Gaseta municipal de Barcelona. Any 067, núm. 32 (20 nov. 1980)

GASETA

Núm. 32 - Any LXVII

DE

5AKŒLONA

20 de Novembre de 1980

Es _{publica cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824}-

1958

PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ

SUMARI

Pàgines

Consell Plenari (1l-VII-1980)

783

Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consis¬

torial de la Ciutat de Barcelona, l'onze de juliol de

mil nou-cents vuitanta, es reuneix el Consell ple¬

nari, en sessió ordinària, sota la presidència de

l'Excm. Sr. _{Alcalde, Narcís Serra} i Serra, i hi con¬

corren els Il·lms. Srs. Tinents _{d'Alcalde, Pasqual}

Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i

Antoni Comas i Baldellou, els Il·lms. Srs. Regidors,

Mercè Sala i Sehnorkowski, Pau, Cernuda i Bar¬ rios, Felip Solé i Sabarís, Miquel Bonilla i Ruiz,

Rafael Piadas i _{Camps, Francesc Borrell i Mas,} Albert Serratosa i Palet, Josep Maria Pujadas i Porta, Josep Miró i Ardèvol, Francesc Blanch i

Terradas, Francesc Martí i Jusmet, Maria Fran¬

cesca _{Masgoret i} Llar dent, Cèsar López _i Vera,

Lluís Reverter i _{Gelabert, Jacint Humet i Palet,} Enric Truñó i _{Lagares, Raimon Martínez i Fraile,}

Josep Octavio i Fabregat, Germà Vidal i Rebull,

Justinià Martínez i Medina, Agustí de Semir i Ro¬

vira, Jordi Conill i Valls, Núria Gispert i Feliu,

Maria _{Eugènia Sánchez i Carreté, Francesc Xavier} Millet i _{Tusell, Albert Pons i Valon, Ramon Mar¬}

tínez i Callén, Josep Thió i de Pol, Josep Bueno i Escalero, Carles Güell i de Sentmenat, Josep Maria

Comalrena de _{Sobregrau i Gal, Jordi Guillén i}

Montenegro, Santiago Sánchez i Pradell, Carles

Soldevila i _{Rodríguez, Frederic Rahola} i Aguadé i

Miquel Ponseti i Vives, assistits pel Secretari ge¬

neral, Jordi Baulies i Cortal.

Hi és _{present el Cap d'Unitat en funcions d'In¬}

terventor _{accidental, Sr. Ricard Vidal i Rovira.}

Excusen llur assistència els Il·lms. Srs. JordiVall¬

verdú i _{Gimeno, per malaltia, Ricard Boix i Jun¬} quera i Josep Ignasi Urenda i Bariego.

Oberta la sessió _{per la Presidència} a les onze hores i dos minuts és _{llegida i aprovada l'acta de} la sessió anterior celebrada el 29 de _{maig de} 1980.

S'acorda:

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de

19 de _{juny de 1980, que delega expressament a} l'Illm. Sr. Tinent d'Alcalde _{Josep Miquel Abad i}

Silvestre la firma dels decrets resolutoris de les

propostes formulades pels Regidors-Consellers i pels diversos serveis municipals sobre determinades

competències.

Quedar assabentat i ratificar el contracte de ces¬

sió d'ús a favor de l'Ajuntament de Barcelona d'un

edifici construït _{per l'Institut Nacional de}

_l'Habi¬

tatge com a edificio complementària del Grup

Pere IV destinat a funcions assistencials i d'equi¬

pament.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬

missió _{municipal permanent de 13 de juny}

_de

1980 _{pel qual s'adquireixen de l'Institut}

_Nacional

de _{l'Habitatge les plantes la., 2a., 3a., 4a. i}

_{5.a de}

l'edifici núm. 1 del _{Grup d'Habitatges}

_«La

_Paz»

destinades a _equipaments zonals del Districte

X.

Deixar sense efecte, en els contractes d'obres,

instal·lacions, serveis, i subministraments, l'aplica¬

ció de l'article 23 del _{vigent «Plec-tipus de Condi¬}

cions _{Generals, Económico-Administratives i Tèc¬}

niques o Facultatives, aplicable a la contractació

d'obres, instal·lacions, serveis i subministraments»,

amb la salvetat dels Contractes que estiguin ja for¬

malitzats o _{que esconvoquin fins a la vigència d'a¬}

quest acord; establir transitòriament que, fins el termini de sis mesos després de l'entrada _{en vigèn¬}

cia, la suspensió de l'esmentat article es manifesti

expressament en l'anunci de les licitacions en _què

sigui aplicable.

TINÈNCIA D'ALCALDIA D'HISENDA I PRESSUPOSTOS

Aprovar el Plec de Condicions per a l'adjudica¬

ció _{per concurs-subhasta, de la recaptació} en pe¬ ríode voluntari de _{l'impost de circulació i dels} ar¬ bitris sobre radicació, de solars sense edificar i

de solars edificats i sense edificar, _i de les taxes sobre _{sanejament i neteja, refoses sobre edificis}

urbans, vigilància nocturna, i d'ocupació de la via pública que siguin objecte de padró, matrícula

o registre; _convocar la licitació i autoritzar, _a

l'empara del què disposa l'article 21 del Regla¬ ment _{d'Organització, l'Alcaldia perquè desenrotlli}

aquest acord i resolgui, si cal, les reclamacions que

es formulin contra el Plec de Condicions i contra

l'acte licitatori i les seves incidències, i procedeixi

a _{l'adjudicació} definitiva dins dels límits del Plec

aprovat.

El Tinent d'Hisenda i _{Pressupostos, Sr. Comas,}

comenta _{que aquest primer dictamen de l'Ordre}

del dia respon als principis exposats, en assumir el càrrec, pelseu predecesor, el Sr. Cullell: latrans¬

parència i l'economicitat en la recaptació; que el Plec de Condicions _{que se sotmet ara a l'aprovació} del Ple conté unes modificacions sobre el de l'any

passat, aconsellades per

l'experiència;

que el ter¬

mini del contracte s'estableix en tres anys per

esguard de l'estructura borocràtica que haurà de

muntar _{l'adjudicatari; i que entre els criteris per}

a discernir l'adjudicació del concurs-subhasta s'han

establert el menor cost del servei, la quantitat fian-çada iles facilitats atorgades als contribuents per al

compliment de llurs obligacions tributàries. S'aprova l'anterior dictamen.

Informe sobre la situació de les finances muni¬ cipals.

El Tinent d'Alcalde d'Hisenda i _{Pressupostos, co¬}

mença dient que el seu desig, comptant que els

Pressupostos ja estarien a hores d'ara aprovats, era

haver tramés a tota la _Corporació un document

que fes balanç de la nostra situació financera; que

Pressupostosno

s'ha

aconseguit

fins

l'últim

moment i encara no és oficial; que per tant, es reserva de

completar, en una propera

sessió,

l'exposició

que

farà tot _{seguit, perquè tant}

_{els Regidors}

_com

_els

ciutadans tenen una visió insuficient de les nostres finances.

Quant al Pressupost

extraordinari de

Liquida¬

ció de Deutes _{explica que el tràmit}

_d'aprovació

_per

part del Ministeri

d'Hisenda

lia

topat

amb

els

se¬ güents esculls: lr.

Segons la

normativa

d'aquest

Pressupost s'hi podien

incloure els

interessos i

els

dèficits _{d'explotació dels Transports}

_municipals

però no l'amortització

dels deutes de les

empreses,

la _{qual, doncs, havia}

_{d'ésser traslladada al Pres¬}

supost ordinari, cosa

inacceptable

per a

l'Ajunta¬

ment tant _{pel greuprecedent que representava que}

uns deutes d'unes societats privades municipals tin¬

guessin cabuda al Pressupost

municipal,

com per la_rígida entructura

dels diversos

conceptes

d'aquest

que no permetien transvasaments per a

cobrir

aquesta nova partida que importa 2.300

milions de

pessetes; s'ha assolit,

finalment,

una

solució

transac¬

cional que explicarà en tractar

del

Pressupost or¬ dinari. 2n. També ba provocat conflictes la inclu¬

sió de _{l'import (uns 1.000 milions de}

_{pessetes) de}

revisions de _{preus i d'obres noves complementàries}

entorn les _{quals bi ha una llacuna, qüestió que en} les darreres conversacions s'ba _{convingut seria} con¬ siderada _{posteriorment en busca de}

_solucions.

_3r. Per errors formals també han estat _{objectades al¬} gunes petites partides que pugen en conjunt uns 200 o 300 milions de _{pessetes, algunes de les quals} ban _{pogut ésser repescades a última hora.}

Quant al Pressupost ordinari assenyala que la

primera dificultat, l'encaix dels 2.300 milions de

l'amortització dels deutes dels _{transports, es re¬} soldrà: _{pel que fa al Metro, mitjançant} un compte

d'ordre _{que afecti els diners que es rebran de l'e¬}

quiparació amb el Metro madrileny, al pagament

de l'amortització del deute amb les Caixes d'estal¬

vis; i pel que fa als Autobusos, mitjançant un

refinançament del deute contret amb el compro¬

mís de _{pagament d'una quantitat trimestral, solu¬}

cions ambdues _{suggerides per aquest Ajuntament;}

que un altre obstacle ha estat l'amortització del

deute insà en _{exigir-se consignació tant per a} la

part corresponent al Pressupost de Liquidació de

Deutes de _1975, uns 1.300 milions de pessetes (cosa

que significaria el trencament de la promesa feta

pel Ministre d'Hisenda davant les Corts en el sentit que seria assumida pels Pressupostos estatals), com també _{per al 50 per 100 de lapart corresponent als}

Pressupostos de Liquidació de Deutes dels anys

1976, 1977, 1978, oblidant-se de la promesa del

Vice-president Segon del Govern, de concedir una moratòria durant els dos_{primersanys ; que sembla}

que aquest problema,que suposava uns 3.800 mi¬ lions de _{pessetes es solucionarà mitjançant la fór¬} mula _{apuntada per l'Ajuntament: consignar} un 20

per 100 de les quantitats corresponents i refinançar

els _{préstecs fins} a l'aparició de la normativa que vesteixi _{jurídicament les promeses fetes pel Govern}

en_{aquest tema; que pa participació enels impostos}

indirectes ha _{plantejat el tercer inconvenient} que

podrà solucionar-se desglossant aquesta previsió en dues _{partides: una d'un 8,5 per 100 comú a tots} els _{Municipis i} una altra específica de l'I,5 per 100 restant, per tal que el Ministeri pugui fer les

oportunes aplicacions

als

Pressupostos generals de

l'Estat; i que en determinats moments d'aquest procés de negociació dels nostres Pressupostos es va

córrer el _{perill d'haver d'obrir la reconsideració}

dels nostres instruments econòmics, quan l'activitat

municipal, en aquestes

altures de l'any

corre pe¬

rill de _{colapsar-se per manca} de dotacions.

Quant al Pressupost

d'Urbanisme,

creu que

la

seva _{aprovació no}

tindrà dificultats

_{però es}

troba

condicionat _{pel seu finançament} tant a través

dels

préctecs amb les

Caixes d'estalvis

com a través

de

l'endetutament amb l'exterior.

Afirmar el Sr. Comas que tant ell com el

Sr. Al¬

calde han detectat bona disposició, vers els nostres

problemas per part del

Govern

però

la forma

com

aquest els ba tractat fins ara no és

satisfactòria

perquè genera pèrdues de temps, cansament i cris¬ pació: les solucions, quan

hi

són

cal adoptar-les

oportunament; que tot el procés

ba demostrat

que

l'Ajuntament de Barcelona actua

responsablement

sense demanar res fora d'allò _{que s'havia pactat} prèviament, és a dir, el

Consistori

no

ba

aprovat

cap previsió que no estés

fonamentada jurídica¬

ment o en _{promeses del} Govern; _que el légalisme

dels funcionaris s'ba de posar al servei de l'ètica i

de la _{lògica; que les solucions}

_{les ba}

_proposat

aquest mateix Ajuntament en lloc

de brindar-les

l'Administració central: una bona actuació política

és _{aquella que presenta el}

_problema

_quan

_hi

_és

però, alhora, en cerca la solució; i que, en

defini¬

tiva, l'estratègia responsable seguida per l'Alcaldia

i per tot el Consistori ha donat

els

seus

fruits.

Segueix dient que l'Ajuntament, un cop aprovats

els _{Pressupostos disposarà de l'eina necessària per}

a la seva acció _{però tindrà encara dos greus pro¬} blemes econòmics: lr, de tresoreria: els 1.500 mi¬

lions de _pessetes que l'Estat ens ve devent de ma¬

nera _permanent són _ròssec difícilment tolerable _en

l'actual situació de l'erari _{municipal i cal, pertant,} reclamar el _{pagament puntual de les aportacions} estatals _{perquè l'Ajuntament ha de satisfer pun¬} tualment les seves _{obligacions: funcionaris i con¬}

tractistes. _{2n, la sigularitat dels serveis que presta} Barcelona i _{que ultrapassen habitualment els pres¬}

tats _{pels Municipis fa necessària una distribució}

dels tributs _recaptats per l'Estat en correlació als

serveis _{prestats per aquest Ajuntament perquè és}

injust que una Administració pública, com és

aquest Ajuntament, presti uns serveis que suposen

uns costos _{determinats, i no rebi els recursos pro¬} porcionals a ells sinó la mateixa assignació que altres _{Corporacions on aquests serveis corren a}

expenses de l'erari

estatal:

efectivament, més

del

26 _{per 100 del Pressupost ordinari és}

_dedicat

_a serveis _{que en altres poblacions són prestats per} l'Estat i _{pels quals} no rebem cap compensació, de

manera _{que es} produeix_un desequilibrinotori _que,

si volem evitar la fallida de les nostres finances,

cal _{corregir, puix} que per altra banda no es pot

recórrer a incrementar la pressió fiscal sobre els

ciutadans _{(ja més elevada aquí que a}

_la

_resta

_d'Es¬

panya), tesi que no resulta

contradictòria

amb

el

propòsit de perseguir

implacablement les

desfrau-dacions tributàries bé _{que Barcelona ofereixi el}

percentatge de cobrament (un 80 per

100)

més

alt

de l'Estat.

Passa a continuació a analitzar el desenvolupa¬

ment de la _{gestió pressupostària al llarg de l'any,}

tema _{que no pot despatxar-se en una sola sessió en} tancar _{l'any sinó que ha d'ésser objecte d'un se¬}

guiment periòdic durant l'exercici.

Respecte dels

ingressos, destaca que del total import

del

Pressu¬

post ordinari 34.000 milions de pessetes, en

el

pri¬

mer trimestre de 1980 se n'han contret uns 14.113

milions als _{quals s'ha de sumar l'aportació}

_estatal

pessetes

aproximadament,

de manera que realment

s'han contret 15.613 milions de _{pessetes, xifra que}

representa un 92 per 100 dels 17.000 milions de pessetes corresponents almig any transcorregut fins

ara; que aquesta xifra es força esperançadora espe¬ cialment donat _{que fins l'últim quatrimestre de}

l'any no seran perceptibles les millores en la re¬

captació derivades de les darreres reformes intro¬

duïdes en els _{impostos sobre les despeses}

sumptuà-ries, sobre la radicació, tant en l'aspecte d'incre¬ ment de tarifes com en el de tributació de _profes¬

sionals, ien la taxa d'equivalència de l'arbitri sobre

la _{plus-vàlua en la qual, per altra banda, com a} pas previ a la gestió mecanitzada del tribut (pre¬ vista _{per al mes de setembre) l'Alcaldia decretà} que, per a una clarificació comptable, no es con¬

tragués cap quantitat fins haver expirat el termini

per a recórrer les liquidacions. Respecte les des¬

peses indica que s'ha contret un 55 per 100 i per tant, un 5 per 100 més del 50 per 100 que corres¬ pondria segons l'actual moment del calendari, però

que cal tenir present que la rigidesa de les parti¬

des relatives a personal, _{a material i a interessos i} a amortizacions de deutes, fa _{impossible fer cap}

estalvi.

Acaba el Sr. Comas insistint _{que tot i comptar} avui amb un element _{positiu com és la virtual}

aprovació dels nostres Pressupostos, tant la Ciutat

com el Consistori s'han de sensibilitzar vers el des¬

equilibri de la nostra hisenda, que no es pot re¬

soldre _{augmentant la pressió fiscal sobre el} contri¬

buent.

La Presidència obre untorn de comentaris sobre el tema informat _{pel Tinent d'Alcalde d'Hisenda i}

Pressupostos.

El Sr. Ponseti observa _{que ha trobat a faltar en} l'informe del Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Pres¬

supostos una declaració d'intencions i sobre les me¬

sures _{que s'han d'adoptar per sortir de l'atzucac en}

quèens trobem i per rebutjar que, segons dades de

la Federació d'Associacions de _{Veïns, l'Adminis¬} tració central només ens retorni un 9 _{per 100 del}

volum de recursos _{recaptats a Barcelona, puix Bar¬}

celona no _{pot seguir demanant caritat, de manera}

que si no s'obtenen les mesures adients cal fer una

declaració de greuges contra l'actuació del Govern

central.

El Sr. Comas contesta _{que l'Ajuntament, per a}

millorar la situació de les seves finances _disposa

de tres _{opcions: la. reduir despeses, preocupació}

aquesta dels Regidors-Consellers de totes les Àrees;

2a. augmentar la pressió fiscal, solució injusta a la

qual, com ja ha dit, és contrari; i 3a. exigir el re¬ torn _{d'impostos corresponent pel cost —8.000 mi¬}

lions de _{pessetes— dels serveis de tota mena que} presta aquest Ajuntament i que, en canvi, en altres

Municipis (entre ells Madrid en qui sempre s'esta-bleixen _{comparacions) són prestats per l'Estat i}

pels quals cal reclamar irreductiblement una com¬

pensació donat que la situació actual resulta cla¬ rament discriminatòria amb els barcelonins; que

el _{percentatge de recaptació estatal que Barcelona} recupera, varia en funció de la manera com es

quantifiquin la magnituds totals però Barcelona

lia de _{pretendre en tot cas la compensació de la}

diferència entre el cost d'uns serveis _{prestats aquí}

per l'Ajuntament i en altres poblacions per l'Estat

i les sumes _{que rebem com a contrapartida per}

aquells i que són molt inferiors.

El Sr. Conill _{opina que l'informe del Tinent}

d'Alcalde d'Hisenda i _{Pressupostos ha estat molt} clar i ha fet _{copsar tot el dramatisme de la nostra}

situació econòmica _{però que ha abordat amb massa}

elegància política l'origen real de les nostres difi¬

cultats que no té caràcter administratiu sinó polí¬

tic i no és altre _que la mala voluntat _{política del}

Govern de UCD que intencionadament acumula problemas darrera problema sobre els Ajuntaments

car si actualment hom _{pot constatar una certa vo¬} luntat _{política de trobar solucions, és per causa de} la _{pressió responsable exercida per l'Ajuntament.}

Afegeix que això cal divulgar-ho perquè presumi¬

blement _{aquesta pressió responsable s'haurà d'am¬}

pliar a dificultats futures ja que el Govern d'UCD

continuarà _{posant traves als Ajuntament de ma¬}

nera _{que cal preveure mesures més àmplies com}

sensibilitzar _{l'opinió pública i celebrar jornades} informatives i un _{congrés municipalista dels Ajun¬}

taments catalans.

El Sr. Comas _{expressa la seva coincidència amb} els _{punts de vista del Sr. Conill precisant que quan} ha dit _{que el légalisme havia de posar-se al servei} de l'ètica i de la _{lògica, no volia pas imputar als} funcionaris estatals la causa de les nostres dificul¬

tats sinó remarcar el _{desgavell (palès} en el cas de

la taxa _{d'equivalència que suposa el fet que pro¬}

meses i acords _{polítics assolits amb els Ministres} tardin sis _{mesos, i més,} a vertebrar-sejurídicament; que l'Ajuntament ha desplegat una pressió consi¬

derable a les _{negociaciones i així, ahir mateix, tin¬}

gué lloc una roda de premsa amb periodistes de tot l'Estat _{per tal de donar l'adequada resonància}

a la nostra situació a la _{qual s'ha donat, al seu pa¬}

rer, el tractament _{adequat, si bé amb això} no vol

descartar _{que la pressió no hagi de persistir car}

sense ella —l'experiència ho demostra— _{no obtin¬}

drem res.

El Sr. Miró _{desitja saber si els Pressupostos mu¬}

nicipals estan ja aprovats, extrem que contesta el

Sr. Alcalde dient _{que el Minisetre ha donat segu¬}

retats de _{l'aprovació de l'extraordinari de Liquida¬} ció de Deutes 1979; i que espera que el Sr. Inter¬ ventor _{accidental, que es troba}

a Madrid, tornarà

amb la notícia de _{l'aprovació de l'ordinari.} El Sr. Miró intervé novament _{per preguntar: què}

passaria si no fos així; com i quan faran efectives

les _{aportacions endarrerides (uns 1.500 milions de}

pessetes) que l'Estat deu a l'Ajuntament; si s'albi¬

ren _{perspectives optimistes per al futur, de l'en¬}

trevista del Sr. Alcalde amb el President del Go¬

vern; i com es pensa enfocar el problema derivat

de les _{singularitats dels serveis assumits pel Muni¬}

cipi, perquè li sembla que només hi ha dues alter¬

natives: continuar afrontant _{aquests compromisos}

o bé desentendre-se'n. Per _{últim, demana que el} mes de novembre el Consistori _{dediqui una part}

del seu _{temps a analitzar la qüestió financera no}

solament en _{l'aspecte pressupostari sinó també en}

el de les relacions _{econòmiques amb el Govern}

estatal; i es congratula de les cotes de recaptació

aconseguides que fan al contribuent barceloní me¬

reixedor d'un _{homenatge que podria retre-se-li mit¬}

jançant la revisió de les Ordenances fiscals per a

1981.

El Sr. Comas_{respon que les Ordenances fiscals es}

presentaran demostrant al ciutadà que ha de con¬

tribuir a _{sufragar les necessitats municipals puix}

si bé no és admissible un _{augment de la pressió}

fiscal tampoc és la disminució dels nostres _ingres¬

sos en _{pessetes constants; que si els Pressupostos}

no

fossin _{aprovats, eventualitat al} seu juí improbable després de les darreres conversacions, se cercarien

responsables més

enèrgiques;

que respecte

de les

remeses de cabals_perpart de

l'Estat s'ha de

recla¬

mar no tan sols el lliurament de les sumes endar¬

rerides (de la participació en

el

preu

de la benzina

no s'ha rebut _{cap pesseta} durant

l'any) sinó

_un

compromís de

puntualitat

en

els lliuraments,

que

sembla condicionada per la manca

de coordinació

entre els _òrgans

_{estatals: Hisenda}

_{assegura que no} paga algunes

partides

per

falta de les

liquidacions

pertinents; que a

l'entrevista

amb

el

Vice-president

Segon del Govern es

convingué

que un cop apro¬

vats els Pressupostos s'encetarien

les conversacions

sobre les _{particularitats}

_{administratives i}

_financeres

de _{Barcelona; i} que creu necessari una

anàlisi

permanent de

les finances

municipals.

Pregunta el

Sr. Miró

si aquestes

paraules

suposen

la _possibilitat

_d'examinar

_novament

_la

_qüestió

_el

setembre, i el Sr. Alcalde li ho confirma.

El Sr. _{Pujadas mostra}

_la

_{conformitat del}

_Grup

centrista amb les propostes per a

obtenir

l'aprova¬

ció dels _Pressupostos

_{municipals, efectuades}

_pel

Sr. Comas i ofereix la col·laboració d'aquest Grup

per solventar

ràpidament

les qüestions

financeres

pendents.

El Sr. Abad _significa que malgrat

les perspecti¬

ves favorables a l'aprovació

dels Pressupostos

_mu¬ nicipals, el Govern

ha

incomplert

reiteradament

els

seus _{compromisos, i per tant,}

cal

_{preveure mesures}

per si això esdevingués una

vegada més, és

a

dir,

per si es demorava

l'aprovació

dels Pressupostos

0 _{per si aquesta}

s'apartava de la línia

pactada amb

els _{representants d'aquest}

_Ajuntament

_{o per}

_si

s'incomplia el pla

de tresoreria

sobre les dotacions

periòdiques

als Ajuntaments,

cosa que

desballesta¬

ria les financesmunicipals. Inquireix, per tant,

qui¬

nes mesures específiques

s'adoptarien

per a

exigir

del Governelcompliment dels compromisos pactats respecte

als

Pressupostos

municipals i

respecte

al

Pla de tresoreria.

El Sr. Borrell, vistes les anteriors intervencions

que demanen

la definició

d'una estratègia

de futur,

entén _{que la prudència}

_{aconsella de}

_reservar

_la

determinació de tals estratègies fins a conèixer la

decisió de l'Administració central i un cop

pro-puïda aquesta convocar, quan

l'Alcaldia consideri

impossible el

diàleg,

un

Ple

extraordinari

per

fixar

la nostra _actitud, cosa que si es feia ara seria pre¬

matur i _{podria entrebancar}

_{els resultats de les}

_ne¬

gociacions.

El Sr. Alcalde destaca que la Corporació

ha

desplegat un esforç enorme en

l'elaboració dels

Pressupostos per a enguany,

els

primers

de la Cor¬

poració democràtica i segons una nova estructura pressupostària, amb els

quals s'han

trencat

motlles

en_{política de} personal _i

s'han

_{imposat pactes sense}

constància _{escrita, sobre la càrrega financera i} so¬ bre la _{participació en}

_els

_impostos

_indirectes;

_que amb _{aquesta tasca s'ha adquirit una experiència} immillorable de cara als _{anys vinents; que encara}

resta _{passar per unaprimera experiència}

_financera

_: l'operació de crèdit amb l'exterior; i que

cal

avan¬

çar etapes aprovant el mes de

setembre les Orde¬

nances fiscals _per poder _tenir enllestits

els Pressu¬

postos molt abans que aquest any i

trobar-nos

en

començar el proper exercici en una posició més còmoda que no pas al començament d'aquest any,

1 _{que ja ho serà de totes maneres perquè en cas}

de _{pròrroga del Pressupost de 1980, es}

_disposarà

d'uns _{marges de maniobra que no oferien}

_{els de}

1978.

Segueix dient que s'ha valorat poc

la

transcen¬

dència de la sessiO del 14 de març proppassat en

què s'aprovàren

la Plantilla,

el Programa d'inver¬

sions i uns _{Pressupostos coherents}

amb

_una i

altre;

que

aquell esforç de serietat

(que s'ha d'agrair

a

tots els _{que qui col·laboren:}

_{Gabinet Tècnic, serveis}

de Personal i d'Hisenda i funcionaris de les Àrees)

ha donat una autoritat moral indiscutible a les

negociacions que després

s'han mantingut;

que

quan es comenta

amb les autoritats

centrals

que

durant _aquest any

_s'ha

recaptat un

70

per

100 més

que l'any passat (fet en gran part

devut als valors

endarrerits d'altres exercicis i, per tant,

irrepetible

en _anys posteriors) _{treuen mèrit a aquest}

esforç

invocant la serietat del contribuent català; que el

percentatge de retorn

dels tributs

recaptats per

l'Estat a _{Catalunya no és un} 9 _per 100 _com

ha dit

el Sr. Ponsetí _però no passa

del

40; que en

la

ne¬

gociació d'aquest tema

s'ha de

procurar no

perju¬

dicar la _{posició del}

_{Gobern de la}

_{Generalitat de}

Catalunya; que en aquesta negociació

s'ha d'in¬

vocar la _{greu discriminació que suposa que}

la

manca de serveisestatalshagi _estatnecessària

supli-la a _{Catalunya la iniciativa}

dels particulars

i

dels

Ajuntaments; que

el plantejament

de la situació

específica de

Barcelona s'ha de

traçar

partint del

reconeixement d'un camí de solució _genèrica per

a les relacions de l'Administració local amb l'es¬

tatal, altrament, la resta d'Ajuntaments tant

de

Catalunya com d'Espanya

podrien retreure'n

una

manca de solidaritat; _{per tant,} la _nostra estratègia

ha de tenir dues fases: primerament,

utilitzar el

nostre _{pes per exigir un nou camí en}

les relacions

de l'Estat amb els _Municipis i uns increments

de

recursos _{genèrics per a tots}

ells;

_i

després,

_{un cop}

aconseguit això, plantejar

les peculiaritats del

cas

de Barcelona involucrant-hi també _{(perquè és just}

i ens serà, _a més, favorable) els de València, Sevi¬

lla, Màlaga i altres grans Ciutats.

Assenyala que les conversas per a

_{Barcelona han}

de començar el mes de setembre però

cal haver ja

traçat abans el camí genèric per a tots

els Ajunta¬

ments; que si el Pressupost

s'aprovava

amb modi¬

ficacions _{inacceptables} per a l'Ajuntament, es con¬

vocaria una sessió del Consell plenari per a debatre la _{qüestió; que}

_{l'incompliment}

_{del calendari de}

tresoreria, si es produís, hauria

d'ésser

tractat en

les reunions d'Alcaldes _{perquè és} tema que

afecta

a tots els _{Municipis; i} que és

partidari de discutir

l'estratègia de futur per a la negociació

amb

el Go¬

vern en les sessions _{que es dedicaran a}

les Orde¬

nances fiscals i a _traçar les línies _mestres dels Pres¬

supostos per a 1981.

El Sr. Alcalde fa avinent perúltim que l'Ajunta¬

ment no es _{pot permetre} per raons estrictes

de

funcionament _{(puix les consignacions}

_del

_Pressupost

prorrogat estan ja

esgotades)

una

rediscussió del

Pressupost i proposa que

el Ple

aprovi

modificar

el _{Pressupost en aquells conceptes que són}

_estric¬

tament en l'acord amb el Ministeri, és a dir, en

un _compte d'ordre idèntic _en ingressos i _en

despe¬

ses i que _correspon,

pel

_que

fa

_a

les despeses als

deutes de l'emissió _{d'obligacions del Metro de Bar¬}

celona, i pel que fa als ingressos va a compte

de

l'equiparació amb el

Metro de

Madrid; i

que auto¬

ritzi també modificar el _Pressupost en la consig¬ nació d'un 20 _{per 100 de la càrrega}

_financera

_que devem al Banc de Crèdit Local, rééquilibrant

els

ingressos amb la major participació

obtinguda

en

el preu de la gasolina com a conseqüència

de l'aug¬

ment _d'aquest.

per 100 es

desglossi

en

dues

partides: l'una general, del _{8,5 per 100, i l'altra específica de l'I,5 per 100} restant, tot això a fi que l'Administració central

pugui fer

les

pertinents imputacions als Pressupos¬ tos estatals.

El Sr. Alcalde subratlla _{que Barcelona és l'únic}

Ajuntament d'Espanya que ha inclòs en els seus

Pressupostos un 10 per _{100 de participació} en els

impostos indirectes estatals, percentatge al qual

només s'al.ludia en el preàmbul del Decret-Llei _so¬

bre Hisendes locals, i, ensems, la _part que ha cre¬

gut assumible de la càrrega financera adecuada al

Banc de Crèdit Local.

El Consell _{plenari recull lespropostes del senyor} Alcalde i del Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Pressu¬

postos i acorda facultar la Comissió municipal per¬

manent _{perquè introduexi al Pressupost Ordinari}

les _{següents modificacions} que estan contemplades

en l'acord amb el Ministeri, és a dir: un _compte

d'ordre que és idèntic en ingressos i despeses i que correspon, pel fa a les despeses, als deutes de l'e¬

missió _{d'obligacions del Metro de Barcelona i que,}

pel que fa als ingressos, va a compte de l'equipa¬

ració amb el Metro de _{Madrid; la consignació d'un} 20 _{per 10Ó de la càrrega financera que l'Ajunta¬}

ment deu al Banc de Crèdit Local _{rééquilibrant els}

ingressos amb la major participació obtinguda en

el preu de la gasolina, com a conseqüència de

l'augment del preu d'aquesta; i el desglossament

de la _{participació en els impostos indirectes, esta¬} blerta en un 10 _{per 100, en dues partides: l'una} del 8,5 per 100 i l'altra de l'I,5 restant.

El Sr. Millet s'absenta de la sessió amb la vènia de la Presidència.

Aprovar el Comptes Generals corresponents a 1979: del _{Pressupost Ordinari; del Pressupost es¬}

pecial d'Urbanisme; i dels Pressupostos especials

dels serveis _{municipals de Parcs i Jardins i de}

Pompes Fúnebres, així com el del Patronat mu¬

nicipal de l'Habitatge, Fundació pública.

El Sr. Comas _{posa derelleu que aquest expedient}

ve avalat pels informes favorables de la Comissió

informativa _{que presideix i de la Comissió perma¬} nent; i s'ofereix a fer els aclariments que els com¬ panys del Consistori creguin necessaris. El Sr. Al¬

calde remarca l'esforç de control seriós de _tots

aquests Comptes. S'aprova el dictamen.

TINÈNCIA D'ALCALDIA DE

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ

Aprovar definitivament el Programa d'Actuació

per a 1980, que no ha estat objecte de cap recla¬ mació durant el _{període d'informació} pública.

El Tinent d'Alcalde de Planificació i _Programa¬

ció, Sr. Abad, explica que aquest dictamen repre¬

senta untràmit formulari de confirmació de l'apro¬

vació del _{Programa d'Actuació municipal per en¬} guany després del període d'informació

pública

en el _{qual no ha estat objecte de cap impugnació, cir¬} cumstància _{que s'ha d'interpretar com a exponent} d'un nivell de _{participació satisfactori} en

l'elabo¬

ració de l'esmentat document. Analitza el grau ac¬

tual de _{compliment del Programa dient que a par¬} tir de la sessió de la Comissió _municipal permanent

d'ahir s'ba començat a materialitzar el procés

ad¬

ministratiu _{(no l'execució física de les obres) d'una} colla de _{projectes els quals} seran seguits per

altres

que la mateixa Comissió coneixerà en l'última ses¬

sió _{d'aquest mes, tots els quals representaran apro¬} ximadament el 50 per 100 del conjunt de projectes

compresos al Programa; i que si es manté la tensió

de treball dels serveis _{implicats, als quals cal ex¬}

pressar el reconeixement corporatiu, espera que l'octubre quan es passi balanç de l'estat de com¬

pliment del Programa, pugui comprovar-se que

aquell arriba a un 90 per 100.

El Sr. _{Pons, després de posar de relleu que el}

Programa ha reeixit en condicions difícils com la

manca _{d'experiència de l'equip de govern, la}

ina-dequació del marc legal i reglamentari i la nova

perspectiva oberta amb l'intent de descentralitza¬

ció, considera que el Programa palesa una autèn¬ tica voluntat de _{participació i} expressa la seva felicitació al _{personal del Gabinet Tècnic de Pro¬}

gramació i de les Àrees i particularment als mem¬ bres dels diversos Consells _{municipals de Districte,}

que amb la seva dedicació i entusiasme han suplert

lamanca de _{mitjans i d'experiència administrativa.}

Mostra, però, la seva inquietud perquè en el mes de _{juliol, l'import compromès no arriba a 600}

_dels

10.000 milions que importa el Programa, circums¬

tància _{que tal vegada dóna la raó a Convergència}

i _{Unió que va preconitzar un Programa de duració}

bianual _{perquè, si hagués estat així, ara compta¬} rien amb una _{marge de 18 mesos en lloc de 6 per}

comprometre totes les previsions puix té dubtes que la _{capacitat de gestió de les}

_Àrees

_{pugui absorbir} l'allau de feina _{que els caurà a sobre i,} per altra

banda, els Consells de Districte tampoc no disposen

dels _{mitjans necessaris, personal tècnic}

_especial¬

ment, per a dictaminar tots els projectes en què

hauran d'intervenir. Insisteix en la necessitat de

dotar els Dictrictes del _{personal idoni tot apuntant}

que la Reforma administrativa,

encertada

en

els

aspectes legals i funcionals, hauria d'haver procurat

incentivar els funcionaris induint-los a demanar el seu trasllat als esmentats _òrgans, per tal que el seu treball _{sigui equilibrat i tingui} una major rendi¬

bilitat. També mostra la seva _{preocupació per la}

discriminació d'actuacions _{que sofreixen alguns} Districtes i concretament el IV i el VI i _{pel fet que} la fixació del calendari de les diverses actuacions

queda en mans de les

Àrees

de manera que

l'últim

decisió és encara massa centralitzada tot i reconei¬

xent la meritòria tasca _{desenvolupada pel Gabinet}

Tècnic de _{Programació. Opina que la Comissió de}

Programació ha tingut una intervenció massa mi¬

grada per a donar al Programa

el

to

polític

neces¬ sari i _{demana, per tant, que d'ara endavant es} reuneixi amb més regularitat i en una de les seves

reunions efectuï una anàlisi exhaustiva de l'estat

de _{compliment del Programa i}

_l'elevi

_al

_Consell

plenari perquè aquest en

faci la deguda valoració.

El Sr. Abad respon que a la darrera sessió ordi¬

nària de la Comissió _{municipal permanent delmes} de _{juliol, quan només hauran passat tres mesos} de _{aprovació del Programa}

_d'Actuació,

_{serà deba¬}

tut un nombrós _{conjunt de projectes} inclosos _en

ell; que el 14 de març, en discutir-se l'esmentat Programa, ja va advertir que si bé tenia una du¬ ració anual, es materialitzaria durant 1980 i _part

de 1981, excepte els projectes que tinguessin un

període més llarg de realització, i, també que el

repte a la màquina administrativa, a la qual s'o¬

bligava a treballar a pressió màxima, constituïda

una de les característiques principals del Progra¬

ma; que els resultats obtinguts fins ara permeten

haurien _{requerit 2} mesos; que efectivament cal

dotar als Consells de Districte dels elements tèc¬ nics i _{personal necessari perquè puguin gestionar}

eficaçment el fons de lliure disposició: si no fos

així, es crearia un greu sentiment de frustació en

aquests òrgans; que el

decret de l'Alcaldia

relatiu

a la delegació de _{competències en} els Presidents

dels Consells de Districte i les normes a la con¬

tractació _{d'obres i serveis per part d'aquests, apro¬} vades a la Permanent del 27 de _{juny, constitueixen} un _{pas decisiu en aquesta} direcció; _{que també ell} se suma a la felicitació als Consells de Districte per

la tasca _{que han desenvolupat fins} ara tot i comp¬

tant amb uns _mitjans molt _{escasos; que} el dese¬ quilibri entre Districtes que s'aprecia a la primera

tongada d'obres elevades a l'aprovació de la Per¬ manent, està provocat pel diferent grau de ma¬ duració dels _{projectes concrets i no respon a cap} criteri discriminato ni polític ni territorial; que la

configuració de les Comissions informatives cobria

la manca d'un procediment democràtic, obert _i

participatiu en la confecció de les divereses pro¬

postes d'acord però avui, quan existeixen uns

Con¬

sells, uns Regidors-Presidents de Districte i uns

Regidors democràticament elegits, tota la

Corpo¬

ració està _{implicada en l'elaboració del Programa,}

que la Comissió de Planificació

s'ha d'encarregar

de valorar i comprovar trametent després el seu informe al _{Ple; i que desprès de les vacances, la} Comissió _{que presideix es reunirà per discutir les} bases del _{Programa plurianual 1981-1983.}

El Sr. _{Maragall comparteix la preocupació del} Sr.Pons _{quant a la manca de personal en els}

_Con¬

sells de Districte_{però observa que no seria prudent}

suplir-la mitjançant la contractació administrativa

de _{personal, opció rebutjada} per totes

les

forces

participants a la campanya electoral, entre elles

el

Grup polític a què pertany el

Sr.

Pons,

les quals

varen reconèixer aleshores la necessitat de procedir

als _{oportuns trasvassaments} de personal als Distric¬

tes, solució que té l'avantatge d'excluir les duplici¬ tats de serveis.

El Sr. Pons observa que la campanya de la seva coalició tenia caràcter polític i no administratiu.

El Sr. Serratosa _{després d'expressar també el}

seu _{agraïment per} l'esforç _{desplegat pel personal}

que ha col·laborat en els diversos projectes,

fa

avinent _{que la gestió descentralitzada i participa¬}

tiva, de la _{qual és} decidit partidari, suposa un llast _{perquè no pot ser tan ràpida com quan}

_els

problemes es tracten autoritàriament; que cal,

doncs, cremar etapes per guanyar temps a fi d'evi¬ tarrecórrer novament a esforços d'última hora _com

els _{que s'acaben de demanar als funcionaris.} El Sr. Abad _{replica que l'efecte ralentidor dels} mecanismes _{participatius és un cost inferior al de} les decisions _{dictatorials; que cap efectivament}

aprofitat l'experiència guanyada amb aquest pri¬

mer _{Programa, avançant etapes per tal d'evitar}

tensions d'última hora i vèncer la _{impressió de} lentitud _{que la nostra actuació provoca en el ciu¬} tadà: _{per això,hom procurarà queelmes} de _setem¬

bre _{estiguin enllestides les bases del Programa plu¬} rianual 1981-1983 i _{que els mesos de novembre o} desembre es _{pugui aprovar el Programa d'inver¬}

sions vinculant _{per a 1981 pel tal de poder co¬}

mençar l'anyvinent amb els ritmes de treball ade¬

quats.

El Sr. Miró agraeix la celeritat amb què el se¬ nyor Abad ha contestat un prec que eR li havia

adreçat sobre el grau de compliment del Programa

d'Actuació i _{pregunta si els percentatges indicats}

per l'esmentat Tinent d'Alcalde es refereixen al

nombre total de _{projectes o a l'import total d'a¬}

quests. Propugna la conveniència de fixar, més en¬

davant, el moment d'entrada en servei dels diver¬

sos _{projectes aprovats perquè la Ciutat pugui saber}

quan podrà servir-se'n; com de realitzar una anà¬

lisi del _{grau de compliment i de les possibles des¬}

viacions per part de les Àrees, tant del Pressupost

ordinari com del _{Programa d'inversions.}

El Sr. Alcalde _{precisa que la Intervenció confec¬}

ciona unes _{liquidacions que especifiquen, partida}

per partida, les quantitats contretes, les pagades,

les _{pendents i les economitzades.}

El Sr. Miró _{segueix dient que amb les seves pa¬} raules _{pretenia la publicació, com ja s'ha fet alguna}

vegada, de totes aquestes dades pertal de

facilitar-ne l'estudi a les _{persones de fora de l'Ajuntament}

interessades en el tema. Per últim i sense ànim de

polaritzar la qüestió, manifesta no compartir la tesi que una gestió democràtica i participativa re¬ sulti en alguna _{manera incompatible amb la cele¬}

ritat i l'eficiència.

El Sr. Abad contesta _{que rapidesa no és sinònim}

d'eficiència; que mesurar aquesta en termes estric¬ tament _{temporals revela una mentalitat tecnocrà¬}

tica: cal valorar-la amb criteris _{polítics; que els}

percentatges indicatsen la seva intervenció anterior

van referits al nombre de _{projectes perquè, si es}

computaven les actuacions urbanístiques suscepti¬

bles de _{consignació, el grau de compliment econò¬} mic _{superaria el 50per 100; que els terminis de} fi-nalització de les diverses obres _{figuren en els plecs} de condicions_{respectiusperòles dates exactes no es}

poden concretar abans de l'adjudicació definitiva

de les contractes, moment en què comencen a có¬

rrer aquells _{terminis; que} el seguiment _{de l'execu¬}

ció del _{Programa ja està en marxa tant en termes}

comptables com de les dificultats que viuen les

Àrees.

El Sr. Miró _{replica que el ciutadà s'interessa per} les dades en _{què les diferents obresentren en servei}

i ell _{precisament demanava del Tinent d'Alcalde de} Planificació i _Programació un compromís temporal

en _{aquest sentit ja que} el _procés administratiu _a

què al·ludia el Sr. Abad pot ésser abandonat a la

seva_{pròpia inèrcia o dinamitzat; peraixò ell} recla¬ mava la concreció d'unes dades _{per donar a la Ciu¬}

tat una sensació més _{gran d'eficàcia, avui} molt _mi¬

grada.

El 'Sr. Abad diu que efectivament la Ciutat té la

sensadió ique les accions municipals no es tra¬ dueixen _{ràpidament en uns resultats tangibles però,}

encara davant _{aquest símptoma, cal donaruntracta¬}

ment correcte i _{responsable als problemes i no ho} fora fixar uns calendaris _quan hi ha _{tràmits ieven¬}

tualitats fora delnostre abast i control.

El Sr. _{Pujadas manifesta que en coherència amb} l'actitud _{adoptada en l'aprovació inicial, els Cen¬}

tristes votaran _{negativament aquest dictamen però}

se sumen a la felicitació al _personal tècnic redactor

dels _projectes.

S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels

Srs. _{Pujadas, Blanch, Güell, Guillén, Comalrena de}

sobregrau i Soldevila.

Ratificar el detall _{d'actuacions,} no definides al

Programa d'inversions, previstes en matèria d'Obres

públiques, Parcs i Jardins i Esports.

El Sr. Abad aclareix que aquest punt recull el

anticipaque el seu Grup votaràpositivament aquest

dictamenque des del'òptica dels Districtes presidits

per llegidors del seu Partit, consideren satisfactori

per

als

interessos dels Districtes.

S'aprova el dictamen precedent.

Rectificar l'acord de la Comissió _{municipal per¬}

manent de 20 de desembre de _{1979, relatiu al canvi}

de noms de vies _urbanes, en el sentit de denominar

«Carrer dels Valero» a l'abans conegut _{com a «Ca¬} rrer de Valero» i Carrer de Flors i Calcat» al _que

té entrada per la Gran Via de Carles III i sortida

pel carrer de

Numància;

aprobar el canvi de nom

de la _{«Plaça de Núñez de Arce» pel de «Plaça de}

Joaquim Folguera», que ja ostentà des de la seva

obertura, iel del «Carrer del Baró d'Eroles» pel de

«Carrer de Miret i Sans», que també havia ostentat

anteriorment i és _{perllongació del del mateix nom;} introduir les esmentades rectificacions i canvis en

el «Nomenclàtor 1980 de les vies _{públiques de la} Ciutat de _{Barcelona»; interessar de la Unitat del} Pla de la Ciutat proposta per tal de donar els noms

de «Victor _{Balaguer» i «Ramon Amadeu» a sengles} vies _{públiques de la Ciutat.}

El Sr. Abad comenta _{que aquesta proposta és} conseqüència de les al·legacions formulades durant

lainformació_pública a què fousotmès l'acordapro¬ vatori del canvi de noms de diversos carrers, i que han estat _{acceptades excepte en dos casos. El Sr.}

Ponseti, com aPresident de la Comissió de Disseny

destaca _{que a l'expedient figuren les}

_{biografies de}

les _{personalitats que donaran el seu nom}

_als

_esmen¬

tats carrers.

S'aprova el dictamen.

Deixar sense efecte el Concurs _{d'avantprojectes}

per a l'ordenació del Parc urbà comprès entre

els

carrer de _{Tarragona, Diputació,}

_Vilamarí

_i

_Aragó

(antic Escorxador); aprovar les Bases per al Con¬

curs d'Idees per a _{l'ordenació de l'esmentat Parc}

urbà; determinar que els concursants admesos en l'anterior Concurs _{d'avantprojectes quedin inscrits}

en el Concurs d'Idees cas _{que, en el termini d'ins¬} cripció, manifestin expressament llur acceptació a les Bases modificades.

El Sr. Alcalde _{presenta aquest}

_{dictamen dient}

que, en definitiva, implica la conversió del primitiu

concurs d'avantprojectes _{en un concurs}

_d'idees

_a

fi

d'obrir un debat ciutadà real sobre les alternatives

d'ús dels terrenys de l'antic

Escorxador,

la impor¬

tància dels _{quals ultrapassa l'àmbit del Districte}

afectat, i, també, a fi d'oferir als concursants una

perspectiva més àmplia que brindi la

possibilitat de

lligar les seves idees amb els usos a què es dedica¬

ran altres _{espais de lazona} (Model, Espanya

Indus¬

trial, Magòria i Cotxeres) ; que, per altra

banda, les

bases s'han_{simplificat i modificaten reconeixement} de la _{legitimitat democràtica del Consistori i}

_del

procés descentralitzador; que el dictamen reconeix

els drets _{adquirits pels 140}

_{professionals}

_partici¬ pantsen el concurs d'avantprojectes de manera que

quedaran inscrits en el concurs d'idees si dins

del

termini _{reglamentari manifesten la seva acceptació} de lesnoves _{bases; i que s'ha ampliat el nombre de}

premis i accèssits perquè l'objectiu

del

concurs no

és seleccionar un _{projecte sinó premiar}

_idees

_con¬

forme a les _{quals s'encarregarà} després

_l'avant¬

projecte.

El Sr. Abad remarca _que el canvi

de naturalesa

del concurs _{suposa obrir-lo a qualsevol}

_ciutadà

_o

entitat amb _{inquietud sobre el tema, mentre que} abans _{quedava restringit als}

_{professionals amb}

_titu¬ lació idònia _{per signar els avantprojectes; i que}

atès que perla premura de temps les modificacions

no han pogut_{ésser explicadesales entitats}

ciutada¬

nes i a les associacions _{professionals, convindria}

tractar amb elles la _{qüestió i facultar la Comissió} permanent per introduir a les bases

aquelles modi¬

ficacions _{que resultin aconsellables segons aquest} canvi _{d'impressions.}

El Sr. Güell deixa constància de la coincidència

dels Centristes amb l'enfocament donat per

l'Alcal¬

dia i la Tinència d'Alcaldia de _{Programació al pro¬} blema del destí dels _{terrenys de l'antic Escorxador,} que constitueix un exemple de la forma com s'han de tractar els afers amb transcendència ciutadana.

El Sr. Alcalde _{puntualitza que és propòsitde}

_l'equip

de _{govern suscitar, en temes capitals per a la Ciu¬} tat, concursos d'idees _{puix són el canal} que dóna més _{capacitat de diàleg amb els interessats; que}

una de les _{característiques dels òrgans democràtics} és no _{avergonyir-se} de rectificar les decisions _preses

quan ha existit error o són perfectibles; i que, per tant, li sembla acceptable la petició de

facultar la

Permanent per variar detalls de les bases.

El Sr. _{Pons, per una part en nom dels Regidors} de _{Convergència i Unió significa que aquest}

_Grup

ha reconegut la conveniència de donarun nouenfo¬

cament al tema de l'Excorxador atès que

les

solu¬

cions arbitrades amb anterioritat ho foren en un context _{polític que no permetia un tractament}

_de

democràcia _{aplicada en} un tema d'aquesta enver¬

gadura. Per altra part, en la seva condició de Presi¬ dent del Consell del Districte _{Vlè, observa que} aquest Consell no s'ha pogut reunir encara per

de¬

batre el tema _{però la seva Comissió permanent}

_ha

considerat la_proposta

_aceptable

_{en principi,}

_salvant

alguns detalls tècnics que seran resolts pel

Ple del

Consell _{que se celebrarà properament; que en can¬} vi ha vist amb _{preocupació com ha estat}

_canviada

la informació _{que posseia el Consell de Districte i}

aquestfet demostra la necessitat de perfeccionar

els

nostres mecanismes de descentralització i _partici¬

pació per tal de salvaguardar el principi de segure¬

tat i de credibilitat dels organismesmunicipals.

El Sr. Abad _assenyala que precisament pertal

de

poder redreçar la insuficient

consulta

sobre aquest

tema alConsell de _{Districte, ha suggerit de facultar} la Comissió _{municipalpermanent} per

modificar les

bases del concurs sense necessitat d'una nova in¬

tervenció del Ple.

El Sr. Serra subratlla que Barcelona és quelcom

més que una suma de districtes i, així, a la

vegada

que s'impulsa la descentralització, cal també re¬

forçar la capacitat decisòria del Consistori en els

temes de defensa _{global de la Ciutat; i} que si no

s'hagués produït una premura de temps, el

Consell

de Districte hauria estat consultat amb caràcter

previ.

El Sr. Pons matisa _{que Convergència i Unió re¬} coneix la dimensió ciutadana que tél'ordenació ur¬ banística de l'antic Escorxador i per això ha donat

suport a les noves bases que

amplien la

participa¬ ció a altres barris (Hostafrancs); i que les seves

paraulesabordavenunprincipi formal. El Sr. Serra-tosa demana que aquest dictamen sigui notificat personalment

als

participantsen elconcurs

d'avant¬

projectes, sense

confiar

que se n'assabentin a tra¬

vés dels anuncis públics.

S'aprova el dictamen i s'acorda també

practicar-ne una notificació _{personal als participans en el} concurs _{d'avantprojectes i} facultar _a la Comissió

municipal permanent perquè reconsideri el tema si