• No se han encontrado resultados

Gaseta municipal de Barcelona. Any 068, núm. 16 (10 juny 1981)

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Gaseta municipal de Barcelona. Any 068, núm. 16 (10 juny 1981)"

Copied!
25
0
0

Texto completo

(1)

BII

GASETA_

MUNKPAI

Núm. 16 - Any LXVlll

DE

tARŒLONA

10 de Juny de 1981

Es publica cada 10

dies

Dipòsit legal

B. 1.824

-

1958

PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ I SUBSCRIPCIÓ

SUMARI

Consell Plenari (10-111-1981)

Consell Plenari (Extraordinària i urgent)

8-V-1981

.

Decret (13-V-1981)

Publicacions, Disposicions i

Anuncis

Oficials

.

Pàgines

283 297 297

(2)

Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consisto¬ rial de la Ciutat de Barcelona, el deu de març de

mil nou-cents vuitanta-u, es reuneix el Consell ple¬

nari, en sessió ordinària, sota la presidència de

l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi con¬

corren els llims. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual

Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i

Silvestre

i

Antoni Comas i Balldellou, els llims. Srs. Regidors,

Mercè Sala i Schnqrkowski, Pau Cernuda i Barrios,

Jordi Vallverdú i Gimeno, Felip Solé i Sabarís, Mi¬

quel Bonilla i Ruiz, Rafael Pradas i

Camps,

Fran¬

cesc Borrell i Màs, Albert Serratosa i Palet, Josep

Maria Pujadasi Porta, Josep Miró i Ardèvol, Fran¬

cesc Blanch i Terradas, Francesc Martí i Jusmet,

Josep Ignasi Urenda i Bariego, Maria Francesca Masgoret i Flardent, Jacint Humet i Palet, Enric

Truñó i Lagarés, Raimon Martínez i Fraile, Josep

Octavio i Fabregat, Germà Vidal i Rebull, Justinià Martínez iMedina, Agustí de Semir i Rovira, Núria

Gispert i Feliu, Josep Maria Serra i Martí,

Guillem

Sánchez i Juliachs, Albert Pons i Valon, Raimon

Martínez i Callen, Josep Thió i de Pol, Josep Bue¬

no i Escalero, Carles Güell i de Sentmenat. Josep

Maria Comalrena de Sohregrau i Gal, Santiago Sán¬ chez i Pradell1, Carles Soldevila i Rodríguez, Frede¬ ric Rahola i Aguadé i Miquel Ponsetí i

Vives,

assis¬ tits pel Secretari general, Jordi Baulies i

Cortal.

Hi és present l'Interventor

municipal, Sr. Martí

Pagonabarraga i Garro.

Excusen llur assistència els llims. Srs. Lluís Re¬

verter i Gelabert, Cèsar López i Vera, Francesc Xa¬

vier Millet i Tusell i Jordi Guillén i Montenegro.

Oberta la sessió per la Presidència a

les deu hores

i quaranta-quatre minuts, són llegides i aprovades

les actes de les dues sessions anteriors, celebrades, respectivament, el 23 de desembre de 1980 i el 24

de febrer de 1981, la primera amb els matisos

del

Sr. Rahola a les seves paraules sobre les Juntes de Mercat.

S'acorda:

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del

5 de desembre de 1980, que nomena el Sr. Emili

García i Miquel Gerent del Patronat municipal de

l'Habitatge.

Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, del 3

de novembre de 1980, que nomenaDirectors

de Ser¬

veis de Disciplina urbanística, de Disseny Urbà i de Planejament urbanístic, depenents directament del Delegat de Serveis de l'Àrea d'Urbanisme, els Srs. Jaume Galofré i Crespi, Josep Antoni

Acebillo

i Marin, i Albert Puigdomènech i Alonso,

respecti¬

vament.

Quedar assabentat de la presa de possessió,

el 12

de febrer de 1981, de l'Interventor de Fons d'aquest

Ajuntament, Sr. Martí Pagonabarraga i Garro no¬

menat per Ordre del Ministeri d'Administració Te¬

rritorial, del lr. de desembre de 1980.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬

missió municipal permanent, del 27 de febrer de

1981, que aprovà els contractes formalitzats amb

el «Banco de Crédito Local de España» que no¬

dreixen, en part, el Pressupost extraordinari de Li¬ quidació de Deutes a 31 de desembre de 1979.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬

missió municipal permanent, del 27 de febrer de

1981, sobre el conveni subscrit amb «Fomento de

Obras y Construcciones, S. A.» (FOCSA), el 24 de febrer de 1981 per a regular les questions pendents

en l'aplicació de les contractes de prestació de ser¬

veis.

El Sr. Alcalde, en nom de tot el Consistori, dóna

la benvinguda al nou Interventor de Fons en pro¬

pietat, Sr. Martí Pagonabarraga i Garro, i agraeix

al Sr. Josep Aymar i Costa la dedicació a l'exercici accidental del mateix càrrec en moments realment

difícils, després de les primeres eleccions democrଠtiques, en els quals ha quedat ben provada la seva

capacitat.

Es dóna compte dels següents assumptes compre¬

sos a l'Ordre del dia:

ORGANITZACIÓ I REFORMA ADMINISTRATIVA

Aprovar l'Ordenança reguladora de la prestació

del servei d'incineració de cadàvers i despulles hu¬

manes; i donar a l'expedient el tràmit de l'art. 109

de la Llei de Règim local.

El Regidor-Conseller de Sanitat, Sr. Solé, comen¬

ta les característiques de l'esmentada Ordenança així com les modificacions introduïdes al text ini¬ cial per la Comissió informativa competent; i

el

Sr. Alcalde assenyala que el servei indicat proba¬ blement podrà entrar en funcionament

dins

aquest

any.

S'aprova el dictamen i, consegüentment,

l'Orde¬

nança segons el text dictaminat per la

Comissió

in¬ formativa.

Aprovar lamodificació de

l'art.

804

de les

vigents

Ordenances municipals; i donar a

l'expedient

el

tràmit de l'art. 109 de la Llei de Règim local.

En defensa d'aquesta proposta, el Tinent d'Al¬ calde d'Organització i Reforma administrativa, se¬

nyor

Maragall, significa

que

la modificació ha

es¬

tat provocada per un

acord del Consell d'Adminis¬

tració de Transports de

Barcelona, S.

A., i pretén

sancionar amb més rigor el fet de viatjar sense

bitllet, establint una multa en quantia de 500 ptes.

suficient per a disuadir d'aquest

frau

encara que

no existeixi un control estricte dels bitllets. Agrega

que tal mesura

contribuirà,

per

altra banda,

a re¬

duir els costos de vigilància i vindrà completada

(3)

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA

Generalitat que sigui conferit als Inspectors i

Vigi¬

lants de la Companyia per tal que puguin exigir

el

cobrament de la multa o cursar l'oportuna denún¬

cia prèvia la identificació de l'infractor.

S'aprova el dictamen.

Informe sobre les Institucions de Protecció de

Menorsi proposta d'acords sobre els serveis esmen¬

tats.

Respecte d'aquest punt de l'Ordre del dia, el

Re-gidor-Conseller de Serveis Socials, Sra. Masgoret, explica que el Consell Superior de Protecció de Menors té encomanada una doble acció: tuitiva,

per una banda, dels menors abandonats per la seva família o mancats d'ella, i reformadora, per l'altra,

d'aquells que tenen problemes de tipus delictiu que fan necessària una labor de reinserció social; que les persones que despleguen la seva activitat professional en aquest camp han denunciat repeti¬

dament el mal funcionament dels centres tutelars

demanant-ne la transformació puix estan excessiva¬

ment centralitzats i mal jerarquitzats; que els nous

Ajuntaments democràtics de Barcelona i de la seva

zona metropolitana han sostingut converses sobre

el particular amb els Tribunals de Menors i amb el President de l'Audiència, en les quals, malgrat la bona voluntat d'aquestes autoritats, no s'han assolit resultats satisfactoris per quant els

Organismes

pro¬ tectors es mouen en un ambient massificat i amb un funcionament absolutament anacrònic; que

s'han mantingut també contactes amb la Conselle¬

ria de Justícia i amb la Direcció general de Ser¬ veis Socials de la Generalitat per a arribar a una reforma del servei de protecció de menors en dues

vessants: a) transformació de la Institució tutelar,

i b) seguiment i control, en els propis barris, dels

ambients o grups que fomenten conductes

delicti-ves; que la inadequació dels centres actuals con¬ dueix molts jutges a deixar, com a mal menor, en llibertat joves atrapats en accions delictives o quasi delictives i això és un contrasentit amb els esforços

per millorar la seguretat ciutadana; i que per re¬ colzar les accions que emprengui la Generalitat en

aquesta matèria, els representants dels Municipis

de la zona metropolitana convingueren de sotmetre a l'aprovació del Ple dels respectius Consistoris

la

següent proposta:

«Aquest Ajuntament, reunit en

Ple

i tenint co¬

neixement de la difícil situació social i educativa en qué es troben els menors internats

als

centres

que depenen de la Junta

Provincial de Protecció

de Menors, i la manca de serveis adequats a la ciu¬

tat de Barcelona, pren els següents acords:

—-Donar a conèixer les males condicions socials

i educatives dels Centres depenents de Protecció de Menors.

—Denunciar la impossibilitat legal actual que els Ajuntaments implicats siguin consultats i pu¬

guin intervenir en la gestió i planificació dels es¬ mentats Centres.

—Sol·licitar del Govern central el traspàs urgent

i immediat al Govern Autònom de la Generalitat,

de les competències que fan referència a la proble¬ màtica dels menors.

—Urgir el Govern de la Generalitat perquè acce¬

leri els esmentats traspassos i perquè organitzi

aquestes competències amb la prèvia participació

dels Municipis implicats.

—Demanar que en aquests traspassos es tinguin

en compte les necessitats d'una política de preven¬

ció de la delinqüència juvenil i infantil, i s'hi in¬

cloguin les dotacions pressupostàries corresponents»

El Sr. Urenda es congratula d'aquesta proposta

que posa de relleu les deficiències de l'actual dis¬

tribució, tant material com geogràfica, de les com¬

petències, ja que els barcelonins han de patir mo¬

ralment i físicament les conseqüències de la greu

situació sociològica que viuen barris situats fora del terme que delimita la jurisdicció d'aquest Ajun¬ tament: per tant, anima l'Àrea de Serveis socials

a

prosseguir els contactes encetats a fi de suplir la

manca de competència de l'Administració local en una qüestió tan candent. Recorda que resulten in¬

adequades les actuals instal·lacions de la Presó Mo¬ del, la primera galeria de la qual, la destinada als delinqüents joves, que han romàs desatesos fins as¬

solir la majoria d'edat penal —els 16 anys—, s'ha convertit en un centre criminogen de primera mag¬

nitud; i que com li comentava un policia vell, les

TO.000 noves places de presó que estan a punt de

construir-se no haurien estat necessàries si els pe¬

nats que les ocuparan, haguessin estat degudament atesos quan encara eren vailets.

El Sr. Borrell fa avinent que, segons les seves

informacions, avui seran signats a Madrid els tras¬

passos dels serveis de protecció de menors a la Ge¬

neralitat.

S'aprova la proposta presentada per la Sra. Mas¬

goret.

Informe sobre la Plantilla de Personal.

Tocant a aquest tema, el Sr. Maragall manifesta

que l'informe repartit als membres del Consistori

vol presentar un estat de situació abans de l'apro¬ vació de la Plantilla per a enguany que serà por¬ tada a una propera sessió; que és propòsit seu ofe¬

rir regularment, amb caràcter trimestral i amb el mateix format, aquest tipus d'informació donat que

aquests temes constitueixen un focus d'interès per¬

manent per a la ciutat; que el moviment de perso¬

nal no revela un augment del nombre d'empleats

municipals: les altes produïdes per contractació

administrativa es compensen amb les baixes; que

és voluntat de l'equip de govern reduir la contrac¬

tació administrativa irecórrer progressivament ales

vies normals d'accés a la funció pública (concurs,

concurs-oposició i oposició) sistemes que, en supo¬

sar un major temps de maduració, exigiran anti¬

cipar la previsió de les necessitats de personal; que la conversió en funcionaris dels 2.000 contractats

existents exigeix la celebració dels corresponents

concursos o concursos-oposició i a tal efecte s'ha

distribuït un projecte de bases per a proveir les

places d'administració especial, a fi d'agilitar els procediments selectius; que la majoria d'altes, 855, són degudes a regularitzacions de personal que o

cobrava amb càrrec a fons extrapressupostaris, és a dir, amb càrrec a Valor Independents i Auxiliars

del Pressupost (sobre tot a l'Àrea de Sanitat on

el

procés ha afectat a 196 contractats administratius i

353 contractats laborals), o bé cobrava amb càrrec

a suplències (cas en què estrobaven 73 contractats

administratius del nivell d'ajudants tècnics sani¬

taris, i 125 contractats laborals destinants a l'Àrea de Sanitat i altres 108 contractats laborals adscrits

a l'Àrea de Serveis socials, entre els quals s'inclouen

aquells assilats que prestaven serveis a les respecti¬

(4)

les esmentades regularitzacions impliquen un aug¬

ment del quadre de llocs de treball però no pas de les despeses de personal.

El Sr. Blanch indica que el Grup centrista no

desitja analitzar ara la informació oferta pel Tinent d'Alcalde d'Organització i Reforma administrativa

però es reserva

la facultat

de

reclamar-li personal¬

ment dades complementàries per tal

d'avaluar

co¬

rrectament la nova Plantilla quan sigui sotmesa a

la consideració delConsistori; i el Sr. Maragallres¬ pon que, com sempre ha procurat, resta obert a

qualsevol aclarimeit complementari.

El Sr. Borrell lamenta que, malgrat la trascen-dència del tema, el Grup convergent no pugui pro¬ nunciar-se sobre l'informeperquè ahir matí encara

no en coneixia les dades bàsiques; i demana que

se li faciliti, comprenent-ti totes les empreses i ins¬

titucions municipals, el montant total de la planti¬ lla sistematitzat en els següents apartats: a) Cos¬ sos nacionals; b) Grups burocràtics d'Administra¬

ció general: tècnics, administratius,

auxiliars

i

sub¬

alterns; c) Grups d'Administració especial: tècnics superiors, tècnics mitjans i tècnics auxiliars; d)

Personal de serveis especials: guàrdies urbans,

bombers, auxiliars pràctics i personal d'oficis; e)

Contractats per un any; f) Empleats de

confiança

que cessen en renovar-sela Corporació; i g) Perso¬ nal d'empreses i institucions

municipals.

Pregunta

en base a quin organigrama han estat designats

els

tres Directors de Serveis de l'Àrea d'Urbanisme i

com s'explica, si la plantilla està

congelada

i

l'aug¬

ment mitjà de les retribucions ha oscil·lat entre

el

12 i el 14 per 100, que l'import de

la

nòmina

hagi

passat de 15.000 milions l'any 1979 a 19.400

milions

el 1980 i s'estima que arribarà enguany als 23.000 o 24.000 milions, amb uns increments del 27 per 100

per al 1980 i de l'ordre d'un21 a un 26 per 100 per

a 1981.

El Sr. Maragall contesta que

l'informe subminis¬

trat no pretén causar cap votació sinó sotmetre a

la

consideració del Consistori una sèrie d'elements

de judici sobre la marxa de la plantilla, donat

l'in¬

terès que aquesta sempre suscita

dins la

nostra co¬

munitat; que les dades demanades pel

Sr.

Borrell

són a la seva disposició, fins i tot

detallades

per Àrees i per dependències, segons

les

70

categories

que composen la plantilla; que, al seu juí, és

més

convenient una visió dinàmica que no pas estàtica

de la plantilla; que no existeix, de moment, una

plantilla comprensiva del personal pròpiamentmu¬

nicipal i d'aquell de les empreses

municipals,

si

la seva confecció, que no depèn

exclusivament

d'ell

podria resultar prou interessant; que

els Directors

de Serveis de l'Àrea d'Urbanisme són càrrecs de confiança i no impliquen una modificació

de l'or¬

ganigrama de l'Administració activa que comença

a nivell de les Unitats Operatives, però

s'està

estu¬

diant la revisió de l'estructura de determinades

Àrees que inicialment no experimentaren canvis;

que el cost de la Plantilla cal analitzar-lo quan es

tracti del Pressupost però ja ara

vol aclarir

que

no es pot confondre el Pressupost preventiu

amb

el liquidat;

que dins dels costos de

personal de

l'any 1979 cal afegir l'import, 400

milions, de les

pensions graciables que figuraven

aleshores

com a transferències a particulars; que, per

altra banda,

elcanvi d'horaris representà un augment

mitjà del

10 al 15 per 10O de la massa d'hores

treballades,

que arribà fins el 20 per 100 als sectors

burocràtics

i que feu innecessaril'ingrés d'unes 2.000 persones més que hauria

reportat uns costos

addicionals

aproximats de 2.000 milions de pessetes; que les

850 regularitzacions a què ha fet esment, suposaven

despeses de personal per uns 1.000 milions de pessetes, que en exercicis anteriors no estaven

avaluades, com en el cas de les suplències, per sota

dels seus costos reals, de manera que els percen¬

tatges indicats pel Sr. Borrell no comparen magni¬

tuds homogènies.

El Sr. Martínez i Medina expressa la seva con¬ formitat amb l'informe del Sr. Maragall i alhora

apunta la conveniència de fer-lo extensiu en oca¬

sions futures a les directrius generals de la política

de personal; i el Sr. Maragall precisa que aquesta

es mou dins l'objectiu prioritari d'una congelació

de la plantilla compensada amb l'augment de l'es¬

forç per part del personal avui existent.

El Sr. Miró observa que fins i tot quan no inclo¬

guin propostes d'acord, els informes haurien d'ésser

lliurats als Regidors amb antelació suficient per a analitzar-los acuradament; que, al seu entendre, no s'han donat raons d'urgència que justifiquin les

preses en la convocatòria d'aquesta sessió que

obli¬

garen a la reunió de les tres Comissions informati¬

ves a la tarda d'ahir; espera, doncs, que a la sessió

en què s'examinarà amb caràcter decisori

la

Plan¬

tilla, els documents arribaran amb prou antelació

per a estudiar-los detingudament. Considera, sense

cap afany crític, que l'informe oblida d'entrar en l'estudi del volum òptim de la plantilla, és a dir, de si les proporcions d'un funcionari per

cada

125 habitants o d'una pesseta de nòmina per cada dues

i escaig del Pressupost són correctes; que el cost

del personal és una variable que cal deixar defi¬ nida en tractar de la política de personal i no pas de pressupostos, moment en què jano serà

factible

introduir-hi modificacions; que l'increment d'hores

treballades no constitueix una finalitat en si ma¬

teixa sinó que per mesurar la rendabilitat

dels

cos¬ tos de personal cal verificar si realment

s'ha

pro¬ duït una millora dels nivells de prestació dels ser¬ veis, fet que segons ell, no ha estat pas copsat per la Ciutat; i que un plantejament en

profunditat

en matèria de personal ha de contemplar

ineludible¬

ment la incidència de la mecanització i de la

infor-matització de les activitats municipals.

El Sr. Maragall, després d'advertir que en oca¬ sions ulteriors tal vegada no caldrà canalitzar a través d'una sessió plenària la classe

d'informació

que avui ha subministrat,

assenyala

que

el paràme¬

tre d'un funcionari per cada 125 habitants no

li

sembla exagerat; que a pesar de

les discrepàncies

entorn de la plantilla ideal, la majoria

dels Regi¬

dors han constatat la conveniència de fer

trasvassa-ments de personal entre uns serveis que en tenen

massa i uns altres que en tenen poc, a fi d'apro¬ fitar al màxim la força de treball de l'Ajuntament,

trasllats que s'han portat a terme

amb sacrificis

ben notoris; que tot i no haver

arribat

a unes con¬

clusions definitives sobre la plantilla òptima està

personalment convençut

de la

insuficiència de

l'ac¬

tual, si bé els condicionaments financers

impediran

d'ampliar-la el proper exercici; que en

la

compa¬

ració dels ràtios oferts per les diverses ciutats

cal¬

drà tenir ben en compte la forma de prestació

dels

diferents serveis urbans ja que les magnituds va¬

riaran sensiblement segons es prestin mitjançant empleats propis o a

través de

contracte; que

l'in¬

crement de l'horari de treball era una finalitat en

si mateixa perquè amb horaris de

prestació

de

ser¬ veis burocràtics o tècnics, de 4 hores i mitja com

eren els vigents a l'entrada

de la Corporació demo¬

(5)

insfufi-286 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA

cient i fomentava una concepció secundària

de la

feina acomplida a la Casa sovint

complementària

d'una altra desenvolupada fora d'ella; que els coefi¬

cients d'absentisme s'han reduït a un 4 per 100 i

són comparables favorablement amb els de

l'em¬

presa privada; que s'ha assolit l'objectiu

d'homo¬

logar les condicions de treball dins l'Ajuntament

amb les del món productiu exterior i en una eta¬

pa ulterior es verificarà si els serveis

finals han

millorat, la qual cosa està estretament lligada

amb

l'organització de les diverses

Àrees,

amb

els

indica¬

dors de resultats de cada una d'elles i amb el siste¬ ma retributiu que es fixi en funció d'ells, tasques totes elles ben àrdues, donada la complexitat i

he-tereogeneïtat d'Àrees, de nivells de decisió i de

serveis de l'Ajuntament.

El Sr. Vidal subratlla que la majoria d'altes pro¬ duïdes tant per nou ingrés o reingrés a

la

plantilla com per contractació administrativa o laboral, re¬

flectides als annexos 2i 3 de l'informe, corresponen a tècnics mitjans d'Educació, de Sanitat o de Ser¬ veis socials, a guàrdies urbans i a bombers i es

tradueixen, per tant, en un millorament

dels

ser¬ veis directes a la població a costa de la reducció

del nombre de funcionaris burocràtics, la qual s'ha

pogut portar a cap gràcies a l'augment

de l'horari

de treball; suggereix, doncs, que els informes pos¬

teriors continguin un quadre de les tendències dels

trasvassaments de personal entre

Àrees,

que seria útil a l'hora d'estudiar una eventual ampliació de

la plantilla.

El Sr. Thió, escoltades les paraules del Sr.

Mara-gall sobre el particular, prega que els informes suc¬

cessius sobre l'evolució de la nostra plantilla fun¬ cionarial se segueixen sotmetent amb caràcter pe¬

riòdic al Ple; i que la documentació al respecte es trameti als Regidors amb antelació suficient per a estudiar-la.

El Sr. Serratosa remarca que

l'Àrea

d'Obres Pú¬

bliques no ha pogut millorar la seva eficàcia en

la

mesura que hauria desitjat perquè pateix una greu manca de personal mitjà, de delineants, de

meca-nògrafes, d'encarregats i capatassos i de personal d'oficis.

El Sr. Alcalde recomana que les intervencions

guardin una correspondència amb la

naturalesa

decisòria o no dels punts de l'Ordre del dia en el

qual, temescom l'informe sobre personal s'inclouen per tal de suscitar un primer contacte amb la ma¬ tèria que serveixi de punt de partida per a la pre¬

paració de la propera sessió en la qual s'adoptaran els acords pertinents. Fa notar que l'informe apor¬

tat revela una reestructuració de les dotacions de recursos humans —potser

discutible

en

algunes

Àrees com ha indicat el Sr. Serratosa— que ha

afeblit les Àrees de funcions generals, internes i

burocràtiques per reforçar els serveis

directes

a

la

població si bé, com insinuava el Sr. Miró, tal vega¬ da caldrà corregir aquesta tendència, augmentant

la mecanització; que l'estudi de l'homologabilitat

de la nostra plantilla amb la de les altres ciutats

europees és dificilíssim tant per

la diferència de

competències atribuïdes a l'Administració

local de

cada país i per la diversitat de sistemes de gestió

de

serveis com per la singularitat de la nostra Ciutat on el Municipi presta uns serveis (sanitat, escoles,

museus, etc.) tot i no tenint-ne la titularitat; i que els estàndards corrents a Europa se situen al vol¬

tant d'l,5 funcionaris per cada 100 habitants per¬

centatge en el qual el 0,20 correspon a guàrdies

municipals, de manera que, en principi,

les

nostres

xifres resisteixen aventatjosament una comparació amb les de la resta d'Europa.

HISENDA I PRESSUPOSTOS

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta propostarelativa a la resolució de les reclamacions, presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14 d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

1 De la via pública; i acomplir allò que disposa

l'art. 19 del Reial Decret-Llei 3/1981, de 16 de

gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions, presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14 d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

12, Ensenyances municipals i serveis especials; i acomplir allò que disposa l'art. 19 delReial

Decret-Llei 3/1981, de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions,

presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm. 14, Mercats; i acomplir allò que disposa l'art. 19

del Reial Decret-Llei 3/1981, de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta proposta relativa a la resolució de les reclamacions, presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

18, Taxes sobre sanejament i neteja i refoses sobre

edificis urbans; i acomplir allò que disposa l'art.

19 del Reial Decret-Llei 3/1981, de 16 de gener. Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions, presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

19, Llicència per a construccions, obres i instal·la¬

cions; i acomplir allò que disposa l'art. 19

del

Reial Decret-Llei 3/1981, de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments,

l'adjunta

proposta relativa ala resolució de les reclamacions,

presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

20, Contribucions especials de millores; i acomplir

allò que disposa l'art. 19 del Reial

Decret-Llei

3,

de 1981, de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments,

l'adjunta

proposta relativa a la resolució de lesreclamacions, presentades en el període d'exposició

pública,

con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

21, Arbitris amb fins no fiscals; i acomplir allò

que disposa l'art. 19 del Reial

Decret-Llei 3/1981,

de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments,

l'adjunta

proposta relativa ala resolució de les reclamacions,

presentades en el període d'exposició

pública,

con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14 d'octubre proppassat, a

l'Ordenança

Fiscal

núm.

25, Impost municipal sobre la Publicitat; i acom¬

plir allò que disposa l'art. 19 del Reial

Decret-Llei

3/1981, de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments,

l'adjunta

(6)

con-tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

29, Solars sense edificar; i acomplir allò que dis¬ posa l'art. 19 del Reial Decret-Llei 3/1981, de 16

de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions,

presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14 d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

30, Increment del valor dels terrenys i Pla de va¬

loracions Trienni 1981-1983; i acomplir allò que disposa l'art. 19 del Reial Decret-Llei 3/1981, de

16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa ala resolució de les reclamacions, presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14 d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

32, Arbitri sobre la radicació; i acomplir allò que disposa l'art. 19 del Reial Decret-Llei 3/1981, de

16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions, presentades en ©1 període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14

d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

36, Solars edificats i sense edificar; i acomplir allò que disposa l'art. 19 del Reial Recret-Llei 3/1981,

de 16 de gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions,

presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les modificacions introduïdes, per acord de 14 d'octubre proppassat, a l'Ordenança Fiscal núm.

40, Vigilància nocturna; i aconplir allò que disposa

l'art. 19 del Reial Decret-Llei 3/1981, de 16 de

gener.

Aprovar, pels seus propis fonaments, l'adjunta

proposta relativa a la resolució de les reclamacions, presentades en el període d'exposició pública, con¬

tra les noves classificacions de vies públiques de la

Ciutat, general (comercial) i especial (serveis); i acomplir allò que disposa l'art. 19 del Reial

Decret-Llei 3/1981, de 16 de gener.

El Tinent d'Alcalde d'Hisenda i Pressupostos,

Sr. Comas, explica que els catorze dictàmens pre¬

cedents són conseqüència del Reial Decret-Llei 3 de 1981, del 16 de

gener, en virtut del qual la reso¬

lució de les reclamacions presentades durant el

període d'exposició al públic de les Ordenances fis¬

cals i l'aprovació definitiva d'aquestes correspon a

les Corporacions respectives, i no com fins ara, al

Ministeri d'Hisenda, així que poc abans d'expirar

el termini que l'esmentat Departament tenia per

aprovar les d'enguany, les retornà perquè fos l'Ajuntament qui prengués la decisió adient: es tracta, doncs, de ratificar ara les modificacions ini¬ cialment acordades per unanimitat, resolvent, en¬

sems, les reclamacions formulades, acord amb el qual les Ordenances adquiriran plena efectivitat i

només podran ésser impugnades

per la via econó¬

mico-administrativa. Acaba demanant que el

Regi-dor-Conseller d'Hisenda exposi el contingut de les

diverses propostes.

El Sr. Bueno comença dient que amb el Reial

Decret-Llei ja al·ludit ha augmentat la competència

i l'autonomia econòmico-financera de les

Corpora¬

cions locals; que de conformitat amb la disposició transitòria 4.a de l'esmentada normativa no poden

mtroduir-se a les Ordenances aprovades inicial¬

ment altres modificacions que les

resultants de les

reclamacions formulades que s'estimin; que el grau d'acceptació ciutadana de la revisió practicada per al present exercici ha estat molt satisfactori puix

de les 27 Ordenances modificades només 14 han es¬ tat objecte d'impugnacions i encara en dues d'elles no s'han plantejat problemes de fons;

que entre les

Ordenances que no han sofert impugnacions figu¬

ren l'Ordenança fiscal general (a la qual s'incor¬

porava una exenció a favor de la catalanització dels rètols comercials i l'extensió a la Generalitat del

tracte fiscal donat a l'Estat) i les Ordenances núms.

3 (en la qual es retocava la tarifa del

cep immobi-1 tzador de vehicles) 4, 5, 8, 9, 10 (on ja es preveu la taxa pel servei d'incineració de cadàvers aprovat

aquest matí), 11, 13, 15, 16, 22 i 23; que per cohe¬

rència amb els arguments exposats a la sessió del

14 d'octubre de 1980, que ara dona per reproduïts, cal ratificar les modificacions introduïdes aleshores llevat unes petites correccions de detall, interessa¬

des per alguns reclamants i que han semblat perti¬ nents; i que s'ha iniciat ja la tasca, per a la qual

demana la col·laboració de les diverses Àrees i es¬ taments afectats, de revisió general de les Ordenan¬ ces fiscals per a l'any vinent, orientada pels princi¬

pis de no increment de la pressió fiscal, de sim¬ plificació i codificació del nostre ordenament tri¬

butari per fer-lo més entenedor, de lluita contra el frau i de justicia distributiva.

Precisa que les reclamacions presentades han es¬ tat 115, nombre que podria semblar considerable si no es puntualitza que 50 d'elles repeteixen en

forma ciclostilada unes mateixes al·legacions sobre

l'Ordenança de Mercats i unes i altres dues interes¬

sen l'obertura d'un termini complementari per a

impugnacions; i passa després a resumir el contin¬

gut de les presentades contra cada

Ordenança

i

els motius que en justifiquen la resolució dient que:

a) les referents a l'Ordenança núm. 1 invoquen l'aparent contradicció entre el percentatge mitjà d'increment, que ésun 15 per 100, i la clàusula de salvaguarda que actua a partir del 40 per 100; o

pretenen l'atorgament d'una exempció a favor de

les estacions de serveis de venda de carburants en

base a un erroni enfocament del fetimponible, que no estreba en la venda d'un producte sinó en l'ocu¬

pació de la via pública; o

afecten

a

la utilitzación

de voreres sense gual, en les que convé, efectiva¬

ment, reconèixer que l'habitualitat és un element

configurador del fet imponible; o postulen,

final¬

ment, una bonificació per l'ús de voreres amb

gual

per part dels aparcaments, que no

resulta

accepta¬

ble perquè no es donen els requisits previstos a

la

legislació vigent.

b) la dirigida contra

l'Ordenança

núm. 12 im¬

pugna la tarifa

dels

serveis

de

guarderies

tot con¬

ceptúamelos

equivocadament

ensenyament

general

bàsic i per tant, un servei de caràcter

obligatori i

gratuït; i oblida les exempcions

ja

contemplades

a

l'Ordenança a favor dels contribuents que no asso¬ leixin el salari mínim interprofessional.

c) les referents a l'Ordenança núm. 14

al·leguen

l'excessiu percentatge

d'increment

d'aquest tribut,

un 100 per 100, però no

poden

ser preses en

consi¬

deració perquè ni encara

amb

aquesta

xifra

el

pro¬

ducte de la taxacobrirà els costos del servei i, per¬ què, demés,

els cànons són molt

inferiors als

llo¬

guers vigents al mercat

de

locals

comercials.

d) les concernents a

l'Ordenança núm. 18,

molt

semblants entre si, s'oposen a l'augment

de la

taxa,

(7)

clave-288 G4 SET A MUNICIPAL DE BARCELONA

gueram, a la

conceptuado

de les

deixalles dels ho¬

tels i restaurants com a escombraries domiciliàries,

i a l'atribució del caràcter (ja reconegut

anterior¬

ment perla Direcció

general del Tresor

per a

la

ta¬

xa de depuració d'aigües)

de

subjecte

passiu

subs¬

titut a la Societat General d'Aigües, objeccions to¬ tes que no posen ésser

estimades.

e) les relatives a les

Ordenances núms.

19 i

20

combaten les noves tarifes amb arguments

insufi¬

cients per a variar

el

criteri

inicial.

/) la corresponent a

l'Ordenança núm.

21

(Ar¬

bitris sobre solars sense tancar) insta el manteni¬ ment de l'adjectiu

«esplanada»

en

la

definició

de

via pública i lia

d'ésser

rebutjada

perquè

tal

con¬ dició és inherent al concepte indicat;

g) les

adreçades

contra

l'Ordenança

núm.

25

discrepen de l'oportunitat

d'augmentar

les tarifes

publicitàries

donada

la crisi

econòmica

actual,

apreciació que

l'equip

rector

de

les

nostres

finan¬

ces no comparteix.

b.) les rebudes contra les

Ordenances núms.

29

i 36 interessen la concessió d'un període

comple¬

mentari de vista de l'expedient,

petició

que

resulta

extemporània.

i) les relatives a l'Ordenança

núm. 30 impug¬

nen l'obligació,

indispensable

per a una

gestió

me¬

canitzada i més àgil de l'arbitri,

d'aportar

la do¬

cumentació necessària per a practicar

les

liquida¬

cions pertinents; o

reclamen

reduccions

pels vials

cedits gratuïtament; o apunten

la

substitució,

a l'art. 40, del mot «interessat» pel seu

plural i la

rectificació d'una remisió a la Llei General Tribu¬

tària que s'ha

d'adreçar

a

l'art. 34 i

no a

l'art. 35,

correccions aquestes dues

darreres

a

les quals

con¬

vé accedir perquè

clarifiquen el

text.

j) les referents a l'Ordenança

núm. 32, mol¬

tes d'elles coincidents en el fons i en la forma, pre¬

tenen: l'exempció de les estacions

de servei

contra

el criteri sentat en altres ocasions per

la Direcció

general del Tresor; o

l'equiparació de

tracte

fiscal

entre els garatges-pupilatge i

els

garatges-aparca-ment, cosa que xocaria

amb la

política de foment

dels primers; o la

derogació

de

l'aplicació de la

categoria màxima de carrers

als bars

que tanquen passades les dues

de la nit,

petició

incompatible

amb el propòsit

de vetllar pel repòs

dels

veïns i

per la millora

de la qualitat de la

vida

urbana.

k) les formulades a l'Ordenança núm. 40 s'opo¬ sen als augments sense adduir cap

raó

i, per tant,

han d'ésser denegades.

I) per últim, les concernents a

les

noves

classifi¬

cacions de les vies públiques persegueixen

la

per¬

petuació de lescategories vigents

adduint

que estan plenament consolidades quan,

ben al contrari, han

estat objecte de controvèrsia i

resulta notòria la

seva manca d'equitat en algunes situacions,

motius

que fan necessària la

diferenciació de categories

viàries segons els tributs afectin a activitats econò¬

miques o a la prestació de serveis.

El Sr. Güell expressa la conformitat

dels Cen¬

tristes, coherent amb la postura adoptada a

la

ses¬

sió de l'octubre, amb el sentit de les resolucions

proposades i amb

els

quatre criteris

orientadors

de

la revisió fiscal per a 1982,

especialment

amb

el de

no increment de la fiscalitat que gravita sobre les

activitats productives, atesa

l'actual

cojuntura

de

crisi però suggereix la introducció

d'un cinquè

principi: l'estímul a la creació

de llocs de

treball.

El Sr. Serratosa inquireix si

l'exigència

d'habi-tualitat com a configuradora del

fet imponible

de

l'ús de voreres sense gual no pot entrar en contra¬

dicció amb l'Ordenança reguladora de

l'ús de

vore¬

res, que prohibeix

d'estacionar-hi.

El Sr. Bueno observa que l'ús

esporàdic de

vore¬ res no pot

quedar subjecte

a

tributació i

el

Sr. Al¬

calde afegeix que seria un

contrasentit

gravar un

fet que pot ésser

sancionable.

S'aproven els 14

dictàmens

anteriors i

consegüent¬

ment les propostes annexes,

les

parts

dispositives

de les quals diuen:

Aprovar

les

modificacions

introduïdes

en

l'Orde¬

nança fiscal núm. 1

«De la via

pública»,

per

als

exercicis de 1981 i successius, amb la

rectificació,

continguda en el

document adjunt,

en

relació

a

l'art. 8è., epígraf 8, apartat

1.2; i

consegüentment

desestimar totalment les reclamacions presentades per Gremis

d'Hotels de

Barcelona,

Consell

de Gre¬

mis del Comerç de

Barcelona.

Associació

de

Pro¬

motors iConstructors d'Edificis de Barcelona, Con¬

federació

Empresarial de

Barcelona, Associació

Provincial d'Estacions de Servei de Barcelona.

Gre¬

mi d'Indústries Gràfiques de

Barcelona,

Expoluz

de Publicitat Exterior, S. A.. Publívia,

S.

A.,

Asso¬

ciació Provincial Catalana de Publicitat, i

Confi-san,S. A. i

parcialment, la de la

Cambra

Oficial del

Comerç, la Indústria i

la

Navegació

de

Barcelona.

Aprovar

les modificacions

de

l'Ordenança fiscal

núm. 12, «Ensenyances

Municipals Especials i

ser¬

veis escolars» per a

l'any 1981 i successius,

i

conse¬

güentment

desestimar la

reclamació

presentada

per

la Sra. Empar Fructuoso i

Vivanco i

altres

signants.

Aprovar

les

modificacions

introduïdes

en

l'Orde¬

nança fiscal núm. 14,

«Mercats»

per a

l'any

1981 i

successius, i consegüentment

desestimar

les

recla¬

macions presentades per

les següents

entitats:

Con¬

sell de Gremis del Comerç de

Barcelona, Confede¬

ració Empresarial de

Barcelona,

Gremi

de

les In¬

dústries Gràfiques de

Barcelona,

Associació

de

Concessionaris del Sud-Oest del Besòs,

Federació

de Gremis de Detallistes de productes

alimentaris

de Barcelona i Província, Gremi de

Detallistes

de

volatería, ous i caça de

Barcelona, Gremi

d'Empre¬

saris de carnisseria i xarcuteria de

Barcelona

i

Pro¬

víncia, Gremi Provincial de

Detallistes

de fruïtes

i

hortalisses de Barcelona, Gremi Provincial

dels In¬

dustrials cansaladers i Detallistes

de

Barcelona,

Gremi de Detallistes d'olives de

taula, Juntes

de

Concessionaris dels Mercats

municipals de

Vallvi-drera. de Lesseps, de Sant Antoni,

de la Mare de

Déu delCarme, del Vall d'Hebrón,

de Can

Vidalet.

de Sant Andreu, de Provençals, de la

Concepció,

de la Llibertat, de la Sagrada Familia,

de la Mercè,

de la Mare de Déu de l'Estrella, de l'Avenir,

de

Sant Martí, de la Trinitat,

d'Hostafrancs, de Fe¬

lip II, de la Mare

de Déu de

Montserrat,

del Bon

Pastor, de Sarrià, de Sants,

de Santa Caterina, de

les Tres Torres, de Galvany, de la Mare

de Déu

de

Port, de la Barceloneta, de

1'Abacería Central,

de

la Mare de Déu de Núria (I i II), del Guinardó, de

la Sagrera, d'Horta, de Sant Gervasi,

de la

Unió,

del Clot i de la Guineueta; Associació de Treballa¬

dors autònoms de mercats, Gremi de Detallistes de

bacallà i pescasalada i

Cambra

Oficial del Comerç

la Indústria i la Navegació de

Barcelona.

Aprovar les

modificacions introduïdes

a

l'Orde¬

nança fiscal núm. 18 «Taxa

sobre sanejament i

ne¬ teja i taxes refoses

sobre edificis

urbans»,

per

als

exercicis 1981 i successius i conseqüentment

deses¬

timar les reclamacions presentades

pel

Consell de

(8)

Empresarial de

Barcelona, Gremi d'Indústries Grà¬

fiques de Barcelona,

Confisan, S. A.,

Comunitat de

Propietaris de

l'immoble del

carrer

Rio de

Oro

núm. 17, Gremi de Bijuteria, articles de regal i fu¬

mador de Barcelona i província, Catalana de Gas i

Electricitat, Cambra Oficial de la Propietat Urba¬

na de Barcelona i Província, Gremi de Venedors

de vehicles de motor, Gremi de Garatges de Barce¬ lona, Cambra Oficial del Comerç, la Indústria i la Navegació de Barcelona, Societat General

d'Aigües

de Barcelona, el Sr. Lluís Maria Fuster i Eytier,

Gremi d'Hotels de Barcelona i Gremi de Restaura¬

ció de Barcelona.

Aprovar les modificacions introduïdes en

l'Orde¬

nança fiscal núm. 19, «Llicències per a construc¬ cions, obres i instal·lacions» per a l'any 1981 i suc¬

cessius, i consegüentment desestimar les reclama¬ cions presentades per Expoluz de Publicitat

Exte¬

rior, S. A., Publívia, S. A., Associació Empresarial

Catalana de Publicitat, Associació de Promotors, Constructors d'Edificis de Barcelona i Cambra Ofi¬

cial del Comerç,la Indústria ila Navegació de Bar¬

celona.

Aprovar les modificacions introduïdes en l'Or¬ denança fiscal núm. 20, «Contribucions especials

de millores» per a l'any 1981 i successius, i conse¬

güentment desestimar la reclamació presentada per

la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Bar¬ celona.

Aprovar les modificacions introduïdes en l'Orde¬ nança fiscal núm. 21 «Arbitris amb fins no fiscals» per a l'any 1981 i successius, i consegüentment, de¬ sestimar les reclamacions presentades per la Cam¬ bra Oficial del Comerç, la Indústria i la Navega¬ ció de Barcelona i Confisan, S.A.

Aprovar les modificacions introduïdes en l'Orde¬ nança fiscal núm. 25, «Impost sobre la Publicitat» per a l'any 1981 i successius, i consegüentment de¬ sestimar les reclamacions de Expoluz de Publicitat

Exterior, S. A., Publívia, S .A., Associació Empre¬

sarial Catalana de Publicitat, Red de Publicitat Ex¬ terior, S. A., Giraudy Española, S. A. de Publicitat

Exterior, Promex, S. A., Compex, Comercial de Pu¬

blicitat Exterior, A. G. de Publicitat, S. A., Cam¬

bra Oficial del Comerç, la Indústria i la Navegació

de Barcelona, Delta, S. A. de Publicitat Exterior,

Associació Espanyola d'Empreses de la Publicitat.

Aprovar les modificacions introduïdes en l'Orde¬

nança fiscal núm. 29, «Solars sense edificar», per

als exercicis de 1981 i successius, i consegüentment

desestimar la reclamació presentada per Confisan, S. A.

Aprovar les modificacions introduïdes a l'Orde¬ nança fiscal núm. 30, «Arbitri sobre l'increment

del valor dels terrenys», per als exercicis de 1981 i

successius, amb les rectificacions contingudes en el

document adjunt, en relació als arts. 42.2 i 44.4 i

al Pla de Valoracionso índex de preusunitaris dels

terrenys del terme municipal, per al trienni

1981-1983; i consegüentment desestimar totalment

les

reclamacions presentades per: Consell de

Gremis

del Comerç de Barcelona, Confederació Empresa¬ rial de Barcelona, Gremi d'Indústries Gràfiques de

Barcelona,

Associació de Promotors, Constructors

d'edificis de Barcelona, Sr. Lluís Maria Fuster i

Eytier, Cambra Oficial de la Propietat Urbana

de

la Província de Barcelona, Pape, S. A., Confisan, S. A. i parcialment la formulada per la Cambra

Oficial del Comerç, la Indústria i la Navegació

de

Barcelona.

Aprovar les modificacions introduïdes en l'Orde¬ nança fiscal núm. 32 «Arbitri de Radicació» per a

l'exercici de 1981 i successius, i desestimar les re¬

clamacions presentades pel: Consell

de Gremis del

Comerç de Barcelona, Confederació empresarial

de

Barcelona, Gremi d'Indústries Gràfiques de Barce¬ lona,Hidroelèctrica de Catalunya, S. A.,Gremi Pro¬

vincial de Magatzemistes de fustes, planxes i tau¬

lons de Barcelona, Associació Provincial d'Esta¬ cions de Servei de Barcelona, Gremi de Venedors

de vehicles a motor, Catalana de Gas i Electricitat,

Gremi de Garatges de Barcelona, Cambra

Oficial

del Comerç, la Indústria i la Navegació de Barce¬

lona, Gremi Provincial del Comerç de

mobles de

Catalunya, Gremi de Restauració de

Barcelona,

Gremi d'Hotels de Barcelona, Gremi de Bijuteria,

articles de regal i fumador de

Barcelona

i

Pro¬

víncia.

Aprovar la modificació

introduïda

en

l'Ordenan¬

ça fiscal núm. 36 «Solars edificats i sense edificar»,

per a l'any 1981 i successius, i consegüentment

desestimar les reclamacions presentades pel senyor Lluís Maria Fuster i Eyter, Paper, S. A. i

Confisan,

S. A.

Aprovar les modificacions

introduïdes

en

l'Or¬

denança fiscal núm. 40 «Vigilància nocturna» per

a l'exercici de 1981 i successius, i consegüentment

desestimar les reclamacions presentades.

Aprovar la classificació general

de les

vies

pú¬

bliques de la Ciutat als efectes

d'aplicació

general

de les Ordenances Fiscals i la classificació especial

als fins d'aplicació de les Ordenances

fiscals relati¬

ves a les taxes per la prestació de serveis, per a

l'exercici de 1981 i successius; i desestimar les re¬

clamacions presentades per: la Cambra

Oficial del

Comerç, la Indústria i la Navegació de

Barcelona

i per la Cambra Oficial de

la

Propietat

Urbana de

la Província de Barcelona, contra la classificació general; y contra l'especial a

efectes de

serveis, per Consell de Gremis del Comerç de Barcelona, Con¬

federació Empresarial de

Barcelona, Gremi d'In¬

dústries Gràfiques de Barcelona,

Cambra Oficial

del Comerç, la Indústria i la Navegació de Barce¬

lona, Associació de veïns de les Tres Torres i la Co¬ munitat de propietaris de

l'immoble del

carrer

Rio

de Oro, núm. 17.

La Presidència disposa el debat conjunt

dels

dos

següents punts de l'Ordre del dia

donada la

seva interconnexió.

Aprovar les transferències en

el Pressupost

ex¬ traordinari d'Inversions 1980, per un import de

pessetes 11.827.956, segons document adjunt.

Substituir els projectes tècnics

inclosos

en les

Àrees 01, 03, 04, 05 C, 06, 07, 08, 09, 10, 12, 13, 14,

16 i 17, de l'esmentat Pressupost, pels que es de¬ tallen al document adjunt.

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ

Informe sobre l'estat d'execuci ói proposta de

modificacions del Programa d'Actuació per a 1980.

El Sr. Comas indica que el dictamen de la seva incumbència proposa

l'acomodació

del Pressupost d'Inversions a les modificacions introduïdes en el

Programa d'Actuació; i

adverteix

que

donada l'ac¬

tual cojuntura econòmica i

la

serietat que

la Cor¬

poració vol

infondre

a

les

relacions amb els

con¬

tractistes i amb els proveïdors, es produeixen en les subhastes baixes importants del 25 al 30 per 100 i queden, per tant,

saldos disponibles

a

les diverses

consignacions que els Regidors no poden

considerar

aplicats

automàticament

a

l'Àrea

respectiva per¬

Referencias

Documento similar

Per aquesta raó, s'han emprat en aquest disseny els colors corporatius del mitjà: el taronja, negre i blanc, que també es poden apreciar dintre dels dos isologos, i a

2." Que 'havent en el' reine valetl' cià població de parla valenciana que no s'expressa en altre idioma a l' en.trar en l'escola, se li done al xic tota l'ensenyança en

delna- nar .per tot arreu ¡que s'entronitze '1 .'idio'n1a valencià a les nostres escoles, :ham de de.mostrar ,que el nostre po- bl¡e té r àni'ma :visible i tangible; que.. pa:rla

 Exposició pública de la Memòria (davant d'un tribunal i dels companys que hagin realitzat les pràctiques en el mateix

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

The part I assessment is coordinated involving all MSCs and led by the RMS who prepares a draft assessment report, sends the request for information (RFI) with considerations,

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de