• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 072, núm. 06 (28 febr. 1985)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 072, núm. 06 (28 febr. 1985)"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 28-XII-1984

Disposicions Generals

Cartipàs:

Nomenament membre del Consell Municipal del

Districte3.Sants-Montjuïc

Nomenament membre del Consell Municipal del Districte 9. Sant Andreu

Nomenament Coordinador de Serveis del'Àrea de

Cultura

Nomenament Coordinadordel Pla de Museus . . .

Renúncia Regidor de la Coalició Alianza Popular

(AP-PDP-UL)inomenamentnouRegidor de l'es¬ mentadaCoalició

ConsellsMunicipals de Districte

126 Districte 3.Sants-Montjuïc.Acords

sessió 7-11-1985 142

Districte 4. Les Corts. Acords

sessió 28-1-1985 142

Districte 5. Sarrià-Sant Gervasi. Acords

141

sessió 29-1-1985 143

Districte7. Horta-Guinardó. Acords

141

sessió 31-1-1985 144

Districte 10. Sant Martí. Acords

141

sessió 28-1-1985 145

141

Juntes iComissions

Comissió informativa de Planificació iOrdenacióde

141 la Ciutat. Acta sessió 10-1-1985 146

Ajuntament

®|tr

de Barcelona

(2)

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió del 28 de desembre de 1984, aprovada el 12 de febrer de 1985.

Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consistorial de la Ciutat de Barcelona, avint-i-vuit dedesembrede

mil nou-cents vuitanta-quatre, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària de primera convocatòria,

sotalapresidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Ma-ragall i Mira, hiconcorrenels ll·lms.Srs.Tinentsd'Alcal¬

de, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà i Raimon Martínez i Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors amb rang de Tinent d'Alcalde, Pau Cernuda i Barrios i Ra¬

monTrias i Fargas, i els ll·lms.Srs. Regidors, JosepM. Serra i Martí, Guerau Ruiz i Pena, Joan Torres i Carol, FrancescBorrell i Mas, Antoni Comasi Baldellou, Joa¬

quima Alemany i Roca, AlexandrePedrós i Abelló,An¬ toni Dalmau i Ribalta, Mercè Sala i Schnorkowski, Ma¬

ria Aurèlia Capmany i Famés, Juan José Ferreiro i

Suàrez, Jordi Vallverdú i Gimeno, Enric Truñó i Laga¬

res, Francesca Masgoret i Llardent, GermàVidal i Re-bull, Albert Batlle i Bastardas, Josep Espinàs i Xivillé,

Josep AntoniGarciai España, Joan ClosiMatheu, Xa¬

vier Valls i Serra, Josep Bueno i Escalera, Antoni Fa¬ bregat i Fabregat, Sebastià Alegre iRoselló, Enric Vila

iAndreu, Joan Garcia i Domingo, EudaldTravéi Mont¬ serrat, Josep Bascompte i Solà, Manuel Rial i Ferrer,

Antoni M.Satorras i Roji i JordiConilli Vall, assistitsper i'Il·lm. Sr. Secretari general, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.

Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garra.

Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Jordi Borja i Sebastià, Josep Maria Pujadas i Porta i Fran¬

cescSegura i de Luna.

Oberta la sessió perla Presidència ales deu hores i deu minuts,és llegida i aprovada l'acta de la sessióan¬

terior, celebrada el 28 denovembrede 1984, ambuna

puntualització del Sr. Comas consistent en la incorpo¬ ració d'un signe d'interrogació després del mot "false¬ jar".

Segueix manifestant el Sr. Comasqueell sempre ha

estatescrupulósa nofer al·lusionsafets de l'èpocaen què pertanyia a l'equip de govern però, ja que mem¬ bres del'equip de govern van al·ludirenaquella sessió

adeterminadesqüestions, elles reserva,també, el dret de donar públic coneixement d'aquells altres aspectes queconsideri convenients.

Indica elSr. Alcalde quetal manifestació calia haver-la formuhaver-ladaenel cursd'aquella sessió i,en replicar el

Sr. Comas que la Presidènciano li donà, aleshores, la paraula, el Sr. Alcalde observa que, ara,només pot fer

constar en acta la seva protesta per aquella decisió presidencial.

En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de desembre de 1984, i de l'acord de la Comissió Munici¬

pal Permanent del 14 del mateixmes, que crea, sotala

immediatadependència de l'Alcaldia, la "Ponènciaper aldesenvolupament econòmic i social de la Ciutat".

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de desembre de 1984, i de l'acord de laComissió Munici¬ pal Permanent del 14 del mateixmes,sobrereestructu¬

ració provisional de

l'Àrea

de Finances.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 17de desembre de 1984, que nomena l'Il-lm. Sr. Regidor amb rang de Tinent d'Alcalde, Pau Cernuda i Barrios, responsable de la Ponència per al desenvolupament econòmic i social de la Ciutat, creada per acord dela

Comissió Municipal Permanent de 14 de desembre d'enguany; i el Sr. Jordi González i Aznar, Directorexe¬ cutiu de l'esmentada Ponència.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 23 de

novembre de 1984, que designa l'Il-lm. Sr. Regidor Joan Garcia i Domingo membre del Consell Municipal d'Esports, en substitució de I'Il·lm. Sr. Jordi Bonet i Agustí.

Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 30

de novembre de 1984, que: acceptenles renúncies als càrrecs de Coordinador de Serveis de Proveïments i Consum, presentada pel Sr. Enric Ribera i Grau, i d'Hi-senda-Despeses, presentada pel Sr. Miquel Botella i

Pahissa, totagraint-los les tasques realitzadesen inte¬ rès de la nostraCiutat;i nomenenel Sr. Jordi Maymó i

Asses, Coordinadorde Serveis de Proveïments i Con¬

sum, i el Sr. Manuel Ibern i Alcalde Coordinador d'Es¬ ports.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 26de novembre de 1984, que nomena el Coordinador

d'Obres Públiques i Urbanisme Sr. Josep M. Vegara i

Carrió perquè formi part de la ComissióTècnicaper a

l'estudi del futur Port de Barcelona creada perDecret de la Generalitat, de 10d'abril de 1981.

Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de 30 de novembre de 1984, que designa membres de la Co¬ missió "Taula de l'Energia": l'Il-lm. Sr. Regidor

de

l'Àrea de Serveis i Empreses Municipals, Josep

M.

Serra i Martí; el Coordinadorde Serveis del Medi Am¬ bient, Sr. Josep M. Martí i Valls; i el Coordinador

de

Serveis d'Obres Públiques i Urbanisme, Sr. Josep

M.

Vegara iCarrióen substituciódel Sr. Joan Antoni

Tor¬

ner i Peraltaagraint a aquest la sevaeficaçcol·labora¬

ció; i encarrega interinament al Sr. Francesc

Rafart

i

Estela, les funcionsque exerciaala Taula elSr.

Miquel

Botella i Pahissa, agraint-li també laseva eficaç

col·la¬

boració.

Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, de19de

desembre de 1984, que nomena Director de

Serveis

del Districte Horta-Guinardó, ei Sr. Ricard Huertas

de

Trias,en substitució del Sr. Albert Magdalenai Bassa.

Quedar assabentat iratificar, constituït enJuntaGe¬

neral deTransports de Barcelona, S. A., l'acord

de

la

Comissió Municipal Permanent, de 14 dedesembre

de

1984, que designa membre del Consell

d'Administra¬

(3)

Fran-NÚM. 6

28-11-1985

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 127

cese Borrell i Mas, en

substitució de l'Il-ím. Sr. Jordi

Parpal i

Marfà.

Quedarassabentatde l'acord de la Comissió Munici¬ pal

Permanent

i del decret de

l'Alcaldia, de

27 i 28 de

desembre de 1984, respectivament, que designen els

membres, el President i el Vice-president del Consell

d'Administració de laSocietat Privada Municipal "Parc

Zoològic de

Barcelona,

S. A." creada

per

acord

del

Consell Plenari de 28 de novembre de 1984 i escritu¬ radapel notari

Sr. Antoni

Francès

de Mateo, el 19 de

desembre de 1984; constituït aquest Consell Plenari

en la primera Junta

General de l'esmentada Societat

que

ratifica

els indicats

nomenaments

del Consell

d'Administració.

Quedarassabentati ratificar, constituïtenJunta Ge¬ neral de la S.P.M. "Informació Cartogràfica i de Base, S. A.", l'acord del Consell d'Administració de l'esmen¬ tada Societat, de 15 de desembre de 1984, facultant ni·lm. Sr. President, Joaquim de Nadal i Caparà per

atorgar l'escriptura de

modificació

dels Estatuts de la

Societat.

Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 18 de

desembre de1984, que posa envigor la modificació de l'art. 2n. del Reglament de Prestaciódel servei demer¬

catsi escorxadordela Unitat Alimentària de Barcelona.

Quedar assabentatdels decrets de l'Alcaldia, de 20

de desembre de1984,queposen envigor les modifica¬ cionsde diversos articles de l'Ordenança municipalso¬ bre Aliments i establiments alimentaris, i els Regla¬

ments de funcionament dels Mercats de la Flor, del

Peix i de Fruites i Verdures de Mercabarna, aquests dos darrers amb les observacions de detall indicades

perla Direcció General d'Administració Local de la Ge¬ neralitat i recollidespel Coordinador de Serveis de Pro¬ veïments i Consum.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió Munici¬ pal Permanent, de 14 de desembre de 1984, que aprova les tarifes per a l'any 1985 corresponents als serveis d'entrada i aparcamenta l'Escorxador, Mercat de Fruites i Verdures, Mercat del Peix i Mercat de la

Flor de Mercabarna.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió Munici¬ pal Permanent, de 14 de desembre de 1984, que aprova el reconeixement del compromís de l'Ajunta¬

ment d'abonar 281.730.000 ptes. com a resta de l'aportació municipalper al'acabament de les obres de

l'aqüeducte Ter-Llobregat, i autoritza la corresponent despesa.

Quedar assabentat de l'acord de la Comissió Munici¬ pal Permanent, de 14 de desembre de 1984, que: aprovael projecte i plec de condicions relatiu alacon¬ tracta de renovació, ampliació i conservació dels siste¬

mesde control i regulació del trànsit ala ciutat de Bar¬ celona, per 1.116 milions de pessetes, a càrrec dels

Pressupostos

Ordinarii d'Inversions de 1985 a 1987;i

convocaconcurs d'acord amb l'art.63,2 delReglament

d'Organitzaciói administraciómunicipal de Barcelona.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Comissió

Municipal

Permanent, de27 de desembre de 1984, so¬

bre la renovació de lapòlissa de crèdit amb la Caixa de Barcelonaper 2.750 milions de pessetes, que venç el dia 28 de desembre de 1984.

S'entraseguidamentadebatre l'ordre del dia:

PLANIFICACIÓI ORDENACIÓ DE LA CIUTAT Modificarl'acord de5 de novembre de 1982, relatiu

a la concessiógratuïta a la Generalitat de Catalunya d'un dret de superfície per un termini de cinquanta anys sobre la parcel·la, d'extensió 1.500 m2, situada a

l'av. de les Drassanes núm. 18, per a la construcció d'una Residència assistida, en el sentit de substituir

aquella finca per la porció de terreny edificable, d'ex¬ tensióaproximada 825 m2, grafiadaenel plànol adjunt, procedent de les finques assenyalades amb els núms.

47 al 61 delcarrerNou de la Rambla, prèvies lesopor¬

tunessegregacions i agrupació, tot mantenint els termi¬

nis i condicions aprovadesen l'acordesmentat.

La precedent proposta sesotmet adeliberació amb la següent nova redacció, resultant de la moció infor¬ mada favorablement perla Comissió Municipal Perma¬

nenten la sessió celebradaahir, dia 27 de desembre:

Modificar l'acord de 5de novembre de 1982, relatiu

a la concessió gratuïta a la Generalitat de Catalunya

d'un dret de superfície per un termini de cinquanta anyssobre la parcel·la, d'extensió 1.500 m2, situada a

l'av. de les Drassanes núm. 18, per a la construcció d'una Residència assistida, en el sentit de substituir

aquella finca per la porció de terreny edificable, d'ex¬ tensióaproximada 825 m2, grafiadaenel plànol adjunt, procedent de les finques assenyalades amb els núms.

47al 61 del carrerNou de laRambla, prèvies les opor¬

tunessegregacions i agrupació; condicionar l'efectivi¬ tatde la cessióa: 1) l'Ajuntament haurà de lliurar el ter¬

renydins els tresmesos següentsal'entregaperl'Ins¬ titut Català delSòl, de l'edificimunicipalqueestàcons¬ truint al carrerde l'Om, i 2) l'inici de les obres de la Re¬ sidència assistida perpartde la Generalitatesproduirà

en untermini nosuperiorasismesosdes de la data de

lliurament del terreny; i mantenir les restants condi¬ cions aprovades en l'acord esmentat.

El Tinent d'Alcalde President de la Comissió Infor¬ mativa de Planificació iOrdenació de laCiutat, Sr. Par¬ pal i el Sr. Alcalde comenten conjuntament l'abast del dictamen i el condicionament que s'hi ha afegit per pressionar l'acabament de l'edifici del carrerde l'Om i l'inici de lanovaresidència assistida,perpartde la Ge¬ neralitat.

S'aprovaper unanimitat.

Fixar,en tràmit d'avinença,en 21.000.000 depesse¬

tes l'apreuamentpertotsels conceptes de les finques núms. 35-43 i 54-60 delcarrerde Nadal, 16-24del car¬

rerde la Valld'Aran, 2-8 de la Rierad'Hortai 14-16de la plaça de Nadal, de 2.727,22 m2 desuperfície, afec¬ tades la major part d'elles de xarxa viària bàsica i de parcs i jardins i, en una petita porció, de protecció de

sistemesgenerals, propietat del Sr.Joaquim Alastruey i Garcia (DNI núm. 37.856.656); aplicar la despesa, quanta 11.000.000 de pessetes, ambcàrreca la part.

611.641, act. 005, del Pressupost d'Inversions per a 1984 i, quant a 10.000.000 de pessetes, amb càrreca la partidaque enel seumomentesdetermini del Pres¬

supostd'Inversions per a 1985;pagarl'importala pro¬ pietat, un copjustificat el domini i llibertat de càrregues

de lesfinquesodipositar-lo altrament; i fet això, ocupar les referidesfinques.

Fixar, en tràmit d'avinença, en 14.325.000 ptes. l'apreuamentpertotselsconceptesde la finca

núm.

34

del passeig de Picasso, de 543,25 m2 de

superfície

qualificada dezona de conservació de l'estructuraur¬

bana i edificatoria (15), propietat dels senyors Empar

i

Pasqual Barceló i Cervera (DNI núms.

37.084.141 i

(4)

l'abonament del 45 % de l'import (6.446.250 ptes.),en la primera anualitat, del 30 % (4.297.500 ptes.) en la segona anualitat i del 25 % restant (3.581.250 ptes.),

en la tercera i última anualitat; aplicar la despesa, quanta6.446.250 ptes., import de la primera anualitat,

amb càrrecal'actuació005, part.611.641 del Pressu¬ post d'Inversions per a 1984 i, quant a la resta, amb càrrec als Pressupostos de les properes dues anuali¬

tats;pagarl'importala propietat,un copjustificat el do¬

mini i llibertat de càrregues de la fincaodipositar-lo al¬

trament; i això realitzat, ocuparla referida finca. Fixar, en tràmit d'avinença, en 14.900.000 ptes. l'apreuament pertots els conceptes de la finca situada

a l'illa limitadapels carrers del Consell de Cent, de la Diputació, del Bruc i de Roger de Llúria, de 1.481,10 m2 desuperfície, coneguda per"Torre d'Aigües" i inclosa

en el Catàleg del Patrimoni arquitectònic, històrico-ar-tístic de la Ciutat de Barcelona, propietat delssenyors Josep M. Oró i Serle (DNI núm. 36.629.875) i Víctor Oró i Mellado(DNI núm. 38.536.167); aplicar la despe¬

sa, quant a 5.000.000 de pessetes, amb càrrec a la part.611.641, act. 005, del Pressupost d'Inversionsper

a 1984, quant a 5.000.000 de pessetes, amb càrreca lapartidaque esdetermini del Pressupost d'Inversions per a 1985 i quant a4.900.000 ptes., amb càrrec a la partidaque enelseudiaesfixi del Pressupost de 1986, els quals terminis no mentaran interessos;pagar l'im¬ portala propietatun copjustificat el domini i llibertat de càrregues de la fincaodipositar-lo altrament; i fet això, ocuparla referida finca.

Fixar, en virtud d'avinença, en 25.000.000 ptes. l'apreuamentpertots els conceptes de la finca núm. 10 del carrerde Trilla i núm. 15 delcarrerde Badia, lliure

d'ocupants, de 483,50 m2 de superfície, destinada a equipaments, propietat d'"Automóviles Facsa" (CIF núm. A 08-29855); aplicar la despesa, quant a

5.000.000 de pessetes, amb càrrec a l'act. 005, part. 611.641 del Pressupost d'Inversions per a 1984 i, quant a 20.000.000 de pessetes, amb càrrecala par¬ tida que esdetermini del Pressupost d'Inversionsper a

1985; pagarl'import a la propietat, un copjustificat el domini i llibertat de càrreguesde la fincaodipositar-lo altrament; i fet això, ocuparl'immoble.

Fixar,en virtud d'avinença, en 16.000.000depesse¬

tes l'apreuamentper tots els conceptes de la finca si¬ tuada al Parc de lesAigües, de 2.281 m2 de superfície, afectada de zona verda (2.216 m2) i vial (65 m2),pro¬ pietat de la "Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A."; aplicar la despesa, quanta6.000.000 de pesse¬

tes, ambcàrrecalapart. 611.641, act. 005, del Pressu¬ post d'Inversions per a 1984 i, quant als 10.000.000

restants, en dues anualitats successives de 5.000.000

de pessetescadascuna, amb càrreca les partidesque

es determinin dels Pressupostos d'Inversions per a 1985 i 1986;pagarl'importala propietat, un copjustifi¬

catel domini i llibertat decàrregues de la fincao,altra¬

ment, dipositar-lo; i fet això, ocuparl'immoble.

Referint-se als cinc dictàmensanteriors, elSr. Parpal indica que l'adquisició dels terrenys esmentats en el primer d'ells possibilitarà l'acabament definitiu del Parc de laPegasso;que l'expropiació contempladaen else¬ gon assegura la conservació dels porxos d'en Xifré; que el dictamen següentsuposala primera actuació de recuperació d'un pati interior d'una illa de l'Eixample; que ala finca del carrerde Trilla s'hi bastirà lacaserna

de la Guàrdia Urbana del Districte deGràcia; ique l'úl¬ tim dictamentancaunesllargues negociacions amb la

Societat Generald'Aigüesper al'adquisició de l'immo¬ ble destinata seu del Districted'Horta-Guinardó.

El Sr. Alcalde remarcaque amb l'expropiacióde la

Torre de les Aigües, l'Ajuntament intervé, per primera vegada, dintreuna illa de l'Eixample, ambunaactuació

que constitueix l'urbanisme del futur ique els dosdar¬

rersdictàmens sóncongruents amb la política de dotar els Districtes, d'unes instal·lacions dignes que facin realitat la presència de l'Ajuntament en cadascun d'ells.

S'aproven els cinc dictàmens en debat.

S'incorporen ala sessió la ll·lma. Sra. Eulàlia Vintrói Castells i l'Il·lm. Sr. Fèlix Amat i Parcerisa.

PRESSUPOSTOS I REGULACIÓ D'EXACCIONS

Resolució de les reclamacions al Pressupost Ordi¬ nari de 1985 iaprovació definitiva d'aquestPressupost. El precedent punt de l'ordre del dia, es concreta en lasegüent proposta:

Resoldre, de conformitat amb l'informe de la Inter¬ venció de Fons, les reclamacions presentades durant la informació pública contra el Pressupost Ordinari de 1985 i els seus annexos; i aprovar definitivament el

Pressupost i les Bases d'execució.

El Tinent d'Alcalde President de la Comissió Infor¬ mativa de Pressupostos i Regulació d'Exaccions, Sr. de Nadal, informa que, durant el termini d'informa¬ ciópública, s'ha rebut, entempshàbil,una sola impug¬ nació contra el Pressupost Ordinari de l'Ajuntament presentada pel Grup municipal deConvergènciai Unió, el qual formula diverses consideracions, perfectament defensables des de l'òptica del Grup reclamant, però difícilment concretables en modificacions específi¬ ques; que, ental reclamació, plantejaunsdubtes quant al compliment del programad'ingressos procedents de la plus-vàlua, de les multes, dels imprevistos, dels re¬ càrrecs i de les subvencions a rebre d'altres institu¬ cions, i quant al compliment de les previsions pressu¬ postàries en matèria de personal i de transports; i que l'esmentada reclamació fou dictaminada desfavorable¬

ment per la Comissió Informativasense que assistísa

la reunió cap representantdel Grup convergent. Referint-se al contingut de l'escrit convergent, argu¬

menta que les estimacions d'ingressos tenen la seva pròpia fonamentació;que la plus-vàlua obeeixa unfe¬

nomen econòmic clar que no és precisament lateoria

dels grans números; que, històricament, segons s'ha

comprovat, les estimacions perimprevistos i recàrrecs

es compleixin amb força exactitud; que en les multes,

enguany es preveu unaquantitat més baixaque nopas

l'any passat; que el fet de trobar-seencara en fasede negociació les subvencions de l'Estat i de la Generali¬

tat -no les de la Diputació, queja són aprovades- im¬

pedeix contreure quantitats contra tals partidesperòno

pas incloure en el Pressupost el seu import previsible

al llarg de l'any; que des de 1982, elsdesajustaments

en la liquidació del capítol I no superen l'1 % i aquest percentatge és degut, encara, avariacions legislatives

importants: consegüentment, no esperatampocsupe¬

rar-lo l'any vinent. Per les raons exposades fins ara,

creu difícilincorporarcapde les reclamacions

formula¬

des pel Grup convergent i demana l'aprovació

defini¬

tiva de tal Pressupost després que el President

de

l'IMAS hagi informat sobreuna reclamació del

Comitè

(5)

NÚM. 6 28-11-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 129

ElPresidentde l'Institut Municipal

d'Assistència Sani¬

tària, Sr. Clos,

puntualitza

que

l'escrit del President del

Comitè de

Personal impugna la

inclusió

en

el Pressu¬

post

de la

Institució

per

ell presidida,

d'una

partida

deri¬

vada de l'assistència

mèdico-sanitària als funcionaris

municipals;que

l'import

de tal partida, és fruit de la

pro¬

jecció al

1985, de

la

facturació realitzada durant els úl¬

tims mesos del primer any de vida de

l'IMAS, amb la

qual, per

primera vegada, han aflorat

les prestacions

delshospitals municipals

als

nostres

funcionaris el

cost

de les quals,a partir

d'ara, s'inclouen

en

el Pressupost

del Patronatd'Assistència MèdicaalsEmpleats Munici¬

pals

juntament

amb

els costos de la

farmàcia

i de

l'assis¬

tència en centres extra-municipals; i que tals presta¬ cionsesfacturen alspreusfixats al'Ordenança Munici¬

pal i, pertant, no veu

justificada la impugnació. Afegeix

queels darrers mesos

s'ha produït

una

certa

inquietud

entorn a les prestacions sanitàries als funcionaris de

l'Administració local; que no sapsi tal impugnació dels representantsdels

funcionaris

va

lligada amb la

conflic-tivitat que han viscut alguns Ajuntaments per aquesta

raó;que l'Ajuntamentde Barcelona

el

propòsit

dese¬

guirprestant

l'assistència sanitària als

seus

empleats

a través del PAMEM el reglament del qual, en el seu art. 24,determinaqueles prestacionshospitalàriesesrealit¬

zaran através dels hospitals municipals; i que quanta odontologia, ulleres, aparells de sordera i coberturaafa¬ miliars, les prestacions del PAMEM superen les de la

SeguretatSocial.

El Sr. Pedrós expressanovament lasevapreocupació

perquè el dèficit d'explotació de Transports de

Barcelo¬

na, se situarà, segonsestimacions de l'Empresa, entre els 7.000 i els 8.000 milions de pessetes i, en canvi, la

previsió pressupostàriaper a afrontar-lo és molt minça:

consegüentment, el superàvit inicial -3.000 i escaig mi¬

lions de pessetes-del Pressupost preventiu, que esde¬ dicaanodrir el Pressupost d'Inversions,a penesarriba¬ ria a nodrir la meitat de tal dèficit. Creu, per tant, que s'hauriad'explicarperquinaraó efectivanos'eixuga ple¬

namenttal dèficiten el Pressuposten debat, donatque aquesta actitud suposa no reconèixer la totalitat de les

obligacions del Municipi dintre el seusector. Sobrela im¬ pugnació presentada pels representants del

funciona-riat, significaque, segonsels reclamants nos'hafetcap estudi sobre el cost de les prestacions sanitàries i in¬ cloureenelPressupost de l'IMASunapartida de 885 mi¬

lionsacàrrec del PAMEMsense unaprèvia concertació

entreambdósorganismes, semblaunaentrada de cavall siciliàenel Pressupost del darrer, que no en sap resni té encara aprovat el seu Pressupost:en seva opinió,

calia, doncs, conèixer, en primer lloc, quin és el cost de

l'assistència oferta al PAMEM i haver procedit a l'opor¬ tuna negociació amb aquest Patronat,que, pertenirper¬ sonalitatjurídica, havia d'haverestattingut en compte.

El Sr. Comas començadientque peral seuGrup, el PressupostOrdinari de 1985,és il·legal, irreal i regres¬ siu i possibilita despeses innecessàries comjustificarà totseguit.

La Presidència l'interromp per advertir que, en

aquest moment, el Regidor convergent s'ha de limitar

adefensar laseva

impugnació.

El Sr. Comas, després de precisarque així hofarà, amb tal propòsit, exposaels següents arguments:

1r. Que és excessiva la valoració delsingressos de

lesOrdenances fiscals, afirmació aquestaque va pro¬ vocar, durant la darrera sessió, un aldarull immotivat, perquè després el Tinent d'Alcalde va admetrecertes

diferències entre la documentació utilitzada en parlar

de les Ordenances i les previsions d'ingressos alesho¬

res realitzades peròsense explicarperquina raó s'ha¬ vien pogut produiren un períodede quinze dies, tals di¬ ferències. Concretament: a) per radicació el Pressu¬ post de 1984, preveu 4.756 milions de pessetes i els efectes de la revisió d'ordenances poden suposar al¬

tres 283 milions: es pregunta, doncs, d'on surten els

5.500 milions previstos al Pressupost de 1985; b) per l'incrementde valor dels terrenys, l'any passatescal¬ cularen 1.870 milions de pessetes i els efectes de les

novesOrdenancespoden representar 374 milions més -xifres que no estan en desacord amb els valors liqui¬ dats fins l'octubre-, per això pregunta novament d'on

surten els 3.257 milions consignats en el Pressupost de 1985; c)perdespeses sumptuàries esvan preveure l'any passat 651 milions de pessetes i enguany se'n preveun 736 amb un increment esperat del 13 % que, segons els valors liquidats fins al mes d'octubre, no sembla pasfàcil d'assolir; d) perllicències d'obertura

mentre l'any passates pensavaobtenir 700 milionsen¬

guanyse'n consignen 800sensehaver-se produïtcan¬ vis a l'Ordenança fiscal; e) per contribució urbana, l'any passates calcularen 6.800milions de pessetesi

les Ordenances representaran 4.318 milions més, per

tant,pregunta novamentd'on surten els 12.586 milions consignats en el Pressupost en estudi. Per totes aquestes raons, el Pressupost és irreal en inflar artifi¬

cialment les partides esmentades, i regressiu, tal com java exposar en el seudia en relació a la contribució

urbana.

2n. Que, respecte als ingressos fora de padró, cal

observar que: a) a través de les multes, el Pressupost

de 1984, preveia la recaptacióde 2.200milions depes¬

setes -xifra que, en opinió del seu Grup, no es podia

assolir com han vingut a confirmar els valors liquidats fins aoctubre i el fet d'haver-se cobrat nomésun 2 %, dels valors liquidats elsanys 1982 i 1983:conseqüent¬

ment no veu com es podran assolir els 2.000 milions

que es torna a consignar enguany; b) tampoc es po¬

dran aconseguir els 225 milions esperats dels

recàr¬

recs per pròrroga; c) els imprevistos són, per

ordre

de

la seva importància quantitativa, la dinovena partida

pressupostària i han passatdels 125 milions de 1984,

a 424 milions en el proper Pressupost; i que, pertotes

aquestes previsions, el Pressupost és irreal

perquè

també infla artificialment els ingressos, com ve a reco¬

nèixer l'informe de l'Interventorenpuntualitzarque una estricta prudència fariapensar en quantitats

inferiors.

3r. Que, deixant de banda lesaportacionsdel Fons

de cooperació municipal-respecteles

quals la Perma¬

nentvahaverd'acordar la baixa de 500 milions, previs¬

tos en excés l'any 1983, i l'Interventor estima conve¬

nient,en estrictaprudència,incloure unaquantitat

infe¬

rior-, els sembla dubtós redactar un Pressupost amb

les transferències esperades de la Generalitat,

de la

Diputació, de la Corporació

Metropolitana i

de l'IMAS

-aquesta darrera impugnada, amb tota

la

raó des del

puntde vistaèticilegal, perla

representació del

perso¬ nalmunicipal, que no ha estatconsultadaen

el

tema

de

l'aportació del PAMEM-,

l'obtenció de les

quals

no està suficientmentassegurada.

4t. Que l'incrementdel 4,7 % delcapítol I resultarà

insuficient i aquestaopinió mereix més

credibilitat

que

no pas la contrària perquè l'any passat

el

seu

Grup ja

mantinguéunavaloració

similar sobre

el mateix capítol

(6)

Municipal Permanent ha hagut d'aprovar transferèn¬

cies peraugmentar les dotacionsinicials, amés, quan

a l'informe de la Intervenció s'afirma quenoméses co¬ briran els llocs de treball permesos per la capacitat

pressupostària del moment, s'està reconeixent l'es¬

cassetatde tal capítol.

5è. Que la forma d'afrontar els dèficits dels trans¬

ports de Barcelona és un altre dels motiusde la seva reclamació perquè en arribar els efectes de la Llei de Sanejament fins al 31 de desembre de 1982, quedaran

sense cobertura econòmica adequada els dèficits de 1983 -6.000 i escaig milions de pessetes- i de 1984 -estimatenaltres 8.000 milions de pessetes- i lespro¬ postes perfinançar-losno es poden basar envolunta¬ rismes del'Ajuntament sinóenla normativa vigent, tan¬

mateix, si bé, ajuí de l'Interventor, caldria incloure crè¬ dits suficients a tal finalitat, es pressuposa que la So¬ cietatcomplirà amb lesseves obligacionsa pesar que, segons els documents lliurats al Consistori, el dèficit pot assolir els 8.000 milions de pessetes.

6è. Que hi ha, també, insuficiències de previsions dedespeses endiverses partides. Per exemple: a) per molta campanya d'estalvi energètic que es faci, no sembla versemblantuna reducció del 10 %enelscos¬

tos unitaris per a aquests conceptes, donat que els

preusunitarisseran superiors; b) tampoc sembla lògic consignar un 15 % menys en les despeses d'oficines baixant-les de 79 a 67 milions de pessetes i altretant

es pot dir de les consignacions per a la manutenció

d'animals -que esredueixen de 12 a 10 milions- iper

a material escolar -que esrebaixen de 82 a41 milions

de pessetes-;de manera que totaixò provocarà reco¬ neixements de crèdit.

7è. Que, en canvi, les partides de les quals el go¬

vern municipal disposa en discrecionalitat experimen¬

ten forts increments. Així: la d'honoraris professionals, estudis i projectes, la de publicacions, la de publicitat, la de despeses de representació, i la de treballsexte¬ riors s'han incrementat de l'ordre del 212, 415, 440, 409 i 100 per 100, respectivament, en els últimsanys i pugen en el properPressupost, el 28, el 30, el 50, el 40 i el 35 per 100, també respectivament.

8è. Que el Pressupost és regressiu perquè lescon¬

tractesde prestació de serveis personals baixen,en re¬ lació a l'últim exercici un3 %.

9è. Que, deduint de

l'Àrea

de Cultura elsaugments de lesaportacions al Gran Teatre del Liceu, al'Orques¬

tra Ciutat de Barcelona i a la Fundació Miró, que no marquen pas una progressivitat en les despeses, la

resta de les dotacions experimenten un increment del 10%, quan el de les Ordenances haestatdel 18 %.

10è. Que l'informe de l'Interventor també estima insuficients algunes de les previsions dedespesadels capítols III i IX.

Acaba dient que totes les raons exposades perme¬

ten qualificar el Pressupostamb els termes indicats al començament en la seva intervenció; que a la reunió de la Comissió Informativa assistiren dos represen¬

tantsdel seu Grup undels quals reunia, amés, lacon¬

dició de membre de tal Comissió, de manera que les posicions delseuGrup hi foren defensades dignament, amb la mateixa competència que si hi hagués assistit ell personalment.

El Sr. Clospuntualitzaquela despesa sanitàriaatra¬

vés del PAMEM, 29.000 ptes. per persona protegida, és molt similara la de la Seguretat Social i abasta un

nombre més grande membres de les famílies dels fun¬

cionaris; que el PAMEM no té personalitat jurídica però, en virtut d'un reglament aprovat l'any 1980, és

administrat per unaComissió paritària, amb vot dequa¬ litat de l'Ajuntament.

El Sr. de Nadal significa que el finançament del transport públic és un dels problemes fonamentals de

l'equilibri financer allarg termini dels serveis públicsa

Barcelona ia Catalunya, però cal distingir entrel'equili¬

bri financer de lesCompanyies de transport públic mu¬ nicipal (que no implica l'existència o no d'un dèficit) i elsproblemes de tresoreriaque puguigenerarlagestió de tals empreses; que el tema ha preocupatatotsels

governsmunicipal; que, ajuí seu, la legalitat s'hacom¬

plert amb l'assumpció, per partde l'Ajuntament, deles

seves obligacions estrictament legals (la d'afrontar la

càrrega financera derivada de l'endeutament per a

re-capitalitzar les Companyies) excepte si esdemostrés que l'equilibri financer de la Societat estava compro¬ mès en unmoment determinat;que per alsanys 1983,

1984, 1985 i 1986, si el sanejament és efectiu no són detemerdificultats de tresoreriaa lesCompanyiesque

obliguessin l'Ajuntament a assumir les seves obliga¬

cions;que, pertant, les previsions pressupostàriespo¬ den distensionar la tresoreria de laCompanyia d'auto¬ busossense una càrrega financera quecontribueixi a

incrementar elscostosde gestió: la política seguida és, doncs, correcta i preveure injeccions efectives de tre¬

soreriaa lescompanyies seria molt ben rebutperelles però crearia altres tensions de tresoreria a l'Ajunta¬ ment; i que, en definitiva, l'enfocament donat, és tècni¬

cament correcte i dóna temps per a la constitució de l'autoritat única del transport públic i per a trobar una solució legal al problema del seufinançament.

El Sr. Pedrós no vol entrar a discutir el temade la personalitat jurídica del PAMEMtoti tenir aquestorga¬ nisme uns actius i uns reglaments de funcionament; i

observa: que nos'ha explicat perquè nos'ha concertat amb tal Organisme la seva aportació al Pressupost de l'IMAS; queell noha qualificat si l'assistència sanitària

a travésd'aquesta Institució és méscara o més barata sinó queha indicat lamancad'un estudiquejustifiqués si la quantitat pressupostadaera realment la necessà¬

ria; que les despeses financeres de mantenir l'endeu¬

tamentanterior fins al31 de desembre de 1982 han im¬ portat, l'any 1984, 2.400 i escaig milions de pessetes i

poden representar, el 1985, una altra quantitat, inferior

en uns1.000milionsaaquestaxifra;que, independent¬

mentde la creació d'un ensper atot transportintegrat

i de lapromulgacióperpartde la Generalitat de Catalu¬ nya d'un projecte de Llei sobre el tema, l'Ajuntament continua mantenintundèficitno reconegutdinsel sec¬

torpúblic local i mentreels Pressupostos de l'Estat in¬

clouen la totalitat del dèficit estimat de la Renfe i d'al¬

tres empreses públiques, l'Ajuntamentno segueixpas

el mateix criteri perquè el Pressupostmunicipalnoper¬

met arribat a subvenir el total finançament del dèficit dels nostrestransports públics, és adir, perquèelnos¬ tre Pressupost Ordinarinoéscapaçde recollir laquan¬

titat necessària per aeixugar el dèficit previts de Trans¬ portsde Barcelona, S. A. (el Metro téuna línia de finan¬

çament específica); que, conseqüentment el

superàvit

del Pressupost corrent, que es dedica a finançar

el

Pressupostd'Inversions, és absolutament irreal puix

si

la totalitat de tal superàvit s'aplicavaa cobrir el

dèficit

dels transports de superfície, la quantitat resultantse¬ ria insuficient per a eixugar-lo totalment;que si l'1

de

(7)

NÚM. 6 28-11-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 131

públics,

les

companyies

se

li haurien de lliurar total¬

mentsanejades

i

en

tal

cas

caldria

aprovar un

Pressu¬

post

de

liquidació de deute

per posar

al dia l'empresa

traspassada:

creu, per

tant,

necessari

reconèixer

que, independement

de les

consideracions

que es

puguin

ferdesd'altres perspectives,

el Pressupost

Ordinari

en estudi ésinsuficient i tampoc

aconsegueix l'equilibri fi¬

nancerencaraqueja quantia mancant

sigui,

enguany,

més petita.

ElSr. deNadal replicaque mentreel Sr. Pedrósposa

l'accent en el concepte de dèficits d'una Companyia municipal, ell i

l'equip de

govern

el

posen

sobre l'equi¬

libri econòmico-financer de talCompanyia;queTrans¬

ports

de

Barcelona,

S. A. ofereix

a

mig

termini equilibri

financercomdemostra l'operació de leasing realitzada

ahir amb participació

d'amplíssims

grups

financers;

que dintre pocs

dies

podrà parlar del dèficit de 1984,

que no

arriba,

ni molt

menys,

als 13.000 milions

pro¬ nosticáis pel Sr. Pedrós; que

entén

i

comparteix, la

preocupació

a

llarg termini dels Regidors

del Grup

po¬

pular per

finançament

del

transport

públic

urbà i inte¬

rurbàperò,entretant, les

obligacions legals de l'Ajunta¬

mentconsisteixen enel mantenimentde l'equilibrieco¬

nòmico-financer de l'empresa -que per l'any vinent queda degudament

garantit-

i

no en

la cobertura del

dèficit de la Companyia. Insisteix que dintre els

118.000 milionsdepessetesquerepresentala integra¬

ció de balanços de l'Ajuntament i totes les seves em¬ preses, n'hi ha una que aporta menys recursos

dels

necessaris segons els seus costos però els 3.000 o

3.500 milions de pessetes quequeden sensefinançar

no representen un problema d'equilibri

econòmico-fi¬

nancerdel holding sempre i quant: 1r.) hi hagi saneja¬

ment i, pertant, una injecció monetària important;

2n.)

espugui acomplir el Pla d'empresa; i 3r.) l'Ajuntament

pugui aportar, mitjançant lacomprade serveis olesse¬

vespròpies subvencions, lesquantitats previstescon¬

juntament amb la Corporació Metropolitana; i que l'aportació del PAMEM al'IMASve a reflectir el què ha

passat en exercicis anteriors i implica un esforç per

veure quèesgasta laCorporacióen l'assistència sani¬

tària dels funcionaris però la fase actual de mutuació del sistema deprestacions sanitàries potprovocar una

certaprevenció davant tals consignacions.

El Sr. Closprecisaque alareunió de la junta del PA¬ MEM tinguda elmes de desembre s'aprovà el Pressu¬

postd'aquest Organisme que inclou l'aportació de 885

milionsal'IMAS;queel President delComitè de Perso¬

nal és també membre del Consell d'Administració de l'IMAS on, per cert, desplega unatasca molt activa i participativa; que les partidesde prestacionssanitàries extramunicipalshan passat de 60 milionsel 1979a400

en els moments actuals i són controlades setmanal¬

mentperunaComissió de funcionaris;quela participa¬

ciófuncionarialqueda garantidaperla constitució pari-tària de la Junta delPAMEM, perlaComissió decontrol

de lesdespeses sanitàries extramunicipals, iperlapre¬ sència, ja indicada, del President del Comitè de Perso¬ nalen el Consell d'Administració de l'IMAS.

El Sr. Pedrós demana aclariments sobre si l'acord relatiu a l'aportaciódel PAMEMal'IMAS es va produir

desprésde lapresentació de l'escrit dels representants del funcionariat; i el Sr. Clos concreta que el Pressu¬ post de l'IMAS s'elevà a l'aprovació del Plenari a la

darrerasessió, juntament amb el PressupostOrdinari, i la reunió de la Junta del PAMEM on s'aprovà el

seu

Pressupost,

estingué el 15 de desembre:pertant, l'es¬

crit de la representació del personal assenyala el fet que abans d'haver-se aprovat el Pressupost del PA¬

MEM, ja s'havia previst l'import de la seva aportació,

en el Pressupost de l'IMAS.

El Sr. Alcalde remarca que, en tot cas, tal

procedi¬

mentés absolutamentcorrecte perquè el PAMEMno

ni autonomia financera ni personalitat jurídica però sí

un sistema participatiu creixent.

El Sr. Pedrós indica la conveniència de recollirex¬

pressament en el dictamen la referènciaa la desesti¬ mació de la reclamació contra el Pressupost de l'IMAS; i la Presidència contesta que aquestpronunciament és implícit amb la menciódelsannexos pressupostaris.

S'aprova el dictamen relatiu a ladesestimació deles impugnacions contra el Pressupost Ordinari i els seus

annexos, i a l'aprovació definitiva de tals documents amb vint-i-tresvotsafavor, iquinzeencontra-emesos pels Srs. Trias, Borrell, Comas, Alemany, Bueno,

Amat, Alegre, Fabregat, Vila, Garcia, Pedrós, Travé,

Bascompte, Rial i Satorras- i, pertant, amb el quòrum

de l'art. 3, 2, g) de la Llei 40/1981.

La Presidència remarca que la intervenció del Sr.

Comas en defensa de laseva impugnació pressupos¬

tària ha estat tan llargacomlespermeses al Parlament

deCatalunyaperdefensaruna esmena ala totalitat,tot preguntant, per cert, si el President del Grup conver¬

gentreconeixcom a propi tal escrit; i el Sr. Trias afirma

que ell reconeix tot allòque el Sr. Comas firma.

El Sr. Alcalde comenta que el PAMEM es troba en vies de convertir-se en un instrument eficaç gràcies a la sensible millora dels serveis dels hospitals munici¬ pals; que, a pesar dels pronòstics de

l'oposició,

que

parlaven de dèficits dissimulats de l'ordre dels 10.000

milions depessetes, avui la discussió s'hacentrat ensi

enel Pressupostmancaven3.000milions depessetes per ala coberturadel dèficit de Transports de Barcelo¬

na, S. A. -acàrrec de l'Ajuntament, de la Corporació

Metropolitana i de la Generalitat- i això prova

la salut

financeradelMunicipi percontrast amb lesdiscussions

aferrissadíssimes, tingudesquan el nostre Pressupost

era crònicament i estructuralment deficitari; i que, se¬ gons unestudi del Sr. Magí Pont i Mestre, aquest

Ajun¬

tamentestroba molt endarreraen elrànking dels Ajun¬ taments que més han incrementatels seusimpostos i

taxes, els primers quatre llocs del qual són ocupats pels Ajuntaments de Falset, la Seu

d'Urgell,

Banyoles

i Figueres, regits: el primer d'ells, per

independents, el

segon, pel Partit dels Socialistes

de Catalunya, i els

dos últims,per Convergència i Unió.

Resolució de les reclamacions al Pressupost d'In¬ versions de 1985 i aprovació definitiva d'aquest Pres¬

supost.

Aquest punt de l'ordre del diaes concreta en

la

se¬ güent proposta:

Resoldre, de conformitat amb l'informe de la Inter¬ venció de Fons, les reclamacions presentades durant

lainformació pública contrael Pressupost

d'Inversions

de 1985; i aprovar definitivament el Pressupost

i les

Basesd'execució.

El Sr. de Nadal informa que,aplicantcriteris de lega¬

litatestricta, el Pressupostd'Inversionspera 1985, no¬

més ha estat objecte d'una

impugnació, la

formulada

perConvergència i Unió,

perquè

les

altres

dues

són

ex¬

temporànies, i, a més,

contràriament

a

allò

que

s'hi

al·lega, el Pressupost

conté

consignació suficient

per atendre els pagaments a què fan

referència;

que

els

(8)

aprofitat també per a introduir algunes modificacions

suggerides perles

Àrees,

o conseqüència de la incor¬ poració del Servei de Parcs i Jardins.

Referint-se a la primera part del contingut de la im¬ pugnació del Grup convergent relativaa la discrepàn¬ cia entre el Programa d'Actuació i el Pressupost, ex¬ posa que el Pla i el Programa d'Actuació són, com ja indicàa la Comissió Informativa, un marcdintreelqual

ens hem de moure però que exigeix unscerts ajusta¬ ments, exceptesi, abandonant la planificació indicativa s'entra en la totalmentcoercitiva; que inicialment s'ha¬ viaprevist invertir 10.000 milionsencadaun dels anys 1984 i 1985, i 15.000 en cada un dels dos anys se¬ güents i, malgrat els ajustaments operats fins ara, les previsions totals del quatrienni es compliran encara que les xifres corresponents als dos primers anys ha¬ gin estat superiors;que enel seumomentja explicàper quins motius no s'havia arribat als 7.000 milions d'es¬ talvi, previstosenel Programa,com aconseqüència de problemes legislatius que no depenen de la voluntat del Consistori; que també explicà, en el seu dia, les

raons dels percentatges de distribució de la inversió

entre les grans

Àrees

(d'infrastructura urbana, de fun¬ cionament de la Ciutat, de serveis personals i d'admi¬ nistració i govern, que, respectivament, segonsel Pro¬ grama havien d'ésser del 60, del 13, del 17 i del 10 %

i sónen el Pressupost, del 62,95, del 14,76, de l'11,47 i del 10,83 %) i la reclamació es basa en tals explica¬ cionsa lesqualsnovol afegircap noucomentari; ique, malgrat les afirmacions de l'escrit convergent,es com¬ pleixen els 38 objectius mínims marcats en el Progra¬

ma,finançant suficientment aquellsqueja tenen elpro¬ jecte ultimat, i assumint el compromís de realitzar els altres.

Assenyala que a la segona part de tal impugnació, s'afirma que la base d'execució 5a., en establir la no

necessitatd'explicitar les actuacions de les empreses que reben transferències de capital, permet una utilit¬ zació, no subjecta acontrol, de les quantitats pressu¬ postades i variacions substancials en la

territorialitza-ció de les inversions, tot observant que un company

seu de la Mesa creuria que està somiant si sentia la

mateixa pretensió en un altre hemicicle. Agrega que

totes les Institucions públiques s'han de mesurar pel mateix raser; que les empreses públiques municipals

estandotades de personalitat jurídica precisamentper¬ què tinguin més facultats de gestió, controlades pelpa¬ teix Pleperò constituïtcom aJunta general de talsem¬ presesi que les crítiquesales bases d'execucióvaren

ésser objecte d'una discussió aprofundida en el si de la Comissió Informativa;que la base 8a. possibilitaque dintre el Programaa curt termini de l'Ajuntamentno hi hagi projectesque només siguin un nom i un cognomi els resultats del'aplicació de tal baseenl'anteriorexer¬

cici han estatessencialment positius i així esféucons¬

tar en la Comissió Informativa.

Comenta que en la seva opinió, la tercera part de l'escrit convergent, relativa a l'evolució dels Pressu¬ postosd'Inversionsen el darrerquinquenni, noconsti¬ tueix realment una objecció al Pressupost; que ante¬

riorment,s'havia demanatal GabinetTècnic la inclusió

a la Memòria del Pressupost d'Inversions, d'un resum de l'evolució d'aquests documents al llarg dels anys; que no sap quin és el rerafons de l'ànalisi que l'escrit fa de tal evolucióperò li sembla més aviatunaavalua¬ ció política de les inversions municipals, en la qual hi ha una velada crítica a l'esforç inversor municipal,

compartit amb altres Institucions, en relació als Jocs

Olímpics.

Observa que la quarta part de l'escrit convergent

proposa determinades modificacions pressupostàries, algunes vegdes no concretades del tot, així: 1) es de¬

manen unsincrementsen descentralitzacióperquèno¬

més s'hi esmerça el 8,9 del Pressupost, però aixòre¬ presenta una lectura excessivament pessimista de

l'esforç descentralitzador municipal donat que actual¬ ment les quantitats gestionades directament pels Dis¬ trictes,oterritorialitzades, representa el 70 % de lesin¬

versions reals de l'Ajuntament i el fet que el percen¬ tatge gestionat directament pels Districtes s'aproximial

9 % s'explica per la necessitat d'anar preparant els

Districtes per a administrar el seu propi Pressupost; 2) surttambéunaintenció disminuistaen lesconsigna¬ cions de l'OficinaOlímpica,amb les quals l'Ajuntament ha volgut suplir la indefinició actual respecte al finança¬

mentdels estudis i projectes de l'AnellOlímpic, i deixar ben clara lasevavoluntat de tirar endavant la iniciativa considerant com a despesa financera la totalitat del

projecte tècnic independentment de qui, en últim ter¬ me, l'hagi depagar;3) sesosté la necessitat d'anarre¬

duint, a mesura que passa el temps, la informació de base, criteri que l'equip degovern no comparteixper¬ què, ajuíseu, cadacopels bancs de dades sobretota

la Ciutat han d'ésser mésimportants; 4)esparla d'una excessiva burocratització i de la necessitat de reduir les inversions en organització i serveis generals; 5) es

critica les quantitats destinades a la substitució dels vehicles de l'Alcaldia, la qual es procurà fer amb els vehicles més barats i dignes, seguint la llarga tradició existent en aquest Ajuntament; 6) es postulen reduc¬

cionsenlespartides referents al Centre Ordinador Mu¬ nicipal, on enguany s'ha acabat depagar el leasing de l'ordinador, circumstànciaque permetinvertirenaltres camps;7) esdemana un incrementenseguretatciuta¬ dana de l'1 % (140 milions de pessetes), que éspura¬

mente simbòlic, quan les inversions han estat estudia¬ des molt acuradament i es realitzaran amb la màxima celeritat; 8) també esdemana un augment del 2 %en els serveis d'extinció d'incendis i salvament quan les

sevesnecessitats han estatestudiades tambédeguda¬

ment; 9) es propugna, en canvi, unarebaixa del 0,4 %

en relacions ciutadanessense especificarcom s'ha de produir.

Acaba remarcantque,salvant les relatives aesports, totes les altres modificacionssuggerides pel Grupcon¬ vergent són, a juí seu, testimonials i poc estudiades;

que l'argumentació sobre la correspondència entre el

Pressupost i el Programaes podrà estar discutint fins que es faci el balanç del Programa d'Actuació

1984-1987; queles bases d'execució del Pressupost d'Inver¬ sions de1984,força similarsales del de1985, hanper¬ mès un funcionament bastant correcte de tal Pressu¬ post;que la crítica global de la inversió municipal entre 1980 i 1985 s'had'interpretarcom una prova per ado¬

nar una visió de l'evolució pressupostària al llarg

del

temps, a pesardel seurerafons quantal'OficinaOlím¬

pica ia la informació debase; ique, pertant,laComis¬

sió Informativa va considerar pertinent no acceptar la

impugnació convergent sense perjudici de tenir en

compte elsseus advertiments sobre el compliment

del

Programa d'Actuació, i així com d'estudiar els seus suggeriments sobre les pistes esportives.

El Sr. Trias considera que l'escrit delseuGrup noha

(9)

NÛM. 6 28-11-1985 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 133

discutir elsobjectius i les partides

(punts

que

són

prer¬

rogativa

de la majoria, la qual té dret

a

imposar la

seva

orientació políticaatravés dels ingressos i de les des¬

peses

pressupostaries), vol criticar

que

l'equip de

go¬

vernnocompleixi allòque ha promès i queprometi,per fer un cop d'efecte, coses que deixen la

Ciutat

admi¬

radaperòque

després

nopot

complir i, aleshores, digui

que tal

planificació

era

orientativa perquè la rígida té

caràctertotalitari.

Comenta que el Programa d'Actuació preveia per a l'any1985 una

inversió

de 10.000 milions

però

el Pres¬

supost en

estudi

eleva

en un

25

%

aquesta

xifra

si-tuant-la en els 12.523 milions de pessetes i repetint

una desviació que jaes va produir l'anterior exercici i que,aleshores,es va

justificar

per

les demandes de les

Àreescom diu lapàgina 11 de la Memòria pressupos¬ tària de tal any,iarahoésperla conveniència de forçar

una mica -2.500 milions- les inversions atesa la de¬

mandasocial, fetque el portaapreguntarsiquans'ela¬ borà el Programa d'Actuaciótaldemandanoexistia i si

existia, per què no es va plantejar aleshores la xifra

avui proposada, tot suposantque el motiu fou que les

quantitats resultants eren immanejables i,

política¬

ment, no tenien presentació davant de la Ciutat. Cal¬

cula que si continuen produint-se desviacions anuals de l'ordre del 25 o del 30 % i comptant ambuns inte¬

ressos anuals del 15 % peratendre el deutecorrespo¬ nent, al final dels quatre anys les previsions inicials s'hauran desbordaten20.000 milions de pessetes i els 50.000 milions del Programa d'Actuació s'hauran trans¬ format en 70.000: per tant, malgrat afirmar-se a la pଠgina 3 de la Memòriaqueel Pressupost d'Inversionsper

a 1985 és l'expressió de la voluntat de complir el Pro¬ grama d'Actuació, tal voluntatno ha existit oha fracas¬

sat.Opinaquetotes aquestesxifres imaginàries conver¬ teixenl'equip degovern,davant l'oposició i la Ciutat, en

una mena de siluetes de ficció que representen una

obra d'ombresxinesques per la qual ningúno s'interes¬

sa;que,tanmateix, com que el Pressupost d'Inversions de 1984, afinals de l'exercici, s'havia incomplert en un

91 %, potser no valgui la pena amoinar-se gaire per aquestes xifres; tot agraint que, de totes maneres, la Memòria reconegui que el Pressupost en debat repre¬

sentaunacertavulneració del Programa d'Actuació. Observa que tal Programa dissenyava un escenari majestuós onl'estalvi de despesa havia degenerar un riu cabalós de recursos versels Pressupostos d'Inver¬ sions permetent tenir, al final del període, unes in¬ versions de 50.000 milions de pessetes amb un incre¬

ment del deute de només 8.000 milions, però l'estalvi previstper al'anualitatendebat-6.940milions depes¬

setes- ha quedat reduït a la meitat aproximadament -3.704 milions o, més exactament, 3.472 milions, se¬

gons l'última nota que li ha estat lliurada- de manera que el riu cabalós s'ha convertit en un rierol i caldrà, doncs, augmentar el deute públic, que en lloc dels 3.060 milions previstos en el Pla-Programa seran 7.865 milions per culpa, segons diu la Memòria, de

l'Estat i la Generalitat que no han fet les oportunes

transferències. Afegeixque mainoha descobertun ca¬ talà que tingués la culpa de res, la culpa és sempre d'un altre: així, ara, els municipalistes culpen la Gene¬ ralitat i elsautonomistes, l'Estatoels castellanscentra¬

ntes; que això és un error i una injustícia perquè cal

acceptar lespròpies responsabilitats; i queels Plansno són catecismes de bona conducta ni de moral sinórea¬

litats fredes i calculades que han d'orientarunapolítica

racional en matèria de gestió pública i de cabals públics.

Significaque val la penatenir presentque enel qua-drienni les despeses augmentaran en un 25 % i això representa, en números rodons, un excés de 20.000 milions sobre les previsions mentre que, correlativa¬

ment, lamerma d'ingressos presentada -equivalent al

40 % de les previsions- suposa deixar d'ingressar 19.456 milions depessetes, demanera que,al final del període, enlloc d'haver realitzat inversionspervalor de 50.000 milions amb un endeutament de 8.110 milions de pessetes, enstrobarem amb un dèficit de 39.000 i escaig milions de pessetes. Subratllaqueaquesteses¬ timacionspoden semblar especulacions fruit de càlculs ràpids però entot cas hi ha unes dades ben evidents: 1) les inversions reals, siescompleix el Pressupost, to¬ talitzaran 12.523 milions, quan n'havien d'importar

10.000; 2) el finançament provinent del Pressupost Or¬ dinari havia de permetre un endeutament de tant sols

3.060 milions de pessetes però el farà arribar fins als

7.865; 3) l'endeutament, a final de 1985, no serà de 16.740 milions com deia el Pla sinó de 22.265; i que, conseqüentment, l'equip de govern pot formular els càlculs, les hipòtesis o, com es diu ara, els escenaris que vulgui, però arribarà encara a uns resultats més pessimistesque els que acaba d'anticipar.

Quant a l'anàlisi de les xifres concretes es remetal contingut del seuescrit però, després d'agrair la major informació facilitada aquestcop per l'equip degovern, vol insistirendosexemples: 1r.el creixement de la ma-croàrea d'administració i govern, centrat en despeses generals, implica un creixement dels costos unitaris i de la ineficàcia: concretament, els percentatges dedi¬

cats a tal macroàrea han passatdel 3,44 % en el qua-drienni 1980-1983 a l'11 % en els anys 1984-1985,

amb tendènciaencara apujar demanera que, si béen

lasevaopinió l'esquema de les administracions socia¬

listes no dóna bon resultat, sense perjudici de l'entu-siasme i de la il·lusió dels seusmembres, l'actual admi¬

nistració socialista és més ineficaç que l'anterior;

2n. elspercentatges de la macroàrea de serveisperso¬ nals han passat del 24 % en el període 1980-1983, al 13% enl'últimbienni, ambtendènciaaseguir minvant: conseqüentment, mentre ha pujat la burocratització, els serveis d'atenció social als ciutadans han baixat i aquesta no és pas la imatge que el socialisme hauria de donar perquè la justícia social és una preocupació que els socialistes comparteixen amb el Grup conver¬ gent.

Indica, seguidament, queel Pressuposten debatno¬ més fa referència a 20 dels 38 compromisos mínims assumits solemnement l'any 1983, que com que se sap que no es podran complir, les bases d'execució

són suficientment elàstiques per introduir les adapta¬ cions pertinents sense dirques'ha incomplert el Pres¬ supost;quela base 6a. sostraua l'anàlisi pressupostari

totes les empreses municipals, la 7a. permet moure ambmassa llibertat les consignacions i la 8a. en exigir

la presentació dels Projectes abans de l'abril, suposa ajornar finsatalmes ladecisió sobre el Pressupost do¬

nanttemps al temps però aparentant davant la Ciutat

que els Pressupostos s'han aprovatdintre de l'any im¬

mediatament anterior.

Significaque ladescentralització-temaperal qual

el

seu Grup sent molt afecte perquè respon a una idea

democràtica i escomençà molt bé cercant lacol·labora¬

Referencias

Documento similar

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

Pese a ello y bajo los argumentos de Atl, la arquitectura que la revolución mexicana muestra al mundo es una obra propia y llena de la contemporaneidad buscada, una obra que

La campaña ha consistido en la revisión del etiquetado e instrucciones de uso de todos los ter- mómetros digitales comunicados, así como de la documentación técnica adicional de

Debido al riesgo de producir malformaciones congénitas graves, en la Unión Europea se han establecido una serie de requisitos para su prescripción y dispensación con un Plan

Como medida de precaución, puesto que talidomida se encuentra en el semen, todos los pacientes varones deben usar preservativos durante el tratamiento, durante la interrupción

dente: algunas decían que doña Leonor, "con muy grand rescelo e miedo que avía del rey don Pedro que nueva- mente regnaba, e de la reyna doña María, su madre del dicho rey,

Abstract: This paper reviews the dialogue and controversies between the paratexts of a corpus of collections of short novels –and romances– publi- shed from 1624 to 1637:

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos