2
Sumari
8
4
10
26
18
30
14
3
Editorial
4
De portada:
El nou Pla Local de Seguretat Ciutadana 2009-20116
A fons:
Les festes més cíviques8
Notícies:
Benvinguda al Liceu a Operació Tardor aPla sobre Dro-gues a Jornades sobre diversitat14
Els nostres recursos:
Revolució tecnològica aReforç a Ciutat Vella aVuit noves motos de muntanya16
Reportatge:
Els agents de proxi-mitat se sumen al control d’obres20
Especial Patró
22
Actuem:
Interceptat un camió amb 80 Kg de cocaïna a Jo ho vaig viure: salvada per la seva sang freda24
BCN es mou:
Aposta per la mo-bilitat elèctrica a Semàfors antia-pagada a Barcelona protegeix 29 quilòmetres de corbes perilloses28
Cuidar-te:
Som el que mengem30
Cos a Cos:
Nits a la sorra32
Activitats:
30 medalles per als nedadors de GUB a Tornejos pa-tronals aCampionat internacional de tir a II Neteja del fons marí35
Marc legal:
Llei d’Espectacles36
El tauler
38
El convidat:
Eric Villalón39
Desconnecta
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguirre, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
A
cabem de deixar enrere mesos de molta activitat. Una temporada farcida de grans operatius i de massives concentracions ciutadanes: des de les festes majors de Gràcia, de Sants i de tants altres barris, fins a la Mercè. I un any més, podem afirmar que a la Guàrdia Urbana ens sentim satisfets del nostre treball. Ens sentim satisfets perquè, a nivell general, les celebracions d’enguany han estat un exemple de civisme i de convivència, i perquè, de nou, hem demostrat com els serveis municipals de Barcelona podem treballar conjuntament per garantir un bon ús de l’espai públic.Però el nostre servei va molt més enllà d’esdeveniments puntuals. El nostre és un treball diari, de proximitat, de confiança per als ciutadans. I és aquest caràcter el que ve a re-forçar el nou Pla Local de Seguretat Ciutadana 2009-2011. Qualsevol veí es vol sentir segur passejant pel seu barri, i això implica treballar, no només per millorar la seguretat “real” –la que demostren a diari les dades– sinó també la seguretat “percebuda”. El nou model aborda la resolució dels conflictes urbans de forma transversal, implicant, a més de la tasca dels agents, la d’altres actors socials i preventius. El disseny de les places, la millora de la il·luminació, l’acció de les brigades de neteja o el treball dels educadors socials, sumaran encara més en favor d’una major seguretat ciutadana.
Dins de la Guàrdia Urbana també ens seguim enfortint. Vam encetar l’estiu donant la benvinguda a 204 nous agents i hem començat la tardor presentant a 250 nous aspi-rants. Creixem cada dia més, i també cada dia som més presents a peu de carrer. Exem-ple d’aquest compromís és el reforç de Ciutat Vella, on la plantilla ha augmentat un 14% en els dos últims anys i on, des d’octubre, s’ha destinat un intendent major per millorar l’actuació estratègica de la Guàrdia Urbana en aquest sensible territori.
L’èxit de la Mercè rubrica el final d’una temporada de
festes en què la convivència, la seguretat i el civisme
han estat els indiscutibles protagonistes
Editorial
La seguretat, cosa de tots
De portada
E
l disseny de les places, la neteja o una bonail·luminació, però també l’activitat dels educa-dors socials o la participació de les entitats veïnals, incideixen sobre la seguretat real i/o percebuda pels ciutadans d’un barri. Partint d’aquesta premissa, l’Ajuntament de Barcelona ha dissenyat el Pla Local de Seguretat Ciutadana (PLSC) 2009-2011. El nou model es basa en abordar la resolució dels con-flictes urbans de forma transversal, implicant, a més de la tasca dels agents policials, la d’altres actors so-cials i preventius. Així, per exemple, a l’hora de pro-jectar o reformar una plaça, els tècnics d’urbanisme tindran en compte una distribució que eviti la concen-tració de grups marginals i que afavoreixi un ús plural i obert d’aquest espai. “No és un pla exclusivament re-actiu, sinó preventiu”, ha explicat la regidora Assump-ta Escarp. Millorar la il·luminació d’un tram de carrer o reubicar els bancs d’un parc seran, a partir d’ara, ac-tuacions municipals que podran anar dictades directa-ment en interès de la seguretat ciutadana.“Percebre” la seguretat
Un dels objectius fonamentals del PLSC és aconseguir que els ciutadans tinguin una major percepció de se-guretat que la que tenen actualment. És per això que el nou pla parteix del
bar-ri com a terbar-ritobar-ri de refe-rència. “És important sen-tir-se segur allí on vivim per garantir el nostre
pro-pi benestar i una bona qualitat de vida”, ha subratllat Escarp. En aquesta línia incideix també el director de Prevenció, Josep Maria Lahosa: “La ciutat és objecti-vament més segura ara que fa 10 anys, però la percep-ció d’inseguretat ha augmentat”. A través de l’Enques-ta de victimització, l’Ajunl’Enques-tament recull l’opinió dels ciutadans i les dades dels serveis municipals per ela-borar un diagnòstic de la ciutat. Un treball de camp que permet identificar les principals problemàtiques i els aspectes a millorar en la gestió de la seguretat, i a partir del qual es posaran en marxa els programes d’acció concrets que materialitzaran el nou pla.
El Pla Local de Seguretat Ciutadana 2009-2011
vol millorar la percepció de seguretat dels
ciuta-dans conjugant la tasca policial amb altres
àm-bits com el de l’assistència social o el disseny
urbanístic. La iniciativa, elaborada a partir de
dades dels serveis municipals i de l’opinió dels
ciutadans, posa l’accent en la protecció dels
col·lectius més vulnerables.
El nou Pla Local de Seguretat Ciutadana prioritza
l’atenció a la gent gran, als adolescents, a les
víctimes de violència de gènere i als turistes
BCN abordarà
la seguretat
c
5
Des d’Urbanisme s’estudiaràel disseny i la il·luminació de places i carrers per millorar-ne la sensació de seguretat
Agents i educadors visiten una casa ocupada a La Marina. Vincular el treball policial amb el d’altres actors preventius és un punt clau del nou pla
La presència de càmeres ja és habitual en recintes turístics, tot i que fora de la via pública
t
com
L’Ajuntament instal·larà dispositius de videovigilància a dues cruïlles del barri Gòtic i una altra del Raval. La mesura, apro-vada a petició dels veïns, pretén contribuir a la persecució de la petita delinqüència i de l’incivisme en algunes de les zones de més activitat de Barcelona, així com dissuadir-ne als seus protagonistes. Les noves càmeres –9 en total– s’ubicaran a la confluència dels carrers Escudellers amb Comtessa de Sobra-diel, Ferran amb Rauric i Hospital amb Robadors, i aniran acompanyades de cartells d’advertiment.
Aquests tres nous punts se sumaran a la plaça George Orwell i als carrers Princesa i Escudellers, on ja hi ha videovigilància. La instal·lació dels nous dispositius també ha de servir per augmentar la percepció de seguretat de vianants i residents, i es complementarà amb actuacions socials i de millora de l’espai públic.
Protegir els més indefensos
De manera especial, el PLSC posa l’accent en la protec-ció dels col·lectius més indefensos, tals com les dones víctimes de violència de gènere, els adolescents o la gent gran, però també els turistes. Amb aquests últims, l’Ajuntament ha treballat tot l’estiu en coordinació amb el Consorci de Turisme amb mesures com oferir consells de seguretat o explicar el mecanisme per presentar una
denúncia.
9 noves càmeres a Ciutat Vella
En la resolució dels conflictes urbans participaran
tant els equips policials com educadors cívics
El disseny de places i carrers, la
il·luminació o la neteja es tindran
en compte com a elements per
millorar la percepció de seguretat
A fons
El civisme triomfa en les
festes de Barcelona
El civisme triomfa en les
festes de Barcelona
C
inc dies, 600 actes, 3.145.000 persones iuna nota predominant: el civisme. Barcelona ha celebrat enguany la festa major més mul-titudinària de la seva història. Matí, tarda i nit, els actes de la Mercè van omplir de gom a gom els diferents escenaris de la ciutat durant la setmana del 23 al 27 de setembre. La Guàrdia Urbana va mobilit-zar un macro-dispositiu especial durant les 24 hores, amb l’objectiu de fer compatible la celebració amb els adequats nivells de seguretat i mobilitat i de garantir un entorn de “llibertat, participació i tolerància”.Multitud ben repartida
Les activitats tradicionals al carrer van ser les que van atraure més gent, en especial el piromusical (175.000 espectadors), la cavalcada (110.000) i el correfoc (70.000). El parc de la Ciutadella, el Castell de Mont-juïc, l’antiga fàbrica de Fabra i Coats i el Teatre Grec van
El
dispositiu especial
amb motiu de la Mercè completa
l’exitós balanç de les festes dels barris i l’Operació Estiu
ser els escenaris més visitats durant el dia, mentre que el Fòrum va ser l’estrella indiscutible de les nits. Amb concerts destinats al públic més jove i una assistència mitjana de 50.000 persones, el recinte va ser l’únic punt on es van produir incidents destacables, sobretot per al-darulls durant els desallotjaments. Malauradament, la festa es va saldar amb la mort d’una persona arrel d’un incident amb un grup de joves a l’interior de l’hotel AC. La Festa al Cel i la Red Bull Air Race van posar el punt i final als actes de la Mercè. El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre, gairebé un milió i mig de barcelonins es van acostar a la platja per veure de prop les exhibicions
aè-3.145.000 persones van
participar en els actes de la
Mercè més multitudinària de la
història de la ciutat
La jornada castellera va reunir 12.000 persones a la plaça Sant Jaume, el passat 27 de setembre
Guàrdia Urbana va decomissar durant les festes
més de 26.000 llaunes i va intervenir en cinc
magatzems d’aprovisionament dels llauners
254 denúncies al dia.Les dades de l’Operació Estiu reflecteixen la intensa tasca a peu de carrer de la Guàrdia Urbana. La vigi-lància de l’espai públic va reforçar en especial la persecució de la venda ambulant: de 13.000 denúncies i 105.000 llaunes de-comissades l’estiu del 2008, es va passar a 29.918 sancions –més del doble– i el comís de 175.814 llaunes. Les denúncies per serveis no autoritzats, com tatuatges o massatges a la plat-ja, es van multiplicar per cinc, passant de 156 a 745.
També van augmentar, més lleugerament, les sancions per con-sum d’alcohol a la via pública (4.781, un 16% més) i per fer les necessitats fisiològiques al carrer (1.746, un terç més). Després d’analitzar les positives dades i la tranquil·litat amb què es van viure les festes majors de de Gràcia i Sants, la regidora As-sumpta Escarp va qualificar la campanya com “un bon estiu”.
El balanç d’un “bon estiu”
ries, amb puntes de fins a 250.000 persones simultània-ment. L’experiència de l’edició anterior, la visita esglaona-da i un extens desplegament de 300 agents va permetre superar la prova amb èxit i evitar col·lapses circulatoris.
Controlar l’alcohol
La barreja d’alcohol en excés i de gresca al carrer acos-tuma a ser una font d’incivisme. Per això, el dispositiu per la Mercè va posar un especial èmfasi a controlar, en la mesura del possible, la distribució i el consum no au-toritzat de begudes a la via pública. Les patrulles de la Guàrdia Urbana van decomissar durant les festes més de 26.000 llaunes preparades per ser distribuïdes il·legal-ment al carrer, a més de localitzar i intervenir en cinc lo-cals que servien de punt d’aprovisionament dels llauners. Només en la primera nit de la Mercè es van aixecar 197 actes per venda ambulant i es van detectar dos magat-zems il·legals de begudes situats en un supermercat del carrer Robadors i en una bugaderia del carrer Santa Ma-drona. En ambdós casos, s’hi va intervenir després d’ob-servar grups de persones que en sortien amb bosses i carros plens de llaunes.
Agents de la Guàrdia Urbana escorten el pas per Ciutat Vella de la cercavila de la Mercè
GUB sanciona el
doble d’infraccions
Notícies
El Liceu s’engalana per
rebre a la nova lleva
E
l pati de butaques del Gran Teatre mai havia es-tat tan ben escortat. La promoció 82 va arribar al Liceu paladejant encara la seva primera jornada de servei, després d’haver-se estrenat la revetlla de Sant Joan. Però faltava la benvinguda oficial. Davant d’una platea a vessar amb més d’un miler d’assistents, els 204 nous agents van rebre sobre l’escenari les plaques de policia de mans de l’alcalde Jordi Hereu, els regidors As-sumpta Escarp i Francesc Narváez, el gerent Albert Dal-mau, el cap de GUB, Xavier Vilaró, i el de Bombers, Joan Pedreny. L’acte també va servir per presentar els comanda-ments resultants de la darrera promoció interna, els quals van compartir protagonisme amb 45 nous bombers.Proximitat reforçada
La promoció 82 està formada per 204 agents. D’aquests, una desena ja comptava amb instrucció policial i els altres 194 han seguit el curs de formació de nou mesos a
l'Ins-204 nous agents i 10 comandaments
van rebre la
benvinguda al Cos en un acte celebrat a l’emblemàtic
recinte, el passat 2 de juliol
titut de Seguretat. La lleva que surt de l’ISPC està forma-da per 180 homes i 14 dones, amb una mitjana d’eforma-dat de 27 anys i mig. Ara comença per a ells un any de pràcti-ques als districtes, fins al juny de 2010, data en què es-devindran funcionaris de carrera. Els nous agents es des-tinaran principalment a reforçar la patrulla de proximitat, prioritat del Cos des que es va instaurar l’any 2007, am-pliant i rejovenint la plantilla de 2.696 persones de la Guàrdia Urbana (dada de desembre del 2008).
Un grup d’agents desfila per l’escenari del Liceu, el 2 de juliol, després de rebre la placa policial
1.000 places fins al 2011
La promoció 82 forma part del pla municipal que preveu co-brir 1.000 noves places d’agent entre el 2007 i el 2011. Ac-tualment, mentre la nova lleva realitza les pràctiques als districtes, uns altres 250 nois i noies comencen el seu perí-ode formatiu a l’ISPC: són la futura promoció 83, que s’in-corporarà al Cos el 2010.
Retorn a la
normalitat
S
uperat el principal període de vacances, la Guàrdia Urbana ha dut a terme durant tot el mes de setembre un dispositiu específic de prevenció i vigilància destinat a facilitar la fluï-desa circulatòria i la disciplina viària. Els agents de tots els torns i unitats destinats a aquest servei, han vetllat perquè Barcelona s’adaptés sense problemes al ritme habitual dels seus ciutadans, en un mes marcat per la tornada al treball i l’inici del curs escolar.L’Operació Tardor va posar el focus en l’increment de la seguretat viària, corregint de manera preferent les infraccions dinàmiques –pel seu major risc d’acci-dent– i aquelles tipificades com a delicte segons el Codi de Circulació, com la manca de permís de con-duir. A nivell de trànsit, també es va prioritzar la pro-tecció dels conductors més vulnerables –ciclistes i motoristes–, la vigilància de les rondes, la correcció d’estacionaments que pertorben la fluïdesa viària i el control de les afectacions per obres.
Tornada a l’escola
El punt àlgid del dispositiu es va concentrar el 14 de setembre. Coincidint amb el retorn a l’escola, es va prioritzar l’assignació en servei operatiu a la via públi-ca del màxim d’efectius disponibles. Durant tota la primera setmana de curs, es va reforçar el servei de protecció escolar i la vigilància de la circulació a l’en-torn de col·legis i instituts. A Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb major concentració d’escoles, el trànsit va créixer un 6% respecte de dies anteriors –a Barce-lona l’augment mitjà es va situar entorn del 4%–. Pre-veient aquest fet, la USD va col·laborar amb la UT-5 per garantir la correcta circulació de vehicles a les vies del districte.
L’Operació Tardor s’ha coordinat i complementat amb l’Operació Estiu 2009, que ha estat vigent també fins
al 30 de setembre, continuant amb el treball de poli-cia administrativa per controlar l’activitat dels locals públics –horaris, vetlladors, menors– i per garantir la convivència al carrer –venda i consum d’alcohol a la via pública, acampades, incivisme–.
Guàrdia Urbana
avança l’Operació Tardor per adaptar el servei a les
demandes de l’activitat quotidiana dels barcelonins i a l’inici del curs escolar
La tornada a classe va
incrementar un 4% el trànsit de
vehicles a Barcelona i un 6% al
districte amb més escoles:
Sarrià-Sant Gervasi
Un agent regula el trànsit en una cruïlla de l’Eixample, el passat mes de setembre
Notícies
D
issuadir als clients de la venda ambu-lant i potenciar el civisme en l’oci nocturn. Amb aquest objectiu, l’A-juntament i la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives Musicals (FECASARM) han dut a terme diverses campanyes informatives coincidint amb els grans esdeveniments i festespo-Barcelona projecta un pla p
acabar amb els excessos e
En dades
3,6%
dels adults pateix algun trastorn per abús d’alcohol27,8%
dels homes i20,3%
de les dones fumen10%
dels homes (15-64) consumeix cànnabis regularment10%
de les dones ingereix tranquil·litzants sense receptaFont: Àrea de Salut - Ajuntament de Barcelona
pulars. La iniciativa, que s’emmarca dins del Pla global d’acció contra l’in-civisme nocturn, compta amb grups de promotors que recorren els locals d’o-ci repartint cartells i fulle-tons entre els clients, en els que s’incideix en la ne-cessitat de respectar als veïns o la prohibició de beure alcohol al carrer. La primera campanya es va
El nou Pla d’Acció sobre Drogues prohibeix la
promoció abusiva de begudes alcohòliques i
anuncia “intervencions atrevides” per perseguir
la venda a menors i el consum a la via pública.
Guàrdia Urbana incrementarà les proves
d’alco-holèmia a motoristes i es duran a terme
campa-nyes de prevenció a les escoles.
U
na de les principals mesures del Pla sobreDrogues és que adapta la normativa munici-pal per eliminar les promocions abusives d’al-cohol en els locals d’oci nocturn. La intenció és acabar amb pràctiques com la de les happy hours, fran-ges horàries durant les quals alguns bars i locals promo-cionen ofertes de dos per un o descomptes en les copes. “L’alcohol és legal, però no es pot banalitzar el seu con-sum ni incitar a conductes de risc amb promocions
d’a-Lemes a favor del
civisme
L’
Ajuntament i FECASARM
impulsen campanyes de sensibilització durant les
grans festes ciutadanes per reforçar el treball policial
concentrar al juliol a la zo-na d’oci del centre i el lito-ral, per traslladar-se a l’a-gost a les Festes de Gràcia sota el lema “Gràciaes pel teu civisme”. Els eslògans “Born to be civic” i “Mer-cès pel teu civisme” van li-derar les accions informa-tives realitzades entre se-tembre i principis d’octu-bre al barri del Born i per les Festes de la Mercè.
Un llauner ven cervesa a un turista durant un concert de la Mercè. Al costat, els cartells de la campanya per conscienciar a ciutadans i turistes
El pla insisteix en la persecució de la venda d’alcohol a menors i del consum a la via pública. FOTO: Mäi – Flickr.com
a per
s etílics
quest tipus”, recalca el primer tinent d’alcalde, Carles Martí. Per predicar amb l’exemple, el pla també preveu evitar que les marques alcohòliques patrocinin les festes populars i els actes esportius o culturals de la ciutat, tot i que aquesta mesura no afectarà als acords ja establerts. La delegada de Salut de l’Ajuntament, Isabel Ribas, ha as-segurat que es duran a terme “intervencions atrevides” per garantir que es compleixen les limitacions de venda i con-sum d’alcohol, en especial a menors i a la via pública.Dissuadir el jovent
Entre les mesures per lluitar contra l’abús d’alcohol, el PADB preveu que la Guàrdia Urbana augmenti de forma notable les proves d’alcoholèmia entre els motoristes. Se-gons les dades recollides per l’Àrea de Salut, un 18% dels nois i un 9% de les noies de Barcelona entre 15 i 24 anys són considerats bevedors de risc. Per això, una de les principals tasques preventives es durà a terme a les escoles, on es reforçaran els programes de prevenció de consum d’alcohol, tabac, cànnabis i drogues dures, en col·laboració amb els pares.
Un 18% dels nois i un 9% de les noies de
Barcelona entre 15 i 24 anys són considerats
bevedors de risc
Ciutat Vella tanca els locals de
menjar i beguda a mitjanit
La
mesura afecta 45 comerços
que obrien de nit i al
voltant dels quals es generaven problemes d’ordre públic
Drogues i exclusió
Els Centres d’Atenció i Se-guiment de Barcelona van atendre l’any passat 5.058 persones per addiccions a substàncies psicoactives. Actualment, es calcula que a la ciutat hi ha prop de 20.000 consumidors habi-tuals de cocaïna i 6.000 d’heroïna.
Una de les prioritats del nou Pla d’Acció sobre les Drogues és reduir la mor-talitat i les malalties vin-culades amb el consum d’estupefaents, així com prevenir l’exclusió social dels addictes.
T
ots els locals de menjar preparat, bodegues i supermercats de menys de 150 m2del districte primer que obrien durant la nit, ara han de baixar la persiana entre les dotze i les set del matí. La mesura, aprovada per decret d’alcaldia el 23 de juliol, vol posar fi als efectes que l’activitat d’aquests comerços provocava al seu entorn, tals com sorolls, concentracions de persones, brutícia o consum i venda ambulant d’alco-hol. La vigilància de Guàrdia Urbana és essencial per garantir que la nova normativa s’apliqui de forma efectiva, motiu pel qual s’ha publicat una instrucció al respecte.
La Llei d’horaris comercials eximeix certs locals de complir l’horari general, però atorga als ajuntaments la potestat d’obligar al tancament nocturn “per motius d’ordre públic”. A Ciutat Vella hi ha 45 locals de menjar i beguda que prolongaven l’activitat fins a les 03h o les 07h, segons el cas. El Raval en concentra la major part (21), però també n’hi ha 12 al Gòtic, 10 a Sant Pere i dos més a Barceloneta.
Notícies
Sanitat vacunarà
a tots
els agents de la grip A
Qüestió de
sensibilitat
23 sergents
participen en un curs sobre diversitat i
drets civils organitzat per la Guàrdia Urbana
D
esprés de mesos sembrant l’alarma,polí-tics, metges i periodistes s’han afanyat a transmetre un tranquil·litzador missatge: que el virus H1N1, causant de la grip A, és menys danyí –tot i que els seus símptomes són més forts– que els que provoquen la grip “normal” o esta-cional. Tanmateix, en ser un virus nou i de fàcil con-tagi, continua a tota Espanya el risc de pandèmia –una paraula que, sense anar més lluny ni dramatit-zar, vol dir que la malaltia “pot afectar a molts indivi-dus a la vegada”–.
Per evitar una possible allau de baixes, el Ministeri de Sanitat ha anunciat que vacunarà de forma prioritària als col·lectius de funcionaris essencials per al desen-volupament de les funcions públiques i als que tenen més contacte amb altres ciutadans, entre aquests, els policies i el personal sanitari.
El
servei de salut de la Guàrdia Urbana
està configurant el calendari de
vacunacions per al personal i les mesures preventives durant el servei
G
ràcies al seuca-ràcter tolerant i cosmopolita, Bar-celona és des de fa anys un referent mundial per al col·lectiu homosexual. Una realitat social que exigeix als agents de po-licia de la ciutat un ta-rannà i un coneixement especial envers els ano-menats “delictes contra
la integritat moral”. Per tal de formar i donar ei-nes legals que permetin actuar i prevenir aquest tipus de delictes, Guàr-dia Urbana va organitzar el passat 25 de juny la jornada titulada Policia de Proximitat: diversitat i drets civils, en què van participar 23 sergents dels diferents districtes.
Acostar-se a les minories
Igual que amb la resta de comerciants, les patrulles de proximitat de la GUB vi-siten de forma regular els establiments dedicats al mercat gai per conèixer de primera mà les seves pro-blemàtiques. “La idea és que els homosexuals vegin que poden recórrer a nosal-tres si ho necessiten”,ex-Les patrulles de proximitat de l’Eixample visiten
periòdicament alguns dels 91 locals dedicats al mercat gai que hi ha al districte
Un 52% de locals ocupen indegudament el carrer.
L’Ajuntament vol conscienciar als comerciants i
sancionarà als que infringeixin la normativa
Voreres
lliures
d’obstacles
Voreres
lliures
d’obstacles
Un 52% de locals ocupen indegudament el carrer.
L’Ajuntament vol conscienciar als comerciants i
sancionarà als que infringeixin la normativa
F
aristols, pissarres, testos... L’ocupació indeguda del carrer està prohibida per les ordenances i pot supo-sar sancions entre 150 i 600 euros. Conscient que l’ocupació es fa sovint per desconeixement, l’Ajuntament ha visitat 5.600 locals per sensibilitzar als comerciants de les incomoditats que genera aquesta pràctica. La campa-nya va detectar 3.416 obstacles i va constatar que el 52% d’establiments infringien la norma. Les inspeccions durant l’estiu han comprovat l’efectivitat de la mesura, doncs bo-na part dels obstacles seguien retirats. L’objectiu munici-pal és ara que la majoria de voreres siguin accessibles el 2011 i permetin el pas amb un espai mínim de 90 cm.La UT de SSaanntt A
Annddrreeuu s’acosta als veïns
L
a base de la proximitat és la interacció amb el barri. Seguint aquesta premissa, comandaments i eatos de la UT-9 han realitzat xerrades en set centres cívics del districte per explicar als veïns l’Ordenança de Civisme i per implicar-los en l’objectiu comú d’aconseguir una bo-na convivència. En les trobades van participar 221 veïns i es van recollir un centenar de demandes. Precisament, un punt en què van insistir els agents de Sant Andreu va ser en la necessitat que la informació els arribi. Per ai-xò, van recordar els canals de comunicació i participació ciutadana que existeixen al districte. Els agents també van presentar el sistema de Mediació, com un procedi-ment gratuït i voluntari a l’abast dels ciutadans.N
Noouu B
Baarrrriiss experimenta la mediació
15
joves de l’IES Picasso i 11 adults van partici-par el curs passat com a mediadors en el pro-grama de Resolució Alternativa de Conflictes Entre Iguals. Una iniciativa, tutoritzada per educadors i tèc-nics del districte, que aposta per la convivència i el diàleg per resoldre els conflictes quotidians entre veïns, evitant arribar a la violència o traslladar la pro-blemàtica a la via policial o judicial.plica Víctor Argelaguet, agent de la UT-2 i president de l’Associació de Policies Gais i Lesbianes, Gaylespol. Durant la seva participació en les jornades, el fiscal contra l’Odi i la Discrimina-ció, Miguel Ángel Aguilar, va recordar que “cal vèncer el distanciament que enca-ra hi ha entre els col·lectius minoritaris –no només els gais– i les forces de segure-tat”. Per fer-ho, Aguilar va detallar als sergents de la GUB com poden aplicar la normativa vigent per actuar sobre els delictes contra la integritat moral.
La carpa de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat va ser un any més una de les que major afluència de visitants va tenir durant La ciutat de les persones, l’exposició sobre els serveis municipals que cada any s’organitza al passeig de Gràcia amb motiu de les Festes de la Mercè
Educació viària per la Mercè
Els nostres recursos
U
n nou pas cap a la integració al 112 i un avençenorme en la gestió dels serveis. Al novembre, el nou Mycelium substituirà en proves al sistema de gestió que utilitza GUB a la Sala Conjunta. “L’antic es va crear fa més de 15 anys i ja havia complert el seu cicle”, explica el sergent Martínez Vicién, responsa-ble del projecte amb l’intendent Salinas. Operadors i agents notaran les millores en el dia a dia. Per exemple, amb el nou programa els serveis integrats a la Sala treballaran so-bre “incidents únics”. És a dir, compartiran la informació i veuran alhora on i què estanfent totes les dotacions de la GUB o d’altres serveis as-signades a una mateixa in-cidència. Un mapa
interac-tiu més ràpid i complet permetrà assignar amb major pre-cisió a les patrulles segons la distància amb el lloc dels fets, o tenint en compte si és mixta o si duu etilòmetre. Un cop se’ls assigni un servei, automàticament els apareixerà a l’ordinador de bord tota la informació que necessitin.
Connectar més serveis
Però la veritable revolució tecnològica es podrà palpar a mitjans 2010. Al llarg dels propers mesos s’incorporaran funcions com la localització automàtica de totes les truca-des i es connectarà el sistema amb NIP/SIP, Cooper, el Pa-dró o la base documental. A més, la major capacitat del My-celium permetrà establir noves passarel·les informàtiques amb altres operadors com el SEM, BCNeta o Trànsit.
Nou Mycelium
: arriba
la revolució tecnològica
Nou Mycelium
: arriba
la revolució tecnològica
La Sala Conjunta estrena un nou sistema de gestió
que millora la coordinació i obre la porta a noves
passarel·les compartides amb altres serveis.
El nou sistema de gestió optimitza l’assignació de
recursos i incorpora funcions com la localització
automàtica de totes les trucades
Les denúncies incorporen
missatges de conscienciació
E
ls agents ja gaudim dels avenços de la segona gene-ració de PDA. Però els ciutadans també poden cons-tatar-ne les noves “possibilitats”. Una d’elles: la incorpo-ració de missatges de conscienciació a les denúncies de trànsit registrades mitjançant l’agenda electrònica. Per exemple, si un conductor és sancionat per saltar-se un semàfor, a la notificació que li arribi podrà llegir quantsaccidents i víctimes causa cada any aques-ta infracció. El projecte de dispositius mòbils de la GUB ha estat reconegut recentment com a Bona pràctica
Reforç a
Ciutat Vella
La
Unitat Territorial 1
incorpora un intendent major i
guanya pes dins de l’organització policial
D
es d’octubre, l’in-tendent major Je-sús Hernando s’ha incorporat al districte per reforçar i dotar de major vi-sió estratègica les actua-cions en aquest sensible territori. Ciutat Vellaesde-vé la zona policial 3 (sepa-rada de la divisió operativa nord-sud). La mesura la va anunciar Jordi Hereu en la presentació de 250 nous aspirants a agent, el 29 de setembre (foto). L’alcalde va aprofitar l’acte, celebrat
a la plaça del Rei, per re-clamar més atenció al dis-tricte per part de la resta d’administracions. ACiutat Vella, la plantilla de GUB ha crescut un 14% des de la implantació de la poli-cia de proximitat.
Vuit noves motos per
patrullar Collserola
G
uàrdia Urbana va incorporar a l’agost vuit noves mo-tocicletes de trial, destinades a facilitar la tasca dels agents que patrullen per la muntanya. Les noves Yamaha WR 250R pesen només 136 quilos (48 menys que l’anterior model) i són més manejables. Dues condi-cions que les converteixen en un aliat perfecte per tran-sitar pels sovint tortuosos camins de terra de la serrala-da barcelonina.En l’elecció del nou model també s’han tingut en comp-te prestacions com la injecció electrònica, més eficient i menys contaminant, o el sistema de refrigeració per ai-gua, que ofereix més garanties de durabilitat i majors prestacions. Entre d’altres, com ja han pogut comprovar aquest estiu els motoristes de la GUB, el motor aguanta millor el ritme constant, a baixa velocitat i sotmès a
al-tes temperatures que requereix la patrulla de muntanya. Les vuit noves motos han anat destinades a les unitats de Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris.
Breus
Mans
millor protegides
El treball policial implica situacions de tot tipus i cal comptar sempre amb el millor equipament, tan a gran com a petita esca-la. Per això, s’han renovat els guants antitall per uns de pell hidrofugada (re-pel·leixen l’aigua), amb un folre interior de niló i fibra de vidre, i que compleixen els màxims nivells de pro-tecció al tall, a l’abrasió i a l‘esquinçament. A l’hora d’utilitzar-los, però, cal te-nir en compte el seu baix nivell de protecció a la perforació (no impedeixen l'entrada d'un clau, per exemple), doncs per com-plir aquesta exigència els guants farien perdre tota la sensibilitat al tacte.Yamaha WR 250R Refrigeració líquida Motor de 4 temps i 250 cc 30,7 CV de potència Injecció electrònica
El millor company
per a la muntanya
El millor company
per a la muntanya
El reportatge
L
’estiu amb més obres des del 1992 ja és histò-ria, però encara falten dos mesos perquè Barce-lona recuperi certa imatge de normalitat. L’A-juntament havia previst fer enguany unes 200 actuacions a la via pública, des de grans infraestructu-res a petites reformes de carrers, a les que el Pla Zapa-tero va sumar a l’abril 303 nous projectes. Obres relati-vament curtes, doncs han d’estar llestes abans d’acabar l’any, però que afecten a tots i cadascun dels barris. Elcontrol d’aquest mig miler d’obres recau sobre la Guàr-dia Urbana: “Cada setmana entraven de set a dotze obres noves, però, des de la posada en marxa del Pla E, aquesta xifra s’ha duplicat”, explica Francisco Ruiz, in-tendent en cap del Servei de Planificació d’Obres (SPO).
Qüestió de tots
La línia 9, el traçat de l’AVE, la construcció de col·lectors pluvials i d’aparcaments... L’SPO planifica i supervisa
to-Els
agents de proximitat
c
a controlar l’esprint final d
Els
agents de proximitat
c
a controlar l’esprint final d
La voràgine va començar a l’abril i durarà fins a final d’any. En nou mesos,
la Guàrdia Urbana haurà controlat mig miler d’obres a Barcelona. El Servei
de Planificació d’Obres es recolza en els eatos de circulació i forma als
agents de proximitat per dur a terme el dia a dia d’aquesta ingent tasca.
t
contribuiran
l de les obres
t
contribuiran
l de les obres
tes les obres d’alt i mig impacte que s’estan fent a la ciu-tat, mentre que, des de mitjans del 2008, els eatos de circulació s’ocupen de les de baix impacte que afecten el seu districte. Però si planificar l’afectació del trànsit, la senyalització o les mesures de seguretat d’una obra és una tasca que requereix d’especialistes, no ho és el seu control rutinari. “Durant el cicle de vida d’una obra –apunta Ruiz– qualsevol agent ha d’estar preparat per inspeccionar-la i detectar-hi qualsevol anomalia”. Per ai-xò, s’ha preparat un dossier de formació destinat a les pa-trulles de proximitat on s’explica el que poden fer en re-lació amb el control visual de les obres.
“La inspecció d’obres es veia com una activitat exclusiva del nostre departament, però, poc a poc, s’està aconse-guint que els agents de proximitat incorporin aquesta tas-ca com una funció més”, constaten des de l’SPO. De fet, algunes incidències són extremadament fàcils d’identifi-car: un senyal tapat, una rasa perillosa per als vianants; i cada cop més agents envien actes després d’haver detec-tat algun problema en una obra mentre patrullaven. Per no recórrer sempre a la denúncia, l’any passat es va crear una Acta d’Inspecció d’Obres que inclou un apar-tat d’“Aspectes millorables”, on podem anotar deficièn-cies lleus que els encarregats de l’obra s’hauran de comprometre a corregir en el mínim temps possible.
Un cor en obres
A l’Eixample serà on els conductors més notaran els efectes de les obres que encara estan en curs. Balmes,
El major repte, superat
El període més intens d’obres es va concentrar entre juliol i agost, aprofitant que en aquests mesos la circulació es re-dueix un 25%. Durant l’estiu s’han simultaniejat 310 projec-tes i s’han abordat els treballs en les 30 obres de major en-vergadura. La meitat d’aquestes es van acabar abans del 14 de setembre, mentre que la resta seguiran a la tardor, des-prés de completar-se’n les fases que més molèsties podien causar a la mobilitat. Collblanc, l’Eixample, El Putget, Nou Barris, Sant Andreu i el Guinardó han concentrat la major in-tensitat d’obres estivals.
Agents de l’SPO
inspeccionen l’estat d’una obra a la via pública
Durant l’estiu s’han simultaniejat
310 obres a Barcelona i s’han
abordat els treballs que més
podien afectar a la mobilitat
El reportatge
Gran Via, Urgell, València i l’avinguda Roma continua-ran amb afectacions fins al 2010, mentre que l’AVE se-guirà sent protagonista al carrer Mallorca. A l’altra cara de la moneda, abans de desembre s’haurà completat la pavimentació d’Entença, Muntaner i les rondes de Sant Pere i d’Universitat, i s’inaugurarà l’intercanviador de Diagonal, una obra que durant més de tres anys ha dut de corcoll a tècnics, veïns, conductors i agents al cor de la circulació de Barcelona.
Altres punts que acomiadaran l’any entre tanques i
grues seran la plaça d’Alfons X, la urbanització de la qual –ara sense el viaducte– s’allargarà ben bé 18 me-sos, i la confluència de Mandri amb el passeig de la Bo-nanova, on es construeix una estació de metro. I si a vis-ta d’ocell Barcelona pot semblar un formiguer, l’activi-tat obrera no és menys frenètica al subsòl, on s’estan construint 60 quilòmetres de túnels per on discorreran el metro i els trens d’alta velocitat.
Diguem fins aviat
Les grans ciutats estan en constant transformació. Així, el 31 de desembre s’acomiada el Pla E, però, en cap cas, les obres. La construcció de la línia 9, les succes-sives afectacions pel traçat de l’AVE, la remodelació de la Sagrera o l’obra per trams de la ronda del Mig, acom-panyaran Barcelona encara durant anys.
Mentrestant, ja hi ha nous grans projectes en gestació. Les propostes per remodelar la Diagonal se sotmetran a consulta ciutadana el proper abril. Altres actuacions anunciades, com la reforma del Paral·lel i del passeig de Gràcia, la demolició de l’anella de Glòries o l’ampliació de carrils de la ronda Litoral al pas pel Morrot, no s’a-bordaran fins a la legislatura 2011-2015.
Cada vegada més agents envien
actes després d’haver detectat
algun problema en una obra
mentre patrullaven
L’SPO planifica les obres d’alt i mig impacte de tot
Barcelona, mentre que els eatos s’ocupen de les
de baixa afectació als seus respectius districtes
Les obres de l’AVE i d’altresinfraestructures com la línia 9, seguiran produïnt afectacions durant tot l’any vinent
L’SPO dissenya els panells amb les afectacions de trànsit L’ocupació i senyalització de
la zona afectada ha de garantir la màxima seguretat i mobilitat
Tot un món
rere
les tanques
El paper de
la Guàrdia Urbana
en el control de les obres
comença molts mesos abans que apareguin al carrer
A
hir tot estava normal i avui al matí les fileres de new-jerseys, les tanques i els panells grocs redibui-xen el carrer. És el que es coneix com la “implan-tació” d’una obra. Però abans que aquesta es materialitzi desenes de persones ja fa mesos que hi treballen: tècnics municipals, enginyers, promotors, contractistes i, per su-posat, la Guàrdia Urbana.A Barcelona funciona el Comitè d’Obres i Mobilitat. Un or-ganisme exclusiu que reuneix a tots els serveis municipals que tenen quelcom a dir sobre la forma d’executar una obra, les afectacions que provocarà o el seu resultat final. Entre ells, la GUB, representada a través del Servei de Pla-nificació d’Obres (SPO). Cada setmana, el Comitè estudia els nous projectes i marca les pautes que hauran d’obeir en funció del seu impacte i de les dates en què es duran a terme. Per exemple, les obres sorolloses s’han de fer en horari que respecti el descans dels veïns, o aïllar amb te-les i enreixats te-les que aixequen pols. Un cop decidides te-les mesures, cada servei s’enduu “els deures” a casa.
El Pla d’Actuació
Com cada dimecres, l’intendent Ruiz torna del Comitè amb un feix de documents, reuneix als agents de l’SPO i els assigna les noves obres. Per a cadascuna, redac-taran un Pla d’Actuació, un vademecum que recull com s’ha de fer tot el que envolta l’obra per garantir la seguretat i mobilitat de conductors i vianants. Un dels treballs més visibles és el disseny dels panells grocs de senyalització que indiquen l’afectació i les desviacions de trànsit (l’SPO acaba de publicar un nou manual al respecte). Tanmateix, el Pla d’Actuació també pot in-cloure mesures com adaptar les fases semafòriques, ressenyalitzar la zona, modificar itineraris de bus o adequar la senyalització lumínica de cara a la nit. La Guàrdia Urbana vetllarà durant tot el cicle de vida de l’obra perquè aquestes disposicions es compleixin.
Un agent dóna indicacions a un contractista d’obra sobre les mesures a complir
Especial Patró
S
ant Rafael és una data assenyalada a la Guàr-dia Urbana. El 29 de setembre marca l’inici d’unes festes patronals que cada any congre-guen a més agents i ciutadans. Com ja és tra-dició, la diada va començar amb una missa en honor a Sant Rafael a la basílica de Sant Just i Pastor, tot i que l’acte central va tenir lloc al Saló de Cent.L’Ajuntament es va omplir per presenciar el lliurament de les medalles al mèrit que la GUB concedeix a les per-sones i organitzacions –pròpies i alienes– que s’han dis-tingit per la seva contribució a la nostra tasca de servei.
Un miler de persones, entre agents i ciutadans, participen en els actes
organitzats per
Sant Rafael
del 29 de setembre al 17 d’octubre
Patró
multitudinari
Entre els guardonats, es va concedir la medalla de bron-ze a 66 membres de la GUB, mentre que les medalles d’argent van reconèixer als agents de la UT-3 Jordi Riera i Miguel Poyato, els quals van evitar una violació i van de-tenir un segrestador el juny passat; i a Antonio Aran, mort recentment i per qui va recollir la medalla la seva dona.
Un model de convivència
l’acció puntual o continuada de ciutadans i de represen-tants del món associatiu de Barcelona. Precisament, un representant del moviment associatiu i veïnal, Rafael Vila-Sanjuán, va ser l’encarregat de pronunciar el dis-curs del Patró. El president de la Fundació Tot Raval, plataforma que agrupa a mig centenar d'entitats, insti-tucions i empreses del barri, va defensar que la “segu-retat a la ciutat és un model de convivència, una suma de coneixement, diàleg i intercanvi”, i va apostar per implicar en ella a tots els agents socials i per potenciar la mediació i el treball de proximitat.
A més dels guardons individuals, es va reconèixer en es-pecial a les sis ORD i al Departament de Planificació de Serveis de la Guàrdia Urbana, a unitats d’altres cossos policials i d’emergències, i a l’expedició Pol sud sense límits de l’Obra Social de la Caixa.
El valor dels anys
Com més anys sumem, més vivències guardem a la me-mòria. Per això, el reconeixement a l’antiguitat és sem-pre un dels actes més emotius del Patró. El 7 d’octubre, es van lliurar al Cosmocaixa les medalles d’argent a 49 veterans que enguany han complert 35 anys de servei in-interromput, i les de bronze pels 25 anys a 10 agents. Un nombre baix, doncs fa un quart de segle no hi va haver promoció. En l’acte també es va fer entrega d’un diplo-ma a 83 companys que es jubilen o s’han jubilat durant el 2009, i es celebrar un homenatge a les vídues dels agents Manuel Pérez, Francisco Pla i Antonio Campos.
Compartir amb els ciutadans
Fer extensiva la celebració a tota la ciutat és un clàssic per Sant Rafael. Enguany, en el marc dels actes patro-nals la Guàrdia Urbana va organitzar una festa ciutada-na al passeig dels Til·lers. La jorciutada-nada del dissabte 17 d’octubre va aplegar unes 300 persones al parc de la Ciu-tadella, en especial famílies amb nens i nenes petits. Du-rant tot el matí, els infants van poder participar als dife-rents tallers d'Educació Viària, pujar als vehicles policials i assistir a les habilitats dels gossos ensinistrats de l’E-quip Caní. Amb motiu del Patró també es van obrir al pú-blic les instal·lacions de la Unitat Muntada i, gràcies a la proximitat de la festa, el Parc Infantil de Trànsit va ser en-vaït per desenes de menuts en bici.
Per compartir l’alegria amb tothom, i com ja és tradició, la GUB va organitzar també una diada de festa amb exhi-bicions a la Foixarda per als interns del Cottolengo i els nens hospitalitzats de Sant Joan de Déu.
125 agents han estat condecorats
enguany durant els actes patronals
per accions meritòries o per la
seva trajectòria professional
L’entrega de medalles al mèrit i la festa al parc de
la Ciutadella van congregar el major nombre
d’agents i ciutadans
Actuem
U
na patrulla de la Guàrdia Urbana va localitzar i detenir el passat 1 de se-tembre als dos ocupants d’un camió que transportava una partida de 80 quilos de cocaïna. El vehicle havia estat robat per la tarda a punta de pis-tola a Sant Cugat del Vallès, i els Mossos havien alertat a la Sala Conjun-ta per si aquest era vist a Barcelona. Una patrulla que operava per Vallvidrera va lo-calitzar i donar l’alto al camió, en el que viatjaven el conductor i un acompanyant. Aquest últim va intentar fugir, però va poder ser capturat ràpidament. Durant el for-cejament un agent va resultar lesionat. Els dos ocupants, un de nacionalitat espa-nyola i un altre de colombià, van ser detinguts. Les sospites que l’assalt duia apare-llada alguna cosa més que el simple robatori d’un camió, van dur la Guàrdia Urbana a sotmetre la càrrega –162 motors de vehicle– a una inspecció per part de l’Equip Caní de la UPAS. A l’interior de cada motor els gossos van localitzar 0,5 Kg de cocaïna.SARRIÀ-SANT GERVASI
- El vehicle havia estat robat a punta
de pistola i duia la partida camuflada dins de 162 motors
Interceptat un camió
amb
80 Kg de cocaïna
22
6 de la matinada de diumenge. Un cotxe aturat en un semà-for i una parella fent-se un petó. Només un de-tall no concorda en l’escena: el vehicle duu els llums apa-gats. “Ens vam apropar per dir-los que allò era molt ro-màntic però que esti-guessin al cas de la con-ducció”, explica Jordi Riera. Ell i el seu company de patrulla, Miguel Poyato, van sospitar que quelcom anava malament en veu-re la cara de la jove quan el disc es va posar verd.
“Estava desencaixada, amb una expressió de terror als ulls. Va ser només un segon però no vam dubtar a seguir-los”, recorda. La
in-Jo ho vaig viure
JJoorrddii RRiieerraa ii MMiigguueell PPooyyaattoo -- UUNNOO--33
“A la víctima la va salvar la seva sang freda”
tuïció no els va fallar. Al poc d’iniciar la persecució, el copilot va fugir del vehicle. “El Miguel el va perseguir fins agafar-lo i jo em vaig quedar amb la noia, que estava en estat de shock i només plorava”. Quan es va tranquil·litzar, la víctima va relatar com l’in-dividu havia entrar al seu cotxe, l’havia amenaçada i pretenia violar-la. Desconcertada, la jove va pensar que l’única opció que tenia era cridar l’atenció de la policia, i, en un descuit del seu se-grestador, va apagar els llums.
“La va salvar la seva sang freda i el nostre xip de sospitar de tot”. L’agressor, E. R., feia set mesos que havia sortit de la presó de Quatre Camins després de complir 17 anys per una salvatge vio-lació. Entre el Jordi i el Miguel només sumen tres anys al Cos, pe-rò ja saben que és rebre la medalla de plata al mèrit. Un reconei-xement que fan extensiu a la resta de companys: “Ha estat un cas molt mediàtic, perquè vam evitar una violació. Però quan un com-pany fa una detenció, una alcoholèmia o decomissa estupefaents no sabem què pot estar evitant. Si ho sabéssim, segurament molts d’ells mereixerien també una medalla”.
23
Breus
15 kg d’
haixix
a la motxilla
L’11 de setembre, una pa-trulla va observar un Audi A3 que intentava esquivar un control de velocitat a la ronda Litoral, a l’alçada de Can Tunis, i com poc des-prés els seus ocupants sal-taven del turisme i deixaven abandonada una motxilla. Els agents van iniciar d’im-mediat la persecució, que es va saldar amb un detin-gut i el comís d’una bossa amb més de 15 kg d’haixix.
El Tour mobilitza a
600 agents
U
n Tour passat per ai-gua, però gens desllu-ït gràcies a la multitud de barcelonins que van escor-tar els ciclistes pels carrers de la ciutat. Preveient la concentració massiva d’es-pectadors, la Guàrdia Ur-bana va desplegar un dis-positiu especial format per 89 comandaments i 523 agents, que va vetllar per-què l’arribada i el pas de laDetenen un
grup d’atracadors
a punt d’assaltar un bar
UNO-4
- Els lladres havien intentat robar una hora abans
en un altre local del mateix carrer
A
mb les mans a lamassa. La matinada del 21 d’agost, una patrulla de paisà de la UNO-4 va detenir quatre homes que es preparaven per assaltar un bar. Els agents van observar un tu-risme estacionat al carrer Costa i Cuixart, davant d’un local que estava tancant. En apropar-se a fer-hi unaBCN
-
250.000 persones van seguir les etapes sis i set al pas per la ciutat
ullada, el copilot vaama-gar quelcom sota el seient i un dels acompanyants va intentar fugir, senyal que va fer actuar la patrulla. En l’escorcoll del cotxe es van intervenir tres pistoles de fogueig, passamuntanyes, gorres, mocadors i una per-ruca. Una hora abans, els sospitosos havien intentat atracar el bar Zamarró, al
mateix carrer on eren esta-cionats, sense èxit, ja que el propietari va activar l’a-larma. Quan van ser detec-tats, es trobaven a punt de fer el segon intent, amb les armes preparades i el motor en marxa per fugir ràpidament. Tres dels qua-tre detinguts són de nacio-nalitat espanyola i un altre és dominicà.
caravana per Barcelona es produís sense incidents,
tant a nivell de seguretat com de mobilitat.
La dada
1.035
ciclistes ha denunciat GUB per saltar-se el semàfor durant el primer semestre. Així mateix, se n’ha sancionat a 138 més per infraccions com no respectar la preferència de pas dels vianants. Per altra banda, les sancions a motocicletes i ciclomotors per envair el carril bici ja arri-ben a les 1.169.BCN es mou
E
ls ciutadans no compren vehicles elèctrics per-què no tenen on recarregar-los, i les companyies no creen una xarxa de punts de recàrrega per-què gairebé ningú té un cotxe o una moto elèc-trica. És un cercle que calia desencallar, i això és el que hem fet”, explica el director de Mobilitat, Àngel López. Amb aquesta voluntat, durant el proper any i mig s’ins-tal·laran a Barcelona 191 estacions de recàrrega de ve-hicles elèctrics. La xarxa d’abastiment comptarà amb 131 punts ubicats en aparcaments públics soterrats i uns altres 60 en superfície, 32 dels quals es destinaran de manera prioritària a la recàrrega de les flotes munici-pals. La implantació d’aquests punts s’insereix dins del projecte Movelei es finançarà, en part, gràcies a un con-veni entre l’Ajuntament i l’Instituto para la Diversifica-ción y Ahorro de Energía del Ministeri d’Indústria i Co-merç. L’acord, que van rubricar el 8 de setembre l’alcal-de Jordi Hereu i elminis-tre Miguel Sebastián, fixa com a termini d’execució de la xarxa d’estacions el 31 de març del 2011.
Implantació progressiva
La promoció del vehicle elèctric és un dels eixos del Pla de Mobilitat Urbana. Avui Barcelona disposa de dos punts de recàrrega en proves al carrer Granada i cinc més en aparcaments de B:SM. A finals d’any, l’empresa municipal comptarà amb 18 noves esta-cions. Els nous punts serviran per abastir la flota de 261 vehicles de neteja elèctrics que BCNeta incorpo-rarà a partir de la tardor. De fet, els serveis públics se-ran la punta de llança per testar la nova tecnologia de mobilitat. Al maig, Guàrdia Urbana va adquirir dos cot-xes amb motor híbrid i, en breu, està previst incorpo-rar en proves dues motos de patrulla que funcionen amb energia solar.
Barcelona ja lidera
l’
aposta per la
mobilitat elèctrica
L’Ajuntament instal·larà 191 punts de recàrrega de vehicles elèctrics durant el proper any i mig,
gràcies a un acord amb el Ministeri d’Indústria. La ciutat dóna un nou i definitiu pas endavant
en l’aposta pel canvi tecnològic. Els vehicles municipals seran els primers a adaptar-se al
mo-tor elèctric.
“
La xarxa tindrà 60 punts de recàrrega elèctrica en
superfície i 131 en aparcaments soterrats i estarà
completada d’aquí a un any i mig
Barcelona compta ja amb set punts de recàrrega, com els d’aquest pàrquing de B:SM del carrer Cartagena
El nou model
és més robust i eficient, està adaptat per als
invidents i pot funcionar autònomament durant dues hores
E
l carrer Balmes va estrenar en 1927 el primersemàfor d’Espanya. Des del passat 21 de se-tembre, una altra cruïlla de l’Eixample, la que formen Bruc i Ausiàs March, passarà a la histò-ria com la que va veure néixer el model Barcelona. Un nou i modern semàfor destinat a millorar encara més la mobilitat i la seguretat viària de la capital catalana i que, de passada, ens farà més senzilla la regulació del trànsit als agents de la Guàrdia Urbana.Tecnologia en verd i vermell
Si gran és el canvi estètic dels nous semàfors, amb un perfil ultrapla i sense visera, molt més ho és en el seu in-terior. El cablejat de fibra òptica i un nou regulador de cor-rent minimitzen el risc d’avaria elèctrica, alhora que un SAI (Sistema d’Alimentació Ininterrompuda) garanteix el
La ciutat estrena
semàfors resistents
a les apagades
El model Barcelona substituirà
els semàfors amb més de 10
anys d’antiguitat i està previst
que funcioni el 2011 a un terç
de les cruïlles de la ciutat
funcionament dels semàfors durant dues hores en cas d’apagada. Les lents del nou semàfor funcionen amb leds. Aquest sistema d’il·luminació, ja present en el 15% dels semàfors de Barcelona, consumeix una sisena part de l’energia d’una bombeta i dura vuit vegades més. Al-hora, evita l’efecte fantasma (mala visibilitat a causa de la incidència del sol) i redueix la intensitat lumínica du-rant la nit sense perdre visibilitat.
Un altre avantatge serà la centralització del 100% de la xarxa. Amb la progressiva instal·lació dels nous semàfors, el Centre de Control de la Mobilitat monitoritzarà de for-ma perfor-manent les cruïlles, amb el que s’agilitarà la reso-lució d’incidències i es podran adaptar les fases en favor d’una millor gestió del trànsit. Aprofitant la renovació de la xarxa, també s’instal·laran mòduls per a invidents en les cruïlles amb nous semàfors i se substituiran els ac-tuals senyals de trànsit de 60 cm per uns altres de 40 cm.
Fita a dos anys vista
La dada
69%
dels barcelonins afirma que ara agafa menys el cotxe o la moto per desplaçar-se, segons una enquesta realit-zada pel RACC on es fa palès l’efecte de la crisi sobre els hàbits de mobilitat. El trànsit a la capital catalana va baixar de mitjana un 5% durant la primera meitat de l’any.BCN es mou
29 Km de corbes
perilloses s’adaptaran
per
protegir als
motoristes
E
s munten sobre lesvorades de la calça-da i eviten que els motoristes, en caure, sur-tin del perímetre del carrer i impactin contra els sor-tints de l’acera o les potes dels guardarails. Les barre-res de protecció per a mo-toristes han demostrat ser una mesura molt eficaç per reduir la gravetat dels acci-dents entre els usuaris de les dues rodes. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha anunciat que instal·larà aquests dispositius en 29 quilòmetres de carrer, en especial en les corbes i trams de circulació consi-derats més perillosos. A dia d’avui, ja s’han col·lo-cat barreres dobles a la plaça Karl Marx, a l’avingu-da de l’Estatut i als carrersde Sabino Arana i de Jeri-có. En total, 14 quilòme-tres dels 23 que l’Ajunta-ment preveu protegir d’aquí al 2011. La resta de vies (6 Km) s’abordaran durant la propera legislatura.
Ciutat més segura
Per Barcelona circulen prop de 280.000 motos, vehi-cles la mobilitat dels quals és coneguda i valorada per molts barcelonins. Consu-meixen, ocupen i contami-nen menys que els cotxes, però, tanmateix, suposen un risc molt més alt per als seus usuaris. Amb més de 7.000 sinistres i 21 moto-ristes morts l’any passat, actualment els accidents de moto són el major focus d’atenció en matèria de se-guretat viària per a la
Guàr-L’
Ajuntament
instal·larà tanques dobles als trams viaris
de major risc per minimitzar la gravetat dels accidents
dia Urbana. Diverses asso-ciacions de motoristes ja han qualificat la instal·la-ció de les noves barreres com un pas clau per fer més segurs els carrers de Barcelona.
Les graelles per a
motos s’estenen a les
36 cruïlles amb més
trànsit de Barcelona. La
mesura pot reduir fins
un 90% els accidents
en aquests punts
El 2010 tots els
districtes disposaran de
màquines d’autoservei
on els ciutadans podran
realitzar tràmits i
gestions municipals
AESLEME engega
una recollida digital
de firmes per
acabar amb la barreja
d’alcohol i conducció
a través del web
www.unetealpacto.com
Un motorista circula davantles noves tanques de protecció de la plaça Karl Marx
+ Titulars
27
Breus
Barcelona guanya 80
hectàrees al litoral
La ciutat passa a ser titular de la franja de 5’2 quilòmetres que va de la plaça del Mar fins al Fòrum. Un tram longitudinal paral·lel a la cos-ta equivalent a 80 camps de futbol, que fins ara pertanyia al Ministeri de Medi Ambient. L’acord arriba en compliment de la Carta Municipal i estipula que Barcelona és totalment autònoma a l’hora de gestionar la franja. El canvi de delimitació no-més deixa fora de jurisdicció muni-cipal la part que gestiona l’Autoritat Portuària, platges i el Port Olímpic, que segueixen en mans de l’Estat.
La grua més ràpida
Barcelona inaugura el Centre de Control de la Mobilitat. Des d’a-questa nova sala, situada a la Vila Olímpica, es coordinarà l’actuació dels efectius vinculats a la mobili-tat i es controlaran les 250 càme-res que B:SM té ubicades als apar-caments soterrats. La millora en la coordinació permetrà que les grues municipals redueixin el seu temps d’actuació fins als 20 minuts.
La Zona 30 es
quadruplicarà en mig any
L’Ajuntament preveu pacificar 180 nous quilòmetres durant aquest se-gon semestre. La Zona 30 creixerà a set districtes: Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Les Corts, Gràcia, Sant Martí i Horta-Guinardó. El treball de senyalització es farà sobretot de nit, per minimit-zar l’impacte en el trànsit. Actual-ment, Barcelona té 53 Km de Z-30.
L’Ajuntament posa ordre
en els
autocars turístics
B
arcelona pot tenir fins a 1.200 autocars turístics circulant en hora punta. Un vo-lum que pot congestionar el trànsit a l’entorn de les zones més visitades. Per fer compatible la fluïdesa viària amb les necessitats del turisme, l’Ajuntament va posar en marxa a finals de juliol un pla per regular l’estacionament d’autocars. S’han habi-litat 63 places gratuïtes vora dels punts d’interès turístic, on els autocars poden atu-rar-se durant un màxim de 10 minuts perquè baixin els passatgers. Un cop buits, els conductors poden optar entre aparcar el vehicle a les zones blaves específiques situa-des a menys d’un quilòmetre del monument en qüestió, o bé fer-ho en algun dels cinc aparcaments subterranis de B:SM amb capacitat per acollir autocars. Per reforçar el pla, des de l’estiu s’han creat 64 noves places d’aparcament de diferents tipus, que se sumen a les 364 que ja hi havia.A més d’aquestes mesures, l’Ajuntament ha millorat la senyalització de les zones d’es-tacionament d’autocars i ha habilitat un web perquè els operadors puguin informar-se de les rutes i les zones de parada, i, fins i tot, obtenir les coordenades GPS que els hi guiïn directament.
El
nou pla
per regular l’estacionament estableix 428 places per a
grans vehicles a l’entorn de les zones turístiques
Més enllà de Barcelona
La policia de Badalona ja rep
les denúncies per sms
Els badalonins podran alertar la Guàrdia Ur-bana mitjançant un missatge de text quan detectin un acte d’incivisme. El sistema fun-ciona des de setembre i vol que els ciutadans tinguin un mitjà senzill i dissimulat d’avisar els agents, perquè tinguin més possibilitats d’enxampar in fraganti els incívics.
Girona cerca l’empatia dels
immigrants
La policia local posa en pràctica un programa pilot per alleujar la pressió policial sobre els immigrants. Els agents han reduït dràstica-ment la desproporció entre identificacions de persones autòctones i foranes, fet que perse-gueix millorar l’empatia i la col·laboració d’a-quest col·lectiu.
E
vitar els àpats copiosos, menjar variat i donaral cos el que necessita segons la seva activitat és la base d’una alimentació saludable. El més convenient és distribuir la ingesta d’aliments en cinc àpats diaris: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar. D’aquesta manera, el metabolisme estarà actiu durant tot el dia i evitarem la sensació de gana que pot desembocar en dinars i sopars massa abundants. Els àpats contundents obliguen el nostre organisme a treballar molt per digerir-los, una operació durant la qual disminueix el nostre rec sanguini cerebral i això comporta una baixada del nivell de reacció d’alarma. La ingesta de gran quantitat de greixos també provoca re-tenció de líquids, fet que es tradueix en una mala cir-culació, pesadesa i baixa tolerància a l’esforç físic. A més, les hores posteriors a la ingesta tindrem una sen-sació de set contínua, ja que el cos accelera elsreque-Som
el que mengem
riments metabòlics d’aigua, amb el risc de deshidratació que això comporta.
Mens sana in corpore sano
La dita popular afirma que s’ha d’esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un captaire, i aquesta és la base de la dieta equilibrada...
sempre i quan treballem de matins. El primer àpat del dia és el més im-portant i ha de comprendre làctics (iogurt, llet, formatges), cereals (pa, galetes, avena) i fruita fresca (sencera, trossejada, sucs). Els dies que estem de servei, la resta d’àpats s’han de basar en els car-bohidrats, ja que els esforços físics i mentals requereixen aliments que
