hàbits alimentaris i d’esport que cadascun dels participants segueixen actualment. El tronc de l’arbre representarà les eines i motivacions que disposen per a fer un canvi als seus mals hàbits. Les fulles de l’arbre representaran els nous hàbits que volen aconseguir. Individualment escriuran en un post it cada un dels ítems (arrels, tronc i fulles) i un per un ho enganxaran al arbre explicant el que han escrit davant dels seus companys (15 min).
• Petita introducció teòrica al curs (50 min). Parlarem mitjançant un debat entre tots sobre:
◦ Què és la salut?
◦ Què són els hàbits saludables i de què depenen?
◦ Quins hàbits podem treballar? (apart de l’alimentació i l’esport que és on més incidirem durant el curs. Parlar d’altres hàbits que també els poden ajudar)
◦ Com els treballeu cadascú de vosaltres? Estratègies, ajudes, motivacions...
• Realitzar el mural de l’arbre (45 min)
51 Per a la següent sessió realitzarem la piràmide dels aliments real, ens organitzarem per a que cadascú de nosaltres porti un aliment que pugui adaptar-se a un berenar (fruita, pa, embotit, làctics, fruits secs,...). Observacions: Si en algun moment de la sessió algun participant es sent incòmode i prefereix no participar durant les dinàmiques se’l respectarà. En el moment en que es vegi disposat a participar serà introduït a la dinàmica de nou.
Valoració del impacte: Al finalitzar la sessió realitzarem una petita valoració oral. Intentarem avaluar què han aprés i com s’han sentit durant les
dinàmiques.
2n dia, 7 de Febrer:
Nom de l’activitat: I tu, què menges? Lloc: Sala del centre cívic de creu alta.
Objectius educatius: Conèixer els diferents tipus de nutrients que existeixen i saber-los diferenciar. Seguidament presentar la piràmide dels aliments i
d’aquesta manera aconseguir que tinguin els coneixements necessaris per a seguir uns bons hàbits alimentaris. Amb l’ajuda d’una nutricionista intentarem conscienciar als oients de la importància que comporta seguir una dieta saludable.
Dirigit a: Tots els habitants del barri de Creu Alta de Sabadell d’entre 50 i 70 anys d’edat i amb risc cardiovascular.
Grup: Persones inscrites a les sessions (entre 10 a 20 persones). Recursos (materials i humans): Nutricionista, infermera, fulls amb els
nutrients i les seves definicions, fulls blancs, bolígrafs, full de grans dimensions (amb una piràmide dibuixada), aliments que els mateixos participants portaran de casa i taules.
Temps total: 2:45h, Febrer dia 7.
52 • Començarem la sessió fent dues proves per equips que puntuaran per al
concurs: (45 min)
◦ Primer de tot es farà una «cursa» de relleus: Tots els grups es posicionaran darrere d’una línia a una banda de la classe, a l’altre banda hi haurà una cartolina enganxada a la paret amb les
definicions de: aigua, greixos i olis, proteïnes, minerals, glúcids o hidrats de carboni i vitamines. (només hi haurà escrites les definicions, sense el nom corresponent de cada nutrient). Una persona «A» de cada grup haurà d’anar a la cartolina,
memoritzar les definicions, tornar a on estan els membres del seu grup i intentar reescriure les definicions dels nutrients amb l’ajuda dels companys del seu equip. Mentre aquella persona «A» reescriu el que ha memoritzat una persona «B» del seu mateix equip pot sortir cap a la banda de la classe on hi ha la cartolina per a memoritzar més definicions. Guanya l’equip que aconsegueix reescriure més definicions.
◦ La segona prova tractarà de posar-li nom a cada una de les definicions aconseguides anteriorment. El grup que ho faci millor guanyarà punts per al concurs.
• Com haurem acordat a la sessió anterior, cadascú de nosaltres portarà un aliment que es pot adaptar a un berenar. Posarem les taules juntes, a sobre estendrem un full gran on hi haurà dibuixada una piràmide «la piràmide dels aliments». Entre tots anirem posant els aliments que hagin portat de casa a dins la piràmide. A part dels aliments que hagin portat per berenar, hi hauran imatges de llaminadures, begudes ensucrades, carn, peix, pastissos, llegums,...
Construirem la piràmide dels aliments i berenarem tots junts del menjar que haurem portat (1 h).
53 Punts a parlar:
◦ Què vol dir seguir una mala alimentació i una vida sedentària.
◦ Com es calcula l’IMC.
◦ Riscs que comporta seguir una alimentació no saludable, quines conseqüències poden arribar a tenir uns mals hàbits alimentaris, com afecta l’alimentació a les altres malalties (HTA, DM, DLP, obesitat,...).
◦ Primers passos per a començar a canviar els hàbits.
◦ Quins aliments s’han de consumir amb regularitat i quins només s’han de consumir de tant en tant o inclús es millor evitar (piràmide dels aliments). Farem una presentació de diferents menús, s’anirà avaluant i analitzant la freqüència en què s’han d’ingerir els aliments setmanalment. Es considerarà important que els participants
coneguin els diferents grups d’aliments (fruita i verdures, llegums i cereals, carns i ous, làctics, sucres i olis i greixos) això s’aconseguirà realitzant una sortida al mercat del barri per veure la comercialització dels diferents productes a la pròxima sessió.
◦ Com incloure l’esport a la nostra vida.
◦ Parlarem dels actuals falsos mites sobre l’alimentació, així com les dietes extremes perjudicials per la salut.
• Al acabar la sessió iniciar 3 preguntes relacionades amb els temes teòrics tractats durant la sessió. Els grups que encertin les respostes guanyaran punts per al «concurs». Finalment realitzarem una valoració oral en grup. (10 min)
54 3r dia, 7 de Març:
Nom de l’activitat: Anem al mercat!
Lloc: Una sala del centre cívic i al Mercat Creu Alta.
Objectius educatius: En aquesta sessió es treballarà per a que els
participants aprenguin a dissenyar un menú saludable, escollir els productes adients, llegir i entendre l’etiqueta d’informació nutricional, oferir trucs per a seguir una dieta saludable i aconseguir equilibrar les calories necessàries. Dirigit a: Tots els habitants del barri de Creu Alta de Sabadell d’entre 50 i 70 anys d’edat i amb risc cardiovascular.
Grup: Persones inscrites a les sessions. (entre 10 a 20 persones).
Recursos (materials i humans): Fulls blancs, bolígrafs, fulls amb les taules nutricionals.
Temps total: 2:45h, Març dia 7.
Descripció de l’activitat i temporització:
• Començarem la sessió dividint els participants en 4 grups diferents (podem utilitzar els mateixos grups que utilitzem per a fer «el concurs»). Cada grup haurà de dissenyar un menú saludable de 7 dies per a una persona escollida de cada grup (tenint en compte el seu IMC i les calories que necessita cada dia).
Al finalitzar el menú s’escollirà un dia i hauran d’escriure la llista de productes que necessitarien comprar al mercat (40 min).
• Parlar de com escollir els productes a l’hora de fer la compra al
supermercat (més endavant ja es parlarà de com cuinar-los), ensenyar a llegir i entendre la etiqueta d’informació nutricional. Així com trucs per a seguir una dieta saludable, i aconseguir equilibrar les calories
necessàries (20 min).
• Tots junts anirem al mercat de Creu Alta, un cop allà repartirem un full amb taules per omplir la informació nutricional sobre cada producte, cada grup haurà de buscar els aliments necessaris per al dia escollit i omplir les taules.
