Organització d emergència a la UPC

(1)

(2)

Edifici VX

Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Telèfon: 93 4017450 [email protected] http://www.upc.edu/prevencio Codi de referència 26.03/15/PEE/EMV/013/013

Data del document

28/maig/2015

05/juny/2015. Revisió 1. 11/gener/2016. Revisió 2. 21/abril/2016. Revisió 3.

(3)

Índex

Objectiu ... 1

Organització de la UPC ... 1

Línies bàsiques per poder establir una organització d’emergència a la UPC. ... 4

Anàlisi del risc, escenaris d’emergència i estratègies de resposta ... 5

Actuacions bàsiques en cas d’emergència. ... 6

Organització d’emergència. ... 8

Estructura organitzativa per a la gestió de l’emergència ... 8

Competències en la gestió de l’emergència a la UPC ... 10

Funcions i responsabilitats ... 10

Aplicació de l’organització d’emergència als edificis/centres UPC. ... 22

(4)

Objectiu

Establir el model d’organització per a la resposta en cas d’emergència per part de la Direcció de la UPC.

Definir una estructura organitzativa jerarquitzada d’emergència, dins l’organització i personal existent, fixant les funcions i responsabilitats de totes les persones membres en:

- Situació d’emergència.

- Situació de “normalitat” o de no-emergencia.

Organització de la UPC

Els òrgans col·legiats generals de la UPC són el Consell Social, el Consell de Govern, el Claustre Universitari, el Consell Acadèmic, la Comissió de Selecció i d’Avaluació del Personal Docent i Investigador, la Comissió d’Apel·lació, la Junta Electoral i la Comissió de Formació Permanent. També són òrgans col·legiats el Consell de l’Estudiantat i el Consell de Doctorands i Doctorandes.

Els principals òrgans unipersonals generals de la Universitat Politècnica de Catalunya són el rector o rectora, els vicerectors i vicerectores, el secretari o secretària general, el gerent i els delegats i delegades del rector o rectora, que constitueixen el Consell de Direcció.

La UPC s’organitza en base a unitats acadèmiques i unitats d’administració i serveis. Unitats acadèmiques

‐ 16 Centres docents (escoles i facultats) +5 centres adscrits.

‐ 34 Departaments

‐ 9 Instituts universitaris de recerca ‐ Escola de Doctorat

‐ Altres unitats acadèmiques

Unitats d’administració i serveis ‐ Serveis universitaris

‐ Unitats transversals de gestió

‐ Altres unitats d’administració i serveis

Hi ha directors/es d’escola o degans, directors/es de departament, directors/es de centres de recerca, directors/es d’instituts de recerca, caps d’Unitats Transversals de Gestió, i caps serveis universitaris.

La UPC també té la xarxa de biblioteques i arxius de la UPC, unitats operatives com els més de 300 grups de recerca, grups de recerca acreditats, càtedres i aules d’empresa i càtedres UNESCO.

La UPC també forma part de 18 entitats vinculades de recerca, ens amb participació no majoritària per part de la UPC.

(5)

Tipologia dels ocupants i disponibilitat de recursos humans

Als edificis de la UPC bàsicament hi ha estudiants i personal docent i investigador i personal d’administració i serveis.

Considerant que també hi ha visitants i personal d’empreses externes, el personal d’administració i serveis, PAS, representa menys del 4% dels ocupants dels edificis. Això implica que menys de 4 % dels ocupants dels edificis poden tenir funcions 1 relatives a la gestió de les situacions d’emergència en els edificis UPC.

Cal considerar que el PAS no està repartit uniformement en i entre els edificis. Hi ha edificis o recintes de caire més administratiu on es concentra el PAS i edificis en els que gairebé no hi ha PAS com és el cas dels aularis.

1 Funcions necessàries o crítiques per a la gestió de la resposta en cas d’emergència. No s’inclouen les funcions de suport en l’evacuació/confinament.

Estudiantat; 90% PDI; 6% PAS; 4%

Tipologia d'ocupants dels edificis de la UPC

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500 ET SE C CPB FIB ET SE TB ET SE IB ET SAB EPSE B FM E EE TAC _ESAB ET SE IA AT EPSE VG ET SAV EPSE M Re cto ra t Vè rtex Vè Au d it o ri Om ega To rre G iron a Til·le rs ET SE C CP-C2 ET SE B -B 3 FiB B6 Ed C . BLL Ed . C Te rra ss a

Escoles i facultats Edificis Administratius PAS PDI Estudiantat/Visites

(6)

Per altra banda, el PAS està concentrat determinades zones dels edificis, com l’àrea de Direcció, UTG, secretaries i biblioteques, i en altres zones, la presència de PAS és molt escassa, com és el cas d’aularis o els laboratoris.

El personal docent i Investigador (PDI) té una alta mobilitat dins l’escola i horaris diferents segons el dia de la setmana, mes, quadrimestre i any.

El PDI, pot tenir assignació a vàries escoles o centres, a varis laboratoris i inclús tenir varis despatxos (en centres diferents), a més a més, realitzen visites a empreses amb motiu de convenis universitat-empresa, assisteixen a congressos i conferències, etc.

El PDI podria fer tasques de recolzament o suport en l’evacuació i el confinament, especialment qual donen classe, però atenent a la seva activitat i mobilitat no és possible considerar aquest col·lectiu per tasques “estables” de gestió de les situacions d’emergència. Com abans s’ha comentat només es pot comptar amb el Personal d’Administració i Serveis (PAS) per assegurar que es realitzin les actuacions imprescindibles per a la gestió de la resposta d’emergència, atès que és únic personal que sol estar en una determinada ubicació o localitzable.

Edificis de la UPC

La UPC està present en 7 emplaçaments diferents, 3 dels quals tenen una estructura de campus: Nord, Terrassa i Baix Llobregat. Més de 58 edificis: escoles, biblioteques, centres d’investigació o edificis administratius i un poliesportiu, amb una superfície a prop dels 400.000 m2.

Els edificis de la UPC presenten una distribució en gran quantitat d’espais. Hi ha més de 10.000 espais als edificis de la UPC.

‐ 658 aules,

‐ més de 3100 despatxos o sales de treball, ‐ més de 500 laboratoris,

‐ més 18 sales d’actes, ‐ 60 sales o espais d’estudi, ‐ 14 biblioteques, etc.

Considerant l’organització de la UPC cal plantejar-se quina seria l’estructura organitzativa mínima amb la que es pot obtenir la millor resposta possible en cas d’emergència en els edificis de la UPC.

(7)

Línies bàsiques per poder establir una organització d’emergència a la

UPC.

A continuació, tenint en consideració tot l’anterior, es mostren les línies bàsiques sobre les que establir l’organització d’emergència a la UPC.

 Analitzar les diferents estructures organitzatives existents als edificis de la UPC per treure factor comú i ajustar l’organització d’emergència a la realitat de cada edifici de la UPC.

 Definir una organització d’emergència el més petita i àgil possible, atenent al reduït nombre de persones que poden tenir funcions assignades en cas d’emergència, que faciliti la coordinació i ràpida comunicació entre els seus membres amb l’objectiu de limitar els retards en la cadena de comunicació i garantir el flux d’informació per a la presa de decisions per part dels caps d’emergència i la execució de les actuacions per ells ordenades.

 Disposar de sistemes de megafonia per a comunicació d’emergències atès que permeten simplificar l’estructura organitzativa necessària per a l’alerta i mobilització dels ocupants dels edificis.

 Garantir el correcte avís i recepció dels Serveis d’Emergència.

 Integrar adequadament el personal extern de vigilància, especialment en la gestió d’emergències als campus i en horaris fora de l’activitat normal dels edificis.

 Incorporar les funcions coordinació amb els Serveis d’emergència i protecció civil i les d’atenció a la premsa i altres mitjans de comunicació. (Aquesta última no sol incloure’s en els plans d’emergència però és necessària en el cas de la UPC).

(8)

Anàlisi del risc, escenaris d’emergència i estratègies de resposta

Una situació d’emergència a la UPC és un esdeveniment greu, que pot afectar simultàniament a un gran nombre de persones, que requereix d’una resposta immediata per evitar o limitar els danys a les persones o pèrdues materials o de continuïtat en l’activitat.

La UPC es planteja en primera instància, com objectiu garantir la seguretat dels ocupants dels

edificis.

Considerant l’històric d’emergències de la UPC, la bibliografia relativa a emergències en edificis universitaris docents i edificis administratius, i els resultats de la identificació i avaluació de riscos laborals que poden donar origen a situacions d’emergència, es pot concloure que els

escenaris d’emergència previsibles als edificis de la UPC són:

- Incendis

- Amenaces de bomba

- Fuites de gasos en laboratoris i tallers - Emergències en edificis adjacents o propers.

- També, es considera necessari abordar l’atenció mèdica urgent, atenent que és la situació que cal gestionar més freqüentment.

En els edificis amb concentració de persones, cal considerar especialment tres factors que determinen els tipus d’estratègies de resposta.

- Característiques dels ocupants dels edificis. - Gestió i control grupal.

- Característiques dels edificis.

En relació a les característiques dels ocupants dels edificis de la UPC cal destacar que es tracta de persones que tenen:

- Capacitat de comprensió de les consignes d’emergència. - Autonomia de moviment.

- Capacitat per prendre decisions.

És a dir, que són persones que poden realitzar actuacions envers la seva seguretat protecció.

En relació a la gestió i control grupal a la UPC:

- No són previsibles situacions de competència ni d’ocupació crítica. - Són possibles situacions de resposta de fugida.

La mejor estrategia

de respuesta es la

evacuación parcial o

total.

(9)

(La millor prevenció i control d’aquestes situacions és la correcta dotació i disponibilitat dels mitjans d’evacuació i la informació puntual dels ocupants dels edificis sobre l’emergència i les actuacions a realitzar).

Pel que fa referència als edificis de la UPC es poden classificar com edificis de reunió2: gran població i potencialment densa que pot estar sotmesa a una amenaça singular.

Considerant tot l’anteriorment exposat es pot concloure que en la millor estratègia de

resposta és evacuació3 parcial o total, en la majoria de les situacions d’emergència a la UPC.

Els edificis de la UPC, en general, no estan preparats per resposta de “defensa en el lloc” atès que tenen greus carències en matèria de sectorització contra incendi. Només en determinats casos, la millor estratègia per fer front a l’emergència serà el confinament4.

Actuacions bàsiques en cas d’emergència.

Les actuacions que cal realitzar per gestionar les situacions d’emergència, considerant que aquestes actuacions han de centrar-se, com anteriorment s’ha explicat, en assolir l’evacuació

dels edificis de forma segura i ràpida, són:

-

Atendre els avisos i alarmes.

-

Prendre decisions en relació amb la gestió de la situació d’emergència.

-

Coordinar els equips d’actuació.

-

Informar sobre l’emergència.

-

Avisar als Serveis d’Emergència.

-

Rebre els Serveis d’Emergència.

-

Facilitar l’evacuació.

-

Limitar el progrés de l’emergència.

-

Facilitar primers auxilis.

2_{NFPA, 2009. Ocupacions i característiques bàsiques dels edificis que determinen l’estratègia} d’evacuació.

3

Evacuació: mesura de protecció de les persones davant d’una emergència, que consisteix a sortir d’un local, centre, establiment, instal·lació o dependència dins dels qual les condicions no són segures i romandre a l’exterior d’aquest , en un lloc no afectat per l’emergència, fins que aquesta estigui controlada i les condicions a l’interior garanteixin la seguretat dels ocupants.

4

Confinament: mesura de protecció de les persones davant d’una emergència, que consisteix a tancar-se en un local protegit suficientment aïllat de l’exterior i romandre-hi fins que les condicions a l’exterior són segures. En l’acció de confinament, s’han tancar les entrades d’aire i parar les instal·lacions de climatització i ventilació.

(10)

A continuació es mostren quins són els aspectes clau que cal abordar en el cas de la UPC. Actuacions bàsiques d’emergència Aspectes clau

Atendre els avisos i alarmes - Telèfon/s d’emergència. Comunicació d’una situació d’emergència

- Verificació i informació.

- Centraletes dels sistemes de detecció d’incendi. - Alarmes dels sistemes d’extinció automàtica. - Polsadors d’alarma d’incendi.

- Intercomunicadors. - Càmeres de seguretat.

- Alarmes de portes d’emergència.

Prendre decisions en relació a la gestió de la situació d’emergència

- Estratègia de resposta: evacuació/confinament. - Re-direccionament dels fluxos d’evacuació. - Avís als Serveis d’Emergència.

Coordinar els equips d’actuació - Mitjans de intercomunicació en cas d’emergència. - Fluxos d’informació entre equips d’actuació. - Contingut de la informació.

Informar sobre l’emergència - Direcció de la UPC. (Rector i Gerent) - Serveis d’Emergència.

- Premsa i altres mitjans de comunicació. - Ocupants dels edificis.

- Familiars.

Avisar als Serveis d’Emergència - 112 (En cas d’incendi:080 Bombers Barcelona) - CRA/CECAT

- Contingut de la informació que s’ha de facilitar.

Rebre els Serveis d’Emergència - Accessibilitat a campus. - Guiatge als edificis.

- Informació sobre l’origen i evolució de l’emergència. - Informació sobre l’activitat i instal·lacions de l’edifici.

Guies Ràpides d’Actuació per als Serveis d’emergència. Facilitar l’evacuació - Suport en l’evacuació.

- Suport en el confinament. - Persones amb discapacitats.

Limitar el progrés de l’emergència Actuacions especialitzades.

- Interruptors generals del subministrament elèctric. - Sistemes de climatització/renovació d’aire. Claus de

pas d’aigua sanitària, contra incendi, gas natural, gasos tècnics, etc.

Actuacions bàsiques. - Ús extintors.

- No anul·lació de les portes tallafocs.

- Aturada segura dels equips de laboratoris/tallers.

Facilitar primers auxilis - Formació en primers auxilis.

(11)

Organització d’emergència.

La gestió de les situacions d’emergència requereix d’una estructura jerarquitzada i un

comandament únic per tal de tenir una resposta àgil i eficaç per evitar els danys a les persones

i reduir els danys als béns.

Sens dubte, el comandament i la comunicació (fluxos d’informació) són els dos aspectes clau en la gestió de les situacions d’emergència, és a dir, són clau per garantir la realització de les

actuacions bàsiques i imprescindibles per a la correcta gestió de la resposta en els edificis.

Estructura organitzativa per a la gestió de l’emergència

La següent estructura organitzativa d’emergència correspon a una estructura organitzativa senzilla i operativa, que és aplicable en tots els edificis de la UPC (factor comú).

(12)

(13)

Competències en la gestió de l’emergència a la UPC

En l’àmbit de les organitzacions5 s’ha definit competència com el conjunt d’atributs, habilitats, coneixements, valors i aptituds que té una persona per desenvolupar una acció efectiva en un determinat àmbit.

A continuació es presenten breument algunes competències cal cobrir per a que a la UPC hi hagi una correcta gestió de les situacions d’emergència.

- Capacitat per a l’anàlisi dels escenaris d’emergència

- Capacitat per a la presa de decisions sota pressió en els diferents escenaris d’emergència. - Autoritat i comandament dels equips d’emergència.

- Habilitats de comunicació per atendre als mitjans de comunicació.

- Capacitat de comunicació per facilitar la informació necessària als serveis d’emergència - Operació dels sistemes de comunicació d’emergència.

- Operació sobre les instal·lacions: claus de pas d’aigua, interruptors de tall generals, etc. - Capacitat per realitzar actuacions de primers auxilis.

Funcions i responsabilitats

“El pla d’autoprotecció ha de tenir una estructura organitzativa, jerarquitzada, dins de l’organització, que estableixi les funcions i responsabilitats de totes les persones implicades en les situacions d’emergència”. Art. 8 del Decret 30/2015.

Òbviament, cal una organització d’emergència per les actuacions necessàries quan es produeix una situació d’emergència. Però l’organització d’emergència també és absolutament necessària per prevenir les situacions d’emergència i per preparar i orquestrar la resposta d’emergència.

Així, es pot dir que l’organització d’emergència té una doble funció:

Emergència No-emergència o activitat normal

Actuació o resposta preparada.  Evitar situacions d’emergència.

 Preparació de l’actuació o resposta d’emergència.  Post-anàlisi en cas d’emergència.

5_{Actualment, es plantegen altres enfocaments. Competencia es una actuación integral para identificar, interpretar,}

argumentar y resolver problemas del contexto con idoneidad y compromiso ético, articulando el saber ser, el saber hacer y el saber conocer.

(14)

Les funcions i responsabilitats d’emergència fan referència a les actuacions que s’han de dur a terme DURANT la situació d’emergència

Les funcions i responsabilitats de no-emergència fan referència a la PREPARACIÓ de la resposta i l’aprenentatge DESPRÉS una emergència; és a dir, prevenció d’emergències, preparació dels edificis, la formació i entrenament de les persones amb funcions assignades i, l’anàlisi de les situacions d’emergència que es produeixin per tal de millorar la resposta davant una nova situació o evitar que es torni a produir.

El rector, té funcions en relació al pla d’autoprotecció6. És el responsable de dirigir el pla d’autoprotecció i de la designació de les persones responsables de la gestió de les actuacions encaminades a la prevenció i control dels riscos i dels caps d’emergència. Art. 9 del Decret 30/2015.

Cap d’emergència

És la persona amb autoritat i amb capacitat de gestió, responsable de la gestió en l’edifici o centre de les actuacions encaminades a la resposta davant les emergències d’acord amb el Pla d’Emergència.

Atesa la responsabilitat del càrrec, cal garantir que durant tot l’horari activitat del centre/edifici hi ha un/a cap d’emergència. Es recomana nomenar com a mínim dos suplents.

Responsable de relacions institucionals

És la persona amb autoritat per informar al Rector/a, Gerència, amb capacitat de gestió davant de Protecció Civil i atenció als mitjans de comunicació en cas d’emergència.

Atesa la responsabilitat del càrrec, cal garantir que durant tot l’horari activitat del centre/edifici hi ha un responsable de relacions institucionals. Es recomana nomenar com a mínim dos suplents.

Responsable de l’equip de control, alarma i comunicacions. CAC

És la persona que ha de dirigir l’equip de persones situades al centre de control, alarma i comunicacions (en endavant CAC), que és el lloc des d’on es gestionaran les emergències, centralitzant i coordinant les accions de recepció alarmes, notificació

6

Pla d’autoprotecció (PAU), en la línia del que estableix l’article 19 de la Llei de protecció civil de Catalunya, és el document que preveu, per a una determinada activitat, instal·lació, centre, establiment o dependència, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva pròpia activitat i les mesures de resposta davant de situacions de risc, de catàstrofes i de calamitat publiques que els poden afectar, establint la coordinació amb els plans territorials, especials i específics que els afectin.

(15)

d’alerta, activació d’alarmes i missatges d’emergència i comunicacions internes i externes.

En el cas de la UPC, el CAC correspon a les consergeries dels edificis i/o centres de control de campus.

Encarregat/da de recepció dels Serveis d’Emergència

És la persona encarregada de la recepció dels Serveis d’Emergència al punt de recepció establert per tal de facilitar l’accés als campus i edificis, guiar els Serveis d’Emergència fins l’edifici i/o lloc on s’està produint una situació d’emergència i facilitar informació sobre l’edifici i les seves instal·lacions. (Guies ràpides d’actuació per als Serveis d’Emergència).

Atesa la responsabilitat del càrrec, cal garantir que durant tot l’horari activitat del centre/edifici hi ha un/a encarregat/da recepció dels Serveis d’Emergència. Es recomana nomenar com a mínim dos suplents.

Responsable de l’equip d’actuació tècnica especialitzada

És la persona que ha de dirigir l’equip de persones que poden realitzar actuacions tècniques sobre les instal·lacions de l’edifici per tal de limitar l’avenç de l’emergència i els danys produïts per la mateixa, i facilitar el seu control.

Les posicions esmentades anteriorment han ser assumides per persones diferents, o una persona pot assumir vàries posicions d’acord amb l’estructura organitzativa de l’activitat, dels recursos presents a l’edifici en cada moment i de forma compatible amb el volum de funcions assignades.

Aquest document se centra en les funcions i responsabilitats relatives al pla d’emergència que és una part del pla d’autoprotecció. El pla d’emergència7 especifica sistemàticament i de forma breu, per a cadascuna de les emergències previsibles quines són les accions a realitzar i com es coordinen amb els plans de protecció civil d’àmbit superior.

Per tant, no són objecte d’aquest document les funcions i responsabilitats relatives als plans

d’autoprotecció que han de ser establertes pel rector.

A continuació es detallen les funcions i responsabilitats més rellevants per a cada membre de l’estructura organitzativa d’emergència UPC

7

(16)

Cap d’Emergència

Prendre les decisions en relació a la gestió d’emergències Coordinar els equips d’actuació d’emergència

Funcions en cas d’emergència Responsabilitats en cas d’emergència

Avaluar la situació d’emergència i Activar el Pla d’Actuació d’Emergència.

Acudir o contactar amb l’equip de control, alarma i comunicacions (CAC) en quant rebi l’avís d’emergència per informar-se de la magnitud i evolució de la situació d’emergència.

Ordenar les accions immediates que consideri necessàries per reduir les conseqüències de l’emergència

Coordinar les actuacions de resposta.

Coordinar les actuacions dels diferents equips d’emergència.

Donar les ordres actuació i comunicació a través del CAC o directament als equips d’emergència.

- Evacuació (parcial o general)/Confinament - Avís als Serveis d’Emergència. (Confirmar). - Actuació sobre instal·lacions.

- Recepció dels Serveis d’Emergència. Declarar el final d’una emergència.

Mantenir informat al Responsable de Relacions institucionals de les

actuacions adoptades i l’estat de l’emergència.

Informar a l’arribada dels Serveis Externs d’Ajuda, un cop aquests arribin de

l’estat i evolució de l’emergència i les actuacions realitzades.

Activar el Pla d’Actuació d’Emergència.

Adoptar les accions immediates que consideri necessàries per reduir les

conseqüències de l’emergència, avantposant la seguretat dels ocupants dels edificis, en totes les seves decisions.

Funcions en no-emergència Responsabilitats en no-emergència

Planificar i fer el seguiment de les actuacions necessàries en matèria

prevenció, protecció i formació d’emergències en el seu edifici.

Després d’una emergència, elaborar un informe, sobre la gestió de l’emergència que es remetrà al Rector, Gerent i Responsable de relacions Institucionals. * En alguns casos, el Rector l’haurà de trametre abans de 7 dies a protecció civil o l’ajuntament.

Portar el telèfon mòbil o cercapersones actiu permanentment.

Conèixer l’estat del seu centre respecte la prevenció, protecció i resposta en cas

d’emergència.

Fer complir la legislació i normes de seguretat en matèria d’emergències. Tenir en consideració els aspectes de prevenció i gestió d’emergències, en les seves decisions i actuacions.

(17)

Responsable de Relacions Institucionals

Informar sobre l’emergència

Informar al Rector/a i la Gerència sobre el desenvolupament de la situació

d’emergència.

Mantenir comunicació amb el/la Cap d’Emergència per conèixer l’estat

l’emergència.

Atendre als mitjans de comunicació. Coordinar-se amb Protecció Civil.

Informar al Cap d’Emergència de la informació i/o instruccions rebudes per part de Protecció Civil.

Mantenir permanentment informats al Rector/a i la Gerència sobre el

desenvolupament de l’emergència.

Oferir informació als mitjans de comunicació.

Establir, si s’escau, coordinació amb Protecció Civil.

Impulsar les actuacions necessàries envers la millora de la seguretat dels

edificis.

Fomentar la formació del PDI i PAS envers els aspectes de prevenció i resposta

en cas d’emergència.

Portar el telèfon mòbil o cercapersones actiu permanentment.

Conèixer l’estat de l’edifici o conjunt d’edificis en relació a la prevenció i protecció

en front emergències.

Fer complir la legislació i normes de seguretat en matèria d’emergències

establertes per la Gerència i el Servei de Prevenció.

Tenir en consideració els aspectes de prevenció i gestió d’emergències, en les

(18)

Equip de control, alarma i comunicacions

CAC

Atendre les alarmes o avisos o trucades. Informar sobre l’emergència

Avisar als Serveis d’Emergència

Atendre les alarmes, avisos o trucades d’emergència d’acord als mitjans

disponibles en l’edifici: - Número/s d’emergència.

- Sistemes de detecció i alarma d’incendi. - Càmeres de seguretat, etc.

recollint la informació bàsica necessària per poder avisar i informar al Cap d’Emergència i a l’equip d’informació i primers auxilis.

Realitzar les trucades d’emergència internes i externes

- Comunicació entre els equips d’emergència

- Comunicació als ocupants de l’edifici (megafonia/sirenes) - Comunicació als Serveis d’Emergència. Bombers, Policia, SEM,

(CECAT/CRA), etc.

- Comunicació a entitats o empreses properes que poden veure’s afectades.

Donar o facilitar l’accés a les claus de l’edifici als equips d’actuació i/o Serveis

d’emergència.

Seguir les ordres del Cap d’Emergència.

Garantir l’atenció d’alarmes i trucades d’emergència. Garantir les comunicacions en cas d’emergència.

Avís al Serveis d’Emergència, avís i intercomunicació entre el membres dels equips d’actuació, l’alarma o avís als ocupants de l’edifici.

Actualitzar i situar en un lloc visible el directori de telèfons d’emergència. Mantenir ordenades i disponibles les claus de l’edifici.

Custodiar les guies ràpides d’actuació per als Serveis d’Emergència, per tal que estigui sempre disponibles per a l’Encarregat/da de Recepció dels Serveis d’Emergència.

Planificar, realitzar i registrar les proves periòdiques del sistema de

megafonia.

Informar de qualsevol avaria que es produeixi en el sistema de megafonia per a

la comunicació d’emergències, detecció contra incendi, línies telefòniques internes o externes.

Conèixer el funcionament del sistema de megafonia per a la comunicació

d’emergències, de la centraleta de detecció d’incendi, etc.

Verificar que es disposa tot el material associat a la gestió d’emergència: claus,

(19)

Encarregat/da de Recepció dels Serveis

d’Emergència.

Rebre els Serveis d’Emergència

Acudir al Punt de Recepció dels Serveis d’Emergència.

Facilitar l’accés dels Serveis d’Emergència: Aixecament de barreres, retirada de pilones amb clau, etc.

Guiar als Serveis d’Emergència en el campus o en l’interior de l’edifici fins on es troba el Cap d’emergència i/o fins on s’està produint l’emergència.

Facilitar la Guia Ràpida d’Actuació per als Serveis d’Emergència.

Informar als Serveis d’Emergència

Mantenir comunicació amb el Cap d’Emergència per conèixer l’evolució de l’emergència i així facilitar una primera informació als Serveis d’Emergència.

Comunicar al Cap d’Emergència l’arribada dels Serveis d’Emergència.

Seguir les ordres del Cap d’Emergència. Garantir la recepció els Serveis d’Emergència.

Revisar periòdicament que la Guia Ràpida d’Actuació per als Serveis

d’Emergència està en l’accés a l’edifici, consergeria /o centre de control.

Portar el telèfon mòbil o cercapersones actiu durant la jornada laboral.

Informar de qualsevol situació que suposi un impediment per a l’accessibilitat

dels Serveis d’Emergència

Conèixer el punt de recepció del Serveis d’emergència.

Conèixer com desbloquejar les barreres, les reixes automàtiques, i com retirar

pilones.

Garantir la disponibilitat de la Guia Ràpida d’Actuació per als Serveis

(20)

Responsable de l’equip

d’actuació tècnica especialitzada

Limitar el progrés de l’emergència (Actuació especialitzada)

Ordenar les actuacions sobre instal·lacions.

- Tall/Connexió del subministrament elèctric general/parcial. - Aturada dels sistemes de climatització/renovació d’aire.

- Tancament/obertura de claus de pas d’aigua sanitària, contra incendi, gas natural.

- Trucades per talls de companyia. E.T, gas, etc. - Tall del subministrament de gasos tècnics. - Actuacions en ascensors.

Coordinar les actuacions del seu equip.

Mantenir la comunicació amb el Cap d’Emergència, oferir assessorament

tècnic, rebre instruccions i informar-lo sobre les actuacions realitzades en les instal·lacions.

Estar a disposició i facilitar informació sobre les instal·lacions, característiques

de l’edifici i actuacions tècniques realitzades als Serveis d’Emergència.

Seguir les ordres del Cap d’Emergència.

Garantir la realització de les actuacions sobre instal·lacions en cas d’emergència. Assessorar al Cap d’Emergència en cas que calgui realitzar altres actuacions

tècniques en funció de l’evolució de la situació d’emergència.

Planificar i registrar el manteniment periòdic dels sistemes de protecció contra

incendi, megafonia per emergències, etc.

Verificar la correcta execució de les tasques de manteniment sobre els sistemes

de protecció, lluita i sectorització contra incendi, comunicació d’emergència, etc.

Portar el telèfon mòbil o cercapersones o walkie-talkie actiu durant la jornada

laboral (incloses les guàrdies).

Garantir el correcte funcionament els sistemes d’emergència: protecció i

sectorització contra incendi, comunicació d’emergència, etc., mitjançant un programa de manteniment periòdic preventiu i correctiu. Registrar les actuacions de manteniment realitzades.

Seguir els requeriments normatius i els Manuals Tècnics (CTIEs).

Informar de les reformes i canvis en instal·lacions al Servei d’Infraestructures qui

(21)

Equip

d’actuació tècnica especialitzada

Limitar el progrés de l’emergència (Actuació especialitzada)

Executar les actuacions tècniques ordenades pel Responsable de l’equip d’actuació tècnica especialitzada.

- Tall de subministrament elèctric general/parcial

- Aturada dels sistemes de climatització/renovació d’aire.

- Tancament/obertura de claus de pas d’aigua sanitària, contra incendi, gas. - Retirada de material inflamable o combustible.

- Tall del subministrament de gasos tècnics. - Actuacions en ascensors.

Reportar immediatament al Responsable de l’equip d’actuació tècnica

especialitzada les actuacions realitzades o qualsevol incidència.

Seguir les ordres del Responsable de l’equip d’actuació tècnica especialitzada. Informar al Responsable de l’equip d’actuació tècnica especialitzada de

qualsevol situació significativa en el desenvolupament de l’emergència relativa a les instal·lacions de l’edifici.

Portar el walkie-talkie actiu durant la jornada laboral.

Executar les tasques manteniment relatives a instal·lacions d’emergència que li

siguin encarregades pel cap de manteniment o cap d’infraestructures.

Informar al cap de manteniment qualsevol incidència en relació a: recorreguts

d’evacuació, senyalització d’emergència, il·luminació d’emergència, sistemes de protecció contra incendis, sectorització contra incendi. etc.

(22)

Equip d’informació i primers auxilis.

(En edificis grans cal un responsable d’equip)

Atendre avisos i alarmes. Informar sobre l’emergència. Facilitar primers auxilis. Limitar el progrés de l’emergència. (Actuació bàsica).

Verificació “in situ”.

Atendre l’avís del CAC. Comunicar-se amb el CAC per saber quina incidència està ocorrent.

Acudir al lloc on es pot estar produint l’inici d’una situació d’emergència per valorar/verificar la situació “ in situ”.

Informar al CAC: (Emergència real o una falsa alarma).

- Facilitar dades bàsiques: lloc, abast, persones ferides, etc. - En cas d’incendi: Activar un polsador d’alarma d’incendi.

Fer la primera actuació.

- Rescatar les persones que estiguin en perill immediat. - Actuar per limitar la propagació del perill en l’edifici.

En cas d’un conat d’incendi: ús d’extintor per controlar un foc petit. En cas d’incendi: tancar portes, portes tallafocs.

- Fer tasques de primers auxilis

- Realitzar tasques de suport en l’evacuació.

(p.ex.: l’obertura de les portes antigues en l’accés principal). - Guiatge o ajuda a les persones amb discapacitats.

Informar sobre la situació al Cap a d’Emergència.

Seguir les ordres del Cap d’Emergència. Primera intervenció i primers auxilis Col·laborar amb els Serveis d’Emergència.

Portar el telèfon mòbil o cercapersones actiu durant la jornada laboral. Reportar o actuar per solucionar petites incidències en relació a: sortides i

recorreguts d’evacuació, senyalització d’emergència, portes tallafocs falcades, DESA

Primers auxilis

Conèixer el seu edifici, els riscos específics del mateix i el bon ús dels mitjans

d’emergència disponibles.

Informar de qualsevol incidència en relació a: sortides i recorreguts d’evacuació,

(23)

Suport en l’evacuació/confinament

PDI

PSR

Facilitar l’evacuació

Limitar els progrés de l’emergència. (Actuació bàsica).

Facilitar l’evacuació/confinament dels estudiants, visitants i personal extern.

En cas d’evacuació (avís per megafonia o alarma): Durant l’activitat en aules o laboratoris:

 Ordenar als estudiants que han d’abandonar l’aula o laboratori.

 Aturar els processos que no puguin quedar sense control.

 Verificar que no queda ningú i tancar les portes i portes tallafocs al sortir. Durant l’activitat en oficines o sales d’actes:

 Guiar les visites o públic fins el Punt de Reunió en cas d’evacuació. En cas de confinament (avís per megafonia):

 Tancar finestres i portes.

 Indicar als estudiants, visitants o públic que assisteix a un acte que ha de romandre en l’interior de l’edifici.

Ajudar a les persones amb dificultats en l’evacuació. Donar avís en cas que observi una situació d’emergència.

El PDI és responsable d’informar i assistir als estudiants al seu càrrec, a les visites i al públic que assisteix a un acte

Seguir les instruccions indicades per megafonia, les alarmes o pels membres de

l’Equip d’informació i primers auxilis

Ajudar per limitar la propagació de l’emergència en l’edifici.

Identificar i valorar si al laboratori poden haver processos en marxa que requereixin ser aturats perquè no poden estar sense control per motius de seguretat.

Explicar als estudiants a l’inici de curs o quadrimestre seguint la informació i guió

facilitat.

- Com seran informats d’una situació d’emergència.

- Quins són els recorreguts d’evacuació i sortides d’emergència de l’edifici. - Quin és el Punt de Reunió en cas d’evacuació

- Les consignes d’emergència.

Comunicar qualsevol circumstància o incident rellevant que pugui suposar

l’origen d’una situació d’emergència.

Garantir que els estudiants coneixen les consignes d’actuació en cas d’emergència.

Traslladar

Respectar les sortides d’emergència, els recorreguts d’evacuació, l’accés als

(24)

Suport en l’evacuació/confinament

PAS

Facilitar l’evacuació

Limitar el progrés de l’emergència. (Actuació bàsica). Funcions en cas d’emergència Responsabilitats en cas d’emergència

Facilitar l’evacuació/confinament dels estudiants, visitants i personal extern.

En cas d’evacuació (avís per megafonia o alarma): Durant l’activitat en oficines o sales d’actes:

 Guiar les visites o públic fins el Punt de Reunió en cas d’evacuació.

 Verificar que no queda ningú i tancar les portes i portes tallafocs al sortir. En cas de confinament (avís per megafonia):

 Tancar finestres i portes.

 Indicar els visitants o públic que assisteix a un acte que ha de romandre en l’interior de l’edifici.

Ajudar a les persones amb dificultats en l’evacuació. Donar avís en cas que observi una situació d’emergència.

El PAS és responsable d’informar i assistir als estudiants, les visites i el públic que assisteix a un l’acte.

Seguir les instruccions indicades per megafonia, les alarmes o pels membres de

l’Equip d’informació i primers auxilis

Comunicar qualsevol circumstància o incident rellevant que pugui suposar

l’origen d’una situació d’emergència.

Respectar les sortides d’emergència, els recorreguts d’evacuació, l’accés als mitjans de lluita contra incendis i als polsadors d’alarma

(25)

Aplicació de l’organització d’emergència als edificis/centres UPC.

L’estructura organitzativa bàsica d’emergència proposada s’ha d’ajustar a l’organització diferent que hi ha als edificis de la UPC.

L’assignació de posicions pot ser diferent en funció de l’organització, tipus i diferent activitat dels edificis. S’identifiquen els següents casos en els que l’assignació de posicions pot presentar diferències.

1. Escoles/Facultats EETAC, ESAB, ESEIAAT, FOOT, EPSEB, ETSAB, ETSEIB,FME,FNB, ETSAV, EPSEM, EPSEVG + aularis,

2. Institut INTEXTER.

3. Biblioteques en edificis aïllats BCT, BCUM, B-ETSAB, BCVG, BRGF

4. Edificis administratius o de serveis TR10 (C. Terrassa) D7C (C. Baix Llobregat)

5. Poliesportiu (campus Nord) PO

6. Edifici Vèrtex VX

7. Auditori Vèrtex Auditori-VX

8. Edificis de relació Universitat-Empresa. RDIT, Gaia (TR14) .

Cal considerar com s’articularà l’organització d’emergència quan els edificis estan en un campus on existeix una organització supra-edifici.

En el cas del Campus del Baix Llobregat i del Campus de Terrassa, l’organització d’emergència necessària a cada edifici es completaria amb l’organització de campus (UTG del campus del Baix Llobregat i la UTG del campus Terrassa) que gestionen els serveis de vigilància (centre de control de campus Terrassa i centre de seguretat de campus Baix Llobregat), amb l’objectiu que els serveis de vigilància realitzin tasques de suport en matèria de comunicació d’emergència, accés al campus, etc., especialment en horaris de baixa activitat o de tancament dels edificis.

(26)

Un cas diferent és el de Campus Nord. A continuació es destaquen algunes de les seves característiques singulars:

- Hi ha 6 edificis d’aularis que pertanyen a tres escoles diferents i la gestió dels quals depèn del Servei de Coordinació de Campus Nord.

- Hi ha una sèrie d’edificis que comparteixen el servei de consergeria (No hi ha presència continuada durant l’horari d’activitat normal de l’edifici).

- L’accessibilitat al campus.

- L’existència d’un centre de control de campus (CECO) i un centre de control UPC. - La interconnexió entre edificis.

Atenent a la major complexitat de gestió de les emergències a campus Nord i la necessitat de tenir una actuació coordinada entre edificis, es recomana abordar l’organització d’emergència a nivell de campus en lloc d’edifici.

9. Campus Nord Aularis (A1- A6)

ETSECCPB, ETSETB, FIB i departaments (B, C, D) R, TG, TS, OM-K2M

Sistemes de comunicació d’emergència vinculats a l’organització d’emergència El principals sistemes de comunicació d’emergència a la UPC són:

‐ Número/s d’emergència per edificis o campus on qualsevol ocupant d’un edifici podrà comunicar una situació de d’emergència.

‐ Telèfons mòbils, cercapersones, walkie-talkies o qualsevol dispositiu similar per a les persones amb funcions assignades en el pla d’emergència.

‐ Sistemes de megafonia per a comunicació d’emergència UNE 60849, UNE EN: 54 Cal determinar els sistemes de comunicació necessaris en cada cas i establir el seu manteniment periòdic, si s’escau, atenent a que són sistemes crítics per a la gestió de les situacions d’emergència .

(27)

Quadre d’assignació per a la gestió de situacions d’emergència

Responsable de Relacions

Institucionals Cap d’emergència

Equip de control, alarma i comunicacions

Encarregat/da de Recepció Serveis d’Emergència

Equip d’actuació especialitzada

Equips d’informació i primers auxilis

Escoles/Facultats

EETAC, ESAB, ESEIAAT, FOOT, EPSEB, ETSAB, ETSEIB, FME, FNB, ETSAV, EPSEM, EPSEVG + aularis

Director/a escola Degà

Cap dels Serveis de Gestió i Suport

Cap de la UTG

Responsable de consergeria i personal de consergeria.

A definir pel Cap d’emergència Cap de manteniment i personal de manteniment

A definir pel Cap d’emergència

Institut

INTEXTER.

Director/a institut Cap dels Serveis de Gestió i Suport

Personal de recepció A definir pel Cap d’emergència Cap de manteniment i personal de manteniment

Biblioteques en edificis aïllats

BCT, BCUM, B-ETSAB, BCVG, BRGF

Director/a. Serveis Generals de Biblioteques

Cap de Biblioteca Bibliotecaris taulell principal o taulell de préstec

Edificis administratius o de serveis

TR10 (C. Terrassa) D7C (C. Baix Llobregat)

Delegat del Rector a campus Coordinador de C. Terrassa Cap de la UTG de CBLL.

Responsable de consergeria i personal de consergeria.

Amb el suport del personal de vigilància.

Campus Nord

Aularis (A1-A6)

ETSECCPB, ETSETB, FIB i departaments

(edificis B, C, D) R*, TG*, TS*, OM-K2M

Delegat del Rector a campus Coordinador de c. Nord Responsable del centre de control i personal del centre de control (CECO).

+

Responsables de consergeries i personal de consergeries.

A definir pel Cap d’emergència +

Personal del Centre de control (CECO)

Cap de manteniment i personal de manteniment

Poliesportiu (C. Nord) Cap del Servei d’Esports Cap poliesportiu Personal del Servei d’Esports al

taulell principal del poliesportiu

Vèrtex (C. Nord) Gerent Director de l’Àrea d’Economia i

Serveis

Responsable de consergeria i personal de consergeria

Auditori Vèrtex Gerent Coordinador de c. Nord Responsable cabina de control

o responsable de l’acte

Amb el suport del personal del Centre de control (CECO)

(28)

(29)

(30)