GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari Disposicions Generals
Acta sessióextraordinària 28-V-1986 582 Acordsdels òrgans degovern
Acta sessió ordinària 28-V-1986 588 Ordenançasobre els establimentsde venda d'arti¬
Acords sessió 26-VI-1986 596 cles depirotècnia 613
Consell Municipal Permanent
Comissió de Govern Acta sessió 13-VI-1986 615
Actasessió 11-VI-1986 599 Personal
Acords sessió 25-VI-1986 605 Concursosioposicions
582 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 10-VII-1QM
CONSELL PLENARI
Acta de lasessió extraordinària del 28 de maig de 1986, aprovada el
26
dejuny de
1986.
AlSaló de la Reina Regent de la Casa de la
Ciutat de
Barcelona, el vint-i-vuit de maig de mil nou-cents
vuitan-ta-sis, es reuneix el Consell Plenari, en sessió extraordi¬ nària sol·licitada pel Grup municipal de
Convergència i
Unió, sota la Presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pas¬ qual Maragall i Mira, hi concorren
els ll·lms. Srs. Tinents
d'Alcalde, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà, i Raimon Martínez i Fraile, els ll·lms.
Srs. Regi¬
dors, amb rang de Tinents d'Alcalde,Jordi Borja i
Sebastià, Pau Cernuda i Barrios, JosepM. Serra i Martí, i RamonTrias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors,
Guerau
Ruiz i Pena, M. Aurèlia Capmany Farnés, Eulàlia Vintró iCastells, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i Llardent, Enric Truñó i Lagares, Joan Torres i Carol, Juan José Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastardas,
Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi Vallverdú i Gimeno,
Germà Vidal i Rebull, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Antoni García i España, Xavier Valls i Serra, Francesc Segura i de Luna, Francesc Borrell i Mas, Antoni
Comas
i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i
Escalero, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabregat,
Sebastià
Alegre iRoselló,
Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet i Agustí, Joan Garcia i Domingo, Josep Bascompte i Solà, Josep M. Pujadas i
Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras i Roji,
Ferran Clemente i Solsona i Jordi Conill i Vall, assistits
per l'll im. Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència l'll im. Sr. Antoni Dalmau
i Ribalta, i la ll·lma. Sra. Mercè Muñoz i Ramonet.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.
Oberta la sessió per la Presidència a les nou hores i
vint minuts, és llegida i aprovada, rectificant-hi el sentit del vot negatiu emès pel Grup convergent en el tercer
dictamen, que es referia al Pla especial del sector de la
Sagrada Família, i no al Pla especial dels equipaments
comercials alimentaris, l'acta de la sessió anterior cele¬
brada el 22 d'abril de 1986.
S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia.
GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ
Informe i debat del procés de descentralització i participació ciutadana
El Sr. Trias demana que laPresidènciadoni la paraula primerament als Regidors del seu Grupque presideixen
Consells de Districte; i el Sr. Alcalde hi accedeix.
La Sra. Alemany comença la seva intervenció dient que, donat el caràcter eminentment tècnic del debat
tingut I' 11 de març de 1986, ara, als tres anys de
mandat consistorial, és un bon moment perquè el
Consell Plenari fiscalitzi l'acció de govern en matèriade descentralització; que segons el Programa del Partit
dels Socialistes de Catalunya per a les eleccions de
1983, la participació, el control democràtic i l'eficàcia
només poden ésser plens quan molts dels serveis i funcions que afecten la vida ciutadana, siguin decidits, gestionats i controlats pels
Consells
de Districte; que per al Pla General 1984-1992 i el Programa d'Actuació 1984-1987, la descentralització ha d'ésser un dels ob¬jectius principals de la Ciutat i el principi ordenadorde
l'Administració municipal; que, tanmateix, les compe¬
tències dels Districtes continuen essent de meraexecu¬
ció, invocant-se excuses pretesament tècniques sobre
funcions no descentralitzades; que cada procés de
transferència és un veritable calvari en què es deixala
pell a tires pels esbarzers de la burocràcia centralista;
que les transferències de funcions s'han deixat caure
en els Districtessense seguir pautes que garanteixin la seva correcta aplicació, fet ben evident en el descon¬ cert dels funcionaris delsDistrictes; que els traspassos s'han dut a terme deixant per a després la tasca d'estructurar-los i encaixar-los quan calia haver consoli¬
dat primerament enels Districtes unaestructuraeficaç i capaç d'assumir els traspassos establint l'organigrama de tots els llocs de treball, en lloc de limitar-loalestres
grans Divisions (Serveis generals, Serveis
personals i
Serveis tècnics); que no se'ls ha dotat ni del personal
necessari format per dur a terme les noves tasques
assignades ni tampoc se'ls ha facilitat ni
els
antece¬ dents ni les eines per adesenvolupar, d'una formaàgil i
digna, les funcions traspassades i la seva
informatitza-ció és insuficient; i que tot això ha implicat un
desgast
molt significatiu del personal.
Repassa, a continuació, la problemàtica
generada
perles diferents transferències, comentant:
a) en la de projectes integrats
d'urbanització, obres
de primer establiment, reforma igran
reparació:
queels
Districtes tenen limitacions quant al'elaboració dels
Projectes; que no tenenintervenció
en ladeterminació
de les prioritats establertes per
l'Àrea
central
enla
confecció dels projectes encarregats per
cadascun
d'ells;queels mancala infrastructura
mínima
de
Serveis
tècnics perpoderprendre decisions sobre
les
obres
enespais i vies locals (no s'ha anomenat
el
Cap
dels
ServeisTècnics) així com l'estructura
organitzativa
sufi¬
cient perelaborar les propostes;
b) en la de concessió de llicències
d'obres menors:
que la manca de personal obliga a
restringir
atres
dies
per setmana l'atenció al públic; que quan
s'exigeix
el
previ informe del Servei deConservació del
Patrimoni,
se solen obtenir per silenci administratiu
positiu
abans
que arribi tal informe; i que és
impossible
uncontrol
rigorósde lesatorgades, fetque
afavoreix
certes
irregu¬
laritats;
c)en la de conservació de lesseus de
Districte: que
no compta amb el suport documental
adient
(contrac¬
tes actuals, estatde conservació...)
d) en la de neteja de vials, solars,
papereres
i
10-VH-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 583
e) en
la
de
lavabos
públics:
quehi
manquentambé
elsantecedents:
f)en
la
de
llicències
d'ocupació
de
la via
pública:
quehaarribatsense haver-se
redactar
encarala
novaOrde¬
nança
sobre
aquesta
matèria;
i
queha
servit
percentra¬
litzaraquestes
funcions
respecte
adeterminats
carrersi
places.
Rubrica la seva intervenció assenyalantque, malgrat l'esforç de
l'equip de
governi del Tinent
d'Alcalde
Presidentde laComissió de Descentralització,elprocés de descentralització endegat no és el que el seu Grupesperava
i
això
posa enperill el model de funcionament
d'aquest
Ajuntament:
creu,doncs,
necessari
generarun concepte
modern d'Administració
municipal quepassa per una
voluntat decidida
enel procés de
des¬
centralització i participació.
El Sr. Vila expressa, d'antuvi, el desig d'un debat constructiu i el decidit recolzament a la descentralitza¬
ció perlaseva
transcendència
enordre a aconseguir laparticipació ciutadana, la
reducció
de
costos, la millora dels serveis iunareforma administrativaquefaci l'Admi-nistació més àgil i més democràtica; creu, tanmateix,que després de set anys, no s'ha produït una veritable descentralització i peraixò el seu Grup presenta avui la
seva alternativa. Coincideix amb les apreciacions del President de la Comissió de Descentralització i Partici¬ pació Ciutadanasobre els conflictes i inconvenients del
procésdescentralitzadorque han hagut de suportar els
Presidents deDistricte, i sobre lacomplexitat delprocés quehahagut d'afrontar el Sr. Borja i elsseuscol·labora¬ dors, però estimaqueels resultats no hanestat positius
i les Àrees continuen portant la veu cantant d'una
administració centralitzada, temps enrera dirigida pels Delegats de Serveis -Tècnics qualificats- a les ordres
d'una Alcaldia forta amb uns Districtes purament testi¬ monials i una participació ciutadana nul·la. Considera
que lanova CartaMunicipal ha de contemplar l'esperit descentralitzador configurant unaAlcaldia i un Gabinet
de Planificació i Programació forts, unes
Àrees
Tècni¬ ques que assumeixin les transferències no descentra¬litzades, i uns Districtesamb poder decisori i participa¬ ció dels ciutadans dintre el marc de la planificació
general; que a partir d'això, es podrà pensar en uns Reglaments emparats en la Carta; que els Consellsde Districtecontinuen sense tenir cap significat dintre dels
Òrgans
de govern municipal, com revela l'anàlisi delcontingutdeles transferències produïdes fins ara, puix,
si
s'exceptuen
les referentsallicènciesd'obresmenors,
totes les altres (projectes d'urbanització, escombraries,
circulació,
neteja, ocupació de la via pública, instal·la¬cions esportives, conservació de les
seus dels Distric¬
tes, i urinaris tenen escasa consistència, mentre
que la impossibilitat de decidir les adjudicacions d'obres a
partir dedeterminada quantia,
suposa un altre inconve¬ nient; que per la manca de personal adequat, i per la
complexitatde determinats processos, els Districteses trobensubjectes i no veu
quina raó pot tenir elegir uns consells de Districte que no tinguin poder decisori, elecció que, com reconeixia el Sr. Alcalde
en unes declaracions recollides en el Full Informatiu dels
Distric-es, serà molt difícil de poder realitzar ja el proper any; que els Presidents de Districte han
d'esmerçar moltes
ores perobtenir
coses de les
Àrees;
que les assevera¬cions del Sr. Borja
(publicades a La Vanguardiadel 20
e març de
1986) en el sentit que el procés de
escentralització de Barcelona era únic a Europa,
po-en confondre
els ciutadans; i
que s'ha canviat l'orien¬
tació de l'esmentat Full Informatiu del Districte
conver-tint-lo de descentralitzat en centralista i propagandista de l'equip de govern.
Recapitula la seva intervenció dient que l'alternativa presentada pel seu Grup està ben estudiada i és
realista i unapostura de rebuig sistemàticseria negativa
per al futur de l'Administració de laCiutat, que tothom
desitja ben democràtica, àgil i descentralitzada.
El Sr. Amat reconeix l'esforç desplegat per mantenir
una regularitat en les reunions de la Comissió de
Descentralització i el clima obert de diàleg que hi ha
existit, però mostra la seva preocupació perles escas¬
ses vegades que hi ha assistit el Sr. Alcalde. Subratlla,
seguidament, que els traspassos de personal als Dis¬
trictes s'han fet de manera desprogramada i donant,
sovint, la impressió que es tracta de personal descartat
perles
Àrees
centrals; que la plantilla dels Districtes ha hagut d'absorbir la càrrega de feina generada pelcontrol dels guals; que una veritable descentralització
s'aconseguiràquan els diners administrats pels Distric¬ tes siguin importants no solament en les despeses corrents(que ha augmentat fortament en partides com les de personal i conservació d'edificis escolars) sinóen lesinversions, quesón lesquecomporten unpoder real per als Districtes; que les relacions econòmiques entre
la Casa Gran i els Districtes denoten una desconfiança
important ben palesa en els sistemes d'assignació de
fons (que exigeixen la tramitació d'expedients ADOP per percebre, per exemple, 2.310 ptes. per despeses de locomoció, o 5.000 ptes. perdespeses de neteja) i
en el retorn de certs expedients (concretament, un de
75.000 ptes. per a material d'oficina) per no especificar
com es gastarien els diners; que ha estat pobra i
sorprenent la resposta a les recomanacions als Con¬
sells de SeguretatCiutadana, donadaper
l'Àrea
central, la qual no els ha informat de les mesures per alreconeixement delsobjectesrobats; que les transferèn¬ ciesno han estat acompanyades per una reforma, ben
necessària, dels procediments ni per la informatització
adequada a fi de millorar l'eficàcia i els costos de la
gestió; que s'ha produït una desconcentració dels ser¬
veis però no pas de la decisió sobre les actuacions
importants la qual continua essent, avui encara una assignatura pendent.
Afirma, per últim, que el seu Grup ha plantejat el present debat perquè ete Districtes no es poden con¬ vertirenparacops de les
Àrees
i els ciutadans hi han detrobar una resposta real als seus problemes i no una simple corretja de transmissió de les
Àrees
que són quitenen els diners i el poder de decisió; i això el porta a inquirirqui té porde cedir poder real als Districtes.
El Sr. Trias no desitja fer judicis d'intencions sobre la
frase del Sr. Alcalde en el sentit que els Districtes havien d'ésser ajuntaments en petit, però observa que
segons el document aprovat el 16 de marçde 1984per la Comissió de Govern, les funcions de planificació i
programació no són descentralitzables mentre que, en lasevaopinió, laplanificaciódes dels Districtes -des de
la base i en contacte amb lapoblació- és precisament la característica essencial de la descentralització; que
en el mateix document, es reserven exclusivament a
l'Administració municipal central les qüestions relatives al personal funcionari, al personal contractat i als càr¬
recs de confiança; que tampoc es consideren descen¬ tralitzables en matèria de serveis socials la planificació
dels recursos, la creació i extinció de serveis, l'aprova¬
584 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 19 10-Vll-iQM
d'ajudes
econòmiques
així
coml'aprovació de la
nor¬mativa per a
l'ús,
per partde tercers,
d'instal·lacions
municipals i els serveis
de la
Guàrdia Urbana;
que,consegüentment, l'esmentat
document
sembla
més
aviat un pla de
centralització,
concentració de poder i
burocratització de l'Ajuntament; que la Gaseta
del
20
d'octubre de 1985 dedicava quatre pàgines absoluta¬ ment reglamentistes per a
la
transferència
-quecostà
catorze mesos- d'unes competènciesirrisòries
en ma¬tèria de lavabos públics.
Passa seguidament a analitzar
la
causad'aquestes
situacions tant absurdes i antidemocràtiques (si la des¬
centralització s'entén com unaaproximació del poder al
poble) i ineficaces i barroques
(si la
descentralització
s'entén com un instrument d'eficàcia, eficiència i cohe¬
rènciaenlagestió) tot exposantquela
descentralització
comporta acostar
l'acció
del governals
ciutadans;
quel'acció executora had'ésser eficaç(ésadir, conduent a l'objectiufixat), eficient (o sia, que
ha de donar
el màxim
nivell de qualitat al mínim cost),
i
coherentde
maneraglobal (ésa dir, que no ha
de
crearparcel·les de poder
inconnexes); que l'acció municipal
exigeix
amés,
la
planificació -dintre de la
visió
política
de
cadascú-,
coherent i assenyada, que estableixi unes
prioritats
davant la manca de recursos, determini les formes de
finançament i
mantingui
un contacteamb
els ciutadans
a qui s'intenta servir; que cal, doncs,
la
descentralitza¬
ció de les directives, la desconcentraciódel'execució i la participació atots els nivells; que en
l'etapa
anterior
a l'AlcaldePorcioles, per aésser Alcalde no esnecessita¬
va gaire cosa més que tenir un
amic ben
situat
aMadrid, perquè la Ciutat viviauna pausa
d'activitat;
queen iniciar-se a finals dels anys cinquanta el
desenvolu¬
pament, la transferència de la
població agrícola, l'arriba¬
da de milers de persones a la nostra Ciutat
i el creixe¬
ment salvatge subsegüent, el
Sr.
Porcioleshagué
de
muntar la Carta i les seves disposicionscomplementà¬
ries que estructuraren
l'Administració municipal
en unGabinet Tècnic de Programació molt potent i uns
Dele¬
gats de Serveis, nomenats i separats
lliurament
per l'Alcalde, que eren executorsfidels de lapolítica
marca¬da per l'Alcaldia -amb la qual cosa les
Àrees
erenpolíticament febles- i unes Juntes de
Districte
sensepràcticament competències i amb cap
representació
popular; que, consegüentment, talesquema escaracte¬ ritzava pel centralisme burocràtic enl'execució,
i la
nul·la participació ciutadana, sibé
mantenia certalògica
interna i, per tant, certa eficàcia malgrat noésser
descentralitzat ni democràtic perquè el poder no
neixia
d'eleccions ni s'exercia democràticament; que elmodel del Sr. Maragall es pot qualificar d'anarquiaburocràtica
centralitzada perquè l'Alcalde és elegit juntamentamb
un equip de Regidors també legitimats
democràtica¬
ment peròes veu privat de la força del GabinetTècnic
de Programació, molt desdibuixat, i els Delegats de Serveis han estat substituïts pels Regidors
d'Àrea
amb força política pròpia, demanera que l'Alcaldia ha perdutpoder en l'execució diària i dedica la seva atenció exclusiva a temes importants però perifèrics (com la candidatura als Jocs Olímpics, o el manteniment de la Corporació Metropolitana) mentre que les
Àrees
que¬ den jurídicament, políticament i fàcticament en mans dels Regidors que, portats per la dinàmica pròpia, defensen el seu programa enfront de les altresÀrees
però coincideixen tots en la voluntat de no cedir poder als Districtes; que, consegüentment, de tot aquestesquemaresultaunaAlcaldia feble-des delaperspec¬
tiva de la Institució, no de lapersonade l'actual
titular-unes Àrees fortes i uns Districtes també molt febles
compalesa lalectura de les
transferències
comentades en anteriors intervencions; que de tot això, en resulta,doncs, l'anarquia formalment organitzada, el centralis¬
me burocràtic sectorialitzat per
Àrees,
i una nul·laparti¬cipació ciutadana; que si no
és
canvia
aquestplanteja¬
ment, no es pot descentralitzar puix ningú no acceptaque s'escapsin les seves
competències
i, com reconei¬xia la Sra. Obiols, Directora de Serveis de Descentra¬ lització, tothom és partidari de descentralitzar tots els
sectors menys el propi; que el voluntarisme en política
no ha funcionat mai i fracassarà també ara; i que
malgrat haver afirmat
l'Alcalde
en unes declaracions publicades a ElPaís
eI dia10 d'abril de
1983,
la voluntatd'implantar petits ajuntaments als
Districtes,
el Sr. Borja manifestava a La Vanguardia del proppassat dia 4 de maig, el mateixpropòsit perquè la situació
no havia variat encara després de tres anys.Explica que el projecte presentat pels Regidors de
Convergència i
Unió
rebutja laplanificació
burocràtica (elaborada per un grup que es creuconeixedor
de les necessitats dels ciutadans, pren decisions i imposa elsseus criteris en benefici del poble peròsenseel poble,
actitud que suposa la
transposició als
nostresdies
deldespotisme il·lustrat) i, convençut que la gent no es
torna més intel·ligent quan accedeix al poder encara
que sigui mitjançant
eleccions quadriennals (en
què
s'exposen unes línies
d'actuació
que tenen unvalor
moral però que solen
ésser incomplertes
enaccedir al
poder) propugna una
planificació participativa
enquè
els ciutadans expressin les seves
necessitats i les
prioritzin i que ha de partir
dels Districtes
senseperjudici
que després el Gabinet
Tècnic de
Programació la
coordini i la sotmeti al rigor del finançament;
i
que enla
fase d'execució, tant l'Administració centralitzada comels Districtes han d'avaluar les diferents realitzacions.
Recorda que en la seva
intervenció durant la
sessió de
l'11 de marçja remarcà la necessitat
d'una
planificació
forta i competent que
orientés
lesdecisions
aimple¬
mentar per l'Alcaldia i que havia denéixer de la
base
del poderdemocràtic puix, altrament,
s'institutcionalitza-ria l'anarquia; i que, com
indicà
eldesembre
de
1983,
l'acció dels Districtes no es pot limitar afuncions
executives sinó que s'ha d'estendre
també
ala
planifi¬
cadora.
Considera que tot aquest esquema
és
possible
si
es
canvia l'estructura de l'Ajuntament,
és
adir: a)
si la
descentralització eslliga amb la
modernització; b)
si
es
dota els Districtes d'elements planificadors,
c)
si
els
Serveis centrals de planificació són dotatsdels
màxims
recursos; d) si només es reserven a
les
Àrees
les
funcions que no puguin realitzar els
Districtes; i
e)
si
es
prepara als funcionaris fent-los
congruents
i
aprofiten
la
seva capacitat i competència
professional de
la
majoria
d'ells; i que es tracta, doncs,
d'establir
unaAlcaldia
forta, unesÀrees
limitades i uns Districtesforts,
model
que, en la sevaopinió,
nodesagrada
al Sr.
Alcalde.
Fa avinent que el detall d'atribucions
assignades
als
Districtes en el Llibre Blanc de la
Descentralització,
redactat pel seu Grup i distribuït
als
membres
del
Consistori, és susceptiblede
discussió mentre
es
man¬
tingui el dret dels Districtes a
planificar
les
seves
neces¬
NÍIM. 19 10-VII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 585
transferències
i
si
nos'ha dotat als Districtes d'uns
equips
planificadors
que
siguin l'altre tall de les tissores
que
han
de
confeccionar la planificació autèntica d'a¬
quest
Ajuntament,
de
manera
que
les
Àrees
només
mantinguin
estrictament les
funcions
indescentralitza-bles (que
són molt
poques, a pesardels
arguments,
adduïts per lesÀrees
afectades, de l'increment dels
costos i de les
ecçnomies d'escala) puix el 90 %
de les
funcions de lesÀrees
són
prestades per ciutats de 25.000 habitants,població
molt inferior a les dels nos¬tres Districtes; que, per no cansar l'auditori, no llegeix
l'esmentada relació concreta d'atribucions descentra¬ litzades, laqualperalseu
Grup
és unexemple de com portarles
cosesamb profunditat perquè
novalen decla¬
racions generals
ni reglaments
que no representen un pasendavant;
i
queel canvi radical preconitzat pel
seu Grup, reclamaunestransferències
graduals i
progressi¬ ves, laformació delsfuncionaris, la polivalència i l'esta¬ bliment,fins i tot, decompetències diferents per acadaDistricte en funció de les seves necessitats i personali¬
tatconfeccionant un vestit a mida per a cada un d'ells
pertal d'entrar
realment
enel
fons de laqüestió
enlloc depresentarmesuresdecoratives d'escassa incidènciaenel funcionament de la Ciutat.
El Sr. Alcalde indica, per no reproduir un debat ja tingut fa dos mesos, que l'equip de govern llegirà el
panflet que recull les alternatives de Convergència i
Unió i estudiarà les solucions que s'hi proposen. El Sr. Pujadas opina que tots els Grups municipals són partidaris de la descentralització a fi d'apropar
l'Administració alsciutadans, peròl'equip degovern per
incapacitat
-no ho vol creure- o per les reticències deles Àrees obstinades a no cedir part de llurs competèn¬
cies, no ha sabut trobar la fórmula adequada per
posar-laen pràctica; que l'informe delGrup convergent
es digne d'encomi i palesa la preocupació del Grup
majoritari de l'oposició; que si bé la Llei especial i les
seves disposicions complementàries regulaven,
encara que de manera centralista i, per tant, inadequada, la planificació i laprogramació municipal, avui manca una
normativa actual que permeti complir el desig de des¬ centralització i participació ciutadana d'acord amb les exigències dels nostres dies derivades del creixement de la nostra Ciutat i de l'augmentdels serveis aprestar
als nostres ciutadans; queels avençosdelestècniques deplanificaciói programació permeten trobar solucions
afals problemes mitjançant
un consens entre tots els
Grups; que, per tant, no es ara el moment oportú per aprovar el segon dictamen de l'ordre del dia de la
present sessió, tema que convindria aprofundir en la
Comissió deDescentralització donat que, ultra la man¬
ca
d'oportunitat políticaja esmentada, jurídicamentres¬ ten encara pendents d'aprovació la Llei Municipal de
Catalunya,
la nova Carta municipal i les pertinentsNormes electorals.
El Sr. Borja observa
que sobre el tema en debat ell presentàl'11 demarç un informe que duràvint minuts i motivà un debat i unes respostes
que en consumiren quaranta; que el Grupconvergent no ha contestat amb
X|tres les seves avaluacions sobre els recursos, el
personal i lainformatització exigits percada transferen¬
ce, que el procés de descentralització segueix els
compromisos assumitsen els Programes electorals i en
el Pla i
Programa
d'Actuació 1983-1987: s'ha establert
ona nova divisió
territorial, s'ha complert el 80 % del mgramadetransferències i avui es presentauna nova
ormativa per a l'elecció directa dels membres del
Consell de Districte, la implantació de les Comissions
de Govern de Districte i l'articulació de la participació; que en comparar el to del llibre del Grup convergent
(que conté un conjunt d'atacs indemostrats i, fins i tot, insults) i el to de les intervencions de l'esmentat Grup en la present sessió (que han estat en signe més constructiu), ha recordat les figures del Doctor Jekill i
Mr. Hyde; que, seguint la màximade Richelieu
«doneu-me deu ratlles escrites per qualsevol personai li faré un procés», el Grup convergent ha fet dir a l'equip de
govern coses que mai no ha dit: així ell mai no ha dit
que el casde Barcelona fos únic, sinó que no es podia
trobararreu un model que, en un període de tres a set
anys, lligués una nova divisióterritorial; un programade
transferències amb elements decisoris, uns traspassos
de serveis sense augment de la plantilla orgànica,
l'atribució de determinats Districtes a l'oposició, i la representació directa. Opina que ¡'alternativa del Grup
convergent és un mal resum del contingut del
Pla-Programa de 1984-1987 i del Programa bàsic elaborat
per la Comissió de Descentralització; i que el Grup
convergent acusa de incoherència l'equip de govern, però després d'haver reclamat durant anys uns regla¬ ments de descentralització i participació ciutadana, ara sosté que no es pot aprovar: pertant, l'esmentat grup fa demagògia i menteix quan es refereix a l'equip de govern, i s'equivoca quan es refereix a si mateix,
resultant molt difícil mantenir-hi unadiscussió rigorosa. El Sr. Trias, peral·lusions, replicaque els insults que segons el Sr. Borja consten al llibre del Grup conver¬
gent, s'han de demostrar; que no troba elegant que l'esmentat Tinent d'Alcalde els hagi acusat de menti¬ ders i es posi frenètic quan es veu al·ludit en la seva
paternitat intel·lectual; que en el mateix moment hom no
potésserel Dr. Jekill i Mr. Hyde; ique el Llibre Blanc del
seu Grup no ha arribat al Ple fins avui seguint una pràctica habitual en la Casa però accepta que l'equip de govern se l'hagi d'estudiar; tanmateix no creu perti¬
nent limitar el temps dels debats de les sessions ex¬ traordinàries convocades per instànciadels Regidors.
El Sr. Alcalde tanca el debat indicant que la present
sessió no serà pas curta pel temps donat al Grup
convergent per exposar la seva posició, sinó per la necessitat d'analitzar el document que, segons la seva impressió inicial no implica grans avenços sobre la
posició del Grup convergent exposada fa dos mesos i sobre el qual, vista l'experiència de la vida política
catalana, ha d'expressar el seu desacord amb la confi¬
guració d'unes
Àrees
febles en favor d'unpresidencia-lisme que desdibuixa els equips de govern,tot assegu¬ rant que no es tornarà tampoc al model dels anys
quaranta.
COMISSIÓ DE DESCENTRALITZACIÓ I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Aprovar les Normes reguladores de l'organització i funcionament dels ConsellsMunicipals de Districte, i de la Participació Ciutadana.
586 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 19 10-Vli-mfí
del'Ajuntament afuncionar
mitjançant
unaprogramació
i una reglamentació
bàsica
ogeneral
enels nivells
centrals mentre quela
programació
concreta,la
gestió
i
l'execució es traspassen als Districtes; que enl'any
1985 es produïa el canvi del marc
legal
així
comdels
aspectes polítics recollits en
el
Reglament fins
aravigentons'establia una
Comissió Permanent
que repro¬duïa les majories de l'Ajuntament; que tal
Reglament,
que només podia assignar
competències de caràcter
consultiu, informatiu i de propostai conteniauna regula¬ ció incipientde la
participació malgrat haver
resultat
una experiència molt positiva,és ja obsolet i,
peraltra
banda, el Programa quadriennal
recollia el
compromís
d'establir abans d'acabar el mandat consistorial, una nova reglamentació que
possibilités
l'elecció
directa
dels Consells de Districte, la consolidació d'equips de
govern i el desenvolupament
dels
mecanismes partici¬
patius; queel projecte denousReglaments
de Descen¬
tralització i Participació ciutadana elaborats entre
l'octu¬
bre de 1983 i l'octubre de 1984 foren objecte d'undebat públic amb representants de les Entitats
ciutada¬
nes i d'altres ciutatsespanyoles i estrangeres,
així
comde debats amb la Federació d'Associacions de Veïns i
els grups
d'oposició
i forendiscutits
també
perla
Comissió de Descentralització; que sobre tal base es redactà el projecte aprovatperl'esmentadaComissió
el 30 d'octubre de 1984, als quals s'han incorporat des¬ présmoltesde lesesmenesformulades pelsDistrictes i
per les Entitats Ciutadanes; que l'article
24
de laLlei
reguladora de les bases del
Règim
local,gràcies
ales
gestions desplegades durant el
procés de
la seva elaboració, ha quedat redactaten termes, que, malgrat les opinions en sentit contrari, permeten desenvolupar el procés de descentralització i crear en els Districtes estructures de representació política diferents de l'exis¬tent en el conjunt de la Ciutat; que l'autonomia local
reconeguda en la Constitució i en la citada Llei
7/85
permet regularla descentralització sense haver d'espe¬
rar l'aparició d'altres disposicions; que la
Federació
d'Associació de Veïns ha mostrat un particular interès
per tirar endavant l'esmentada reglamentació, també reclamada per altres entitats i, fins i tot, pel Grup
municipal de Convergència i Unió, els membres del
qual proposaren la creació d'una Ponència a tal fi constituïda la tardor del 1985, si bé després en les
reunions de tal Ponència els representants de l'esmen¬
tat Grup canviaren de criteri i sostingueren que tal reglamentació no es podia aprovar fins que ho estés la
Carta municipal, posició que l'equip de govern no
comparteix; i que posteriorment els membres del Grup
convergent comunicaren que consideraven innecessଠries les reunions de l'esmentada Ponència, que ja
trametrien perescrit laseva proposta-cosa que nohan
fet- i que es remetrien als treballs de la Comissió per a la redacció de lanovaCarta municipal.
Afirma que aquesta iniciativa no impedeix, ajuí seu,
reglamentar aquestes questions perquè pertanyen a l'àmbit de l'autonomia municipal; que el Document de treball del Consell Executiu sobre l'organització territo¬ rial deCatalunya, preveu la creació d'òrgans de gestió desconcentrada ambunacomposicióqueabans n'hau¬
rien dit de democràciaorgànica, i amb unes competèn¬ cies tan sols de proposta i informe, excepte en les ciutats de més de 50.000 habitantson podran ésserde
caràcter deliberatiu i executiu en activitats sanitàries, assistencials, esportives i d'esplai; que, tanmateix, men¬ tre no es contradigui l'ordenament legal avui existent,
l'autonomia municipal permentregular la
descentralitza¬
ció i, a més, és convenient fer-ho perquè s'ha desbor¬
dat la normativavigent finsarai cal establirun
Òrgan
de govern en els Districtes i posar en marxa els mecanis¬mes participatius i ei principi de l'activitat dels Consells
de Districte: per això, se sotmeten aaprovació provisio¬
nal les Normes reguladores dels Districtes i de la Participació ciutadana que seran aprovades definitiva¬
ment per aquest Plenari
després
d'un període d'infor¬mació pública real.
Resumeix, a continuació, el contingutde les Normes
d'organització i funcionament dels Districtes en els següents trets principals: a)
establiment
d'un Presidentque seràun Regidornomenat per l'Alcaldia, escoltatel Consell de Districte; b)elecció persufragiuniversaldels
Consells de Districte, elecció que, personalment, creu
aconsellable fer coincidir amb les eleccions municipals, si bé per això caldrà tenir l'oportuna autorització legal;
c) atorgament als Districtes de
competències
en totesles matèries pròpies de la competència municipal; i d) creació del Consell d'Entitats.
Comenta que les Normesreguladores delaParticipa¬ ció ciutadana guarden un equilibri entre la flexibilitati
diversitat en els mecanismes de participació dels Dis¬
trictes, segons les característiques de cadascun d'ellsi
el dret de tots els ciutadans a participar, establint el
Consell d'Entitats de Ciutat, els Consells Sectorialsde
Ciutat i els Consells d'Entitats de Districte, i regulant
l'audiència pública, el dret d'iniciativa, la
informació
pública, el referèndum popular i la consulta, el dret de petició i el llibre de queixes i suggeriments, signes tots ells formals que s'han de convertir en elements mate¬ rials de participació ja que per reconstruir ifer
avançar la Ciutat, l'Ajuntament ha de comptar amb la coopera¬ ció dels ciutadans i de les seves organitzacionscívi¬
ques.
El Sr. Comas després d'escoltar la
intervenció del
Sr. Borja, opina que l'equip de governnomés
està
preocupat per la façana de les coses i no pas
pel
seu contingut real i pel servei delciutadà,
i noha
mantingut
pas semprela mateixa
opinió perquè,
segonsles
parau¬les del Sr. Alcalde (que recull l'acta de la
sessió del 12
de desembre de 1983), l'aprovació del nou
Reglament
de Descentralització i Participació ciutadana,s'havia
de
produirquan s'hagués aprovat lanova
Carta
municipal i
els corresponents Reglaments; que la
forma
de desig¬
nació dels Presidents de Districte éspitjorquela
vigent
finsarapuix l'Alcalde només ha d'escoltar
el
Consell
de
Districte malgrat ésser elsseus membres
elegits
mentre
que actualment el nomenament hade
recaure enun
membre de la llista guanyadoraen elDistricte;
que,per
altra banda, l'article 10 atorga al President
de
Districte
-nomenat per l'Alcalde- la facultat de
suspendre
els
acords del Consell; que les persones
físiques
i
jurídi¬
ques tenen uns drets inviolables que no es
poden
condicionar i no li sembla lògic ni
democràtic la
implan¬
tació dels Registres d'Entitats, lainscripció
enels
quals
acordada per la Comissió de Govern,és
untràmit
que
implica mancade seguretat;que
també troba
delicada
i
perillosa lafacultat atribuïda a
l'Ajuntament
de
compro¬
var el nombre d'associats de les diferentsEntitats;
que
tota norma es dicta per complir-la,
tanmateix
la
docu¬
mentació distribuïda preveu la possibilitat
de
noaplicar
immediatament determinades normes com lesrelatives
a la constitució dels Consells d'Entitats; que no
es
descentralitzar reconèixer als Districtes la
possibilita
kiÚM. 19 10-VII-1986 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 587
deDistrictes
és il·legal i,
possiblement,
inconstitucional
perquè
només la
llei
pot
crear un
àmbit
electoral i
decidir els
mecanismes electorals puix
lalegitimació
representativa
atorgada
perles eleccions només
pot
conferir-la un òrgan amb
poder sobirà
através
de laLlei; que en
la
lògica del procés democràtic, les elec¬
cions generen
òrgans amb poder decisori
i
peraixò
necessiten
autorització
legal expressa, en canvi el pro¬ jectepresentat
pretén
realitzar eleccions
senseauto¬
rització per a un
òrgan
consultiu;
quenomés
la Lleiespecial pot
regular l'elecció dels Consells de Districte i
qualsevol
decisió d'aquest Ajuntament
ental sentit és
il·legal i
anticonstitucional i el
seuGrup
pensarecórrer-la
endefensade laLlei; que a l'expedient malgrat laseva
transcendència, no hi consta cap informe del Secretari General i només hi ha un dictamen sense signatura,
coma conclusió del qual s'afirma la possibilitat d'elegir
directament els membres dels Consells de Districte, en
contradicció amb la documentació adjunta on s'indica
que
l'elecció directa dels membres dels Consells
de Districte no depèn exclusivament de l'Ajuntament i per això es deixa oberta la possibilitat de mantenir el siste¬maactual mentre no es puguinconvocareleccions; que
és inconstitucional que el Consell Plenari i la Comissió
de Govern puguin limitar els drets de les Entitats amb personalitat
jurídica;
i que el Grup de Convergència i Uniónopot enganyarels ciutadans creant expectativesque no espoden complir; ique el projecte presentat és
unintent perdegradar el paperdel Plenari.
El Sr. Pujadas indica que en la seva intervenció
precedent ja ha exposat el seu posicionament sobre el
dictamen en debat, i renunciaa analitzar-lo més a fons
per no haver-se pogut arribar a un consens.
El Sr. Conill significa que les normes presentades satisfan majoritàriament les inquietuds sobre la descen¬ tralització expressades en altres ocasions pel seu Grup; que la descentralització i la participació ciutadana, són
un procés complex, tanmateix els mecanismes avui
proposats, constitueixen un pas endavant i, sobretot,
ha d'aplaudir la voluntat política de tirar endavant un
determinatmodel degestióde laCiutat; i quel'Adminis¬ tració local pateix més quequalsevol altra, el fetque no s'hagin acabat els processos institucionals, circumstàn¬
cia quefrenala seva actuació. Celebra, doncs, l'arriba¬
da de la nova normativa tot significant: a)
que els nous reglaments, no poden esperar fins a l'aprovació de la
novaCartamunicipal, tanmateix lescrítiques
de l'oposi¬ ció han d'esperonar la seva redacció; b)
que seria
desitjable
que les eleccions municipals de 1987, com¬portessin també les dels Consells de Districte; c) que amb els Consells sectorials, la participació hauria de poderpenetrar en la perifèria de l'Administració munici¬
pal
(Òrgans
degestió, Instituts i Empreses municipals);d)que les noves normes han de servir per feravançar
ambmés
força
la descentralització jaque el volum delsrecursosa disposició dels Districtes
no superael 2,2 %
del
Pressupost
global de l'Ajuntament ni el 6,6 % dels
funcionaris.
El Sr. Borja lamenta
que el Sr. Comas no fes les
sevesreflexions durant
els dos anys que porta de debat
eltemanien la reunió de la Comissió de Descentralitza¬
ció del 30 d'octubre
de 1984 en què, per unanimitat, saprovaren
inicialment els projectes avui presentats, ni
hagi explicat perquè ha canviat la seva posició el Grup
convergent, que reclamava l'aprovació dels Regla¬
ments
dàdels
Consells
de
Districte i de Participació
ciuta¬
en un document aprovat el
juny de 1985 i en una
carta adreçada a l'Alcaldia el 2 d'agost següent, i, en
canvi, ara s'hi oposa.
Tocantalesobjeccions formulades quant a la consti¬ tucionalitat de les Normesen debat, argumenta que no es creen uns ens amb personalitat política i jurídica diferent del'Ajuntamentsinó unsòrgans diferenciats de
l'Ajuntament per afavorir la participació, als quals s'atri¬
bueix la decisió sobre qüestions de competènciamuni¬
cipal sense quesiguin, però, equiparables aInstitucions
com l'Ajuntament o la Generalitat; que l'elecció per sufragi universal dels Consells de Districte no depèn
únicamentde l'Ajuntament perquèper afer-les coincidir amb les eleccions municipals caldria, bé una autoritza¬ ció de la Junta Electoral o, més correctament encara, una Llei que ho autoritzés; i que el Grup convergent
amb el seu posicionament rebutja l'autonomia muni¬ cipal.
Entén que no hi ha contradicció entre la cita del Sr. Alcalde, llegida pel Sr. Comas, i la presentació de la proposta perquè l'equip de govern sempre ha conside¬
rat desitjable desenvolupar les reglamentacions en de¬
bat en el marc de la Carta i només el retard en la redacció d'aquesta fa estimar necessari políticament i legalment possible, implantar unes normes que estan
redactades en el seu cos principal, des de 1984 i
tindran una vigència mínima segons les seves previ¬
sions, de dosanys; que ladesignació del President dels
Districtes s'atribueix a l'Alcalde escoltat pel Consell de
Districte, perquèels Consells de Districte són òrgansde
participació, el seu President forma part de l'equip de
govern i és delegat de l'Alcalde, i no es potfragmentar l'Ajuntament en deu; que la suspensió dels acords dels
Consells de Districte per part del President només es
pot produir en cas de vulneració de l'ordenamentlegal o de l'ordenament normatiu del mateix Ajuntament; que el Registre d'Entitats té perobjecte definir els mecanis¬
mes de la participació ino pretén limitar els drets de les entitats sinó conèixer-les pertenir-lescom interlocutors i poder-les declarar d'interès municipal; i que l'aplicació immediata d'algunes normes no és possible perquè exigeix un temps i ens trobem en l'última part del
mandat corporatiu.
Acaba dient que l'únic problema plantejat deriva de
les reticències quant a l'acceptació de l'autonomia municipal i del dret del'Ajuntament aautoorganitzar-se i crear òrgans descentralitzats basats en el sufragi, reti¬
cència que lamenta que el Grup convergent no hagi formulat abans.
El Sr. Batlle manifesta que el Grup socialista recolza
amb la conciència democràtica ben tranquil·la, les Nor¬
mes presentadesen l'elaboracióde les quals s'ha mirat
de trobar el màxim deconsens,el qual s'hauriaobtingut si no fos per raons de tipus electoralista; que des de l'aprovació inicial de tals Normes, el 30 d'octubre de 1984, el seu continguts'ha debatuta bastament amb el
moviment ciutadà i les forces polítiques, particularment,
amb laFederació d'Associacions deVeïns, enel sí dels
Consells de Districte i de les seves Comissions de Participació, i en la Ponència constituïda a l'efecte: ha quedat, doncs, demostrada la voluntat d'arribar a uns acords unàníms (igual que en el cas de la divisió de la
Ciutat en Districtes) i notrobajustificat retardar permés
temps l'aprovació del dictamen per assolir un consens que difícilment es donaria, ateses les manifestacions
588 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 19 10-Vll-mR
(que
després
s'adoptà
perunanimitat amb els mateixos
límits) però tal
decisió
va provocarproblemes
d'imple-mentació; que l'anàlisi dels processos
de descentra¬
lització seguits per les ciutatseuropeesrevela
l'existèn¬
cia de dos models: l'un (és el casde Madrid) dota
els
Districtes d'amplíssimes
competències
però
els
manté
molt limitats políticament, en
canvi, l'altre (adoptat
per les ciutats italianes)els dóna molta forçapolítica
perquè
els seus òrgans són elegits per
sufragi
universal però
els assigna molt poques
competències
permantenir la
unitat de govern a laCiutat;
queBarcelona
vol ésser
innovadora recollint allò que de millor
té
cadaunde tals
models, regulant la
participació
iestablint
unsmínims
que obliguin
l'Administració municipal
arespectar
unadeterminada incidència del moviment associatiu en la
vida de laCiutat; i que, consegüentment, amb
l'aprova¬
ció de les Normes en debat es posa una fita
històrica,
iBarcelona és converteixen pionerade la descentralitza¬ ció i participació ciutadana.
El Sr. Comas, havent advertitque elsseusarguments no han estat rebatuts però renunciaa convertir
el debat
en una discussió jurídica, puntualitza que
el
seuGrup
desitjal'acció directa dels
Consells de Districte
d'acord
amb la legalitat però no vol oferir
expectatives
quedesprès no puguin
ésser
complertes; quela unitat
de
govern s'assegura
absolutament amb
la
designació
directa dels Presidents de Districte per l'Alcaldia
però
també pot haver-ni, coml'experiència demostra,
res¬pectant la majoria
política
decada Districte;
queel
President de la Generalitat, tot i representar l'Estat, no ha d'ésser pas del mateix Partit que el
President del
Govern Central; que la seguretat
jurídica
noha de
dependre de la bona voluntat
sinó
del
textde
les lleis:
per tant, la
inscripció
en elsRegistres d'Entitats
hauria
d'ésser automàtica per a evitar que pugui ésser mal
utilitzada; que el seu Grupsempre ha considerat
l'apro¬
vació de la Carta municipal prèvia als Reglaments de
Descentralització i Participació ciutadana,
posició
que també era defensada per l'equip de govern sensecondicionaments; que la regulació de la
participació és
molt restrictiva; i que, consegüentment, el seu
Grup
està seriosament preocupat per l'actitud de l'equip de govern que no respon a unavoluntat
descentralitzadora
i fins i tot, democràtica.
El Sr. Alcalde remarca que les Normes presentades
tenen caràcterprovisional i nosón pas unsReglaments
de la Carta sinó que vénen a complir un
compromís
assumit modificant la marxa normal (Carta, primer; i reglaments, després) per posar en marxa
allò
quede
bo tenen els Reglaments inicialment aprovats; que el Grup convergent es troba entre dos focs: per una banda,el redescobriment, sorprenent, de la
planificació
i de l'intervencionisme queentorpeix la lliure
participació
enla vidapúblicacatalana amb unallau de lleis -sobre
Fires, Cambres de Comerç, Cambres
Agràries
i Caixes d'Estalvi- ireglamentsque impedeix l'exercici de l'auto¬nomiamunicipal, aixícom unacertatendènciaal'adora¬ ció (molt típica de la dreta) del poder personal fins al
puntdecrear un buitentorn de lapersona queencarna
la Institucióallunyant aquellespersones que, perlaseva capacitat
política
de pacte idiàleg,
poden fernosa a la manifestació rotunda del poder institucional; i b) perl'altra, la necessitat de reclamar poders descentralitzats
perquè hi ha Districtes en què el seu
Grup és
present i hi té poders reals que el Consell Plenari i l'Alcaldia li els han donat sense cap obligació legal perquè aquest Ajuntament ha estat el primer a donar al'oposició
lafacultat de presidir parcel·les de
Ciutat
sense que capllei obligués a fer-ho.
Remarca, per últim, que el
Grup
convergent amb laseva actitud s'oposa avui a la iniciativa de consultes a
l'audiènciapública,a la
formació
d'equips degovernfortsen els Districtes i, en definitiva a la participació real,
concreta i possible, avui
però l'equip
de govern tiraràe'l
procéssensemarxes enrera
amb
unanormativaprovisio¬nal dintre dels marges que permetla legislació vigent. El Sr. Borrell sosté que
l'autèntica
participació nos'aconsegueix amb Reglaments que encotillen lareali¬
tat sinó portant-la aterme i que
amb
tal propòsit, quan,en el primer Consistori
democràtic, fou
nomenat Presi¬dent del Districte de la Dreta de l'Eixample, publicà
unes cartes als diaris, que reberen unes 5.000 respos¬
tes, que desprésvaren
ésser ordenades
en un progra¬ma segons una escala de prioritats, i elevadesal'Alcal¬
dia, però només
aconseguí
la materialització d'unad'elles (l'illa de vianants), les altres (entre elles l'enjardi-nament de l'Estació del Nord i les residències devells)
no tingueren
l'aprovació
deles
Àrees
i
peraixò
elsmembres del Consell de Districte demanaren que l'A¬ juntament
escoltés
itingués
en compteles
seves peti¬ cions a l'hora d'establir la programació municipal: pen¬sa, doncs, que la
descentralització és
quelcom més profund quel'aprovació
d'unsReglaments i demana
que el Llibre redactat pel seu
Grup (en el qual,
ajuí
seuno hi ha mentides ni insults però que si hi fossin els
retirarien de grat) sigui estudiat conjuntament
amb la
normativa avui presentada en unareunió informativa
i tractats novamenten una properasessió plenària.
El Sr. Alcalde creu que l'aprovació de les Normesen
debatno és obstacleperalseu perfeccionament poste¬
rior per la viasuggerida pel Sr. Borrell.
S'aprova el dictamen relatiu a
les Normes
d'Orga¬
nització i Funcionament delsConsells deDistricte i de la
Participació Ciutadana, amb el vot en contra
dels Srs.
Trias, Segura, Borrell, Comas,
Alemany, Bueno,
Thió,
Amat, Fabregat, Alegre, Vila,
Bonet,
García i Domingo,
Bascompte, Pujadas, Rial, Satorras,
i Clemente.
No havent-hi altres assumptes per tractar,
la
Presi¬
dència aixeca la sessió a les onze hores i
cinquanta-cinc minuts.
Acta de lasessió de 28 de maig de
1986,
aprova¬ da el 26 dejuny de 1986.Al Saló de la ReinaRegent de la
Casa de
la
Ciutat
de
Barcelona, el vint-i-vuit de maig de mil
nou-cents
vuitan-ta-sis, es reuneix el Consell Plenari, en
sessió ordinària,
sota la Presidència de l'Excm. Sr. Alcalde,Pasqual
Maragall i Mira, hi concorren elsll·lms.
Srs.
Tinents
d'Alcalde, Jordi Parpal i Marfà, Joaquim
de
Nadal
i
Caparà, i Raimon Martínez i Fraile,
els
ll·lms. Srs.
Regi;
dors, amb rang de Tinents
d'Alcalde,
Jordi
Borja i
Sebastià, Pau Cernuda i Barrios, JosepM. Serra
i
Martí, i
Ramon Trias i Fargas,i els ll·lms.
Srs.
Regidors,
Guerau
Ruiz i Pena, M. AurèliaCapmany
Famés,
Eulàlia
Vintrói
Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca
Masgoret
i
Llardent, Enric Truñó i Lagares, Joan
Torres
i
Carol,
Juan José Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle
i
Bastardas,
Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi
